en format pdf - Memòria.cat

More documents

Recommendations

Info

Principals esdeveniments polítics 59 A dalt a l’esquerra, Barcelona. Campanya a favor de l’Estatut d’autonomia. A dalt a la dreta, Manuel Azaña i Francesc Macià, en la visita que el primer va fer a Barcelona un cop aprovat l’Estatut. A baix, Plaça de Sant Jaume. Manifestació a favor de l’Estatut celebrada el 24 d’abril del 1932.
naris en contra de l’Estatut en algunes localitats espanyoles. Semblava, doncs, que l’Estatut no seria mai aprovat per les Corts fins que va passar un fet inesperat: un cop d’estat del general Sanjurjo (10 d’agost de 1932), que va fracassar. El govern central, presidit per Manuel Azaña, conscient de la importància del suport popular a la República en aquells moments difícils, va aconseguir accelerar el debat parlamentari pel que fa a la Llei de la Reforma Agrària i a la de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que finalment s’aprovà el 9 de setembre de 1932. Ara bé, l’Estatut aprovat a Madrid era molt diferent del que el poble català havia votat un any abans. Catalunya ja no era «un estat autònom dintre la república espanyola», com s’afirmava en el projecte de Núria, sinó solament una «re- 60 Joves i republicans. La República a Manresa (1931-1936) gió autònoma» dintre d’Espanya. A més, el govern central podia reformar o suprimir l’Estatut. Malgrat això, i després de totes les dificultats passades, l’Estatut de 1932 va ser rebut positivament pel govern de la Generalitat i pel poble català, ja que se’l va considerar un instrument útil per aconseguir, per fi, una autèntica autonomia per a Catalunya. L’Estatut instituïa la divisió de poders. El poder legislatiu (en mans del Parlament), l’executiu (dirigit per un president i un consell executiu), i el judicial (que depenia del Tribunal de Cassació, constituït l’any 1934 i que entenia en qüestions legals de les matèries traspassades pel govern central). El 20 de novembre de 1932 es van fer les primeres –i úniques– eleccions al Parlament de Catalunya, que constava de 84 escons. La victòria va correspondre a ERC (que va obtenir la majoria absoluta de diputats amb un total de 56) i la Lliga Regionalista es va convertir en el principal partit de l’oposició, amb 16 diputats. Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat (fins aleshores ho havia estat de la provisional) i Lluís Companys, del Parlament. El Parlament de Catalunya, elegit per sufragi universal cada cinc anys, tenia també la funció de controlar l’actuació del govern català i podia destituir el president de la Generalitat, elegit pels diputats. El president de la Generalitat i els consellers formaven part del Consell Executiu o Govern. El president de la Generalitat podia delegar funcions en un «conseller primer». El bienni de dretes i els Fets del Sis d’Octubre de 1934 Mentrestant, les reformes progressistes que intentava el govern presidit per Manuel Azaña durant el període 1931-1933 cada cop tenien menys suport. D’una banda, l’oposició de la dreta (terratinents, Església, grans industrials i financers...) era radicalment contrària a l’actuació del govern republicà. De l’altra, pagesos i obrers estaven decebuts i impacients ja que trobaven que les reformes eren massa moderades i d’aplicació molt lenta. Tot plegat feia que les tensions socials creixessin perillosament, fins que acabaren esclatant violentament en el camp andalús al terme de Casas Viejas (Cadis), on la policia acabà matant un grup de pagesos anarquistes que havien ocupat algunes terres. Això va desacreditar molt el govern d’Azaña, que es veié obligat
Page 1 and 2: Joves i republicans La República a
Page 3 and 4: Introducció Aquest document és un
Page 5 and 6: Els antecedents LA RESTAURACIÓ Qua
Page 7 and 8: des. Sobretot a les ciutats, els tr
Page 9 and 10: La proclamació de la República
Page 11 and 12: Ban de proclamació de la Repúblic
Page 13 and 14: A dalt, eleccions del 12-4-1931. Jo
Page 15 and 16: Ban de la proclamació de la Repúb
Page 17 and 18: - Desarmament del Sometent. - Allib
Page 19 and 20: Telegrama de la Penya Renovació ad
Page 21 and 22: Partits polítics ÀMBIT GENERAL Pr
Page 23 and 24: dins el qual les organitzacions de
Page 25 and 26: ia de caràcter majoritàriament co
Page 27 and 28: cristià i alguns dels seus membres
Page 29 and 30: Partits polítics 37
Page 31 and 32: Economia i societat “ L’augment
Page 33 and 34: no qualificada i d’immigració re
Page 35 and 36: Vistes aèries de la Manresa dels a
Page 37 and 38: L’antic edifici dels Magatzems Jo
Page 39 and 40: tan bàsiques com ara l’atur, l
Page 41 and 42: d’abast estatal, es declararen en
Page 43 and 44: Principals esdeveniments polítics
Page 45: A dalt, «El Dia», 26-6-1931 A bai
Page 49 and 50: El govern de la Generalitat, empres
Page 51 and 52: El general Franco, amb caps i ofici
Page 53 and 54: 4-12-1932. Macià a Manresa, amb mo
Page 55 and 56: A dalt, telegrama de Tomàs Ramon i
Page 57 and 58: LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATAL
Page 59 and 60: Malgrat aquestes protestes, el 3 de
Page 61 and 62: En aquesta pàgina i la següent, 7
Page 63 and 64: Galobart, conegut membre de l’ext
Page 65 and 66: Cua de ciutadans al carrer de Jaume
Page 67 and 68: Cultura i obra de govern “Una de
Page 69 and 70: Aquesta renovació pedagògica va s
Page 71 and 72: L’aprovació d’aquest emprèsti
Page 73 and 74: Obres de construcció de la piscina
Page 75 and 76: graner, Panyos, Era Firmat i les pl
Page 77 and 78: 4-12-1932. Francesc Macià en la in
Page 79 and 80: per l’alcalde Prunés com un pas
Page 81 and 82: 4-12-1932. L’alcalde Lluís Prun
Page 83 and 84: 98 Joves i republicans. La Repúbli
Page 85 and 86: nes seleccionats per anar-hi, però
Page 87 and 88: llat, més a començament de segle,
Page 89 and 90: De dalt a baix i d’esquerra a dre
Page 91 and 92: 31-5-1936. Inauguració de l’Expo
Page 93 and 94: A la dreta, pel·lícules ofertes a
Page 95 and 96: A baix, la valoració crítica d’
Page 97 and 98:
Quiosc i llibreria de la Casa Vilal
Page 99 and 100:
cada diumenge al migdia es feien em
Page 101 and 102:
«El Pla de Bages», 15-6-1936 ries
Page 103 and 104:
L’aportació de Manresa i el Bage
Page 105 and 106:
L’aportació de Manresa i el Bage
Page 107 and 108:
Malgrat aquests propòsits i formul
Page 109 and 110:
JOAN SELVES I CARNER (Castelltallat
Page 111 and 112:
FRANCESC MARCET I ARTIGAS (Manresa,
Page 113 and 114:
FRANCESC SENYAL I FERRER (Castellbe
Page 115 and 116:
JAUME SERRA I HÚNTER (Manresa, 187
Page 117 and 118:
VICENÇ PRAT I BRUNET (Manresa, 190
Page 119 and 120:
JOAN BAPTISTA CLARET I LLOBET (Card
Page 121 and 122:
JOSEP ALBAGÉS I VENTURA (Vimbodí,
Page 123 and 124:
EMILIÀ MARTÍNEZ I ESPINOSA (Villa
Page 125 and 126:
ALTRES PERSONALITATS BAGENQUES Igna
Page 127 and 128:
Blai Padró i Obiols (1873-1934) In
Page 129 and 130:
El franquisme: la fi d’una espera
Page 131 and 132:
Acte franquista celebrat a la plaç
Page 133 and 134:
11-7-1943: Visita del «Delegado Na
Page 135 and 136:
Informes del primer temps del franq
Page 137 and 138:
Alguns dels manresans en situació
Page 139 and 140:
Informe del Jutjat Militar pel qual
Page 141 and 142:
equises i la seva correspondència
Page 143 and 144:
Any Espanya Catalunya Manresa 1934
Page 145 and 146:
BARÉS AMELLA, Miquel: Memòria del
Page 147:
Joves i republicans. La República
show all

en format pdf - Memòria.cat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?