William Shakespeare, Macbeth, traducció de Cebrià Montoliu, 1907.

Macbeth
•
si jo hagués jurat com tu has jurat això.
MACBETH. - I si fal1essim?
LADY MACBETH_ - Fallessim I Més, trempa
bé I teu coratge i no fallarem. Quan Duncà
sigui ben adormit (a lo qual prou l'invitarà
la seva aspra jornada), amb vi i begudes
guanyaré ls seus dos camarlencs, talment
que la memoria, eixa guardiana del cervell,
se farà fum, i el receptacle de la raó no més
que un alambí. Quan en porc ensopiment
llurs sadolls cossos jeguin com morts, què
no podrem executar tu i jo en l'indefens
Duncà? Què no podrem imputar als seus
xops oficials, que carregaran la culpa dèl
nostre gran crim?
l\!IACBETH. -- No infantis més que nois, car ta
indomita pasta no més pot formar mascles.
Quan haurem marcat amb sang aquells dos
dormilegues de sa propria cambra i usat
llurs propries dagues, qui no creurà que
ells ho han fet?
LADY MACBETH. - Qui gosarà dubtar-ne,
quan farem bramar els nostres crits i planys
per la seva mort?
MACBETH. - Estic resoit, i desde ara endreço
totes mes facultats an aquest acte terrible.
Avant! I enganyem el món amb el més gai
semblant! Quel fals rostre amagui lo que
cova I cor fals.
SUI-ten.