pavelló d'accés a la nova seu del Museu del Suro de Palafrugell a ...

pavelló d’accés a la nova seu del
Museu del Suro de Palafrugell a can Mario
[ RESUM ] PROJECTE EXECUTIU · FASE 4 novembre 2008
MEMÒRIA i PRESSUPOST
Ajuntament de Palafrugell
passeig de la bonanova, 9, pral. 1a
08022 barcelona
T. 93 43 43 220 / F. 93 41 86 250
op.team@coac.cat
op [ team] . scp
farré│orteu│piferrer, arqts.

1 antecedents 1
1.1 Objecte del projecte
1.2 Encàrrec
1.3 Tècnics redactors
2 emplaçament 2
2.1 Condicions físiques
2.2 Característiques urbanístiques
3 programa 3
3.1 Programa de necessitats
4 proposta arquitectònica 4
4.1 Solució adoptada
4.2 Quadre de superfícies
5 normativa 5
5.1 Normativa vigent
6 pressupost 6
6.1 Resum del pressupost
6.2 Pressupost per contractar
7 execució 7
7.1 Termini d’execució
7.2 Contractista
índex

objecte del projecte
El present projecte recull la proposta arquitectònica, constructiva i econòmica per a la
construcció del Pavelló d’Accés a Can Mario i l’urbanització de l’entorn, que correspon a
la FASE 4 de construcció de la Nova Seu del Museu del Suro de Palafrugell.
Les fases anteriors, desenvolupades segons el projecte redactat per JOAN RODON,
arquitectes associats, sa. contemplaven els següents treballs:
FASE 0: CAN MARIO
Treballs de consolidació, fonamentació i estructura per resoldre les patologies
estructurals i d’estabilitat ocasionades per les obres de construcció de l’aparcament
soterrani veí.
Treballs complementaris per a la construcció del dipòsit en l’obra d’urbanització de la
plaça.
FASE 1: CAN MARIO
Treballs previs, excavació, moviment de terres, demolicions, sanejat de parets i neteja de
l’interior de les naus.
Treballs de reforç estructural de les naus i construcció de la nova coberta.
Execució del paviment continu de P.1.
Excavació de la zona de serveis sanitaris en P.S.
FASE 2: CAN MARIO
Treballs complementaris per a l’acabat de la coberta (elements estructurals perimetrals i
millora o substitució de la canal existent).
Sanejat i arrebossat de façanes (paraments exteriors i pati interior) i col.locació de
fusteries o tancaments provisionals.
Rehabilitació de torreó i les encavallades de fusta de la coberta.
Execució de les instal.lacions de sanejament (desaigües dels banys de P.S, baixants de
pluvials i col.lector general.
FASE 3: CAN MARIO
Restauració de la façana principal al carrer Pi i Margall.
Execució de l’escala i ascensor d’accés, des de P.S a P.0, P.A i P.1.
Enguixat de parets interiors o trasdossat de plaques de cartró guix, segons zones.
Instal.lacions generals de les naus (enllumenat, electricitat, seguretat, protecció contra
incendis,...)
Instal.lacions i acabats dels sanitaris de P.S.
Pintura i altres acabats
CAL GANXÓ
Rehabilitació de la coberta (estructura, aïllament, cubrició)
antecedents
1.1

Consolidació de l’estructura (forjats) i execució del forat d’ascensor i l’escala
d’evacuació de P.S a P.0.
Enderrocs d’envans i sanejat de parets interiors.
Tapiat d’antigues obertures de façana i obertura de noves finestres (P.1 i P.2)
Restauració dels estucs de façana i altres elements ornamentals.
Col.locació de fusteries i envidriats exteriors.
FASE 3. Projecte Complementari: CAN MARIO-PAVELLÓ
Treballs de construcció d’un cos soterrat, adossat a la façana Nord, comunicat a peu pla
amb el soterrani de can Mario en la zona d’accés als serveis sanitaris, i destinat a allotjar
la centralització d’instal·lacions del Museu (electricitat, enllumenat, antiintrusió, veu i
dades, ...):
Moviments de terres, fonaments, murs de contenció, pilars, llosa, solera i instal·lacions
bàsiques (sanejament, xarxa de posta a terra).
Consolidació i adequació del pou existent.
El treballs objecte del present projecte ( FASE 4 ) han de permetre la posada en marxa
definitiva de les activitats públiques del Museu a Can Mario.
FASE 4: PAVELLÓ D’ACCÉS
Edificació complerta del Pavelló d’Accés i execució d’una part de l’urbanització de
l’entorn que permeti accedir al Museu des de la plaça de Can Mario:
Moviment de terres, fonaments, murs de contenció, estructura, façanes, cobertes,
divisions iacabats interiors (paviments, revestiments, celrasos), fusteria, serralleria i part
de l’equipament fix, instal·lacions bàsiques (sanejament, xarxa de posta a terra), i
preinstal·lacions en general (electricitat i enllumenat, control i protecció contra incendis,
clima de la zona d’accés, veu i dades, gestió centralitzada, megafonia ... ).
La FASE 5 contemplarà l’adequació dels interiors de Cal Ganxó per a espais d’ús intern
del Museu (direcció, administració, centre de recursos del món del Suro...), l’habilitació
definitiva de l’ala sud de Can Mario com a sala polivalent i d’exposicions temporals
l’urbanització de tota la plaça del Museu i l’adequació i enjardinament del pati.
La redacció del projecte museològic i l’execució del projecte museogràfic permetrà el
trasl·lat definitiu de la col·lecció a la nova seu del Museu.

encàrrec
El present projecte es fa per encàrrec de l’Ajuntament de Palafrugell segons el concurs
negociat aprovat per la Junta de Govern Local en sessió del dia 16 de novembre de 2007
amb el nom d’expedient de “Contracte i Consultoria Tècnica per a la redacció de
l’avantprojecte del Pavelló d’Accés i Recepció al Museu del Suro de Palafrugell”.
antecedents
1.2

tècnics redactors
adjudicatari
arquitectes redactors
consultor instal·lacions
consultor estructura
amidaments i pressupost
estudi de seguretat i salut
OP [TEAM], SCP nif G-63.755.102
passeig de la bonanova, 9 pral 1a
08022 barcelona
telèfon 93 43 43 220
fax 93 41 86 250
op.team@coac.cat
glòria piferrer i cabezas, arquitecta número CoAC 32.825/1
santi orteu i palou, arquitecte
xavier farré i riba, arquitecte
número CoAC 32.685/2
número CoAC 25.855/5
ramon bellvehí i armengol, número CETIG 11.716
enginyer tècnic industrial
òscar frago i vallecillos, número CoAC 33.456/1
arquitecte
constantí bassets i sánchez número CoATIAG 463
arquitecte tècnic
constantí bassets i sánchez número CoATIAG 463
arquitecte tècnic
antecedents
1.3

condicions físiques
Solar
El solar es situa en els números 30-40 del carrer Pi i Margall, en l’angle Nordoest de l’illa
que ocupaven les antigues fàbriques de Manufacturas del Corcho, just entre les naus
rehabilitades de Can Mario i la casa senyorial de Cal Ganxó, al bell mig del nucli urbà de
Palafrugell.
El solar té forma de L i presenta un front al carrer de Begur d’uns 16 m i al carrer Pi i
Margall d’uns 14 m. La seva amplada és de 27 m i la longitud màxima, que correspon
amb la façana Nord de Can Mario és de 37 m.
De fet, el solar s’entén com un trapezi amb l’angle Nordoest ocupat per l’edificació
exenta de Cal Ganxó, la cara Nord sobre el carrer de Begur, la cara Oest sobre el Pi i
Maragall, la cara Sud sobre la façana de Can Mario i la cara Est en la rampa d’accés a
l’aparcament soterrat.
La superfície del solar, descomptant-ne els 191.44 m2 ocupats per Cal Ganxó, és de
704.00 m2, dels quals se n’ocupen amb el Pavelló d’Accés 219.02 m2. Quedaran, per tant,
lliures per la Plaça del Museu 484.98 m2.
El perímetre del solar es troba completament urbanitzat.
Àmbit d’actuació
L’àmbit d’actuació concret de la FASE 4 compren una franja rectangular de 7,5 m
d’amplada i 37 m d’allargada, just adossat a la cara exterior del mur Nord de Can Mario,
des de la Plaça de Can Mario fins al carrer Pi i Margall. Inclou també alguns treballs
d’acabat a l’interior de la nau Nord, en la zona d’escala i ascensor i d’adequació i
reurbanització del contacte amb la Plaça de Can Mario.
Topografia
La topografia actual del solar correspon als nivells de l’antic jardí de Cal Ganxó, al que
es baixava des de la planta d’accés per una escala imperial, desapareguda fa molts anys.
Es tracta d’un àmbit gairebé pla, situat a la cota 68.15-68.20 (considerant que la cota
interior de la planta baixa de Can Mario és 67.54, mentre que la de planta primera és
72.64)
Els perímetres consolidats dels carrers tenen pendents marcades:
- la vorera del carrer de Begur discorre entre els nivells 69.98 i 69.62, al llarg de 16.40 m
emplaçament
2.1

(pendent 2.19%)
- la vorera del carrer Pi i Margall discorre entre els nivells 68.67 i 67.76, al llarg de 14.20 m
(pendent 6.41%)
La Plaça de Can Mario, en la proximitat del solar es troba a la cota 69.30.
Preexistències
L’element preexistent que condiciona més la solució del Pavelló és òbviament Can
Mario, tant per la seva component d’edifici històric com per les servituds que presenta.
El projecte del conjunt del Museu redactat per Joan Rodon, i executat parcialment,
renuncia a l’accés pel portal antic (situat en l’eix de l’edifici i en continuïtat amb el pati) i
el planteja per la banda Nord a cavall d’un pavelló destinat a exposicions temporals i sala
polivalent; de manera que el Museu es planteja amb unes circulacions anul·lars al voltant
del pati central i unes circulacions verticals adossades a la paret Nord de Can Mario.
El nou Pavelló, que es planteja com una modificació de l’anterior, amb una superfície i
programa funcional molt més modestos, haurà de permetre l’accés franc a les naus
existents en la zona prevista inicialment. S’ha tingut molt present la tipologia estructural
de Can Mario, el ritme de les crugies (intereix aproximat de 4.10m), l’espai previst per
situar l’escala i l’ascensor (i preparat en la fase de consolidació) i els nivells respectius
de cada planta (P.S cota 65.98, P.0 cota 67.54 i P.1 cota 72.64). També s’han tingut
presents els nivells dels elements a relacionar a peu pla (Plaça de Can Mario cota 69.30,
P.A de Cal Ganxó cota 69.81) i els nivells abans esmentats dels carrers Pi i Margall i de
Begur.
També té una forta presència en la volumetria del conjunt el volum exent de Cal Ganxó,
la seva composició de façanes, els possibles accessos, els nivells de cada planta i
l’àmbit de protecció que preveu el catàleg del Pla Especial de Protecció i Intervenció en
el Patrimoni Històric de Palafrugell.
Un element que limita la posició i dimensions del Pavelló per la cara Est és la rampa de
baixada a l’aparcament soterrat que es troba sota la plaça de Can Mario, així com les
grades existents.
Un altre element relevant és el pou situat en la quarta crugia, a uns 2.5 m de la façana
Nord de Can Mario. Aquest pou i el curs d’aigua que l’alimenta havia estat fonamental
per l’activitat industrial de Can Mario. Per això es conservarà, se’n modificarà la boca i
serà registrable des de la planta soterrani del Pavelló
En el solar hi trobem també una paret de bloc de formigó que ha servit durant l’ús de la
pista de gel instal·lada en les campanyes de Nadal a la Plaça de Can Mario i que s’haurà
d’enderrocar per la construcció del soterrani del Pavelló en el projecte complementari de
Fase 3.
Terreny

La naturalesa geològica del subsòl es determina amb l’estudi geotècnic que, per
encàrrec de l’Ajuntament de Palafrugell, realitza el CECAM (Centre d’Estudis de la
Construcció i Anàlisi de Materials), empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya
per al control de qualitat de l’edificació en l’àmbit de sondeigs, presa de mostres i
assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (06108ST) i en l’àmbit d’assaigs de
Laboratori de geotècnia (06301SE) i signat per Albert Pujades i Pigem, geòleg i Ignasi
Capellà Solà, doctor en ciències geològiques i cap d’àrea del CECAM.
L’estudi geotècnic amb número d’expedient C01X8436 s’emet amb data de 21 de
desembre de 2001.
En els punts d’estudi (S1, S2, S3, S4, S5 i S6) s’hi reconeixen tres nivells litològics:
- nivell R, rebliment format per sorres argiloses i argiles sorrenques (colors marró
gris) amb restes de materials de construcció i fragments rocallosos
- nivell A, argiles i argiles sorrenques (color marró) amb alguns grans de sorra i
fragments rocallosos
- nivell B, substrat rocallós format per conglomerats i gresos (color marró rogenc).
La part superior del substrat es troba alterat, mentre que en altres sectors els
materials estan carstificats i substituïts per sediments argilosos.
Durant els treballs no s’intercepta aigua en cap sondatge realitzat però no es descarta
que hi hagi un flux preferent a partir d’una certa fondària.
La cota de fonamentació directa es podrà situar tant en el nivell A com en el B però,
donat que el gruix del nivell A no és constant (podria permetre deformacions diverses) i
que té poca capacitat portant, es recomana fonamentar en el nivell B (fonamentació
semiprofunda), procurant que la fonamentació resti ben lligada i que assenti totalment
en el substrat rocallós.
L’estudi geotècnic esmentat s’adjunta en l’Annex 2
Vegetació
El solar no disposa d’ arbrat ni d’altre tipus de vegetació
Subministraments i serveis
El solar es troba en una àrea urbana consolidada, aprop de la cantonada del carrer i Pi i
Margall i carrer de Begur.
La xarxa de clavegueram es localitza al llarg de la calçada del carrer Pi i Margall. Al llarg
d’aquest carrer també hi discorren les xarxes de gas, subministrament d’aigua,
electricitat i telefonia.
S’adjunten plànols.
Accessos
La ubicació de la parcel·la dins de l’illa de Can Mario, majoritàriament destinada a

equipaments culturals, en una posició molt cèntrica dins de la ciutat garanteix una bona
accessibilitat peatonal i rodada al Museu.
El conjunt del Museu del Suro ocupa l’angle Nordoest de l’illa, es composa de tres
edificis (Can Mario, Pavelló d’Accés i Cal Ganxó) a cavall de dos espais públics (places
de Can Mario i del Museu) i disposa de diversos accessos:
a 1 accés històric a l’antic conjunt (porta monumental)
a 2 accés des del c/ Pi i Margall a la plaça de Can Mario (rampa)
a 3 accés des del c/ Pi i Margall a Cal Ganxó (serveis interns del Museu i centre de
documentació del món del suro)
a 4 accés des del c/ de Begur a la plaça del Museu
a 5 accés de servei a Cal Ganxó des de la plaça del Museu (sortida d’emergència del
soterrani i accés adaptat)
a 6 accés a la sala polivalent/enoteca des de la plaça del Museu (accés adaptat)
a 7 accés al porxo del Pavelló des de la plaça del Museu
a 8 accés al porxo del Pavelló des de la plaça de Can Mario
a 9 accés principal des del porxo a l’interior del Pavelló (accés adaptat)
a10 sortida d’emergència de P.1
a11 accés de servei a la nau de migdia de Can Mario (accessible amb vehicle)
Derivats del seu programa funcional i la seva ubicació, l’edifici destinat pròpiament a
Museu disposarà de dos accessos:
- l’accés pels usuaris (tant a nivell individual com en grups) i pel personal del
Museu s’efectuarà a través del nou pavelló per la banda Nord (a9)
- l’accés de servei per a manteniment i càrrega-descàrrega de la sala d’exposicions
temporals i la sala polivalent s’efectuarà pel centre de la nau sud de Can Mario
(a11)
L’accés a l’antic conjunt a través de la porta monumental es tractarà ara com a objecte
museogràfic (a1).
L’edifici disposarà de tres sortides d’emergència: per la banda Nord, en el propi Pavelló
d’Accés (a1’), per la banda Sud, coincidint amb l’accés de servei (a11) i. per la banda Est,
des de P.1 a la plaça de Can Mario (a10).
L’accés dels vehicles d’intervenció es podrà efectuar des de les quatre cares del Museu.
L’accessibilitat al llarg del període de construcció s’estudiarà conjuntament amb l’Àrea
d’Urbanisme, de Via Pública i d’Activitat Econòmica de l’Ajuntament de Palafrugell, per
tal de causar el mínim d’incidències en el trànsit rodat o en les activitats comercials i
ciutadanes.
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
op [ team] . scp
arquitectes

característiques urbanístiques
Planejament vigent
El planejament vigent és:
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM)
- Pla Especial de Reforma Interior PERI UA 1.2 UD “Armstrong”
- Pla Especial de Protecció i intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIHP)
També s’ha tingut present l’Ordenança Municipal d’usos a l’entorn de Can Mario,
aprovada en data d’agost de 2005.
Paràmetres del projecte
Superfície construïda sobre rasant 195.00 m2
Superfície construïda sota rasant 185.60 m2 (130.55 en FASE 3).
Superfície construïda total 380.60 m2
Edificabilitat 0.54 m2 st/ m2 s
Ocupació 31.1 %
Nombre de plantes P.S + P.B + 1
Alçada màxima 7.60 m
Elements protegits
El conjunt del Museu del Suro s’ubica en l’angle Nordoest de l’illa ocupada fins els anys
vuitanta per les instal·lacions de Can Mario (Manufacturas del Corcho).
Pel seu interès històric i arquitectònic quatre dels elements que integren el conjunt han
estat recollits i catalogats en el Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni
Històric de Palafrugell. Es tracta de:
- les naus de Can Mario amb entrada des del carrer Pi i Margall i que allotjaran la Nova
Seu del Museu del Suro (059a)
- la nau que ocupa actualment la Fundació Vilacasas en la cantonada dels carrers de
Begur i de la Garriga (059b),
- la casa unifamiliar aïllada anomenada Cal Ganxó situada en la cantonada dels carrers Pi
i Margall i de Begur (062)
- la Torre de Can Mario, edificació metàl·lica singular situada al centre de la plaça de can
Mario que inicialment estava destinada a dipòsit d’aigua pel conjunt, però que ha
esdevingut una senya d’identitat de la vila, tant o més significativa que el campanar
(061).
Aquest darrer, per la seva singularitat com a element d’enginyeria i símbol de l’indústria
emplaçament
2.2

surera en el seu moment més àlgid, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la
categoria de monument històric (resolució del 10 maig de 2000, publicada en el DOGC
3146-24/05/2000).
Pel que fa a l’edifici de Can Mario (059a) , es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Local
(BCIL), en el que es preveu una protecció de nivell 1, és a dir, protecció integral. Cal
mantenir doncs la volumetria, les façanes, les obertures, les cobertes, els materials
decoratius de les façanes, el portal d’entrada, els estucats i, en general, tots els elements
exteriors, mentre que a l’interior cal mantenir els principals elements característics de la
tipologia industrial (encavallades, sistemes constructius de forjats i cobertes).
La rehabilitació de Can Mario tant interior com exterior (FASES 1 a 3·) s’ha fet conforme
aquests preceptes. La proposta del Pavelló (FASE 4) pretén enfasitzar la volumetria
principal i el ritme estructural, minimitzant el contacte entre l’edifici històric i el nou al
llarg de la façana Nord en planta baixa i obrint una escletxa a nivell de planta primera,
que permeti veure el ritme de les obertures.
Pel que fa a Cal Ganxó (062), , es tracta també d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), en
el que es preveu una protecció de nivell 1, és a dir, protecció integral. El catàleg permet
la reordenació dels espais lliures i tanques del voltant però proposa una franja de 10 m
lliure d’edificacions respecte a les façanes interiors.
El nou Pavelló d’Accés a Can Mario allibera tot l’espai possible al voltant de Cal Ganxó
per tal de subratllar-ne el seu valor monumental i s’arrecera contra la paret Nord de Can
Mario. En la zona propera al carrer Pi i Margall, el nou edifici s’estreny literalment per
deixar un accés franc a la nova Plaça del Museu i marcar encara més la separació
respecte a Cal Ganxó. Només es manté la coberta que restitueix la volumetria i actua
com a reclam pel visitant.
A continuació s’adjunten les fitxes del Pla Especial de Protecció i intervenció en el
Patrimoni Històric de Palafrugell corresponents als quatre elements i la ressenya de
publicació en el DOGC de la declaració de la Torre de Can Mario com a Bé Cultural
d’Interès Nacional.
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
op [ team] . scp
arquitectes

NÚM. D'IDENTIFICACIÓ 059a / 059b
EDIFICI - Indústria (ara centre cultural)
DENOMINACIÓ CAN MÀRIO (abans "Manufactures del Suro", "Miquel, Vinke i Meyer" i "Fàbrica
Armstrong")
ADREÇA c. de Pi i Margall, 26-28; c. de Begur; c. de la Garriga
PARCEL·LA 3808127
NUCLI La Vila
ÈPOCA 1900-1904 / 2003-2005 rehabilitació i reforma
ESTIL eclèctic-modernista
AUTOR General Guitart i Lostaló
ESTAT DE CONSERVACIÓ mitjà
DESCRIPCIÓ / VALORACIÓ
Gran complex industrial recentment transformat (2003-2005). Estava format per nombroses naus industrials (059b) de dues
plantes amb finestrals uniformes formant una xarxa de patis i vials. Al centre s’hi dreçava la torre dipòsit i de vigilància metàl·lica
datada el 1904 (veure fitxa núm. 61). Les naus eren cobertes a doble vessant, sobre grans bigues d’enreixat metàl·lic o
d’encavallades; llurs façanes tenien frontons idèntics amb cornisa i coronament prominents. Destacaven els edifics pont damunt
la via d’entrada (059a), amb façana principal de tres crugies i torreta central, decoració de ceràmiques vidrades i de reflex
metàl·lic -frisos, coberta torreta central-, motlluratges i relleus enlluïts simulant obra de carreuada i de rajol; elements de ferro
forjat -reixes dels finestrals, element de remat, fanals metàl·lics adossats i, molt notable, els batents de la gran portalada de
forja-.
Era notable l’escala d’estructura complexa d’accés a les naus del sector de llevant en un angle del pati on es dreçava la torre.
L’any 1984 es va enderrocar una altra xemeneia de rajols, al sector septentrional de la fàbrica. S'acaba de remodelar
profundament tot el complex, mantenint els elements més notables i transformant considerablement les naus, mentre que els
espais lliures s'han convertit en una plaça pública.
El conjunt formava continuitat d’estil amb els edificis situats a l’illa del carrer Garriga , Miquel, Vincke i Meyer i Lluna i amb els
de carrer Begur i Garriga (Can Pelayo). Hi pertanyia també “La Bòbila Vella”, que se'n va separar (veure fitxa núm. 60).
NOTÍCIES HISTÒRIQUES
Indústria capdavantera de la mecanització. Joan Miquel i Avellí “Joanet Marius” en fou el creador l’any 1900 amb
socis alemanys, els quals es retiraren en el 1916. Es dedicà a tota mena d’especialitats aprofitant tots els recursos
de la matèria primera. El 1920 adquirí la gran factoria de Palamós. Fundà filials comercials a Nova York i Londres.
El 1930 fou adquirida per la casa nord-americana Armstrong Cork Co. i el fundador es retirà.
BIBLIOGRAFIA / DOCUMENTACIÓ
- MEDIR, Ramir: Historia del gremio corchero. Alhambra. Madrid. 1953.
- PLA, Josep: “El senyor Joan Miquel i la industrialització del suro". Homenots 2a sèrie O.C. 16.
- TARRÚS, Joan, i COMADIRA, Narcís: Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a la província de Girona. COAC
i Editorial La Gaia Ciència. 1977.
- BADIA, Joan: (1977, 1980, 1981)
- BOHIGAS, Oriol: Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. 1983.
- HERNÁNDEZ, Santi: Palafrugell i el suro. Feina i gent dels inicis de la indústria a la postguerra. Quaderns de
Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2002.
- ALBÓ, Anna, GRÀCIA, Marilena, PLANELLA, Daniel, i altres: L'arquitectura Art Nouveau: París i l' Île-de-France,
Comarques de Girona i Catalunya, Bucarest i Romania. Cultura 2000, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
Association pour la Recherche sur la Ville et l'Habitat i Grup BBM. París. 2003.
QUALIFICACIÓ SEGONS POUM
SU - aE, aEC Sistema d'equipaments i d'equipaments sòcioculturals
ORDENACIÓ SECTORIAL
NIVELL I NORMATIVA DE PROTECCIÓ
TIPUS DE BÉ PROTEGIT BCIL
TIPUS DE PROTECCIÓ NIVELL 1/2 Protecció Integral (edifici amb pati)/Protecció del Tipus(naus)
TIPUS D'INTERVENCIÓ Restauració / Rehabilitació
DINS DE L'ÀMBIT Can Mario, núm. 59a, 59b, 60, 61, 62; Conjunt Pi i Margall C-16
ASPECTES A PROTEGIR
059a: Dels edificis d'entrada, cal mantenir la volumetria, les façanes, les obertures, les cobertes, els materials
d'ofici decoratius de les façanes, el portal d'entrada, els estucats, i en general, tots els elements exteriors. De

l'interior cal mantenir els principals elements característics de la tipologia industrial, encavallades, sistemes
constructius de la coberta
059b: De les naus, cal mantenir l'ordenació urbana, la volumetria, la composició seriada a través de la repetició de
finestres.
REHABILITACIÓ, RESTITUCIÓ O ADEQUACIÓ
- Restauració dels edificis d'entrada.

NÚM. D'IDENTIFICACIÓ 061
DENOMINACIÓ TORRE DE CAN MÀRIO
ADREÇA plaça de Can Màrio
PARCEL·LA 3808127
NUCLI La Vila
ÈPOCA 1904
ESTIL arquitectura industrial s. XIX-XX -modernista
AUTOR General Guitart i Lostaló
ESTAT DE CONSERVACIÓ bo
DESCRIPCIÓ / VALORACIÓ
En el conjunt de Can Màrio destaca de manera especial l'alta torre metàl lica que contenia un dipòsit d’aigua, situada al pati
central del nucli edificat de la fàbrica. L’estructura metàl lica es dreça damunt d’una socalada cilíndrica de pedra, amb porta
d’accés amb motllures i l’any 1904 en relleu sobre l’arc. La seva estructura combina el ferro i el maó, amb baranes metàl liques
amb elements decoratius i alguns revestiments de maó vidrat. L’entramat de ferro, al voltant d’un cos d’obra, conté l’escala que
porta a la part superior, on hi sobresurt el cos cilíndric del dipòsit de l’aigua amb una barana a la part superior de forja i
decorada a tot volt. Més amunt s’aixeca un segon espai de guaita més reduit, circular i amb el mateix tipus de barana. L’extrem
superior és enfatitzat amb un casquet cònic rematat d’una sageta que té un element decoratiu de forja calada, amb l’emblema
de la casa comercial: Talleres del Arquitecto Juan Torras. Ha estat recentment restaurada, però no se n’han restituït alguns
revestiments de maó vidrat que cobrien part de l’estructura (veure fitxa núm. 059a/ 059b).
La torre metàl lica és una senya d’identitat de la població tan o més significativa que el campanar de la parròquia. Es també un
símbol de la industria surera i del moment de més expansió i industrialització. És un interessant element d’enginyeria, un dels
pocs que ha estat catalogat com a Bé d’Interès Nacional.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES
Indústria capdavantera de la mecanització. Joan Miquel i Avellí “Joanet Marius” en fou el creador l’any 1900 amb
socis alemanys, els quals es retiraren en el 1916. Es dedicà a tota mena d’especialitats aprofitant tots els recursos
de la matèria primera. El 1920 adquirí la gran factoria de Palamós. Fundà filials comercials a Nova York i Londres.
El 1930 fou adquirida per la casa nord-americana Armstrong Cork Co. i el fundador es retirà.
BIBLIOGRAFIA / DOCUMENTACIÓ
- MEDIR, Ramir: Historia del gremio corchero. Alhambra. Madrid. 1953.
- PLA, Josep: “El senyor Joan Miquel i la industrialització del suro". Homenots 2a sèrie O.C. 16.
- TARRÚS, Joan, i COMADIRA, Narcís: Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a la província de Girona. COAC
i Editorial La Gaia Ciència. 1977.
- BADIA, Joan: (1977, 1980, 1981)
- BOHIGAS, Oriol: Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ed. Lumen. Barcelona. 1983.
- HERNÁNDEZ, Santi: Palafrugell i el suro. Feina i gent dels inicis de la indústria a la postguerra. Quaderns de
Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2002.
- ALBÓ, Anna, GRÀCIA, Marilena, PLANELLA, Daniel, i altres: L'arquitectura Art Nouveau: París i l' Île-de-France,
Comarques de Girona i Catalunya, Bucarest i Romania. Cultura 2000, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
Association pour la Recherche sur la Ville et l'Habitat i Grup BBM. París. 2003.
QUALIFICACIÓ SEGONS POUM
SU - aLP Sistema d'espais lliures Parcs i jardins urbans
ORDENACIÓ SECTORIAL
NIVELL I NORMATIVA DE PROTECCIÓ
TIPUS DE BÉ PROTEGIT BCIN
TIPUS DE PROTECCIÓ NIVELL 1 Protecció Integral
TIPUS D'INTERVENCIÓ Restauració
DINS DE L'ÀMBIT Can Mario, núm. 59a, 59b, 60, 61, 62
ASPECTES A PROTEGIR
REHABILITACIÓ, RESTITUCIÓ O ADEQUACIÓ
Es podran restituir els elements decoratius originals que actualment s'han perdut.
EDIFICI - Indústria

NÚM. D'IDENTIFICACIÓ 062
DENOMINACIÓ CAL GANXÓ
ADREÇA c. de Pi i Margall, 30-40; c. de Begur, 10
PARCEL·LA 3808127
NUCLI La Vila
ÈPOCA s. XIX
ESTIL
AUTOR
eclèctic amb elements modernistes
ESTAT DE CONSERVACIÓ bo
DESCRIPCIÓ / VALORACIÓ
Casa unifamiliar aïllada, amb semisoterrani, planta baixa, planta pis i golfes, amb façana principal al carrer Pi i Maragall i les
altres al carrer Begur i als patis adjacents a l’edifici.
Estructurada en tres crugies, destaca l’enmarcament de les obertures amb frontons en alguns finestrals coronats amb palmetes
i altres motius en relleu. A tot volt a la planta superior o golfes s’hi crea un fris format per pilastres que delimiten espais de mur
decorats amb esgrafiats de tema floral, d’influència modernista, força malmesos.
La casa ha estat darrerament rehabilitada. Abans, l’interior, que estava molt abandonat, conservava els compartiments
originals i la gran escala central; els elements decoratius estaven molt malmesos.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES
El casal ja existia quan es construí la factoria surera Miquel i Vincke (1900-1904), després Armstrong, situada al
seu costat. Més endavant la casa fou adquirida i adjuntada a la propietat de la dita fàbrica.
Cal suposar que el nom amb el qual és coneguda la casa, indica que fou bastida per un fill de Sant Feliu de
Guíxols (“ganxons”, malnom donat als guixolencs pels pobles veïns).
BIBLIOGRAFIA / DOCUMENTACIÓ
- HERNÁNDEZ, Santi: Palafrugell i el suro. Feina i gent dels inicis de la indústria a la postguerra. Quaderns de
Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2002.
QUALIFICACIÓ SEGONS POUM
SU - aE Sistema d'equipaments
ORDENACIÓ SECTORIAL
NIVELL I NORMATIVA DE PROTECCIÓ
TIPUS DE BÉ PROTEGIT BCIL
TIPUS DE PROTECCIÓ NIVELL 1 Protecció Integral
TIPUS D'INTERVENCIÓ Restauració
DINS DE L'ÀMBIT Can Mario, núm. 59a, 59b, 60, 61, 62; Conjunt Pi i Margall C-16
ASPECTES A PROTEGIR
EDIFICI - Casa
REHABILITACIÓ, RESTITUCIÓ O ADEQUACIÓ
- Ordenació dels espais lliures i tanca en relació a fitxa de Catàleg núm. 59
- Substitució cos afegit en terrassa P.la. en cantonada a carrer.
- Lliure edificacions 10 mts. Respecte del perímetre de les façanes interiors.
- Opcional: Major nombre d’obertures sota rèfec mentre plens i buits s’ordenin amb simetria en el conjunt de la
façana ( mínim 2 plens en cada eix compositiu ).

programa de necessitats
OBJECTIUS
L’objectiu és la construcció d’un petit edifici que faciliti l’accés a la Nova Seu del Museu
del Suro de Palafrugell i allotgi alguns serveis complementaris, donat que les naus ja
rehabilitades de Can Mario es destinen íntegrament a programa expositiu.
L'edifici es desenvoluparà fonamentalment en planta baixa. Cal però disposar de recintes
per a magatzems i espais tècnics en planta soterrani ( al mateix nivell que la zona dels
serveis sanitaris pel públic) i una coberta tècnica destinada a instal·lacions en planta
primera.
Aquest Pavelló d’Accés i Recepció pretén acollir al visitant, tant si prové del carrer Pi i
Margall, del carrer de Begur, com des de la Plaça de Can Mario i introduir-lo al Museu.
Es pensa en una instal·lació emblemàtica, però alhora, molt funcional, austera i de fàcil
manteniment, que endreci els espais situats a la banda Nord de Can Mario, que faci de
pont entre la Plaça existent i el Museu i que no intenti competir amb els elements
històrics existents, sinó subratllar-los.
PROGRAMA:
Edifici
En planta baixa:
- cancell tèrmic
- zona d’accés amb capacitat per un grup de 60 persones
- zona de botiga, amb expositors, vitrines...
- zona de gestió centralitzada de les instal·lacions
- taulell de recepció, venda d’entrades i productes (espai de treball per a 2/3 persones)
- espai per a armariets o petita consigna
- espai per a directori i informació de les exposicions (permanent i temporals)
- magatzem de material per a la botiga
- punt d’entrada al Museu
En planta soterrani o primera:
- centralització de totes les escomeses i comanament de les instal·lacions (electricitat,
veu i dades, control i protecció d’incendis, antiintrusió, ...)
- instal·lació de climatització i ventilació del propi Pavelló i espai en previsió de la futura
instal·lació de Can Mario i Cal Ganxó
programa
3.1

- magatzem general de material
- magatzem de fons del Museu
Superfície útil estimada 250 m 2
Superfície construïda estimada 350 m 2
Espai exterior
El Pavelló d’Accés al Museu del Suro haurà de relligar la Plaça de Can Mario amb els
carrers de Begur i Pi i Margall.
L’espai exterior ajudarà al visitant a reconèixer clarament el nou accés del Museu i
incorporarà elements de museografia.
Si es possible, es disposarà d’un espai exterior que es pugui vincular a les activitats del
Museu.
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
op [ team] . scp
arquitectes

solució adoptada
L’edifici
La implantació del Pavelló dins la Plaça del Museu ve determinada pels següents criteris:
- l’adequada proporció entre l’ocupació del nou pavelló i l’espai lliure, així com l’àmbit de
protecció de 10 m que fixa el Pla Especial de Protecció d’Intervenció en el Patrimoni
Històric per Cal Ganxó, aconsella no superar amb la nova edificació l’àmbit corresponent
a l’alineació de les grades i la rampa d’accés a l’aparcament soterrat.
- les vistes de l’àmbit interior de la plaça de Can Mario des del carrer Pi i Margall
recomanen que el Pavelló d’accés es recolzi en la direcció Est-Oest, arrecerat a la façana
nord de Can Mario, de manera que es garanteixi la percepció d’un espai lliure ampli al
voltant de Cal Ganxó i la visió emblemàtica de la torre.
- l’objecte construït pretén respondre a la confluència de fluxes de persones entre el
carrer de Begur, la Plaça de Can Mario i el carrer Pi i Margalli . Intenta articular un cert
degavell de cotes de nivell, alineacions i materials, accentuat per la presència de la
rampa d’accés de vehicles a l’aparcament soterrat de la plaça de Can Mario i el front
construït actual al carrer de Begur a l’espera de redefinir-ne l’alineació i alçades.
La posició, geometria i dimensions del nou Pavelló vol:
- orientar els espais del vestíbul d’accés/botiga cap a la Plaça del Museu i potenciar-la
com a espai lliure amb ambient i entitat vinculades al Museu
- permetre la connexió entre la gran Plaça de Can Mario i el Museu
- convidar explícitament a l’accés del vianant des del carrer Pi i Margall, sobretot tenint
present que l’accés històric al complex de Can Mario des del centre de la façana, a través
de la gran porta de forja ha quedat negat per permetre un recorregut circular al voltant
del pati.
L’edifici ocuparà una franja longitudinal d’uns 7.5 m a tocar de la façana Nord de Can
Mario i s’alinearà cap a llevant amb la façana existent de les dues naus del Museu sobre
la Plaça de Can Mario i cap a ponent amb el front de les façanes principals de Can Mario
i Cal Ganxó en l’alineació del carrer Pi i Margall.
Les condicions ambientals de serenitat i contenció que es vol atorgar al conjunt de
l’espai públic i l’equipament demanen un volum contundent, ben definit, sense una gran
ocupació en planta baixa, però que permeti interpretar el significat d’edifici públic i
equipament cultural insignia de la vila i llegir fàcilment quin és el nou accés al Museu.
Amb aquesta finalitat es dissenya un volum abstracte, facetat, amb tractaments
superficials que permetin un cert aire lleuger i desmaterialitzat, amb obertures grans,
rasgades en planta baixa i geometries i ritmes que dialoguin amb Can Mario i Cal Ganxó.
La façana al carrer Pi i Margall adopta un caràcter abstracte, que reforça el seu aire
proposta
4.1

epresentatiu amb la presència d’un pali o coberta monumental, enrasada amb el remat
superior de la façana de Can Mario. Aquest pali vol expressar que no és “porta” sinó
“camí” i pretén conduir al visitant a través de la rampa cap a la plataforma superior de la
Plaça del Museu, des d’on es pot accedir tant al Museu com al possible espai d’ús públic
de la planta baixa de Cal Ganxó.
En l’altre tester, el que té presència a la Plaça de Can Mario, s’imposa la contenció i el
tractament volumètric amb una composició simple de buits i plens que pretenen
expressar en façana la distribució interior, amb un àmbit més de pas i distribució i una
altre d’estada. Destaca la presència del porxo de pas entre les dues places, que també
allotja l’accés al Museu.
La configuració de la plaça del Museu permet crear un ampli espai exterior d’acollida
(d’uns 15x20 m), que recull els fluxes de públic procedents del carrer de Begur, de la
plaça de Can Mario, a través del porxo, i del carrer Pi i Margall, davant la façana d’accés,
del Museu, amb visió de l’activitat interior del Pavelló en la zona del vestíbul i botiga.
La gran obertura vidriada de 12,30 x 2,60 m.d’alçada crea un efecte d’aparador a tot el
llarg de la façana en planta baixa. Aquest cos-aparador es presenta cap a ponent
remarcat per una marquesina molt lleugera i suspesa, en forma d’un estret front de
façana que acull al visitant i el convida accedir per la rampa des del carrer Pi i Margall
cap a la Plaça del Museu. En l’extrem Est, el volum es remata amb un porxo a doble
alçada que uneix les dues places, situades a nivells molt propers. Aquest espai de doble
alçada, que es pot tancar per qüestions de seguretat en horaris de no funcionament del
Museu, i que permet la visió de la torre, és el lloc des d’on es produeix l’accés al Museu.
Un cop traspassar el porxo, s’accedeix al vestíbul, espai de poca alçada des del que es
percep l’organització general del Pavelló. A mà esquerra, un plafó massís serveix de
suport per la imatge corporativa del Museu, i amaga els muntants d’instal.lacions que
vinculen la planta soterrani i la planta primera. Darrera seu, s’hi allotgen els armariets
per a consigna de les pertenences dels visitants, especialment dels grups d’escolars.
A continuació el taulell d’informació i venda controla tot l’àmbit del vestíbul i permet el
treball de 2 o 3 persones. Darrera seu s’hi allotgen, en la part baixa armaris de material, i
en l’àmbit superior es presenta tot tipus d’informació útil al visitant (directori d’espais,
exposicions permanents i temporals en curs, activitats de grups, horaris, preus de les
entrades...
Entre l’un i l’altre, i emmarcat pel ritme de pilars anàleg al ritme estructural de les naus
de Can Mario, s’accedeix a l’àmbit expositiu, a través d’unes portes necessàries pel
control climàtic. Des d’aquest punt, situat en un nivell intermig entre les dues plantes del
Museu, és possible contemplar, graciés a un gran doble espai, tota l’alçada de la nau
(des del soterrani fins a la coberta) i entendre’n el funcionament. El visitant es troba en
el punt central del nucli d’accés vertical i, per mitjà de l’escala o l’ascensor, pot iniciar la
visita.
Les tres primeres crugies interiors del Pavelló tenen només l’alçada corresponent a
planta baixa (2,60 m), mentre que en la coberta s’hi allotgen les instal.lacions, amb accés

directe des de planta primera i amb ambient exterior.
A partir de la cinquena crugia, l’interior del Pavelló reprèn la doble alçada, i esdevé una
zona d’estada i repòs pels visitants, que connecta visualment amb Cal Ganxó i el carrer
Pi i Margall. Aquesta zona disposa de més vitrines i expositors per l’exhibició dels
articles en venda i pot comptar amb uns seients informals per fer l’estada més agradable
als visitants.
El programa principal que allotja el Pavelló (vestíbul d’accés, informació de les activitats
del Museu, venda d’entrades, control d’accés, control centralitzat de les instal.lacions,
venda d’articles vinculats al món del suro, espai de treball, lloc de rebuda i estada dels
visitants, accés a les sales del Museu,...) es resol en planta baixa en uns 195 m2
construïts.
La resta del programa correspon a espais tècnics d’instal.lacions i logístics que
s’allotgen en dos grans àmbits: d’una banda, en la planta soterrani (215 m2 construïts)
s’hi situaran els quadres elèctrics, cambres d’instal·lacions i magatzems. Aquesta planta
situada a nivell dels serveis sanitaris del Museu (cota 65.98) disposa d’accés amb el
muntacàrregues-ascensor que el relaciona sense barreres amb les dues plantes
superiors del Museu.
D’altra banda, aquelles instal.lacions que necessiten gran intercanvi d’aire amb l’exterior
i que, molt probablement seran instal.lades en una fase posterior, es situaran en la
planta coberta (60.3 m2 construïts), amb accés des de la planta primera del Museu.
El Pavelló d’accés es situa a la cota 69.46, de manera que la Plaça del Museu és una
superfície pràcticament plana que resol la continuïtat dels espais exteriors contigus amb
suaus pendents (rampa des del Carrer Pi i Margall 6.4%, rampa a Plaça de Can Mario 5%)
i permet l’accés adaptat a la planta baixa de Cal Ganxó.
Respecte a l’interior de Can Mario la cota d’accés del Pavelló, en contacte estret amb la
zona de comunicacions verticals del Museu (escala i muntacàrregues/ascensor), dóna
solució a l’accessibilitat general de l’edifici. A més a més de l’òbvia inexistència de
barreres arquitectòniques tant a l’interior com a l’exterior de la Plaça, s’ha intentat
potenciar l’accessibilitat a partir de la claredat dels accessos que permeten a l’usuari
entendre l’edifici i orientar-se ràpidament. Els recorreguts tant del Pavelló com de
l’escala del Museu, també s’organitzen per facilitar l’orientació de l’usuari. En aquest
sentit la doble alçada just en el punt d’entrada a les naus permet una comprensió global
de l’equipament.
Des de l’ampli replà d’accés (situat a la cota 69.46) l’escala descendent acompanya fins a
la planta baixa (67.54) o fins a la planta primera (72.64). L’accés al soterrani (65.98) que
conté programa de serveis (sanitaris, magatzems, instal·lacions,...) es fa des del nucli
principal, en continuïtat amb l’escala general. El circuït principal queda ben jerarquitzat
pel desenvolupament geomètric de l’escala.
Pel que fa als acabats, el tractament escultòric del volum fa que predomini un sol
material, l’ acer corten, que s’aplica amb diversos tipus d’acabat (xapes llises,

perforades, lames...) en façanes, coberte, revestiments interiors,...
Es proposen també diverses aplicacions constructives del suro (integrat en paviment de
terratzo, com a celras amb propietats fonoabsorbents, com a morter projectat,...)
La plaça
La proposta intenta donar a la Plaça del Museu una entitat pròpia, vinculada a les
activitats del Museu, però sense que trenqui els lligams amb la resta d’espais lliures del
conjunt de Can Mario.
Per les seves dimensions, per la relació amb el Pavelló d’entrada del Museu i amb Cal
Ganxó, per l’accessibilitat a peu pla als espais interiors d’ús públic del Museu, pel seu
disseny auster, abstracte i en estreta relació amb els materials emprats al Pavelló,
intenta de totes totes no ser un espai residual, malgrat la confluència de factors de
desordre externs.
S’ha volgut potenciar el seu valor com a plaça cívica, de trobada de transeünts i accés
dels visitants, però vol oferir un ambient propi, amb uns clars referents al món del suro.
Per una banda, vol ser un testimoni de l’ecosistema vegetal de les suredes, matisat pel
tipus d’ús i manteniment d’un entorn urbà. Per l’enjardinament es proposa la presència
d’arbres, arbusts i plantes, com ara roures martinencs, suros, alzines, brucs, cirerers
d’arboç, arítjols, heures, falgueres, gallerincs i d’altres espècies comuns en els boscos
propers. Per l’altra, vol recordar la vessant de la transformació del suro, a través de
referents com ara els “fardos” apilats en tants patis de les nostres fàbriques i l’ús de
materials com l’acer corten o el formigó, més propis dels ambients industrials.
Apropant el Pavelló d’entrada cap a la façana Nord de Can Mario s’allibera un gran àmbit
que pot allotjar activitats del Museu a l’aire lliure, servir de suport a possibles usos
públics de la planta baixa de Cal Ganxó i oferir un nou espai urbà endreçat i amb qualitat
ambiental.
La Plaça també vol fer referència a tota la vida cultura i social vinculada a la indústria del
suro: presidida tant per l’edifici de Cal Ganxó, elegant i exent, que representa el passat
del món surer, com per la nova imatge del Museu, que vol destacar el futur optimista,
d’amalgama entre ecologia, indústria, tecnologia, recerca i cultura, això sí, sense perdre
de vista el referent de la torre.
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
op [ team] . scp
arquitectes

quadre de superfícies
PLANTA SOTERRANI (P.-1, cota -3.48)
-1.01 Vestíbul 21,31 m2
-1.02 Arxiu 25,20 m2
-1.03 Magatzem 24,78 m2
-1.04 Instal·lacions 40,67 m2
-1.05 Magatzem general 43,21 m2
Total superfície útil 155,17 m2
PLANTA D’ACCÉS (P.A, cota 0.00)
A.01 Cancell tèrmic 19,46 m2
A.02 Vestíbul d’accés 45,73 m2
A.03 Armariets i centralització instal·lacions 8,70 m2
A.04 Informació i control 12,23 m2
A.04 Botiga 83,10 m2
Total superfície útil 168,24 m2
PLANTA PRIMERA (P.1, cota 73.01-72.86)
1.01 Instal·lacions (exterior) 58.61 m2
Total superfície útil 58,61 m2
183,21 m2
195,00 m2
60,30 m2
TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA PAVELLÓ 395.83 m2
TOTAL SUPERFÍCIE URBANITZACIÓ (PORXO) 35,25 m2
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
proposta
4.2
op [ team] . scp
arquitectes

normativa vigent
Àmbit General
Ley de Ordenación de la Edificación.
Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos
generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105
Codi Tècnic de l’Edificació
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)
Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación
D. 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)
Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)
Libro de Ordenes y visitas
D 461/1997, de 11 de març
Certificado final de dirección de obras
D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
Accessibilitat
Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques
Llei 20/91 DOGC: 25/11/91
Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91
D. 135/95 DOGC: 24/3/95
Ley de integración social de los minusválidos
Ley 13/82 BOE 30/04/82
DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Seguretat d’utilització
DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Seguretat en cas d’incendis
normativa
5.1

DB SI Seguretat en cas d’Incendi
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris
a l’NBE-CPI-91
D 241/94 (DOGC: 30/1/95)
Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en
función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego
RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)
Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)
RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
Estalvi d’energia i medi ambient
DB HE-1 Limitació de la demanda energètica
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 DOGC: 16/02/2006
Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en
cadascun d’ells
Protecció enfront del soroll
NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios
O. 29/9/88 BOE: 8/10/88
Llei de protecció contra la contaminació acústica
Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002
Ley del ruido
Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003
Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis
D. 21/2006 DOGC: 16/02/2006
Seguretat estructural
NBE-AE-88 Acciones en la edificación
RD1370/88 (BOE: 17/11/88)
NBE-EA-95 estructuras de acero en edificación
RD 1829/95 (BOE: 18/1/96)
NBE-FL-90 muros resistentes de fábrica de ladrillo
RD 1723/90 (BOE: 4/1/91)
NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación
RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)
NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les
obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges
O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)
EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de
hormigón estructural realizado con elementos prefabricados
RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)
EHE Instrucción de Hormigón Estructural
RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius
NBE-QB-90 cubiertas con materiales bituminosos
RD 1572/90 (BOE: 7/12/90) actualització normes UNE (O de 5/7/96, BOE: 25/7/96)
Materials i elements de construcció
RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques
de hormigón en las obras de construcción
O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)
RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos
O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)
UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó
O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)
RC-03 Instrucción para la recepción de cementos
RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)
RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las
obras de construcción
O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85)
RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las
obras de construcción
O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)
Control de qualitat
Control de qualitat en l'edificació
D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89,
11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a
l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents
O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.
D 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)
Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas
RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)
Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados
D 30/1/97 (BOE: 6/3/97)
Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i
cobertes i d'elements resistents components de sistemes
D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)
Instal·lacions de protecció contra incendis
Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)
RD 1942/93 (BOE:14/12/93)
Instal·lacions de fontaneria
Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua
O 9/12/75 (BOE: 13/1/76) correcció d'errors (BOE: 12/2/76)
DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Regulación de los contadores de agua fría
O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges
(d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de
catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la
generalitat de catalunya).
D 202/98 (DOGC: 06/08/98)
Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)
Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.
RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)
Criterios sanitarios del agua de consumo humano
RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)
Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 DOGC: 16/02/2006
Instal·lacions tèrmiques
DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats
d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament
d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques
complementaries.
O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)
Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios
(DOCE 04.01.2003)
Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas
RD 275/1995
Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el
RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.
(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)
RD 769/99 (BOE: 31/06/99)
Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor
per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)
RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)
Instal·lacions d’electricitat
Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas
Complementarias.
RD 842/2002 (BOE 18/09/02)
DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa
Tensió
D 363/2004 (DOGC 26/8/2004)
Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió
Instrucció 7/2003, de 9 de setembre
Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges
Instrucció 9/2004, de 10 de maig
Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a
línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación
RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)
Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación
Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
Reglamento de líneas aéreas de alta tensión
D 3151/1968
Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos
de autorización de instalaciones de energia eléctrica
RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)
Instal·lacions d’il·luminació
DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Instal·lacions de parallamps
DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp
RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Gas natural i GLP
Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus
instrucciones tècnicas complementarias
RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) en vigor el 4/3/2007
Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos,
colectivos o comerciales
RD 1853/93 (BOE: 24/11/93) quedarà derogat pel RD 919/2006
Reglamento general del servicio público de gases combustibles
D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat pel RD 919/2006
Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras
de gases combustibles
O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86) quedarà derogat pel RD 919/2006
Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig
O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat pel RD 919/2006
Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo
(glp) en depósitos fijos
O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86) quedarà derogat pel RD 919/2006
Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de
capacitat superior a 15 kg
Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)
Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat
no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació
Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)
Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas
complementarias
RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88) quedarà derogat pel RD 919/2006
Aparatos a gas

RD 1428/1992 (BOE: 2/12/1992) correcció errades (BOE:23/1/1993)
Gas – Oli
Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso
propio"
RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)
Instal·lacions de Telecomunicacions
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de
telecomunicación
RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el
acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la
actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.
(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).
RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)
Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las
infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de
telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de
equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.
Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)
Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de
Ordenación de la Edificación
Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)
Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i
altres serveis per cable als edificis.
D 172/99 (DOGC: 07/07/99)
Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a
l’accés al servei de telecomunicacions per cable
D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)
Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació,
adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades
associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.
D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)
Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya
D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)
Instal·lacions de Transport. Aparells elevadors
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo,
95/16/CE, sobre ascensores
RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)
Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament
Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors
O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)
Reglamento de aparatos elevadores
O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75;
10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)
Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores
O. 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas
Complementarias
(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)
RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)
ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores
electromecánicos.
(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament
anteriorment esmentats)
O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)
Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de
descripciones técnicas
derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament
anteriorment esmentats.
Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)
Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las
inspecciones periódicas
O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)
Condicions tècniques de seguretat als ascensors
O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)
Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i
inspecció periòdica
Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)
Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas
Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97)
Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso
Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)
Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes
RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)
Residus d’obra i enderrocs
Residus
Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.
Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos
O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero
Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
op [ team] . scp
arquitectes

esum de pressupost
capítol Import €
01 moviment de terres 5.705,86
01. 01 moviment de terres 3.297,14
01. 02 enderrocs 2.408,72
02 fonaments 5.486,06
03 estructura 73.565,57
03. 01 murs de contenció i pilars 20.074,11
03. 02 estructura 50.664,76
03. 03 impermeabilitzacions 2826,70
04 ram de paleta 20.267,89
05 coberta 23.609,16
06 proteccions al foc 19.413,63
07 acabats interiors 62.202,73
07. 01 revestiments 20.269,47
07. 02 pintura 4.987,79
07. 03 cel rasos 36.945,47
08 paviments 21.833,48
09 façanes 277.809,52
09. 01 revestiments de xapa 174.631,60
09. 02 envidrament 44.905,41
09. 03 obertures 58.272,51
10 sanejament 5.047,70
11 serralleria 4.308,64
12 fusteria 5.241,00
13 instal·lacions 9.338,20
14 seguretat i salut 6.725,00
15 control de qualitat 2.530,29
pressupost d’execució material [ PEM ] Total 543.310,20
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
pressupost
6.1
op [ team] . scp
arquitectes

pressupost per contractar
concepte Import €
pressupost d’execució material [ PEM ] 543.310,20
13 % despeses generals 70.630,33
06 % benefici industrial 32.598,61
subtotal 646.539,14
16 % I.V.A. 103.446,26
pressupost per contracte [ PEC ] 749.985,40
Aquest pressupost per a la construcció del Pavelló d’Accés a Can Mario que correspon a la
FASE 4 de construcció de la Nova Seu del Museu del Suro de Palafrugell, puja la quantitat de:
Set-cents quaranta-nou mil nou-cents vuitanta-cinc euros amb quaranta cèntims
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
pressupost
6.2
op [ team] . scp
arquitectes

termini d’execució
El termini previst per l’execució del Pavelló d’accès a la nova seu del Museu del Suro de
Palafrugell a can Mario es de 8 (vuit) mesos,
Donant compliment a l’article 128 del Reglament General de Contractació de l’Estat, el
contractista que resulti adjudicatari del present projecte de construcció el Pavelló
d’accès a la nova seu del Museu del Suro de Palafrugell, tindrà que realitzar un programa
de treball de les obres en els termes de les disposicions de l’esmentat reglament.
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
execució
7.1
op [ team] . scp
arquitectes

contractista
La classificació exigida al contractista del present projecte d’edificació a realitzar en el
termini de 8 (vuit) mesos amb un pressupost de contracta de 749.845,40 euros (set-cents
quaranta-nou mil vuit-cents quaranta-cinc euros amb quaranta cèntims) es:
GRUP C
SUBGRUP 2
CATEGORIA E
barcelona, novembre de 2008 glòria piferrer | santi orteu | xavier farré
execució
7.2
op [ team] . scp
arquitectes