Març 1983 - Arxiu - Ajuntament de Llagostera

32 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA
opinió... opinió... opinió», opinió
DIADA DE SANT JOSEP
Passaven les setmanes i com cada
any, tots esperàvem amb anhel I Il·lusió
el gran dia del col·legi. En efecte,
estàvem ansiosos de l'arribada de la data
tan assenyalada í tradicional per a
nosaltres. A part d'ésser el nostre patró
a nivell de la institució religiosa, tots
sabíem que darrera les lletres del 19
de març hi havia la gran vetllada de
festa.
Dintre les nostres ments hi havia el
record d'anys passats. Joia, crits, gatzara,
ambient de diversió que molt
aviat tornaria a ser-nos familiar. Per
fi, i després de molt nerviosisme, ens
vàrem trobar enmig d'un divendres decisiu.
Aquell d que ansiàvem per voler
ser alegres i decidits entre els companys.
Al matí, treballàrem amb eficiència,
sumits en la curiositat del què
passaria després del migdia.
A la tarda, a l'acostumada hora
d'entrada, un nombrós grup d'alumnes,
petits i grans, decidits i vergonyosos,
tristos i alegres, entraven en piló
per l'àmplia porta que obria els seus
passos escalonats. Seguidament, els
més grans de l'escola ens agrupàrem
entorn el pati que es feia cada vegada
més petit a mida que ens col·locàvem.
Poc després, ja tots estàvem atents i
disposats a veure la sorpresa que amb
molt de gust, els professors i l'Associació
de Pares ens havien preparat per a
nosaltres.
De sobte, veiérem dos nois, que
amb esforç anaven muntant les seves
eines de treball en un cantó de l'esplanada.
La nostra curiositat s'anava
engrandint, i per fi, vàrem poder saber
de què es tractava. Era, res més
que un grup de dos joves que ens oferiria
alegrement un repertori de cançons
divertides i distretes.
A mida que avançava la tarda, també
ens posàvem més animats. Tots cantàvem
satisfets, deixant enrera les
preocupacions. Petits i grans, sentíem
dins nostre l'esperit aventurer i cantor.
Després, a l'acabament de les cançons
anàvem fent rodalies i llargues files que
ens permetien ballar al so de les animades
melodies que ens acompanyaven.
Va ser una vetllada meravellosa. En
finalitzar, despedirem aquells nois
aníablement, per passar amb il.lusiò a
la magnífica xocolatada que havien
portat a terme les Germanes del
col.legi en elaborar-la. Gràcies a la
xocolata Torras, I a l'estupenda
col·laboració d'en Joan Soler i Raurich,
que ens va proporcionar la llet de
la casa LETONA, tots poguérem
disfrutar d'unes bones tasses de
xocolata desfeta, i la variació d'altres
anys donà un ambient de color I
companyerisme entre nosaltres. També
cal, per altra part, donar gràcies als
membres de l'Associació de Pares del
Col.legi que van fer possible els ingredients
de l'animació. També, com no,
estar sempre agraits amb sinceritat, al
grup de professors que una vegada més
ens van voler oferir una mica del seu
temps perquè nosaltres poguéssim
divertir-nos. Estem segurs de què ho
van aconseguir.
Gràcies de veritat·
COL·LEGI
NTRA. SRA. DEL CARME
HISTORIAS DE LA HISTORIA
A punío de íinalizar el reinado de
este febreriïlo ioco, juerguista y peleón,
me parece muy convenients dar un repaso
a la Historia, y así nos daremos
cuenta de la ínfinidad de veces que,
durante ei mandato de este enano, han
sucedido cosas y se han producido hechos
de suma gravedad, que por su
tracendencia e interès han pasado a
las pàginas de la Historia, y se han escrita
iibros màs o menos tendenciosos,
según las fuentes c^e donde manaban
las noticiasy abrevaban sus autores.
En el dia de hoy vamos a cehtnos
exclusivamente a fechas y sucesos que
afectan a Llagostera dtectamente y de
los que tengo màs o menos conocimiento;
més menos que màs.
Dejaremos aparte la Asociación de
Vecinos y todo lo que significa el 23
de Febrero para el pueblo de Llagostera,
por ser de todos conocido y vamoa
a pasar a otro VEINTITRES del
misnio mes y de fecba muy recientè
que se ha permitido el lujo de manténer
en vilo a Espafia entera, y ha sido
noticia de caràcter internacional, en la
que no quiero profundizar debido a
que sobre ese asunto, ya se han gastado
màs ríos de tinta y montones de papel
para no aclarar nada.
Lo que si es necesario traer a la memòria
de todo el pueblo, es el 3 de febrero
de 1939, para impedir a toda
costa, que un episodio de tanta gravedad
pueda volver a repetirse. Y par?
que no vuelva a repetirse es necesario,
que cada uno ponga toda su buena voluntad
para no olvidar la Historia o nos
veremos condenados a repetiria. No se
puede creer en demagogias, falsas promesasy
cantos de sirena.
Somos muchos los que recordamos
Jas terribles cakmidades de la guerra,
y estoy seguro que muchos vecinos de
Llagostera, recordaran con horror
aquel fatidico dïa TRES de Febrero,
con escalofrios y temblor en todo su
cuerpo, cuando se han visto en el triste
trance de elegir entre quedarse en
su casa y exponerse a las posibles represalias
de las tropas de ocupaciòn, o
emprender el camino desconocido del
éxodo, llevando solamente lo màs indispensable,
por no permitirlo la marcha
de vehiculos y material que aba-