28.04.2013 Views

per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 52 - Octubre - Novembre - Desembre 2012


2<br />

INFORMACIÓ GENERAL<br />

ACTUALITAT<br />

<br />

De 9.00 a 14.00 h. (de dilluns a divendres)<br />

<br />

Dimarts de 10.00 a 14.00 h. (Cita prèvia)<br />

Dilluns, dimecres i divendres<br />

de 10.00 a 14.00 h. (Cita prèvia)<br />

<br />

Dilluns d’11.30 a 14.00 h. (Cita prèvia)<br />

<br />

Horari d’hivern<br />

Dimarts i divendres<br />

de 10.00 a 13.00 h.<br />

De dilluns a divendres<br />

de 16.30 a 20.00 h.<br />

<br />

D’11.00 a 13.00 h. (de dilluns a divendres)<br />

Dissabtes: de 09.00 a 10.00 h.<br />

<br />

Dimarts i dimecres de 10.00 a 14.00 h.<br />

(3r pis <strong>Ajuntament</strong>)<br />

<br />

De dilluns a diumenge d’11.00 a 20.00 h.<br />

52<br />

<br />

<strong>Ajuntament</strong> 973 756 006<br />

Fax <strong>Ajuntament</strong> 973 756 837<br />

Cont. Automàtic Pregons 973 757 060<br />

EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729<br />

Consultori Municipal 973 757 177<br />

Fax Consultori 973 756 817<br />

Biblioteca 973 756 816<br />

L<strong>la</strong>r de Jubi<strong>la</strong>ts 973 756 139<br />

Correus 973 756 945<br />

Farmàcia 973 757 226<br />

CEIP Teresa Bergadà 973 756 346<br />

L<strong>la</strong>r d’Infants 973 756 728<br />

Piscines Municipals 973 756 465<br />

Parròquia 973 756 107<br />

Bombers Almenar 973 770 610<br />

Policia Mossos d’Esquadra 088<br />

CAP Almenar 973 770 218<br />

Dones en situació de violència 900 900 120<br />

(gratuït)<br />

Cassa (Avaries) 902 290 280<br />

Emergències 112<br />

Revista editada <strong>per</strong>:<br />

Col·<strong>la</strong>bora:<br />

Nota de <strong>la</strong> redacció<br />

Ens endinsem en l’hivern amb<br />

l’edició número 52 de <strong>la</strong> revista<br />

local Cercavi<strong>la</strong>, aprofi tem aquest<br />

petit espai <strong>per</strong> a desitjar a tots els<br />

lectors i lectores una bona entrada<br />

al 2013, que el millor que deixem<br />

enrere sigui el pitjor d’aquest any<br />

que entrem.<br />

Els editors de <strong>la</strong> revista Cercavi<strong>la</strong> no es<br />

fan responsables de les opinions expressades<br />

als articles publicats.<br />

Portada: Jardi<strong>la</strong>nd Lleida, amb autorització del<br />

<strong>per</strong>sonal responsable.<br />

Dipòsit Legal: L-455-2003<br />

Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41<br />

<strong>Ajuntament</strong><br />

d’Alguaire<br />

Àrea de Promoció Social i Cultural


CARTES<br />

La loteria<br />

Des que el rei Carles Tercer<br />

ens instaurà <strong>la</strong> loteria<br />

que busquem l’absoluta pia<br />

amb el tema del diner.<br />

Ja ens venen de Nadal<br />

que és de mena extraordinària,<br />

també és <strong>la</strong> més pecuniària<br />

de l’abast territorial.<br />

Per si toca o si no toca<br />

o be freguem l’última xifra,<br />

el cas és omplir <strong>la</strong> xicra<br />

sense fer l’ànec ni l’oca.<br />

S’hi gasten molts calerons<br />

més o menys tothom hi juga,<br />

n’hi ha que fi ns i tot belluga<br />

bruixes i su<strong>per</strong>sticions.<br />

No fan <strong>la</strong> felicitat?<br />

pregunteu-ho als milionaris<br />

que són els grans propietaris<br />

d’un axioma tan suat.<br />

Redéu!, si ens toqués <strong>la</strong> rifa;<br />

gastar sense ingressar res<br />

i tenir molt de diners<br />

<strong>per</strong> viure com un califa.<br />

RACÓ POÈTIC<br />

Antoni Domingo i Serramona<br />

Quan me veus<br />

et tornes vermel<strong>la</strong><br />

Quan arriba <strong>la</strong> tardor,<br />

s’omple el bosc de caminaires:<br />

sabreu que sou boletaires<br />

pel cistell i el tal<strong>la</strong>dor.<br />

Dels llocs on se’n fan a munts<br />

van i en guarden el secret,<br />

i no en revelen l’indret<br />

ni que estiguin moribunds.<br />

Menja de les més silvestres,<br />

exquisida i molt gustosa,<br />

de textura molt melosa<br />

i d’aromes molt campestres.<br />

Escolta amor meu, escolta a l’orel<strong>la</strong><br />

no m’ha de sentir ningú més que tu,<br />

<strong>per</strong>què quan me veus et tornes vermel<strong>la</strong>?<br />

Diguem-ho ben baix, no ho sabrà ningú.<br />

Perquè et puja al front aquesta fl amarada<br />

que jo crec que el meu enrogeix també?<br />

Diguem-ho, si vols, sols amb <strong>la</strong> mirada,<br />

diguem-ho sense par<strong>la</strong>r, que ja t’entendré.<br />

Diguem-ho amb els ulls, que quan fi x et miro<br />

parlen d’un secret que fa temps que el sé,<br />

més lo que ells m’han dit, jo no goso dir-ho<br />

diguem-ho tu <strong>per</strong> mi que ho diràs més bé.<br />

Diguem-ho ben baix, ben a cau d’orel<strong>la</strong>,<br />

que no ho senti el cel que ens està mirant;<br />

diguem-ho amb secret, no et tornis vermel<strong>la</strong><br />

i et diré també com t’estic estimant.<br />

Els bolets<br />

Diuen que en són els follets<br />

dels nostres contes de fades,<br />

i que aquestes encantades<br />

els van fer créixer els barrets.<br />

Per tal que un cop cuinats<br />

<strong>per</strong> <strong>la</strong> boca ens delectéssim<br />

en un gaudir infi nitèsim<br />

amanits o e<strong>la</strong>borats.<br />

N’hi ha <strong>per</strong>ò de verinosos<br />

usats eren pels antics,<br />

obsequiats als seus amics<br />

que volien ser famosos.<br />

52<br />

3


4 52<br />

ACTUALITAT CARTES<br />

Taller de Nadal<br />

<strong>per</strong> <strong>la</strong> gent gran<br />

Aquest mes de desembre alguns padrins i padrines<br />

de <strong>la</strong> L<strong>la</strong>r de Jubi<strong>la</strong>ts han realitzat un taller amb materials<br />

recic<strong>la</strong>ts, a les fotos podeu veure una d’aquestes sessions<br />

e<strong>la</strong>borant un arbre de Nadal fet amb revistes i taps<br />

de cafè. També van fer una “soca” amb una ampol<strong>la</strong> de<br />

plàstic i retalls de pa<strong>per</strong>.<br />

Que tiempos aquellos<br />

Que tiempos aquellos<br />

que puede que no vuelvan<br />

cuándo daba aquellos paseos<br />

y me comía aquel<strong>la</strong>s meriendas.<br />

También a medio día<br />

dormía yo <strong>la</strong> siesta<br />

y cuanto me levantaba<br />

cogía mi vespino<br />

y me iba a <strong>la</strong> huerta.<br />

De todas esas cosas<br />

ya pocas puedo hacer<br />

porque tengo muchos años<br />

y me puedo yo caer.<br />

De todo aquello me acuerdo<br />

y me da mucha pena<br />

de no poder hacer ahora<br />

aquel<strong>la</strong>s cosas tan buenas.<br />

Así voy pasando los días<br />

acordándome de aquello<br />

L<strong>la</strong>r de Jubi<strong>la</strong>ts<br />

Joan Bañeres Cateura<br />

Manuel Luque i Moreno<br />

me pongo muy triste<br />

y por <strong>la</strong> noche me desvelo.<br />

Me levanto por <strong>la</strong>s mañanas<br />

siempre pensando en lo mismo<br />

y para despejarme<br />

me voy a andar por los caminos<br />

Aquel<strong>la</strong>s cosas que hacía<br />

ahora ya no <strong>la</strong>s puedo hacer<br />

<strong>per</strong>o todo tiene un nombre<br />

y esto se l<strong>la</strong>ma VEJEZ.


ACTUALITAT<br />

Agraïments<br />

REFLEXIONS<br />

Voldria d’alguna manera, fer sentir el<br />

meu reconeixement a l’<strong>Ajuntament</strong> que<br />

durant els últims 13 anys m’ha donat<br />

l’oportunitat de col·<strong>la</strong>borar en aquest mitjà de comunicació<br />

local, <strong>la</strong> Cercavi<strong>la</strong>. M’ha donat el suport<br />

<strong>per</strong> expressar <strong>la</strong> meva opinió sobre diferents temes,<br />

intentant, d’alguna manera, omplir algunes hores<br />

del meu temps.<br />

Després de su<strong>per</strong>ada <strong>la</strong> barrera dels 77 anys,<br />

considero que ja he arribat a <strong>la</strong> recta fi nal, que no<br />

és preocupi ningú, que no hem vull morir (de moment),<br />

penso aguantar fi ns que Déu vulgui. Si he fet<br />

aquesta expressió, només és <strong>per</strong> si un dia d’aquests,<br />

<strong>la</strong> memòria en fa de les seves.<br />

Allà <strong>per</strong> l’any 2000, vaig començar a participar<br />

al Cercavi<strong>la</strong> publicant un tema amb el títol (CA-<br />

MINANT PELS CAMINS). Des d’aleshores, no he<br />

deixat de participar. La meva capacitat d’expressió<br />

és bastant limitada ja que d’estudis su<strong>per</strong>iors no en<br />

tinc, més que els bàsics de <strong>la</strong> meva època i d’això<br />

ja fa un munt d’anys, <strong>per</strong>ò posant una bona dosi de<br />

voluntat, crec que me n’he sortit. Durant tot aquest<br />

temps han sortit publicats, entre unes coses i altres,<br />

més de 50 articles, bastants d’ells demanant una<br />

residència, fi ns a considerar fer-me una mica pesat,<br />

<strong>per</strong>ò amb el que és veu, demanar i no donar, és el<br />

mateix. Em consta, que els <strong>Ajuntament</strong>s han trebal<strong>la</strong>t<br />

molt <strong>per</strong> aconseguir-ho, <strong>per</strong>ò fi ns al moment no<br />

ha pogut ser. Es<strong>per</strong>o que quan passi <strong>la</strong> tant l<strong>la</strong>rga<br />

crisi en tornem a par<strong>la</strong>r.<br />

No estarà de més fer una mica d’història del<br />

Jaume P<strong>la</strong>nes i Giró<br />

Cercavi<strong>la</strong>. El seu inici és de l’any 1997, des d’aleshores<br />

han passat 15 anys, deixant de banda que un<br />

any o poc més, va estar interrompuda <strong>per</strong> motius<br />

que no donen al cas. Sempre i cada tres mesos, hem<br />

pogut gaudir d’aquest medi de comunicació, que<br />

tants bons moments ens ha fet passar.<br />

A molts, ens ha donat l’oportunitat d’expressar<br />

<strong>la</strong> nostra opinió sobre diverses matèries, <strong>la</strong> gran<br />

majoria basats en el món de <strong>la</strong> cultura.<br />

També sobre el món culinari i de coses del poble<br />

que han passat al l<strong>la</strong>rg d’aquests anys. La pàgina<br />

de saps qui era? La de les padrines del poble (algun<br />

dia, en farem una pels padrins), <strong>la</strong> de poesies, el<br />

racó de cuina, passa lo temps, viatgers d’Alguaire,<br />

etc. L’<strong>Ajuntament</strong> també ens ha omplert moltes<br />

pàgines de cultura. Històries del nostre poble, i<br />

d’altres col·<strong>la</strong>boradors, que han fet que el nostre<br />

butlletí local, sigui un mitjà de comunicació, <strong>per</strong> <strong>la</strong><br />

meva part, molt bo i efectiu.<br />

No seria just, si no féssim un reconeixement<br />

a aquelles <strong>per</strong>sones que d’alguna manera s’han<br />

fet càrrec de l’e<strong>la</strong>boració del Cercavi<strong>la</strong>, que amb<br />

el seu saber i amb <strong>la</strong> seva paciència <strong>per</strong> corregir i<br />

ordenar el contingut de cada participació, almenys<br />

de <strong>la</strong> meva.<br />

Moltes gràcies a totes i a tots ja que sense<br />

vosaltres, l’e<strong>la</strong>boració de <strong>la</strong> nostra revista no hauria<br />

estat possible. També a l’<strong>Ajuntament</strong>, <strong>per</strong> donar-li<br />

suport econòmic, moral i cultural. I que no defalleixi<br />

<strong>per</strong> cap motiu i pugui subsistir generació darrere<br />

generació.<br />

52<br />

5


6 52<br />

ACTUALITAT<br />

REFLEXIONS<br />

Acomiadant el 2012<br />

Estem a l’acabament de l’any 2012 i<br />

m’agradaria acomiadar-lo amb alegria i<br />

optimisme, <strong>per</strong>ò no puc, i és degut a què,<br />

a aquesta maleïda crisi no se li veu l’acabament.<br />

D’una banda, no fem més que buscar culpables, i<br />

no fa falta que busquem més, <strong>per</strong>què sabem qui<br />

són i on són. Per tant, no cal que ens hi trenquem<br />

el cap <strong>per</strong>què és <strong>per</strong>dre el temps.<br />

És dur de reconèixer, <strong>per</strong>ò aquest país i altres<br />

com els marroquins, africans, sud-americans semblem<br />

l’abocador d’Europa. Si afegim a l’atur els més<br />

de dos milions d’immigrants il·legals, resulta que <strong>la</strong><br />

situació és insostenible. I si tot això els polítics no<br />

ho poden contro<strong>la</strong>r, qui ho farà?<br />

Si reflexionem una mica, ens adonarem que no<br />

tota <strong>la</strong> culpa és dels polítics, al cap i a <strong>la</strong> fi, fan el que<br />

fan <strong>per</strong>què tenen tota <strong>la</strong> força i qui els hi ha donat<br />

<strong>la</strong> força som els ciutadans. Enganyats? Si, <strong>per</strong>ò son<br />

tantes les vegades que ens han enganyat, que ja no<br />

Los mi<strong>la</strong>gros de un día<br />

Cada día de nuestra vida está llena de<br />

mi<strong>la</strong>gros, de cosas que damos tanto por<br />

sentado que no llegamos a apreciar, que<br />

se nos escapan. Pensemos: Nos des<strong>per</strong>tamos después<br />

de unas horas en que sin hacer nosotros nada<br />

para ello, nuestro corazón no ha dejado de <strong>la</strong>tir,<br />

nuestro estómago ha procesado lo que cenamos.<br />

Nuestro cerebro ha funcionado a veces con sueños<br />

raros, curiosos, en ocasiones visiones irrazonables.<br />

Nos levantamos y vemos todo nuestro alrededor,<br />

ahí está quizá nuestro cónyugue, quizá algún hijo<br />

o nieto, alguna mascota que muestra <strong>la</strong> alegría de<br />

vernos otra vez, quizás miramos por <strong>la</strong> ventana y<br />

vemos el maravilloso sol, un pájaro, algunas macetas<br />

con flores de nuestras ventanas, nuestros ojos y<br />

oídos siguen funcionando, nuestra boca nos <strong>per</strong>mite<br />

hab<strong>la</strong>r a los nuestros.<br />

Empieza un nuevo día, un mi<strong>la</strong>gro. Es<strong>per</strong>amos<br />

que sea lo mejor. Si observamos, vemos algo nuevo,<br />

hab<strong>la</strong>remos con otros, haremos alguna actividad<br />

que nos llenará <strong>la</strong> jornada. Aunque habrá <strong>per</strong>sonas<br />

negativas, podemos ver lo bueno de <strong>la</strong> vida, esta-<br />

Jaume P<strong>la</strong>nes i Giró<br />

ve d’una. Al final aconseguiran<br />

el que semb<strong>la</strong> que volen,<br />

que tornem a una dictadura.<br />

Que <strong>per</strong> una (minoria) no va<br />

anar tan ma<strong>la</strong>ment. Poso<br />

minoria entre parèntesi,<br />

<strong>per</strong>què potser no són tanta<br />

minoria com ens pensem.<br />

Cada vegada que hem<br />

d’anar a votar, m’adono que hi ha<br />

més abstenció, que vol dir això?, senzil<strong>la</strong>ment que<br />

ja comencem a estar cansats de tanta mentida i<br />

de tanta corrupció política. Que ja ni ha prou! No<br />

m’agrada dissertar de política, <strong>per</strong>ò quan sento<br />

tantes barbaritats, és que se’m regira l’estomac. I<br />

penso, fins on arribarem a aquest ritme? Si el sentit<br />

comú no s’imposa una mica, no ens en sortirem.<br />

Article escrit l’onze d’octubre de 2012<br />

Aurelio Ferrándiz i Calpena<br />

mos respirando, oímos<br />

todo lo que nos rodea,<br />

podemos saludar, podemos<br />

sonreír y animar a<br />

los demás. Sólo observar<br />

nuestro cuerpo por<br />

partes ya es un mi<strong>la</strong>gro.<br />

Vemos colores, formas,<br />

cosas lejanas y pequeñas<br />

como una hormiga, a veces disfruto mirando una<br />

simple flor del tamaño de una lenteja.<br />

Y qué podemos decir de poder pensar, recordar<br />

cosas de nuestro pasado, diseñar algo o proyectar<br />

nuestro futuro. Con nuestras manos podemos<br />

pintar, escribir, moldear el barro y muchas cosas<br />

más. Qué maravil<strong>la</strong> oír una canción o cantar<strong>la</strong>, en<br />

ocasiones se estremece nuestro corazón. La satisfacción<br />

que produce el abrazo de un hijo, nieto o<br />

de nuestra esposa.<br />

Nuestra vida está rodeada de mi<strong>la</strong>gros y cosas<br />

bonitas. Por favor, hablemos de esto y no de cosas<br />

negativas.


ACTUALITAT<br />

REFLEXIONS<br />

Animals que han deixat<br />

<strong>la</strong> seva senyal al l<strong>la</strong>rg dels temps<br />

La parau<strong>la</strong> història, segons el diccionari,<br />

és una narració ordenada i verídica dels<br />

esdeveniments re<strong>la</strong>tius a una <strong>per</strong>sona,<br />

objecte, succés… etc.<br />

Com que els meus darrers escrits a <strong>la</strong> nostra<br />

revista “CERCAVILA” han estat adreçat a <strong>per</strong>sones,<br />

he pensat en canviar radicalment i, en aquest cas, escriure<br />

al voltant de dos animals que els situarem en<br />

<strong>la</strong> història i que van deixar <strong>la</strong> seva particu<strong>la</strong>r petjada.<br />

Concretament par<strong>la</strong>rem del CAVALL i del GAT.<br />

Som-hi. Les pintures rupestres (dibuixos o pintures<br />

sobre les roques), ens indiquen que l’home coneixia<br />

el cavall molt abans de ser domesticat i el caçava<br />

<strong>per</strong> l’obtenció de <strong>la</strong> seva carn, fent-los caure en<br />

manades <strong>per</strong> precipicis, cingles o abismes.<br />

El cavall domèstic, del l<strong>la</strong>tí “Equus caballus”,<br />

és originari d’Àsia i s’ha fet servir des de fa 5.000<br />

anys, com animal de càrrega, ajuda a les feines<br />

agrícoles, transport de mercaderies, utilitzat a les<br />

guerres, en competicions hípiques o simplement<br />

com animal de companyia. Com a resultat d’unes<br />

restes arqueològiques trobades a Dereivka, al sud<br />

de Kiev (Rússia), ens indica que, pel desgast de <strong>la</strong><br />

mandíbu<strong>la</strong> <strong>per</strong> <strong>la</strong> presència d’un morrió, es calcu<strong>la</strong><br />

que van ser domesticats en les estepes de l’Europa<br />

central. D’això només en fa uns 4.000 anys abans<br />

de Crist.<br />

En quan al transport en carros, les primeres<br />

rodes, han estat trobades en tombes sumèries, a <strong>la</strong><br />

vall dels rius Tigris i Eufrates (Àsia), les quals daten<br />

al voltant de l’any 3.500 abans de Crist.<br />

Des de l<strong>la</strong>vors, <strong>la</strong> possessió d’un cavall i unes<br />

armes servia <strong>per</strong> fer cavaller al seu amo i, <strong>per</strong> tant,<br />

un guerrer de molta categoria.<br />

Cal esmentar que, en els rituals funeraris, <strong>la</strong><br />

cursa de carros, era el més important en aquelles<br />

cerimònies. Aquelles primitives curses, en el transcurs<br />

dels anys donarien lloc als Jocs olímpics.<br />

Alexandre Magne (356-323 a.C.), els va estendre<br />

des de l’im<strong>per</strong>i grec fins a l’Índia, utilitzant <strong>la</strong><br />

nova tècnica de <strong>la</strong> guerra: <strong>la</strong> cavalleria. L’esmentat<br />

general, va tenir un famós cavall que ha passat a<br />

Jesús Guamis i Hortet<br />

<strong>la</strong> història amb el nom de Búfalo, que només es<br />

deixava muntar pel seu amo i que l’acompanyava<br />

a tot arreu on anava, inclòs quan no el va poder<br />

utilitzar <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva avançada edat. A l’Im<strong>per</strong>i romà,<br />

<strong>la</strong> cavalleria recolzava i servia d’ajut a <strong>la</strong> infanteria<br />

i actuava sota les ordres del cap de <strong>la</strong> legió. Quasi<br />

sempre, el seus genets eren mercenaris estrangers.<br />

A l’igual que a Grècia a Roma, <strong>la</strong> possessió<br />

de cavalls, com a les curses de carros, era privilegi<br />

de <strong>la</strong> noblesa. Les curses de cavalls aixecaven veritables<br />

passions als circs, que eren un gran espai<br />

p<strong>la</strong> rectangu<strong>la</strong>r amb grades on hi cabien milers<br />

d’espectadors. Podríem afirmar que <strong>la</strong> passió <strong>per</strong><br />

aquestes curses, era, en general, <strong>la</strong> mateixa que<br />

<strong>per</strong> a nosaltres el futbol avui en dia. La muntura del<br />

cavall en l’antiguitat es feia sense pujador, els quals<br />

no es van utilitzar fins al segle V d.C., quan el gran<br />

im<strong>per</strong>i romà, comença a desintegrar-se.<br />

Els magnífics cavalls del desert, van <strong>per</strong>metre<br />

l’expansió de l’Is<strong>la</strong>m <strong>per</strong> quasi tot el vell món i van<br />

estar a punt d’envair Europa.<br />

Cuidar molt bé els cavalls era doctrina de fe<br />

contemp<strong>la</strong>t a l’Alcorà (llibre sagrat dels musulmans),<br />

al qual se l’anomenava “Benedicció suprema”.<br />

Els moros van procrear una raça de cavalls<br />

molt ràpids i no massa alts. En canvi els cristians<br />

utilitzaven una cavalleria pesada i procuraven una<br />

cria de cavalls grans <strong>per</strong> poder portar als seus lloms<br />

un genet cuirassat i pesant. En l’Espanya medieval<br />

un cavall anomenat “Babieca”, va convertir al seu<br />

amo “El Cid”, en un mite. El va servir durant 30<br />

anys i explica <strong>la</strong> llegenda que quan el Cid va morir,<br />

el van lligar sobre el seu cavall i <strong>la</strong> seva presència va<br />

provocar una gran estampida entre els moros que<br />

assetjaven València i guanyà <strong>la</strong> batal<strong>la</strong>.<br />

Els conquistadors espanyols van portar el cavall<br />

a Amèrica, que va causar un gran impacte entre els<br />

indígenes, ja que no havien vist mai un animal com<br />

aquell. D’aquesta manera, es va poder estendre <strong>per</strong><br />

tot el continent americà.<br />

Dels exemp<strong>la</strong>rs <strong>per</strong>duts o abandonats, van sorgir<br />

les manades de cavalls salvatges o “cimarrons”<br />

52<br />

7


8 52<br />

ACTUALITAT<br />

que van ser aprofi tats pels pobles indis<br />

nord-americans <strong>per</strong> les seves incursions<br />

sobre l’home b<strong>la</strong>nc en l’anomenada Conquesta<br />

de l’Oest.<br />

Hem par<strong>la</strong>t del cavall. Anem a fer-ho<br />

ara del gat.<br />

La domesticació d’aquest animal<br />

semb<strong>la</strong> que té el seu origen a l’Orient<br />

mitjà, quan l’home primitiu va passar de<br />

nòmada a sedentari i va inventar l’agricultura.<br />

Malgrat tot, semb<strong>la</strong> que el gat, del<br />

l<strong>la</strong>tí “felis catus”, va viure més aviat com<br />

a comensal d’aus i rosegadors que com<br />

animal domèstic, ja que sempre ha estat<br />

un animal solitari i independent.<br />

La seva domesticació va requerir més<br />

temps que qualsevol altre animal. Ens hem<br />

de situar, més o menys a l’any 3.000 a.C.,<br />

a Egipte, els gats eren molt valorats com<br />

a protectors del gra (aquest país era un<br />

gran productor), emmagatzemat, ja que<br />

contro<strong>la</strong>ven les p<strong>la</strong>gues de rates i ratolins.<br />

Van ser considerats com a companys<br />

o membres de <strong>la</strong> família i elevats a <strong>la</strong> categoria<br />

de déus. En aquest país, quan un gat es<br />

moria l’embalsamaven i el portaven al temple de <strong>la</strong><br />

deessa de <strong>la</strong> maternitat i fertilitat, Bastet. Aquesta<br />

deessa, estava representada amb el cos d’una dona<br />

i el cap d’un gat.<br />

L’exportació dels gats fora de Egipte estava<br />

prohibida i en determinades èpoques, <strong>la</strong> seva possessió<br />

era privativa només pel faraó i pels temples.<br />

En <strong>la</strong> Grècia antiga quasi no era conegut, ja<br />

que aquí utilitzaven serps i mosteles com a caçadors<br />

domèstics. A Europa l’ús del gat com a tal es va estendre<br />

des què l’any 525 va arribar a Bizanci <strong>la</strong> rata<br />

comuna, a bord d’un vaixell procedent de l’Índia.<br />

Això va ser, senzil<strong>la</strong>ment, <strong>la</strong> causa de <strong>la</strong> propagació<br />

de <strong>la</strong> pesta bubònica o pesta negra que va<br />

provocar milers i milers de víctimes al l<strong>la</strong>rg de tota<br />

l’Edat Mitjana. Va ser l<strong>la</strong>vors quan <strong>la</strong> sort els va anar<br />

a maldades, degut a una su<strong>per</strong>stició generalitzada,<br />

acusat de diabòlic, molt sovint va estar cremat,<br />

penjat i <strong>la</strong>pidat.<br />

Una manera curiosa de matar en aquells temps<br />

una bruixa era lligar-<strong>la</strong> dins d’un sac amb dos o tres<br />

gats i l<strong>la</strong>nçar-los tots a l’aigua d’un riu (em pregunto…<br />

ve d’aquest fet <strong>la</strong> por dels gats a l’aigua?).<br />

Això de retruc, va provocar que rates i ratolins<br />

es multipliquessin <strong>per</strong> tot arreu arrasant ciutats i<br />

comarques i a <strong>la</strong> vegada, transmetre <strong>la</strong> pesta a les<br />

<strong>per</strong>sones a través de picades de les puces.<br />

Quan més endavant es va descobrir que el gat<br />

no era el causant d’aquel<strong>la</strong> epidèmia, es va tornar a<br />

valorar <strong>la</strong> seva utilitat i, poc a poc, el seu ús domèstic<br />

es va anar introduint a tota Europa.<br />

Al segle XIX va aconseguir molta popu<strong>la</strong>ritat i<br />

al segle XX, es va començar a seleccionar races i es<br />

van començar a fer exposicions gatunes.<br />

El seu ús com animal de companyia, va tenir<br />

una enorme expansió arreu del món.<br />

Bé, abans de donar <strong>per</strong> acabat aquest escrit,<br />

volia fi nalitzar-lo amb una frase més o menys adient<br />

i re<strong>la</strong>cionada amb animals i que diu així: “Els quatre<br />

animals preferits d’una dona són: un tigre al llit, un<br />

“mink in the closet”, un jaguar al garatge i un ase<br />

que li pagui les seves despeses”.<br />

Us desitjo a totes i a tots unes molt bones festes<br />

nadalenques i si pot ser, millor any 2013.<br />

A reveure...


RACÓ DE CUINA<br />

Amb l’entrada de l’hivern apeteixen p<strong>la</strong>ts contundents<br />

i calentets, es<strong>per</strong>em que els que us presentem us vinguin de gust.<br />

Crema de carbassa<br />

Elena Muñoz i González<br />

Amb el fred les cremes i les sopes venen molt de gust. Una hortalissa de temporada és <strong>la</strong> carbassa.<br />

Entrant<br />

Preparació 25 minuts<br />

Dificultat: fàcil<br />

Ingredients:<br />

Carbassa<br />

Patata<br />

Ceba<br />

Nata líquida<br />

Formatge tipus Caserio<br />

Oli<br />

Sal<br />

Pebre<br />

Preparació:<br />

Posem aigua lleugerament sa<strong>la</strong>da a bullir. Després<br />

pelem <strong>la</strong> carbassa, (vigileu <strong>per</strong>què <strong>la</strong> pell es<br />

molt dura). Talleu <strong>la</strong> carbassa a daus i reserveu. Peleu<br />

una patata de mida mitjana i una ceba. Talleu-ho i<br />

poseu-ho a bullir. Quan ja faci 5 minuts que bullen,<br />

afegiu <strong>la</strong> carbassa, un cop bullit traieu una bona<br />

quantitat d’aigua. Si no teniu c<strong>la</strong>r quina quantitat<br />

treure, reserva-<strong>la</strong> en un bol. Afegiu dos o tres formatgets<br />

“Caserio” i amb el minipimer ho tritureu<br />

tot directament a l’ol<strong>la</strong>. Després afegiu nata líquida.<br />

Quan faig crema <strong>per</strong> a 4 racions poso tot un<br />

pot de 250 ml de nata. Finalment serviu <strong>la</strong> crema i<br />

poseu una mica de pebre i un raig d’oli.<br />

Llenties amb ceps i botifarra<br />

Primer p<strong>la</strong>t<br />

Prepació 25 minuts<br />

Dificultat: Fàcil<br />

Ingredients:<br />

Llenties cuites<br />

Una ceba<br />

Ceps (conge<strong>la</strong>ts, si estem fora de temporada)<br />

Botifarra<br />

Oli<br />

Sal<br />

Julivert<br />

Pebre negre<br />

52<br />

9


10<br />

Postres<br />

RACÓ DE CUINA<br />

Preparació:<br />

Sofregim <strong>la</strong> ceba tal<strong>la</strong>da ben petita amb una mica d’oli fins que estigui ben cuita. Hi afegim <strong>la</strong> botifarra<br />

tal<strong>la</strong>da a trossos i els ceps desconge<strong>la</strong>ts (guardem l’aigua que hauran deixat anar). Quan estigui tot<br />

ben rossejat és el moment de posar-hi les llenties, les sofregim, hi posem l’aigua dels ceps i ho coem tot<br />

junt uns minuts. Salpebrem al gust i decorem amb julivert.<br />

Magranes amb mascarpone<br />

Abans que les darreres magranes d’aquesta temporada desapareguin voldria presentar-vos aquest<br />

postre!<br />

Prep. 30 minuts<br />

Dificultat: Fàcil<br />

Ingredients:<br />

200 gr de formatge mascarpone<br />

100 ml de nata <strong>per</strong> muntar<br />

2 c<strong>la</strong>res d’ou<br />

Sucre<br />

2 magranes<br />

Vi moscatell<br />

Preparació:<br />

Bateu el mascarpone amb un parell de cullerades de sucre. Munteu <strong>la</strong> nata amb una cullerada de<br />

sucre. Munteu les c<strong>la</strong>res a punt de neu amb una altra culleradeta de sucre. En un bol, barregeu el mascarpone,<br />

<strong>la</strong> nata muntada i les c<strong>la</strong>res a punt de neu. Reserveu-ho.<br />

Desgraneu i netegeu de restes de pells, les magranes. Separeu-ne quatre o cinc cullerades i dipositeu-les<br />

en un co<strong>la</strong>dor xinès. Amb l’ajuda de <strong>la</strong> maça, aneu esprement els grans <strong>per</strong> tal de recu<strong>per</strong>ar-ne<br />

el suc. Disposeu en un cassó al foc, amb una cullerada de sucre, el suc de magrana i deixeu-ho reduir<br />

fins que <strong>la</strong> seva densitat s’assembli a <strong>la</strong> d’un xarop. Reserveu-ho. Disposeu <strong>la</strong> resta dels grans en un bol.<br />

Afegiu-hi una cullerada de sucre i un bon raig de moscatell. Deixeu-ho marinar un parell d’hores.<br />

Muntatge:<br />

Disposeu en el fons dels gotets una primera capa amb els grans de magrana i ruixeu-los lleugerament<br />

amb el líquid de marinació. Disposeu <strong>la</strong> crema de mascarpone amb una mànega pastissera i feu<br />

una primera capa de mascarpone a sobre de <strong>la</strong> capa de magrana. Disposar una segona capa de grans<br />

de magrana, aquest cop sense líquid, i una nova capa de crema de mascarpone <strong>per</strong> sobre. Decoreu-ho<br />

amb algun gra, un raig de xarop de magrana i... a gaudir-ho.<br />

52


HISTÒRIA<br />

Imatges pel record<br />

Àrea de Promoció<br />

Social i Cultural<br />

Si teniu imatges antigues d’Alguaire i us agradaria que tothom les veiés, porteu-les a l’<strong>Ajuntament</strong><br />

(Roser) o a <strong>la</strong> biblioteca municipal.<br />

Moment de <strong>la</strong> col·locació de <strong>la</strong> fi gura<br />

del Sagrat Cor a <strong>la</strong> Penya<br />

del Convent (desembre de 1967).<br />

52<br />

11


12 52<br />

HISTÒRIA<br />

Pere Terrado i Terrado<br />

La partida de Vi<strong>la</strong>rnau d’Alguaire (III)<br />

Els usos del sòl de <strong>la</strong> partida segons les<br />

dades del Cadastre. Només mencionem<br />

breument el detall dels cultius, tot i ésser<br />

el més important, <strong>per</strong>què no disposem de dades,<br />

<strong>per</strong>ò entenem que el cultiu principal era el conreu<br />

cerealístic, ja havia passat el temps de les grans i<br />

abundoses p<strong>la</strong>ntes d’olivers i d’ametllers i de les<br />

vinyes. Sí, <strong>per</strong>ò, que tenim dades d’altres usos del<br />

sòl com el terreny erm, el construït en cabanes i<br />

corrals, que era poc, les eres i els ‘ejidos’.<br />

Ens aturem en aquesta parau<strong>la</strong> espanyo<strong>la</strong> ‘ejido’<br />

que apareix al Cadastre, introduïda amb calçador<br />

ja que no s’empra en <strong>la</strong> seva definició originària,<br />

atès que en espanyol es refereix a terres comunals<br />

i el cadastre es refereix a propietats privades, <strong>per</strong><br />

això es va crear, <strong>per</strong> cobrar els impostos sobre <strong>la</strong><br />

propietat immobiliària.<br />

La traducció al català d’”ejido” és empriu, <strong>per</strong>ò<br />

en aquest context tampoc no s’ajusta <strong>la</strong> definició<br />

d’empriu a <strong>la</strong> realitat que es vol descriure, <strong>per</strong>què no<br />

es tracta de bens comunals. Atenent que allò que es<br />

vol definir o descriure amb el mot ejido es refereix a<br />

un espai o terreny lliure sense cultiu, de dimensions<br />

variables, normalment de ma<strong>la</strong> qualitat, emprat <strong>per</strong><br />

a usos diversos: <strong>per</strong> deixar-hi els animals, els arreus,<br />

llenya amuntegada, etc. normalment situat a l’entorn<br />

o al costat de <strong>la</strong> cabana, si n’hi ha, caldria afegir una<br />

nova accepció al significat normatiu actual d’empriu.<br />

També es podria recórrer a l’ús d’altres noms com<br />

eixida o potser millor antuixà, que fent extensió del<br />

seu valor semàntic es podria definir com a ‘espai<br />

situat al davant o al costat de <strong>la</strong> cabana <strong>per</strong> a usos<br />

diversos’. Per aquest motiu escriurem “empriu”<br />

entre cometes.<br />

Val a dir que els usos del sòl no destinats al<br />

cultiu eren quantitativament poc rellevants, tant en<br />

nombre d’elements com de su<strong>per</strong>fície en re<strong>la</strong>ció<br />

a <strong>la</strong> possessió de terra, llevat dels erms. En xifres<br />

el nombre dels elements que hi havia a <strong>la</strong> partida<br />

no destinats al cultiu, ometent camins i basses que<br />

tractarem més endavant, eren: onze cabanes, sis<br />

corrals; cinc eres; i tres “emprius”.<br />

(Estudi onomàstic i geogràfic)<br />

Restes de l’antiga pleta de Vi<strong>la</strong>rnau<br />

La quantitat total de terra erma que hi havia era<br />

repartida entre 33 parcel·les o subparcel·les, de les<br />

quals 27 eren privades i 4 del Comú; i <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície<br />

total era de 23 Ha. 75 a. 00 ca. i d’aquestes 2 Ha.<br />

20 a. 25 ca. eren terres del Comú.<br />

La su<strong>per</strong>fície construïda era: en cabanes uns<br />

845 m2 . i en corrals i pletes uns 2.815 m2 ., en total<br />

uns 3.690 m2 . construïts. La su<strong>per</strong>fície destinada a<br />

“emprius” era d’uns 1.870 m2 . I <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície destinada<br />

a eres era d’uns 3.840 m2 .<br />

No caldria dir que <strong>la</strong> majoria de construccions<br />

han desaparegut <strong>per</strong> haver <strong>per</strong>dut <strong>la</strong> utilitat que<br />

tenien quan foren construïdes. Igualment han desaparegut<br />

les eres i els “emprius”. De les construccions<br />

i altres elements que hi havia en podem donar raó<br />

citant els noms de les cases a les quals <strong>per</strong>tanyien,<br />

hi tenien: els de cal Coix o ca <strong>la</strong> Coixa una cabana,<br />

un “empriu” i l’era; els de ca l’Estruch d’Ivars una<br />

cabana i un “empriu”; els de ca <strong>la</strong> Seca una cabana,


HISTÒRIA<br />

un “empriu” i l’era; el Peret de Torrefarrera dues<br />

cabanes i l’era; els de cal Perrera una cabana i corral;<br />

l’hereu del Polo o el Josep del Polo una cabana; els<br />

de cal Quito una cabana, el corral i l’era; i <strong>la</strong> cabana<br />

i l’era del Vendrell que abans era de cal Marçal.<br />

Totes les anteriors construccions ja han desaparegut.<br />

Les cabanes o cases d’aquell temps encara<br />

en ús, són: <strong>la</strong> cabana i el corral de Morguí o de <strong>la</strong><br />

Cuca que abans va ser del Miquelet de <strong>la</strong> Bepa. I <strong>la</strong><br />

cabana del Petit, o del Rogelio del Petit que també<br />

hi havien tingut un corral i una era. Finalment mencionem<br />

<strong>la</strong> cabana del Josepet de Nastasi que resta<br />

mig abandonada; i <strong>la</strong> construcció de fa pocs anys de<br />

<strong>la</strong> pleta o corral del Calderer. Afegim, retrocedint a<br />

l’any 1783, que Antoni Sabater, germà de Francesc<br />

Sabater, prevere i doctor en teologia, també hi havia<br />

tingut una cabana en un tros d’onze jornals, <strong>per</strong>ò<br />

en total hi tenia 39 jornals.<br />

Canviem de tema <strong>per</strong> par<strong>la</strong>r de <strong>la</strong> toponímia<br />

composta que ha estat creada a partir de les diverses<br />

grafies de Vi<strong>la</strong>rnau. A mes de Coma de Vi<strong>la</strong>rnau, i<br />

de <strong>la</strong> Partida de Vi<strong>la</strong>rnau amb les formes que ja hem<br />

vist a l’inici d’aquest estudi, hem trobat durant els<br />

segles XVIII i XIX les següents variants de <strong>la</strong> partida<br />

que tot seguit veurem.<br />

Trobem <strong>per</strong> primer cop <strong>la</strong> denominació Partida<br />

del Fondo de Vi<strong>la</strong>rnau <strong>per</strong> a indicar <strong>la</strong> part de <strong>la</strong><br />

fonda<strong>la</strong>da de <strong>la</strong> partida el 14-06-18171 , quan Isidre<br />

Palomes en fer inventari dels béns que foren de <strong>la</strong><br />

seva difunta muller Maria Banyeres, dec<strong>la</strong>rà que hi<br />

tenia una peça de terra de 8 jornals.<br />

La denominació de Partida del P<strong>la</strong> de Vi<strong>la</strong>rnau,<br />

l’hem trobat en quatre documents: el primer 13-<br />

02-1817 a l’inventari dels béns que foren de Josep<br />

Terrado, fet <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva vídua Pau<strong>la</strong>, que hi tenia un<br />

tros de terra de 3 jornals; el 24-02-1848 quan Josep<br />

Banyeres i Farré vengué a Miquel Justribó i Farreny<br />

una porció de terra d’onze jornals que hi tenia; el<br />

1850-04-15 amb <strong>la</strong> grafia Miarnau, quan Antoni<br />

Barbé vengué a Antoni Roca una peça de terra de<br />

5 jornals que hi tenia; i el 04-12-1879 a l’inventari<br />

dels béns que foren de Josep Pastoret i Usall que<br />

hi tenia un tros de terra d’un jornal i 5 pórques. 2<br />

1. ACN FN Top/Reg 634/ 954, f. 87v.-89v.<br />

2. ACN FN Top/Reg 634/ 954, f. 68r-69r. i Top/Reg 542/995, f. 125r-129v.<br />

AHL FN Reg. 1129, f. 39r. i Reg. 1130, f. 44r-v.<br />

Amb <strong>la</strong> designació de Partida del Camí de<br />

Vi<strong>la</strong>rnau, amb <strong>la</strong> grafia Vil<strong>la</strong>rnau, l’hem trobada una<br />

so<strong>la</strong> vegada el dia 09-05-18193 a l’inventari dels béns<br />

que foren de Teresa Grau que hi tenia una peça de<br />

terra de 7 jornals.<br />

I acabem amb les variants del nom de <strong>la</strong> partida<br />

amb <strong>la</strong> denominació de Partida del Regal de<br />

Vi<strong>la</strong>rnau, amb <strong>la</strong> grafia Vil<strong>la</strong>rnau, que també hem<br />

trobat una so<strong>la</strong> vegada el 13-06-18454 , quan Pau<strong>la</strong><br />

(Gonsales), vídua, i el seu fill Josep Gonsales, menor,<br />

feren insolutumdació a Pere David, de Lleida, d’una<br />

porció de terra de 9 jornals que hi tenien, amb pacte<br />

de poder-<strong>la</strong> recu<strong>per</strong>ar en un termini de 4 mesos.<br />

Considerem que cal fer referència a altres topònims<br />

d’aquesta partida els quals a més de <strong>la</strong> seva<br />

importància intrínseca ens ajudarà a completar-ne<br />

alguns aspectes geogràfics.<br />

Comencem amb el Camí de Vi<strong>la</strong>rnau, també<br />

conegut com el camí d’Almacelles. Atès que les<br />

referències al camí són molt nombroses <strong>per</strong> descriure-les,<br />

ens limitem a donar les grafies i dates<br />

on apareix documentat. Amb <strong>la</strong> grafia Miarnau:<br />

el 08-06-1778; amb <strong>la</strong> grafia Mirarnau: el 30-08-<br />

1783, el 05-05-1790, i el 24-02-1848; amb <strong>la</strong> grafia<br />

Bi<strong>la</strong>rnau, el 01-07-1805; amb <strong>la</strong> grafia Vi<strong>la</strong>rnau: el<br />

02-05-1796, el 07-08-1805, el 09-05-1819, el 05-01-<br />

1821, el 26-01-1832, el 12-10-1875, el 07-04-1876,<br />

i el 01-03-1888; i amb <strong>la</strong> grafia Vil<strong>la</strong>rnau: el 07-10-<br />

1867. Tal com ha hem dit, aquest camí també era i<br />

és anomenat d’Almacelles, especialment a partir o<br />

més enllà de <strong>la</strong> partida de Vi<strong>la</strong>rnau. Naixia a l’antiga<br />

cruïl<strong>la</strong> de camins del P<strong>la</strong> de <strong>la</strong> Creu i arribava, arriba,<br />

fins a Almacelles. La longitud o recorregut que feia<br />

des de <strong>la</strong> cruïl<strong>la</strong> del P<strong>la</strong> de <strong>la</strong> Creu fins al final de <strong>la</strong><br />

partida, al pont del canal d’Aragó i Catalunya era<br />

d’uns 3.900 m. atenent les giragonses que feia.<br />

La Pleta de Vi<strong>la</strong>rnau, encara avui es poden<br />

veure les restes d’aquest interessant element arquitectònic,<br />

es tracta de les restes d’un corral o<br />

pleta del Comú d’Alguaire, el qual és possible que<br />

formés part de <strong>la</strong> xarxa de pletes o corrals que<br />

el Comú d’Alguaire tenia en diversos indrets del<br />

terme, als quals els arrendadors de les herbes del<br />

3. ACN FN Top./Reg. 604/883, p. 91.-93.<br />

4. AHL FN Reg. 799, f. 106r.-107v.<br />

52<br />

13


14 52<br />

HISTÒRIA<br />

terme d’Alguaire, tenien obligació<br />

de tancar-hi el bestiar durant <strong>la</strong> nit<br />

<strong>per</strong> tal de poder-ne aprofitar el xerri.<br />

Xerri que posteriorment el Comú o<br />

<strong>Ajuntament</strong> a fi d’obtenir més ingressos<br />

<strong>per</strong> sufragar les despeses del<br />

Comú, venia a l’encant o subhasta als<br />

pagesos d’Alguaire <strong>per</strong> adobar les<br />

terres tan escasses en aquell temps<br />

de nutrients. A <strong>la</strong> fotografia es pot<br />

veure un dels trossos de tàpia que<br />

encara resten d’aquesta pleta.<br />

A més del nom de pleta hom<br />

també les anomenava corrals o<br />

corra<strong>la</strong>des i també acampador, com<br />

l’acampador de les Canyes, també<br />

conegut com l’acampador del Repilzi,<br />

nom que ha <strong>per</strong>durat fins als<br />

nostres dies i que <strong>la</strong> gent més gran de <strong>la</strong> vi<strong>la</strong> encara<br />

recorda. Cal dir que aquestes pletes a més del clos<br />

o tancat <strong>per</strong> al bestiar també solien tenir tocant<br />

una petita cabana <strong>per</strong> dormir-hi el pastor o pastors.<br />

Aquestes restes estan situades gairebé al límit<br />

de ponent de <strong>la</strong> partida, al tram final de l’antic<br />

camí de <strong>la</strong> Bassa de Vi<strong>la</strong>rnau, a uns 65 m. abans<br />

d’arribar a l’actual camí auxiliar del canal d’Aragó<br />

i Catalunya, al costat de ponent de <strong>la</strong> cabana del<br />

Josepet de Nastasi, en un terreny molt costerut<br />

que fa uns 6 m. de desnivell –potser <strong>per</strong> això han<br />

<strong>per</strong>durat les restes, <strong>per</strong>què no són en un terreny<br />

aprofitable <strong>per</strong> al cultiu– que puja a un petit altiplà<br />

de <strong>la</strong> mateixa partida, a l’altre costat del qual <strong>per</strong><br />

una banda flueix el canal d’Aragó i Catalunya i <strong>per</strong><br />

l’altra el camí de <strong>la</strong> partida. Segons les dades del<br />

mencionat Cadastre, <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície de <strong>la</strong> parcel·<strong>la</strong><br />

comunal on hi havia <strong>la</strong> pleta tenia una su<strong>per</strong>fície<br />

de 9.000 m 2 i <strong>la</strong> subparcel·<strong>la</strong> d’aquestes ruïnes,<br />

és a dir, <strong>la</strong> de <strong>la</strong> pleta o corral, feia uns 1.075 m 2 .<br />

Citarem també com a <strong>per</strong>tanyent a aquesta<br />

partida el lloc anomenat l’Arner de <strong>la</strong> Vicenta que<br />

ha restat com a topònim. Era situat a mà esquerra<br />

del camí d’Almacelles o de Vi<strong>la</strong>rnau (a l’altre costat<br />

del camí hi ha l’anomenada serra del Manron) al<br />

terreny rost entre els geogràfics p<strong>la</strong> de Vi<strong>la</strong>rnau i<br />

p<strong>la</strong> de <strong>la</strong> Creu. Tal com el nom indica es tractava<br />

d’un clos anomenat corral on tenien les arnes de<br />

les abelles <strong>per</strong> obtenir mel.<br />

També eren interessants els Tossalets, que<br />

geogràficament eren un conjunt de dos tossalets<br />

situats un al costat de l’altre,<br />

situats a ponent del P<strong>la</strong> dels<br />

Aires, geològicament com si<br />

en fossin un apèndix. P<strong>la</strong>, en<br />

bona part desaparegut amb<br />

<strong>la</strong> construcció de l’aeroport.<br />

Els Tossalets separaven parcialment<br />

el costat de migdia <strong>la</strong><br />

partida del Fondo de Vi<strong>la</strong>rnau<br />

del costat nord de l’encara<br />

més profunda partida del<br />

Fondo de l’Armenter.<br />

La forma del tossalet del<br />

costat de ponent era cònica<br />

i tenia una alçària de 363,63<br />

m. i el que hi havia al costat<br />

de llevant tenia una forma<br />

troncocònica una mica al<strong>la</strong>rgassada<br />

de nord a sud i l’alçària era de 364,74 m.<br />

Els Tossalets des del camí de Vi<strong>la</strong>rnau, parcialment<br />

desapareguts amb <strong>la</strong> construcció<br />

de l’aeroport.<br />

D’aquests tossalets, avui només en resta rebaixat<br />

el del costat de ponent que encara conserva en<br />

el punt més alt uns 360 m. el del costat de llevant<br />

ha desaparegut amb <strong>la</strong> construcció de l’aeroport.<br />

vist des del costat nord no s’aprecia <strong>la</strong> seva tossa<br />

ja que puja molt suaument.<br />

La visió dels Tossalets tal com es veuen a <strong>la</strong><br />

fotografia ja és inexistent. Una esplèndida visió de<br />

<strong>la</strong> part del tossalet que encara resta, és pot obtenir<br />

des del fons de <strong>la</strong> partida del Fondo de l’Armenter.<br />

La Cantera de Vi<strong>la</strong>rnau, hem trobat una so<strong>la</strong><br />

referència d’aquest topònim el dia 14-02-18505 quan<br />

Josep Banyeres i Farré, vengué amb pacte de poder<br />

lluir i quitar a Tomàs Ametl<strong>la</strong> una porció de terra de<br />

5 jornals situada al secà a <strong>la</strong> partida de Vi<strong>la</strong>rnau <strong>la</strong><br />

qual afrontava a ponent amb <strong>la</strong> cantera de Vi<strong>la</strong>rnau.<br />

Remarquem que cantera no té en català el significat<br />

que té en castellà, ja que l’accepció més emprada en<br />

català és el nom de pedrera. El significat de cantera<br />

en català és de pedra grossa; <strong>per</strong>ò en aquest cas,<br />

creiem que més aviat és emprat amb el significat<br />

de carena, que antigament també tenia, en tant<br />

que cantell d’una serra o d’un pronunciat desnivell.<br />

Al pro<strong>per</strong> número de <strong>la</strong> Cercavi<strong>la</strong> acabarem el<br />

present estudi.<br />

5. AHL FN Reg. 1130, f. 44r.-v.


Introducció<br />

HISTÒRIA<br />

Del diari de Cal Peretó (II)<br />

En aquest article transcriuré dos fets del<br />

dietari o diari de Cal Peretó que ja havia<br />

iniciat amb l’assumpte dels censals. No<br />

diu quin membre de <strong>la</strong> família va escriure aquestes<br />

dos narracions, <strong>per</strong>ò <strong>per</strong> <strong>la</strong> data de 1834 crec que<br />

tot apunta al Josep Bañeres Corberó, com podeu<br />

comprovar vosaltres mateixos si mireu les dates<br />

dels censals.<br />

La primera narració ens par<strong>la</strong> d’una gran riuada<br />

que va tenir lloc a <strong>la</strong> zona de l’Alta Ribagorça segurament<br />

provocada pel Noguera Ribagorçana i pel<br />

Noguera de Tort afectant a <strong>la</strong> zona de Vi<strong>la</strong>ller i a <strong>la</strong><br />

Vall de Boí, respectivament.<br />

La segona correspon a un fet que va passar a<br />

Alfarràs a l’aparèixer un llop en temps de <strong>la</strong> sega,<br />

a l’any 1833.<br />

La riuada<br />

El text acostuma a estar escrit tot seguit i, <strong>per</strong><br />

tant, he mirat de fer uns punts i a part <strong>per</strong> intentar<br />

fer-lo més llegible. També he considerat que tot i<br />

<strong>la</strong> forma de redactar i anotar certes paraules, el text<br />

pot ser seguit fàcilment pel lector i no fa falta fer<br />

noves transcripcions. Recordo que <strong>la</strong> numeració de<br />

les pàgines no està feta pels autors originals del text.<br />

(P<strong>la</strong>nes 101V i 102R)<br />

En lo any 1834 dia 30 de Juriol a <strong>la</strong>s sis del mati<br />

fou <strong>la</strong> gran riada ÿ pluja abundan en <strong>la</strong> montaña en <strong>la</strong><br />

Ball de Buÿ (entenem Vall de Bohí) Casa de Caldes.<br />

Sen porta <strong>la</strong>s dos cuinas de <strong>la</strong> part de <strong>la</strong> Yglesia,<br />

un maxo del Corral, tots los pons ÿ pa<strong>la</strong>ncas ÿ dexa<br />

devan <strong>la</strong> Casa ÿ lo ort á mi<strong>la</strong>nars de carretadas de<br />

roca ÿ roca que pesa 150 quintas<br />

Á Vidal deril<strong>la</strong>ball (entenem Erill <strong>la</strong> Vall) li prengue<br />

227 caps de vestia <strong>la</strong> robinada ÿ los parats <strong>la</strong><br />

borda que lo dia 10 Junÿ <strong>la</strong> acaba de fer ÿ despues<br />

de acabar<strong>la</strong> de complir de erva se <strong>la</strong>n porta <strong>la</strong> riada.<br />

Es ÿmposible lo baluar los danÿs que dona an<br />

<strong>la</strong> ribera de Biralle (entenem Vi<strong>la</strong>ller) sen porta <strong>la</strong><br />

casa de Ramon á part esquerra del riu a Biralle ÿ a<br />

<strong>la</strong> dreta se queda <strong>la</strong> casa de Quintan al mitg del riu<br />

Vicent L<strong>la</strong>donosa i Giró<br />

Figura 1. Podem veure una de<br />

les dues fulles on està escrit el fet de <strong>la</strong> riuada.<br />

tots estaban dins de <strong>la</strong> casa lo Sr Rehto estaba detras<br />

<strong>la</strong> casa en <strong>la</strong> altura exortanlos que pensaban<br />

morirse tots ÿ <strong>la</strong> providencia de un deu fou que lo<br />

riu arrenca dos regues mol grosos ÿ se posaren tocan<br />

<strong>la</strong>s parets de <strong>la</strong> casa ÿ guarda de portasen <strong>la</strong> casa ÿ<br />

quedaren tots salbos.<br />

En <strong>la</strong> Vi<strong>la</strong> del pon de Suert sen porta <strong>la</strong>s tres<br />

casas de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>sa de Jaumot lo pon ÿ <strong>la</strong> Capel<strong>la</strong> de<br />

<strong>la</strong> altra part del pon ÿ marxa lo pon sens desferse<br />

mes de un quart de Camí.<br />

En <strong>la</strong>s Casas de Jaumot no eran los amos que<br />

vevian en <strong>la</strong> Casa de <strong>la</strong> quadra á un quart de distan,<br />

sen porta <strong>la</strong> riada de ditas casas tots los alÿes de<br />

<strong>la</strong> Casa una gran porsio de l<strong>la</strong>na ÿ unes 90 ó sen<br />

Quarts de B<strong>la</strong>ts ÿ demes grans sens poder traure<br />

res <strong>per</strong>que los amos estaban setiats <strong>per</strong> ser <strong>la</strong> Casa<br />

de <strong>la</strong> quadra entre mitg de dos rius aon se ajunten<br />

lo de Caldes ÿ lo de Biralle.<br />

El llop d’Alfarràs<br />

Del segon fet podem veure a <strong>la</strong> figura 2 <strong>la</strong> pàgina<br />

on està narrat.<br />

52<br />

15


16 52<br />

HISTÒRIA<br />

(P<strong>la</strong>nes 102V i 108R)<br />

Dia 15 de Junÿ de 1833 suhsui tans estragos<br />

en lo poble de Alfarras que mitga ora ó tres quarts<br />

abans de ponde lo sol amanes que un llop serve de<br />

<strong>la</strong> part de Ibarz ms abáll del pon del Riu ÿ mosega<br />

á una mu<strong>la</strong> del Sr . Rehto Balldaura ÿ li feren pasar<br />

lo riu á bado ÿ com era <strong>la</strong> presa de segar en <strong>la</strong> orta<br />

se alborota <strong>la</strong> gen contra lo llop <strong>per</strong>o á tans com<br />

beya los brincaba en <strong>la</strong> cara ÿ los tira en terra los<br />

cexa<strong>la</strong>ba <strong>per</strong> tot aon pugue arribar<br />

Los que feu mal foren mols ÿ altres que sen llibraren<br />

pujanse <strong>per</strong> los abres un que sen puja en un<br />

olibe tenia un goset ÿ lo mata. En un fill de Franco<br />

Boira Albeiter lo posa tan disfigurat que quasi no li<br />

queda carn en <strong>la</strong> cara ni cap ÿ era un noi de 11 anys<br />

Als dos jermans Folgueras que lo ereu era Batlle<br />

los tira en terra los dos se salbaren en un brasal .<br />

Foren moltes les falses de sega que li trencaren<br />

trucanli al llop. Finalment en beien los dos jermans<br />

en terra ÿa arriba Jph Boira fill de esta casat en dit<br />

poble ÿ saltan lo llop en <strong>la</strong> cara li mosega al soquet ÿ<br />

li trenca <strong>la</strong> fals lo tira en terra li posa lo peu al coll al<br />

ÿstan ariba un xih de bepo ab un ganibet obert ÿ lo<br />

degol<strong>la</strong>ren Despues de degol<strong>la</strong>t ab un gran xorro de<br />

sanh encara corregué mol temps <strong>per</strong>o lo acabaren<br />

de matar. Ara eran grans <strong>la</strong>s quimeras si lo tal llop<br />

xapia be ó no lo que feren tots los que no estaben<br />

molt ferits acudiren a Sat <strong>per</strong>e de Ca<strong>la</strong>nda que ya una<br />

relicia de Sta Quiteria ÿ lo fill de Franco Boira Albeita<br />

que li feu<strong>la</strong>n mal a <strong>la</strong> cara mori de rapia.<br />

En lo any anterior de 1832 als ultim de 8re pasa<br />

un gos rabios <strong>per</strong> esta mosega en diferens y sapia<br />

un xih de 9 á 10 anys que ere del Jph Betran alies<br />

lo estre<strong>la</strong>t y antes de les 24 oras que se conege lo<br />

mal mori tambe de alli a 7 ó 8 dies<br />

Rapia un tosino de mes de 140 carniseras de<br />

Fausto Domingo dels demes ningu que acudisen<br />

a <strong>la</strong> ralicia de Sta Quiteria en Sat <strong>per</strong>e de Ca<strong>la</strong>nda.<br />

Per què Sant Pere de Ca<strong>la</strong>nda?<br />

El motiu de portar als ferits a Sant Pere de<br />

Ca<strong>la</strong>nda el podem veure a continuació, d’una informació<br />

trobada a Internet.<br />

Figura 2. Pàgina on es narra el fet del llop a Alfarràs.<br />

Ermita de Santa Quiteria en Sam<strong>per</strong> de Ca<strong>la</strong>nda<br />

Camino de <strong>la</strong> estación del ferrocarril, que dista<br />

unos dos kilómetros de <strong>la</strong> localidad, se encuentran<br />

el Calvario y <strong>la</strong> ermita de Santa Quiteria. Ésta ocupa<br />

una hondonada y su origen fue el antiguo monasterio<br />

de los monjes agustinos que habitaron el edificio<br />

durante doscientos años.<br />

El conjunto está conformado por una fuente<br />

que se cuenta que es mi<strong>la</strong>grosa y que protege de<br />

<strong>la</strong> rabia. A su <strong>la</strong>do se erige el santuario, en cuyo<br />

interior destacan <strong>la</strong>s pinturas murales de gran valor<br />

iconográfico y artístico. Este santuario recibe algunas<br />

de <strong>la</strong>s romerías más importantes de <strong>la</strong> comarca<br />

del Bajo Martín. Además completan el conjunto <strong>la</strong><br />

casa del ermitaño y <strong>la</strong> antigua hospedería, a cuyos<br />

pies se encuentra el jardín botánico.<br />

Informació consultada:<br />

Libro de notas y recibos de casa Pedro Pablo Banyeres. Anyo de 1810.<br />

Internet.<br />

Fe d’errades: A <strong>la</strong> Cercavi<strong>la</strong> 51, <strong>la</strong> foto de l’esquerra de <strong>la</strong> figura 2, pàgina 27, correspon a Ferran VII i no a Ferran VI.


L’AJUNTAMENT<br />

INFORMA<br />

Enguany l’entrega del 23è Premi Josep LLadanosa d’Història Local dels Països Cata<strong>la</strong>ns va ser, si cap,<br />

encara més lluïda. A les imatges podeu veure moments de l’acte.<br />

El treball guanyador d’aquesta edició va recaure en Pere Bosch Cuenca.<br />

52<br />

17


18<br />

L’AJUNTAMENT PASSA LO TEMPS INFORMA<br />

52<br />

Regidoria de festes<br />

Regidoria de Joventut<br />

<strong>Ajuntament</strong> d’Alguaire<br />

El passat mes de novembre es va realitzar una cata de vins gratuïta adreçada a tots els joves<br />

d’Alguaire. Va fer-se a l’Espai Jove El Trull i van participar-hi una vintena de <strong>per</strong>sones. L’activitat<br />

estava programada dins del P<strong>la</strong> Local de Joventut i en el<strong>la</strong> els assistents van rebre informació<br />

sobre el maridatge del vi amb aliments, així com informació de tipus de vins de <strong>la</strong> nostra terra.<br />

La regidoria de festes de l’<strong>Ajuntament</strong> d’Alguaire vol agrair<br />

a totes les entitats i també a les <strong>per</strong>sones que de manera individual<br />

van participar en <strong>la</strong> Festa Major de Setembre i van col·<strong>la</strong>borar <strong>per</strong> a què els actes<br />

es desenvolupessin amb tota normalitat.<br />

En especial, volem destacar <strong>la</strong> participació de les següents associacions:<br />

Club de Bitlles Alguaire, Joves Sol de Ponent, Club Ciclista Alguaire,<br />

Lo Treato, Esbart Bell-Camp, AMPA Esco<strong>la</strong> Teresa Bergadà,<br />

Club de futbol Alguaire, Associació Dones Merli, Amics de <strong>la</strong> Sardana i Merlinets.<br />

També agrair <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració desinteressada de <strong>la</strong> Cia. Mai Estem Sols, de Sant<br />

Joan de Déu d’Almacelles, amb Carles Benseny a <strong>la</strong> seva direcció. Un any més, les<br />

festes han estat lluïdes gràcies al compromís de tots.


BIBLIOTECA<br />

JOSEP LLADONOSA PUJOL<br />

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA<br />

L’espai de <strong>la</strong> biblioteca<br />

La Biblioteca Municipal<br />

efectua al l<strong>la</strong>rg de l’any<br />

un gran nombre d’activitats<br />

d’Animació Lectora i de<br />

formació d’usuaris a fi de procurar<br />

un major i millor coneixement<br />

de les instal·<strong>la</strong>cions que ofereix<br />

l’espai i també posa èmfasi en <strong>la</strong><br />

dinàmica de l’hàbit lector.<br />

Els p<strong>la</strong>ntejaments en què<br />

ens basem <strong>per</strong> a aconseguir els<br />

anteriors objectius, responen a<br />

tres grans apartats:<br />

A.- Efectuar promocions basades<br />

en els serveis que presta<br />

<strong>la</strong> biblioteca i en les possibilitats<br />

que ofereix.<br />

B.- Sensibilitzar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció cap al llibre i<br />

<strong>la</strong> lectura, <strong>per</strong> mitjà de l’aproximació dels<br />

llibres als lectors potencials.<br />

C.- Eixamp<strong>la</strong>r l’horitzó del lector mitjançant<br />

l’acostament <strong>per</strong>sonal d’autors,<br />

il·lustradors i editors (presentació de llibres,<br />

conferències...).<br />

La biblioteca realitza moltes de les<br />

seves activitats en el propi espai físic, si<br />

bé respon cada vegada més a <strong>la</strong> voluntat<br />

expressa i necessària de realitzar a <strong>la</strong><br />

trobada dels usuaris, en d’altres espais<br />

físics, de vegades hem realitzat sessions<br />

a l’exterior de <strong>la</strong> Casa Sociocultural<br />

i, recentment, hem creat un grup de<br />

cinefòrum, amb el qual, de manera puntual,<br />

anem al cinema a Lleida o fem projeccions a <strong>la</strong><br />

mateixa biblioteca.<br />

HORARI D’HIVERN<br />

Matins:<br />

Dimarts i divendres de 10:00 a 13:00 h<br />

Tardes:<br />

De dilluns a divendres de 16:30 a 20:00 h<br />

Hora del conte Contes i cançons d’en Xesco Boix<br />

Sessió de cinefòrum amb <strong>la</strong> pel·lícu<strong>la</strong> Aigua <strong>per</strong> elefants<br />

52<br />

19


BIBLIOTECA<br />

JOSEP JOSEP LLADONOSA PUJOL<br />

Fruit d’aquest p<strong>la</strong>ntejament és <strong>la</strong> gran quantitat<br />

d’usuaris i el millor coneixement que es té de <strong>la</strong> biblioteca.<br />

Per això, destaquem com a elements d’interacció<br />

com és <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració amb els diferents<br />

professionals re<strong>la</strong>cionats amb el llibre –escriptors,<br />

editors, bibliotecaris– que familiaritzen als usuaris<br />

amb les diverses facetes del món del literari i amb<br />

el servei públic, <strong>per</strong> mitjà de <strong>la</strong> biblioteca.<br />

Finalment, cal destacar que aquesta interre<strong>la</strong>ció<br />

de <strong>la</strong> biblioteca amb diversos sectors socials i culturals<br />

no sols fomenta <strong>la</strong> promoció d’usuaris, sinó que<br />

ens <strong>per</strong>met disposar d’un major capital humà <strong>per</strong> a<br />

aconseguir potenciar el nombre d’activitats dutes<br />

a terme des de <strong>la</strong> biblioteca i incidir en rellevància<br />

i impacte, en el si de tots els alguairencs/ques i en<br />

l’interès lector que pretenem promoure.<br />

D’entre totes les activitats que programem<br />

destaquem <strong>la</strong> tradicional “Hora del conte”, les conferències,<br />

presentacions de llibres o bé les sessions<br />

de cinefòrum que estan tenint una gran acollida.<br />

D’aquesta darrera activitat, si voleu informar-vos-en,<br />

passeu <strong>per</strong> <strong>la</strong> biblioteca i us explicarem amb detall<br />

com funcionen les sessions.<br />

Fa pocs dies vam gaudir d’una exposició de<br />

contes d’allò més interessant, petites joies de l’illustrador<br />

japonès Katsumi Komagata què, durant<br />

uns dies, van estar disponibles a <strong>la</strong> biblioteca. Contes<br />

màgics que des<strong>per</strong>taven <strong>la</strong> creativitat de petits<br />

i grans, disseny i art minimalista juntament amb les<br />

històries que acompanyaven aquesta col·lecció de<br />

llibres que no va deixar a ningú indiferent.<br />

20 52<br />

Exposició de contes en japonès de Katsumi Komagata.<br />

Conferència Autoestima i creixement <strong>per</strong>sonal amb Gabriel<br />

De Luca Garrofé<br />

De cara al 2013, es<strong>per</strong>em continuar trebal<strong>la</strong>nt<br />

<strong>per</strong> al gaudi de tots i totes, amb <strong>la</strong> programació<br />

d’activitats i també en el nostre dia a dia.<br />

Des d’aquí només ens queda desitjar-vos a tots<br />

i totes molt bones festes, als usuaris habituals i als<br />

que encara heu de ser-ho. Recordeu que <strong>la</strong> biblioteca<br />

està al vostre servei, disponible <strong>per</strong> a tots.


NADALES<br />

No hi ha camins <strong>per</strong> <strong>la</strong> pau,<br />

<strong>la</strong> pau és el camí.<br />

M. Gandhi<br />

L’ <strong>Ajuntament</strong> d’Alguaire us desitja Bon Nadal i un millor 2013<br />

Antoni Perea i Hervera, alcalde Alguaire, desembre 2012<br />

52<br />

21


22 52<br />

NADALES<br />

HISTÒRIA


NADALES HISTÒRIA<br />

El grup municipal socialista<br />

us desitja<br />

BONES FESTES<br />

Nadal 2012<br />

52<br />

23


24<br />

52<br />

NADALES<br />

Que en aquestes festes <strong>la</strong> màgia sigui el teu millor vestit,<br />

el teu somriure el millor regal,<br />

els teus ulls el millor destí<br />

i <strong>la</strong> teva felicitat el meu desig,<br />

Bon Nadal!!!<br />

Grup Municipal Convergència i Unió


L’ESCOLA<br />

Defensem l’esco<strong>la</strong>!<br />

no a les retal<strong>la</strong>des!<br />

Aquest any 2012 l’educació a Catalunya<br />

ha tingut el mateix pressupost <strong>per</strong> part<br />

de <strong>la</strong> Generalitat que al 2007, tot i haverhi<br />

100.000 alumnes més que aleshores.<br />

Aquestes polítiques de retal<strong>la</strong>des han portat<br />

algunes conseqüències que ens afecten als mestres<br />

i a les famílies de l’esco<strong>la</strong> pública:<br />

- Quan el professorat està de baixa, no hi ha<br />

substitut fins que no han passat 10 dies lectius (dues<br />

setmanes sense festius).<br />

- El nombre d’alumnes <strong>per</strong> au<strong>la</strong> s’ha augmentat:<br />

més nens a les aules, menys mestres a l’esco<strong>la</strong>.<br />

- S’ha reduït <strong>la</strong> dotació econòmica que reben<br />

Ceip Teresa Bergadà<br />

els centres i ara resulta del tot insuficient <strong>per</strong> poder<br />

gestionar, modernitzar i actualitzar les escoles i els<br />

instituts.<br />

- S’han retirat les subvencions a les AMPAs<br />

que <strong>per</strong>metien mantenir activitats extraesco<strong>la</strong>rs de<br />

qualitat a preus assequibles.<br />

- S’ha reduït en un 50% el pressupost destinat<br />

a beques (menjador i llibres de text).<br />

No podem acceptar aquestes retal<strong>la</strong>des que<br />

posen en <strong>per</strong>ill <strong>la</strong> nostra esco<strong>la</strong> i <strong>per</strong> això tots els<br />

que hi treballem, hem decidit manifestar el nostre<br />

rebuig vestint tots els dimecres <strong>la</strong> samarreta groga<br />

que demana un SOS <strong>per</strong> l’esco<strong>la</strong> pública.<br />

Defensem <strong>la</strong> dignitat i <strong>la</strong> qualitat de l’educació pública! Per l’educació pública cap retal<strong>la</strong>da!<br />

52<br />

25


26 52<br />

ACTUALITAT L’ESCOLA CARTES<br />

Setmana de <strong>la</strong> seguretat<br />

i prevenció d’accidents<br />

Durant <strong>la</strong> setmana del 12 al 16 de novembre<br />

de 2012, tots els alumnes de<br />

l’Esco<strong>la</strong> Teresa Bergadà vam realitzar tot<br />

un seguit d’activitats re<strong>la</strong>cionades amb <strong>la</strong> “Seguretat<br />

i <strong>la</strong> prevenció d’accidents”.<br />

Aquest curs ens van tornar a visitar els Mossos<br />

d’Esquadra de Lleida com a responsables del trànsit<br />

<strong>per</strong> tal de tractar alguns aspectes de seguretat vial<br />

i prevenció d’accidents. També van venir l’equip de<br />

professionals de <strong>la</strong> salut del Consultori local d’Alguaire<br />

que ens van ensenyar què fer quan tenim<br />

un accident, com curar ferides senzilles, que hi ha<br />

d’haver en una farmacio<strong>la</strong> i com millorar els nostres<br />

hàbits alimentaris.<br />

Esco<strong>la</strong> Teresa Bergadà


L’ESCOLA<br />

Hem celebrat <strong>la</strong> festa<br />

de <strong>la</strong> Castanyada<br />

El passat dimecres, 31 de novembre tots<br />

els alumnes i mestres de l’Esco<strong>la</strong> Teresa<br />

Bergadà d’Alguaire vam celebrar <strong>la</strong> tradicional<br />

festa de <strong>la</strong> Castanyada.<br />

Al matí els alumnes de 6è van preparar les castanyes<br />

que ens havien portat els pares de l’AMPA,<br />

<strong>per</strong> portar-les a torrar. Després vestits de castanyers i<br />

castanyeres van convidar a totes les c<strong>la</strong>sses a <strong>la</strong> festa.<br />

Vam guarnir l’esco<strong>la</strong> amb fulles de colors de <strong>la</strong><br />

tardor i fi ns hi tot vam deixar un espai <strong>per</strong> recordar<br />

el “Halloween”.<br />

Esco<strong>la</strong> Teresa Bergadà<br />

A <strong>la</strong> tarda, acompanyats <strong>per</strong> molts pares que<br />

van venir a veure’ns, vam sortir tots al pati <strong>per</strong> bal<strong>la</strong>r<br />

danses i balls popu<strong>la</strong>rs... i menjar-nos les castanyes!<br />

52 27


28<br />

PASSA LO LO TEMPS<br />

Jeroglífics<br />

Pista: Famós tenista català Pista: Periodista i humorista Pista: Pilot de cotxes<br />

Troba les 7 diferències<br />

52<br />

Només dues d’aquestes figures són idèntiques i es<br />

troben en <strong>la</strong> mateixa posició. Quines?<br />

Cadascuna d’aquestes figures té <strong>la</strong> seva bessona<br />

idèntica, excepte una que hi surt tres vegades.<br />

Troba-<strong>la</strong>!


PASSA LO TEMPS<br />

Troba les 7 diferències<br />

Solucions<br />

Als jeroglífics<br />

MARC GENÉ. Mar / C / G en E<br />

QUECO NOVELL. Q / ue(P) / Con / Ovell(a)<br />

ÁLEX CORRETJA. [(S)al, E, X, Corre T, (o)jA<br />

52<br />

29


30 52<br />

LES PADRINES CARTES<br />

DEL POBLE<br />

Ramon Moncasi i Terrado<br />

La padrina de ca l’Espardenyer<br />

De totes les padrines que hem recordat<br />

en aquest espai, aquesta és <strong>la</strong> que<br />

tindria més anys, si visqués en aquest<br />

moments tindria 131 anys.<br />

Les poques dades que hem pogut trobar ens<br />

les ha esbrinat <strong>la</strong> senyoreta Teresina, <strong>la</strong> fil<strong>la</strong> del Jaume<br />

Comes (l’Espardenyer) i <strong>la</strong> Treseta Rodié de cal<br />

Xalán. Li agraïm des d’aquí, <strong>la</strong> seva col·<strong>la</strong>boració.<br />

El que no hem pogut aconseguir és una fotografia<br />

de <strong>la</strong> padrina, tot i què, intentarem apropar-vos a<br />

el<strong>la</strong> de <strong>la</strong> manera més fidel possible.<br />

La Teresina ens explica de <strong>la</strong> seva avantpassada<br />

que es deia Encarnació Comes i Vi<strong>la</strong>majó i que els<br />

seus pares eren <strong>la</strong> Brígida Vi<strong>la</strong>majó i en Josep Comes.<br />

Va néixer a Alguaire l’any 1881 i va morir als<br />

48 anys d’edat, el 17 de gener de 1929.<br />

Era <strong>la</strong> gran de cinc germanes: L’Encarnació, <strong>la</strong><br />

Brígida, <strong>la</strong> Malena (Magdalena), <strong>la</strong> Maria i <strong>la</strong> Roseta.<br />

La padrina es va casar amb Francisco Sabaté<br />

Biel (encara que sempre li van dir Manuel), cabaler<br />

de ca l’Aiguadé. Eren dos germans ell i el Jaume,<br />

fills de Jaume Sabaté Biel i de Teresa González<br />

Domingo.<br />

Els padrins, l’Encarnació i el Manuel, van tenir<br />

11 fills, alguns van morir de petits. Només 5 van<br />

arribar a una edat adulta: el Jaume, <strong>la</strong> Pepeta, <strong>la</strong><br />

Rufina, el Joan i <strong>la</strong> Rosario.<br />

Com era <strong>la</strong> padrina Encarnació? Cap dels seus<br />

néts <strong>la</strong> va conèixer. Les referències dels que <strong>la</strong> van<br />

tractar deien que era una dona cabdal, trebal<strong>la</strong>dora<br />

en extrem, bona i ajudada. En aquells temps a Al-<br />

El espejo de los deseos<br />

Érase una vez una niña que no tenía amigos,<br />

que era tímida y sensible, por eso<br />

se bur<strong>la</strong>ban siempre de el<strong>la</strong>.<br />

Cuando cumplió 10 años le rega<strong>la</strong>ron su pro-<br />

guaire no hi havia llevadora i el<strong>la</strong> ajudava les dones<br />

a portar els seus fills al món. Ho va fer, fins que va<br />

arribar <strong>la</strong> mare de <strong>la</strong> senyora Maria, que aleshores,<br />

va fer de llevadora fins que <strong>la</strong> va substituir <strong>la</strong> seva<br />

fil<strong>la</strong>, <strong>la</strong> senyora Maria, que era llevadora titu<strong>la</strong>da.<br />

A les cases que hi havia necessitats de salut o<br />

fam l’Encarnació també anava a ajudar (a <strong>la</strong> tia Pepeta,<br />

<strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> també li ho vaig veure fer). Cuidava<br />

dels seus fills, feia el pa de <strong>la</strong> família, els alimentava,<br />

cuinava, rentava, cosia... dormia poquíssimes hores.<br />

El seu marit poc podia ajudar-<strong>la</strong> ja que moltes vegades<br />

estava ma<strong>la</strong>lt.<br />

Amb les seves germanes estaven molt unides i<br />

s’ajudaven mútuament, tenien una re<strong>la</strong>ció excel·lent,<br />

sobretot amb <strong>la</strong> Brígida, que, quan va morir <strong>la</strong> padrina,<br />

va ajudar els seus nebots tant com va poder.<br />

Com es pot veure, <strong>la</strong> seva vida va ser dura en<br />

extrem, encara que deien que mai es queixava.<br />

Una nit de molt fred <strong>per</strong> Sant Antoni Abat, <strong>la</strong><br />

nena petita <strong>la</strong> Rosario que dormia amb el<strong>la</strong> (el padrí<br />

feia 4 anys que ja era mort), va mul<strong>la</strong>r el llit. El<strong>la</strong> es<br />

va aixecar a canviar-<strong>la</strong>, <strong>la</strong> va allitar i al canviar-se el<strong>la</strong><br />

<strong>la</strong> camisa de dormir, va fer un crit i va quedar morta<br />

sobre del llit.<br />

Imagineu l’esg<strong>la</strong>i dels fills. El meu pare tenia<br />

24 anys i era el gran i <strong>la</strong> petita, quatre.<br />

Cada any, quan venia el dia de sant Antoni el<br />

pare el recordava com el dia més trist de <strong>la</strong> seva<br />

vida. Va ser una dona molt plorada i recordada <strong>per</strong><br />

tots els que <strong>la</strong> van estimar.<br />

La pro<strong>per</strong>a padrina serà <strong>la</strong> de cal...<br />

Aida Maria Doz i Esteban<br />

10 anys<br />

pia habitación. Era toda rosa, con <strong>la</strong> cama rosa, <strong>la</strong>s<br />

cortinas rosas, el escritorio rosa, <strong>la</strong> mesil<strong>la</strong> rosa y un<br />

armario rosa.<br />

La niña se puso muy feliz y empezó a dar saltos


CARTES<br />

de alegría por su nueva habitación. Lo primero que<br />

hizo fue abrir <strong>la</strong>s ventanas y abrir su armario. Dentro,<br />

había mucha ropa nueva, zapatos nuevos, cajones<br />

pequeños y un espejo li<strong>la</strong> y rosa de purpurina.<br />

Patricia, que es como se l<strong>la</strong>maba <strong>la</strong> niña, abrazó<br />

a sus padres y les dijo:<br />

-Papá, mamá, ¡muchísimas gracias a los dos!<br />

Cuando ya eran <strong>la</strong>s 8:50 h, Patricia salió de casa<br />

y se fue al colegio, al llegar, todos <strong>la</strong> ignoraban,<br />

menos Silvia y Ana, que eran sus mejores amigas,<br />

de hecho eran sus únicas amigas.<br />

A <strong>la</strong> hora de comer se sentaron en una mesa<br />

donde no había nadie, todo iba muy bien, <strong>per</strong>o se<br />

complicó cuando llegaron <strong>la</strong>s que se creían <strong>la</strong>s más<br />

popu<strong>la</strong>res y les empezaron a tirar espaguetis con<br />

albóndigas y se armó un jaleo monumental.<br />

Por <strong>la</strong> tarde de regreso a casa en el autobús<br />

del colegio <strong>la</strong>s popu<strong>la</strong>res no paraban de repetir:<br />

-¡Arriba, abajo adiós a los feos patos! -decían<br />

seña<strong>la</strong>ndo a Patricia, Silvia y Ana.<br />

Al llegar, Patricia invitó a sus dos amigas a merendar<br />

y hacer los deberes en su casa y les enseñó<br />

su habitación, se probaron toda <strong>la</strong> ropa y zapatos<br />

que había en el armario, hasta dejarlo vacío.<br />

Por <strong>la</strong> noche, Patricia recordó como <strong>la</strong> maltrataban<br />

y se puso a llorar, se miró al espejo y dijo:<br />

-¡¿Por qué me odian tanto y no quieren ser mis<br />

amigas?! -exc<strong>la</strong>mó con lágrimas en los ojos.<br />

Entonces, de repente, salió una luz bril<strong>la</strong>nte del<br />

espejo, el<strong>la</strong> se asustó, se tapó <strong>la</strong> cara y cayó hacia<br />

atrás quedando tumbada en <strong>la</strong> cama, algo <strong>la</strong> dejó<br />

inmóvil y quedó como dormida.<br />

Al día siguiente se sentía rara, <strong>per</strong>o al mismo<br />

tiempo feliz, con muchas ganas de ir al colegio.<br />

Cuando llegó el autobús, subió más deprisa que<br />

nunca, buscó con <strong>la</strong> mirada a Silvia y a Ana y, corrió<br />

hacia el<strong>la</strong>s, que le guardaban un sitio.<br />

Silvia y Ana se dieron cuenta de que a Patricia<br />

le pasaba algo, era <strong>la</strong> primera vez que subía en el<br />

autobús con una sonrisa en <strong>la</strong> cara.<br />

De camino al colegio, <strong>la</strong>s *popu<strong>la</strong>res* se acercaron<br />

hacia el<strong>la</strong>s, y Silvia dijo:<br />

-¿Qué, ahora que pasa, tenemos monos en <strong>la</strong><br />

cara o qué? -preguntó tartamudeando.<br />

-No, sólo queremos estar con vosotras -dijo <strong>la</strong><br />

jefa del grupo.<br />

-¿Bueno, y cuál es <strong>la</strong> trampa? -dijo Ana.<br />

-Si no queréis, de acuerdo, adiós, hasta luego.<br />

Entonces Patricia de un salto, se puso de pie<br />

y gritó:<br />

-¡Es<strong>per</strong>ad, no os vayáis!, podéis sentaros con<br />

nosotras, <strong>per</strong>o con una condición, que no os burléis<br />

de nadie más, ¿de acuerdo?-<br />

-Sí Patricia, te lo juramos, no sabemos por qué, <strong>per</strong>o<br />

tenemos ganas de ser vuestras amigas, ¿podemos?<br />

Ana y Silvia miraron a Patricia muy extrañadas, Pa-<br />

52<br />

31


32 52<br />

CARTES<br />

tricia les guiñó un ojo y dijo:<br />

-¿Por qué no? ¡Puede ser divertido!<br />

Y sin saber por qué, todas se pusieron a reír.<br />

A <strong>la</strong> hora de comer se sentaron todas juntas y se<br />

contaban anécdotas, secretos, historias…<br />

De vuelta a casa, Patricia les dijo que le rega<strong>la</strong>ron<br />

una habitación para su cumpleaños, entonces<br />

<strong>la</strong>s *popu<strong>la</strong>res* le pidieron que por favor si podían<br />

ir a su casa para ver<strong>la</strong> y Patricia les dijo que si.<br />

Cuando ya estaban en su casa, subieron rápidamente<br />

al piso de arriba, al cuarto de Patricia.<br />

Estuvieron toda <strong>la</strong> tarde jugando, riendo, haciendo<br />

el tonto, escuchando música…<br />

Cuando ya era muy tarde, todas se fueron<br />

Ser vell en els nostres dies<br />

Per una banda el nombre i proporció de vells<br />

en <strong>la</strong> societat actual és molt més gran que<br />

en <strong>la</strong> de començament de segle i no para<br />

d’augmentar. I al mateix temps els vells ja no tenen<br />

el prestigi i el lloc defi nit en <strong>la</strong> família i en <strong>la</strong> societat<br />

que tenien aleshores. Una primera raó és que, com<br />

a conseqüència del progrés de <strong>la</strong> tècnica, <strong>la</strong> nostra<br />

societat ràpidament canviant on, <strong>per</strong> tant, els sabers<br />

que el vell ha acumu<strong>la</strong>t són poc apreciats. D’altra<br />

banda, al mateix temps és una societat fortament<br />

individualista i competitiva en que l’habilitat posa al<br />

vell en c<strong>la</strong>r desavantatge. La jubi<strong>la</strong>ció es converteix en<br />

un moment c<strong>la</strong>u a partir<br />

del qual queda marginat<br />

del col·lectiu <strong>la</strong>boral, <strong>la</strong><br />

qual cosa afecta el seu<br />

pa<strong>per</strong> dins l’estructura<br />

familiar. Al mateix temps<br />

les famílies actuals són<br />

molt reduïdes –família<br />

nuclear– i viuen en espais<br />

igualment reduïts.<br />

Així doncs, en disposar<br />

de poc lloc <strong>per</strong> als<br />

vells dintre de <strong>la</strong> família,<br />

aquests es veuen portats<br />

a viure sols o en residèn-<br />

contentísimas de tan bien que se lo habían pasado.<br />

Patricia se puso a recoger <strong>la</strong> habitación y, ¿cuál<br />

fue su sorpresa al abrir el armario para guardar sus<br />

cosas? El espejo se volvió a iluminar, <strong>per</strong>o esta vez,<br />

Patricia no se asustó, extendió su mano al cristal<br />

hasta tocarlo y, al tocarlo, salió el refl ejo de unas<br />

letras muy bril<strong>la</strong>ntes que decían: “Tu sueño se ha<br />

hecho realidad”.<br />

Entonces Patricia se acordó de que cuando dijo<br />

esas pa<strong>la</strong>bras mirándose el espejo, emitió una luz<br />

muy bril<strong>la</strong>nte, en <strong>la</strong> que después se quedó dormida<br />

y dijo:<br />

-“Gracias espejo de los deseos”.<br />

Antoni Domingo<br />

i Serramona<br />

cies on conviuen amb <strong>per</strong>sones de <strong>la</strong> seva mateixa<br />

edat.<br />

A diferència de <strong>la</strong> festa tradicional en que participava<br />

tothom, les diversions modernes s’adrecen<br />

a grups d’edat molt determinats. El mateix passa<br />

amb <strong>la</strong> majoria d’activitats socials. Així, els jubi<strong>la</strong>ts<br />

es troben aïl<strong>la</strong>ts i obligats a re<strong>la</strong>cionar-se entre ells<br />

de manera que els contactes amb gent més jove<br />

queden reduïts a un mínim.<br />

D’altra banda afegim, encara, que el medi urbà<br />

–<strong>la</strong> gran ciutat– està cada vegada més tecnifi cat i<br />

deshumanitzat i resulta més incòmode <strong>per</strong> a les<br />

<strong>per</strong>sones d’edat.<br />

Resumint, l’envelliment<br />

comporta, en qualsevol<br />

cas, en qualsevol temps<br />

i en qualsevol societat, una<br />

sensació de debilitat i de<br />

dependència dels altres,<br />

<strong>per</strong>ò en <strong>la</strong> nostra societat<br />

actual aquesta sensació<br />

agreujada <strong>per</strong> una forta<br />

impressió d’inutilitat i una<br />

forta impressió d’aïl<strong>la</strong>ment<br />

i soledat.


CARTES<br />

Una situació millorable<br />

La descripció que acabo de fer correspon al<br />

que està passant amb els vells a <strong>la</strong> nostra<br />

societat. No és <strong>la</strong> descripció del que <strong>la</strong><br />

nostra societat creu que hauria de passar amb els<br />

vells. De fet, <strong>la</strong> nostra societat no té una idea c<strong>la</strong>ra<br />

sobre quin és el lloc i <strong>la</strong> funció dels vells i en certa<br />

manera es mantenen encara les idees vigents en el<br />

passat immediat donat que no han estat substituïdes<br />

<strong>per</strong> altres. Això produeix un sentiment de culpa més<br />

o menys generalitzat. Tost tenim <strong>la</strong> impressió que<br />

<strong>la</strong> nostra societat és injusta i cruel amb els vells, un<br />

sentiment que s’acostuma a traduir en rec<strong>la</strong>mar de<br />

l’Estat i a les administracions públiques que s’ocupin<br />

més dels seus problemes.<br />

Igual com abans he posat en guàrdia contra <strong>la</strong><br />

temptació d’imaginar un passat de color de rosa,<br />

ara vull prevenir igualment contra <strong>la</strong> temptació del<br />

catastrofi sme en par<strong>la</strong>r del present. Seria un disbarat<br />

considerar que el nostre temps sols presenta trets<br />

negatius en re<strong>la</strong>ció amb els vells. Tots coneixem<br />

exemples de vells <strong>per</strong>fectament integrats en el seu<br />

medi familiar i en el seu medi social, de vells actius<br />

que se saben mantenir útils, i de vells físicament<br />

disminuïts que viuen envoltats d’afecte i d’atencions.<br />

I també es veritat que els sistemes actuals de<br />

protecció social asseguren uns recursos mínims a<br />

ancians que en altres temps haurien acabat a l’asil<br />

o a <strong>la</strong> mendicitat. Però una vegada fetes totes les<br />

excepcions i matisacions que calgui, el que no he<br />

dit sobre <strong>la</strong> situació difícil i incòmoda dels vells en<br />

<strong>la</strong> nostra societat continua sent rigorosament cert.<br />

Una vegada coneguda i reconeguda <strong>la</strong> tendència<br />

de <strong>la</strong> societat contemporània a una progressiva<br />

marginació dels vells, cal afegir immediatament que<br />

aquesta tendència com res en <strong>la</strong> història, no és fatal<br />

i irreversible sinó que pot ser modifi cada i corregida<br />

en el sentit de fer-<strong>la</strong> més solidària i més humana, que<br />

aquesta és <strong>la</strong> nostra responsabilitat, i <strong>per</strong> assumir-<strong>la</strong><br />

cal ser a <strong>la</strong> vegada realista i agosarat. No és realista<br />

pensar que, en un espai de temps previsible, <strong>la</strong><br />

Antoni Domingo i Serramona<br />

nostra societat canviarà les seves característiques<br />

més profundes i de ser una societat competitiva es<br />

convertirà en una comunitat moguda només <strong>per</strong> <strong>la</strong><br />

generositat i l’interès comú. I és igualment utòpic<br />

creure que podem renunciar al progrés tècnic <strong>per</strong><br />

tornar a una societat agrària tradicional. Realisme<br />

vol dir renunciar a <strong>la</strong> utopia i reconèixer els marges<br />

reals d’actuació i els objectius possibles. Però el realisme<br />

no està renyit amb l’audàcia ni amb el coratge,<br />

audàcia <strong>per</strong> proposar els objectius més ambiciosos<br />

possibles i coratge <strong>per</strong> lluitar fi ns a aconseguir-los.<br />

Quan pensem en els objectius possibles <strong>per</strong><br />

millorar <strong>la</strong> situació de les <strong>per</strong>sones grans en <strong>la</strong> nostra<br />

societat, tot seguit ens adonem de dos tipus de<br />

problemes i d’actuacions.<br />

En primer lloc hi ha el fet que els vells, en el<br />

nostre temps i en <strong>la</strong> nostra societat tenen problemes<br />

de molt tipus: recursos econòmics, possibilitats de<br />

treball, vivenda, assistència, desp<strong>la</strong>çaments, etc,<br />

que <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva solució requereixen mesures legals<br />

i inversions econòmiques i que <strong>per</strong> tant sols poden<br />

ser abordats <strong>per</strong> l’administració pública o <strong>per</strong> altres<br />

institucions d’àmbit igualment públic, cal doncs<br />

rec<strong>la</strong>mar una política enèrgica en aquest sentit,<br />

molt més enèrgica que <strong>la</strong> que es porta a terme en<br />

l’actualitat i que resulta notòriament insufi cient, una<br />

política que <strong>per</strong> merèixer aquest nom no ha de reduir-se<br />

a una suma d’iniciatives aïl<strong>la</strong>des sinó que ha<br />

de respondre a un p<strong>la</strong> conjunt i <strong>per</strong> tant en una idea<br />

c<strong>la</strong>ra de <strong>la</strong> situació a què es vol arribar. Tot fa suposar<br />

que una política així sols es formu<strong>la</strong>rà i s’intentarà<br />

aplicar el dia que siguin els mateixos interessats<br />

els qui pressionin <strong>per</strong> aconseguir-lo. Atès que les<br />

expectatives de vida són cada dia més l<strong>la</strong>rgues i que<br />

el nombre de <strong>per</strong>sones d’edat en <strong>la</strong> nostra societat<br />

és cada dia més gran, aquesta pressió un dia o altre<br />

haurà de produir-se.<br />

Però una vegada dit això, cal afegir tot seguit<br />

que, encara que un conjunt de mesures administratives,<br />

legals i econòmiques facin més fàcil <strong>la</strong> vida<br />

dels vells, el que he considerat com el seu problema<br />

bàsic en el nostre temps, <strong>la</strong> sensació d’inutilitat i de<br />

soledat seguiria existint <strong>per</strong>què <strong>per</strong> a aquest problema<br />

les solucions ja no poden ser institucionals<br />

sinó <strong>per</strong>sonals.<br />

52<br />

33


34 52<br />

CARTES<br />

Club de Botifarra d’Alguaire<br />

El Club de Botifarra d’Alguaire<br />

abans de l’estiu passat<br />

va iniciar una col·<strong>la</strong>boració<br />

amb l’associació Síndrome de Down de<br />

Lleida. Inicialment, vam participar amb<br />

caràcter de voluntariat organitzant un taller<br />

<strong>per</strong> ensenyar a jugar a <strong>la</strong> botifarra, a<br />

les <strong>per</strong>sones afectades. Sis membres del<br />

nostre club van posar el màxim interès en<br />

mostrar-los-hi <strong>la</strong> vessant lúdica del joc,<br />

el companyerisme i de gaudir-ne. L’ex<strong>per</strong>iència<br />

<strong>per</strong> tothom va ser fantàstica.<br />

Ràpidament vam connectar, només calia<br />

comprovar el somriure que ens rega<strong>la</strong>ven<br />

els nois i noies quan ens veien aparèixer<br />

<strong>per</strong> <strong>la</strong> porta. Sensacional!<br />

Aquesta re<strong>la</strong>ció ens va engrescar a<br />

col·<strong>la</strong>borar amb l’entitat en l’organització d’un torneig<br />

de botifarra que es va celebrar el proppassat<br />

10 de novembre al pavelló Barris Nord de Lleida<br />

amb un total de 64 parelles.<br />

Volem reproduir <strong>la</strong> carta que <strong>la</strong> presidenta de<br />

l’entitat, <strong>la</strong> sra. Pi<strong>la</strong>r Sanjuan, va fer arribar al nostre<br />

Club i agrair-li les seves paraules. La parel<strong>la</strong> millor<br />

c<strong>la</strong>ssificada d’Alguaire –sisena– van ser el Raul Esquirol<br />

i el Daniel Soldevi<strong>la</strong>. Felicitats.<br />

Benvolguts membres del Club de Botifarra d’Alguaire,<br />

En nom de les famílies, joves, membres de Junta, professionals i en el meu propi, us volem fer arribar<br />

el nostre agraïment més sincer <strong>per</strong> tota <strong>la</strong> vostra col·<strong>la</strong>boració amb <strong>la</strong> nostra Associació, <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració<br />

amb l’organització del Torneig, l’aportació econòmica i els tallers amb els joves, que hem de continuar<br />

fent, eh? moltes gràcies!<br />

Igual que <strong>per</strong> molts de vosaltres conèixer <strong>la</strong> nostra entitat i els joves amb síndrome de Down ha estat<br />

tot un descobriment <strong>per</strong> nosaltres, conèixer el món de <strong>la</strong> botifarra i <strong>la</strong> gent del vostre Club també ho ha<br />

estat, i un descobriment molt i molt agradable!<br />

Els tècnics estant encantats amb vosaltres i no paren d’elogiar-vos.<br />

Es<strong>per</strong>em poder col·<strong>la</strong>borar en moltes activitats més, i si l’Associació i els recursos dels que disposem<br />

us poden ser d’utilitat en alguna ocasió, no dubteu en demanar-ho.<br />

Agraint novament <strong>la</strong> vostra col·<strong>la</strong>boració, rebeu una salutació cordial.<br />

Pi<strong>la</strong>r Sanjuán Torres<br />

Presidenta de Down Lleida


CARTES<br />

Fotogrup Alguaire<br />

Us enviem les fotos del “I Concurs Fotogràfi c Pesca <strong>la</strong> Foto 2012”, organitzat <strong>per</strong> <strong>la</strong> Societat<br />

de Pescadors Esportius Ribagorçana. El seu bloc és: http://s<strong>per</strong>1977.blogspot.com.<br />

Els 3 guanyadors són membres de Fotogrup Alguaire. Al concurs van participar-hi un total<br />

de 10 afi cionats a <strong>la</strong> fotografi a de diferents localitats de <strong>la</strong> província de Lleida.<br />

Foto d’Anna Llovera<br />

Foto de Jordi Codinas<br />

Anna Llovera, Jordi Moix<br />

i Jordi Codinas a <strong>la</strong> recepcció<br />

dels premis<br />

Miquel Nogueras i Jové<br />

Foto de Jordi Moix<br />

52<br />

35


36 52<br />

CARTES<br />

El Sr. Baró<br />

SAPS QUI ERA?<br />

En primer lloc situem el temps. Era <strong>la</strong><br />

postguerra. Si considerem que totes les<br />

guerres són nefastes, <strong>la</strong> guerra civil és<br />

cruel. Eren dos bàndols els “rojos” i els “nacionals”,<br />

lluitaven uns contra els altres, tots ho feien <strong>per</strong> un<br />

ideal, <strong>per</strong>ò cada un des d’un punt de vista diferent.<br />

En acabar-se <strong>la</strong> “contienda” es van convertir en<br />

VENCEDORS i VENÇUTS. Com es pot conviure<br />

després tots junts una altra vegada com si res hagués<br />

passat? No va ser fàcil. Les rancúnies quedaven<br />

i tothom sobrevivia com podia. Les mancances<br />

eren moltes, s’havia de tirar endavant i tornar a<br />

trebal<strong>la</strong>r plegats <strong>per</strong> refer-se, tant els pobles com<br />

les <strong>per</strong>sones.<br />

Al voltant dels anys 1945 ó 1946 va arribar a<br />

Alguaire un mestre nou: el Sr. JOSEP BARÓ. Estava<br />

casat amb <strong>la</strong> Sra. Magda Guamis, natural de Rosselló.<br />

Tenien una nena de 8 anys i un nen de 4.<br />

El Sr. Baró era nascut a Albatàrrec i a Lleida (on<br />

vivien els seus padrins) havia cursat les carreres de<br />

Magisteri i Piano. Va ser un estudiant bril<strong>la</strong>nt. Quan<br />

va esc<strong>la</strong>tar el “Alzamiento Nacional”, va lluitar al<br />

costat dels republicans. En acabar <strong>la</strong> “contienda”<br />

van venir represàlies n’hi havien de tota mena.<br />

A molts mestres de col·legi el Govern Central els<br />

castigà obligant-los a exercir <strong>la</strong> carrera en un poble<br />

apartat més o menys 100 Km de <strong>la</strong> capital. No reberen<br />

cap sou oficial durant cinc anys. Als que no acceptaven<br />

les condicions els hi anul·<strong>la</strong>ven el títol. Els que<br />

no volien <strong>per</strong>dre’l s’havien d’espavi<strong>la</strong>r guanyant-se <strong>la</strong><br />

vida com podien; fent repassos, c<strong>la</strong>sses de música, de<br />

mecanografia, preparar batxillerats i el que es pogués<br />

presentar dins dels seus coneixements.<br />

El Sr. Baró va complir el “càstig” anant destinat<br />

al poble de Sant Guim de Freixenet (va ser ben<br />

acollit i eren bona gent).<br />

Un cop “rehabilitat” es trasl<strong>la</strong>dà a fer de mestre<br />

al bonic poble d’Organyà, situat a pocs km de La<br />

Seu d’Urgell. El desterrament Ja estava su<strong>per</strong>at i allí<br />

va començar a cobrar el sou normal d’un mestre en<br />

aquells temps.<br />

A fi d’acostar-se a <strong>la</strong> família i que <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> i<br />

fill poguessin anar a l’institut quan tinguessin l’edat,<br />

va decidir demanar <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça d’Alguaire.<br />

Ramon Moncasi i Terrado<br />

Arribà al<br />

poble encara<br />

jove amb ganes<br />

de trebal<strong>la</strong>r,<br />

amb ganes<br />

de transmetre<br />

als<br />

alumnes els<br />

seus coneixementspedagògics,ensenyar<br />

i ajudar<br />

a <strong>la</strong> canal<strong>la</strong><br />

a formar-se<br />

<strong>per</strong> ser unes<br />

<strong>per</strong>sones valentes<br />

i honrades,<br />

que<br />

sabessin el<br />

dia de demà<br />

afrontar <strong>la</strong> vida sense por, valent-se <strong>per</strong> ells mateixos,<br />

su<strong>per</strong>ant les contrarietats i posant el seu granet<br />

d’arena <strong>per</strong> un món millor amb es<strong>per</strong>ances de futur<br />

prometedor.<br />

Si veia que un alumne volia i tenia dots <strong>per</strong> estudiar,<br />

<strong>per</strong>ò <strong>per</strong> qüestió econòmica dels seus pares<br />

no ho podien fer, no <strong>per</strong>metia que es <strong>per</strong>dés cap<br />

talent. No els cobrava res, els hi proporcionava els<br />

llibres i els preparava <strong>per</strong> poder-se examinar després<br />

a Lleida. Entre altres es pot citar a <strong>la</strong> Ramoneta Arjó<br />

de família humil <strong>per</strong>ò bona estudiant, el seu desig<br />

era entrar a formar part de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong> de l’hospital<br />

provincial. Ho va aconseguir, continuà després fent<br />

més estudis pel seu compte.<br />

Deia que un poble instruït es un poble que pot<br />

decidir <strong>per</strong> ell mateix.<br />

Per tal que els alumnes tinguessin més oportunitats<br />

de treball, el Sr. Baró es va treure el títol<br />

de professor especialitzat en INICIACIÓ PROFES-<br />

SIONAL modalitat administrativa amb els cicles de<br />

“Preparatori” “Formació” i “Perfeccionament”. Així<br />

doncs, tindrien l’ocasió d’estudiar al mateix poble<br />

Teneduria de Llibres o Comptabilitat, i podrien<br />

més fàcilment col·locar-se en alguna empresa si ho<br />

desitjaven.


CARTES<br />

Un dia el Sr. Baró es va assabentar que a <strong>la</strong><br />

ciutat de Ba<strong>la</strong>guer es preparava un concurs esco<strong>la</strong>r<br />

provincial que tindria lloc al cap de uns mesos era<br />

de voleibol i transmissions amb banderes, com feien<br />

els vaixells de <strong>la</strong> marina <strong>per</strong> comunicar-se a distància,<br />

fent servir l’alfabet Morse. Ja teniu a <strong>la</strong> canal<strong>la</strong><br />

aprenent l’alfabet que els hi ensenyava el seu nou<br />

mestre practicant al pati de l’esco<strong>la</strong>. El dia indicat<br />

a Ba<strong>la</strong>guer van fer cap, ben contents i a competir<br />

s’ha dit. Amb el joc de <strong>la</strong> pilota no van estar massa<br />

encertats, hi havia equips molt millors. En transmissions<br />

ningú els va passar al davant i guanyaren<br />

e primer premi. Tots cofois tornaven a casa amb <strong>la</strong><br />

copa de campions sota el braç.<br />

A l’esco<strong>la</strong> hi havia un piano, cosa que alegrà<br />

molt al Sr. Baró, podria ensenyar música a qui hi<br />

estès interessat i amb el temps crear l’esco<strong>la</strong> de música.<br />

Un dia <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> estava practicant les primeres<br />

lliçons del mètode LAZ, el piano es trobava en una<br />

au<strong>la</strong> on les finestres donaven a peu de carrer, davant<br />

mateix vivia mossèn Josep Tarragona, <strong>la</strong> música se<br />

sentia des de fora i es podia veure qui tocava. El<br />

mossèn va donar ordres ràpidament de treure’l. El<br />

pare de <strong>la</strong> nena que tocava era el mestre de música<br />

i era “roig”, no podia <strong>per</strong>metre donar facilitats a una<br />

<strong>per</strong>sona d’aquest bàndol. No so<strong>la</strong>ment se n’havien<br />

anat en orris els projectes del professor, sinó que<br />

nens i nenes, es quedaren sense poder assajar amb<br />

acompanyament les cançons de Nadal, els balls tradicionals,<br />

el mes de Maria, <strong>la</strong> festa de final de curs,<br />

etc. Va ser una llàstima, mossèn Josep podia haver<br />

estat més condescendent pel bé de tots plegats.<br />

Era una autoritat dins del poble i manava molt. Tot<br />

i això, el Sr. Baró es trobava bé amb <strong>la</strong> gent del<br />

poble i sense tenir-ho en compte, va continuar tocant<br />

l’orgue cada diumenge a <strong>la</strong> Missa que encara<br />

se celebrava al Merli, no va cobrar mai ni un duro<br />

i ho va fer quasi tota <strong>la</strong> vida, fins que molts anys<br />

després, un infart de cor el va apartar d’aquesta i<br />

alguna altra activitat.<br />

La desgràcia es va presentar a casa seva en<br />

forma de Tifus. El seu fill petit que ja tenia 5 anys<br />

va passar a formar part de <strong>la</strong> cort infantil dels<br />

àngels celestials. La penicil·lina descoberta pel<br />

doctor Fleming el 1927 encara no havia arribat<br />

a Espanya, tot i que s’havia introduït al mercat<br />

l’any 1941. L’infortuni més gran és que uns pares<br />

sobrevisquin a un fill/a.<br />

La l<strong>la</strong>r del Sr Baró i esposa quedà deso<strong>la</strong>da, el<br />

buit era gran i <strong>per</strong> pal·liar d’alguna manera aquell<br />

dolor tant punyent van pensar que potser si arribava<br />

un altra criatura els hi seria una mica de bàlsam<br />

al seus cors. En aquell temps <strong>per</strong> anar a l’hospital<br />

de Lleida <strong>per</strong> infantar calia que t’avalés un pa<strong>per</strong><br />

signat <strong>per</strong> l’alcalde i el mossèn. Com que <strong>la</strong> futura<br />

mare ja tenia una edat <strong>per</strong>illosa <strong>per</strong> donar a llum<br />

van pensar que a l’hospital estaria més segura davant<br />

de possibles complicacions. En anar a que el<br />

mossèn Josep estampés <strong>la</strong> seva firma, aquest s’hi<br />

va negar en insistir-hi va contestar que “passés el<br />

que passés, no signaria res <strong>per</strong> un que havia lluitat<br />

<strong>per</strong> <strong>la</strong> part contrària al règim”. El <strong>per</strong>dó, <strong>per</strong> facilitar<br />

<strong>la</strong> convivència, no entrava dintre dels seus pensaments.<br />

És veritat allò que diu: es més fàcil tenir uns<br />

ideals que viure conforme a ells. La fil<strong>la</strong> petita del<br />

matrimoni, va néixer a Alguaire afortunadament,<br />

sense problemes.<br />

El Sr Baró sabia aguantar injustícies i continuà<br />

fent camí. Sabia esquivar els esculls i continuà caminant,<br />

sabia ressorgir de les adversitats i continuà fent<br />

<strong>la</strong> seva via. Era un lluitador i tenia molt sentit comú.<br />

Li agradava viatjar, compartí amb <strong>la</strong> seva esposa<br />

aquesta afició. Volia sempre que podia conèixer<br />

altres regions, altres països, altres costums i altres<br />

idiomes, dominava el francès i <strong>per</strong> les nits a través<br />

de <strong>la</strong> ràdio seguia les lliçons d’alemany i anglès.<br />

Havia tingut una moto “Sang<strong>la</strong>s” (que li van<br />

robar) i després comprà una “Rieju”. Ja tenim al<br />

matrimoni recorrent els camins d’Espanya. Devien<br />

ser uns dels primers “moteros” que ara estan tan<br />

en voga. París li agradava molt, van poder visitar-lo<br />

diverses vegades. Coneixerien Bèlgica, Mònaco,<br />

Alemanya, Suïssa i Itàlia. Un dels viatges va ésser<br />

conèixer Portugal, a Estoril hi tenia un gran amic<br />

de quan <strong>la</strong> guerra, amb qui es cartejava sovint. Van<br />

decidir fer un viatge cap a Lisboa i després anar a<br />

passar uns dies amb l’amic. A Estoril, entre altres, hi<br />

vivien exiliats <strong>la</strong> família reial Italiana i <strong>la</strong> família reial<br />

d’Espanya. L’estada en aquesta ciutat li va <strong>per</strong>metre<br />

conèixer a Don Juan de Borbón, pare de l’actual<br />

Rei Don Juan Carlos, amb ell varen tenir algunes<br />

converses interessants.<br />

El Sr Baró va ser vicepresident del Club de<br />

Futbol d’Alguaire. Amb <strong>la</strong> seva “Rieju” anava pels<br />

pobles del voltant a fitxar algun bon futbolista <strong>per</strong>què<br />

passés a formar part de <strong>la</strong> “cantera” del poble.<br />

Les ressenyes dels partits, les enviava al diari <strong>per</strong> ser<br />

publicades cada dilluns.<br />

52<br />

37


38 52<br />

CARTES<br />

També ocupà el lloc de Tinent d’Alcalde de<br />

l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />

La medicina era una assignatura pendent que<br />

li interessava molt. Es va proposar treure’s el títol<br />

de practicant. Les pràctiques les va haver de fer a<br />

l’Hospital Clínic de Barcelona durant les vacances.<br />

Obtingué el títol al juliol del 1954 (amb NOTABLE)<br />

guanyant després <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça d’Alguaire. Va ampliar<br />

aquests estudis a l’Esco<strong>la</strong> Nacional de Medicina<br />

del Treball, <strong>per</strong> exercir oficialment d’ATS a <strong>la</strong> Mata<br />

de Pinyana, és a dir, a l’empresa Mata i Pons S.A.<br />

Era actiu i també l’interessaven altres matèries.<br />

Es va fer corresponsal del diari “LA MAÑANA”. A<br />

través dels seus articles que enviava cada setmana<br />

(a més dels esportius), va donar a conèixer més<br />

a Alguaire a tots els lectors. Era el portaveu dels<br />

principals esdeveniments socials del poble. Els seus<br />

articles es titu<strong>la</strong>ven “DE ALGUAIRE… SOPLA EL<br />

AIRE” i van acabar essent ben popu<strong>la</strong>rs.<br />

Al 1955 va guanyar el PRIMER PREMI com a<br />

millor corresponsal de l’any de <strong>la</strong> província de Lleida.<br />

Aquesta vegada el premi era en metàl·lic, 700<br />

pts . En aquel<strong>la</strong> àpoca es considerava una bona<br />

quantitat. Per recordar (entre moltíssimes) algunes<br />

informacions citarem: – Reparació dels carrers del<br />

Merli, Albana i Portal, les obres es van fer <strong>per</strong> prestació<br />

<strong>per</strong>sonal (febrer del 1958). – Al saló Cambray<br />

feren una vetl<strong>la</strong>da teatral en benefici de <strong>la</strong> reconstrucció<br />

parroquial (abril del 1958). – Arribada de <strong>la</strong><br />

Verge de Lurdes (octubre 1958). – La TVE arriba <strong>per</strong><br />

primera vegada a Alguaire (maig 1959) a <strong>la</strong> botiga<br />

d’electrodomèstics del Sr. Antonio Domingo (a <strong>la</strong> nit<br />

<strong>la</strong> posava al balcó <strong>per</strong>què <strong>la</strong> gent <strong>la</strong> pogués veure<br />

funcionant). – Inauguració de <strong>la</strong> reconstrucció de<br />

l’Església de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça (17 setembre 1961). – Exhibició<br />

Associació Dones Merli<br />

de maquinària agríco<strong>la</strong> a <strong>la</strong> Fira d’Alguaire (1964).<br />

– Entronització de <strong>la</strong> imatge del Sagrat Cor de Jesús<br />

a <strong>la</strong> Serra del Convent (desembre 1967). – Entrevista<br />

al boxejador d’Alguaire RAMON MONCASI<br />

DOMINGO, internacional diverses vegades (25<br />

juliol 1957).<br />

Al Sr Baró li agradaven moltíssim els llibres.<br />

Tenia a casa seva una biblioteca ben completa dels<br />

més variats temes: obres d’importants dramaturgs,<br />

descobriments, biografies, Premis Nobel, medicina,<br />

historia, filosofia, poetes, sociòlegs, obres literàries,<br />

en fi, una bona col·lecció.<br />

Havia tingut ja tres infarts. Volia morir al peu<br />

del canó i a ésser possible a casa seva. El destí<br />

s’encarregà de que així fos. A començaments d’octubre<br />

de 1980 assegut al sofà i després d’escriure<br />

una bona estona es va recolzar en <strong>la</strong> seva esposa,<br />

va deixar de respirar i el seu es<strong>per</strong>it va emprendre<br />

el camí de l’infinit.<br />

Se’n va anar un home trebal<strong>la</strong>dor, lluitador de<br />

<strong>la</strong> vida i es pot molt ben dir, un intel·lectual. Tenia<br />

el do de l’eloqüència. No se sentí su<strong>per</strong>ior a ningú.<br />

Deia que en un poble tothom era important, tant<br />

si eren pagesos, mecànics, formers, paletes, botiguers,<br />

empresaris, metges, etc. Tots són necessaris<br />

<strong>per</strong> formar un poble i fer-lo créixer.<br />

El seu caràcter era fort, <strong>per</strong>ò a <strong>la</strong> vegada tenia<br />

una gran sensibilitat. Sentia molt les desgràcies dels<br />

altres infortunats i els ajudava sotamà tot el que<br />

podia i amb el que podia.<br />

Si des d’on ara es troba pogués d’alguna<br />

manera (qui ho sap) donar una mirada, veuria un<br />

Alguaire pròs<strong>per</strong> i desenvolupat. Això el comp<strong>la</strong>uria<br />

molt i diria: “Endavant alguairencs! i recordeu que<br />

D’ALGUAIRE… SEMPRE BUFARÀ L’AIRE”.<br />

Diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs bé, aquesta vegada, des<br />

de <strong>la</strong> nostra associació us volem oferir un recull fotogràfic d’algunes de les activitats<br />

que hem anat desenvolupant entre l’abril i el setembre d’aquest any que ja s’acaba.<br />

Es<strong>per</strong>em que us agradin i res més<br />

que animar-vos a totes a participar<br />

en les activitats que <strong>la</strong> junta prepara<br />

amb il·lusió. Fins l’any que ve! …val<br />

<strong>la</strong> pena creuar els dits <strong>per</strong> allunyar<br />

<strong>la</strong> ma<strong>la</strong> astrugància del 13.<br />

Visita al museu<br />

del Barça,<br />

13/05/12


CARTES<br />

Abril Cultural, caminada popu<strong>la</strong>r a l’Aeroport, 07/04/12<br />

Col·<strong>la</strong>boració a les piscines <strong>per</strong><br />

l’Esclerosi Múltiple 08/07/12<br />

Recaptació de fons <strong>per</strong> l’AECC 29/04/12<br />

Entrada al Camp Nou, 13/05/12<br />

Xerrada sobre l’Esclerosi Múltiple, 19/06/12<br />

Festa d’estiu de l’Associació, 21/07/12<br />

Festa de <strong>la</strong> Mare de<br />

Déu del Merli, 08/09/12<br />

52<br />

39


RECULL PREMSA<br />

40 52


RECULL PREMSA<br />

52<br />

41


RECULL PREMSA<br />

42 52


RECULL PREMSA<br />

52 43


44<br />

ACTUALITAT<br />

Ull! Si reconeixes on correspon<br />

aquesta imatge, pots guanyar<br />

un pendrive, cortesia de l’empresa<br />

APP Informàtica, (C/ Segrià, 29 -<br />

Lleida - Tel. 973 264 791)<br />

52<br />

Saps on cau?<br />

La imatge de <strong>la</strong> contraportada del<br />

Cercavi<strong>la</strong> núm. 51 corresponia a <strong>la</strong><br />

manifestació <strong>per</strong> <strong>la</strong> independència<br />

a Barcelona.<br />

El sorteig va quedar desert.<br />

L’obsequi se sortejarà entre totes les <strong>per</strong>sones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a<br />

<strong>la</strong> biblioteca o enviar <strong>la</strong> resposta a través del correu electrònic cultura.alguaire@hotmail.com<br />

(Concurs vàlid des del dia de recepció de <strong>la</strong> revista fi ns al dia 20 de gener de 2013).<br />

EDITORIAL<br />

Des d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,<br />

vivències, anhels o crítiques a què ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic:<br />

cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevi<strong>la</strong>.<br />

Pautes a seguir:<br />

- Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD<br />

que s’entregarà a <strong>la</strong> biblioteca municipal.<br />

- Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.<br />

- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).<br />

Per a <strong>la</strong> pro<strong>per</strong>a edició de <strong>la</strong> revista només es publicaran els treballs que ens feu<br />

arribar abans del dia 18 de febrer de 2013.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!