Revista Reviscola n. 8 (2012) - Institut Jaume Huguet

LA INCORPORACIÓ DE LA ROBÒTICA EN LA VIDA
QUOTIDIANA AL LLARG DEL SEGLE XXI
L’era tecnològica
El Joan s’aixeca a les set del
matí cada dia, mira la tauleta
de nit, on té un aparell vibrador,
amb música i llums intermitents.
La mà es desplaça per una sèrie de
botons i fa que l’”espectacle” s’aturi.
Cada dia igual.
Ara va cap a la cuina i treu un suc
de taronja de la nevera, fa les torrades
i engega el portàtil per veure les
notícies del dia. Cada dia igual.
El Joan ha obert i tancat, durant
aquest procés matinal, aproximadament
cinc o sis aparells electrònics
per dur a terme les seves activitats
quotidianes: obre la nevera, engega
la torradora, apaga l’iphone, engega
Canvi de rumb
El panorama europeu comença a
agitar-se amb força. Després de
les fallides d’Irlanda, Portugal i
Grècia, Itàlia ha decidit prescindir del
polèmic Silvio Berlusconi (costa de
creure que hagi calgut una pujada de
la prima de risc perquè el poble italià
s’adonés que tenien un “líder” que
es limitava a viure a cor què vols en
lloc de governar). I és que l’”Olimp
europeu” comença a veure les orelles
al llop. La situació ja és desesperada?
Tenim solucions a curt termini o tan
sols ens podem esperar asseguts fins
que les aigües s’apaivaguin?
Enmig d’aquesta muntanya de
dubtes potser caldria proposar un
canvi de rumb sobtat. Canviar polítics
per tecnòcrates. Tecnòcrates? Una
paraula desconeguda per part de la
majoria de gent.
Consulto el diccionari i trobo finalment
la definició que buscava: “La
tecnocracia és una forma de govern
el portàtil... La mateixa rutina cada
dia, una rutina que s’ha incorporat en
el dia a dia de molta gent.
De vegades desconfiem de les
màquines, però a la llarga acabem
confiant-hi. Per exemple, confiem en
el sistema de seguretat que tenim
instal·lat a casa quan anem de vacances.
I és que, de fet, els aparells d’informàtica
o de robòtica ens ajuden
d’una manera o altra. Molta gent, per
exemple, potser s’hauria perdut per
aquests móns de Déu si no tingués
GPS. Molta gent potser no hauria trobat
feina si no hagués pogut accedir
a la pàgina web de l’empresa que
l’ha contractat.
en la qual els dirigents exerceixen el
seu poder únicament o principalment
en virtut de la seva competència tècnica
o científica.” Si no m’erro, es podria
dir que, ara mateix, a Grècia i a Itàlia
s’han format governs que miren per al
bé del poble i no per al bé d’un partit.
Què esperen, doncs, la resta de països
a fer el mateix? No és primordial
desenvolupar polítiques destinades a
la recuperació econòmica i social de
qualsevol país abans que afavorir els
interessos d’un partit polític determinat?
Fent això, els polítics, tant els de
dretes com els d’esquerres, demostren
egoisme, ja que s’estimen més
guanyar unes eleccions i sortir a la
portada de tots els diaris que no pas
treballar per al poble.
Fa un parell de dies, parlant amb
un broker (inversor en borsa) li vaig
posar sobre la taula el tema de la
tecnocracia. No puc dissimular-ho.
Aquest tema em captiva. En Josep,
opinió
Cada època compta amb els seus
avenços. I aquests es consoliden de
mica en mica. Pensem en l’automòbil,
en el metro, en el televisor...
Si ens faciliten la feina, no hem de
tenir cap por d’aquests nous aparells
que, d’entrada, potser són estranys
i massa sofisticats. El que cal fer
és incorporar-los a les nostres vides
en la mesura que els necessitem.
El temps decidirà de consolidar-los
si cal. Aquesta era que vivim ara és
l’era tecnològica i no podem fer pràcticament
res sense la tecnologia.
roGer Massoni
2n BAT
el broker a què m’he referit, em va
fer una comparació perquè l’entengués.
Em deia: si la crisi que ara
ens envaeix fos cultural, no fóra
lògic posar filòsofs al govern, com a
experts en cultura i societat que són?
Doncs, de la mateixa manera, si la
crisi és econòmica, els qui han d’arribar
al govern, encara que no sigui
democràticament, tenint en compte
que la situació ho exigeix, són els
tecnòcrates. Ningú millor que ells,
experts en la matèria, podran prendre
decisions amb sang freda i sense
pensar en resultats polítics, ja que
ells no depenen de cap formació.
Francament, crec que el broker
té tota la raó del món: la situació
ho requereix. Necessitem gent amb
el cap fred per a prendre decisions
d’allò més calentes.
serGi puiG
2n BAT
reviscola · Juny 2012 |
33