2n batxillerat Quadern de textos – HISTÒRIA DE LA ... - Aula Balear

2n batxillerat Quadern de textos
Àngel Guimerà
JOSEP: Doncs l'ermità, que no pensa mal, va dir a l'amo que coneixia un minyó que és pastor, i
que no s'havia mogut mai de la vora dels moltons allà pel camí de les Punxades, i que era un tros
de pa. Al sentir-ho l'amo va esclafir a riure, perquè ja el coneixia an aquell beneit de pastor. Com
que era d'ell lo ramat que guardava! I va dir al Tomàs que, si ell s'hi avenia, ja li feia peça. I no sé
com s'ho van engiponar que, tot d'amagat, aquests dies ja la Marta l'ha vist an ell i ell ja l'ha vist a
la Marta, i tot està a punt per avui. Afigureu's-e si és rucàs el Manelic! Li diuen Manelic, sabeu?
Doncs afigureu's-e si ho és, de rucàs, que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i
encara mascles, que de dones... potser ni la ferum n'ha sentit, de les dones.
MANELIC: (per los que el volten): Que gent que hi al món, Mare de Déu, si sembla que siguem a
Núria! (Tots riuen. Ell corre a mirar per la porta de la cortina i torna al mig.) Vosaltres tots que
contents! I jo també! Tira-li! Sinó que si em giro cap a muntanya em poso xup, que ploraria; que hi
deixo els moltons i els gossos que m'estimen com a germans, mal m'està el dir-ho!
Acte I, escena VIII
MARTA (plorant): Jo era una criatura quan te vaig conèixer. I no he sigut lo que he sigut per
interès, que prou ho saps tu! A mi tu no em vas comprar, i an ell lo compres. A quin preu no ho sé,
mes sé que el compres.
SEBASTIÀ: Si no li dono res, dona. Ja està content de que el deixi viure aquí a sopluig tota la vida.
Però tu no et donguis per entesa de res amb ell, que el xicot farà com si no en sapigués res de tot
això, m'entens?... (Rialla a dintre dels que estan amb Manelic).
(...)
SEBASTIÀ: Escolta, escolta. ¿No saps tu de cert, ben de cert, que si no entren diners a la casa les
tinc totes perdudes, les hisendes? ¿No t'he dit cent vegades que no me la daran, la pubilla Sala, que
no es pensin que tu i jo no som res, Marta? ¿Que no ho saps que l'oncle del mas Riutort m'ha
desheretat per tu, i que si ara tu et cases tot s'arreglarà i podré treure les hipoteques i els embargs
que hi ha sobre els masos i les terres? (Ella amb lo cap baix.) I, mira't: si jo no et portés tanta de
voluntat, si no em tinguessis tan...teu, Marta, et diria: vés-te'n, no tornis més; casa't lluny, i
enganya a un altre que t'estimi. Mes jo no ho vui, no, que ets meva, tota meva. I sempre, sempre
serà meva, que jo no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!
Acte II, escena VIII
MARTA (resolta): No; perdonar-me aixís, no! Que tu em perdones perquè no ho saps tot encara.
Doncs a saber-ho al punt, i per mi mateixa. I després lo que Déu vulga!
MANELIC: A saber-ho, sí; mes no ací baix, Marta, que el cel s'ha enterbolit amb lo baf de tantes
misèries, i Déu no et veuria la cara quan parlessis.
MARTA: Doncs allà dalt; i ara mateix!
MANELIC: Sí, anem-hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp.
Quin fàstic. (Enduent-se-la.) Que allà dalt, Marta, fins los cossos en la neu se conserven: ves què
faran les ànimes!
Acte III, escena XI
MARTA: Sí, sí! Anem's-en, anem's-en!...
MANELIC (emportant-se-la a braços): Lluny de la terra baixa! (Perquè li obrin pas.) Fora tothom!
Aparteu's-e! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!
(Ho va repetint cridant mentres s'allunya) Àngel Guimerà. Terra Baixa 1897.