09-10 Correcció Examen 1 CTMA 1r batxillerat - Institut Guindàvols

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària i Superior
d’Ensenyaments Professionals
Guindàvols
CTMA: Introducció, La geosfera
Departament de Ciències Experimentals
Mercè del Barrio Arranz
Curs 09­10 1a Avaluació Data 27­10­09
Examen – 1 CORRECCIÓ
Nom: Curs: 1r Batx.
Qualificació
1. [3 punts] A la taula adjunta trobareu una relació de situacions que podreu valorar
mitjançant algun dels camps d’acció següents de les ciències de la terra i el medi
ambient:
gestió ambiental impacte directe risc directe
recurs impacte induït risc induït
1.1. (2 punts) Completeu la taula indicant el camp d’acció. Tingueu en compte que no
tots els camps tenen per què estar­hi representats i que dues situacions diferents
poden correspondre al mateix camp.
Situació Camp d’acció
El municipi de Benlliure ha aprovat un
Gestió
pla d’ordenació municipal.
Una tempesta seca ha estat la causa
d’un incendi forestal.
Risc induït
A fi d’evitar possibles impactes
ambientals, l’Administració ha clausurat Gestió
temporalment l’empresa paperera.
El terratrèmol ha estat la causa del
trencament de la presa, que ha Risc induït
provocat
estralls.
les fortes inundacions i
L’incendi provocat de l’estiu passat ha Impacte induït o Impacte directe que
ocasionat una forta erosió dels sòls.
A l’empresa Pedra, SA se li ha concedit
causa un risc induït
l’autorització per explotar les antigues Recurs/gestió
mines de sulfurs metàl∙lics.
La carretera és intransitable pels Risc directe
possibles despreniments.
La construcció de l’escullera ha permès
recuperar part de la platja perduda Gestió
l’hivern passat.
La sequera de l’estiu ha estat la causa
principal de la pèrdua de la collita Risc directe
d’olives
El vessament de fuel causat per
Impacte directe
l’accident del petrolier ha afectat la
fauna i la flora del litoral.
1.2. (1 punt) En el moment de projectar determinades obres, la legislació exigeix
elaborar uns estudis anomenats avaluacions d’impacte ambiental (AIA) per valorar
les conseqüències de l’execució d’aquests projectes sobre el medi.
a. (0,7 punts) Descriviu breument les fases de les quals es componen les AIA. Les
fases de l’AIA que comprenen des de l’elaboració del projecte fins la resolució
final són les següents:
1. Anàlisi detallada de l’indret on es vol ubicar l’activitat i del seu entorn.
2. Descripció general del projecte i exigències previsibles sobre la utilització
dels recursos naturals durant la construcció i durant el funcionament.

3. Efectes previsibles dels impactes possibles sobre la població, gea, sòl,
flora, vegetació, fauna.. Valoració dels impactes..
4. Mesures correctores previstes a fi de minimitzar els impactes.
5. Alternatives existents i idoneïtat de l’escollida.
6. Establiment d’un programa de vigilància a fi que es portin a terme les
mesures correctores.
7. Declaració d’impacte ambiental on es determina la conveniència o no del
projecte.
b. (0,3 punts) Esmenteu també tres obres que requereixin obligatòriament una
AIA.
1 Construcció d’autopistes
2 Construcció de grans preses
o..............Construcció de vies de ferrocarril, ports comercials, centrals
nuclears, centrals tèrmiques, instal∙lacions químiques...
2. [3,5 punts] En el mapa litològic adjunt s’ha situat una zona on es vol emplaçar un
càmping.
2.1. (1 punt) Feu el tall geològic A­A’.

2.2. (0,75 punts) Segons la distribució de la litologia pinteu la zona del mapa que hagi
pogut ser inundable en temps geològic recent. Expliqueu el criteri utilitzat. La zona
potencialment inundable segons la litologia es tota la zona de l’al∙luvial del
quaternari.
2.3. (0,75 punts) Valoreu què cal fer, a partir de la resposta a l’apartat anterior, amb el
projecte de construcció del càmping. El projecte de càmping ha de sotmetre’s a una
valoració concreta del seu perill d’inundació. Cal reduir l’extensió de la zona de
càmping, de manera que no inclogui la zona de l’al∙luvial.
2.4. (1 punt) Determineu quin és el cabal màxim que pot passar per la secció A­A’
sense inundar la zona de càmping. Preneu una velocitat mitjana del corrent de 2,5
m/s, quan l’aigua arriba al nivell considerat. (L’escala vertical és la mateixa que
l’horitzontal). Per calcula l'àrea cal tinir en compte l’escala gràfica a l’hora de
calcular la secció. Cada quadre petit del paper mil∙limetrat equival a 1m 2 de la
realitat.L’àrea de la secció A­A’ que queda per sota del nivell del càmping és d’uns
150­180 m 2 .
Per tant, el cabal que hi pot passar s’obtindrà de la següent manera:
Q (cabal) = A (àrea) * v (velocitat)
Comptant una secció inundable de 150 m 2 , el cabal màxim seria de 375 m 3 /s.
Comptant una secció inundable de 180 m 2 , el cabal màxim seria de 450 m 3 /s.
3. [3,5 punts]
3.1. (1 punt) El següent esquema representa la translació terrestre:
a. (0,5 punts) Indica en quin punt es dona en l’hemisferi nord l’equinocci de
primavera i tardor i els solsticis d’hivern i estiu.
b. (0,5 punts) Indica de que depèn la quantitat d’energia que arriba a la superfície
de la Terra. L’energia que arriba a la Terra depèn en molt menor grau de la
distància al Sol, com es por veure en el dibuix quan el sol està més allunyat del
sol és quan és estiu. El que condiciona realment és l’angle de rotació de la Terra
que fa que els raigs solars arribin més perpendiculars o menys a la superfície
terrestre fent que una mateixa quantitat d’energia es reparteixi en més o menys
territori. Això no succeiria si l’eix de rotació fos perpendicular a l’eclíptica i encara
menys si La Terra fos plana.

3.1. (1 punt) A partir del dibuix de sota explica com podem conèixer l’interior de La
Terra a partir de les ones sísmiques.
L’energia que s’allibera en els terratrèmols viatja per d’interior de la Terra en forma
d’ones S i P. Si la Terra fos homogènia la velocitat a que viatgen aquestes ones seria
constant i no es produirien reflexions ni refraccions. Això no es així, ja que els
sismògrafs distribuïts per tot el planeta no reben totes les ones (zones d’ombra de les
ones P i zones d’ombra S), ni en el temps que caldria esperar si l’interior del planeta
estigués format pels mateixos materials i en el mateix estat físic.
Així per exemple, la zona d’ombra de les ones S és molt gran, i es situa just a l’altre
extrem de l’epicentre d’un terratrèmol. Les ones S no es propaguen pels fluids, per tan
podem deduir que existeix una capa fluida en l’interior de la Terra, just del diàmetre que
ens marca aquesta zona d’ombra. Aquesta mateixa capa (el nucli extern) provoca en les
ones P una refracció i canvi de velocitat que origina la zona d’ombra de les ones P.
3.2. (1,5 punts) Escriu darrere de cada afirmació la unitat química i/o dinàmica de La
Terra a la que es refereix:
Està situada per damunt de la discontinuïtat de Mohorovicic Escorça terrestre
Conté una zona anomenada astenosfera Mantell superior
Es la capa més densa Nucli intern
Es la capa més gran de la terra Mantell
Les ones S no el travessen Nucli extern
Està formada principalment per roques magmàtiques (gabres i
basalts)
Escorça oceànica
Està sòlida ja que malgrat les elevades temperatures les pressions
també són molt fortes
Nucli intern
Estan formats principalment per níquel i ferro Nucli
El seu gruix varia entre uns 30 i uns 80 Km
Està formada per l'escorça continental l'escorça oceànica, té un
Escorça terrestre
comportament rígid i és molt prima, degut a aquests dos motius
tendeix a fragmentar­se
litosfera