Descarrega en PDF - Valors.org

coses per canviar-se
a un mateix
30valors
PLAERS DE MA VIDA | Joan Safont
Gaudir del vi
Diu la tradició que Noé va plantar la primera vinya, i en recollir el fruit i transformar-lo en
vi, fou el primer embriac. Ha plogut molt des de llavors, i immersos en una autèntic
revalorització i revolució del vi, hem aprés a apreciar-lo, degustar-lo, triar-lo i sobretot,
a gaudir-lo. Avui dia, als cellers conviu la garrafa de Priorat a granel, amb la darrera descoberta
de la mateixa comarca, amb clar avantatge per l’ampolla, ben presentada, sovint molt ben
dissenyada.
Tenim un sopar, o potser nosaltres mateixos l’organitzem. Íntim o multitudinari. L’elecció
del vi és l’oportunitat per sorprendre o per donar una nova oportunitat a un clàssic. Negre,
rosat o blanc? Del país? De les D.O. més consagrades? Criança o reserva? I aquell celler
experimental? O aquella anyada fenomenal? I aquesta nova zona on ningú hagués dit mai
que es pogués fer vi? La visita al celler provoca una munió de sensacions al bon consumidor
de vi. Mil colors, mil noms, mil imatges i mil sugges-
"I seguidament les deu
mil olors, el color
intens, el gust
despertant sensacions"
tions. Generalment el primer impuls mena l’encert.
I un cop a casa, llevat el tap, a la temperatura adequada,
l’instant de neguit. I seguidament les deu mil
olors, el color intens, el gust despertant sensa-cions,
la satisfacció d’una bona tria. I que el vi faci el seu
efecte!
Geni de vitalitat, en lluita a mort amb la coca-cola. L’autèntica guspira de la vida, que amb
moderació dóna el to a qualsevol moment. El complement a qualsevol plat, el company de
qualsevol excusa, el producte excel·lent del nostre camp, el bon regal per fer a un amic,
l’aprenentatge i descoberta en que qualsevol moment es bo, la cultura que es remunta a
l’antigor i ens porta aromes mediterranis...
Gaudir del vi, tot un plaer.
Joan Safont és advocat
joansafont@hotmail.com / joansafont.blogspot.com
APUNTS DE PSICOLOGIA | Joaquim Trenchs
Culpabilitat
L
a culpabilitat és constitutiva en l’ésser humà. El cos orgànic amb el qual arribem al
món és absolutament indefens. Progressivament es va transformant en un cos de
llenguatge. És l’Altre Maternal qui amb les seves paraules, gestos, afectes ... el seu
llenguatge, ens permet constituir-nos com a humans, configurant els fonaments de la
nostra identitat. Satisfer aquest Amor que embolcalla i dóna la primera consistència,
enigmàtic en tant en quant exigeix respondre a la pregunta “què vol l’Altre de mi ?”, no
podrà ser mai correspost, per sort, en plenitud. La culpabilitat inconscient està instaurada.
La mateixa paraula significa per un costat la repressió, l’oblit d’aquest Trauma d’Amor
originari per al nostre cos orgànic i pulsional, i per l’altre, un intent de resposta a l’Altre,
indispensable i necessari pel que significa passar a un cos de llenguatge i humanitzat .
Més endavant, en el sentiment de culpa cristal·litzarà l’ambivalència que suposa captar el
conflicte que contraposa les exigències pulsionals oblidades i les exigencies Superjoiques.