CATALEG - Reial Acadèmia de Bones Lletres

MIREIA CAMPABADAL 1 BERTRAN
Un fet crida I'atenció: en cap moment no s'explicita l'idioma de
les composicions seleccionades per a ser publicades. En aquesta
primera fase, la col~lecció de les poesies més selectes dels acadkmics,
vius i morts, presentades sense nom dels autors, en un pare11 de volums
(com a mínim), degué estar constituida fonamentalment per
peces en castelli, per bé que mai no acabaren de tancar la porta a la
possibilitat d'incloure-hi algun poema acadkmic en catali.
Calia buscar, pero, una plataforma adient per donar a llum
aquestes composicions acadkmiques. La.primera opció fou incloure-les
en una publicaCi6 peribdica, de La qual també se n'ha parlat
ben poc fins ara, el Semanario de la Real Academia de Buenas
Letras de Barcelo&, un projecte que soriiria a inicis del segle XIX,
el 1803, estimulat per la conC6ssió d'una impremta propia i com a
mesura per eradicar de manera definitiva la decadencia corporativa.
Segons el «prospecte» del Periódico semanal y plan para su arreglo
(~Soq), i el dictamen redactat per Joan de Sans, Joaquim Este-
ve, Cir Valls i Ignasi Torres i Amatjr3 el Semanario, pensat per sor-
tir un número cada dijous, de vuit pagines en. quart, tenia la volun-
, s. - tat d'oaficionar a los jóvenes españoles al estudio de la historia y las
buenas letras, a fin de que al paso que se ocupen en una lectura
amena, agradable y provechosa, se inflamen sus ánimos a la
imitación de las acciones heroicas. i, per aquest motiu, havia de
contenir, en números monogrifics, '((memorias y documentos so-
bre historia de España, y particularmente de este Principado, dis-
cursos de sólida eloqüencia y poesías selectas)).
Així, doncs, des de l'inici, aquesta publicació setmanal es va veu-
re comuna opció clara per treure a llum els diversos papers relatius
a la historia de Catalunya, el projecte setcentista no abandonat.14
13. Arxiu de la RABLB, lligall 1-111-1, Registro de las juntas generales ...,
fol. 33'-37r. N'hi Iia copies al lligall 1-111-3. D'aquests documents n'extrec
les citacions posteriors entorn del Semanario.
14. Aquesta voluntat no només s'exposava a les juntes generais i particulars;
també en parla Ignasi Torres Amat (i, de fet, la resta d'integrants
de la Junta d'assumptes, Joaquim Esteve, Cir Valls i Antoni Fors) en el
seu Plan para la historia de Catalunya (1804): .Estamos bien