09-10 Correcció Examen 4 CTMA 1r batxillerat - Institut Guindàvols

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària i Superior
d’Ensenyaments Professionals
Guindàvols
CTMA: Introducció, La geosfera
Departament de Ciències Experimentals
Mercè del Barrio Arranz
Curs 09­10 2a Avaluació Data 12­3­10
Examen ­ 4 CORRECCIÓ
Nom: Curs: 1r Batx.
Qualificació
1. [2 punts] A la zona representada en el mapa adjunt es vol fer un embassament la presa
del qual ha estat projectada en el punt P. Algunes associacions ecologistes s'oposen al
projecte perquè a la vall Fosca hi ha una important població de llúdries, les quals estan
en perill d'extinció. D’altra banda, els pagesos de la zona manifesten que necessiten el
pantà per poder regar les seves terres.
Segons les dades disponibles, la conca hidrogràfica de l'embassament projectat està
integrada per roques sedimentàries, que en un 60 % són de naturalesa argilosa;
localment afloren roques de tipus evaporític que s'exploten a cel obert en diferents punts
i en una extensió total d'1,5 km 2 . Pel que fa a la coberta vegetal, és poc abundant a
causa de reiterats incendis forestals.
1.1 (1 punt)
a. (0,3 punts) Indiqueu quina alçada hauria de tenir la presa perquè la zona de la
vall Fosca no quedi inundada i, per tant, es pugui respectar l'hàbitat de les
llúdries.
La presa hauria de tenir uns 25m, així la cota de l’embassament seria de 725m.
b. (0,3 punts) Assenyaleu en el mapa (pintant­ho amb un color o fent­hi un tramat)
la superfície que quedaria inundada i els rius, els torrents i les rieres (tàlvegs)
de tota la zona.

c. (0,4 punts) Quina superfície tindrà aquest embassament?
Qtotals= Qc + Qi / 2 = 0 + 14 / 2 = 7
Escala gràfica = (escals lineal) 2 = (1 Km) 2 = 1 Km 2
Àrea superfície = Qtotals x escala gràfica = 7 x 1 Km 2 = 7 Km 2
Utilitzant una escala de quadricula mes petita es milloraria el càlcul.
1.2 (0,5 punts) La conca està formada en un 60% de roques sedimentàries, expliqueu
en el quadre adjunt les característiques d’aquestes roques i trieu la que correspon
de les mostres:
NOM NÚMERO Grup i subgrups al que pertany i característiques
ARGIL∙LITA
LUTITA
EVAPORITA
GUIX
6
5
Roques sedimentàries:
Formades per erosió, sedimentació i diagènesis a
partir d’altres roques. Es tracta de sedimentàries
detrítiques de grà molt fí

2.1. (0,5 punts) Durant la visita a la zona es van prendre mostres de les roques. Quines
de les roques de la safata corresponen a aquestes mostres?
Roca NÚMERO
CALCÀRIES 7
GRAVES 1
Grup i subgrups al que pertanyen i
característiques
Roques sedimentàries: Formades per
erosió, sedimentació i diagènesis a
partir d’altres roques. Es traca de
roques sedimentàries no detrítiques,
formades per precipitació bioquímica.
Són carbonatades ja que en la seva
composició hi ha carbonat de calci.
Roques sedimentàries: Formades per
erosió, sedimentació a partir d’altres
roques. Es traca de roques
sedimentàries no consolidades i no
detrítiques, formades per còdols de riu
(

direcció contraria al talús és un punt en contra. Les calcàries que formen aquesta
zona són roques que sofreixen processos de carstificació (es dissolen en aigua rica
en CO2) i a més a més acostumen a presentar diàclasis, ambdós aspectes
afavoririen els despreniments i els esfondraments.
2.3. (0,5 punts) Proposeu mesures correctives concretes per minimitzar cadascun dels
fenòmens que es puguin desenvolupar.
En la vessant sud, posar una malla i plantar vegetació per tal que les arrels dels
vegetals consolidin el terreny. Si això no atura el procés es podria drenar l’aigua,
per evitar que les argiles es saturin, o aterrassar el vessant, o fins i tot construir un
mur en la part baixa.
En la vessant nord posar ancoratges en la roca, malles que agafin els blocs que es
desprenen, modificar el pendent, etc...
3. (2 punts) Les següents fotografies han estat preses per mi o per l’alumnat de CTMA en
diferents sortides, explica els fenòmens de geodinàmica externa que pots observar.
Es tracta d’una esllavissada rotacional o
complexa, el terreny molt pendent i poc
consolidat, format per sediments glacials ha
sofert un fenomen de vessant per acció de la
gravetat.
També es pot observar la meteorització física o
mecànica produïda per la diferència de
temperatura dia­nit o la gelifracció que forma
tarteres.
Es tracta d’un torrent curs d’aigua temporal
que es forma en els vessants de les
muntanyes. Es pot observar una zona en
forma d’embut ,que recull l’aigua, anomenada
conca de recepció, una part en la que l’aigua
baixa a molta velocitat i molt encaixada,
anomenada canal de desguàs i per últim (no
s’observa en la foto quan el pendent es fa
menor i desemboca en el riu diposita els
sediments formant un con de dejecció en
forma de vano.
També es pot observar la meteorització física o
mecànica produïda per la diferència de
temperatura dia­nit o la gelifracció que forma
tarteres.

Bloc superior 2
Salt de falla 2
Pla de falla 2
Es tracta d’un riu en el seu curs mig, aquest riu
acaba de passar per un massis calcari en el
que ha excavar un petit congost, en primer plà
es veu co forma un meandre erosionant en la
part dreta de la imatge i sedimentant en la part
esquerra.
Aquesta fotografia mostra uns xaragalls
formats sobre material tou, força pendent, que
a la que es queda desproveït de vegetació
presenta molta erosionabilitat. Possiblement
aquest materials també siguin força
impermeables cosa que afavoreix l’escolament
superficial.
4. [2 punts] Comenta les següents fotografies i explica els fenòmens de geodinàmica
interna que pots observar. Anomena les estructures que es poden veure, explica com es
formen, classifica­les i utilitza la foto per marcar els elements geomètrics que es poden
observar.
Bloc inferior 1 i 2
Bloc superior 1
Salt de falla
Pla de falla 1
En la fotografia s’observen dos falles
directes ja que els bolcs superios han
experimentat un descens.

En aquesta fotografia s’observa un
plec cilindric, antiforme força inclinat,
quasi ajagut, ja que el plà axial del
plec es quasi horitzontal. És tracta
d’un plec bastant simètric.
És un encavalcament o falla inversa en el que el pla de falla forma un angle de menys de
45º amb l’horitzontal. Es formen per forces de compressió i son elements fonamentals
de l’estructura de la serralada pirenaica. Aquesta imatge, presa en les Serres Interiors
altoaragoneses al nord d’Hecho, mostra un d’aquests encavalcaments, que apareix com
una superfície de contacte nítida mitjançant la qual gresos del cretàcic (amb coloració
marró) estan per sobre de calcàries de l’edat terciària (amb tonalitat blanca), invertint així
l’ordre normal de la successió estratigràfica. La fletxa groga indica la direcció
d’avançament de la massa cavalcant o mantell de corriment (llavi superior de la falla)
sobre el bloc inferior de la falla.
També s’observa en aquest bloc inferior i a la dreta de la imatge un plec ajagut.

5. [2 punts] Hem buscat informació sobre el tsunami que es va produir el 26 de desembre
de l’any 2004 al sud­est asiàtic. A partir d’aquesta informació podreu contestar les
qüestions que es plantegen.
Opinió: per Ramon Folch
A la matinada del dia 26 de desembre, les
persones subscrites al servei d’alertes
sísmiques de l’USGS Earthquake (EUA) van
rebre als mòbils el missatge SMS següent:
«Un gran terratrèmol s’ha produït a les
00.58.49 (UTC) del diumenge 26 de
desembre de 2004. De magnitud de 9,0, ha
estat localitzat a la costa oest del nord de
Sumatra, segons les dades del nostre
sismògraf».
Entre dues i cinc hores més tard, el tsunami
generat pel sisme arribava a les costes
circumíndiques sense que ningú hagués
previngut les persones que s’hi trobaven.
Com és ben sabut, els morts i els
desapareguts es compten per desenes de
milers. […]
En efecte, hauria bastat un senzill servei
d’alertes perquè la majoria de la població
s’hagués pogut enretirar, amb prou temps,
cap a zones elevades i segures, fins i tot
perquè haguessin pogut dur a un lloc amb
construccions menys vulnerables els seus
béns més preuats […].
Adaptació feta a partir del text de Ramon FOLCH.
Risc, tsunami, Kyoto (2005)
Com es determina la magnitud d’un terratrèmol?
— El sismograma ens indica el temps de retard
entre les
ones P i S, a partir del qual podem determinar la
distància de
l’epicentre.
— També podem mesurar l’amplitud màxima de les
ones
que està relacionada amb l’energia alliberada pel
sisme.
— Aquestes dades es poden traslladar al gràfic i
determinar
la magnitud del sisme.
5.1. (0,5 punts) En l’article de Ramon Folch es parla de mesures per a disminuir el risc
a la zona. Quin factor, dels que intervenen en el risc (perillositat, vulnerabilitat,
exposició), disminuiria si s’apliqués la mesura preventiva que es proposa en el text?
Raoneu la resposta. El sistema d’alerta que s’esmenta en el text faria disminuir
l’exposició ja que permetria evacuar les zones on els estudis geològics estableixen
un grau de perillositat.
5.2. (0,5 punts) Expliqueu per què es va produir el tsunami i per quina raó va augmentar
d’alçària en arribar a la costa.El tsunami va ser un efecte del terratrèmol que es va
produir a l’oceà. Aquests efectes es produeixen quan hi ha un desplaçament en

vertical dels blocs que formen el fons marí, causat, per exemple, per una falla o
moviment de plaques litosfèriques.
L’alçada de l’onada augmenta per dues raons:
per l’augment del nivell del mar
pel fregament que es produeix a la base de l’onada quan aquesta arriba a
aigües someres.
5.3. (0,5 punts) En la figura següent podeu observar dos sismogrames que s’han
registrat a partir d’un mateix terratrèmol en dues estacions diferents (A i B). Quina
estació us sembla que està més allunyada de l’epicentre del terratrèmol. Per què?
La B.
Perquè el temps de retard de les ones S és més gran, o bé perquè l’amplitud
màxima registrada és menor.
5.4. (0,5 punts) A partir de les dades del quadre anterior i amb la informació que hem
trobat sobre els sismes a la pàgina web, calculeu, de manera aproximada, la
magnitud d’aquest terratrèmol. Aquesta magnitud disminueix si ens allunyem de
l’epicentre? Raoneu la resposta.
La magnitud del terratrèmol és
aproximadament de 4 (Es considera
vàlida una resposta compresa entre
3,8­4,2).
Aquesta magnitud és constant en
totes les estacions ja que fa referència
a l’energia alliberada pel sisme.