13 - Parroquia de San Andrés Apostol

Batxiller i Cicles, gran i majestuós) i el campament a
Set Aigües,... Són molt festers (cavalcada dels Reis, 5
falles, 1 Associació de Moros i Cristians, festes a la Mare
de Déu dels Desemparats, santa Rita, sant Antoni,
l'Assumpció, el Crist dels Afligits, la Mare de Déu del
Pilar amb les corresponents processons) i molt religiosos
(pocs són increients). Després és un poble que creix
degut a les urbanitzacions, cada any uns mil habitants
s'incorporen i així al col·legi parroquial es va notant la
presència d'una població nova i a l'estiu, especialment
a la Capella Verge dels Desemparats de la Colònia més
de la meitat que participen en l'eucaristia són estiuejants.
Realment és un poble amb gent valenciana al Centre,
població procedent de la immigració de la posguerra
al barri La Colònia, residents que passen l'estiu al mateix
barri i famílies que s'han incorporat al municipi, a les
urbanitzacions.
¿Com veus la joventut de huí? ¿I la seua relació amb
l’Església?
Crec que els joves no són tan roíns com
desgraciadament se sent dir, simplement tenen les seues
carències com és el que ho tenen tot, veuen massa TV,
lligen poc i no valoren l'estudi com un mig on també
es disfrute. Però no oblidem que el jove és com l'ha
educat l'adult. I jo puc dir que em sent molt a gust amb
ells. L’Església té un problema, el jove no entén el
llenguatge que ella gasta. Puc dir que costa que els
aplegue una Eucaristia, un tema religiós, una oració,...
Per això hi ha una distància. Malgrat això hem vist com
Joan Pau II fou capaç de arreplegar 700.000 joves a més
dels que el seguiren per TV i l'escoltaren. L’església i
els que som església sols tenim un camí, el que seguí
Jesucrist: abaixar-se, conèixer-los i voler-los.
¿Què és allò que més has admirat, allò que més t’ha
marcat?
La gent i les persones començant per la meua
família que viuen la fe basada en l’Eucaristia, el rosari,
les devocions,... sacrificades i sempre dispostes a atendre
a la seua família. I com no els companys sacerdots, de
tots he après i estic aprenent.
¿Quins són els sants que més t’han influït?
Sant Francesc d'Assís, Mare Teresa de Calcuta,
Oscar Romero, Carlos de Foucauld, són cristians que
optaren per un evangeli fet oració i l’opció pels pobres.
36
L’Alcúdia Cristiana. Desembre 2003
Fills de l’Alcúdia
¿Què diries als lectors de la nostra revista?
Per a Riba-roja el Crist dels Afligits és molt,
la gent s'agarra a ell i va avant. A tots els lectors els
dic que facen el mateix, és a dir, que tinguen molt
present a Crist, que mai tanquen les portes al millor
amic, que siguen persones d'oració, que vulguen molt
a la Mare de Déu de l'Oreto i que siguen oberts, que
ningú se senta un estrany a l'Alcudia o a la Parròquia.
I si ho llig algun jove animar-lo a ser rector.
Desprès de huit anys està clar que els idealismes han
segut ferits per la realitat de la vida de cada dia. Malgrat
els sinsabors que porta, puc dir que ser rector és
meravellós, és una feina que ompli perquè està Déu
en ella i per que el camp d'acció és molt ample i
enriquidor (xiquets, joves, majors, vells, pobres,
alumnes, gent del poble,...). Val la pena.
Tots recordem Don Vicent, ¿què ens pots dir d'ell?
En primer lloc que com a tot alcudià he sentit
molt la mort d'este company sacerdot que com haveu
posat a la web de la Parròquia “ passà la vida fent el
bé ”. Per a mi ha sigut el meu confessor quan estava
a l'Alcúdia, l'home callat, bo, humil, senzill i amb
un fi sentit de l'humor, un sacerdot al que et podies
acostar. Va a ser difícil per no dir impossible oblidar
a Don Vicent.