2n batxillerat Quadern de textos – HISTÒRIA DE LA ... - Aula Balear

2n batxillerat Quadern de textos
Eugeni D'Ors
«Així, d’acostar-se a la Ben Plantada, hom esdevé millor. D’ésser presidit per la Ben
Plantada, hi ha un guany de noblesa especial. Pels volts de la Ben Plantada tot és ordre i
acord. Que ella deu ésser l’eternitat mateixa tomada bella aparença i gai instant. Res no hi ha
comparable a aquesta influència, La influència. l’ensenyament de la Ben Plantada! Si la pogués
contemplar així, i aprendre d’ella, no una petita colla d’homes. sinó tota la meva terra, amb les
seves gents! Si vinguessin a l’escola de la Ben Plantada les generacions a guanyar-hi serenitat, a
guarir de romanticisme. a salvar-se de mentides i captar-hi estil i normes de bellesa i ben viure, i
tots abjuressin davant d’ella dels errors passats, i els ciutadans, els poetes, els artistes, els
arquitectes, els polítics, els negociants, els mestres d’estudi sabessin, d’aquest punt endavant,
infondre una mica de l’esperit de tan escaienta i profunda ensenyança a llur acció i llurs obres! »
Eugeni d’Ors: La Ben Plantada
1. Cada vegada que Xènius escriu “la Ben Plantada” posa-hi “el Noucentisme”. Quina conclusió
n’extreus?
2. Subratlla tots els mots que es poden reduir als mots clau del Noucentisme. Són conceptes
positius o negatius?
3. A què es refereix Eugeni d’Ors quan parla dels “errors passats”?
4. Explica com han de ser les accions i les obres dels ciutadans, dels poetes, dels artistes...
- ESCOLA MALLORQUINA
Joan Alcover
Desolació
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
La relíquia
Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut...
Beneïda l'hora
que m'ha duit aquí.
La font que no vessa, la font que no plora
me fa plorar a mi.
Sembla que era ahir
que dins el misteri de l'ombra florida,
tombats a la molsa,
passàvem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolça;
dintre la piscina guaitàvem els peixos,
collíem poncelles, caçàvem bestioles,
i ens fèiem esqueixos
muntant a la branca de les atzeroles.
Ningú sap com era
que entre l'esponera
de l'hort senyorívol,
fent-lo més ombrívol,