per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

12 52
HISTÒRIA
Pere Terrado i Terrado
La partida de Vilarnau d’Alguaire (III)
Els usos del sòl de la partida segons les
dades del Cadastre. Només mencionem
breument el detall dels cultius, tot i ésser
el més important, perquè no disposem de dades,
però entenem que el cultiu principal era el conreu
cerealístic, ja havia passat el temps de les grans i
abundoses plantes d’olivers i d’ametllers i de les
vinyes. Sí, però, que tenim dades d’altres usos del
sòl com el terreny erm, el construït en cabanes i
corrals, que era poc, les eres i els ‘ejidos’.
Ens aturem en aquesta paraula espanyola ‘ejido’
que apareix al Cadastre, introduïda amb calçador
ja que no s’empra en la seva definició originària,
atès que en espanyol es refereix a terres comunals
i el cadastre es refereix a propietats privades, per
això es va crear, per cobrar els impostos sobre la
propietat immobiliària.
La traducció al català d’”ejido” és empriu, però
en aquest context tampoc no s’ajusta la definició
d’empriu a la realitat que es vol descriure, perquè no
es tracta de bens comunals. Atenent que allò que es
vol definir o descriure amb el mot ejido es refereix a
un espai o terreny lliure sense cultiu, de dimensions
variables, normalment de mala qualitat, emprat per
a usos diversos: per deixar-hi els animals, els arreus,
llenya amuntegada, etc. normalment situat a l’entorn
o al costat de la cabana, si n’hi ha, caldria afegir una
nova accepció al significat normatiu actual d’empriu.
També es podria recórrer a l’ús d’altres noms com
eixida o potser millor antuixà, que fent extensió del
seu valor semàntic es podria definir com a ‘espai
situat al davant o al costat de la cabana per a usos
diversos’. Per aquest motiu escriurem “empriu”
entre cometes.
Val a dir que els usos del sòl no destinats al
cultiu eren quantitativament poc rellevants, tant en
nombre d’elements com de superfície en relació
a la possessió de terra, llevat dels erms. En xifres
el nombre dels elements que hi havia a la partida
no destinats al cultiu, ometent camins i basses que
tractarem més endavant, eren: onze cabanes, sis
corrals; cinc eres; i tres “emprius”.
(Estudi onomàstic i geogràfic)
Restes de l’antiga pleta de Vilarnau
La quantitat total de terra erma que hi havia era
repartida entre 33 parcel·les o subparcel·les, de les
quals 27 eren privades i 4 del Comú; i la superfície
total era de 23 Ha. 75 a. 00 ca. i d’aquestes 2 Ha.
20 a. 25 ca. eren terres del Comú.
La superfície construïda era: en cabanes uns
845 m2 . i en corrals i pletes uns 2.815 m2 ., en total
uns 3.690 m2 . construïts. La superfície destinada a
“emprius” era d’uns 1.870 m2 . I la superfície destinada
a eres era d’uns 3.840 m2 .
No caldria dir que la majoria de construccions
han desaparegut per haver perdut la utilitat que
tenien quan foren construïdes. Igualment han desaparegut
les eres i els “emprius”. De les construccions
i altres elements que hi havia en podem donar raó
citant els noms de les cases a les quals pertanyien,
hi tenien: els de cal Coix o ca la Coixa una cabana,
un “empriu” i l’era; els de ca l’Estruch d’Ivars una
cabana i un “empriu”; els de ca la Seca una cabana,