en format pdf - Memòria.cat

com miner. Així, durant la dècada dels trenta es
concretà el ple funcionament de les mines de
Cardona i Sallent, al mateix temps que augmentava
la producció de les mines de Súria.
L’explotació minera provocà un creixement espectacular
d’aquestes poblacions a causa de la
immigració: per exemple, la població de Sallent
pràcticament es duplicà en molt pocs anys.
Tot plegat incidí en el desenvolupament del
sector terciari. D’una banda, s’incrementà el volum
de serveis de transports, tant de mercaderies
com de viatgers. De l’altra, això produí un
significatiu augment de l’activitat comercial, cosa
que potencià el paper de Manresa també com
a ciutat de serveis i de capital d’un extens territori,
més enllà dels límits estrictes del Bages.
Als anys trenta, però, l’activitat econòmica
més important continuà sent la indústria tèxtil,
amb les seves especialitzacions de la filatura i
el teixit. L’àrea compresa entre l’Alt Llobregat i
el Cardener era considerada el segon centre cotoner
de Catalunya, després del pla de Barcelona.
L’any 1934, tot i la crisi que experimentava
el sector tèxtil des de l’any anterior, només el
sector cotoner de Manresa donava feina a
5.350 treballadors.
A continuació, esmentarem breument les
principals empreses industrials i comercials de
la Manresa d’aquella època. L’empresa tèxtil
manresana més important era Bertrand i Serra
(la Fàbrica Nova) i ocupava més de mil treballadors.
Altres empreses importants eren les de
Cal Gallifa (Industrial Anònima GVC, amb més
de 500 treballadors), Pere Perera, Filats i Teixits
Roca, els Comdals, Cal Cots, Jaume Sitjes SA, la
fàbrica de filar de Ramon Cuitó... Molt relacionada
amb el tèxtil hi trobem la indústria de
tints: per exemple, l’Auxiliar Tèxtil Manresana
(«cal Santasusana») o els Tints Baltiérrez. Igualment,
a Manresa existien nombroses empreses,
la majoria de caràcter familiar, dedicades a la
confecció i a la indústria cintaire, com ara les de
Salvador Sanpera, Ramon Puigarnau, les Produccions
Manubens, les Manufactures Carreras
SA i Perramon i Badia. Pel que fa a la seda, cal
parlar de la fàbrica Balcells.
Com a auxiliar del tèxtil, també creixia en importància
el sector metal·lúrgic, que s’especialitzava
en la fabricació i reparació de maquinària.
Les empreses més importants del sector
eren la Metal·lúrgica Tèxtil, la Maquinària Industrial
SA (que, a més, tenia foneria pròpia), i
«Oxígeno y Construcciones Metálicas S.A.»
(que també fabricava rodes de turisme i seria
l’origen, l’any 1960, de Lemmerz Española). En
LES 15 CIUTATS MÉS HABITADES DE CATALUNYA
Any 1936 (1) Any 1996 (2)
1. Barcelona 1.062.157 1. Barcelona 1.508.805
2. Sabadell 48.754 2. L’Hospitalet de Ll. 255.050
3. L’Hospitalet de Ll. 48.540 3. Badalona 210.987
4. Badalona 47.929 4. Sabadell 185.798
5. Terrassa 47.416 5. Terrassa 163.862
6. Tortosa 37.023 6. Sta. Coloma de G. 123.175
7. Manresa 36.478 7. Tarragona 112.176
8. Lleida 36.119 8. Lleida 112.035
9. Tarragona 32.989 9. Mataró 102.018
10. Girona 30.648 10. Reus 90.993
11. Mataró 28.804 11. Cornellà de Llobregat 82.490
12. Reus 27.417 12. Sant Boi de Llobregat 78.005
13. Vilanova i la Geltrú 17.494 13. Girona 70.576
14. Sta. Coloma de G. 16.670 14. Manresa 64.385
15. Igualada 15.490 15. El Prat de Llobregat 63.255
(1) Població de fet. Servei Central d’Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya.
Barcelona
(2) Població de dret. Institut d’Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/
LES 10 COMARQUES MÉS HABITADES DE CATALUNYA
Any 1936 (1) Any 1996 (2)
1. El Barcelonès 1.183.697 1. El Barcelonès 2.131.378
2. El Vallès Occidental 142.883 2. El Vallès Occidental 685.600
3. El Bages 101.355 3. El Baix Llobregat 643.419
4. El Maresme 100.873 4. El Maresme 318.891
5. El Baix Llobregat 97.414 5. El Vallès Oriental 285.129
6. El Segrià 82.620 6. El Tarragonès 169.016
7. Osona 77.622 7. El Segrià 163.691
8. El Vallès Oriental 70.029 8. El Bages 152.586
9. L’Alt Empordà 67.052 9. El Baix Camp 140.540
10. El Gironès 65.229 10 El Gironès 129.044
POBLACIÓ DE CATALUNYA
Any 1936 Any 1996
2.920.786 6.090.040
(1) Població de fet. Servei Central d’Estadística, 1937. Moviment demogràfic i de població de Catalunya.
Barcelona
(2) Població de dret. Institut d’Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/
Economia i societat 47