L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010.
Tot i això, no es difícil equilibrar aquest pH de partida de l’aigua de pluja encalant el
dipòsit on s’emmagatzema, si convé, per tal de mineralitzar i basificar l’aigua
lleugerament tot i que no és necessari donat que les plantes hi estan acostumades.
El fet de tenir una mineralització dèbil, a més, evita problemes de salinització. A la
llarga, però, hem de mantenir bones condicions orgàniques i minerals per al sòl ja que
sinó es podria acabar rentant excessivament.
Per altra banda, en trobar-nos en clima mediterrani, no excessivament plujós,
l’atmosfera no estarà massa rentada de partícules en suspensió ni contaminants.
S’haurà de tenir en compte de separar els primers metres cúbics de pluja que arribin a
les teulades depenent de l´ús que li vulguem donar.
Tanmateix, en el cas del reg, seria convenient instal·lar filtres per eliminar les possibles
partícules d’argiles llims, bacteris, fongs i algues que poguessin ocasionar
obstruccions. El fet que no tingui una duresa elevada disminueix considerablement el
problema de precipitació de carbonats i la conseqüent obstrucció del sistema.
Per altra banda, en el cas de l’aigua de boca de l’aqüífer de la Plana Novella, ens
trobem amb una duresa elevada (>200 mg/l) que podria provocar problemes en el reg,
donada la precipitació de carbonats a temperatures elevades (a l’estiu quan toca el sol
a les mànegues). També val la pena senyalar els primers indicis de salinització o
intrusió salina que pateix la costa del Garraf i que els hi fa prendre valors d’entre 1.000
i 10.000 µS/cm. Aquest fet no afecta de manera preocupant a la Plana Novella però
s’accentua quan ens dirigim cap a la costa.
En quant a nitrats, la OMS va establir al 2004 que les aigües destinades al consum no
superessin els 35 50 mg/l. Ens trobem dintre del llindar admissible tot i que
desconeixem les concentracions de nitrits que també s’utilitzen per calcular l’índex. Els
nitrats poden tenir greus conseqüències per a la salut ja sigui per l’increment de
metehemoglobina a la sang (incapaç de transportar oxigen). O bé, per la formació de
derivats cancerígens (com les nitrosamines). Regar amb aigües que contenen un excés
de nitrats pot perpetuar la contaminació dels aqüífers.
La qualitat de les aigües provinents de fitodepuració depèn del seu orígen, de com has
estat usades i tractades etc. Tot i això, el contingut en matèria orgànica (ja sigui per
restes orgàniques o sabons) sol ser elevat al influent i es redueix en un 20 % en el
efluent. 36 En el cas que reguéssim amb aquest tipus d’aigua, la possible matèria
orgànica (N, P) que hi pugui haver podria ser beneficiosa sempre i quan reguem arbres
35 Valor extret del web del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
36 Manual de Fitodepuración en humedales. MD. Curt.
44