Març 1983 - Arxiu - Ajuntament de Llagostera

8-BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA
SOBRE LA CREUADA
ANTI-AVORTISTA
I ALTRES FACÈCIES
'AVORTAMENT SÍ, GRÀCIEÍ")
Curiosament al no&tre pafs, quan es
tracta de problemes de l'entrecuix i
que a més a més afecten molt directament
a la dona, es genera una autèntica
guerra de religió, una creuada contra
el possible benestar dels sentits. I
és que això de ser "el recés o reserva
espiritual d'Europa", moltes vegades és
una càrrega massa pesada.
Nosaltres les dones, les realment
afectades ens ho hem de sentir tot,
perquè tenim l'obligació social d'ésser
mares, per això En Pau VI, l'any 1970
no s'estava de dir: "El problema de
l'avortament no pot ésser imposat
sobre la sola individualista consideració
de la dona, també ha de ser-ho,
sota el perfil del bé comú i principalment
sota el de la personalitat del que
naixerà, la veritable emancipació femenina
ni està en una formal i material
igualtat amb l'altre sexe, sinó en el reconeixement
d'allò que és essencialment
específic de la personalitat femenina,
la seva vocació d'ésser mare".
Aquestes afirmacions no ens poden
sobtar massa, tenint en compte que no
fan tants d'anys l'església es pronunciava,
davant d'un part difícil, per a là
salvació única i estrictament de l'infant
que sortia d'aquest "receptacle"
o dona que li donava vida. Davant
d'això ens podríem preguntar, com es
preguntava la Montserrat Roig en un
article aparegut a "E L PAÍS", és que
la dona no té ànima?, o la seva ànima
és menys interessant a salvar per l'església?
Socialment les dones hem estat
sempre menors d'edat i hem passat
de la magna tutela del pare a ser "propietat"
del marit, l'església en aquest
sentit es manifesta molt clarament
Entrant ja dins el problema de
l'avortament, espina clavada entre costella
i costella del nostre tímid Govern
del "canvi" socialista, ens trobem amb
contradiccions descarades i reticències
a l'hora de discutir la llei per despenalitzar
I.avortament en casos molt limitats
i que el mateix Govern socialista
ha confeccionat.
En un país en què fins aquests darrers
anys, aconseguir informació sobre
mètodes anticonceptius era tota una
aventura, primer i sobretot, per trobar
un ginecòleg mig ctandestf que et
fes una recepta; en unes comarques
gironines que tenen la renda per càpita
més alta d'Espanya i que tan sols
fa un any l'Ajuntament socialista de
Girona es decidí a montar un Centre
de Planificació —cessió de local per
lliure explotació, que ja no és municipalització,
la qual cosa faria al Centre
molt més accessible a les classes menys
afavorides econòmicament—, en unes
comarques on hi ha una població de
467.945 habitants, es disposa només
d'un Centre de Planificació que només
funciona tres dies a la setmana. En un
pafs on no hi ha centres suficientment
preparats per a l'atenció d'infante afectats
per qualsevol tipus de deficiències;
en una societat capitalista basada en
l'explotació i la producció en cadena
que margina automàticament a qualsevol
individu que no s'hi acopli; en un
pafs on l'f'ndex d'atur és galopant, sense
vies de solució; en un país que
compta amb un elevat número d'infanticidis;
en un món que viu constantment
sota l'amenaça d'un conflicte
armat, d'una guerra nuclear localitzada
possiblement a la vella Europa;
en una societat on la dona és automàticament
marginada de molts llocs de
treball, on la dona és víctima de moltes
agressions masclistes: violació, mal­
tractes per part del marit; en una humanitat
que assassina sota la legalitat
que dóna el Poder instituí't... La dreta
"civilitzada" es posa les mans al cap
davant el reclam: "Dret a l'avortament",
"Avortament per no morir",
"Dret al propi cos".
I és que la dreta pensa que les dones
avortem per gust. Senyors, que
l'avortament és un mal menor a acceptar
fins que els Centres de Planificació
siguin a l'abast de tothom, fins que a
les escoles es doni una informació
sexual científica, sense paternalismes
malaltissos, fins que ets mètodes anticonceptius
siguin eficaços en un 100
per cent
A l'Estat Espanyol moren més de
3.000 dones a l'any com a conseqüència
d'avortaments realitzats en condicions
higièniques i sanitàries inadequades,
i moltes queden amb lesions greus.
S'ha d'obrir els ulls a la realitat, negar
una evidència no serveix de res.
Tot fent una mica d'història ens
trobem que a Catalunya el 25 de desembre
del 1936 es regulava el Decret
d'Interrupció Artificial de l'Embaràs,
una mica més tard, l'I de març del
1937 apareixia l'Ordre de la Conselleria
de Sanitat i Assistència Social. Et
Decret estava firmat per Josep Tarradellas.
Un dels objectius del Decret d'Interrupció
Artificial de l'Embaràs fou
aconseguir l'erradicació de l'infanticidi,
aixf com de la pràctica clandestina
de l'avortament, de la mortaltat i des
de les malalties provocades per pràctiques
avortives. Al mateix temps s'establia
un servei paral·lel de difució, d'informació
entorn del control de natalitat
i dels mètodes anticonceptius.
S'autoritzava l'interrupció artificial de
l'embaràs únicament en els Hospitals,
CIfniques i Institucions Sanitàries dependents
de ta Generalitat de Catalunya.
En un fulletó de propaganda de
la Generalitat de l'època, el Dr. Fèlix
í\^artí Ibànez, màxim propulsor del Decret,
membre de la CNT i Director General
de Sanitat i Assistència Social,
descriu els pilars fonamentals d'aquesta
reforma:
1.— La causa terapèutica —malaltia
física o mental de les mares que contraindica
l'embaràs.
2.— Et motiu eugènic —incest paternal,
o tares que podrien propagar-se en
el futur ésser.
3.— Els factors neomattusians, desig
conscient de limitació voluntària de la
natalitat.