La segona mort de Salvador Puig Antich - Paremos la película ...

qui pontificaran sobre el bé i el mal des de les tribunes políticomediàtiques que guien la
comunitat de la bona gent.. Els magrebins “il·legals” arrestats als centres de detenció
que pixen sang a les parets dels calabossos. Els negres sense papers, abandonats com
gossos per la policia als carrers de Barcelona. Quan els Mossos acorralen els estudiants
al passeig de Colom, on seria l’Andreu: amb les legions uniformades de la democràcia o
amb els joves que han fet posar de genolls a les voravies mentre ells els peguen i
humilien?
La imatge del mort del matí, la de Salvador Puig, està essent reconstruïda per fer-la
digerible a les necessitats de santificació de la societat del present. Llegeixo: Carles
Sanz creu que molts dels que aleshores van ignorar el seu assassinat, després han
reivindicat Salvador com a lluitador antifranquista, revolucionari romàntic, com heroi o
fins i tot com a màrtir. Aquesta societat de l’espectacle contra la qual ell va lluitar també
intenta apropiar-se’l. Qui és que no l’ha vist ja com una mercaderia o com un producte
mediàtic que ven, es plany Sanz. Tres dies després de morir, el vicari episcopal de
Barcelona comparava Salvador Puig amb el mateix Jesucrist!
De debò que impressiona que la mort d’un jove que ningú no coneixia tingui la força
per seguir essent commemorada passats més de trenta anys, ...i quins trenta anys. Tots
els vius aquell març ominós serem/sereu/seran oblidats, les nostres il·lusions marcides, i
els nostres records esborrats. però alguns servaran la memòria d’SPA pels segles dels
segles i cada dos de març s’encendrà alguna espelma per la seva ànima rebel.
He buscat molts anys després els perquè de l’Andreu (que devien ser, per extensió, els
mateixos que els de Salvador Puig...?). El llibre “La torna de la torna: Salvador Puig