2n batxillerat Quadern de textos – HISTÒRIA DE LA ... - Aula Balear

2n batxillerat Quadern de textos
per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home
doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca;
valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a
cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres
a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del
gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que
estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser
simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens
ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on
hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap
mena.
Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894.
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre
els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes Societat
poesia
"pervindre"
somni
don Quixots
simbolistes
boira
sentit comú
art comerç
amor a la província (Catalunya, etc.)
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol
representar Rusiñol amb aquests dos termes?
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
6. Després d'assabentar-vos de la història del "cau Ferrat", organitzeu-hi una visita per tal d'acostarvos
a l'esperit de l'època.
Jaume Brossa
«L’excessiu culte al passat que s’apoderà del regionalisme esterilitza tota concepció
moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D’una literatura que
sols havia de tenir per inspiradora l’anima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses
tristeses, se’n va fer un conreu d’hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el
romanticisme francès. [...]