Anem-hi!●76●EDITORIAL La revista, també en blanc i negre Aquest número <strong>de</strong> la revista veu la llum quan <strong>Catalunya</strong> acaba d’iniciar un nou cicle polític. Amb els mateixos partits <strong>de</strong> l’anterior legislatura, però amb algunes cares noves (especialment la <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt José Montilla) i amb un tarannà més sobri, el nou govern emprèn el primer mandat postestatut. Des <strong>de</strong> la nostra posició marginal respecte <strong>de</strong> la política catalana, com a col·lectiu humà <strong>de</strong>splaçat, forçadament o <strong>de</strong> grat, <strong>de</strong>l nostre país d’origen, salu<strong>de</strong>m com una cosa positiva, com una prova irrefutable <strong>de</strong> l’alta qualitat cívica <strong>de</strong> la nació catalana, el fet que una persona nascuda fora <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> hagi pogut assolir la màxima instància executiva <strong>de</strong>l país. Els comentaristes que glossen les expectatives d’aquest nou govern, comparant-lo amb el <strong>de</strong> Maragall, ens parlen d’una actuació menys colorista (amb menys càrrega i<strong>de</strong>ològica i més <strong>de</strong> gestió) i d’un presi<strong>de</strong>nt més gris. Bé: no sabem si això serà així en el cas <strong>de</strong>l govern Montilla, però aprofitem la metàfora per presentar l’enèsim canvi d’imatge <strong>de</strong> la nostra revista, ara també en blanc i negre. Per tal d’ajustar el pressupost, hem hagut <strong>de</strong> renunciar al color a la meitat <strong>de</strong> les pàgines. Confiem que l’interès <strong>de</strong>ls continguts i la bona feina <strong>de</strong>l nostre dissenyador conspiraran per fer invisible aquesta renúncia. En un editorial anterior parlàvem <strong>de</strong> la nostra intenció <strong>de</strong> convertir l’<strong>ANEM</strong>-<strong>HI</strong>! en una finestra que ens mostrés la realitat tant <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> com <strong>de</strong> Buenos Aires i <strong>de</strong> l’Argentina. Doncs Cartes <strong>de</strong>ls lectors Amics: l’<strong>ANEM</strong>-<strong>HI</strong>! <strong>de</strong> setembre-octubre m’ha agradat, pel meu gust, més que l’anterior; l’he sentit més “casalenc”, i felicito novament a tots: consell <strong>de</strong> redacció, redactors, col·laboradors, etc. Però en un <strong>de</strong>ls articles, molt simpàtic, per cert, i amb paraules tan catalanes que fan goig <strong>de</strong> llegir, com “xanques”, hi trobo escrit quatre o cinc vega<strong>de</strong>s la paraula “conquistar”. Està acceptada, segurament, però la paraula catalana és “conquerir”. Per què no tenim cura, doncs, <strong>de</strong>l nostre idioma i posem “conquerir”, que és netament catalana i bonica? Hi ha un article molt interessant escrit en castellà on s’anomena <strong>Catalunya</strong> i s’escriu amb “ñ”. La nostra terra <strong>de</strong> naixença és <strong>Catalunya</strong> amb “ny”, perquè la “ñ” en català no existeix. No seria més bonic i a més correcte que quan escrivim a l’<strong>ANEM</strong>-<strong>HI</strong>!, “<strong>Catalunya</strong>”, bé, la nostra finestra número 76 ens mostra <strong>de</strong> manera molt <strong>de</strong>stacada dos paisatges que han vingut a engalanar el casal durant la passada primavera. Tres membres <strong>de</strong> la companyia teatral La Menti<strong>de</strong>ra Teatre, <strong>de</strong> Girona, acompanyats d’un quart actor català van acolorir el dia a dia <strong>de</strong>l casal durant diverses setmanes. Nosaltres vam acollir els seus assaigs i a canvi ells ens van oferir una preestrena <strong>de</strong> l’obra Lúcid, que a hores d’ara ja han presentat a <strong>Catalunya</strong>. També es van <strong>de</strong>ixar entrevistar, com ho va fer el director d’aquest muntatge, el qual seguirà vinculat al Margarita Xirgu durant l’any vinent. L’altra nota que ressalta particularment és la que ens presenta una part sovint menystinguda <strong>de</strong> la nostra cultura: la rumba catalana. I és que dos <strong>de</strong>ls principals referents d’aquest gènere musical genuïnament barceloní, els grups Can Cun i Sabor <strong>de</strong> Gràcia, ens van oferir sengles concerts al casal. En aquest número escoltarem la veu <strong>de</strong>ls seus lí<strong>de</strong>rs i podrem saber més coses <strong>de</strong> la música <strong>de</strong> Peret, <strong>de</strong>l Gato Pérez i <strong>de</strong> Los Manolos. Però això no és tot. D’altres personatges que també trobareu en aquest número són el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Barça, Joan Laporta, que va estar a l’Argentina i va visitar el casal; en Fabio, un exalumne <strong>de</strong>l casal, resi<strong>de</strong>nt a <strong>Catalunya</strong>, que ens explica la seva experiència amb el català a la pàgina <strong>de</strong> llengua; o Juan Larrea, un <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> la Primera Junta, que va proclamar la in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> l’Argentina i que era català. D’aquest darrer ens en parla Claudio Suaya, periodista, crític i investigador sigui el text amb l’idioma que sigui, ho fem correctament? Perdoneu i gràcies a tots vosaltres per l’esforç que feu, però val la pena.| Molt cordialment, RESPOSTA <strong>ANEM</strong>-<strong>HI</strong>! Ignasi Almirall, soci 3229 Benvolgut amic. En primer lloc, volem agrair-li l’interès amb què segueix la revista, que es manifesta en les múltiples cartes i col·laboracions que ens envia i que mai li agrairem suficientment. Normalment no responem les cartes <strong>de</strong>ls lectors, perquè ens ////per Joaquim Obrador <strong>de</strong> cine que va viure a Girona i a Barcelona els anys <strong>de</strong> la última dictadura militar argentina, treballant en diaris i revistes <strong>de</strong> Barcelona, i que actualment té família vivint a Girona. A la nota que ens brinda fa un paral·lel entre la figura <strong>de</strong> Larrea i la <strong>de</strong> Joaquín Piña, el Bisbe <strong>de</strong> Misiones que s’ha erigit recentment en figura <strong>de</strong>stacada <strong>de</strong> la política argentina i que també és català d’origen. I pel que fa a les coses <strong>de</strong> casa nostra, en aquest número podreu conèixer una mica l’arxiu <strong>de</strong>l casal, si feu un cop d’ull a l’entrevista amb Fina Solà, l’arxivera que ens va visitar per tal <strong>de</strong> fer una prospecció <strong>de</strong>l fons documental <strong>de</strong> la nostra institució centenària. També tindreu notícies <strong>de</strong> la coral, que ens explica la seva visita a Córdoba, <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> ràdio L’Hora Catalana, i <strong>de</strong> les puntaires, entre molts altres temes. Alguns col·laboradors que ens havien acompanyat en números anteriors repeteixen en aquest. També n’hi ha que s’estrenen. Des d’aquí us volem encoratjar perquè ens seguiu enviant els vostres escrits, que faran una revista més rica i variada. I, per tal que no se’ns acusi <strong>de</strong> ser massa retòrics, explicitarem aquesta <strong>de</strong>claració d’intencions mitjançant una proposta concreta: convertiu-vos en comentaristes d’art o <strong>de</strong> música. Visiteu alguna <strong>de</strong> les mostres que s’exposen al casal o assistiu a algun <strong>de</strong>ls concerts que s’hi fan i feu-nos arribar la vostra crònica.| sembla que el que s’hi expressa cal respectarho escrupolosament i no afegir-hi cap però. En aquest cas, no obstant, potser cal exposar el criteri que regeix els nostres usos lingüístics. En el primer cas, tractant-se <strong>de</strong> dos mots correctes tots dos en català, la cosa és senzilla: es tracta <strong>de</strong> triar i, tal com diu la dita: tants caps, tants barrets. El segon ja és més <strong>de</strong>licat. És tracta d’un nom propi i com a tal podríem no traduir-lo. Però aleshores hauríem d’explicar per quina raó escrivim “Nova York” o “Nueva York” i no “New York”, per donar un exemple anàleg. Creiem que és millor respectar la coherència <strong>de</strong>l text i, si l’idioma en què està escrit té una traducció d’aquest nom, doncs em sembla que és millor emprar-lo. De la mateixa manera, quan escrivim “Espanya” en un text en català ho farem amb “ny” i no amb “ñ”. Ens sembla un criteri més racional, 2 3 Las caras <strong>de</strong>l <strong>Casal</strong>#1 Se llama Patricia Callegari, tiene 38 años y es operaria <strong>de</strong> mantenimiento. Nació en Capital Fe<strong>de</strong>ral, pero actualmente vive en Marcos Paz. Cada día tiene que viajar más <strong>de</strong> dos horas para llegar al trabajo. La cuenta es fácil: si empieza a las 9 h., significa que tiene que levantarse a las 6 h. <strong>de</strong> la mañana. En cuanto a la hora <strong>de</strong> salida, nunca la sabe hasta que llega, porque, a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> trabajar para el casal, por las tar<strong>de</strong>s a menudo se queda trabajando para la sala Margarita Xirgu. Su relación con el casal empezó el 4 <strong>de</strong> octubre <strong>de</strong> 2005 (justo antes <strong>de</strong> la “trobada”). Realiza tareas <strong>de</strong> limpieza y mantenimiento. -¿Cuál es tu primer recuerdo <strong>de</strong>l casal? -Cuando llegué recuerdo que estaba todo en obras, porque estaban refaccionando la fachada y el piso superior para la “trobada”. Tengo muy buen recuerdo <strong>de</strong> ese evento. Aunque fue muy cansado, porque trabajamos mucho, me pareció muy lindo. -¿Cuál es tu rincón favorito <strong>de</strong>l edificio? -Me gusta la sala Pau <strong>Casal</strong>s, por los balcones y la vista que tiene. -¿Con quién querrías compartir una cena <strong>de</strong> la gente que circula por el casal y por qué? -Con Jael (la secretaria), para charlar con ella y conocerla un poco mejor. -¿Cuál sería para vos la mejor virtud y el peor <strong>de</strong>fecto <strong>de</strong> los argentinos? -El <strong>de</strong>fecto es que algunos hombres son muy machistas. La virtud <strong>de</strong> los argentinos es que saben comer bien. -¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre? -Estar con mis nietos, con mis hijos y limpiar en casa. -¿Qué música te gusta? -La música romántica. -¿Cuál es el último libro que has leído? ¿Te gustó? ¿Y la última película? -No leo. De la última película no recuerdo el nombre. Normalmente las eligen mi marido y mis hijos. -¿Elizabet Bernazzi, Nicole Newmann o Mafalda? -Nicole Newman. -¿Mario Pergolini, Facundo Arana o el “Che”? -Facundo Arana.| ////por Joaquim Obrador Patrícia Callegari AGENDA●Anem-hi!●76