La segona mort de Salvador Puig Antich - Paremos la película ...

on vivim, rebuscant fotografies de DNI i creuant descripcions, serviria per localitzar-
nos. Havent-hi un civil malferit o mort, la investigació seria a fons.
En Joan comença de posar ordre en el pou en què hem caigut. Cal eliminar qualsevol
rastre que ens vinculi a aquesta casa. Coneixem el rierol que llisca cap a la vall del Bac,
a la Garrotxa, per la dreta del camí. A aquestes hores no hi passa ningú. Per en Joan, el
que hem de fer és portar el cos de l’Andreu a la llera i colgar-lo amb sorra i pedres. Si li
aboquem al damunt un raig de gasolina, cap animal no remourà la terra. Del cot xe, ja es
veurà quin destí li espera..
Als baixos de la cabana hi ha sacs i cordills per embolcallar el mort. També guants de
treballar, dues pales i una aixada. De bon grat, per agafar forces, jo eixugaria l’ampolla
de ginebra que l’Andreu ha deixat a dalt la llar de foc. Necessitem estar forts i amb el
cap clar, res de mamar, talla en Joan.
És així que abraonant-nos a cops contra la por, una por que talla el respir i asfixia, hem
entrat al búnker, ens hem afanyat a tapar el cos i a lligar-lo. Jo enfoco la llanterna sense
mirar i en Joan l’escorcolla per assegurar-se que no quedi cap identificació. Agafa el
DNI i se’l guarda en una but xaca de darrere dels pantalons. Deixa el revòlver al dintell
de la porta, tapat amb uns cartrons pudents i diu que en acabat el colgarem per aquí a la
vora.
Hem carregat el cos a l’estil dels trasllats de ferits a l’exèrcit, patint que la sang no ens
marqui massa la roba. Ens hem tret els gecs perquè així no es tacaran. Hem de caminar