L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

More documents

Recommendations

Info

L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010. observem el llac romàntic que també està pendent de ser rehabilitat i que va ser font d’inspiració per a artistes com Dalí. La zona 2 (àmbit 2 i 3), la més allunyada de la vida monàstica, va ser dedicada a la producció de vinya i blat fins al segle XIX. Actualment hi ha prats i matollars Mediterranis i la zona està classificada com a Zona d’Interés Natural tant per les seves característiques biogeogràfiques com per el seu interès geomorfològic i paisatgístic (elevacions i fondos de Vallgrassa i Cova Fumada). La idea de la comunitat és doncs que sigui una àrea amb un ús protector on la intervenció sigui baixa i quasi nul·la. Fotografia 4. Imatge de la façana d’aquesta construcció eclèctica on es poden intuir els dos retrats a banda i banda de la porta d’en Pere Domènech i la seva estimada, Maria Vilanova. Font: pròpia. 5.4 Monàstic i ideològic. Ens situem dintre d’una comunitat religiosa, concretament budista, de la tradició Ngamgpa és una de les dues corrents dintre del budisme Vajrayana [barrayana]. Al budisme hi ha tres vehicles: Hinayana, Mahayana i Vajrayana. Hinayana o petit vehicle, Mahayana o gran vehicle i Vajrayana. Aquest últim, on ens situem, és un tipus de Mahayana però amb unes característiques concretes que el fan especial. També anomenat “vehicle llampec” donat que és una via ràpida per aconseguir la il·luminació en comparació als altres dos vehicles. 20 20 Història del Budisme. Document intern Monestir Budista Sakya Tashi Ling cedit per Jordi Gómez. 24
L’Hort del Monestir Budista – Parc Natural del Garraf 2010. “El fonament del Budisme és la recerca de la felicitat completa i permanent”. El budisme té com a objectiu principal la divulgació de valor espirituals que fomentin el creixement personal i el humanisme de les persones mitjançant l’amor bondadós en comptes de la por i la desconfiança, per tal de cultivar la pau i la justícia entre tots els éssers vius a través de l’acció social. Per dur a terme la seva labor transformadora , es recolzen en diverses activitats al voltant de la educació, la cultura, la societat, la defensa del medi ambient, de la natura i de la salut “en benefici del major nombre d’éssers possibles”. Per afavorir aquesta tasca divulgativa i de transformació i contacte amb la societat no és un requeriment el vot de pobresa ni de celibat en el vehicle en que ens situem. El budisme té una percepció de la natura com a una entitat sagrada, viva i perceptora del que la rodeja, pel que és molt important tenir-ne cura com a ésser viu que és. La natura des del punt de vista del budisme també està en continua transformació, és canviant i pot ser transformadora per aquells que s’acosten i conviuen amb ella. La proposta és la de contemplar la natura com a font d’informació privilegiada i aprendre’n d’ella. Aquest fet conjuga perfectament amb les principis de permacultura que s’exposaran més endavant. El budisme considera també, dintre dels ensenyaments de les quatre nobles veritats, que la font de patiment bàsica de l’ésser humà prové de la separació d’allò que ens rodeja. Aquesta sensació constant de barrera, límit i separació genera una resistència cap al que simplement és, cap al que ens envolta i ens passa. Ens impedeix veure que tots formem part del mateix i que el mal que fem a la natura o a altres persones repercuteix negativament en el sistema global i en nosaltres, ans al contrari, si utilitzem la nostra energia per a fer coses positives i generadores de bones energies això és nota en el nostre entorn 21 . El projecte filosòfic que hi ha darrera de la iniciativa,va ser dut a terme per l’abad i fundador Lama Jamyang Tashi Dorje Rinponché. A través de l’observació de la societat actual es poden destacar aspectes que impulsen a la Comunitat Budista, i cada cop a més persones, a voler un canvi i a promoure’l amb impuls i convicció pel bé de tots i totes en un futur ja força immediat. Alguns d’aquests aspectes que porten a tanta gent avui dia a voler i treballar per un canvi podrien ser: d’individualisme, les injustícies socials, la contaminació de l’ambient, de l’aigua, de l’aire i dels aliments, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la infelicitat. Aquestes i altres malalties socials ens porten avui dia cap un moment de canvi, cap a una transformació del que ha estat fins avui dia una societat postindustrial que s’havia descuidat les coses més primordials i essencials com la cura del 21 Los monjes budistas de Sakya Tashi Ling, miembros de la UICN, presentan el proyecto Medinat, el jardín sagrado del Garraf, Laboratori de monjos budistes. Barcelona, octubre 2008. 25
Page 1 and 2: L’Hort del Monestir Budista Sakya
Page 3 and 4: L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 23: L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 75 and 76:
L’Hort del Monestir Budista - Par
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121:
show all

L'Hort del Monestir Budista Sakya Tashi Ling - Recercat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?