CATALEG - Reial Acadèmia de Bones Lletres

MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
les diverses comissions. Un altre detall que cal remarcar és la ma-
nipulació a que foren sotmeses les diverses peces: el que féu Valls
no fou altra cosa que actualitzar els textos per fer-los més entene-
dors per al públic.
Així, doncs, a inicis del Vuitcents, la corporació barcelonina veié
truncats dos dels seus més grans projectes editorials: el de la publi-
cació peribdica, el Semanario, i el de la col.lecció de poesies catala-
nes. 1 és que foren diverses les intermitencies a que es veié sotmesa la
institució durant el primer ter$ del segle XIX: en primer lloc, l'ocupa-
ció napolebnica de Barcelona; en segon lloc, la reacció absolutista,
tot just quan, en mots de Martí de Riquer, .iban por buen camino
las ,gestiones conducentes a obtener subvenciones oficiales, se
advertía una franca protección por parte de las autoridades locales
y parecía que pronto iban a aparecer manifestaciones impresas de
la labor académica..19
Les reformes dels estatuts i del reglament intern de la institució
se succeeixen tot al llarg del XIX, i resulten una bona guia per co-
neixer I'evolució de la tasca editorial academica durant aquest se-
gle. Res no apareix, és cert, respecte de les publicacions als esta-
tuts de 1836. En canvi, als de 1864, un epígraf específic (articles
32-36) ens informa de la voluntat de publicar algunes de les me-
mories (íntegrament, fragmentiriament o de manera resumida)
llegides pels socis.'" Perque és cap a finals de la decada dels 60
que les publicacions reberen una empenta important i és quan la
transcendencia de la tasca academica a la vida ciutadana aug-
19. Martí de RIQUER, > les obres de persones que no pertanyin a la ins-
titució, sempre que la publicació