per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

HISTÒRIA
un “empriu” i l’era; el Peret de Torrefarrera dues
cabanes i l’era; els de cal Perrera una cabana i corral;
l’hereu del Polo o el Josep del Polo una cabana; els
de cal Quito una cabana, el corral i l’era; i la cabana
i l’era del Vendrell que abans era de cal Marçal.
Totes les anteriors construccions ja han desaparegut.
Les cabanes o cases d’aquell temps encara
en ús, són: la cabana i el corral de Morguí o de la
Cuca que abans va ser del Miquelet de la Bepa. I la
cabana del Petit, o del Rogelio del Petit que també
hi havien tingut un corral i una era. Finalment mencionem
la cabana del Josepet de Nastasi que resta
mig abandonada; i la construcció de fa pocs anys de
la pleta o corral del Calderer. Afegim, retrocedint a
l’any 1783, que Antoni Sabater, germà de Francesc
Sabater, prevere i doctor en teologia, també hi havia
tingut una cabana en un tros d’onze jornals, però
en total hi tenia 39 jornals.
Canviem de tema per parlar de la toponímia
composta que ha estat creada a partir de les diverses
grafies de Vilarnau. A mes de Coma de Vilarnau, i
de la Partida de Vilarnau amb les formes que ja hem
vist a l’inici d’aquest estudi, hem trobat durant els
segles XVIII i XIX les següents variants de la partida
que tot seguit veurem.
Trobem per primer cop la denominació Partida
del Fondo de Vilarnau per a indicar la part de la
fondalada de la partida el 14-06-18171 , quan Isidre
Palomes en fer inventari dels béns que foren de la
seva difunta muller Maria Banyeres, declarà que hi
tenia una peça de terra de 8 jornals.
La denominació de Partida del Pla de Vilarnau,
l’hem trobat en quatre documents: el primer 13-
02-1817 a l’inventari dels béns que foren de Josep
Terrado, fet per la seva vídua Paula, que hi tenia un
tros de terra de 3 jornals; el 24-02-1848 quan Josep
Banyeres i Farré vengué a Miquel Justribó i Farreny
una porció de terra d’onze jornals que hi tenia; el
1850-04-15 amb la grafia Miarnau, quan Antoni
Barbé vengué a Antoni Roca una peça de terra de
5 jornals que hi tenia; i el 04-12-1879 a l’inventari
dels béns que foren de Josep Pastoret i Usall que
hi tenia un tros de terra d’un jornal i 5 pórques. 2
1. ACN FN Top/Reg 634/ 954, f. 87v.-89v.
2. ACN FN Top/Reg 634/ 954, f. 68r-69r. i Top/Reg 542/995, f. 125r-129v.
AHL FN Reg. 1129, f. 39r. i Reg. 1130, f. 44r-v.
Amb la designació de Partida del Camí de
Vilarnau, amb la grafia Villarnau, l’hem trobada una
sola vegada el dia 09-05-18193 a l’inventari dels béns
que foren de Teresa Grau que hi tenia una peça de
terra de 7 jornals.
I acabem amb les variants del nom de la partida
amb la denominació de Partida del Regal de
Vilarnau, amb la grafia Villarnau, que també hem
trobat una sola vegada el 13-06-18454 , quan Paula
(Gonsales), vídua, i el seu fill Josep Gonsales, menor,
feren insolutumdació a Pere David, de Lleida, d’una
porció de terra de 9 jornals que hi tenien, amb pacte
de poder-la recuperar en un termini de 4 mesos.
Considerem que cal fer referència a altres topònims
d’aquesta partida els quals a més de la seva
importància intrínseca ens ajudarà a completar-ne
alguns aspectes geogràfics.
Comencem amb el Camí de Vilarnau, també
conegut com el camí d’Almacelles. Atès que les
referències al camí són molt nombroses per descriure-les,
ens limitem a donar les grafies i dates
on apareix documentat. Amb la grafia Miarnau:
el 08-06-1778; amb la grafia Mirarnau: el 30-08-
1783, el 05-05-1790, i el 24-02-1848; amb la grafia
Bilarnau, el 01-07-1805; amb la grafia Vilarnau: el
02-05-1796, el 07-08-1805, el 09-05-1819, el 05-01-
1821, el 26-01-1832, el 12-10-1875, el 07-04-1876,
i el 01-03-1888; i amb la grafia Villarnau: el 07-10-
1867. Tal com ha hem dit, aquest camí també era i
és anomenat d’Almacelles, especialment a partir o
més enllà de la partida de Vilarnau. Naixia a l’antiga
cruïlla de camins del Pla de la Creu i arribava, arriba,
fins a Almacelles. La longitud o recorregut que feia
des de la cruïlla del Pla de la Creu fins al final de la
partida, al pont del canal d’Aragó i Catalunya era
d’uns 3.900 m. atenent les giragonses que feia.
La Pleta de Vilarnau, encara avui es poden
veure les restes d’aquest interessant element arquitectònic,
es tracta de les restes d’un corral o
pleta del Comú d’Alguaire, el qual és possible que
formés part de la xarxa de pletes o corrals que
el Comú d’Alguaire tenia en diversos indrets del
terme, als quals els arrendadors de les herbes del
3. ACN FN Top./Reg. 604/883, p. 91.-93.
4. AHL FN Reg. 799, f. 106r.-107v.
52
13