en format pdf - Memòria.cat

Principals esdeveniments polítics
ÀMBIT GENERAL
El bienni d’esquerres (1931-1933)
i la lluita per l’autogovern
de Catalunya
En el moment de la proclamació de la República,
enmig d’una eufòria popular extraordinària,
es constituí a Madrid un govern provisional
presidit pel moderat Niceto Alcalá Zamora. Es
tractava d’un govern de concentració que aplegava
totes les forces antimonàrquiques. Però
aquesta unanimitat inicial, compartida pels
sectors obrers (inclosa la CNT), no va durar gaire
temps. Durant el mes de maig, a diversos
punts de l’estat, hi hagué una onada d’atacs incontrolats
contra l’Església (acusada d’afavorir
els interessos dels més poderosos i de tenir
una actitud antirepublicana), amb el resultat de
gairebé cent edificis religiosos destruïts. Davant
d’això, la dreta es va retirar del govern.
Enmig d’aquest clima de tensions, que no va
afectar Catalunya, el juny de 1931 es van celebrar,
mitjançant sufragi universal masculí, eleccions
a Corts constituents. Les noves Corts, la
primera tasca de les quals era l’elaboració d’una
nova Constitució, tenien una majoria absoluta
esquerrana (260 escons sobre 470), que
es va anomenar conjunció republicanosocialista.
A Catalunya, el partit guanyador d’aquestes
eleccions fou, també, ERC (42 escons), davant
de la Lliga (3 escons).
La nova Constitució de la República fou aprovada
el desembre de 1931. Establia una sola
cambra (Congrés dels Diputats) elegida cada
quatre anys per sufragi universal (també femení,
per primera vegada a la història d’Espanya),
amb un president de la República nomenat cada
sis anys. Definia una República de tipus integral
–no pas federal– bé que admetia l’existència
d’autonomies. Protegia també els drets individuals
democràtics (llibertat religiosa, d’expressió,
d’associació, inviolabilitat de la correspondència
i del domicili) i anul·lava els privilegis
de classe fent desaparèixer els títols nobiliaris.
Un cop aprovada la Constitució, Niceto Alcalá
Zamora fou elegit president de la República,
i Manuel Azaña presidí el primer govern, format
bàsicament per polítics republicans i socialistes,
que van continuar l’obra reformista ja iniciada
pel govern provisional des de l’abril i que
pretenia posar fi al gran endarreriment de l’estat
espanyol respecte dels països europeus
més desenvolupats.
Així, les principals reformes es van centrar a
intentar resoldre les qüestions següents:
– El problema de l’exèrcit, majoritàriament contrari
a les reformes democràtiques de la República
i amb un excés d’oficials –un per cada
tres soldats– que el feien inoperant.
– La reforma agrària, que pretenia un repartiment
més just de la propietat de la terra en
benefici de la majoria de pagesos i jornalers,
en detriment dels interessos de la minoria de
grans propietaris latifundistes.
– La qüestió religiosa: el govern volia aconseguir
la separació entre l’Església i l’Estat i disminuir
la influència que l’Església tenia sobre
la societat d’aquell moment, amb mesures
com ara suprimir el pressupost estatal destinat
al manteniment del clergat o bé limitar
l’ensenyament confessional (al mateix temps
que es potenciava el públic). Un exemple en
Principals esdeveniments polítics 57
A dalt, Niceto Alcalá
Zamora, president de la
República espanyola, i
Francesc Macià,
president de la
Generalitat de
Catalunya.
A baix, Manuel Azaña
fent un discurs davant
d’oficials de l’exèrcit.