en format pdf - Memòria.cat

«El Pla de Bages»,
18-11-1933
cisme i el corporativisme. Tot plegat significava
qüestionar l’existència de la República democràtica.
EL TRADICIONALISME (CARLINS)
Els carlins eren una organització llargament
arrelada a Manresa i tingueren durant el període
de 1931-36 una certa força electoral, tot i
que a la baixa. Des d’un bon començament
adoptaren una posició antirepublicana en reafirmar
la seva condició de monàrquics, a més
de defensors del catolicisme i de «solucions
enèrgiques» per tal de mantenir l’ordre públic.
Durant la democràcia republicana, els carlins
manresans es mostraren molt actius i protagonitzaren
diversos actes públics, com la
Setmana Tradicionalista de Manresa, conferències,
o l’Acte d’Afirmació Tradicionalista, que
se celebrà al Teatre Conservatori el 24 de maig
de 1935. Una de les oradores d’aquest acte fou
Maria Rosa Urraca Pastor, la qual, enmig de
grans aplaudiments, afirmà que ja n’hi havia
prou de «tanta mentida democràtica. És necessària
la implantació de la nostra monarquia
tradicional, representativa i netament catòlica».
Inicialment es distanciaren de la Lliga (que sí
que acceptà el nou règim republicà), però aviat
acostaren posicions a causa del sistema electoral
majoritari. Així, a les eleccions generals de
1933, els carlins i la Lliga formaren la coalició
«Defensa Ciutadana». Aquesta col·laboració es
mantindria en les següents convocatòries electorals.
Entre els seus dirigents destacaren l’advocat
Josep Prat Piera i Domènec Prunés Miquel, que
seria el primer alcalde de Manresa de l’època
franquista. Ben bé una desena de militants carlins
manresans serien assassinats durant la
Guerra Civil, entre ells Josep Maria Viñoly Lliró,
Benvingut Duocastella Serra i Ramon Òdena
Marín.
34
Joves i republicans. La República a Manresa (1931-1936)
LA LLIGA
Els seguidors i simpatitzants d’aquest partit catalanista
de llarga trajectòria democràtica s’aplegaven
a Manresa a l’entorn del Casal Regionalista
de la Comarca del Bages, que s’havia
creat l’any 1911. Inicialment tingueren una actitud
favorable a la consolidació del nou règim
republicà, sempre que atorgués l’autonomia
política per a Catalunya (que la pròpia Lliga havia
pogut assolir amb la monarquia d’Alfons
XIII) i respectés l’ordre, la família, la propietat i
les creences religioses tradicionals.
Com a principal partit de l’oposició, realitzaren
una crítica sistemàtica i dura contra els governs
municipals presidits per ERC. Arribaren a
no assistir als plens de l’Ajuntament durant
llargues temporades. Els regidors de la Lliga (i
els seus aliats carlins) justificaven aquesta actitud
tot denunciant que no podien emetre lliurement
les seves opinions «en les sessions públiques
d’aquest Ajuntament, en virtut de la
conducta d’una part del públic que ve a cada
sessió amb el propòsit deliberat d’interrompre
i de manifestar-se sorollosament (...) sense que
per altra part l’Alcaldia sàpiga exigir el respecte
degut a les opinions alienes». A l’agost de
1932, «El Pla de Bages», diari portaveu de la
Lliga, afirmava: «La sessió [de l’Ajuntament]
sembla un mercat de Calaf; l’Alcalde es descompon;
el públic s’entusiasma, pica de mans i
de peus i crida «mori la Lliga», i la Lliga no
mor».
L’any 1933 tingué lloc l’Assemblea de la Lliga
Regionalista en la qual es renovà el partit,
que passà a dir-se Lliga Catalana, i al qual
quedà vinculat orgànicament el Casal Regionalista
de Manresa. Els socis del Casal, uns 2.000
aproximadament a tota la comarca, esdevingueren
militants de la Lliga. Es creà una secció
femenina i una de joventut.
En aquesta línia de modernització del partit
es dugueren a terme intenses activitats propagandístiques
a Manresa i comarca, conferències,
mítings, campanyes mobilitzadores sobre
temes puntuals... amb una finalitat interclassista
i d’aconseguir guanyar les eleccions.
El seu dirigent històric, Leonci Soler i March,
ja molt ancià, morí el 1932. Els principals dirigents
de l’etapa republicana foren Josep Coll
Roca, Josep Maria Servitge Dalmau (que arribà
a ser alcalde de Manresa durant el bienni de
dretes) i Josep Vives Coll.
Durant la Guerra Civil, la Lliga fou perseguida
per la seva condició de partit conservador i