L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

More documents

Recommendations

Info

L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010. Europa. A més a més, i com s’indica a la taula, és justament al Parc Natural del Garraf on troba el límit de distribució més septentrional d’aquesta. Fotografia 3. Observem un margalló jove (esq.) i un de molt més madur amb les inflorescències així com les espines interiors característiques (dreta). Font:pròpia al recinte d’hort. Aquesta palmera antigament havia tingut molt usos per als humans (s’usaven les flors per a fer amanides, les fulles seques per escombres i cabassos) apart de resultar ser el “pa de guineu” per ser un component important de la seva dieta 14 . Tot i així, l’ús que en feien les poblacions no comprometia la viabilitat de la seva població. Malauradament, a finals del segle XX va ser negoci la venta de margalló per a jardins privats 15 i fins i tot en jardineria pública a preus força elevats, fet que encara avui dia podem observar al centre de Barcelona i al Vallès. Això va suposar una disminució substancial de la població de margalló salvatge que va ser finalment protegit. A data de 5 de novembre del 1984 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya 16 anuncia que restava prohibida la recol·lecció de margalló, prohibició que avui dia és manté. Per tant, serà important respectar tots els exemplars joves i madurs d’aquesta espècie que creixin al recinte de l’hort. Plantes de conreu típiques del Garraf Tant el clima com la geologia del Garraf han limitat i limiten actualment la activitat agrícola. Els sols són minsos i el clima àrid en combinació amb la litologia. Tot i així, trobem cultius de vinya, que és el principal, fruiters, cereals, lleguminoses i hortalisses. Principalment trobem vinya (Vitis vinifera), diverses varietats d’ordi ((Hordeum vulgare, H. Hexasticum, H. Zeocriton, H. Distichum), el pomer (Pyrus malus) que és el 14 MIÑO, A. (1998) Guia del parc natural del Garraf, Ed. Diputació de Barcelona. 15 (BOADA, M, com.verb, juny 2010) 16 Extret del web del DARP. 22
L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010. fruiter més abundant en nombre tot i que els garrofers, oliveres, ametllers i presseguers també tenen gran importància. 17 5.3 Social. Descripció del Palau Novella en l’antiguitat La zona de la Plana Novella, que engloba el Palau Novella i la urbanització circumdant, té una llarga història d’usos i persones que l’han habitat. Se sap de l’existència d’una casa pairal al 1601, i que al llarg del segle XVII s’hi va assentar població a la zona. A finals del segle XIX, al 1885, el propietari d’algunes de les terres de la zona,en Pere Domènech, va encomanar la construcció d’una colònia agrícola. En aquesta colònia s’hi establiren set famílies que treballaven la terra circumdant. Els cultiu principal era el de la vinya 18 . L’antiga bodega del Palau Novella és l’actual refectori del monestir, on els monjos i les monges budistes, així com els visitants fan els àpats. Tot i això, l’esplendor de la colònia va durar pocs anys donat que de seguida va arribar la plaga de la fil·loxera, que va acabar amb gairebé tots el ceps de Catalunya i França. El Palau Novella és doncs una construcció que data del 1890 subvencionada per Pere Domenech, un indià que retornava de fer fortuna a les Amèriques, i dissenyada per l’arquitecte Manel Comas i Thos. Segons fons orals, la fortuna que feu en el seu dia Pere Domenech, va ser el resultat del més dur dels tràfics d’esclaus. Retornà i feu construir aquesta mansió eclèctica i diversa que engloba quantitat d’estils diferents, des de sales i salons barrocs, molt adornats i recargolats, estàtues femenines d’estil renaixentista fins a banyeres amb detalls àrabs i latrines provinents d’Anglaterra. Ens trobem, doncs, dintre d’un conjunt arquitectònic únic i especial. 19 La finca s’ha dividit en dues zones, tal i com es veu a la figura 5, segons els usos tradicionals que socialment se li havien donat al territori i tenint en compte els usos i la funcionalitat futura. La Zona 1 (àmbit 1) que és la que es troba més propera al monestir i la que està més íntimament unida a la vida d’aquest, anteriorment estava dedicada a cultius hortofrutícoles i arbres fruiters. Molts van ser talats abans del traspàs de la finca amb la intenció de construir-hi un camp de golf. És en aquesta zona, i concretament en els entorns més immediats, on es troba la futura zona d’horta i on es desenvolupa el projecte Medinat. En aquesta zona podem observar la Estupa per ser una construcció estèticament diferenciada i poc usual i amb una funcionalitat molt lligada a l’esperit Budista, ja que es tracta d’una construcció que exemplifica la il·luminació. També 17 MIÑO, A. (1998) Guia del parc natural del Garraf, Ed. Diputació de Barcelona. 18 ROMERO- LENGUA, J. et al. (Desembre 2008) Pla de Gestió de l’entorn del Monestir Sakya Tashi Ling. 19 (RUIZ, C., com.verb, juny 2010) 23
Page 1 and 2: L’Hort del Monestir Budista Sakya
Page 3 and 4: L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 21: L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 73 and 74:
L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121:
show all

L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?