CATALEG - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Com és ben sabut, l'any 1752 l'entitat encetava una nova etapa:
la protecció donada pel rei Ferran VI i I'aprovació d'uns estatuts
oferiren a 1'Academia un to seriós i conscient que amara, com no
podia ser d'altra manera, les diverses publicacions. L'objectiu més
concret -explicitat en el primer dels seus estatuts- que es proposi
l'Academia des d'aquest moment fou la formació d'una nova historia
de Catalunya. Amb aquest nord, es constituiren diversos projectes
col~lectius de gran envergadura: la redacció d'un diccionari
historic de Catalunya i d'un epítom de la cronica de Pujades
(ambdues iniciatives anteriors a la protecció reial), I'elaboració
d'una historia de Catalunya, la confecció d'una obra previa o preliminar~
de la historia, en tres volums, i la traducció castellana de les
croniques de Muntaner i Pujades (versions anotades),j de les constitucions
de Catalunva i de les ordinacions d'En Santacília. Pero
només dos d'aquests projectes acabaren veient la llum pública.
Com he dit, el més destacat que arriba a les premses fou el primer
volum de I'anomenada .obra previa» o preliminars de la historia,
les Observaciones sobre los principios elementales de la historia, de
Josep de Móra i Cati, marques de Llió, volum que, a més de la
unificació de les dissertacions academiques -les dedicades a diferents
episodis de la historia de Catalunya, s'entén-, constituí, en la
Iínia de la crítica bibliogrifica, un treball de metodologia i de crítica
historica i d'aplicació de les ciencies auxiliars. Bon coneixedor tant
dels principals corrents de la historiografia crítica europea com dels
principals autors del criticisme hispinic, el marques de Llió havia
plantejat, de fet, una, obra en tres parts:
3.
a) primer volum: dedicat a les fonts manuscrites i impreses
b) segon volum: tradició diplomitica i sigil.logrifica
C) tercer volum: monedes i inscripcions
Entre 1829 i 1832, aparegué I'edició de la Covónica universal del
principado de Cataluña, a cura de tres il.lustres academics: Felix Tor-
res i Amat, Albert Pujo1 i Prosper de Bofarull. Amb tot, no se la por pas
considerar com afruit directe d'un projecte institucional.