10-11 Correcció Examen 2 CTMA 2n batxillerat - Institut Guindàvols

More documents

Recommendations

Info

Es donen dues marees al dia degut a que, per una banda la l'atracció gravitacional de la Lluna; i per l'altre, la força centrífuga del sistema Terra Lluna produeixen una protuberància mareal amb dos màxims oposats. D'aquesta manera, el moviment de rotació de la terra fa que es produeixin dues marees altes i baixes al dia. b. (0,25 punts) Digueu quina relació hi ha entre les diferents fases de la Lluna i l’oscil∙lació del nivell de l’aigua. Quan la lluna és plena o nova la oscil∙lació de l'aigua és més gran que quan la lluna és minvant o creixent. c. (0,25 punts) Digueu com s’anomenen els fenòmens que s’observen en la gràfica en les diferents fases de la Lluna. Fases de la Lluna Nom del fenomen Creixent Marees mortes Plena Marees vives Minvant Marees mortes Nova Marees vives d. (0,25 punts) Què pot passar a les vores de la ria si entre els dies 22 i 26 es produeixen pluges excepcionalment intenses a la conca hidrogràfica del riu? Es podrien produir fortes inundacions durant la marea alta. 5. [2,25 punts] En funció de la presència de porus i de la naturalesa que tenen, algunes roques permeten que flueixi l’aigua i altres no, sobretot en formacions sedimentàries, on sovint s’observa una alternança de diferents estrats permeables i impermeables, molts dels quals són susceptibles de ser aqüífers d’una manera temporal o permanent. 5.1. (1 punt) En l’esquema de sota es mostra un exemple d’un seguit de roques estratificades que tenen diferents propietats hidrològiques. a. (0,5 punts) Indiqueu quines d’aquestes roques poden ser aqüífers i quants aqüífers hi ha. Justifiqueu la resposta. Un aqüífer és una formació rocosa permeable que permet el pas de l’aigua i la seva acumulació Queda limitat a la base per una capa impermeable que impedeix que l’aigua s’infiltri cap a nivells inferiors. Es comporten com aqüífers: els gresos, que són sorres cimentades porosos i permeables, les calcàries que presenten fissures i sovint estan carstificades i
els conglomerats que són materials permeables. Les argil∙lites i margues no ho poden ser ja que són impermeables. En el dibuix hi ha 4 aqüífers (5 depèn de com s’interpreti el de les calcàries). b. (0,5 punts) Senyaleu en el dibuix quin dels aqüífers de l’esquema és captiu i, amb fletxes, les possibles surgències o fonts que poden brollar dels aqüífers. L’aqüífer captiu és el calcari que es troba a més profunditat. No està en contacte directe amb l’atmosfera i està embolcallat per les margues que són impermeables. 5.2. (0,75 punts) L’aqüífer de l’esquema següent està perforat pels pous 1 i 2. Identifiqueu en el dibuix el nivell freàtic i el nivell piezomètric (tingueu present que és possible que coincideixin parcialment). A cadascun dels pous marqueu el límit superior de l’aigua, expliqueu les diferències que hi ha entre tots dos i justifiqueu les. L’aqüífer del dibuix està perforat pels pous 1 i 2. En el pou 1 el nivell freàtic i el nivell piezomètric coincideixen. En el pou 2 els nivells no coincideixen ja que el nivell piezomètric es troba més alt que el freàtic. En aquest pou l’aigua subterrània està confinada i pujarà dins del pou fins que arribi al nivell piezomètric. 5.3. (0,5 punts) Un aqüífer costaner té una recàrrega de 27 hm 3 /any. Actualment, se n’extreuen 12 hm 3 /any per a regadius i se’n volen extreure 23 hm 3 /any més per a usos industrials, ja que es vol construir un polígon industrial en aquesta zona. Valoreu l’efecte d’aquest augment de l’explotació en l’aqüífer. Justifiqueu la resposta. El ritme d’extracció de l’aqüífer no pot ser superior a la recàrrega, ja que aquesta és lenta i depèn del règim de precipitacions, de les característiques geològiques del terreny i de la porositat i permeabilitat de les roques. Les conseqüències que se’n deriven són la sobreexplotació amb un seguit d’impactes: el nivell freàtic experimenta un descens progressiu amb una entrada d’aigua marina a l’aqüífer d’aigua dolça, això provoca la salinització amb una disminució de la qualitat de l’aigua (intrusió marina) .
Page 1 and 2: Generalitat de Catalunya Departamen
Page 3 and 4: • Alteracions en l’equilibri de
Page 5 and 6: . (0,75 punts) Completeu la taula s
Page 7: (A i B), ja que a igual albedo, el

10-11 Correcció Examen 2 CTMA 2n batxillerat - Institut Guindàvols

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?