William Shakespeare, Macbeth, traducció de Cebrià Montoliu, 1907.

44
Shakspere
crudel ha tornat futesa tot vell record.
Hoss. - Ah I Bon pare, ja veus com els cels,
torbats per l'acció de l'home, menacen sa
s¡¡.nguinosa escena. Pel rellotge es de dia, i
tant mateix la negra nit ofega la I¡antia
celestial. Serà I pl'edomeny de la nit, o bé la
vergonya del dia, que les tenebres sepulten
la faç del món, quan la llum viventa deuria
besar-la?
JAI. - Es conira natura, tal com l'acte comès.
Dimars passat un falcó, planant al bell cim
de sa volada, fou caçat i mort per un
mussol ratoner.
Hoss. - I els cavalls de l)unca (la cosa més
extranya i certa), bells i lleugers, la flor de
la llur raça, tornaren ferestecs, i, trencant
llurs estables, bòtaren fòra, lluitant amb
l'obediencia, com si volguessin fer guerra
a ¡'humanitat.
JAI. - Diu que s menjaren l'un l'altre.
Ross. - Això feren, a l'estupefacció dels meus
ulls, que ho contemplaven.
Entra MacdujJ.
Aquí ve I bon Macduff. Com va I món
ara, senyor?
MACDUFF.-Com, que no ho veieu?
Hoss. - No se sab qui ha comès aquest crim
més que sagnant? .
MACDUFF. - Els qui Macbeth va matar.
Ross. - Dia fatal I Quin profit perseguirien?
MACDUFF. - Estaven subornats. Malcolm i
Donalbain, els dos fills del rei, s'han esqui-