CATALEG - Reial Acadèmia de Bones Lletres

iMIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
Al mateix temps, s'estava plantejant la reedició de l'obra poetica
del Rector de Vallfogona. Ja des del 1703 I'edició de La Armonia
del Parnas ens indica el patrocini públic que exercí I'Academia com
a protectora de la literatura catalana. Els curadors d'aquesta edició
princeps foren un pare11 d'academics desconfiats: Joaquim Vives i
Ximénez (veritable responsable de I'edició) i Manuel de Vega i de
Rovira, sota els pseudonims de Rector dels Banys i Rector de
Pitalluga, respectivament. Un segle després, altres academics expressarien
la voluntat de reimprimir les obres del Rector convenientment
revisad es.^^
En aquest precís moment, convergiren elsdiversos projectes: el
que pretenien era treure a la llum era una col~lecció antologica de
poesies catalanes, de la qual n'havien previst un mínim de quatre
volums, el primer dels quals hauria d'estar integrat per les poesies
de Garcia i sortirien «en tomos succesivos, Poesías catalanas
impresas e inéditas, compuestas por varios individuos de este real
cuerpo y por otros que no lo sona (tot i que I'ordre dels volums aniria
variant).
Des de la junta de 1804, en la qual es decidí reeditar l'obra poetica
de Garcia, fins al moment en que aquesta va veure la llum, se
succeiren tota una serie de gestions imprescindibles per a la materialització
final del projecte: previa creació d'una comissió encarregada
de I'examen de les composicions, calia demanar al tribunal
de la Inquisició que revisés i enviés un exemplar expurgat de
I'antiga edició de 1703, que serviria de base per a la nova, havien
d'aconseguir les Ilic6ncies necessiries (com la del jutge general
d'Impremtes del Principat o la de l'inquisidor general) i també re-
si6 específica (a més dels dos redactors ja existenrs, Pont i Estaper; entre
altres, Felix Torres i Amar com a censor), canvi de redactors i altres
decisions preses en el decurs de 1818 (sobre les despeses d'impressió a
través de la creació d'un fons comú, erc.).
16. En una primera instancia, les obres del Rector de Vallfogona també ha-
vien de ser publicades en el setmanaii, en concret, aquelles que, no con-
teninr cap obscenitar, passessin la censura inquisitorial.