CATALEG - Reial Acadèmia de Bones Lletres

MIREIA CAMPABADAL 1 BEKTKAN
I'autor, I'arquitecte Andreu Bosch i Riba, pertanyia a les fileres
d'una altra Academia, la de San Fernando. No s'especifica enlloc
de quina manera acabi aquest projecte personal esdevenint-ne un
d'institucional, pero consta que el prbleg seria redactat per I'acade-
mic Ignasi Torres, qui explicitaria la següent intenció: oferir al pú-
blic en general aquesta part del codi municipal catala en un text
que resultés entenedor a inicis del Vuitcents.
Encara queda, pero, el projecte més ambiciós: el de la creació
d'una nova i completa historia de Catalunya substitutoria de la de
Jeroni Pujades i passada pel sedas del criticisme historic, un projec-
te que, és cert, no es pot pas dir que reeixís com a treball col.lectiu i
institucional. Durant el Setcents, foren diversos els intents d'elabo-
rar-la. En síntesi: a l'inici, s'opti per comenfar-la des del moment
en que Catalunya fou envaida pels irabs i els treballs histbrics dels
academics, en especial en les decades dels anys 40 i 50, giraren en-
torn del segle VIII: diverses relacions historiques i crítiques dels au-
tors catalans i estrangers apareixen amb la voluntat de cdesem-
marañar las tinieblas que ofuscan la verdad de aquellos sucesos*,
exposada pel marques de Llió, il.lustre vicepresident. El projecte
evoluciona i es veié la necessitat d'ampliar la cronologia als temps
previs a la invasió irab i a les epoques posteriors fins a arribar a
I'kpoca coetinia als acadkmics, és a dir, a la historia del dia. Des-
prés de diverses discussions metodologiques, arribaria el 1804 el
pla definitiu, de caracter il.lustrat, que es basava en la divisió
quadripartita, propia de la historia universal, en natural, política,
eclesiistica i literaria.
hem d'oblidar que el text les constitucions d'En Santacília, noin amb
que es designaven les Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les
servituds de les cases e honors, formava part del Corpus de Constituci-
ons i altres drets de Catalunya. A més, ja havien estar esmentades en
1769 comuna de les fonts lexicografiques antigues del diccionari d'au-
toritats que projecti la institucio.