09-10 Correcció Examen 3 CTMA 2n batxillerat - Institut Guindàvols

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària i Superior
d’Ensenyaments Professionals
Guindàvols
Departament de Ciències Experimentals
Mercè del Barrio Arranz
Curs 09­10 1a Avaluació Data 25­11­09
Examen – 3 CORRECCIÓ
CTMA: Introducció, Geosfera, El temps en geologia, Atmosfera, Hidrosfera
Nom: Curs: 2n Batx.
Qualificació
1. [4 punts] En un sector de la plana al∙luvial d’un riu es vol dur a terme una explotació de
materials. Per aquest motiu s’han realitzat tres sondeigs de reconeixement que,
juntament amb la informació de camp, completen la informació sobre la geometria del
cos al∙luvial que es vol explotar.
Observeu la figura que representa el tall del riu i llegiu les dades dels sondeigs següents:
S1.
S2.
S3.
Fins a 2,5 m de fondària, graves i sorres; des d’aquesta cota fins al
final de la perforació, a una fondària de 15 m, pissarres i esquists.
La zona d’explotació prevista està marcada a la figura amb un
requadre (zona c).
Fins a 12,5 m de fondària, graves i sorres; des d’aquesta cota fins
al final de la perforació, a una fondària de 20 m, pissarres i esquists.
A partir dels 7,5 m les graves i sorres es troben completament
saturades.
Fins a 5 m de fondària, graves i sorres; des d’aquesta cota fins al
final de la perforació, a una fondària de 15 m, pissarres i esquists.
1.1. (1 punt) Completeu el tall que teniu a la figura adjunta amb les dades facilitades
pels sondeigs realitzats. Indiqueu la posició del nivell freàtic.
El tall es troba a la figura adjunta
1.2. (1 punt) A partir del tall que heu completat, raoneu si la zona inicialment escollida
és l’òptima o no per explotar el màxim de materials al∙luvials possibles. Quina
problemàtica pot comportar la possible variació del nivell freàtic? La zona
d'extracció prevista no és la més adient per explotar el màxim d'àrids naturals
possibles ja que afloren litologies (esquists i pissarres) que no es poden aprofitar
per a l'obtenció d'aquests tipus de roca industrial.
Si com a conseqüència d'un període de pluges es produeix un ascens del nivell
freàtic, l'explotació es podria veure inundada.

1.3. (1 punt) En quina categoria es consideren els materials al∙luvials segons el seu ús?
Segons la litologia d’aquests materials, a quins usos es destinen? Des del punt de
vista de l'ús, s'anomenen àrids naturals. S'utilitzen sobretot en la indústria de la
construcció per a la fabricació de formigó. Les sorres, si són silícies, s'utilitzen en la
fabricació de vidre.
Les sorres també s'utilitzen com a abrasius a la indústria metal∙lúrgica, per a la
fabricació de motlles, així com en la construcció de sistemes de filtració d'aigües.
1.4. (1 punt) Un cop finalitzada l’explotació, es vol utilitzar el forat creat per a
l’abocament de residus sòlids urbans. És una bona idea? Quin tipus d’impacte pot
tenir? No és una bona idea. Els materials al∙luvials (graves i sorres) objecte
d'explotació, són permeables per porositat i es comporten com a una formació
aqüífera. Per tant, l'abocament de residus en el forat creat per l'explotació pot
originar que els lixiviats contaminin les aigües subterrànies. Aquest aspecte de
contaminació constitueix l'impacte ambiental més notori d'aquests tipus d'activitats
antròpiques incontrolades..
2. [2 punts] La qualitat de l’aigua dels rius es pot mesurar a partir de l’índex ISQA (índex
simplificat de la qualitat de l’aigua). A la taula adjunta es reflecteixen les mitjanes
d’aquest índex per als rius principals de Catalunya, per a dos períodes diferents: 1989­
1990 i 1995­1996.
Rius Punts
Mitjana
ISQA
1989­1990
Mitjana
ISQA
1995­1996
Fluvià Olot 81,79 88,86
Ter Roda de Ter 52,50 79,94
Ter Sant Julià de Ramis 50,56 86,07
Tordera Gaserans 36,56 85,02
Besòs Reixac 3,72 43,13
Llobregat Abrera 44,06 72,68
Anoia Sant Sadurní d’Anoia 11,03 65,06
Foix Castellet 37,35 67,50
Francolí La Masó 61,60 80,96
Segre Torres de Segre 70,05 83,90
Ebre Tortosa 77,42 84,00
2.1. (1 punt) Es tenen en compte cinc paràmetres per a la confecció d’aquest índex.
Esmenteu­ne alguns. Quin és l’interval de variació que presenta aquest índex entre
la pitjor i la millor qualitat? Per a la confecció d'aquest índex es tenen en compte 5
paràmetres: temperatura, matèries en suspensió, l'oxigen dissolt, sals dissoltes i
l'oxidabilitat (la pregunta demana alguns, per tant, es considerarà correcte si
l’alumnat en sap més de dos). L'índex varia d'1 a 100, els valors baixos indiquen
una pitjor qualitat, mentre que els valors alts indiquen una millor qualitat.
2.2. (0,5 punts) Observeu la columna de l’any 1989­1990 de la taula i digueu quin riu
tenia l’aigua més contaminada. Ordeneu els rius de més a menys contaminats i
doneu algunes raons que expliquin el perquè d’aquest ordre. A l'any 1989­90 el riu
Besos és el que presentava un índex més baix i per tant indicava una aigua més
contaminada. L'ordre de rius contaminats és el següent: Besos, Anoia, Tordera,
Foix, Llobregat, Ter, Francolí, Segre, Ebre i Fluvià. El grau de contaminació dels
rius depèn bàsicament dels abocaments que si fan, tant d'aigües residuals
domèstiques com d'aigües industrials. Així, en general, la presència de poblacions
amb gran nombre d'habitants i d’indústries contaminants a les conques dels rius
comporta una probabilitat més gran de contaminació. També cal tenir en compte el

cabal del riu, quan més gran sigui, més dilueix la contaminació. A partir d'aquests
criteris, el riu Besos amb moltes poblacions i indústries a la seva conca i amb un
cabal baix és el que presenta un índex més baix. Per tant, els rius petits propers a
zones urbanes i industrials són els que pateixen una pressió més forta de cara a la
seva contaminació.
2.3. (0,5 punts) Observeu ara la columna de l’any 1995­1996 de la taula i digueu quins
canvis reflecteixen els índexs de l’any 1995­1996 respecte als de l’any 1989­1990.
Doneu algunes raons que expliquin aquests canvis. Els índexs de l'any 1995­96
reflecteixen una millora en la contaminació de tots els rius. El més espectacular és
el Besos que passa de 3,72 a 43,13. Els canvis els podem atribuir a dos fets. Per
una banda a la instal∙lació de depuradores a les poblacions de més de 2000
habitants i a una millora de la gestió de les aigües residuals. Per altra banda, a les
precipitacions abundants de l'any 1996, que comporten un augment dels cabals
dels rius i per tant una major dilució de la contaminació.
3. [2 punts]
3.1. (1 punt) Suposem que un embassament del nostre país està al 37 % de la seva
capacitat. La seva conca hidrogràfica té una superfície de 440 km 2 , amb una
infiltració i una evapotranspiració anuals que sumen 320 l/m 2 . Aquest embassament
abasteix d’aigua unes comarques amb els consums consumptius anuals indicats a
la taula, el 70 % dels quals procedeixen de les aigües del pantà:
Urbà 37 hm 3
Industrial 67 hm 3
Agrícola i ramader 99 hm 3
Quina precipitació mitjana hauria de tenir aquesta conca cada any, en l/m 2 , per a
què no disminuïssin les reserves del pantà?
P = ET + R + I R = Q+Re
Si les reserves del pantà (Re) no han de disminuir, com a mínim ha de passar que:
P = ET + Re + I
La conca te 440Km 2 = 440.10 6 m 2
Pèrdues per evapotranspiració + infiltració = ET+I = 320 l/m 2 ∙ 440∙10 6 m 2 =
140.800∙10 6 l
Consum del pantà = Re gastades =70(37 + 67 + 99)/100 = 142,1 hm 3 =
142.100∙10 6 l
Aigua de pluja total necessària = 140.800∙10 6 l + 142.100∙10 6 l = 282.900∙10 6 l
Dividint per la superfície de la conca, fa falta una pluja de 642,9 l/m 2
3.2. (1 punt) Esmenteu tres mesures concretes per estalviar aigua, una per a cada
sector, sense cap repetició i sense mencionar les restriccions.
SECTOR MESURA
­ planificació urbana d’acord amb els recursos d’aigua
­ utilització d’instal∙lacions de baix consum d’aigua
­ utilització de plantes autòctones o xeròfil∙les en els
Urbà
enjardinaments
­ reutilització, prèvia depuració, de les aigües residuals
domèstiques per al rec
­ aprofitament de l’aigua de pluja

Industrial
Agrícola i ramader
­ reciclatge i reutilització de l’aigua
­ utilització de tecnologies amb baix consum d’aigua
­ selecció adequada dels tipus de conreu d’acord amb les
necessitats d’aigua
­ utilització de rec per degoteig, impulsos,
microaspersors,...
­ control de la distribució i el subministrament, per evitar
pèrdues
4. [2 punts] L’11 de novembre de 2001, a la conferència del clima de Marràqueix, es va fer
un pas més en la signatura del Protocol de Kyoto sobre el conveni marc de les Nacions
Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC).
4.1. (1 punt) En el marc d’aquests acords hi ha dos conceptes a destacar: el de balanç
total de CO2 (diferències entre el volum d’emissió de CO2 i el volum
d’immobilització o segrest d’aquests gasos en embornals* de carboni) i la
compravenda de drets d’emissió de gasos hivernacle. Expliqueu el significat dels
dos conceptes següents:
Embornals*
Compravenda
de drets
d’emissió
* sumideros
En aquest context es consideren embornals o claveguerons de
CO2 els boscos, doncs en la seva producció de biomassa
absorbeixen de l’atmosfera una bona part d’aquest gas. També els
sòls, com a reservori de matèria orgànica.
La compravenda de drets d’emissió és una fórmula pensada per a
permetre als països industrialitzats de continuar (i fins i tot
augmentar) les emissions de CO2 i alhora permetre el
desenvolupament dels països del 3r món. Consisteix en que aquests
darrers països, si no emeten a l’atmosfera totes les tones de CO2
que tenen assignades, poden vendre aquests “drets d’emissió” a
altres països que estiguin interessats.
4.2. (1 punt)
a. (0,5 punts) En què consisteix l’efecte hivernacle? L'efecte hivernacle és
l'escalfament que es produeix a l'atmosfera terrestre degut a la transparència
que té l'atmosfera per la radiació visible, i a l'opacitat que presenten alguns dels
seus gasos a la radiació infraroja. Aquesta darrera es deu al retorn en forma de
calor de l'absorció de radiació visible des de la superfície de la Terra.
b. (0,5 punts) Esmenteu dos efectes que es poden esperar en el cas que es donin
les prediccions més pessimistes sobre l’augment de l’efecte hivernacle.
1
2
• Augment del nivell del mar per la dilatació de l'aigua de mar i pel
desglaçament dels gels assentats sobre terres fermes (Antàrtida,
Alaska Groenlàndia, glaceres de les altes muntanyes).
• Inundació de gran quantitat de sòl actualment molt poblat als deltes
dels grans rius (Nil, Mississipí, Ganges, Mekong, ...)

més...
• Fam per la pèrdua de sòl fèrtil.
• Grans desplaçament de població (lluites pel territori).
• Canvis climàtics que tindrien implicacions en canvis de l’ús del sòl,
particularment la transformació en deserts de terres actualment fèrtils.
• Extensió de malalties tropicals a latituds on actualment la temperatura
atmosfèrica impedeix la seva difusió per manca del vector de
transmissió (mosquits) en no trobar­se en les seves temperatures
òptimes, i que l'augment de la temperatura podria afavorir.
• Desglaçament d'alguns permafrost (sòls parcialment congelats) amb
modificació de les condicions abiòtiques dels ecosistemes.
• Expansió de plagues.
• Extinció d’espècies.
• ... i totes aquelles altres que pugin tenir versemblança.