L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010.
tant per tenir sòls més profunds com per la seva topografia en forma d’embut que
afavoreix la retenció d’aquesta. 9
5.2 Biogeografia
L’ interès geobotànic de les formacions vegetals del massís del Garraf resideix en el fet
que són l’exemple més septentrional d’una vegetació més aviat típica d’hàbitats situats
més al sud del litoral peninsular i a les Balears. 10 Aquest fet es degut als aspectes que
hem comentat anteriorment; tant el clima com la litologia, que aquí juga un paper
molt important tal i com s’indica a l’apartat de geologia, són claus per la configuració
del paisatge subdesèrtic típic del Garraf.
Aspectes generals de la geobotànica del Garraf
El primer que podríem observar és que el cobriment vegetal no varia gairebé res al
llarg de l’any. Ens trobem en una zona biogeogràfica més benèvola en quant a
temperatures que en latituds més septentrionals, el que permet l’existència d’una
vegetació de caire perennifoli. A nivell de recursos hídrics, passa ben al contrari de
manera que la vegetació ha hagut de desenvolupar estratègies per tal d’adaptar-se a la
sequera i a la aridesa del territori com són les espines, les fulles aciculars, les reïnes i
substàncies volàtils. Aquestes característiques els hi permeten tenir una defensa
contra la herbivoria. 11 Fins aquí estem descrivint el que és el cas de la vegetació
Mediterrània.
Una altra característica remarcable, és que el Garraf ha estat dividit per diversos autors
en dues zones ben marcades: el Garraf blanc, la zona del vessant marí i el Garraf
vermell, la zona d’interior. La primera, allà on es situa aquest projecte, amb sòls
calcaris, el paisatge és d’aspecte subdesèrtic, de vegetació molt baixa dominada per la
màquia de garric i margalló amb llentiscle i ullastre i vegetació rupícola a les costes (on
trobem te de roca entre d’altres herbàcies destacables). A les terres d’interior en canvi
domina l’alzinar i el marfull sobre substrat silícic rogenc i conglomerat. Tot i això,
aquesta última formació d’interior és difícil d’observar degut a les pertorbacions i
accions antròpiques patides per el territori (incendis, estassades, ramaderia). El Garraf
ha patit dos grans incendis: el de 1982 i el de la primavera del 1994, un gran incendi va
afectar 4.300 Ha del parc de les 10.800 que té en la seva totalitat.
9 (Oriol Ortiz com.verb, 2010)
10 Les variacions espacials de les plantes i la vegetació entre la cala Ginesta i el pic del Martell, III
Trobada d’estudiosos del Garraf, Diputació de Barcelona.
11 Guia del Parc Natural del Garraf, diputació de Barcelona.
18