Març 1983 - Arxiu - Ajuntament de Llagostera

12 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA
PEREMAIMI,,,
iaventura
del desert
Gairebé tothom a Llagostera coneix
en Pere Maimi... Què podríem dir
d'ell..?, és un home pràctic, senzill
i anwble, conegut sobretot pels aficionats
a les competicions automobilístiques,
ja que s'ha dedicat a preparar
cotxes i fins i tot partici{X2 en diversos
estils d'aquest anomenat esport.
Actualment està casat i viu a Amer
on és propietari d'un taller mecànic...
Coneixedors de la seva última
"aventura" ens vam traslladar a casa
seva a fi de què ens expliqués el que
va ésser la seva participació a la prova
més difícil i dura del món: El "Rally "
Par is-Alger-Dakar. •
Bé, la idea va sortir de dos nois
francesos, en Domínique Sudre í en
Michael MonoA Un amic meu em va
dir que ells dos buscaven un mecànic;
vaig posar-me en contacte amb ells i
va sorgir un anhel mutu.Seguidament
vàrem preparar la nostra inscripció,
que ens costà unes 300.000 ptes. ^Per
què no hi havia d'anarsi pagaven ells
totes les despeses? Una oportunitat
aix í no se'ns presenta cada dia.
Un dels problemes que vàrem trobar
fou que es necessitava un visat per
cada país que havíem d'atravessar i
eren un total de 7 paisos! En fi, una
burocràcia terrible i per postres es
va perdre el meu passaport.
Vam sortir de París el dia 1 de gener
i arribàrem a Dakar el dia 20.
He de dir que per a mi el més bonic
d'aquest "Rally" —que no deixa
d'ésser una bestiesa— és la sortida de
París que vertaderament és quelcom
indescriptible, fantàstic. I després
l'arribada a Dakar que també és una
cosa meravellosa.
A França es fan només dues proves
que no tenen gaire Importància; quan
realment comença aquest "Rally" és
el dia 3. Després de desembarcar a
Algèria es passen els control de duana
i a partir d'aquí vam haver de fer uns
700 km. per arribar a la primera etapa.
A cada etapa hi ha un temps mínim
i un temps màxim. Per exemple, suposem
que d'aquí a Barcelona hi ha
L'equip de l'escuderia Olot Competició format per Domínique Sudre,
Michel Monod i el mateix Pere Maimi
un mínim d'una hora i un màxim de
cinc; si tu arribes a Barcelona en 3
hores, penalitzes 2 hores, però si et
passa alguna avaria en aquest tram I
arribes en 5 hores i un minut, penalitzes
15 hores de cop.
A la primera etapa 500 Km. eren
carretera i els altres 200 restants ja
eren per pistes... a partir d'aquí comenzava
la zona del desert.
En aquesta zona de sorra, patírem
sol i temperatures elevadíssimes, i uns
vents fortíssim. Heu de tenir en compte
que quan vam travessar el desert del
Teneré, que segons diuen és el desert
més dolent de l'Àfrica, vàrem trobar
un vent que anava a una velocitat
d'uns 150 Km./h. Vam sortir a les 09 h.
del matí i vam arribar a les 12 h. del
vespre.
640 Km. asseguts dins el Land Rover,
a 40.° de temperatura i no vèiem
ni el capó!
Com ens guiàvem..? doncs igual
que un vaixell, per una brúixola. Ah!,
i per postres trenquem un paller, la
qual cosa ens va fer perdre molt de
temps i ens va despenjar bastant del
temps del recorregut de l'etapa.
Des del meu punt de vista, el que
realment influeix en aquest "Rally"
—encara que no sigui gaire perilloses
la Psicologia: per això era normal
trobar gent perduda, fent auto-stop;
s'han discutit, el pilot amb el copilot
o vicervesa... hi ha hagut una disputa
mútua entre ells dos I s'ho han deixat
córrer al mig del desert... i Increïble
però cert!
I no és res més que la calor, l'esgotament
tant psíquic com físic...
en fi, crec que s'ha d'anar ben preparat
tan ffsicament com psi'quica.
Has d'estar mentalitzat, convençut del
què has de fer.
Un dels avantatges que crec teníem
nosaltres era que el que podríem dir
"jefe" de l'equip, en Domínique, era
un noi que ja havia participat un altre
any en aquest "Rally" í a més havia
estat 7 anys vivint al Senegal i vulguis
o no, sabia el que anava a trobar.