13 - Parroquia de San Andrés Apostol

18
La Parròquia de S. Andreu Apóstol, Comunitat Viva
Un Júnior, un consiliari, un amic...
Com començarien a parlar de Don Vicent?
Com resumirien, en una paraula, una vida com la d’ell?
És difícil veritat? Nosaltres intentàrem descriure i
recordar, tota una trajectòria i una dedicació, que no
ha estat poca, a una parròquia i a un moviment
parroquial, latent i viu durant més de 30 primaveres.
Don Vicent des que va arribar, ara fa 16 anys,
li han agradat i ha recolzat els Júniors M.D. Tots els
que com a xiquets/tes o com educadors/res hem estat
dins del moviment el recordem, l’estimem i guardarem
com apreciada joia els esforços, temps i il·lusions que
aquest sacerdot ens ha dedicat.
Ben conegut era, el caràcter amable, sincer i
pacífic que Don Vicent mostrava allà on es poguera
trobar, precisament eixa mena de ser ha donat als
Júniors de l’Alcúdia la serenitat i el seny, que en
moments difícils tothom necessitem. Però “Don Vi”,
que així el cridaven els xiquets, ha servit i gaudit dels
Júniors abans de ser consiliari nostre, durant molts
anys.Qui no el recorda intentant marcar un gol, front
a un grapat de xiquets jugant al futbol al campament?
Mirem a través d’un cristall rosa, i vegem com
si d’una pel·lícula es tractara tants i tants instants que,
ja han fugit però que tots tenim a la retina i ment.
A ell li agradava filmar, captar moments, venia
al campament atapeït de càmera de fotos i vídeo. Dos
Celebrant amb D. Vicent els seus 10 anys de vicari a l’Alcúdia. Matahombres - Terol 1998.
L’Alcúdia Cristiana. Desembre 2003
Pratet de la Rosca - Osca 1995.
mesos abans començava a preparar-se l’equipatge - de
vegades te’l trobaves comprant per València - el cotxe
el duia de gom a gom: la seua tenda(Casa Abadia
portàtil), la campana, els útils de l’Eucaristia, la
bicicleta... El primer que feia, en arribar al campament,
era buscar el lloc més tranquil, i alhora no molt lluny
de la xicalla, per a instal·lar la tenda. Als xiquets els
agradava visitar la seua tenda, i Don Vicent gaudia
mostrant el seu “piset”.
Després ens passàvem vesprades senceres mirant
el seu vídeo, recordant i comentant el que havia passat
durant eixos 15 dies. Tenia una forma peculiar de
captar les imatges: era detallista i li donava importància
a xicotetes coses, com ara una flor o uns plats bruts
davall d’un arbre. Així era ell, tot un conjunt de detalls.
Mirant el vídeo podíem recordar a tots els
xiquets del campament, perquè ell els feia protagonistes
de la seua filmació: