L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya
L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya
L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>2010</strong><br />
L’ESTAT DEL MÓN<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures<br />
El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat<br />
INFORME DEL WORLDWATCH INSTITUTE<br />
SOBRE EL PROGRÉS CAP A UNA SOCIETAT SOSTENIBLE
2 0 1 0<br />
L’ESTAT DEL MÓN<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures<br />
El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat
© Copiright <strong>2010</strong> Worldwatch Institute<br />
Títol original: <strong>2010</strong> State of the World. Transforming cultures. From consumerism to sustainability<br />
www.worldwatch.org<br />
© Copyright <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> – Unescocat, per a la versió catalana<br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>. La transformació <strong>de</strong> les cultures. El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat.<br />
Traducció: Marc Alba Romà, Carme Geronès Planagumà<br />
Revisió lingüística: Patrícia Ortiz Cuevas, Agnès Paltor Lluís<br />
Disseny: Lyle Rosbotham<br />
Edició: Montflorit Edicions i Assessoraments, sl<br />
Primera edició: març <strong>2010</strong><br />
ISBN: 978-84-95705-96-9<br />
Aquest llibre està imprès en paper reciclat
L’ESTAT DEL MÓN<br />
Mona Amo<strong>de</strong>o<br />
Robin An<strong>de</strong>rsen<br />
Ray An<strong>de</strong>rson<br />
Cecile Andrews<br />
Judi Aubel<br />
Albert Bates<br />
Walter Bortz<br />
Robert Costanza<br />
Cormac Cullinan<br />
Jonathan Dawson<br />
John <strong>de</strong> Graaf<br />
Robert Engelman<br />
2 0 1 0<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures<br />
El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat<br />
Informe <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute sobre<br />
el progrés cap a una societat sostenible<br />
Erik Assadourian, Director <strong><strong>de</strong>l</strong> projecte<br />
Joshua Farley<br />
Susan Finkelpearl<br />
Kate Ganly<br />
Gary Gardner<br />
Amy Han<br />
Jim Hartzfeld<br />
Toby Hemenway<br />
Yoshie Kaga<br />
Ida Kubiszewski<br />
Susan Linn<br />
Johanna Mair<br />
Michael Maniates<br />
Linda Starke i Lisa Mastny, Editores<br />
Pamela Miller<br />
Kevin Morgan<br />
Peter Newman<br />
David W. Orr<br />
Michael Renner<br />
Jonah Sachs<br />
Ingrid Samuelsson<br />
Juliet Schor<br />
Michael H. Shuman<br />
Roberta Sonnino<br />
Wanda Urbanska
Consell <strong>de</strong> direcció <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute<br />
Tom Crain<br />
Presi<strong>de</strong>nt<br />
EUA<br />
Robert Charles Friese<br />
Vicepresi<strong>de</strong>nt<br />
EUA<br />
Geeta B. Aiyer<br />
Tresorer<br />
EUA<br />
Nancy Hitz<br />
Secretària<br />
EUA<br />
Ray An<strong>de</strong>rson<br />
EUA<br />
L. Russell Bennett, Esq.<br />
EUA<br />
Marcel Brenninkmeijer<br />
SUïSSA<br />
James Cameron<br />
RE g n E Un i t<br />
Cathy Crain<br />
EUA<br />
James Dehlsen<br />
EUA<br />
Christopher Flavin<br />
EUA<br />
Ed Groark<br />
EUA<br />
Satu Hassi<br />
Fi n l à n d i A<br />
Jerre Hitz<br />
EUA<br />
Jeffrey Lipton<br />
EUA<br />
Akio Morishima<br />
JA p ó<br />
Sam Myers, MD, MPH<br />
EUA<br />
Ajit Nazre<br />
EUA<br />
Izaak van Melle<br />
pA ï S o S BA i x o S<br />
Wren Wirth<br />
EUA<br />
Emèrits:<br />
Øystein Dahle<br />
no R U E g A<br />
Ab<strong>de</strong>rrahman Khene<br />
Al g è R i A<br />
Andrew E. Rice<br />
EUA
Equip <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute<br />
Erik Assadourian<br />
Investigador<br />
Benjamin Block<br />
Redactor<br />
Amanda Chiu<br />
Associada al projecte<br />
Juliane Diamond<br />
Adjunta <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
assistent <strong><strong>de</strong>l</strong> presi<strong>de</strong>nt<br />
Robert Engelman<br />
Vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> programes<br />
Barbara Fallin<br />
Directora financera<br />
i administrativa<br />
Christopher Flavin<br />
Presi<strong>de</strong>nt<br />
Gary Gardner<br />
Investigador<br />
Brian Halweil<br />
Investigador<br />
Col·laboradors<br />
Zoë Chafe<br />
Anna da Costa<br />
Hilary French<br />
Yingling Liu<br />
Directora <strong><strong>de</strong>l</strong> programa<br />
per a la Xina<br />
Trudy Loo<br />
Director <strong>de</strong> donacions<br />
particulars<br />
Lisa Mastny<br />
Editora <strong>de</strong> la revista World<br />
Watch<br />
Alice McKeown<br />
Director <strong>de</strong> Vital Signs<br />
Online<br />
John Mulrow<br />
Membre <strong><strong>de</strong>l</strong> MAP d’energia<br />
sostenible<br />
Danielle Nierenberg<br />
Investigadora<br />
Alexan<strong>de</strong>r Ochs<br />
Director <strong>de</strong> Clima i Energia<br />
Thomas Prugh<br />
Editor <strong>de</strong> la revista<br />
Mia MacDonald<br />
Eric Martinot<br />
Sandra Postel<br />
World Watch<br />
Darcey Rakestraw<br />
Director <strong>de</strong> comunicació<br />
Mary Redfern<br />
Directora <strong>de</strong> relacions<br />
institutionals<br />
Michael Renner<br />
Investigador<br />
Lyle Rosbotham<br />
Directora artística<br />
Janet Sawin<br />
Investigadora<br />
Patricia Shyne<br />
Directora <strong>de</strong> publicacions<br />
i màrqueting<br />
Molly Theobald<br />
Investigadora<br />
Julia Tier<br />
Adjunta <strong>de</strong> comunicació<br />
Payal Sampat<br />
Molly O’Meara Sheehan
Aquest llibre es va concebre a la tardor <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 en<br />
un dinar amb l’expresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Junta <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch,<br />
Øystein Dahle. Mentre menjàvem un plat <strong>de</strong><br />
pasta a Oslo, tots dos vam parlar sobre com hauran<br />
<strong>de</strong> canviar les cultures <strong>de</strong> consum perquè l’espècie<br />
humana es pugui <strong>de</strong>senvolupar realment. De tornada<br />
a Washington, vaig proposar la i<strong>de</strong>a d’afrontar aquest<br />
tema a L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>. En certa manera em va<br />
sorprendre que el personal <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch i la Junta<br />
<strong>de</strong> Directors em donessin llum verda. En primer lloc,<br />
els vull agrair a tots ells la confiança que van <strong>de</strong>mostrar<br />
perquè una qüestió com aquesta fos un tema valuós<br />
per a la nostra publicació emblemàtica, encara que<br />
resulti polèmic. Vull agrair especialment al presi<strong>de</strong>nt<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch, Christopher Flavin, la confiança que<br />
ha dipositat en mi per dur a terme aquesta i<strong>de</strong>a.<br />
Després d’un breu moment d’eufòria, va començar<br />
el llarg procés <strong>de</strong> construcció d’aquest llibre. Es va<br />
constituir una comissió <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i l’assessorament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus membres va resultar ser essencial <strong>de</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> principi fins al final. Moltes gràcies a tots vosaltres<br />
per les hores que heu <strong>de</strong>dicat a parlar <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es més<br />
noves tan bon punt sorgien, per suggerir autors i<br />
temes i per ajudar a tirar endavant el projecte.<br />
Bona part <strong>de</strong> la primavera passada es va <strong>de</strong>dicar a<br />
contactar amb el grup d’autors <strong>de</strong> talent que figura a<br />
l’ín<strong>de</strong>x, als quals vull agrair especialment la seva participació:<br />
tots van acceptar <strong>de</strong> compartir gratuïtament<br />
el seu coneixement i les seves i<strong>de</strong>es amb els lectors<br />
<strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Sense la seva generositat, aquest<br />
llibre no hauria estat possible.<br />
Aquest any també tenim una sèrie <strong>de</strong> requadres<br />
breus, que complementen els articles més llargs i<br />
Agraïments<br />
afegeixen més veus i opinions a l’informe. Moltes<br />
gràcies a aquests autors pel seu temps i les seves reflexives<br />
aportacions: Yann Arthus-Bertrand, Eduardo<br />
Athay<strong>de</strong>, Almut Beringer, Michael Braungart, Raj<br />
Chengappa, Patrick Curry, Øystein Dahle, Anne<br />
H. Ehrlich, Paul R. Ehrlich, Gregory C. Farrington,<br />
Satish Kumar, Serge LaTouche, William McDonough,<br />
Julie Ozanne, Lucie Ozanne i Alexan<strong>de</strong>r Rose.<br />
Cal esmentar especialment aquells que han ajudat<br />
a la recerca al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong> darrer any. Estic molt<br />
agraït per les i<strong>de</strong>es comparti<strong>de</strong>s i per l’assistència<br />
rebuda que han fet possible aquest llibre. Gràcies<br />
a Franny Armstrong, Diane Assadourian, Andrew<br />
Balmford, Mark Beam, Guy P. Brasseur, Gene Brockhoff,<br />
Brian Burke, Tony Carr, Robert Corell, Joel<br />
Cowan, Scott Denman, Nancy Durkee, Duane Elgin,<br />
Hilary French, Jim Freund, Nina Frisak, Marcin<br />
Gerwin, Alex Hallatt, Harry Halloran, Jody Heymann,<br />
Yes¸ne Iren, Chris Jung, Hayrettin Karaca,<br />
William Kilbourne, Lynne LaCarrubba, Shawna<br />
Larson, Kalle Lasn, Annie Leonard, Ling Li, Lisa<br />
Lucero, Jan Lundberg, Mia MacDonald, Michael<br />
Maniates, Susanne Martikke, Marc Matthieu, Jim<br />
McDonough, Krystal McKay, Bill McKibben, Olivier<br />
Milhomme, Molly O’Meara Sheehan, Pete Palmer,<br />
Nadina Perera, Barbara Petruzzi, Andrea Prothero,<br />
Paul Reitan, Joan Roberts, Regina Rowland, Peter<br />
Sawtell, Vernon Scarborough, Blair Shane, David<br />
Stoesz, Robert Welsch i a la <strong>UNESCO</strong>, Aline Bory-<br />
Adams, Bernard Combes, Hans d’Orville, Mark<br />
Richmond i Ariana Stahmer. Us estic agraït a tots!<br />
També m’agradaria agrair a Muhammad Yunus<br />
que hagi compartit amablement la seva saviesa i la<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures vii
agraïments l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
seva història en el pròleg d’aquest any. El suport que<br />
ha donat al nostre mo<strong>de</strong>st llibre és tot un honor.<br />
M’agradaria fer menció d’un altre col·laborador<br />
especial, l’artista Chris Jordan, que ens ha il·lustrat<br />
la coberta amb una bonica imatge. Gyre és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
retrats més sorprenents <strong>de</strong> l’amenaça <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme<br />
i <strong>de</strong> les potencialitats úniques <strong><strong>de</strong>l</strong> moment actual<br />
per canviar <strong>de</strong> rumb que mai hagi vist, i estem molt<br />
contents <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r-lo mostrar a la coberta.<br />
Pel que fa a la feina que no es veu, hi ha tres<br />
persones especials sense les quals aquest projecte no<br />
hauria arribat a bon port. Haig d’esmentar en primer<br />
lloc a Linda Starke, extraordinària editora i la persona<br />
<strong>de</strong> més edat <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, amb qui és un plaer<br />
<strong>de</strong> treballar i qui <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>sinteressada va posar<br />
aquest projecte per davant d’ella mateixa una vegada<br />
i una altra. Linda ha estat un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> calma durant<br />
tots els mesos <strong>de</strong> nervis finals i, tenint en compte les<br />
dificultats, per a mi ha estat sens dubte un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> a<br />
seguir. Gràcies, Linda.<br />
Moltes gràcies també a Gary Gardner, que ha<br />
ajudat a millorar diverses aportacions, com la meva.<br />
Tot i que segurament és una feina moltes vega<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>sagraïda, valoro especialment les moltes hores que<br />
Gary va sacrificar a l’estiu perquè aquest llibre passés<br />
<strong>de</strong> manuscrit a producte acabat. Gràcies també a<br />
Lisa Mastny, que també va <strong>de</strong>dicar algunes setmanes<br />
d’aquest estiu a ajudar a polir diversos articles i a produir<br />
una cronologia fascinant <strong><strong>de</strong>l</strong>s episodis ambientals<br />
<strong>de</strong> l’any passat.<br />
Si ens endinsem més en aquesta feina invisible,<br />
cal esmentar vuit investigadors becaris, sense els<br />
quals aquest llibre no hauria estat tan ric, que aquest<br />
any han buscat da<strong>de</strong>s, exemples i i<strong>de</strong>es molt difícils<br />
<strong>de</strong> trobar, han ajudat a buscar autors i fins i tot<br />
han contribuït a l’elaboració <strong>de</strong> diversos requadres<br />
interessants i un article. Deixeu-me expressar el meu<br />
agraïment a cadascú per ordre d’aparició.<br />
Helene Gallis —investigadora en pràctiques <strong>de</strong><br />
molts països, sincera i imaginativa— va començar<br />
quan aquest projecte encara no tenia forma i va jugar<br />
un paper important per donar-n’hi una. Després va<br />
continuar <strong>de</strong>mostrant la seva vàlua ajudant fins al final<br />
en tasques <strong>de</strong> recerca, revisió i redacció.<br />
Eddie Kasner, quan no estudiava salut pública ni<br />
l’ús <strong>de</strong> pestici<strong>de</strong>s a la Xina per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s agricultors,<br />
ajudava a buscar autors i a investigar sobre atenció<br />
sanitària i normes alimentàries sostenibles. Amy Han<br />
va <strong>de</strong>mostrar saber-ne <strong>de</strong> tot una mica i va acabar sent<br />
la creadora i l’administradora <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc web Transforming<br />
Cultures, fent recerca, redactant els posts <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
bloc i acabant un article captivador sobre la funció <strong>de</strong><br />
la música en la construcció <strong>de</strong> societats sostenibles.<br />
Valentina Agostinelli, d’Itàlia, també va ajudar<br />
amb entusiasme en les tasques <strong>de</strong> recerca i va supervisar<br />
diligentment l’any <strong><strong>de</strong>l</strong>s episodis ambientals,<br />
amb la qual cosa va ajudar a produir la cronologia<br />
d’aquest any. Kevin Green va ser una màquina <strong>de</strong><br />
trobar da<strong>de</strong>s, la qual cosa en un lloc com el Worldwatch<br />
és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s millors compliments. Sense la recerca<br />
diligent <strong>de</strong> Kevin, el capítol general no estaria tan ple<br />
d’informació útil.<br />
Mami Shijo, que ve <strong>de</strong> la nostra organització<br />
associada Worldwatch Japan, va exercir una funció<br />
important a l’hora <strong>de</strong> trobar diverses informacions i<br />
d’ajudar a explorar la blocosfera japonesa, tasca que<br />
va ampliar la investigadora becària Emiko Akaishi<br />
en el mes que va passar entre nosaltres. El missatge<br />
<strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong> s’haurà <strong>de</strong> fer sentir al Japó<br />
—una <strong>de</strong> les principals cultures <strong>de</strong> consum— tant<br />
com a l’Amèrica <strong>de</strong> Nord i a Europa, així que us<br />
agraeixo a totes dues que hagueu ajudat a iniciar<br />
aquesta diàleg.<br />
I finalment, en l’últim mes <strong>de</strong> producció, la becària<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Fulbright Stefanie Bowles va ajudar a acabar el<br />
llibre, en va ampliar el contingut i va mantenir l’ordre<br />
<strong>de</strong> la meva tasca. Bona sincronització, Stefanie!<br />
La meva dona, Aynabat Yaylymova, mereix una<br />
menció especial per aguantar-me aquests darreres<br />
mesos, perquè cada cop he viscut més a l’oficina i<br />
totes aquestes i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> viure sosteniblement que<br />
s’expliquen en aquestes pàgines començaven a <strong>de</strong>saparèixer<br />
<strong>de</strong> la pràctica i fins i tot <strong>de</strong> la memòria.<br />
Al Worldwatch, m’agradaria reconèixer la tasca <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
personal i les moltes maneres amb què han contribuït<br />
a aquest llibre. En primer lloc, gràcies a Robert<br />
Engelman, Gary Gardner i Michael Renner per<br />
compartir els seus coneixements en els seus articles i<br />
per ampliar l’abast i la profunditat d’aquest volum.<br />
Gràcies especials a Alice McKeown, que ha revisat<br />
viii WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> agraïments<br />
molts articles i n’ha elevat el nivell en tots els casos.<br />
Juliane Diamond, Brian Halweil, Danielle Nierenberg,<br />
Thomas Prugh, Molly Theobald i la investigadora<br />
sènior Zoë Chafe també van ajudar en la revisió:<br />
moltes gràcies.<br />
Tot i que les paraules d’aquest llibre són <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus autors, la bellesa exterior és <strong><strong>de</strong>l</strong> director artístic<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch, Lyle Rosbotham. Lyle va dissenyar<br />
aquest llibre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la coberta fins a la contracoberta i<br />
va trobar les esplèndi<strong>de</strong>s imatges que il·lustren moltes<br />
<strong>de</strong> les seves pàgines. Si una imatge val més que mil<br />
paraules, aleshores ell sol va afegir un centenar <strong>de</strong><br />
pàgines brillants a L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>, tot sense talar<br />
ni un sol arbre <strong>de</strong> més!<br />
Gràcies a Patricia Shyne per tota la feina que ha<br />
dut a terme amb els nostres socis arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> per<br />
garantir que aquestes i<strong>de</strong>es i aquests exemples <strong>de</strong><br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> siguin divulgats a tot arreu. I al nostre<br />
equip <strong>de</strong> comunicació, Darcey Rakestraw i Julia Tier,<br />
per difondre encara més aquest missatge, tant a través<br />
<strong>de</strong> la premsa com a través <strong>de</strong> la seva ajuda en la coordinació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> nou bloc Transforming Cultures.<br />
Una gran reverència <strong>de</strong> gratitud també per a<br />
l’equip <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament —Courtney Berner,<br />
Trudy Loo, Meghan Nicholson i Mary C. Redfern—<br />
per ajudar a garantir el suport necessari perquè aquest<br />
llibre sigui un èxit.<br />
Gràcies a Ben Block, Amanda Chiu, Anna da<br />
Costa, Yingling Liu i Janet Sawin per suggerir temes<br />
i autors. I a John Mulrow i a l’investigador becari <strong>de</strong><br />
l’estiu Ben Gonin per la seva ajuda en l’anàlisi <strong>de</strong> les<br />
poques coses que po<strong>de</strong>m consumir abans d’arribar<br />
a nivells insostenibles. Per acabar, gràcies a Barbara<br />
Fallin per assegurar l’administració fluïda d’aquest<br />
projecte i a Corey Perkins per mantenir la infraestructura<br />
electrònica <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch vent en popa.<br />
Fora <strong>de</strong> l’Institut, m’agradaria fer extensiva la<br />
meva gratitud als nostres nombrosos socis editors. En<br />
primer lloc, als Estats Units, volem agrair la <strong>de</strong>dicació<br />
<strong>de</strong> W. W. Norton & Company, que ha publicat L’estat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> els 27 anys <strong>de</strong> la seva existència. Gràcies<br />
a Amy Cherry, Erica Stern i Devon Zahn pel vostre<br />
treball en la producció <strong><strong>de</strong>l</strong> llibre i per assegurar-ne<br />
la distribució a les llibreries i les aules universitàries<br />
d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units.<br />
Sense la nostra sòlida xarxa <strong>de</strong> socis editors internacionals,<br />
tindríem una audiència internacional limitada<br />
i un efecte més reduït. Agraïm molt la feina feta per<br />
tots ells per aconseguir que les conclusions <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch<br />
es tradueixin i es divulguin al més ràpidament<br />
i àmpliament possible. Agraïm especialment aquesta<br />
tasca a Eduardo Athay<strong>de</strong>, <strong>de</strong> la Universida<strong>de</strong> Mata<br />
Atlântica <strong><strong>de</strong>l</strong> Brasil; Sylvia Shao d’Environment Science<br />
Press a la Xina; Tuomas Seppa <strong>de</strong> Gau<strong>de</strong>amus<br />
& Otatieto a Finlàndia; Klaus Milke i els col·legues<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Germanwatch, Ralf Fuechs i els col·legues <strong>de</strong> la<br />
Fundació Heinrich Böll, i Jacob Radloff d’OEKOM<br />
a Alemanya; Yiannis Sakiotis i Michalis Probonas <strong>de</strong> la<br />
llibreria ecològica Evonymos a Grècia; Zsuzsa Foltanyi<br />
<strong>de</strong> la Fundació Dia <strong>de</strong> la Terra a Hongria; Kartikeya<br />
Sarabhai i Kiran Chhokar <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Centre</strong> d’Educació Ambiental<br />
<strong>de</strong> l’Índia; Anna Bruno Ventre i Gianfranco<br />
Bologna <strong>de</strong> WWF Itàlia; Soki Oda <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch<br />
Japan; Melanie Gabriel Camacho i Cecilia Geiger<br />
d’Africam Safari i Diana Isabel Jaramillo i Fabiola<br />
Escalante d’UDLAP a Mèxic; Marcin Gerwin d’Earth<br />
Conservation a Polònia; Monica Di Donato d’Area<br />
Sostenibilidad CIP Ecosocial i Anna Monjo d’Icaria<br />
Editorial per a la versió en castellà i Helena Cots <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> per a la versió en català<br />
a Espanya; Sang-ik Kim <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Coreana <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Moviment Ambiental a Corea <strong><strong>de</strong>l</strong> Sud; Øystein Dahle,<br />
Hans Lundberg i Ivana Kildsgaard <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch<br />
Nor<strong>de</strong>n a Noruega i Suècia; George Cheng <strong>de</strong> l’Institut<br />
Taiwan Watch a Taiwan; Yes¸im Erkan <strong>de</strong> TEMA<br />
a Turquia; el professor Marfenin i Anna Ignatieva <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>Centre</strong> d’Anàlisi Teòrica <strong><strong>de</strong>l</strong>s Problemes Ambientals a<br />
la Universitat Internacional In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Ciències<br />
Ambientals i Polítiques a Rússia; i Jonathan Sinclair<br />
Wilson, Michael Fell, Gudrun Freese i Alison Kuznets<br />
d’Earthscan al Regne Unit.<br />
El nostre gran servei d’atenció al client <strong>de</strong> Direct<br />
Answer, Inc. també ajuda a garantir que els nostres<br />
lectors estiguin ben servits i a respondre ràpidament<br />
a les seves preguntes. Agraïm a Katie Rogers, Katie<br />
Gilroy, Lolita Harris, Cheryl Marshall, Valerie Proctor,<br />
Ronnie Hergett, Marta Augustyn, Heather<br />
Cranford, Colleen Curtis, Sharon Hackett i Karen<br />
Piontkowski el servei d’atenció al client <strong>de</strong> primera<br />
categoria que presten.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures ix
agraïments l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Volem expressar el nostre més profund agraïment<br />
a les moltes fundacions i institucions que amb el<br />
seu suport al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s darrers anys han fet possible<br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong> i molts altres projectes <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Worldwatch: la Fundació Heinrich Böll; la Fundació<br />
Família Casten <strong><strong>de</strong>l</strong> Fons Comunitari <strong>de</strong> Chicago; la<br />
Compton Foundation, Inc.; el Fons Global Del Mar;<br />
la Fundació Bill i Melinda Gates; el premi ambiental<br />
Goldman; el Fons Richard i Rhoda Goldman; la<br />
Fundació Bones Energies; la Fundació Hitz; la Fundació<br />
W. K. Kellogg; la Fundació Família Steven C.<br />
Leuthold; el Fons <strong>de</strong> Participació <strong><strong>de</strong>l</strong>s Marianistes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units; el Ministeri <strong>de</strong> Medi Ambient<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Països Baixos; la Fundació V. Kann Rasmussen;<br />
el Ministeri Reial d’Afers Exteriors <strong>de</strong> Noruega; la<br />
Fundació Terra Compartida; l’Associació <strong>de</strong> l’Energia<br />
Renovable i l’Eficiència Energètica; la Fundació<br />
Shenandoah; l’explotació agrícola Stonyfield; el Fons<br />
TAUPO; el Programa <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per<br />
al Medi Ambient; el Fons <strong>de</strong> Població <strong>de</strong> les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s; la Fundació <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s; la<br />
Wallace Genetic Foundation, Inc.; el Fons Global<br />
Wallace; l’Institut Johanette Wallerstein; la Fundació<br />
Winslow, i el World Wildlife Fund–Europa.<br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong> no seria una realitat sense<br />
les generoses aportacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s molts particulars que<br />
han donat el seu suport a l’Institut, com els Friends<br />
of Worldwatch. Aquestes donacions constitueixen<br />
gairebé una tercera part <strong><strong>de</strong>l</strong> pressupost operatiu<br />
anual <strong>de</strong> l’Institut i són indispensables per dur a<br />
terme la nostra tasca. Estem profundament agraïts<br />
a tots els Friends of Worldwatch pel seu compromís<br />
amb l’Institut i la seva visió per a un <strong>món</strong> sostenible.<br />
També volem donar les gràcies als molts seguidors<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch que han invertit directament en<br />
l’informe d’aquest any així que se’n van assabentar<br />
a través d’una crida per recaptar fons que es va fer<br />
aquesta primavera. La vostra generositat —en un<br />
moment en què aquest projecte tot just estava a les<br />
beceroles— és molt apreciada.<br />
Per acabar, l’agraïment més important l’hem<br />
reservat per al final. Si esteu llegint aquestes línies,<br />
<strong>de</strong>dueixo que esteu interessats en aprofundir en<br />
aquest tema, qui, si no, llegiria quatre pàgines plenes<br />
<strong>de</strong> noms? L’objectiu d’aquest llibre és ajudar les<br />
cultures humanes a retornar al bon camí abans que<br />
es malmetin els sistemes ecològics <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals <strong>de</strong>pèn<br />
la nostra existència com a espècie. La vostra ajuda per<br />
canviar aquestes cultures és essencial. Tal com indica<br />
el llibre, hi ha infinitat <strong>de</strong> maneres d’implicar-s’hi i<br />
se’n parlarà <strong>de</strong> moltes més al nostre lloc web, a http://<br />
blogs.worldwatch.org/transformingcultures. Mentre<br />
visiteu el lloc web, plantegeu-vos la possibilitat d’iniciar<br />
un grup <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat sobre l’informe o <strong>de</strong> posar en<br />
marxa la vostra pròpia xarxa per propiciar el canvi que<br />
voleu veure. Així es comencen les noves cultures!<br />
Erik Assadourian<br />
Director <strong><strong>de</strong>l</strong> projecte<br />
Worldwatch Institute<br />
1776 Massachusetts Ave., NW<br />
Washington, DC 20036<br />
http://www.worldwatch.org<br />
http://blogs.worldwatch.org/transformingcultures<br />
A/e: eassadourian@worldwatch.org<br />
x WWW.WorldWatch.org
Continguts<br />
Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . vii<br />
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xv<br />
Muhammad Yunus, fundador <strong><strong>de</strong>l</strong> Grameen Bank i Premi Nobel <strong>de</strong> la Pau 2006<br />
Prefaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xvii<br />
Christopher Flavin, presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute<br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . xxi<br />
Lisa Mastny i Valentina Agostinelli<br />
L’ESCALADA I LA DAVALLADA DE LA CULTURA DEL CONSUM . . . . . . 3<br />
Erik Assadourian<br />
VELLES I NOVES TRADICIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21<br />
El compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> . . . . . . 23<br />
Gary Gardner<br />
Els rituals i els tabús com a guardians ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30<br />
Gary Gardner<br />
Maternitat ambientalment sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36<br />
Robert Engelman<br />
La gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible . 41<br />
Judi Aubel<br />
De l’agricultura a la permacultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47<br />
Albert Bates i Tobu Hemenway<br />
UNA NOVA MISSIÓ PER A L’EDUCACIÓ: LA SOSTENIBILITAT . . . . . 55<br />
L’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat . . . 57<br />
Ingrid Pramling Samuelsson i Yoshie Kaga<br />
L’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62<br />
Susan Linn<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xi
continguts l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
El replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69<br />
Kevin Morgan i Roberta Sonnino<br />
Què és l’educació superior, ara com ara? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75<br />
David W. Orr<br />
ACTIVITAT EMPRESARIAL I ECONOMIA: PRIORITATS DE GESTIÓ . . . 83<br />
L’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85<br />
Robert Costnaza, Joshua Farley i Ida Kubiszewski<br />
Horaris laborals sostenibles per a tothom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91<br />
Juliet Schor<br />
El canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96<br />
Ray An<strong>de</strong>rson, Mona Amo<strong>de</strong>o i Jim Hartzfeld<br />
Emprenedors socials: innovar per ser sostenibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103<br />
Johanna Mair i Kate Ganly<br />
La relocalització d’empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110<br />
Michael H. Shuman<br />
LA FUNCIÓ DEL GOVERN EN LA PLANIFICACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . 117<br />
Eliminem la conducta insostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119<br />
Michael Maniates<br />
Una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127<br />
Michael Renner<br />
La construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133<br />
Peter Newman<br />
Cal reinventar l’assistència sanitària: <strong>de</strong> Panacea a Higiea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138<br />
Walter Bortz<br />
Jurisprudència <strong>de</strong> la Terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació . . . . . . . . . . . . . . . . 143<br />
Cormac Cullinan<br />
MITJANS DE COMUNICACIÓ: LA DIFUSIÓ DE LA SOSTENIBILITAT . 149<br />
De vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social . . . . . . . . . . . 151<br />
Jonah Sachs i Susan Finkelpearl<br />
Alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157<br />
Robin An<strong>de</strong>rsen i Pamela Miller<br />
Música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164<br />
Amy Han<br />
xii WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> continguts<br />
EL PODER DELS MOVIMENTS SOCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171<br />
La reducció <strong>de</strong> la jornada laboral com a via cap a la sostenibilitat . . . . . . . . . . . . . 173<br />
John <strong>de</strong> Graaf<br />
Cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més . . . . . . . . . . . . . . . . . 178<br />
Cecile Andrews i Wanda Urbanska<br />
Les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185<br />
Jonathan Dawson<br />
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191<br />
Apèndix sobre <strong>Catalunya</strong> . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .233<br />
REQUADRES<br />
1 . Uns elevats nivells <strong>de</strong> consum milloren el benestar humà? <strong>de</strong> Erik Assadourian . . . . . 9<br />
2 . La fundió essencial <strong><strong>de</strong>l</strong>s pioners culturals, <strong>de</strong> Erik Assadourian . . . . . . . . . . . . . . . 19<br />
3 . Una ètica ecològica mundial, <strong>de</strong> Patrick Curry . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28<br />
4 . Aprofundim les percepcions <strong><strong>de</strong>l</strong> temps, <strong>de</strong> Alexan<strong>de</strong>r Rose . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34<br />
5 . Normes alimentàries per curar les persones i el planeta, <strong>de</strong> Erik Assadourian<br />
i Eddie Kasner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49<br />
6 . La sostenibilitat i les relacions entre éssers humans i natura, <strong>de</strong> Almut Beringer . . . 58<br />
7 . Biblioteques <strong>de</strong> joguines, <strong>de</strong> Lucie Ozanne i Julie Ozanne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66<br />
8 . Transformació <strong>de</strong> l’Aca<strong>de</strong>my of Sciences <strong>de</strong> Califòrnia, <strong>de</strong> Gregory C. Farrington . . 68<br />
9 . Preguntes pen<strong>de</strong>nts sobre educació ambiental, <strong>de</strong> David C. Orr . . . . . . . . . . . . . . 77<br />
10 . Cal potenciar al màxim el valor <strong><strong>de</strong>l</strong>s centres d’ensenyament superiors, <strong>de</strong> Erik Assadourian . 78<br />
11 . Un nou enfocament per als científics: <strong>de</strong> quina manera canvien les cultures,<br />
<strong>de</strong> Paul R. Ehrlich i Anne H. Ehrlich . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81<br />
12 . La follia <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement infinit en un planeta finit, <strong>de</strong> Øystein Dahle . . . . . . . . . . 87<br />
13 . La millora <strong>de</strong> les actes <strong>de</strong> constitució empresarial, <strong>de</strong> Kevin Green i Erik Assadourian . 102<br />
14 . Del bressol al bressol: l’adaptació <strong>de</strong> la producció al mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> la natura,<br />
<strong>de</strong> William McDonough and Michael Braungart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106<br />
15 . Un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> carboni per al mercat financer, <strong>de</strong> Eduardo Athay<strong>de</strong> . . . . . . . . . . . . 108<br />
16 . El procés <strong>de</strong> Marràqueix <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s sobre consum i producció sostenibles,<br />
<strong>de</strong> Stefanie Bowles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xiii
continguts l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
17 . Convertim en sostenibles els programes <strong>de</strong> benestar social,<br />
<strong>de</strong> Kevin Green i Erik Assadourian . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141<br />
18 . Principis <strong>de</strong> jurisprudència <strong>de</strong> la Terra, <strong>de</strong> Cormac Cullinan . . . . . . . . . . . . . . . 144<br />
19 . El paper evolutiu <strong><strong>de</strong>l</strong> periodisme ambiental a l’Índia, <strong>de</strong> Raj Chengappa . . . . . . 162<br />
20 . Llums, càmera, consciència ecològica, <strong>de</strong> Yann Arthus-Bertrand . . . . . . . . . . . . 165<br />
21 . L’art pel bé <strong>de</strong> la Terra, <strong>de</strong> Satish Kumar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166<br />
22 . Creem un moviment <strong>de</strong> <strong>de</strong>creixement, <strong>de</strong> Serge Latouche . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181<br />
23 . El moviment <strong>de</strong> l’Slow Food (Menjar lent), <strong>de</strong> Helene Gallis . . . . . . . . . . . . . . . 182<br />
TAULES<br />
1 . Població mundial sostenible <strong>de</strong>penent <strong>de</strong> diferents nivells <strong>de</strong> consum . . . . . . . . . . 6<br />
2 . Com els sectors empresarials han canviat les normes culturals . . . . . . . . . . . . . . . 14<br />
3 . Accés als mitjans <strong>de</strong> comunicació per grup <strong>de</strong> renda global, 2006 . . . . . . . . . . . . 15<br />
4 . Obres <strong>de</strong> referència sobre la religió i la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24<br />
5 . Una tria <strong>de</strong> perspectives religioses sobre el consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26<br />
6 . Preceptes econòmics d’una sèrie <strong>de</strong> tradicions religioses i espirituals . . . . . . . . . . 29<br />
7 . Exemples <strong>de</strong> màrqueting infantil d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64<br />
8 . Exemples i característiques <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122<br />
9 . Resultats <strong>de</strong> l’atenció sanitària, diversos països, 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139<br />
10 . Una tria <strong>de</strong> campanyes d’èxit <strong>de</strong> màrqueting <strong>de</strong> producte i social . . . . . . . . . . 153<br />
11 . niciatives per promoure l’alfabetització audiovisual, diversos països . . . . . . . . 160<br />
FIGURES<br />
1 . Petjada ecològica <strong>de</strong> la humanitat, 1961-2005 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5<br />
2 . Aspiracions <strong><strong>de</strong>l</strong>s estudiants universitaris <strong>de</strong> primer any als Estats Units, 1971-2008 . 10<br />
3 . El producte interior brut i l’indicador <strong>de</strong> progrés real als Estats Units, 1950-2004 . 88<br />
4 . Hores anuals <strong>de</strong> treball a diversos països, 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92<br />
5 . Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> canvi cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98<br />
xiv WWW.WorldWatch.org
Estic content que el Worldwatch Institute hagi <strong>de</strong>cidit<br />
tractar la difícil qüestió <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi cultural a L’estat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>. Durant els darrers trenta anys, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
pilars <strong>de</strong> la meva tasca dins <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>de</strong> les microfinances<br />
ha estat posar en dubte la creença arrelada<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa segles que les dones pobres i analfabetes no<br />
po<strong>de</strong>n ser agents <strong><strong>de</strong>l</strong> seu progrés. Les microfinances<br />
contesten aquesta falsa i<strong>de</strong>a cultural.<br />
És difícil posar fi a les fal·làcies que estan arrela<strong>de</strong>s<br />
en la cultura. Les primeres peticions que vaig<br />
presentar als banquers <strong>de</strong> prestigi reconegut perquè<br />
concedissin préstecs a les dones pobres topaven amb<br />
objeccions clares i rotun<strong>de</strong>s. «La gent pobra no pot<br />
tractar amb bancs. No és solvent!», va insistir un<br />
banquer <strong>de</strong> la regió i, per no quedar-se curt, va afegir:<br />
«Pots dir adéu als teus diners.» L’experiment inicial<br />
va ser molt positiu: els nostres prestataris van resultar<br />
ser clients excel·lents que retornaven els seus <strong>de</strong>utes<br />
puntualment. Els banquers tradicionals no n’estaven<br />
convençuts i van dir que els resultats eren pura casualitat.<br />
Quan vam obtenir bons resultats a molts altres<br />
pobles, es van encongir d’espatlles.<br />
Em vaig adonar que els seus pressupòsits culturals<br />
sobre els pobres no canviarien fàcilment, per molts<br />
èxits que obtinguéssim. Ja tenien formada la seva<br />
opinió: «La gent pobra no és solvent!» Vaig veure<br />
clar que la meva feina era plantar les llavors d’una<br />
nova cultura financera, mirant <strong>de</strong> donar la volta<br />
a aquesta i<strong>de</strong>a falsa: no és cert que els pobres no<br />
siguin solvents, sinó que els bancs tradicionals no<br />
hi confien.<br />
Pròleg<br />
Muhammad Yunus<br />
Fundador <strong><strong>de</strong>l</strong> Grameen Bank i premi Nobel <strong>de</strong> la pau 2006<br />
Així doncs, ens vam proposar <strong>de</strong> crear un tipus <strong>de</strong><br />
banc diferent, un banc pensat per servir els pobres. Els<br />
bancs tradicionals es regeixen pel principi <strong>de</strong> «com<br />
més tens, més pots guanyar». Nosaltres vam capgirar<br />
aquest principi: com menys tens, més necessites<br />
rebre un préstec. Així va començar una nova cultura<br />
<strong>de</strong> les finances i l’atenuació <strong>de</strong> la pobresa, en què els<br />
més pobres tenen prioritat i una mica <strong>de</strong> capital pot<br />
fer que la pobresa més absoluta doni pas a un mitjà<br />
<strong>de</strong> vida.<br />
Al cap d’uns anys <strong>de</strong> plena <strong>de</strong>dicació, aquests<br />
i<strong>de</strong>als van germinar en el Grameen Bank, que avui<br />
conce<strong>de</strong>ix préstecs per valor <strong>de</strong> mil milions <strong>de</strong> dòlars<br />
a vuit milions <strong>de</strong> prestataris. El nostre préstec mitjà<br />
és <strong>de</strong> 360 dòlars i el 99 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s fons són retornats<br />
puntualment. Actualment disposem <strong>de</strong> programes<br />
<strong>de</strong> préstecs per a captaires, comptes <strong>de</strong> microestalvi i<br />
pòlisses <strong>de</strong> microassegurances. I ens sentim orgullosos<br />
que el microcrèdit s’hagi estès per tot el <strong>món</strong>.<br />
Un sector <strong>de</strong> les finances per a persones empobri<strong>de</strong>s,<br />
majoritàriament dones. Això és un canvi<br />
cultural.<br />
Ara sé que als supòsits culturals, fins i tot els més<br />
consolidats, se’ls pot donar la volta, per això estic tan<br />
il·lusionat amb L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>, perquè proposa<br />
un <strong><strong>de</strong>l</strong>s canvis culturals més grans que es pugui<br />
imaginar: passar <strong>de</strong> les cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a les<br />
cultures <strong>de</strong> la sostenibilitat. El llibre va molt més enllà<br />
<strong>de</strong> les fórmules habituals <strong>de</strong> les tecnologies netes i les<br />
polítiques intel·ligents i <strong>de</strong>fensa un replantejament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s fonaments <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme mo<strong>de</strong>rn, <strong>de</strong> les<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xv
Pròleg l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
pràctiques i els valors consi<strong>de</strong>rats «naturals» i que<br />
paradoxalment perjudiquen la naturalesa i posen en<br />
perill la prosperitat humana.<br />
El Worldwatch ha assumit una agenda ambiciosa<br />
en aquest volum. Cap generació en la història ha fet<br />
realitat una transformació cultural tan radical com la<br />
que aquí es planteja. Els nombrosos articles <strong><strong>de</strong>l</strong> llibre<br />
<strong>de</strong>mostren que un canvi d’aquesta magnitud és possible<br />
si es revisen els supòsits bàsics <strong>de</strong> la vida mo<strong>de</strong>rna,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> com es gestionen les empreses i què s’ensenya<br />
a les aules fins a com se celebren els casaments i com<br />
s’organitzen les ciutats. És possible que els lectors no<br />
estiguin d’acord amb totes les i<strong>de</strong>es que s’hi exposen,<br />
però és difícil no sentir-se impressionat amb l’atrevi-<br />
ment <strong><strong>de</strong>l</strong> llibre, que parteix <strong>de</strong> la base que és possible<br />
una transformació cultural a gran escala. Jo, <strong>de</strong>sprés<br />
d’haver viscut la transformació cultural <strong>de</strong> les dones a<br />
Bangla Desh, crec que és possible. La cultura, al cap i<br />
a la fi, serveix per facilitar que les persones <strong>de</strong>spleguin<br />
el seu potencial, no pas per erigir-se en una paret que<br />
impe<strong>de</strong>ixi avançar. La cultura que no <strong>de</strong>ixa créixer les<br />
persones és una cultura morta i la cultura morta ha<br />
d’estar als museus i no pas present en la societat.<br />
xvi WWW.WorldWatch.org
Els darrers cinc anys hem presenciat una mobilització<br />
sense prece<strong>de</strong>nts d’iniciatives per combatre<br />
la crisi ecològica mundial, cada dia més accelerada.<br />
Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, s’han aprovat milers <strong>de</strong> noves polítiques<br />
governamentals, s’han invertit milers <strong>de</strong><br />
milions <strong>de</strong> dòlars en empreses i infraestructures<br />
ecològiques, els científics i els enginyers s’han afanyat<br />
a inventar una nova generació <strong>de</strong> tecnologies<br />
«ver<strong>de</strong>s» i els mitjans <strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong> masses han<br />
aconseguit que els problemes ambientals siguin un<br />
tema can<strong>de</strong>nt.<br />
Enmig d’aquest frenesí d’activitat, un aspecte<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> nostre dilema ambiental continua <strong>de</strong>satès: les<br />
seves arrels culturals. El consumisme ha arrelat en<br />
la cultura al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s darrers cinquanta anys i per<br />
això ha es<strong>de</strong>vingut un potent motor <strong>de</strong> l’increment<br />
inexorable en la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> recursos i la producció<br />
<strong>de</strong> residus que caracteritzen la nostra època. No cal<br />
dir que la magnitud d’aquests impactes ambientals<br />
no seria possible sense l’esclat <strong>de</strong>mogràfic sense<br />
prece<strong>de</strong>nts que s’ha produït, el creixent benestar<br />
econòmic i els avenços científics i tecnològics. Les<br />
cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, però, afavoreixen —i exacerben—<br />
les altres forces que han permès que les<br />
societats humanes creixin per sobre <strong>de</strong> la capacitat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus sistemes ambientals.<br />
De cultures humanes n’hi ha moltes i són diverses,<br />
i en molts casos tenen arrels profun<strong>de</strong>s i antigues.<br />
Les cultures permeten a les persones donar un<br />
sentit a les seves vi<strong>de</strong>s i gestionar les seves relacions<br />
amb els altres i amb el <strong>món</strong> natural. Un fet que<br />
Prefaci<br />
Christopher Flavin<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute<br />
crida l’atenció és que, segons els antropòlegs, un<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s pilars que comparteixen moltes cultures tradicionals<br />
és el respecte i la protecció <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes naturals<br />
sobre els quals recolzen les societats humanes.<br />
Malauradament, moltes d’aquestes cultures ja han<br />
<strong>de</strong>saparegut, juntament amb les llengües i les habilitats<br />
que van cultivar, atropella<strong>de</strong>s per una cultura <strong>de</strong><br />
consum global que primer es va apo<strong>de</strong>rar d’Europa<br />
i l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord i avui està arribant als confins<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Aquesta nova orientació cultural no tan<br />
sols és seductora sinó també po<strong>de</strong>rosa. Els economistes<br />
creuen que ha jugat un paper molt important<br />
a l’hora d’estimular el creixement econòmic i reduir<br />
la pobresa en les dèca<strong>de</strong>s recents.<br />
Encara que s’acceptin aquests arguments, no hi<br />
pot haver cap dubte que les cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
estan darrere <strong><strong>de</strong>l</strong> que Gus Speth ha anomenat la<br />
«gran col·lisió» entre un planeta finit i les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s<br />
aparentment infinites <strong>de</strong> la societat humana. Més<br />
<strong>de</strong> 6.800 milions d’éssers humans <strong>de</strong>manen avui<br />
quantitats cada cop més grans <strong>de</strong> recursos materials,<br />
això <strong><strong>de</strong>l</strong>ma els ecosistemes més rics <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i cada<br />
any aboca a l’atmosfera milers <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> tones<br />
<strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle. Malgrat l’increment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 30 % en l’eficiència <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos, el consum<br />
mundial <strong>de</strong> recursos s’ha ampliat un 50 % en els<br />
darrers trenta anys. I aquestes xifres podrien continuar<br />
creixent a un ritme vertiginós en les pròximes<br />
dèca<strong>de</strong>s, quan els més <strong>de</strong> 5.000 milions <strong>de</strong> persones<br />
que actualment consumeixen una <strong>de</strong>sena part <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
recursos per persona que consumeix l’europeu mitjà<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xvii
Prefaci l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
vulguin seguir el camí marcat per la població rica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta.<br />
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> ja ha parlat <strong><strong>de</strong>l</strong>s aspectes culturals<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat, sobretot a L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> 2004,<br />
que es va centrar en el consum, però aquests <strong>de</strong>bats<br />
han estat breus i superficials. A principis <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, el<br />
meu col·lega Erik Assadourian em va convèncer <strong>de</strong><br />
la necessitat d’agafar el toro per les banyes. I com<br />
que al Worldwatch cap bona i<strong>de</strong>a es queda sense<br />
premi, es va <strong>de</strong>cidir que l’Erik fos el director <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
projecte per al llibre d’aquest any.<br />
Per bé que canviar una cultura —sobretot una<br />
d’abast global— sembla una tasca d’enormes proporcions,<br />
si no impossible, els capítols que segueixen<br />
us convenceran que no és així. S’hi esmenten<br />
moltíssims exemples sobre pioners culturals, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
lí<strong>de</strong>rs empresarials fins a autoritats polítiques, passant<br />
per professors d’educació elemental i monjos<br />
budistes. Aquests pioners estan convencent els seus<br />
clients, els seus electors i els seus semblants <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
avantatges <strong>de</strong> les cultures que parteixen <strong>de</strong> la base<br />
que el <strong>món</strong> natural s’ha <strong>de</strong> preservar i que s’ha <strong>de</strong><br />
garantir que les generacions futures viuran igual o<br />
millor que l’actual.<br />
Els valors religiosos es po<strong>de</strong>n revitalitzar, els<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s empresarials es po<strong>de</strong>n transformar i els paradigmes<br />
educatius es po<strong>de</strong>n millorar. Fins i tot els<br />
publicistes, els advocats i els músics po<strong>de</strong>n fer canvis<br />
culturals que els permetin contribuir a la sostenibilitat<br />
enlloc <strong>de</strong> perjudicar-la.<br />
Tot i que molts òrgans <strong>de</strong>cisoris <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> polític i<br />
empresarial s’entesten a fer els ulls grossos davant <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>structiu <strong>de</strong> les cultures mo<strong>de</strong>rnes, aquest és<br />
un fenomen que no <strong>de</strong>ixa indiferent la nova generació<br />
d’ambientalistes que està creixent en una època<br />
<strong>de</strong> límits globals. Els joves són sempre una potent<br />
força cultural, i moltes vega<strong>de</strong>s un bon indicador <strong>de</strong><br />
la direcció que ha agafat la cultura. Des <strong><strong>de</strong>l</strong>s xinesos<br />
mo<strong>de</strong>rns que recorren a la filosofia antiga <strong><strong>de</strong>l</strong> taoisme<br />
fins als indis que citen l’obra <strong><strong>de</strong>l</strong> mahatma Gandhi,<br />
<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s americans que segueixen les ensenyances <strong>de</strong><br />
la nova Bíblia Verda fins als europeus que recorren<br />
als principis científics <strong>de</strong> l’ecologia, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
<strong>2010</strong> mostra que ja està en marxa el renaixement <strong>de</strong><br />
les cultures <strong>de</strong> sostenibilitat.<br />
Per tal que aquest renaixement arribi a bon port,<br />
haurem d’aconseguir que viure sosteniblement<br />
<strong>de</strong>mà sigui tan natural com avui ho és el consumisme.<br />
Aquest volum mostra que aquest canvi ja<br />
s’està començant a produir. A Itàlia s’estan replantejant<br />
els menús escolars per introduir aliments sans,<br />
locals i ambientalment innocus, i <strong>de</strong> passada transformar<br />
els hàbits alimentaris <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants. En barris<br />
resi<strong>de</strong>ncials com Vauban, a Alemanya, els carrils<br />
bici, els aerogeneradors i els mercats <strong>de</strong> pagesos no<br />
tan sols fan més fàcil viure sosteniblement, sinó que<br />
fan difícil el contrari. Als Estats Units, el conseller<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>egat d’Interface Corporation, Ray An<strong>de</strong>rson, va<br />
radicalitzar una cultura d’empresa imposant l’objectiu<br />
<strong>de</strong> no agafar res <strong>de</strong> la Terra que la Terra no<br />
pugui substituir. A l’Equador, els drets <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta<br />
s’han introduït a la Constitució, la qual cosa ha<br />
donat un fort impuls a la protecció <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
ecològics <strong><strong>de</strong>l</strong> país i és una garantia per al progrés<br />
<strong>de</strong> la seva població a llarg termini.<br />
Tot i que encara són pocs els pioners <strong>de</strong> la sostenibilitat,<br />
les seves veus cada cop se senten més i, en<br />
un moment <strong>de</strong> profunda crisi econòmica i ecològica,<br />
són escolta<strong>de</strong>s. Ara que el <strong>món</strong> malda per recuperar-se<br />
<strong>de</strong> la crisi econòmica global més greu d’ençà<br />
<strong>de</strong> la Gran Depressió, tenim una oportunitat sense<br />
prece<strong>de</strong>nts per allunyar-nos <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme.<br />
Les privacions força<strong>de</strong>s empenyen moltes persones<br />
a replantejar-se els beneficis <strong>de</strong> l’increment<br />
imparable <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, i <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>ute, l’estrès i els<br />
problemes <strong>de</strong> salut crònics que comporta. A principis<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, la revista Time va proclamar «la fi <strong>de</strong><br />
l’excés» i va <strong>de</strong>manar als nord-americans que premessin<br />
el botó <strong>de</strong> «reinici» <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus valors culturals.<br />
De fet, molta gent ja qüestiona la cowboy culture (la<br />
cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>straler), compra cotxes més petits, es<br />
trasllada a cases més a la seva mida i qüestiona l’expansió<br />
urbana <strong>de</strong>scontrolada que ha caracteritzat<br />
l’era <strong>de</strong> la postguerra. Per la seva banda, als països<br />
pobres d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> ja es <strong>de</strong>baten obertament<br />
els <strong>de</strong>savantatges <strong><strong>de</strong>l</strong> «mo<strong><strong>de</strong>l</strong> americà». A Blessed<br />
Unrest, Paul Hawken ha document l’auge recent<br />
<strong>de</strong> tota una sèrie <strong>de</strong> moviments no governamentals<br />
que treballen per re<strong>de</strong>finir les relacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s éssers<br />
humans entre si i amb el planeta.<br />
xviii WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Prefaci<br />
Per bé que el consumisme continua sent po<strong>de</strong>rós<br />
i està fermament arrelat, no pot <strong>de</strong>mostrar que és<br />
tan permanent com suposava la majoria <strong>de</strong> la població.<br />
De fet, les nostres cultures estan sembrant les<br />
llavors <strong>de</strong> la seva pròpia <strong>de</strong>strucció. Al final, l’instint<br />
humà <strong>de</strong> supervivència ha <strong>de</strong> prevaldre per damunt<br />
<strong>de</strong> l’impuls <strong><strong>de</strong>l</strong> consum a qualsevol preu.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xix
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>:<br />
repàs d’un any<br />
Compilat per Lisa Mastny, amb la col·laboració <strong>de</strong> Valentina Agostinelli<br />
Aquesta cronologia recull alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s es<strong>de</strong>veniments i les<br />
notícies més significatius <strong><strong>de</strong>l</strong> perío<strong>de</strong> que va <strong>de</strong> l’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 al setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009. S’hi barregen avenços,<br />
retrocessos i passos perduts arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que afecten la<br />
qualitat ambiental i el benestar social.<br />
Hem seleccionat els es<strong>de</strong>veniments amb l’objectiu<br />
que facin créixer la consciència sobre les connexions<br />
entre la població i els sistemes ambientals <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals<br />
en <strong>de</strong>pèn l’existència.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xxi
Miraceti<br />
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Ase salvatge africà en greu perill d’extinció.<br />
BIODIVERSITAT<br />
la Iucn alerta que s’ha iniciat<br />
una «crisi d’extinció»,<br />
en què un <strong>de</strong> cada quatre<br />
mamífers corre el risc <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>saparèixer a causa <strong>de</strong> la<br />
pèrdua d’hàbitat, la caça i el<br />
canvi climàtic.<br />
O C T U B R E<br />
2008 L’ESTAT DEL MÓN: REPÀS D’UN ANY<br />
N O V E M B R E<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28<br />
RELIGIÓ<br />
una editorial <strong><strong>de</strong>l</strong>s estats<br />
units publica la bíblia<br />
Verda per divulgar el missatge<br />
<strong>de</strong> creation care,<br />
tant entre els lectors religiosos<br />
com entre els no<br />
religiosos.<br />
SISTEMES MARINS<br />
un estudi indica que<br />
el diòxid <strong>de</strong> carboni<br />
està incrementant<br />
l’aciditat <strong><strong>de</strong>l</strong>s oceans<br />
almenys 10 vega<strong>de</strong>s<br />
més <strong>de</strong> pressa <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que es creia, amb els<br />
consegüents efectes<br />
negatius sobre les<br />
espècies <strong>de</strong> crustacis.<br />
BOSCOS<br />
els governadors<br />
provincials accepten<br />
protegir els boscos<br />
amenaçats <strong>de</strong><br />
sumatra, un gest<br />
que podria ajudar a<br />
retallar els gasos amb<br />
efecte d’hivernacle<br />
d’Indonèsia, el tercer<br />
principal emissor.<br />
AIGUA<br />
la versió preliminar d’un<br />
tractat <strong>de</strong> l’onu <strong>de</strong>mana<br />
als països amb aqüífers<br />
compartits que cooperin<br />
per protegir aquestes<br />
aigües i n’evitin i en controlin<br />
la contaminació.<br />
NSIDC<br />
CLIMA<br />
el Pnuma indica<br />
que els «núvols<br />
marrons» <strong>de</strong> sutge,<br />
boirum i substàncies<br />
químiques tòxiques<br />
absorbeixen la llum<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sol i escalfen<br />
l’aire, la qual cosa<br />
agreuja els impactes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic.<br />
CLIMA<br />
un estudi indica que la pèrdua<br />
<strong>de</strong> gel als pols es pot<br />
explicar millor a partir <strong>de</strong><br />
l’acumulació <strong>de</strong> gasos amb<br />
efecte d’hivernacle per causes<br />
humanes que no pas <strong>de</strong><br />
canvis naturals.<br />
Extenció <strong><strong>de</strong>l</strong> gel polar<br />
17/09/09<br />
BOSCOS<br />
el brasil inicia una ofensiva<br />
contra les empreses fusteres<br />
il·legals a l’amazones<br />
<strong>de</strong>sprés que els explotadors<br />
forestals saquegessin les oficines<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> govern i robessin<br />
fusta <strong>de</strong> contraban.<br />
ENERGIA<br />
el Vaticà activa un sistema<br />
d’energia solar<br />
per als seus edificis<br />
clau i es compromet a<br />
utilitzar energies renovables<br />
per satisfer<br />
el 20 % <strong>de</strong> les seves<br />
necessitats l’any 2020.<br />
SISTEMES MARINS<br />
un estudi alerta que fer<br />
servir peixos <strong>de</strong> mida petita<br />
a mitjana com a menjar<br />
per als peixos <strong>de</strong> piscifactoria,<br />
els porcs i l’aviram,<br />
està afectant tant els<br />
ecosistemes marins com<br />
la seguretat alimentària<br />
humana.<br />
xxii WWW.WorldWatch.org<br />
Photodisc
Camilla Sharkey<br />
Jessica Flavin<br />
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any<br />
DESASTRES NATURALS<br />
Venècia (Itàlia) pateix la<br />
pitjor inundació en 22 anys:<br />
les aigües arriben fins a 1,6<br />
metres i submergeixen la<br />
major part <strong>de</strong> la ciutat abans<br />
<strong>de</strong> retirar-se lentament.<br />
D E S E M B R E<br />
2009<br />
G E N E R<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30<br />
SISTEMES MARINS<br />
un informe indica que gairebé<br />
una cinquena part <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
esculls <strong>de</strong> corall <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta<br />
estan morts i la resta pot<br />
<strong>de</strong>saparèixer en 20-40 anys<br />
a causa <strong>de</strong> l’increment <strong>de</strong><br />
les temperatures <strong>de</strong> l’aigua,<br />
l’acidificació <strong><strong>de</strong>l</strong>s oceans i<br />
altres amenaces.<br />
CLIMA<br />
la ue aprova un paquet<br />
<strong>de</strong> mesures per reduir les<br />
emissions <strong>de</strong> gasos amb<br />
efecte d’hivernacle en un<br />
20 %, millorar l’eficiència<br />
energètica en un 20 % i<br />
assolir una proporció <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
20 % d’energies renovables<br />
l’any 2020.<br />
CLIMA<br />
califòrnia es compromet<br />
a aplicar el<br />
primer pla integral<br />
nord-americà per<br />
retallar dràsticament<br />
els gasos amb<br />
efecte d’hivernacle<br />
i promet retallar<br />
les emissions fins<br />
als nivells <strong><strong>de</strong>l</strong> 1990<br />
amb vista al 2020.<br />
CLIMA<br />
els científics diuen que la<br />
pèrdua <strong>de</strong> gel <strong>de</strong> groenlàndia<br />
l’estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 va ser<br />
gairebé tres vega<strong>de</strong>s més<br />
gran que el 2007, i que corresponia<br />
a la superfície <strong>de</strong><br />
dues illes <strong>de</strong> manhattan.<br />
Observatori <strong>de</strong> Terratrèmols <strong>de</strong> la Xina<br />
Hibiscus kokio<br />
CATÀSTROFES NATURALS<br />
munich re informa que el<br />
2008 el nombre <strong>de</strong> catàstrofes<br />
naturals <strong>de</strong>vastadores relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb la meteorologia va<br />
ascendir a 40 —el més alt— i<br />
van provocar la mort <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />
220.000 persones.<br />
Terratrèmol <strong>de</strong> Sichuan <strong><strong>de</strong>l</strong> 12 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
BIODIVERSITAT<br />
un informe indica que<br />
unes 15.000 espècies<br />
d’herbes medicinals <strong>de</strong><br />
les 50.000 que hi ha al<br />
<strong>món</strong> es podrien extingir<br />
per raó <strong>de</strong> la pèrdua d’hàbitat,<br />
la sobreexplotació i<br />
la contaminació.<br />
CLIMA<br />
el Japó posa en<br />
marxa el primer<br />
satèl·lit <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
<strong>de</strong>stinat a observar<br />
les emissions <strong>de</strong><br />
gasos amb efecte<br />
d’hivernacle.<br />
CONTAMINACIÓ<br />
un estudi indica que<br />
la «contaminació<br />
lumínica» <strong><strong>de</strong>l</strong>s gratacels,<br />
els cotxes i altres<br />
superfícies reflectants<br />
està alterant el comportament<br />
<strong>de</strong> la flora i la<br />
fauna i els ecosistemes.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xxiii<br />
Forest i Kim Starr
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
CATÀSTROFES NATURALS<br />
les autoritats diuen que més<br />
<strong>de</strong> quatre milions <strong>de</strong> persones<br />
i dos milions <strong>de</strong> caps <strong>de</strong><br />
bestiar <strong><strong>de</strong>l</strong> nord <strong>de</strong> la Xina<br />
afronten escassetats d’aigua<br />
a causa <strong>de</strong> la pitjor sequera<br />
en 50 anys.<br />
F E B R E R<br />
CLIMA<br />
el satèl·lit orbiting carbon<br />
observatory <strong>de</strong> la nasa,<br />
pensat per ajudar a localitzar<br />
els orígens i els embornals <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
diòxid <strong>de</strong> carboni, s’estavella a<br />
l’oceà Pacífic.<br />
M A R Ç<br />
2009 L’ESTAT DEL MÓN: REPÀS D’UN ANY<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30<br />
CLIMA<br />
un estudi alerta que<br />
el canvi climàtic provocat<br />
per l’increment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni<br />
atmosfèric és en bona<br />
mesura irreversible<br />
durant 1.000 anys, a<br />
partir <strong>de</strong> què s’aturin<br />
les emissions.<br />
Mercuri<br />
Unkky<br />
GOVERNANÇA<br />
els ministres <strong>de</strong> medi<br />
ambient <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />
140 països accepten<br />
<strong>de</strong> crear un nou<br />
tractat internacional<br />
sobre les emissions<br />
i l’abocament <strong>de</strong><br />
mercuri.<br />
NASA<br />
ALIMENTACIÓ<br />
la casa blanca fa un<br />
pas endavant plantant<br />
un hort al seu recinte,<br />
el primer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
segona guerra mundial,<br />
en un esforç per<br />
promoure una alimentació<br />
sana.<br />
CLIMA<br />
la nasa informa que el<br />
carboni negre és responsable<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 50 % <strong>de</strong> l’increment<br />
<strong>de</strong> l’escalfament<br />
àrtic <strong><strong>de</strong>l</strong> 1890 al 2007.<br />
xxiv WWW.WorldWatch.org<br />
NOAA, Harley D. Nygren<br />
PROTECCIÓ DEL<br />
MEDI AMBIENT<br />
el presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
estats units, barack<br />
obama, signa la llei<br />
que protegeix uns<br />
8.000 km 2 com a<br />
zones naturals a nou<br />
estats; hi que<strong>de</strong>n<br />
prohibi<strong>de</strong>s l’explotació<br />
<strong>de</strong> recursos i la<br />
urbanització.<br />
Samantha Appleton<br />
CATÀSTROFES<br />
NATURALS<br />
el sud <strong>de</strong> l’Àfrica<br />
es veu afectat per<br />
les pitjors inundacions<br />
<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1965, que causen<br />
la mort <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> 100 persones<br />
i en <strong>de</strong>splacen<br />
milers.
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any<br />
CATÀSTROFES<br />
NATURALS<br />
un terratrèmol <strong>de</strong><br />
magnitud 6,3 sacseja<br />
l’aquila, a la Itàlia<br />
central, <strong>de</strong>vasta<br />
viles històriques <strong>de</strong><br />
muntanya i causa la<br />
mort <strong>de</strong> gairebé 300<br />
persones.<br />
Massimo Catarinella<br />
Boirum a Los Angeles.<br />
A B R I L M A I G<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30<br />
SALUT<br />
el brot <strong><strong>de</strong>l</strong> virus <strong>de</strong> la grip<br />
porcina s’endú 68 vi<strong>de</strong>s<br />
a mèxic i porta l’oms a<br />
<strong>de</strong>clarar una «emergència<br />
<strong>de</strong> salut pública d’importància<br />
internacional».<br />
SALUT<br />
un informe revela que sis<br />
<strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u nord-americans<br />
(uns 186 milions <strong>de</strong> persones)<br />
viuen en zones on la contaminació<br />
atmosfèrica posa en<br />
perill les seves vi<strong>de</strong>s.<br />
ENERGIA<br />
la planta comercial<br />
d’energia solar més<br />
gran <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> comença<br />
a funcionar prop <strong>de</strong><br />
sevilla (espanya), amb<br />
una capacitat <strong>de</strong> 20<br />
megawatts.<br />
AIGUA<br />
els científics diuen<br />
que en aproximadament<br />
una tercera<br />
part <strong><strong>de</strong>l</strong>s grans rius<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, els<br />
<strong>de</strong>scensos <strong>de</strong> cabal<br />
d’aigua superen els<br />
increments en una<br />
relació <strong>de</strong> 2,5 a 1.<br />
CONSUM<br />
un informe diu que les<br />
ven<strong>de</strong>s als estats units<br />
<strong>de</strong> productes biològics<br />
van assolir la xifra <strong>de</strong><br />
24.600 milions <strong>de</strong><br />
dòlars el 2008, un increment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 17 % respecte<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, malgrat el mal<br />
moment econòmic.<br />
BOSCOS<br />
sierra leone i libèria<br />
anuncien un nou parc <strong>de</strong><br />
pau transfronterer per<br />
protegir els boscos compartits<br />
<strong>de</strong> gola, una <strong>de</strong><br />
les selves pluvials intactes<br />
més extenses <strong>de</strong> l’Àfrica<br />
occi<strong>de</strong>ntal.<br />
SISTEMES MARINS<br />
sis països <strong>de</strong> la regió d’Àsia-<br />
Pacífic posen en marxa una<br />
iniciativa per protegir el triangle<br />
<strong>de</strong> corall <strong>de</strong> 5,7 milions<br />
<strong>de</strong> km 2 , on viuen un 76 %<br />
<strong>de</strong> les espècies <strong>de</strong> corall<br />
conegu<strong>de</strong>s.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xxv<br />
Institut Mundial <strong>de</strong> Recursos<br />
Robert Young
Jared Tarbell<br />
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
CLIMA<br />
un estudi indica que uns<br />
160 pobles <strong><strong>de</strong>l</strong> nord <strong>de</strong><br />
síria van quedar abandonats<br />
entre el 2007 i el 2008<br />
a causa <strong>de</strong> la greu sequera,<br />
i fa una previsió <strong>de</strong> futurs<br />
impactes <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic<br />
a l’orient mitjà.<br />
J U N Y<br />
2009 L’ESTAT DEL MÓN: REPÀS D’UN ANY<br />
J U L I O L<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30<br />
SUBSTÀNCIES<br />
TÒXIQUES<br />
un estudi revela que<br />
milers <strong>de</strong> productes i<br />
materials d’ús quotidià<br />
als estats units i<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> contenen<br />
metalls radioactius<br />
nocius.<br />
ALIMENTACIÓ<br />
la fao diu que la fam<br />
mundial arribarà a<br />
un màxim històric el<br />
2009 perquè afectarà<br />
1.020 milions <strong>de</strong> persones,<br />
una setena part<br />
<strong>de</strong> la humanitat.<br />
BOSCOS<br />
els resi<strong>de</strong>nts autòctons<br />
que protesten contra<br />
les prospeccions <strong>de</strong><br />
petroli i gas a les seves<br />
terres s’enfronten a la<br />
policia a l’amazones<br />
peruà, amb un balanç<br />
<strong>de</strong> 9 policies i 25 manifestants<br />
morts.<br />
CLIMA<br />
un estudi indica que els<br />
hidrofluorocarburs, que<br />
durant molt <strong>de</strong> temps<br />
van ser aclamats com a<br />
substituts <strong><strong>de</strong>l</strong>s gasos que<br />
<strong>de</strong>strueixen la capa d’ozó,<br />
són una amenaça creixent<br />
per a l’efecte hivernacle,<br />
atesa la gran capacitat<br />
d’escalfament atmosfèric<br />
que tenen.<br />
BIODIVERSITAT<br />
un estudi indica que el<br />
comerç global <strong>de</strong> granotes<br />
com a mascotes i aliment<br />
està propagant dues<br />
malalties greus i empeny<br />
els amfibis a l’extinció.<br />
xxvi WWW.WorldWatch.org<br />
Harmen Piekema<br />
ALIMENTACIÓ<br />
san francisco adopta una<br />
política alimentària històrica<br />
per millorar l’accés<br />
als aliments sans i alhora<br />
donar suport a l’agricultura<br />
local i reduir les emissions<br />
<strong>de</strong> gasos amb efecte<br />
d’hivernacle relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb el transport.<br />
Mercat <strong>de</strong> pagesos <strong>de</strong> San Francisco.<br />
Barb Howe<br />
FAUNA<br />
els ministres <strong>de</strong> la<br />
ue aproven una<br />
regulació que prohibeix<br />
la comercialització<br />
<strong>de</strong> productes <strong>de</strong><br />
foca a la unió europea,<br />
en resposta<br />
a la preocupació<br />
generada per la caça<br />
d’aquests animals.<br />
SISTEMES MARINS<br />
un estudi revela que<br />
les reserves <strong>de</strong> peix<br />
s’estan començant a<br />
recuperar en 5 <strong>de</strong> cada<br />
10 grans ecosistemes<br />
marins gràcies a una<br />
gestió intensiva, la<br />
qual cosa indica que<br />
els esforços per retallar<br />
la sobrepesca estan<br />
donant bons resultats.
ogwen<br />
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any<br />
ALIMENTACIÓ<br />
científics <strong><strong>de</strong>l</strong> Japó<br />
i<strong>de</strong>ntifiquen dos gens<br />
que fan que les plantes<br />
<strong>de</strong> l’arròs tinguin tiges<br />
més llargues i sobrevisquin<br />
a inundacions,<br />
la qual cosa permetria<br />
als agricultors cultivar<br />
espècies més rendibles<br />
en zones proclius a les<br />
inundacions.<br />
USDA NRCS<br />
AGRICULTURA<br />
un estudi revela que gairebé<br />
la meitat <strong>de</strong> les terres agrícoles<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> tenen almenys<br />
un 10 % <strong>de</strong> superfície forestal<br />
—més <strong>de</strong> 10 milions <strong>de</strong><br />
quilòmetres quadrats en<br />
total—, la qual cosa indica<br />
un ús generalitzat <strong>de</strong> l’agrosilvicultura.<br />
A G O S T S E T E M B R E<br />
SEGURETAT<br />
el consell <strong>de</strong> seguretat<br />
<strong>de</strong> l’onu es va comprometre<br />
<strong>de</strong> manera<br />
unànime amb l’objectiu<br />
d’un <strong>món</strong> sense armes<br />
nuclears, ja que tant els<br />
estats units com rússia<br />
es van comprometre<br />
a retallar dràsticament<br />
els seus arsenals.<br />
Vegeu les fonts a la pàgina 191.<br />
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28<br />
CLIMA<br />
un estudi diu que<br />
austràlia ha superat<br />
els estats units com<br />
a productor per<br />
capita més important<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> d’emissions<br />
<strong>de</strong> carboni.<br />
Australian road train<br />
GOVERNANÇA<br />
els països <strong>de</strong> la fao es<br />
posen d’acord en el primer<br />
tractat global que<br />
té per objectiu tancar<br />
els ports pesquers als<br />
vaixells implicats en la<br />
pesca il·legal, no <strong>de</strong>clarada<br />
i no reglamentada.<br />
CLIMA<br />
una agència <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
estats units <strong>de</strong>nuncia<br />
que la temperatura<br />
<strong>de</strong> la superfície<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s oceans <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta<br />
va registrar el<br />
nivell més alt entre<br />
els mesos <strong>de</strong> junyagost<br />
<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 1880.<br />
BIODIVERSITAT<br />
el WWf informa sobre<br />
el <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong><br />
163 noves espècies a la<br />
regió <strong><strong>de</strong>l</strong> gran mekong<br />
el 2008, moltes <strong>de</strong> les<br />
quals estan en perill<br />
d’extinció a causa <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi climàtic.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures xxvii<br />
NOAA<br />
ENERGIA<br />
els lí<strong>de</strong>rs <strong><strong>de</strong>l</strong> g-20, reunits<br />
a Pittsburgh, Pennsilvània,<br />
es comprometen a<br />
retirar progressivament<br />
les subvencions als combustibles<br />
fòssils, <strong>de</strong> gairebé<br />
300.000 milions <strong>de</strong><br />
dòlars, i alhora a proporcionar<br />
suport a les famílies<br />
més pobres <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>.
2 0 1 0<br />
L’ESTAT DEL MÓN<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures<br />
El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat
L’escalada i la davallada<br />
<strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
En el documental The Age of Stupid («L’era <strong>de</strong> l’estupi<strong>de</strong>sa»)<br />
<strong>de</strong> l’any 2009, un historiador fictici, que<br />
possiblement és l’últim home <strong>de</strong> la Terra, es mira les<br />
seqüències d’arxiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 i contempla els últims<br />
anys <strong>de</strong> què va disposar la humanitat per salvar-se <strong>de</strong><br />
l’esfondrament ecològic <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Mentre reflexiona<br />
sobre les vi<strong>de</strong>s d’una sèrie <strong>de</strong> persones —un<br />
home <strong>de</strong> negocis indi que crea una nova línia aèria<br />
<strong>de</strong> baix cost, un grup veïnal britànic preocupat pel<br />
canvi climàtic, que alhora s’oposa al muntatge d’una<br />
nova turbina eòlica a la zona, un estudiant nigerià que<br />
malda per fer realitat el somni americà i un petrolier<br />
nord-americà que no veu cap contradicció entre la<br />
seva feina i el seu amor per la natura—, l’historiador<br />
es pregunta: «Com és que no ens vam salvar quan<br />
en teníem l’oportunitat? Érem estúpids o què? O és<br />
que d’una manera o altra no estàvem tan segurs que<br />
valgués la pena la salvació?». La resposta té poc a<br />
veure amb l’estupi<strong>de</strong>sa o l’auto<strong>de</strong>strucció humanes<br />
i, en canvi, molt amb la cultura. 1<br />
Els éssers humans s’arrelen en els sistemes culturals,<br />
les seves cultures els <strong>de</strong>terminen i els limiten i,<br />
en general, solament actuen al si <strong>de</strong> la realitat cultural<br />
<strong>de</strong> la seva vida. Les normes, els símbols, els valors i<br />
les tradicions culturals amb què creix una persona<br />
es<strong>de</strong>venen «naturals». Així doncs, el fet <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar<br />
a les persones que viuen en una cultura <strong>de</strong> consum<br />
Erik Assadourian<br />
que frenin aquest consum és com <strong>de</strong>manar-los que<br />
pleguin <strong>de</strong> respirar: ho po<strong>de</strong>n fer un moment, però<br />
al cap <strong>de</strong> poc, bleixant, tornaran a inspirar. Portar<br />
el cotxe, viatjar amb avió, viure en una casa gran,<br />
posar l’aire condicionat... tot això no són opcions<br />
<strong>de</strong>ca<strong>de</strong>nts, sinó simplement parts naturals <strong>de</strong> la vida,<br />
si més no, segons les normes culturals que trobem en<br />
un nombre cada cop més alt <strong>de</strong> cultures consumistes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Ara bé, es tracta d’unes pautes que, tot i<br />
que puguin semblar naturals als qui formen part<br />
d’aquestes realitats culturals, no són ni sostenibles ni<br />
constitueixen manifestacions innates <strong>de</strong> la naturalesa<br />
humana. S’han anat <strong>de</strong>senvolupant al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s segles<br />
i actualment es refermen i es van difonent a milions <strong>de</strong><br />
persones <strong><strong>de</strong>l</strong>s països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament.<br />
Per evitar l’esfondrament <strong>de</strong> la civilització humana<br />
cal una transformació total <strong><strong>de</strong>l</strong>s mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s culturals<br />
dominants. Aquesta transformació ha <strong>de</strong> rebutjar el<br />
consumisme —l’orientació cultural que porta les persones<br />
a trobar sentit, satisfacció i acceptació a través<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> que consumeixen—, consi<strong>de</strong>rar-lo com a cosa<br />
vedada i establir en el seu lloc un nou marc cultural<br />
centrat en la sostenibilitat. En el procés sorgirà una<br />
nova comprensió <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> «natural» posada al dia:<br />
comportarà unes opcions individuals i socials encamina<strong>de</strong>s<br />
a provocar els mínims danys ecològics o, encara<br />
millor, a restablir la salut <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes ecològics <strong>de</strong> la<br />
Erik Assadourian és investigador associat <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute i director <strong><strong>de</strong>l</strong> projecte L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> <strong>2010</strong>.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 3
escalada i davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Terra. Aquest tipus <strong>de</strong> canvi —més fonamental que<br />
l’adopció <strong>de</strong> noves tecnologies o d’unes polítiques<br />
governamentals que sovint es consi<strong>de</strong>ren clau per a<br />
la transformació cap a societats sostenibles— reestructuraria<br />
radicalment la manera d’entendre el <strong>món</strong><br />
i d’actuar <strong>de</strong> les persones.<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures no és una tasca<br />
qualsevol. Exigirà dèca<strong>de</strong>s d’esforços durant les quals<br />
els pioners culturals —els qui són capaços <strong>de</strong> situar-se<br />
prou enfora <strong>de</strong> les seves realitats culturals per examinar-les<br />
amb ull crític— treballaran infatigablement<br />
per situar en una nova direcció les institucions clau<br />
que <strong>de</strong>terminen la cultura: educació, <strong>món</strong> empresarial,<br />
govern i mitjans <strong>de</strong> comunicació, així com<br />
els moviments socials i les tradicions humanes que<br />
vénen <strong>de</strong> lluny. L’aprofitament d’aquests puntals <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi cultural serà crític si volem que la humanitat<br />
sobrevisqui i prosperi durant els segles i els mil·lennis<br />
vinents i <strong>de</strong>mostri que efectivament «val la pena la<br />
nostra salvació».<br />
la insostenibilitat <strong>de</strong> les pautes <strong>de</strong><br />
consum actuals<br />
L’any 2006, la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> es va gastar 30,5 bilions<br />
<strong>de</strong> dòlars en béns i serveis (en dòlars <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008). En<br />
aquestes <strong>de</strong>speses, s’hi englobaven les necessitats bàsiques,<br />
com ara alimentació i habitatge, però a mesura<br />
que van anar augmentant els ingressos, amb aquestes<br />
necessitats ja cobertes, la població va gastar més en béns<br />
<strong>de</strong> consum, en aliments millors, cases més grans, televisors,<br />
cotxes, ordinadors i viatges amb avió. Tan sols<br />
l’any 2008, la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> va comprar 68 milions<br />
<strong>de</strong> vehicles, 85 milions <strong>de</strong> frigorífics, 297 milions d’ordinadors<br />
i 1.200 milions <strong>de</strong> telèfons mòbils. 2<br />
En els últims cinquanta anys, el consum ha crescut<br />
<strong>de</strong> manera espectacular, un 28 % comptant a<br />
partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s 23,9 bilions <strong>de</strong> dòlars gastats el 1996, i<br />
s’ha multiplicat per sis <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s 4,9 bilions <strong>de</strong> dòlars<br />
gastats el 1960 (en dòlars <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008). Una part<br />
d’aquest augment ve <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement <strong>de</strong> la població,<br />
però cal tenir en compte que, entre el 1960 i el 2006,<br />
el nombre d’habitants <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta només es va multiplicar<br />
per 2,2. Així doncs, les <strong>de</strong>speses en consum<br />
per càpita pràcticament s’han triplicat. 3<br />
A mesura que ha augmentat el consum, s’han<br />
extret <strong>de</strong> la terra més combustibles fòssils, més minerals<br />
i metalls, s’han abatut més arbres i s’han llaurat<br />
més terres per conrear-hi aliments (sovint per donar<br />
menjar al bestiar, quan la població que percebia uns<br />
ingressos més alts començava a consumir més carn).<br />
Entre el 1950 i el 2005, per exemple, la producció<br />
<strong>de</strong> metalls es va multiplicar per sis, el consum <strong>de</strong><br />
petroli, per vuit, i el <strong>de</strong> gas natural, per catorze. En<br />
total, actualment s’extreuen 60.000 milions <strong>de</strong> tones<br />
<strong>de</strong> recursos a l’any, aproximadament un 50 % més<br />
que fa tan sols trenta anys. En l’actualitat, l’europeu<br />
mitjà consumeix 43 quilograms <strong>de</strong> recursos al dia,<br />
i el nord-americà mitjà, 88 quilograms. En total, el<br />
<strong>món</strong> extreu cada dia <strong>de</strong> la terra el volum equivalent<br />
a 112 Empire State Buildings. 4<br />
L’explotació d’aquests recursos per mantenir uns<br />
nivells <strong>de</strong> consum cada cop més alts ha anat exercint<br />
pressió en els sistemes <strong>de</strong> la Terra i, en el procés, s’han<br />
alterat <strong>de</strong> manera espectacular els sistemes ecològics<br />
<strong>de</strong> què <strong>de</strong>pèn la humanitat, així com un gran nombre<br />
d’altres espècies.<br />
L’Indicador <strong>de</strong> la Petjada Ecològica, que compara<br />
l’impacte ecològic <strong>de</strong> la humanitat amb el volum <strong>de</strong><br />
terreny productiu i amb l’extensió <strong>de</strong> mar a l’abast per<br />
proveir els serveis <strong>de</strong> l’ecosistema, mostra que avui dia<br />
la humanitat consumeix els recursos i els serveis d’1,3<br />
Terres (vegeu la figura 1). Dit d’una altra manera: la<br />
població consumeix prop d’una tercera part més <strong>de</strong><br />
la capacitat disponible <strong>de</strong> la Terra, i amb això mina les<br />
possibilitats <strong>de</strong> recuperació <strong><strong>de</strong>l</strong>s mateixos ecosistemes<br />
<strong>de</strong> què <strong>de</strong>pèn la humanitat. 5<br />
El 2005, l’Avaluació <strong><strong>de</strong>l</strong>s Ecosistemes <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni<br />
(AM), una revisió global <strong>de</strong> la recerca científica en<br />
què van treballar 1.360 experts <strong>de</strong> 96 països, abonava<br />
aquestes da<strong>de</strong>s. Posava en relleu que un 60 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s serveis<br />
<strong>de</strong> l’ecosistema —regulació climàtica, proveïment<br />
d’aigua dolça, tractament <strong>de</strong> residus, volum alimentari<br />
<strong>de</strong> les pesqueries i molts altres serveis— s’estava<br />
<strong>de</strong>gradant o bé utilitzant <strong>de</strong> manera insostenible. El<br />
<strong>de</strong>scobriment resultava tan <strong>de</strong>sconcertant que el consell<br />
<strong>de</strong> l’AM advertia: «L’activitat humana exerceix tanta<br />
pressió sobre les funcions naturals <strong>de</strong> la Terra que ja no<br />
es pot donar per segura la capacitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
planeta <strong>de</strong> mantenir les futures generacions». 6<br />
4 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
Són especialment alarmants els<br />
canvis en un servei d’ecosistema<br />
específic: el <strong>de</strong> la regulació <strong><strong>de</strong>l</strong> clima.<br />
Les concentracions atmosfèriques<br />
<strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni (CO ), <strong>de</strong>s-<br />
2<br />
prés <strong>de</strong> mantenir-se en uns nivells<br />
estables els últims mil anys, en unes<br />
280 parts per milió, se situen avui<br />
en 385 parts per milió, un augment<br />
que es <strong>de</strong>u a l’increment <strong>de</strong> la població<br />
humana, al consum accelerat <strong>de</strong><br />
combustibles fòssils, a l’augment<br />
<strong>de</strong> la carn en les dietes i a la conversió<br />
<strong>de</strong> més terrenys en zones agrícoles i<br />
urbanes. El Grup Intergovernamental<br />
d’Experts sobre el Canvi Climàtic<br />
posava en relleu que el canvi climàtic<br />
provocat per les activitats humanes<br />
causa importants alteracions en els<br />
sistemes <strong>de</strong> la Terra. Si no es frenen les emissions <strong>de</strong><br />
gasos d’efecte hivernacle, el segle vinent es produiran<br />
uns canvis catastròfics. 7<br />
Un estudi dut a terme el maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 mitjançant<br />
la utilització <strong>de</strong> l’Integrated Global System<br />
Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> Massachusetts Institute of Technology<br />
precisava que si no s’actuava amb contundència aviat,<br />
el 2009, els increments mitjans <strong>de</strong> la temperatura se<br />
situarien en 5,1 graus, més <strong><strong>de</strong>l</strong> doble <strong><strong>de</strong>l</strong> que havia<br />
previst el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003. Un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009 corroborava aquesta afirmació, precisant que si<br />
no s’hi feia res, el <strong>2010</strong> l’increment seria <strong>de</strong> 4,5 graus,<br />
i que encara que tots els països es mantinguessin en<br />
les seves propostes més ambicioses <strong>de</strong> reducció <strong>de</strong> les<br />
emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle, les temperatures<br />
continuarien pujant uns 3,5 graus. Dit d’una<br />
altra manera: no n’hi haurà prou amb la política.<br />
Serà bàsic un canvi radical en el mateix mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> les<br />
societats humanes. 8<br />
2.0<br />
1.5<br />
1.0<br />
0.5<br />
0<br />
Aquests nivells <strong>de</strong> canvis <strong>de</strong> temperatura previstos<br />
apunten la clara possibilitat que el nivell <strong><strong>de</strong>l</strong> mar pugi<br />
dos metres o més a conseqüència <strong>de</strong> la fosa parcial <strong>de</strong> la<br />
capa <strong>de</strong> gel <strong>de</strong> Groenlàndia o <strong>de</strong> l’Antàrtida Occi<strong>de</strong>ntal,<br />
fet que, per la seva banda, provocaria inundacions massives<br />
a les costes i probablement l’enfonsament d’una<br />
sèrie <strong>de</strong> països illencs. La sisena part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que <strong>de</strong>pèn<br />
Nombre <strong>de</strong> planetes Terra<br />
Figura 1. Petjada ecològica <strong>de</strong> la humanitat, 1961-2005<br />
Font: Xarxa <strong>de</strong> la Petjada Global.<br />
Biocapacitat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
Petjada<br />
ecològica<br />
1960 1970 1980 1990 2000 <strong>2010</strong><br />
<strong>de</strong> les glaceres o <strong><strong>de</strong>l</strong>s rius que s’alimenten <strong>de</strong> la neu fosa<br />
per al seu consum d’aigua s’enfrontaria a una escassesa<br />
extrema d’aquest bé <strong>de</strong> consum. Àmplies extensions <strong>de</strong><br />
la selva amazònica es convertirien en sabana, s’acabaria<br />
la vida als esculls <strong>de</strong> coral i s’esgotaria la producció <strong>de</strong><br />
les pesqueries més vulnerables <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Tot això es<br />
traduiria en importants trastorns polítics i socials, que<br />
situarien la xifra <strong><strong>de</strong>l</strong>s refugiats ambientals en uns 1.000<br />
milions el 2050. 9<br />
El canvi climàtic, però, és tan sols un més <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
símptomes <strong><strong>de</strong>l</strong>s nivells <strong>de</strong> consum excessius. La contaminació<br />
atmosfèrica, la pèrdua d’una mitjana <strong>de</strong> 7<br />
milions d’hectàrees <strong>de</strong> boscos anuals, l’erosió <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl,<br />
la producció anual <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 100 milions <strong>de</strong> tones <strong>de</strong><br />
residus perillosos, les pràctiques abusives en el camp<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> treball promogu<strong>de</strong>s per <strong><strong>de</strong>l</strong>er <strong>de</strong> produir més<br />
béns <strong>de</strong> consum i més barats, l’obesitat, l’augment<br />
<strong>de</strong> l’estrès... la llista podria ser interminable. Sovint<br />
es tracten tots aquests problemes separadament, i<br />
això que molts tenen els seus orígens en els actuals<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum. 10<br />
Els nivells <strong>de</strong> consum mo<strong>de</strong>rns, a part <strong>de</strong> ser<br />
excessivament globals, també presenten uns clars<br />
biaixos, que responsabilitzen bàsicament la població<br />
rica <strong>de</strong> les malalties ambientals mo<strong>de</strong>rnes. Segons un<br />
estudi d’Stephen Pacala, ecologista <strong>de</strong> Princeton, els<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 5
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
500 milions <strong>de</strong> persones que pertanyen al sector més<br />
ric <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> (aproximadament un 7 % <strong>de</strong> la població<br />
mundial) són responsables actualment <strong><strong>de</strong>l</strong> 50 % <strong>de</strong><br />
les emissions <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni al planeta, mentre<br />
que els 3.000 milions d’habitants més pobres <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> són responsables tan sols d’un 6 % d’aquestes<br />
emissions. No ens haurien <strong>de</strong> sorprendre aquestes<br />
xifres si tenim en compte que són els rics els qui tenen<br />
les cases més grans, circulen pel <strong>món</strong> amb cotxe i<br />
avió, consumeixen importants volums d’electricitat,<br />
mengen més carn i aliments processats i compren més<br />
béns <strong>de</strong> consum: tot allò que té un impacte ecològic<br />
significatiu. Evi<strong>de</strong>ntment, uns ingressos més alts<br />
no sempre corresponen a un augment <strong>de</strong> consum,<br />
però on el consumisme és la norma cultural, les<br />
possibilitats d’incrementar el consum pugen quan la<br />
població disposa <strong>de</strong> més diners, fins i tot en el cas <strong>de</strong><br />
consumidors amb consciència ecològica. 11<br />
L’any 2006, els 65 països que presentaven uns<br />
nivells alts d’ingressos, on el consumisme era més<br />
dominant, sumaven un 78 % <strong>de</strong> les <strong>de</strong>speses en consum,<br />
tot i comptar tan sols amb el 16 % <strong>de</strong> la població<br />
mundial. Aquest mateix any, només la població <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
EUA es va gastar 9,7 bilions <strong>de</strong> dòlars en consum<br />
—uns 32.400 dòlars per persona—, xifra que correspon<br />
al 32 % <strong>de</strong> les <strong>de</strong>speses mundials d’un 5 % <strong>de</strong> la<br />
població <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Són aquests països els que han<br />
<strong>de</strong> canviar urgentment el sentit <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong><br />
consum, ja que el planeta no pot suportar aquests<br />
nivells tan alts. Efectivament, si tota la població <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> visqués com els habitants <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA, la Terra<br />
només podria mantenir 1.400 milions d’habitants.<br />
A uns nivells <strong>de</strong> consum lleugerament inferiors, tot<br />
i que encara alts, el planeta podria mantenir 2.100<br />
milions <strong>de</strong> persones. Ara bé, fins i tot a uns nivells<br />
d’ingressos mitjans —l’equivalent al que guanya com<br />
a mitjana avui la població <strong>de</strong> Jordània i Tailàndia—<br />
la Terra no arribaria a mantenir la població actual<br />
(vegeu la taula 1). Aquestes xifres tradueixen unes<br />
realitats a què ben pocs es volen enfrontar: en el <strong>món</strong><br />
actual, que té 6.800 milions d’habitants, les pautes <strong>de</strong><br />
consum mo<strong>de</strong>rnes no són sostenibles, ni a uns nivells<br />
relativament bàsics. 12<br />
Una anàlisi sobre pautes <strong>de</strong> consum <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 duta a<br />
terme en diferents classes socioeconòmiques <strong>de</strong> l’Índia<br />
ho <strong>de</strong>ixava prou clar. Avui, en aquest país, els béns <strong>de</strong><br />
consum en general són assequibles. Fins i tot a uns<br />
nivells d’ingressos anuals d’aproximadament 2.500<br />
dòlars per persona en paritat <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r adquisitiu (PPP),<br />
bona part <strong>de</strong> les llars <strong>de</strong> l’Índia té accés a la il·luminació<br />
bàsica i a un ventilador. Quan els ingressos pugen fins<br />
a 5.000 dòlars anuals en PPP, l’accés a la televisió passa<br />
a ser estàndard i augmenta el consum d’aigua calenta.<br />
Amb uns ingressos <strong>de</strong> 8.000 dòlars anuals en PPP, la<br />
major part <strong>de</strong> la població disposa d’una sèrie <strong>de</strong> béns<br />
<strong>de</strong> consum, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> rentadores i reproductors <strong>de</strong> DVD<br />
a aparells <strong>de</strong> cuina i ordinadors. A mesura que augmenten<br />
encara més els ingressos, és més corrent disposar<br />
d’aire condicionat i viatjar amb avió. 13<br />
No d’estrany que l’1 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s indis més benestants<br />
(10 milions <strong>de</strong> persones), que guanyen més <strong>de</strong> 24.500<br />
dòlars anuals en PPP, actualment siguin responsables<br />
Taula 1. Població mundial sostenible <strong>de</strong>penent <strong>de</strong> diferents nivells <strong>de</strong> consum<br />
Renda per capita, Biocapacitat utilitzada Població sostenible<br />
Nivell <strong>de</strong> consum 2005 per persona, 2005 en aquest nivell<br />
(rnb, dòlars 2008, PPa) (hectàrees globals) (miliards)<br />
renda baixa 1.230 1,0 13,6<br />
renda mitjana 5.100 2,2 6,2<br />
renda alta 35.690 6,4 2.1<br />
estats units 45.580 9,4 1,4<br />
mitjana global 9.460 2,7 5,0<br />
Font: Vegeu la nota 12.<br />
6 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
<strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> més <strong>de</strong> cinc tones <strong>de</strong> CO 2 anuals,<br />
xifra que, tot i així, només representa una cinquena<br />
part <strong>de</strong> les emissions per càpita <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA, però el<br />
doble <strong><strong>de</strong>l</strong> nivell mitjà <strong>de</strong> 2,5 tones per càpita que cal<br />
per mantenir les temperatures per sota <strong><strong>de</strong>l</strong>s 2 graus.<br />
Fins i tot els 151 milions d’indis que guanyen més <strong>de</strong><br />
6.500 dòlars per càpita en PPP viuen per sobre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
llindar <strong>de</strong> 2,5 tones per càpita, mentre que els 156<br />
milions d’indis que en guanyen 5.000 s’hi acosten, ja<br />
que en produeixen 2,2 tones per càpita. 14<br />
L’Indicador <strong>de</strong> la Petjada Ecològica i la investigació<br />
índia <strong>de</strong>mostren que, fins i tot a uns nivells<br />
d’ingressos que molts observadors consi<strong>de</strong>rarien <strong>de</strong><br />
subsistència —entre 5.000 i 6.000 dòlars en PPP per<br />
persona i any—, la població ja consumeix fins a uns<br />
nivells insostenibles. I avui, més d’una tercera part <strong>de</strong><br />
la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> viu per sobre d’aquest llindar. 15<br />
L’opció <strong>de</strong> les tecnologies sostenibles permetria<br />
que els nivells bàsics <strong>de</strong> consum es mantinguessin<br />
ecològicament viables. Ara bé, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspectiva<br />
<strong>de</strong> la Terra, ni el sistema <strong>de</strong> vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA ni el<br />
d’Europa no són viables. Una anàlisi recent posava<br />
en relleu que per produir prou energia en els 25 anys<br />
vinents per substituir la major part que es fabrica amb<br />
combustibles fòssils, el <strong>món</strong> hauria <strong>de</strong> construir cada<br />
segon 200 metres quadrats <strong>de</strong> mòduls fotovoltaics,<br />
a més <strong>de</strong> 100 metres quadrats d’energia solar cada<br />
segon i, també, 24 turbines eòliques <strong>de</strong> 3 megawatts<br />
cada hora <strong>de</strong> manera ininterrompuda durant els<br />
pròxims vint-i-cinc anys. Tot això comportaria un<br />
enorme volum d’energia i materials —curiosament,<br />
una concentració d’emissions <strong>de</strong> carboni just quan<br />
és més necessari <strong>de</strong> reduir-les— i faria augmentar <strong>de</strong><br />
manera significativa a curt termini l’impacte ecològic<br />
total <strong>de</strong> la humanitat. 16<br />
Aquí cal afegir-hi que es calcula que la població<br />
haurà augmentat 2.300 milions més el 2050 i que,<br />
fins i tot amb unes estratègies efectives per frenar el<br />
creixement, anirà en alça i pel cap baix sumarà 1.100<br />
milions més a la xifra abans d’arribar al punt àlgid.<br />
Això <strong>de</strong>mostra que, si bé el canvi <strong>de</strong> tecnologies i<br />
l’estabilització <strong>de</strong> la població seran essencials per a<br />
la creació d’unes societats sostenibles, res no podrà<br />
reeixir sense unes modificacions substancials en els<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum, entre les quals cal citar la reducció<br />
<strong>de</strong> l’ús i fins i tot l’eliminació <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats béns<br />
<strong>de</strong> consum, com ara cotxes i avions, que per a molts<br />
ja formen part <strong>de</strong> la vida quotidiana. També caldrà<br />
modificar uns costums que estan fermament arrelats<br />
—<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc on viu la població fins al menjar a què<br />
s’ha habituat— i, en molts casos, s’hauran <strong>de</strong> simplificar<br />
o minimitzar. Tanmateix, estem parlant d’uns<br />
canvis que la població no <strong>de</strong>sitjarà tirar endavant,<br />
pel fet que consi<strong>de</strong>ra còmo<strong>de</strong>s les pautes establertes<br />
i les veu com una cosa «natural», bàsicament pels<br />
esforços continuats i metòdics que s’han esmerçat<br />
per aconseguir que facin aquest efecte. 17<br />
A l’hora <strong>de</strong> plantejar-se com po<strong>de</strong>n encaminar-se<br />
les societats cap a una nova via <strong>de</strong> futur sostenible<br />
és important prendre consciència que els comportaments<br />
humans, tan bàsics en les i<strong>de</strong>ntitats culturals<br />
mo<strong>de</strong>rnes i en els sistemes econòmics, no són opcions<br />
que pugui controlar totalment el consumidor. En<br />
realitat, les va consolidant <strong>de</strong> manera sistemàtica un<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural dominant: el consumisme.<br />
el consumisme a través<br />
<strong>de</strong> les cultures<br />
Per entendre què és el consumisme cal entendre<br />
primer què és la cultura. La cultura no es limita<br />
a les arts, als valors o als sistemes <strong>de</strong> creences. Es<br />
podria <strong>de</strong>finir més aviat com la combinació d’aquests<br />
elements —valors, creences, costums, tradicions,<br />
símbols, normes i institucions— per crear uns marcs<br />
superestructurals que configuren la percepció <strong>de</strong> la<br />
realitat per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s éssers humans. Segons el sistema<br />
cultural <strong>de</strong> cada persona, una interpretarà una acció<br />
com a ofensiva mentre que una altra la consi<strong>de</strong>rarà<br />
cordial, com en el cas <strong><strong>de</strong>l</strong> gest <strong>de</strong> fer botifarra, tan<br />
vulgar en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s cultures. La cultura porta <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s les persones a pensar que els rols socials estan<br />
assignats pel naixement, <strong>de</strong>termina on centren la vista<br />
les persones en parlar amb les altres i fins i tot estableix<br />
quines formes <strong>de</strong> relacions sexuals (com ara monogàmia,<br />
poliàndria o poligàmia) són acceptables. 18<br />
Les cultures, com a sistemes amplis, sorgeixen<br />
<strong>de</strong> les complexes interaccions entre elements molt<br />
diferents <strong><strong>de</strong>l</strong>s comportaments socials i guien els<br />
éssers humans en un nivell pràcticament invisible.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 7
Hegariz<br />
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Cucs <strong>de</strong> la palmera <strong>de</strong> sucre, una exquisi<strong>de</strong>sa per<br />
a gurmets a Nova Guinea.<br />
Són, en paraules <strong><strong>de</strong>l</strong>s antropòlegs Robert Welsch i<br />
Luis Vivanco, la suma <strong>de</strong> tots «els processos socials<br />
que fan que allò que és artificial (o construït per la<br />
mà humana) sembli natural». Són aquests processos<br />
socials —<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la interacció directa amb altres<br />
persones i amb elements o amb «material» culturals<br />
fins al contacte amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació, les<br />
lleis, les religions i els sistemes econòmics— els que<br />
configuren la realitat <strong>de</strong> les persones. 19<br />
Bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> que les persones consi<strong>de</strong>ren «natural»<br />
en realitat és cultural. Pensem, per exemple, en<br />
el menjar. Tots els éssers humans mengen, però són<br />
els sistemes culturals els que <strong>de</strong>terminen com i fins<br />
i tot quan mengen. Ben pocs europeus menjarien<br />
insectes perquè els troben intrínsecament repulsius<br />
a causa <strong><strong>de</strong>l</strong>s condicionaments socials i, en canvi,<br />
molts mengen gambes o cargols. En altres cultures,<br />
però, els insectes són una part important <strong>de</strong> la cuina<br />
i en <strong>de</strong>terminats casos —com en el <strong>de</strong> les larves <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
cuc <strong>de</strong> la palmera <strong>de</strong> sucre per als korowai <strong>de</strong> Nova<br />
Guinea—, els cucs són una exquisi<strong>de</strong>sa. 20<br />
En <strong>de</strong>finitiva, si bé el comportament humà es basa<br />
en l’evolució i la fisiologia, està guiat primordialment<br />
pels sistemes culturals <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc <strong>de</strong> naixement <strong>de</strong> les<br />
persones. Com en tots els sistemes, hi ha uns mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
dominants que orienten les cultures: i<strong>de</strong>es i assumpcions<br />
que van configurant i afermant, <strong>de</strong> generació<br />
en generació, els actors i les institucions culturals<br />
capdavanters, així com les mateixes persones que hi<br />
participen. Avui, el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural que domina en<br />
moltes parts <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i a través <strong>de</strong> diferents sistemes<br />
culturals és el consumisme. 21<br />
L’economista britànic Paul Ekins <strong>de</strong>scriu el consumisme<br />
com una orientació cultural en què «la possessió<br />
i la utilització d’un nombre i una varietat cada<br />
cop més gran <strong>de</strong> béns i serveis constitueix la principal<br />
aspiració cultural i la via que es consi<strong>de</strong>ra més clara<br />
cap a la felicitat personal, l’estatus social i l’èxit nacional».<br />
Dit d’una manera més senzilla: el consumisme<br />
és un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural que porta les persones a buscar<br />
sentit, satisfacció i acceptació bàsicament a través<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> béns i serveis. Si bé el consumisme<br />
adopta formes diferents en cultures diferents, també<br />
porta les persones d’arreu a associar els alts nivells <strong>de</strong><br />
consum amb el benestar i l’èxit. Però curiosament les<br />
investigacions <strong>de</strong>mostren que un major consum no<br />
es tradueix necessàriament en una millor qualitat <strong>de</strong><br />
vida individual (vegeu el requadre 1). 22<br />
El consumisme s’ha obert tan bé el camí en les<br />
cultures humanes que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s fins i tot costa<br />
d’i<strong>de</strong>ntificar-lo com a construcció cultural. Simplement<br />
semblaria una cosa natural. Però en realitat, el<br />
consumisme ha transformat profundament els elements<br />
<strong>de</strong> les cultures —llenguatge i símbols, normes<br />
i tradicions, valors i institucions— <strong>de</strong> les societats<br />
d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. En efecte, el terme «consumidor»<br />
s’utilitza com a sinònim <strong>de</strong> «persona» en les <strong>de</strong>u<br />
llengües d’ús més comú <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, i probablement<br />
en moltes més. 23<br />
Pensem en els símbols, allò que l’antropòleg<br />
Leslie White havia <strong>de</strong>scrit com «l’origen i la base <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
comportament humà». A la major part <strong>de</strong> països,<br />
les persones estan avui dia en contacte diari amb<br />
centenars, i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s milers, <strong>de</strong> símbols <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme.<br />
Logotips, melodies publicitàries, xarlatans<br />
i mascotes, símbols <strong>de</strong> marques diferents que bombar<strong>de</strong>gen<br />
constantment la població, bo i influint en<br />
els comportaments, fins i tot en nivells inconscients.<br />
Avui dia hi ha molta més gent que reconeix amb més<br />
facilitat aquests símbols <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme que no pas<br />
les espècies corrents <strong>de</strong> la flora i la fauna, els cants<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s ocells, els crits <strong><strong>de</strong>l</strong>s animals o altres elements <strong>de</strong><br />
la natura. Un estudi dut a terme el 2002 posava <strong>de</strong><br />
8 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
Requadre 1. Uns elevats nivells <strong>de</strong> consum milloren el benestar humà?<br />
en <strong>de</strong>finitiva, no té cap importància saber si uns<br />
elevats nivells <strong>de</strong> consum fan que les persones<br />
visquin més bé si en realitat la <strong>de</strong>gradació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes <strong>de</strong> la terra i la davallada ecològica han<br />
<strong>de</strong> minar a la llarga el benestar <strong>de</strong> la major part<br />
<strong>de</strong> la societat. ara bé, suposant que no tinguéssim<br />
aquesta amenaça en perspectiva, hi ha prou<br />
fets que <strong>de</strong>mostren que uns elevats nivells <strong>de</strong><br />
consum no augmenten <strong>de</strong> manera significativa<br />
la qualitat <strong>de</strong> vida a partir d’un cert punt, al contrari,<br />
fins i tot po<strong>de</strong>n reduir-la.<br />
en primer lloc, hi ha <strong>de</strong>mostracions psicològiques<br />
que apunten que les relacions estretes,<br />
una vida plena <strong>de</strong> sentit i la salut són els elements<br />
que contribueixen més a crear benestar.<br />
si bé es produeix un augment indiscutible <strong>de</strong> la<br />
felicitat en el moment en què les persones amb<br />
uns nivells d’ingressos baixos passen a guanyar<br />
més diners (a mesura que milloren la seva seguretat<br />
econòmica i veuen créixer el ventall d’oportunitats),<br />
amb l’increment en qüestió, el po<strong>de</strong>r<br />
adquisitiu <strong>de</strong> més que se’n <strong>de</strong>riva no contribueix<br />
d’una manera tan automàtica a augmentar la<br />
felicitat. això es pot <strong>de</strong>ure en part a la tendència<br />
que tenen les persones d’habituar-se al nivell <strong>de</strong><br />
consum que tenen a l’abast. uns béns que en<br />
algun moment s’han consi<strong>de</strong>rat com a luxes,<br />
es po<strong>de</strong>n veure en un altre moment com a<br />
drets o fins i tot com a necessitats. durant els<br />
seixanta, per exemple, els japonesos consi<strong>de</strong>raven<br />
que el ventilador, la màquina <strong>de</strong> rentar i<br />
manifest que les criatures <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit eren capaces<br />
<strong>de</strong> reconèixer més personatges <strong><strong>de</strong>l</strong> Pokémon (una<br />
marca <strong>de</strong> joguines) que no pas espècies corrents <strong>de</strong><br />
flora i fauna. Els infants <strong>de</strong> dos anys ja i<strong>de</strong>ntifiquen els<br />
logotips. Un estudi realitzat als EUA amb criatures<br />
<strong>de</strong> dos anys <strong>de</strong>mostrava que si bé no reconeixien la<br />
lletra M, molts i<strong>de</strong>ntificaven els arcs daurats en forma<br />
d’ema <strong>de</strong> McDonald’s. 24<br />
Les normes culturals —la manera d’ocupar el<br />
temps <strong>de</strong> lleure, la regularitat amb què es renoven<br />
els guarda-robes, fins i tot el sistema d’educar les<br />
l’arrossera eren estris bàsics per a un nivell <strong>de</strong><br />
vida satisfactori. al cap d’un temps, van afegir<br />
a la llista <strong>de</strong> les «coses bàsiques» el cotxe, l’aire<br />
condicionat i la televisió en colors. als eua, el<br />
2006, un 83 % <strong>de</strong> la població consi<strong>de</strong>rava que<br />
les assecadores eren una necessitat. fins i tot<br />
els productes que duraven poc en el mercat<br />
anaven es<strong>de</strong>venint ràpidament necessitats. la<br />
meitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s nord-americans avui consi<strong>de</strong>ra que<br />
ha <strong>de</strong> tenir un mòbil, i una tercera part troba que<br />
és bàsic comptar amb una connexió a Internet<br />
d’alta velocitat.<br />
un estil <strong>de</strong> vida marcat per un consum elevat<br />
pot tenir també una sèrie d’efectes secundaris<br />
que no milloren el benestar, i aquests<br />
van <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’augment <strong>de</strong> l’estrès laboral i <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>de</strong>ute fins a un increment <strong>de</strong> les malalties i <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
risc <strong>de</strong> mort. aproximadament la meitat <strong>de</strong> les<br />
morts que s’enregistren anualment arreu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> estan provoca<strong>de</strong>s per càncers, malalties<br />
cardiovasculars i pulmonars, diabetis i acci<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong> cotxe. la causa d’aquestes morts, o<br />
si més no una influència important, vindria<br />
<strong>de</strong> les alternatives <strong>de</strong> consum individual, com<br />
ara l’hàbit <strong>de</strong> fumar, el se<strong>de</strong>ntarisme, la dieta<br />
amb poca fruita i verdura i l’excés <strong>de</strong> pes. avui<br />
hi ha 1.600 milions <strong>de</strong> persones al <strong>món</strong> amb<br />
sobrepès o obeses, fet que els escurça la vida<br />
i, en el cas <strong><strong>de</strong>l</strong>s obesos, en una mitjana d’entre<br />
tres i <strong>de</strong>u anys.<br />
font: vegeu la nota 22.<br />
criatures— cada dia estan més orienta<strong>de</strong>s cap a l’adquisició<br />
<strong>de</strong> béns o serveis. Una norma que té un interès<br />
específic és la dieta. Ara sembla una cosa natural<br />
menjar coses molt edulcora<strong>de</strong>s i molt processa<strong>de</strong>s.<br />
Els infants, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ben petits, estan en contacte amb<br />
tota mena <strong>de</strong> dolços, cereals ensucrats i altres aliments<br />
molt poc saludables però molt rendibles, <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals<br />
se’n fa una propaganda extraordinària, una tendència<br />
que ha tingut unes conseqüències espectaculars en<br />
els ín<strong>de</strong>xs d’obesitat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Actualment trobem<br />
menjar ràpid i màquines <strong>de</strong> refrescos fins i tot a les<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 9
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
escoles, cosa que va configurant les normes alimentàries<br />
infantils i alhora les aferma i perpetua en les<br />
societats. Segons un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong>s Centers for Disease<br />
Control and Prevention <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA, prop <strong>de</strong> dues<br />
terceres parts <strong>de</strong> les administracions <strong>de</strong> districte escolars<br />
aconsegueixen un bon percentatge d’ingressos<br />
amb les ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les màquines expenedores, i una<br />
tercera part reben remuneracions econòmiques <strong>de</strong> les<br />
empreses fabricants <strong>de</strong> refrescos per la venda d’una<br />
<strong>de</strong>terminada quantitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus productes. 25<br />
Les tradicions —els aspectes més rituals i profundament<br />
arrelats <strong>de</strong> les cultures— també es configuren<br />
actualment per mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme. Des <strong><strong>de</strong>l</strong>s casaments,<br />
que als EUA costen una mitjana <strong>de</strong> 22.000<br />
dòlars, fins a les normes funeràries, que exerceixen<br />
pressió sobre els qui han perdut un ésser estimat per<br />
a l’adquisició <strong>de</strong> taüts <strong>de</strong> luxe, làpi<strong>de</strong>s i altres costosos<br />
béns <strong>de</strong> consum simbòlics, el consumisme està profundament<br />
arrelat en la pràctica <strong><strong>de</strong>l</strong>s rituals. Fins pot<br />
arribar a resultar difícil optar per cerimonials senzills,<br />
perquè hi sol haver la pressió <strong>de</strong> les normes, <strong>de</strong> la<br />
família o bé la influència <strong>de</strong> la publicitat. 26<br />
El Nadal il·lustra molt bé aquest punt. Si bé per<br />
als cristians es tracta <strong>de</strong> la celebració <strong><strong>de</strong>l</strong> naixement<br />
<strong>de</strong> Jesús, per a moltes persones, la festa està més ori-<br />
Percentatge que diu «Molt Important» o «Essencial»<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
Figura 2. Aspiracions <strong><strong>de</strong>l</strong>s estudiants universitaris<br />
<strong>de</strong> primer any als Estats Units, 1971-2008<br />
Font: HERI.<br />
Tenir una bona posició econòmica<br />
Desenvolupar una filosofia<br />
<strong>de</strong> vida amb sentit<br />
0<br />
1970 1980 1990 2000 <strong>2010</strong><br />
entada cap als regals <strong><strong>de</strong>l</strong> Pare Noel i els grans àpats.<br />
Un estudi dut a terme el 2008 en 18 països sobre<br />
les <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> Nadal mostrava que les persones es<br />
gastaven centenars <strong>de</strong> dòlars en regals i més encara<br />
en relacions socials i en menjar. A Irlanda, el Regne<br />
Unit i els EUA —els tres països amb les <strong>de</strong>speses més<br />
eleva<strong>de</strong>s—, cada habitant gastava <strong>de</strong> mitjana en regals<br />
942, 721 i 581 dòlars, respectivament. Cada dia hi ha<br />
més gent, entre la qual, molts que no són cristians,<br />
que celebra el Nadal per intercanviar-se regals. Al<br />
Japó, el 25 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre és una gran festa, i això que<br />
només un 2 % <strong>de</strong> la població és cristiana. Tal com precisa<br />
el reverend Billy <strong>de</strong> la sorneguera organització <strong>de</strong><br />
formació sobre el consum, Church of Stop Shopping<br />
(l’Església <strong>de</strong> l’anticompra): «Per Nadal ens pensem<br />
que som consumidors. Doncs no! El que passa és que<br />
per Nadal ens consumeixen». 27<br />
El consumisme també afecta els valors <strong>de</strong> les persones.<br />
Durant les últimes dèca<strong>de</strong>s ha anat guanyant<br />
força la i<strong>de</strong>a que per aconseguir una vida <strong>de</strong> qualitat<br />
calen més diners i més possessions materials. Als<br />
EUA, fa més <strong>de</strong> trenta-cinc anys que es realitza<br />
una enquesta anual sobre les prioritats a la vida<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s estudiants <strong>de</strong> primer any d’universitat. Al llarg<br />
d’aquest temps ha anat augmentant la importància<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> benestar econòmic i disminuint<br />
la d’avançar en una filosofia vital<br />
que tingui un sentit (vegeu la figura<br />
2). I aquest fenomen no es limita<br />
a la població nord-americana. Un<br />
estudi realitzat pels psicòlegs Güliz<br />
Ger i Russell Belk posava en relleu<br />
uns alts nivells <strong>de</strong> materialisme en<br />
dues terceres parts <strong><strong>de</strong>l</strong>s dotze països<br />
investigats, entre els quals hi<br />
havia unes quantes economies <strong>de</strong><br />
transició. 28<br />
El consumisme abraça avui quasi<br />
totes les cultures i això té les seves<br />
conseqüències. En aquest planeta<br />
finit no és sostenible <strong>de</strong>finir l’èxit<br />
i la felicitat en funció <strong><strong>de</strong>l</strong> volum<br />
<strong>de</strong> consum <strong>de</strong> la persona. D’altra<br />
banda, és prou clar que aquesta orientació<br />
cultural no ha sorgit com<br />
10 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
a efecte <strong>de</strong> l’augment <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos. Es tracta d’un<br />
fenomen que s’ha anat tramant al llarg d’uns quants<br />
segles. Avui, ja que moltes societats han assimilat el<br />
consumisme, s’està autoperpetuant fins a cert punt i,<br />
a més, les institucions <strong><strong>de</strong>l</strong> si <strong>de</strong> la societat —com ara<br />
empreses, mitjans <strong>de</strong> comunicació, governs i entitats<br />
educatives— continuen apuntalant aquesta orientació<br />
cultural. Les esmenta<strong>de</strong>s institucions també treballen<br />
activament per ampliar els mercats d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
per a nous béns i serveis <strong>de</strong> consum. És essencial<br />
entendre el paper d’aquests motors institucionals per<br />
po<strong>de</strong>r fomentar noves cultures <strong>de</strong> sostenibilitat.<br />
arrels institucionals<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme<br />
Ja a final <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x v, els canvis socials a Europa van<br />
començar a crear els fonaments per a l’arrencada <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consumisme. L’augment <strong>de</strong> la població i les bases <strong>de</strong><br />
territori fixa<strong>de</strong>s, juntament amb una <strong>de</strong>bilitació <strong>de</strong><br />
les fonts d’autoritat tradicionals, com ara l’Església<br />
i les estructures socials comunitàries, van establir<br />
que el camí tradicional <strong>de</strong> progrés social <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves<br />
—l’herència <strong><strong>de</strong>l</strong> tros <strong>de</strong> terra familiar o l’aprenentatge<br />
<strong>de</strong> l’ofici <strong><strong>de</strong>l</strong> pare— ja no es podia donar per segur.<br />
Llavors la població va buscar noves vies d’i<strong>de</strong>ntitat i<br />
<strong>de</strong> realització personal i va trobar un substitut popular<br />
en l’adquisició i el consum <strong>de</strong> béns. 29<br />
Mentrestant, els comerciants van treballar <strong>de</strong><br />
pressa per capitalitzar aquests canvis i fomentar<br />
l’adquisició <strong>de</strong> noves merca<strong>de</strong>ries, per mitjà <strong>de</strong><br />
nous tipus <strong>de</strong> propaganda, <strong>de</strong> la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
articles per part <strong>de</strong> personatges prominents, <strong>de</strong><br />
la creació d’aparadors, <strong>de</strong> «productes ganxo» (la<br />
venda d’una merca<strong>de</strong>ria amb pèrdua per part <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
venedor amb la finalitat d’atreure clientela), <strong>de</strong> les<br />
opcions <strong>de</strong> finançament creatives, i fins i tot <strong>de</strong> les<br />
investigacions sobre el consumidor i el foment <strong>de</strong><br />
noves mo<strong>de</strong>s. Un terrissaire britànic <strong><strong>de</strong>l</strong> segle xviii,<br />
Josiah Wedgwood, tenia venedors que <strong>de</strong>spertaven<br />
l’entusiasme pels seus nous dissenys en atuells i<br />
creaven <strong>de</strong>manda per a noves línies <strong>de</strong> productes<br />
fins i tot entre la clientela que en tenia a casa jocs<br />
complets, en bon estat, però que consi<strong>de</strong>rava que<br />
li havien quedat antiquats. 30<br />
Els costums socials tradicionals, però, van frenar el<br />
progrés <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es consumistes. Els camperols que<br />
obtenien uns ingressos <strong>de</strong> més, en general es <strong>de</strong>cantaven<br />
per l’ampliació <strong>de</strong> la propietat o per donar suport<br />
als treballs comunitaris en comptes <strong>de</strong> comprar roba<br />
<strong>de</strong> moda o mobles per a la casa, els dos primers béns<br />
<strong>de</strong> consum que es van enregistrar. D’altra banda, els<br />
treballadors que obtenien més ingressos amb l’augment<br />
<strong>de</strong> la productivitat s’inclinaven més pel temps<br />
<strong>de</strong> lleure que per la remuneració que els hauria reportat<br />
tot un dia <strong>de</strong> feina a un preu més elevat. 31<br />
Però amb el pas <strong><strong>de</strong>l</strong> temps, cada cop hi va haver<br />
una part més important <strong><strong>de</strong>l</strong> poble que va assimilar la<br />
nova orientació <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme —amb l’ajut persistent<br />
<strong>de</strong> merca<strong>de</strong>rs i comerciants—, i amb això es va<br />
<strong>de</strong>finir <strong>de</strong> nou una cosa que es va consi<strong>de</strong>rar com a<br />
natural. Així es va ampliar l’univers <strong>de</strong> les «necessitats<br />
bàsiques» i, durant la Revolució Francesa, els treballadors<br />
parisencs <strong>de</strong>manaven espelmes, cafè, sabó i<br />
sucre com a «articles <strong>de</strong> primera necessitat», quan,<br />
cent anys enrere, tot això fora <strong>de</strong> les espelmes, s’havia<br />
consi<strong>de</strong>rat articles <strong>de</strong> luxe. 32<br />
A principi <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x, l’orientació consumista va<br />
anar arrelant cada cop més en una sèrie d’institucions<br />
socials dominants <strong>de</strong> moltes cultures, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’empresariat<br />
al govern, passant pels mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
i l’educació. I durant la segona meitat <strong><strong>de</strong>l</strong> segle, les<br />
innovacions com ara la televisió, les tècniques <strong>de</strong><br />
publicitat sofistica<strong>de</strong>s, les empreses transnacionals,<br />
les franquícies i Internet van donar un cop <strong>de</strong> mà<br />
perquè les institucions difonguessin el consumisme<br />
per tot el planeta.<br />
Probablement el motor més potent d’aquest<br />
canvi cultural han estat els interessos empresarials.<br />
Les empreses, en una sèrie <strong>de</strong> fronts diferents, van<br />
trobar la manera <strong>de</strong> convèncer la població perquè<br />
consumís més. Es va liberalitzar, per exemple, el crèdit,<br />
amb l’establiment <strong><strong>de</strong>l</strong>s terminis, i als EUA es van<br />
promoure amb un gran impuls les targetes <strong>de</strong> crèdit,<br />
pràctiques que van portar a multiplicar gairebé per<br />
onze el crèdit al consum entre el 1945 i el 1960. Va<br />
començar la fabricació <strong>de</strong> productes i<strong>de</strong>ats per a una<br />
vida curta o per passar <strong>de</strong> moda <strong>de</strong> pressa (estratègies<br />
anomena<strong>de</strong>s, respectivament, d’obsolescència física i<br />
psicològica). També es va estimular els treballadors<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 11
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Un anunci sobre el contingut <strong><strong>de</strong>l</strong>s cereals en<br />
forma <strong>de</strong> còmic, <strong>de</strong> l’any 1964.<br />
perquè <strong>de</strong>manessin un augment <strong>de</strong> sou en comptes<br />
<strong>de</strong> temps lliure, a fi que disposessin <strong>de</strong> més ingressos<br />
per al consum. 33<br />
Potser el mitjà més important per al foment <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consum és el màrqueting. El 2008, la <strong>de</strong>spesa mundial<br />
en publicitat va arribar als 643.000 milions <strong>de</strong><br />
dòlars, i en països com la Xina i l’Índia experimenta<br />
un augment d’un 10 % o més anual. Als EUA, el<br />
«consumidor» mitjà veu o sent centenars d’anuncis<br />
cada dia i ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infància aprèn a associar productes<br />
amb imatges i missatges positius. És evi<strong>de</strong>nt que<br />
si la publicitat no fos efectiva, les empreses no invertirien<br />
un 1 % <strong><strong>de</strong>l</strong> producte mundial brut en la venda<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus articles com fan ara. I no s’equivoquen: els<br />
estudis han <strong>de</strong>mostrat que és cert que la publicitat<br />
estimula <strong>de</strong>terminats comportaments i que les criatures,<br />
a qui costa distingir entre publicitat i contingut,<br />
són especialment vulnerables davant <strong>de</strong> la publicitat.<br />
Tal com va posar en relleu un grup <strong>de</strong> la National<br />
Aca<strong>de</strong>my of Sciences <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA: «La publicitat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
menjar i les begu<strong>de</strong>s influeix en les preferències i les<br />
<strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les criatures, influeix en el consum, si<br />
més no a curt termini, contribueix probablement en<br />
la tria d’unes dietes poc saludables i és possible que<br />
també intervingui en les conseqüències i els perills<br />
per a la salut <strong>de</strong> les qüestions relaciona<strong>de</strong>s amb l’alimentació<br />
d’infants i joves». 34<br />
A part <strong>de</strong> la publicitat directa, l’exhibició <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes<br />
—el fet <strong>de</strong> mostrar-los <strong>de</strong> manera expressa en<br />
programes <strong>de</strong> televisió o pel·lícules a fi que s’associïn<br />
<strong>de</strong> manera positiva amb els seus personatges— és<br />
una pràctica que va en augment. El 2004, als EUA,<br />
les empreses es van gastar 3.500 milions <strong>de</strong> dòlars<br />
—quatre vega<strong>de</strong>s més que quinze anys enrere— per<br />
situar estratègicament els seus productes. Aquesta<br />
exhibició <strong>de</strong> productes, igual com la publicitat, influeix<br />
en la tria d’opcions. La recerca ha posat en relleu,<br />
per exemple, una relació causal <strong><strong>de</strong>l</strong> tipus «resposta a<br />
la dosi» entre el fet <strong>de</strong> fumar a les pel·lícules i l’inici<br />
d’aquest hàbit en joves, és a dir, com més veuen els<br />
adolescents que es fuma a les pel·lícules més probable<br />
és que comencin a fumar. 35<br />
També s’està popularitzant un altre sistema <strong>de</strong><br />
publicitat intel·ligent, el «<strong>de</strong> boca en boca», en<br />
què les persones que actuen a tall d’«agents d’una<br />
marca» promouen productes entre amics i coneguts<br />
que no estan al cas d’aquesta funció. L’any 2008,<br />
l’empresariat <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA va invertir 1.500 milions<br />
<strong>de</strong> dòlars en aquest tipus <strong>de</strong> propaganda, xifra que<br />
es calcula que arribarà a 1.900 milions <strong>de</strong> dòlars el<br />
<strong>2010</strong>. Hi ha una empresa, BzzAgent, que compta<br />
amb una xarxa <strong>de</strong> 600.000 agents d’aquest tipus<br />
que es <strong>de</strong>diquen a difondre les qualitats <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous<br />
productes —<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’últim perfum o complement<br />
<strong>de</strong> moda fins al suc <strong>de</strong> fruita o el cafè que acaben <strong>de</strong><br />
sortir al mercat—, amb comentaris entre els amics,<br />
intervencions en enquestes, valoracions <strong>de</strong> llocs web,<br />
creacions <strong>de</strong> blocs, etcètera. A Tòquio, Sample Lab<br />
Ltd. ha traslladat fa poc aquesta i<strong>de</strong>a a un altre nivell<br />
amb un «cafè màrqueting» creat específicament per<br />
posar el consumidor en contacte amb mostres <strong>de</strong><br />
nous productes. Actualment, les empreses aprofiten<br />
fins i tot els serveis d’antropòlegs per preveure a<br />
què responen les opcions <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor, com va<br />
12 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
fer Disney el 2000 per arribar millor als adolescents<br />
masculins, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus punts febles en termes <strong>de</strong><br />
clientela. 36<br />
Qualsevol d’aquestes estratègies <strong>de</strong> màrqueting,<br />
presa a part, fomenta l’interès per un únic producte o<br />
servei. En conjunt, les diferents iniciatives promouen<br />
una cultura <strong>de</strong> consumisme global. Tal com explicava<br />
l’economista i analista <strong>de</strong> màrqueting Victor Lebow<br />
al Journal of Retailing fa més <strong>de</strong> 50 anys: «Una<br />
campanya específica <strong>de</strong> publicitat i promoció, per<br />
a un producte concret en un moment concret, no<br />
és garantia automàtica d’èxit, però pot contribuir<br />
a la pressió general mitjançant la qual s’estimulen i<br />
es mantenen les necessitats. Així doncs, el seu propi<br />
fracàs pot servir per fertilitzar aquest sòl, <strong>de</strong> la mateixa<br />
manera que ho fan tants elements que sembla que es<br />
llencen per la borda». Mentre les empreses es marquen<br />
com a objectiu uns plans limitats d’ampliació<br />
<strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus productes, exerceixen una funció<br />
important d’estímul <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme. I ja sigui <strong>de</strong><br />
manera intencionada o no, en el procés, transformen<br />
les normes culturals (vegeu la taula 2). 37<br />
Els mitjans <strong>de</strong> comunicació constitueixen la<br />
segona institució social important que té un paper<br />
clau a l’hora d’estimular el consumisme, i no tan sols<br />
com a vehicle <strong>de</strong> màrqueting. Es tracta d’un po<strong>de</strong>rós<br />
mitjà <strong>de</strong> transmissió <strong>de</strong> símbols culturals, normes,<br />
costums, mites i històries. Tal com explica Duane<br />
Elgin, autor i activista en els mitjans <strong>de</strong> comunicació:<br />
«Per controlar una societat, no cal controlar-ne els<br />
tribunals, no cal controlar-ne l’exèrcit, tot el que s’ha<br />
<strong>de</strong> controlar són les seves històries. I la seva televisió i<br />
Madison Avenue són els que expliquen la major part<br />
<strong>de</strong> les històries la major part <strong><strong>de</strong>l</strong> temps a la major part<br />
<strong>de</strong> la població». 38<br />
Entre la televisió, les pel·lícules i cada cop més<br />
Internet, els mitjans <strong>de</strong> comunicació constitueixen una<br />
forma dominant d’activitat <strong>de</strong> lleure. El 2006, un 83 %<br />
<strong>de</strong> la població mundial tenia accés a la televisió i un<br />
21 %, a Internet (vegeu la taula 3). En els països <strong>de</strong><br />
l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament<br />
Econòmics, un 95 % <strong>de</strong> les llars disposa com<br />
a mínim d’un aparell <strong>de</strong> televisió i la població passa<br />
com a mitjana entre tres i quatre hores davant <strong>de</strong> la<br />
pantalla. Si a això hi afegim les dues o tres hores que<br />
es passa cada dia connectada a Internet, les emissions<br />
<strong>de</strong> ràdio que escolta, els diaris i revistes que llegeix i<br />
els 8.000 milions d’entra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cine venu<strong>de</strong>s el 2006<br />
al <strong>món</strong>, veurem clar que el contacte amb els mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació suma arreu entre una tercera part i<br />
la meitat <strong>de</strong> les hores <strong><strong>de</strong>l</strong> dia <strong><strong>de</strong>l</strong>s adults en bona part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. 39<br />
Durant aquestes hores, el gruix <strong>de</strong> la producció<br />
d’aquests mitjans <strong>de</strong> comunicació se centra a afermar<br />
les normes <strong>de</strong> consum i a promoure les aspiracions<br />
materialistes, ja sigui exalçant les vi<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s famosos,<br />
marca<strong>de</strong>s per uns alts nivells <strong>de</strong> consum, o presentant<br />
històries més subtils que reafirmen la creença que<br />
la felicitat s’obté amb la riquesa econòmica, amb la<br />
compra <strong><strong>de</strong>l</strong> nou aparell <strong>de</strong> consum o accessori <strong>de</strong><br />
moda, etcètera. Hi ha prou proves que <strong>de</strong>mostren<br />
que el contacte amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació té<br />
les seves conseqüències en les normes, els valors i les<br />
preferències <strong>de</strong> la població. Els estudis sobre representació<br />
social posen en relleu la relació entre aquest<br />
contacte i la violència, l’hàbit <strong>de</strong> fumar, les normes<br />
<strong>de</strong> reproducció i diversos comportaments malsans.<br />
Un estudi <strong>de</strong>mostrava que per cada hora <strong>de</strong> més<br />
que passen les persones setmanalment davant <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
televisor, gasten 208 dòlars més anuals en productes<br />
(encara que disposin <strong>de</strong> menys temps al dia per<br />
comprar-los). 40<br />
El govern és una altra institució que consolida<br />
l’orientació consumista. Es promou la conducta consumista<br />
<strong>de</strong> mil maneres: potser la mesura més coneguda<br />
és la <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, quan el presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA,<br />
George W. Bush, el primer ministre <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit,<br />
Tony Blair i uns quants dirigents occi<strong>de</strong>ntals més<br />
van animar els ciutadans a sortir a comprar <strong>de</strong>sprés<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s atemptats terroristes <strong>de</strong> l’11 <strong>de</strong> setembre. Però<br />
aquesta pràctica també es produeix d’una manera<br />
més sistèmica. Les subvencions a sectors concrets<br />
—sobretot els <strong><strong>de</strong>l</strong> transport i l’energia, en què el<br />
petroli i l’electricitat més econòmics tenen un efecte<br />
que es va estenent en tota l’economia— també aviven<br />
el consum. I tenint en compte que no s’exigeix<br />
als fabricants que imputin els costos <strong>de</strong> producció<br />
ambientals i socials en els productes —quan no està<br />
legislada, per exemple, la contaminació <strong>de</strong> l’aigua o <strong>de</strong><br />
l’aire—, el cost d’aquests productes és artificialment<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 13
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Indústria Canvi<br />
aigua aquest sector, que mou 60.000 milions <strong>de</strong> dòlars, va vendre 241.000 milions <strong>de</strong> litres d’aigua el<br />
embotellada 2008, més <strong><strong>de</strong>l</strong> doble que l’any 2000. a través <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus esforços mundials en publicitat, el sector<br />
ha ajudat a crear la impressió que l’aigua embotellada és més sana, més saborosa i més mo<strong>de</strong>rna<br />
que l’aigua <strong><strong>de</strong>l</strong> subministrament públic, encara que els estudis hagin revelat que algunes marques<br />
d’aigua embotellada són menys segures que l’aigua pública <strong>de</strong> l’aixeta i costen entre 240 i 10.000<br />
vega<strong>de</strong>s més.<br />
menjar ràpid el menjar ràpid és avui una indústria que mou 120.000 milions <strong>de</strong> dòlars als estats units,<br />
on hi ha uns 200.000 restaurants. entre les grans ca<strong>de</strong>nes <strong>de</strong> restaurants, la meitat són<br />
d’hamburgueses. a principis <strong><strong>de</strong>l</strong> segle passat, l’hamburguesa va ser titllada als estats units <strong>de</strong><br />
«menjar brut per als pobres», però cap a la dècada <strong>de</strong> 1960 s’havia convertit en un àpat preuat.<br />
mcdonald’s, en particular, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> gastar-se 1.200 milions <strong>de</strong> dòlars anuals en publicitat, <strong>de</strong><br />
promoure la comoditat i una bona relació qualitat-preu, i d’oferir llocs d’esbarjo per a la canalla,<br />
ha ajudat a transformar les normes alimentàries. actualment dóna servei diàriament a 58 milions<br />
<strong>de</strong> persones, als 32.000 restaurants que té repartits per 118 països.<br />
Productes tovalloletes, plats, bolquers, mocadors..., el sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes <strong>de</strong> paper d’un sol ús ha<br />
<strong>de</strong> paper fomentat la creença que aquests productes són còmo<strong>de</strong>s i higiènics. a la Xina, el mercat<br />
d’un sol ús d’aquests béns va arribar als 14.600 milions <strong>de</strong> dòlars el 2008, un 11 % més que l’any anterior.<br />
avui dia moltes persones d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> consi<strong>de</strong>ren aquests productes una necessitat, perquè<br />
aquesta creença ha estat activament fomentada durant molts anys per la indústria. a la Xina,<br />
quan els fabricants <strong><strong>de</strong>l</strong>s bolquers d’un sol ús van entrar al mercat no van parar fins que van<br />
convertir en tabú la utilització <strong>de</strong> pantalons oberts pel mig i van fer <strong><strong>de</strong>l</strong>s bolquers d’un sol ús un<br />
símbol <strong>de</strong> prosperitat i sofisticació.<br />
Vehicles els fabricants <strong>de</strong> cotxes són el segon anunciant més important <strong><strong>de</strong>l</strong>s estats units. el 2008 es van<br />
gastar 15.600 milions <strong>de</strong> dòlars en anuncis insistint a presentar els cotxes amb una imatge sensual,<br />
excitant i alliberadora. <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1920, els fabricants <strong>de</strong> cotxes no han parat fins<br />
aconseguir que la cultura nord-americana giri al votant <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe, exercint pressió per incrementar<br />
les aju<strong>de</strong>s a les carreteres, col·laborant amb les organitzacions que s’oposaven a la regulació <strong>de</strong><br />
l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe i fins i tot comprant els sistemes <strong>de</strong> tramvies públics per <strong>de</strong>smantellar-los. avui dia<br />
els fabricants <strong>de</strong> cotxes d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> continuen promovent que les societats girin al voltant<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s cotxes. el 2008, es van gastar 67 milions <strong>de</strong> dòlars en pràctiques <strong>de</strong> lobbisme i 19 milions <strong>de</strong><br />
dòlars en contribucions <strong>de</strong> campanya només als estats units.<br />
sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s la imatge que es té <strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s espècies animals està <strong>de</strong>terminada en gran part per les<br />
animals cultures. el sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s animals domèstics, que guanya arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> 42.000 milions<br />
domèstics <strong>de</strong> dòlars cada any només en menjar per a mascotes, fomenta que sembli natural consi<strong>de</strong>rar<br />
els gossos, els gats i altres animals amics o fins i tot membres <strong>de</strong> la família. la «humanització»<br />
d’aquests animals és una estratègia explícita <strong>de</strong> la indústria i el 2005 es va reforçar amb més <strong>de</strong><br />
300 milions <strong>de</strong> dòlars en publicitat als estats units. la creixent humanització d’aquests animals<br />
fa que els consumidors estiguin més disposats a gastar grans sumes <strong>de</strong> diners en menjars,<br />
serveis veterinaris, roba i joguines. els animals domèstics, però, consumeixen una consi<strong>de</strong>rable<br />
quantitat <strong>de</strong> recursos ecològics. Per exemple, dos pastors alemanys utilitzen més recursos en un<br />
any que un habitant mitjà <strong>de</strong> bangla <strong>de</strong>sh.<br />
Font: Vegeu la nota 37<br />
Taula 2. Com els sectors empresarials han canviat les normes culturals<br />
baix, fet que n’estimula el consum. Entre les subvencions<br />
i les externalitats, el suport total als interessos<br />
<strong>de</strong> les empreses contaminants es va calcular el 2001<br />
en 1,9 bilions <strong>de</strong> dòlars. 41<br />
Algunes d’aquestes actuacions governamentals estan<br />
impulsa<strong>de</strong>s per la «captura <strong><strong>de</strong>l</strong> regulador», en què els<br />
interessos especials exerceixen una influència excessiva<br />
sobre els qui legislen. Observàvem aquesta influència el<br />
14 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
Taula 3. Accés als mitjans <strong>de</strong> comunicació per grup <strong>de</strong> renda global, 2006<br />
Despesa <strong>de</strong> Domicilis<br />
consum amb Usuaris<br />
Grup <strong>de</strong> renda Població familiar per càpita televisió d’Internet<br />
2008 als EUA amb els 3.900 milions <strong>de</strong> dòlars invertits<br />
en donacions <strong>de</strong> campanyes per part d’interessos empresarials<br />
(un 71 % <strong><strong>de</strong>l</strong> total <strong>de</strong> les contribucions) i els 2.800<br />
milions <strong>de</strong> dòlars invertits pels interessos empresarials per<br />
exercir pressió sobre els dirigents polítics (un 86 % <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
total <strong>de</strong> dòlars <strong>de</strong>stinats al lobbisme). 42<br />
Tenim un clar exemple d’estimulació oficial <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consum els anys quaranta, quan els governs van<br />
començar a promoure <strong>de</strong> manera activa el consum<br />
com a vehicle <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. Els EUA, per<br />
exemple, que van sortir relativament in<strong>de</strong>mnes <strong>de</strong> la<br />
Segona Guerra Mundial, van mobilitzar una enorme<br />
economia d’època <strong>de</strong> guerra, preparada per anar<br />
minvant quan la guerra s’acabés. Aleshores es va<br />
veure com una bona solució per abordar el problema<br />
(sobretot quan encara era tan viu el record <strong>de</strong> la Gran<br />
Depressió) la promoció específica d’uns alts nivells <strong>de</strong><br />
consum. Tal com explicava Victor Lebow el 1955:<br />
«La nostra economia enormement productiva exigeix<br />
que fem <strong><strong>de</strong>l</strong> consum el nostre estil <strong>de</strong> vida, que convertim<br />
en rituals la compra i el consum <strong>de</strong> productes,<br />
que busquem la satisfacció espiritual, la satisfacció <strong>de</strong><br />
l’ego, en el consum». 43<br />
Avui, aquesta actitud envers el consum s’ha estès<br />
molt més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA i és la principal política <strong>de</strong><br />
molts governs <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Durant el 2009, a mesura<br />
que s’accelerava la recessió econòmica mundial, els<br />
països rics no van veure aquesta situació com una<br />
oportunitat per al canvi cap a una economia sostenible,<br />
<strong>de</strong> «no-creixement» —bàsica per frenar les<br />
(milions) (PPP 2008 dòlars) (percent) (per 100 pers.)<br />
<strong>món</strong> 6.538 5.360 83 21<br />
renda alta 1.053 21.350 98 59<br />
renda mitjana-alta 933 6.090 93 22<br />
renda baixa-mitjana 3.619 1.770 80 11<br />
renda baixa 933 780 16 4<br />
Font: vegeu la nota 39<br />
emissions <strong>de</strong> carboni, que també és a l’ordre <strong><strong>de</strong>l</strong> dia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta—, al contrari, van injectar a les economies<br />
nacionals uns plans <strong>de</strong> reactivació que sumaven<br />
2.800 bilions <strong>de</strong> dòlars, un reduït percentatge <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que <strong>de</strong>stinaven a iniciatives ver<strong>de</strong>s. 44<br />
Finalment, l’educació exerceix una clara funció<br />
a l’hora d’alimentar el consumisme. Tal com succeeix<br />
amb els governs, en part és perquè sembla que<br />
l’educació cada cop és més susceptible a la influència<br />
empresarial. Actualment, al Canadà, les escoles accepten<br />
material lectiu patrocinat per interessos empresarials,<br />
com ara material per a la formació en el camp<br />
<strong>de</strong> l’energia «encarrilat cap a uns interessos concrets»<br />
proporcionat per grups que representen empreses<br />
petrolieres. I Channel One News, un programa <strong>de</strong><br />
«notícies» <strong>de</strong> 12 minuts diaris amb 2 minuts d’anuncis<br />
i alguns blocs patrocinats per <strong>de</strong>terminats productes o<br />
empreses, se sintonitza a 8.000 escoles i instituts <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
EUA, fet que posa en contacte sis milions d’estudiants<br />
—prop d’un 25 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s adolescents <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA— amb<br />
la publicitat i els productes amb el suport tàcit <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
educadors. 45<br />
Probablement, la principal crítica que es podria fer<br />
a les escoles és que per<strong>de</strong>n una enorme oportunitat<br />
<strong>de</strong> combatre el consumisme i d’educar els estudiants<br />
sobre els seus efectes en les persones i el medi ambient.<br />
En ben poques escoles s’alfabetitza sobre els mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació per ajudar els estudiants a interpretar<br />
la publicitat <strong>de</strong> manera crítica; en ben poques s’ensenya<br />
a menjar bé, i en canvi moltes obren la porta a<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 15
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
uns productes <strong>de</strong> consum malsans o insostenibles; i<br />
també en ben poques s’ensenyen els rudiments <strong>de</strong> les<br />
ciències ecològiques, en concret que l’espècie humana<br />
no és única, sinó que <strong>de</strong>pèn, com qualsevol altra, <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
sistema <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> la Terra per a la seva<br />
supervivència. La manca d’integració d’aquests coneixements<br />
bàsics en els programes escolars, juntament<br />
amb el contacte constant amb la publicitat i els béns<br />
<strong>de</strong> consum, així com l’espai <strong>de</strong> lleure <strong>de</strong>dicat principalment<br />
a la televisió, aju<strong>de</strong>n a arrelar la i<strong>de</strong>a tan poc<br />
realista que els éssers humans són una cosa a part <strong>de</strong> la<br />
Terra i la il·lusió que l’augment perpetu <strong><strong>de</strong>l</strong> consum és<br />
ecològicament possible i fins i tot recomanable.<br />
cultivem la cultura<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
Tenint en compte els gustos socials i ecològics<br />
que du aparellat el consumisme, té la seva lògica<br />
un canvi voluntari cap a un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural en què<br />
les normes, els símbols, els valors i les tradicions<br />
estimulin el consum just per satisfer el benestar<br />
humà i alhora encarrilin més energia humana cap a<br />
pràctiques que fomentin la recuperació <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta.<br />
En una entrevista <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, el sacerdot catòlic<br />
i filòsof ecologista Thomas Berry precisava:<br />
«Podríem resumir la nostra situació humana actual<br />
amb una <strong>de</strong>claració simple: durant el segle x x, la<br />
glòria <strong>de</strong> l’ésser humà s’ha convertit en la <strong>de</strong>solació<br />
<strong>de</strong> la Terra. I avui, la <strong>de</strong>solació <strong>de</strong> la Terra es converteix<br />
en el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> l’ésser humà. A partir d’aquí, el<br />
criteri bàsic per a totes les institucions, professions,<br />
programes i activitats humans estarà <strong>de</strong>terminat pel<br />
nivell amb què inhibeixin, ignorin o promoguin una<br />
relació <strong>de</strong> millora mútua entre els éssers humans i<br />
la Terra». Berry puntualitzava que, si es vol que els<br />
éssers humans prosperin com a espècie en el futur,<br />
cal un canvi radical en les institucions <strong>de</strong> la societat,<br />
en les seves cultures. Les institucions s’hauran d’orientar<br />
fonamentalment cap a la sostenibilitat. 46<br />
I tot això com es pot fer? En una anàlisi sobre<br />
els punts on cal intervenir en un sistema, Donella<br />
Meadows, científica ambiental i analista <strong>de</strong> sistemes,<br />
explicava que el punt <strong>de</strong> pressió més efectiu per a<br />
un canvi en un sistema és la modificació <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
d’aquest sistema, és a dir, les i<strong>de</strong>es comparti<strong>de</strong>s o els<br />
supòsits bàsics al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals funciona el sistema.<br />
En el cas <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme, entre els supòsits<br />
que cal canviar hi ha aquells segons els quals com<br />
més coses tenen, més felices són les persones, que el<br />
creixement perpetu és bo, que els éssers humans estan<br />
separats <strong>de</strong> la natura i que la natura és una reserva <strong>de</strong><br />
recursos <strong>de</strong>stinada a l’explotació per als objectius <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
éssers humans. 47<br />
Tantmateix els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s costen <strong>de</strong> canviar i les societats<br />
hi oposen resistència, el resultat d’aquest tipus<br />
<strong>de</strong> canvi pot constituir una transformació espectacular<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sistema. En efecte, l’alteració <strong>de</strong> les normes d’un<br />
sistema (per mitjà <strong>de</strong> la legislació, per exemple) o <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> flux (amb impostos o subvencions)<br />
també pot canviar un sistema, però no d’una manera<br />
tan fonamental. Amb això s’obtenen en general<br />
només canvis d’escala. Actualment el que cal és un<br />
canvi més sistèmic. 48<br />
Els sistemes culturals varien molt, com hem precisat<br />
fa poc, i el mateix succeeix amb les cultures<br />
sostenibles. N’hi haurà que faran servir normes, tabús,<br />
rituals i altres mitjans socials per afermar opcions <strong>de</strong><br />
vida sostenibles; d’altres es <strong>de</strong>cantaran més cap a les<br />
institucions, la legislació i les tecnologies. De totes<br />
maneres, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans que s’utilitzin<br />
i <strong><strong>de</strong>l</strong> resultat específic, hi haurà temes comuns en totes<br />
les cultures sostenibles. De la mateixa manera que el<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong> consumista anima les persones a <strong>de</strong>finir el seu<br />
benestar mitjançant pautes <strong>de</strong> consum, el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong><br />
sostenibilitat intentarà buscar un conjunt alternatiu<br />
d’aspiracions i afermar-lo amb institucions i motors<br />
culturals.<br />
La restauració ecològica ha <strong>de</strong> constituir un punt<br />
capdavanter. La recerca <strong><strong>de</strong>l</strong> valor i <strong><strong>de</strong>l</strong> significat a la<br />
vida ha d’es<strong>de</strong>venir «natural» a través <strong>de</strong> l’abast en<br />
què la persona ajuda a restaurar el planeta i no pas<br />
en el volum d’ingressos d’aquesta persona, en la<br />
grandària <strong>de</strong> la casa que té o en el volum <strong>de</strong> coses<br />
que pot adquirir.<br />
Un altre tema clau serà el <strong>de</strong> l’equitat. Ja que són<br />
els més rics els qui provoquen alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals<br />
impactes ecològics i els més pobres els qui sovint per<br />
necessitat es veuen obligats a seguir unes pràctiques<br />
16 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
insostenibles, com ara la <strong>de</strong> consumir llenya, que porta<br />
a la <strong>de</strong>sforestació, una distribució <strong>de</strong> recursos més equitativa<br />
al si <strong>de</strong> la societat podria frenar alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s pitjors<br />
impactes ecològics. Les investigacions recents <strong>de</strong>mostren<br />
així mateix que a les societats més equitatives no<br />
hi ha tanta violència, la població està més sana, presenta<br />
uns nivells d’alfabetització alts, uns ín<strong>de</strong>xs d’empresonament<br />
baixos i uns nivells més baixos d’obesitat i<br />
d’embarassos entre adolescents, uns divi<strong>de</strong>nds substancials<br />
obtinguts <strong>de</strong> cultivar aquest valor. 49<br />
Més en concret, també es pot alterar culturalment<br />
el paper <strong><strong>de</strong>l</strong> consum i l’acceptació <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
tipus diferents. I en aquest cas com que també varia<br />
segons el sistema cultural la visió concreta <strong>de</strong> tot<br />
això, presentarem tres objectius simples que haurien<br />
<strong>de</strong> regir arreu.<br />
En primer lloc, cal arraconar amb <strong>de</strong>cisió el<br />
consum que mina el benestar. Tenim molts exemples<br />
en aquest camp: el consum excessiu d’aliments<br />
processats i <strong>de</strong> menjar ràpid, el consum <strong>de</strong> tabac,<br />
els articles d’un sol ús i les cases amb un espai exagerat,<br />
que porten a l’extensió <strong>de</strong> la urbanització,<br />
a la <strong>de</strong>pendència envers el cotxe i a les malalties<br />
socials, com ara l’obesitat i l’aïllament social, a<br />
llargs <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> casa a la feina i a l’augment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> recursos. Determina<strong>de</strong>s conductes<br />
i opcions <strong>de</strong> consum po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir una cosa<br />
vedada per mitjà d’estratègies, com ara les regulacions<br />
per part <strong><strong>de</strong>l</strong> govern <strong>de</strong> les opcions a l’abast<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor, les pressions socials, l’educació i<br />
el màrqueting social. Alhora, és important crear un<br />
accés fàcil a les alternatives més sanes, com ara la <strong>de</strong><br />
facilitar a la població l’adquisició <strong>de</strong> fruita i verdura<br />
per substituir el menjar malsà. 50<br />
En segon lloc, caldrà substituir el consum privat<br />
<strong>de</strong> béns pel consum públic, pel consum <strong>de</strong> serveis<br />
o bé per un consum mínim o nul sempre que sigui<br />
possible. Si s’augmentés el suport als parcs públics, a<br />
les biblioteques, als mitjans <strong>de</strong> transport i als jardins<br />
comunitaris, es podrien substituir bona part <strong>de</strong> les<br />
opcions <strong>de</strong> consum insostenibles d’avui per alternatives<br />
sostenibles, que van <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> préstec <strong>de</strong> llibres i<br />
la utilització <strong><strong>de</strong>l</strong>s autobusos en comptes <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe<br />
particular fins al conreu d’aliments en horts comunitaris<br />
i a <strong>de</strong>dicar hores <strong>de</strong> lleure als parcs.<br />
A la recerca <strong>de</strong> més lluitadors per la llibertat a<br />
les granges industrials, a the meatrix II.<br />
L’exemple més clar en aquest cas és el <strong><strong>de</strong>l</strong> transport.<br />
La reorganització <strong>de</strong> les infraestructures <strong>de</strong><br />
manera que hi hagi prioritat per a barris on el <strong>de</strong>splaçament<br />
es pugui fer a peu o amb transport públic<br />
portaria a una reducció espectacular en el trànsit<br />
per carretera, que contamina la zona, contribueix<br />
en un 17 % en el total d’emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte<br />
hivernacle i té com a conseqüència 1,3 milions <strong>de</strong><br />
morts per acci<strong>de</strong>nts cada any. La supremacia <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
cotxes no és un fet natural, sinó una norma cultural<br />
que s’ha anat cultivant al llarg <strong>de</strong> dèca<strong>de</strong>s gràcies als<br />
interessos <strong><strong>de</strong>l</strong> sector automobilístic. Però això també<br />
pot agafar una nova direcció, tal com han <strong>de</strong>mostrat<br />
les ciutats <strong>de</strong> Masdar (Abu Dhabi), Curitiba (Brasil),<br />
Perth (Austràlia) i Hasselt (Bèlgica) en eliminar els<br />
cotxes particulars <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus centres. L’Ajuntament <strong>de</strong><br />
Hassel, per exemple, davant d’un accelerat augment<br />
<strong>de</strong> l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s automòbils i d’uns dèficits pressupostaris,<br />
a mitjan <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta va <strong>de</strong>cidir reforçar el sistema<br />
<strong>de</strong> transport públic municipal i fer-lo gratuït per als<br />
resi<strong>de</strong>nts en comptes <strong>de</strong> construir un altre cinturó <strong>de</strong><br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 17
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
ronda <strong>de</strong> cost molt elevat. En <strong>de</strong>u anys, la utilització<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> transport públic s’ha multiplicat per <strong>de</strong>u, mentre<br />
es reduïa el trànsit i augmentaven els ingressos municipals<br />
arran d’una nova vida al centre <strong>de</strong> la ciutat. 51<br />
En tercer lloc, cal dissenyar els productes que<br />
continuïn sent necessaris <strong>de</strong> manera que durin molt<br />
temps, que vagin «<strong><strong>de</strong>l</strong> bressol al bressol», i això significa<br />
que els productes han d’eliminar residus, utilitzar<br />
recursos renovables i ser <strong><strong>de</strong>l</strong> tot reciclables a la fi <strong>de</strong> la<br />
seva vida útil. Tal com comenta Charles Moore, qui<br />
ha fet el seguiment <strong>de</strong> les rutes <strong><strong>de</strong>l</strong> rebuig plàstic pels<br />
oceans: «Només els éssers humans fabriquen residus<br />
que la natura no pot assimilar», una pràctica que s’ha<br />
d’acabar. Caldrà frenar l’obsolescència psicològica i<br />
física a fi que un ordinador, per exemple, es mantingui<br />
en funcionament en el seu nivell <strong>de</strong> prestacions<br />
i al dia durant <strong>de</strong>u anys i no pas un. En comptes <strong>de</strong><br />
rebre felicitacions <strong>de</strong> les amistats per l’adquisició<br />
d’un nou telèfon o d’una càmera, s’haurà d’admirar<br />
qui tingui «l’estri <strong>de</strong> tota la vida» en funcionament<br />
durant dotze anys. 52<br />
Una visió sobre quins valors, quines normes i<br />
comportaments s’han <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar naturals resultarà<br />
essencial per encarrilar cap a la sostenibilitat la<br />
reorientació <strong>de</strong> les cultures. Val a dir que aquesta<br />
transformació cultural no serà senzilla. El canvi <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes culturals és un procés llarg, que no es mesura<br />
en anys, sinó en dèca<strong>de</strong>s. El mateix consumisme, amb<br />
els avenços tecnològics sofisticats i amb tants recursos<br />
assignats, va trigar segles a dominar. El salt cap a una<br />
cultura <strong>de</strong> la sostenibilitat s’haurà <strong>de</strong> basar en importants<br />
xarxes <strong>de</strong> pioners culturals que iniciïn, <strong>de</strong>fensin<br />
i encarrilin aquest nou mo<strong><strong>de</strong>l</strong> que es necessita amb<br />
tanta urgència (vegeu el requadre 2). 53<br />
Tal com <strong>de</strong>mostra també la difusió <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme,<br />
uns actors específics po<strong>de</strong>n aprofitar les<br />
principals institucions culturals i exercir una funció<br />
central en el nou rumb <strong>de</strong> les normes culturals, ja es<br />
tracti <strong><strong>de</strong>l</strong> govern, <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació o <strong>de</strong><br />
l’educació.<br />
Com a part positiva hi ha el fet que el procés ja<br />
s’ha engegat, com s’exposa en els vint-i-cinc articles<br />
que segueixen aquest capítol. S’estan tirant endavant<br />
tasques significatives per donar una nova direcció a<br />
l’orientació cultural <strong>de</strong> les societats, aprofitant sis ins-<br />
titucions bàsiques: l’educació, les empreses, el govern<br />
i els mitjans <strong>de</strong> comunicació, que han tingut funcions<br />
tan <strong>de</strong>terminants a l’hora <strong>de</strong> dirigir el consumisme, a<br />
més <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments socials i les tradicions sostenibles,<br />
tant les antigues com les noves.<br />
En l’àmbit <strong>de</strong> l’educació ja hi ha senyals que<br />
apunten que s’estan transformant tot els aspectes:<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ensenyament preescolar fins a la universitat,<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s museus fins als menús <strong><strong>de</strong>l</strong>s dinars <strong>de</strong> les escoles.<br />
La mateixa pràctica d’anar a l’escola i <strong>de</strong> tornar-ne a<br />
peu serveix per ensenyar als infants a viure <strong>de</strong> manera<br />
sostenible, tal com <strong>de</strong>mostren els «pedibusos» d’Itàlia,<br />
Nova Zelanda i altres llocs. A Lecco (Itàlia), per<br />
exemple, 450 alumnes <strong>de</strong> primària es <strong>de</strong>splacen a peu<br />
amb un «conductor» i pares voluntaris seguint disset<br />
rutes per arribar a <strong>de</strong>u escoles diferents cada dia. A<br />
la ciutat no hi ha autobusos escolars. Aquests «pedibusos»<br />
es van crear el 2003 i ja han estalviat més <strong>de</strong><br />
160.000 quilòmetres <strong>de</strong> trajecte amb vehicle i reduït<br />
així un bon gruix d’emissions <strong>de</strong> carboni i d’altres<br />
contaminants <strong><strong>de</strong>l</strong>s automòbils. Els «pedibusos», a<br />
més <strong>de</strong> reduir l’impacte ecològic <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong>splaçaments<br />
per anar a l’escola i tornar-ne, serveixen per ensenyar<br />
seguretat vial (en un marc supervisat), per fer exercici<br />
i perquè els infants estiguin en contacte amb la natura<br />
en el camí que fan cap a l’escola. 54<br />
També es comença a abordar el paper bàsic <strong>de</strong><br />
les empreses. Les socials posen en qüestió el supòsit<br />
que els beneficis siguin l’objectiu primari o únic<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> negoci. Cada dia hi ha més negocis —<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Grameen Bank <strong>de</strong> Bangla Desh fins a una ca<strong>de</strong>na<br />
<strong>de</strong> restaurants <strong>de</strong> Tailàndia anomenada Cabbages<br />
and Condoms— que donen prioritat a les finalitats<br />
socials, bo i ajudant la població alhora que triomfen<br />
econòmicament. Es comencen a crear noves actes <strong>de</strong><br />
constitució d’empresa —com la B Corporation (en<br />
què la B significa beneficis)— per garantir que els<br />
negocis al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong> temps es comprometin a tenir en<br />
compte el benestar <strong>de</strong> la Terra, <strong><strong>de</strong>l</strong>s treballadors, <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
clients i d’altres parts interessa<strong>de</strong>s a l’hora <strong>de</strong> prendre<br />
<strong>de</strong>cisions d’empresa. 55<br />
En l’àmbit governamental es produeixen també<br />
alguns canvis innovadors. S’està aprofitant un rol<br />
governamental ja antic conegut com a choice editing,<br />
en què els governs fomenten les opcions positives i<br />
18 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
Requadre 2. La funció essencial <strong><strong>de</strong>l</strong>s pioners culturals<br />
tenint en compte que el consumisme és una<br />
força tan po<strong>de</strong>rosa i que per estimular-lo s’estan<br />
consumint a bastament els recursos i la riquesa,<br />
fins a quin punt seria realista pensar que és possible<br />
canviar aquest mo<strong><strong>de</strong>l</strong>? l’anàlisi que fa James<br />
davison hunter sobre com canvien les cultures<br />
resulta prou instructiu. I tal com explica hunter,<br />
el director <strong>de</strong> l’Institute for advanced studies in<br />
culture <strong>de</strong> la universitat <strong>de</strong> Virginia, no és tan<br />
fàcil comprendre el canvi cultural a través <strong>de</strong> la<br />
teoria <strong><strong>de</strong>l</strong> gran home (segons la qual els herois<br />
canvien el curs <strong>de</strong> la història) com a través <strong>de</strong> la<br />
teoria <strong>de</strong> la gran xarxa. «l’actor clau en la història<br />
no és tan el geni individual com la xarxa.»<br />
les xarxes, quan s’ajunten, po<strong>de</strong>n canviar<br />
la història. Però no sempre és així. el canvi<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l’«encavalcament <strong>de</strong> les xarxes d’uns<br />
dirigents» d’orientació similar i amb recursos<br />
complementaris (ja sigui amb influència cultural,<br />
diners, po<strong>de</strong>r polític o altres actius), que<br />
actuen «amb un objectiu comú». les xarxes són<br />
capaces <strong>de</strong> difondre moltes i<strong>de</strong>es, ja sigui sobre<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum, costums, perspectives polítiques<br />
o fins i tot noves pautes culturals.<br />
Però, com precisa hunter, ja que són les<br />
institucions les que dirigeixen la cultura, l’èxit<br />
<strong>de</strong>pendrà <strong>de</strong> portar les i<strong>de</strong>es sobre sostenibilitat<br />
al mateix centre d’aquestes institucions, i no<br />
permetre que es mantinguin a la perifèria. això<br />
significa que mentre les persones assimilen<br />
personalment noves normes i valors, també<br />
necessiten difondre activament aquestes i<strong>de</strong>es en<br />
les seves xarxes. cal portar les esmenta<strong>de</strong>s i<strong>de</strong>es<br />
directament al cor <strong>de</strong> les principals institucions<br />
humanes —escampar-les a través <strong>de</strong> tots els mitjans<br />
a l’abast—, a fi que d’altres facin seva aquella<br />
orientació concreta i emprin les seves capacitats<br />
<strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge per difondre-les encara més. <strong>de</strong> la<br />
rebutgen les negatives, a fi d’afermar les alternatives<br />
sostenibles: <strong>de</strong>s <strong>de</strong> posar en qüestió subvencions perjudicials<br />
fins a prohibir directament tecnologies insostenibles,<br />
com ara les bombetes incan<strong>de</strong>scents. Però<br />
mateixa manera que els agents que tenen avui<br />
les empreses fan treball subreptici per promoure<br />
l’últim producte <strong>de</strong> consum que ha sortit al<br />
mercat, els qui són conscients <strong>de</strong> les perilloses<br />
alteracions ecològiques i socials que neixen <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consumisme insostenible han <strong>de</strong> mobilitzar les<br />
seves xarxes per ajudar a difondre el nou mo<strong><strong>de</strong>l</strong>.<br />
aquestes xarxes, que explotaran els recursos <strong>de</strong><br />
què disposin —econòmics, culturals, polítics o<br />
familiars— tindran un paper bàsic en la promoció<br />
d’una nova orientació cultural.<br />
la història <strong><strong>de</strong>l</strong> documental The Age of Stupid<br />
posa <strong>de</strong> manifest aquest punt. els realitzadors<br />
<strong>de</strong> la pel·lícula van obtenir fons <strong>de</strong> petites inversions<br />
d’amics i coneguts, la van comercialitzar<br />
i van organitzar 600 exhibicions en més <strong>de</strong> 60<br />
països aprofitant una xarxa mundial <strong>de</strong> persones<br />
consciencia<strong>de</strong>s. Van canalitzar l’impuls <strong>de</strong> la pellícula<br />
per crear un clima <strong>de</strong> campanya <strong>de</strong> canvi.<br />
aquesta, anomenada 10:10, anima la població<br />
al compromís per a la reducció <strong>de</strong> les emissions<br />
<strong>de</strong> carboni pròpies un 10 % el <strong>2010</strong> i a mobilitzar<br />
els dirigents polítics perquè facin el mateix.<br />
l’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, unes 900 empreses, 220<br />
escoles, 330 organitzacions i 21.000 persones<br />
havien signat el compromís <strong>de</strong> 10:10.<br />
I si fracassaven totes aquestes xarxes <strong>de</strong><br />
pioners? tal com precisa el científic James lovelock:<br />
«la civilització, en la seva forma actual, no<br />
ha arribat gaire lluny». el consumisme —per la<br />
seva impossibilitat ecològica— no pot continuar<br />
massa temps més. com més llavors sembrin<br />
avui els pioners culturals, més possibilitats hi<br />
haurà d’omplir el buit polític, social i cultural<br />
creat per la davallada <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme amb<br />
i<strong>de</strong>es sobre sostenibilitat, en contraposició a<br />
d’altres i<strong>de</strong>ologies menys humanistes.<br />
font: vegeu la nota 53.<br />
aquí no s’acaba tot, ja que s’estan reavaluant i<strong>de</strong>es<br />
globals, que van <strong>de</strong> la seguretat a les lleis. Comencen<br />
a arrelar nous conceptes, com el <strong>de</strong> la jurisprudència<br />
<strong>de</strong> la Terra, segons la qual la comunitat d’aquesta<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 19
l’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
té uns drets fonamentals que s’han d’incloure en la<br />
legislació humana. El setembre <strong>de</strong> 2008, l’Equador<br />
fins i tot ho va incloure a la seva nova Constitució,<br />
en què <strong>de</strong>clarava: «La Natura o la Mare Terra, on es<br />
reprodueix i existeix la vida, té dret a existir, persistir,<br />
mantenir i regenerar els seus cicles vitals, les seves<br />
estructures, les seves funcions i els seus processos<br />
evolutius». I afegia: «Cada persona, comunitat i nació<br />
podrà exigir el reconeixement <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong> la natura<br />
davant les institucions públiques». 56<br />
També el cinema, les arts, la música i altres formes<br />
<strong>de</strong> dins <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació comencen a centrar<br />
més atenció en la sostenibilitat. Fins i tot hi ha un<br />
segment <strong><strong>de</strong>l</strong> sector <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting que es mobilitza<br />
per aplicar els coneixements <strong><strong>de</strong>l</strong> ram a convèncer la<br />
població perquè visqui d’una manera més sostenible.<br />
Aquests «venedors socials» creen anuncis, ví<strong>de</strong>os per<br />
Internet i campanyes <strong>de</strong> conscienciació sobre qüestions<br />
tan diverses com el perill <strong>de</strong> fumar, la importància<br />
<strong>de</strong> la planificació familiar i els problemes relacionats<br />
amb la cria d’animals amb sistema industrial. En<br />
una campanya <strong>de</strong> màrqueting social <strong>de</strong> Free Range<br />
Studios, The Meatrix, es veia una paròdia d’un èxit<br />
<strong>de</strong> taquilla, The Matrix, seguint un grup d’animals <strong>de</strong><br />
granja en la seva rebel·lió contra la cria industrial i<br />
els mals ecològics i socials que provoquen aquestes<br />
pràctiques. Aquest missatge <strong>de</strong>sagradable, tractat<br />
amb sentit <strong>de</strong> l’humor s’ha escampat com un virus<br />
per Internet. Es calcula que fins avui ha arribat a uns<br />
20 milions <strong>de</strong> persones i ha costat tan sols 50.000<br />
dòlars, una ínfima fracció <strong><strong>de</strong>l</strong> que valdria un anunci<br />
televisiu <strong>de</strong> 30 segons per arribar a aquesta quantitat<br />
<strong>de</strong> persones. 57<br />
S’estan creant molts moviments socials amb la<br />
finalitat d’abordar <strong>de</strong> manera directa o indirecta qüestions<br />
sobre la sostenibilitat. Hi ha centenars <strong>de</strong> milers<br />
d’organitzacions que treballen, sovint a la callada i<br />
pel seu compte, en molts aspectes essencials per crear<br />
cultures sostenibles, com en la justícia social i ambiental,<br />
la responsabilitat empresarial, la recuperació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ecosistemes i les reformes governamentals. «Aquest<br />
moviment no i<strong>de</strong>ntificat és el més divers que ha vist el<br />
<strong>món</strong> en tota la seva història —explica l’ambientalista<br />
Paul Hawken—. Fins i tot consi<strong>de</strong>ro que la paraula<br />
moviment dóna una imatge massa reduïda per <strong>de</strong>scriure’l.»<br />
En conjunt, aquestes persones disposen <strong>de</strong><br />
po<strong>de</strong>r per <strong>de</strong>sviar l’impuls <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme i proporcionar<br />
una imatge d’un futur sostenible atractiu per<br />
a tothom. Les tasques que promouen treballar menys<br />
i viure <strong>de</strong> manera més senzilla, el moviment ecogastronòmic,<br />
les iniciatives <strong>de</strong> transició i les ecoviles són<br />
exemplars i permeten que les persones reconverteixin<br />
tant les seves vi<strong>de</strong>s com la societat en general en el<br />
camí <strong>de</strong> la sostenibilitat. 58<br />
Finalment, les tradicions culturals també comencen<br />
a agafar el rumb cap a la sostenibilitat. S’estan<br />
creant nous sistemes respectuosos amb l’entorn per<br />
celebrar rituals que cada cop s’accepten més en l’àmbit<br />
social. També estan canviant les normes sobre la<br />
mida <strong>de</strong> la família. Es re<strong>de</strong>scobreixen tradicions, com<br />
la <strong>de</strong> l’assenyada direcció <strong><strong>de</strong>l</strong>s més grans <strong>de</strong> la comunitat,<br />
i s’utilitzen com a suport per al canvi cap a la<br />
sostenibilitat. Les organitzacions religioses comencen<br />
així mateix a fer servir la seva po<strong>de</strong>rosa influència per<br />
abordar qüestions ambientals: impressió <strong>de</strong> Bíblies<br />
ver<strong>de</strong>s, foment <strong>de</strong> la conservació <strong>de</strong> l’energia al si<br />
<strong>de</strong> les congregacions, inversió en fons responsables,<br />
prendre partit contra els abusos infligits a la Creació,<br />
com ara la tala <strong>de</strong> boscos i l’explotació <strong><strong>de</strong>l</strong>s cims <strong>de</strong><br />
les muntanyes per a l’obtenció <strong>de</strong> carbó. 59<br />
Potser d’aquí a un segle o dos ja no caldran unes<br />
iniciatives exhaustives per iniciar una nova orientació<br />
cultural, ja que la població haurà assimilat moltes<br />
<strong>de</strong> les noves i<strong>de</strong>es i veurà la sostenibilitat —en<br />
comptes <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme— com a cosa «natural».<br />
Fins llavors, farà falta crear xarxes <strong>de</strong> pioners culturals<br />
per empènyer les institucions a accelerar <strong>de</strong><br />
manera proactiva i <strong>de</strong>terminada aquest canvi. Sovint<br />
veiem la cita <strong>de</strong> l’antropòloga Margaret Mead que<br />
diu: «No dubteu mai que un grup reduït <strong>de</strong> ciutadans<br />
compromesos i reflexius no pugui canviar el<br />
<strong>món</strong>. En efecte, és <strong>de</strong> l’única manera que es pot<br />
aconseguir». Amb un gran nombre <strong>de</strong> ciutadans<br />
interconnectats, actius, organitzats i compromesos<br />
en la difusió d’un nou estil <strong>de</strong> vida sostenible pot<br />
arrelar un nou mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural, un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> que permetrà<br />
a la humanitat viure més bé avui i durant més<br />
temps en el futur. 60<br />
20 WWW.WorldWatch.org
ncomptables <strong>de</strong>cisions en les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />
persones es veuen reforça<strong>de</strong>s, impulsa<strong>de</strong>s o<br />
inicia<strong>de</strong>s per les tradicions, ja siguin tradicions<br />
religioses, rituals, tabús culturals o allò<br />
que les persones aprenen <strong><strong>de</strong>l</strong>s avis i les seves<br />
famílies. Aprofitar aquestes tradicions i en alguns<br />
casos reorientar-les per reforçar maneres <strong>de</strong> viure<br />
sostenibles podria ajudar a fer <strong>de</strong> les societats humanes<br />
un element restaurador <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes ecològics.<br />
Com han <strong>de</strong>scobert nombroses cultures al llarg <strong>de</strong> la<br />
història, els camins tradicionals moltes vega<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n<br />
ajudar a potenciar les opcions <strong>de</strong> vida sostenibles en<br />
lloc <strong>de</strong> perjudicar-les.<br />
Aquesta secció planteja diverses tradicions importants<br />
en les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les persones i en la societat. Gary<br />
Gardner, <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch, planteja que les organitzacions<br />
religioses, que cultiven moltes <strong>de</strong> les creences<br />
més profun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la humanitat, podrien exercir una<br />
funció bàsica a l’hora <strong>de</strong> fomentar la sostenibilitat i<br />
foragitar el consumisme. Tenint en compte els recursos<br />
econòmics d’aquests organismes, la seva autoritat<br />
moral i el fet que el 86 % <strong>de</strong> la població mundial diu<br />
que pertany a una religió organitzada, implicar les<br />
religions en la divulgació <strong>de</strong> les cultures <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
serà sens dubte un element fonamental. 1<br />
I<br />
Els rituals i els tabús juguen un paper important<br />
en les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les persones i reforcen les normes, els<br />
comportaments i les relacions. Per això Gary Gardner<br />
també analitza els ritus <strong>de</strong> passatge, les vacances, els<br />
rituals polítics i fins i tot les accions quotidianes, que<br />
Velles i noves<br />
tradicions<br />
es po<strong>de</strong>n redirigir per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser moments que estimulen<br />
el consum i ser moments perquè les persones<br />
es tornin a connectar amb el planeta i recordin que<br />
<strong>de</strong>penen <strong>de</strong> la Terra perquè el seu benestar perduri.<br />
Les tradicions no tan sols <strong>de</strong>terminen les activitats<br />
quotidianes, sinó també les principals opcions <strong>de</strong><br />
vida, com ara quants fills es tenen. Obtenir accés a les<br />
tradicions —la influència <strong>de</strong> les famílies, les ensenyances<br />
religioses i les pressions socials— per canviar les<br />
normes que regeixen la mida <strong>de</strong> les famílies i arribar<br />
a nivells més sostenibles serà essencial en els esforços<br />
globals per estabilitzar el creixement <strong>de</strong>mogràfic.<br />
Robert Engelman, <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch, <strong>de</strong>staca que els<br />
requisits essencials per aconseguir-ho seran garantir<br />
que les dones són capaces <strong>de</strong> controlar les seves<br />
<strong>de</strong>cisions reproductives i que les seves famílies i els<br />
governs respecten les <strong>de</strong>cisions que prenen.<br />
Una altra força important per a la sostenibilitat,<br />
malauradament en retrocés, és la saviesa <strong>de</strong> les persones<br />
grans. Gràcies a les llargues vi<strong>de</strong>s viscu<strong>de</strong>s i la<br />
gran experiència acumulada, les persones grans han<br />
tingut tradicionalment un lloc <strong>de</strong> respecte dins <strong>de</strong> les<br />
comunitats i han estat lí<strong>de</strong>rs religiosos i figures que<br />
han conservat el coneixement i han donat forma a les<br />
normes comunitàries. Aquestes funcions, però, s’han<br />
anat <strong>de</strong>bilitant a mesura que el consumisme i la seva<br />
lloança <strong>de</strong> la joventut i el rebuig <strong>de</strong> la tradició s’han<br />
propagat per tot el planeta. Reconèixer el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
les persones grans i aprofitar tot el seu coneixement,<br />
com apunta Judi Aubel, <strong><strong>de</strong>l</strong> Projecte Àvia, pot ser una<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 21
Velles i noves tradicions l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
eina important a l’hora <strong>de</strong> cultivar les tradicions que<br />
reforcen les pràctiques sostenibles.<br />
Finalment, una tradició molt antiga que s’ha vist<br />
dràsticament alterada en les darreres generacions<br />
és l’agricultura. Albert Bates, <strong>de</strong> The Farm, i Toby<br />
Hemenway, <strong>de</strong> la Universitat <strong><strong>de</strong>l</strong> Pacífic, ens expliquen<br />
que les societats sostenibles <strong>de</strong>pendran <strong>de</strong> les<br />
pràctiques agrícoles sostenibles, és a dir, <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
en què els mèto<strong>de</strong>s agrícoles ja no esgotin els sòls ni<br />
contaminin el planeta, sinó que ajudin a fer <strong>de</strong>scansar<br />
els sòls i a guarir paisatges maltractats, proporcionant<br />
alhora aliments sans i mitjans <strong>de</strong> vida.<br />
Diversos requadres d’aquests articles també <strong>de</strong>baten<br />
tradicions importants, com ara la necessitat <strong>de</strong><br />
sistemes ètics per assimilar la <strong>de</strong>pendència que la<br />
humanitat té <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, el valor <strong>de</strong><br />
fer renéixer un coneixement <strong><strong>de</strong>l</strong> temps a escala geològica,<br />
i la importància <strong>de</strong> reorientar les normes<br />
alimentàries per fomentar opcions alimentàries sanes<br />
i sostenibles.<br />
Aquestes són tan sols algunes <strong>de</strong> les moltes tradicions<br />
que s’han d’analitzar i revisar amb esperit crític<br />
perquè siguin un reflex d’una realitat que canvia, una<br />
realitat en què 6.800 milions <strong>de</strong> persones viuen sobre<br />
el planeta i en què es preveu que se n’hi sumin 2.300<br />
milions més d’aquí a l’any 2050, i en què els sistemes<br />
ecològics <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals <strong>de</strong>pèn la humanitat estan sotmesos<br />
a una gran pressió. En el passat, les cultures també<br />
han hagut <strong>de</strong> fer front a crisis ecològiques. Algunes,<br />
com la <strong><strong>de</strong>l</strong>s rapanuis <strong>de</strong> l’illa <strong>de</strong> Pasqua, no van alterar<br />
les seves tradicions. Els rapanuis van continuar<br />
<strong>de</strong>dicant, per exemple, una quantitat excessiva <strong>de</strong><br />
recursos a la construcció ritual <strong>de</strong> les estàtues gegants,<br />
els moais, fins que la seva societat es va vinclar sota la<br />
pressió i la població <strong>de</strong> l’illa <strong>de</strong> Pasqua es va enfonsar.<br />
Altres han estat més realistes com els tikopians, que<br />
viuen en una petita illa al sud-oest <strong>de</strong> l’oceà Pacífic.<br />
Quan van veure els perills que afrontaven a mesura<br />
que la pressió sobre els sistemes ecològics augmentava,<br />
van aplicar canvis dràstics en els rols socials, les<br />
estratègies <strong>de</strong> planificació familiar i fins i tot en la seva<br />
alimentació. Per exemple, quan es van adonar que la<br />
cria <strong>de</strong> porcs requeria un ús intensiu <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos, van<br />
<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> criar-ne. Com a conseqüència, la població<br />
<strong>de</strong> Tikopia es va mantenir estable i avui continua sent<br />
una societat pròspera. 2<br />
—Erik Assadourian<br />
22 WWW.WorldWatch.org
El compromís <strong>de</strong> les religions en la<br />
configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
Quan Pan Yue, viceministre <strong>de</strong> Protecció ambiental <strong>de</strong><br />
la Xina es proposa fer progressar l’ambientalisme, sol<br />
recórrer a un mitjà o corrent: el llegat espiritual <strong>de</strong> la<br />
Xina. El confucianisme, el taoisme i el budisme, segons<br />
Pan, po<strong>de</strong>n constituir una arma po<strong>de</strong>rosa per «evitar<br />
una crisi ambiental», pel respecte que mostra per la<br />
natura cadascuna d’aquestes tradicions. Mary Evelyn<br />
Tucker, estudiosa <strong><strong>de</strong>l</strong> confucianisme, <strong>de</strong> la Universitat<br />
<strong>de</strong> Yale, ho explica amb <strong>de</strong>tall: «Pan s’adona que la crisi<br />
ecològica és també una crisi <strong>de</strong> la cultura i <strong>de</strong> l’esperit<br />
humà. Ha arribat el moment <strong>de</strong> conceptualitzar <strong>de</strong> nou<br />
la funció <strong>de</strong> l’ésser humà a la natura». 1<br />
Els grups religiosos han respost amb interès a les<br />
temptatives <strong>de</strong> Pan. L’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, es va reunir<br />
un grup <strong>de</strong> mestres taoistes per crear una resposta<br />
formal al canvi climàtic, amb iniciatives que anaven<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s temples alimentats amb energia solar a una<br />
xarxa ambiental taoista. La inspiració va sorgir <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
concepte taoista <strong><strong>de</strong>l</strong> yin i el yang, la interacció <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
pols oposats per crear un tot equilibrat, que infon un<br />
significat transcen<strong>de</strong>nt a la crisi climàtica. «L’equilibri<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> carboni entre la Terra i el Cel s’ha <strong>de</strong>scontrolat<br />
—explica un dirigent <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s que va<br />
assistir a la trobada, bo i interpretant el punt <strong>de</strong> vista<br />
taoista—. Resulta [...] significatiu que els actuals<br />
mestres taoistes <strong>de</strong> la Xina hagin començat a comunicar-se<br />
justament a través d’aquest vocabulari antic<br />
i alhora nou.» 2<br />
Gary Gardner<br />
Els taoistes xinesos no estan sols en el seu activisme.<br />
Bahà’is, cristians, hindús, jueus i musulmans<br />
—animats per un partenariat format per les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s i l’Aliança per a les Religions i la Conservació<br />
(organització <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit sense ànim <strong>de</strong> lucre)—<br />
van crear uns plans <strong>de</strong> set anys sobre el clima i l’entorn,<br />
que es van fer públics el novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, poc<br />
abans <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong> la Conferència <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s<br />
sobre el clima, celebrada a Copenhaguen. Aquests<br />
plans constitueixen les iniciatives religioses més recents<br />
encamina<strong>de</strong>s a abordar les crisis <strong>de</strong> sostenibilitat <strong>de</strong><br />
la nostra època, entre les quals s’inclouen el canvi<br />
climàtic, la <strong>de</strong>sforestació, l’escassesa d’aigua i la pèrdua<br />
d’espècies. Els grups religiosos i espirituals contribueixen<br />
a crear cultures sostenibles en fer més ecologistes<br />
les seves activitats i treure a la llum o tornar a recalcar<br />
les dimensions ecològiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s textos sagrats. 3<br />
No és prou clara la influència que podran tenir<br />
aquestes iniciatives, ja que a la major part <strong>de</strong> creences,<br />
l’activisme ambiental sol englobar una minoria reduïda.<br />
Tanmateix, en principi, les persones religioses<br />
—avui s’i<strong>de</strong>ntifiquen com a tals quatre <strong>de</strong> cada cinc—<br />
po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir un factor bàsic en la creació <strong>de</strong> noves<br />
cultures <strong>de</strong> sostenibilitat. Hi ha molts prece<strong>de</strong>nts en<br />
aquest sentit. Els moviments antiapartheid i pels drets<br />
civils als EUA, la revolució sandinista <strong>de</strong> Nicaragua, la<br />
iniciativa <strong>de</strong> reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>ute Jubileu 2000 i la iniciativa<br />
<strong>de</strong> paralització nuclear <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA <strong><strong>de</strong>l</strong>s vuitanta,<br />
Gary Gardner és investigador <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute, especialitzat en economies sostenibles.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 23
el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
per exemple, van comportar importants aportacions i<br />
suports <strong>de</strong> persones i d’institucions religioses. D’altra<br />
banda, les poblacions indígenes, amb la seva relació<br />
íntima i recíproca amb la natura, aju<strong>de</strong>n les persones<br />
<strong>de</strong> tot tipus <strong>de</strong> cultures a establir un nou contacte,<br />
sovint a través <strong>de</strong> l’espiritualitat, amb el <strong>món</strong> natural,<br />
que és a la base <strong>de</strong> tota l’activitat humana. 4<br />
fem més ecològica la religió<br />
Durant els últims vint anys, han augmentat <strong>de</strong> manera<br />
significativa els indicadors <strong>de</strong> compromís en qüestions<br />
ambientals <strong>de</strong> les religions i <strong>de</strong> les tradicions<br />
espirituals. Els estudis d’opinió posen <strong>de</strong> manifest<br />
un interès creixent per aquests temes. El World<br />
Values Survey, enquesta realitzada en cinc ocasions<br />
en un grapat <strong>de</strong> països <strong>de</strong>s <strong>de</strong> principi <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong><br />
1980, posa en relleu que un 62 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s habitants <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
planeta consi<strong>de</strong>ra a<strong>de</strong>quat que els dirigents religiosos<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> expressin la seva opinió sobre les qüestions<br />
ambientals, fet que <strong>de</strong>ixa un bon marge <strong>de</strong> maniobra<br />
per a l’activisme religiós. 5<br />
Iniciativa Data d’aparició Descripció<br />
Progecte “religions <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> i ecologia”<br />
Encyclopedia of Religion<br />
and Nature<br />
The Spirit of Sustainability<br />
Green Bible<br />
Worldviews: Global Religions,<br />
Culture, and Ecology and<br />
Journal for the Study of<br />
Religion, Nature, and Culture<br />
Font: vegeu la nota 7.<br />
Unes da<strong>de</strong>s més específiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA suggereixen<br />
que les comunitats <strong>de</strong> creients po<strong>de</strong>n<br />
constituir una porta d’entrada important a les<br />
discussions sobre la protecció ambiental. Una<br />
enquesta <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 revelava que el 72 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s nordamericans<br />
opina que les creences religioses exerceixen<br />
com a mínim una funció «prou important»<br />
en les seves i<strong>de</strong>es sobre la gestió <strong>de</strong> l’entorn i <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi climàtic. 6<br />
Un altre indicador <strong>de</strong> la influència cultural <strong>de</strong> les<br />
religions i <strong>de</strong> les tradicions espirituals és la sortida a la<br />
llum d’importants treballs <strong>de</strong> referència sobre religió<br />
i sostenibilitat, fet que afegeix més legitimitat a la<br />
qüestió. Durant els últims <strong>de</strong>u anys, una enciclopèdia,<br />
dos diaris i un important estudi <strong>de</strong> recerca sobre les<br />
dimensions ambientals <strong>de</strong> <strong>de</strong>u religions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> han<br />
documentat el creixement <strong>de</strong> les religions en l’àmbit<br />
ambiental (vegeu la taula 4). Hi ha un gran nombre<br />
d’universitats que ofereixen actualment cursos sobre<br />
el nexe religió/sostenibilitat, i el Parlament <strong>de</strong> les<br />
Religions <strong><strong>de</strong>l</strong> Món compta amb importants grups <strong>de</strong><br />
treball sobre el tema. 7<br />
Taula 4. Obres <strong>de</strong> referència sobre la religió i la naturalesa<br />
1995–2005<br />
2005<br />
2009<br />
2008<br />
1995, 1996<br />
un projecte <strong>de</strong> recerca <strong>de</strong> harvard que ha produït 10<br />
volums, cadascun <strong>de</strong>dicat a la relació entre les grans<br />
religions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i el medi ambient.<br />
una obra <strong>de</strong> referència <strong>de</strong> 1.000 articles que analitza<br />
les relacions entre els humans, el medi ambient i els<br />
aspectes religiosos <strong>de</strong> la vida.<br />
un <strong><strong>de</strong>l</strong>s 10 volums <strong>de</strong> la Berkshire Encyclopedia of<br />
Sustainability, que analitza l’àmbit <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat a través <strong><strong>de</strong>l</strong> prisma <strong>de</strong> les religions.<br />
la nova versió estàndard revisada, amb els versicles<br />
orientats al medi ambient en verd i amb assajos <strong>de</strong><br />
lí<strong>de</strong>rs religiosos sobre temes ambientals; impresa<br />
en paper reciclat i tinta a base <strong>de</strong> soja.<br />
revistes <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s als vincles entre els àmbits <strong>de</strong> la<br />
naturalesa, l’esperit i la cultura.<br />
24 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
Avui dia és corrent l’activisme religiós a favor<br />
<strong>de</strong> l’entorn i, en <strong>de</strong>terminats casos, fins al punt que<br />
es converteix en un moviment ampli, organitzat i<br />
institucionalitzat. Comptem amb tres exemples <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
àmbits <strong>de</strong> la conservació <strong>de</strong> l’aigua, <strong>de</strong> la conservació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s boscos i <strong>de</strong> l’energia i el clima que il·lustren<br />
aquests impactes <strong>de</strong> base àmplia.<br />
En primer lloc, sa santedat el patriarca Bartomeu,<br />
dirigent ecumènic <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 300 milions <strong>de</strong> cristians<br />
ortodoxos, va fundar el 1995 l’RSE (Religió, Ciència<br />
i Medi Ambient) per tirar endavant el diàleg religiós<br />
i científic sobre els problemes ambientals <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals<br />
rius i mars <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. L’RSE ha organitzat<br />
simposis a bord <strong>de</strong> vaixells per a científics, dirigents<br />
religiosos, periodistes i lí<strong>de</strong>rs polítics a fi d’estudiar<br />
els problemes <strong>de</strong> les mars Egea, Negra, Adriàtica i<br />
Bàltica; <strong><strong>de</strong>l</strong>s rius Danubi, Amazones i Mississipí; i <strong>de</strong><br />
l’oceà Àrtic. 8<br />
El simposi, a més <strong>de</strong> crear consciència sobre els<br />
problemes d’algunes vies fluvials específiques, va<br />
generar iniciatives per a l’educació, la col·laboració<br />
i l’establiment <strong>de</strong> xarxes entre comunitats locals i<br />
dirigents polítics. Entre els seus patrocinadors cal citar<br />
el príncep <strong>de</strong> Gal·les; entre els assistents, dirigents <strong>de</strong><br />
les Nacions Uni<strong>de</strong>s i <strong><strong>de</strong>l</strong> Banc Mundial; i entre els<br />
col·laboradors, el papa Joan Pau II, el qual va signar<br />
una <strong>de</strong>claració conjunta amb el patriarca Bartomeu<br />
sobre la necessitat que té la humanitat <strong>de</strong> protegir<br />
el planeta. 9<br />
En segon lloc, els «monjos <strong>de</strong> l’ecologia» —els<br />
budistes <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong> Tailàndia— s’han<br />
pronunciat contra la <strong>de</strong>sforestació, la cria <strong>de</strong> gambes<br />
i el conreu industrial. En alguns casos, han aplicat<br />
el ritual <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong>s budistes per «or<strong>de</strong>nar»<br />
algun arbre d’un bosc en perill d’extinció, fet que<br />
confereix al vegetal una condició sagrada als ulls<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s habitants <strong>de</strong> la zona i contribueix en la tasca <strong>de</strong><br />
conservació forestal. Un <strong><strong>de</strong>l</strong>s monjos que organitzen<br />
les or<strong>de</strong>nacions d’arbres ha creat una organització<br />
no governamental per contribuir en les tasques que<br />
duen a terme, coordinant activitats ambientals <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
grups <strong>de</strong> la zona, organismes governamentals i altres<br />
entitats interessa<strong>de</strong>s. 10<br />
En tercer lloc, Interfaith Power and Light (IPL),<br />
una iniciativa <strong>de</strong> Regeneration Project, amb seu a<br />
San Francisco, treballa amb les comunitats religioses<br />
per fer més ecològiques les seves seus, conservar<br />
l’energia, impartir formació sobre energia i clima i<br />
fomentar polítiques centra<strong>de</strong>s en el clima i l’energia<br />
a escala estatal i fe<strong>de</strong>ral. Amb la reverenda Sally<br />
Bingham, sacerdotessa episcopaliana, la IPL funciona<br />
actualment en 29 estats i treballa amb 10.000<br />
congregacions. Aquesta iniciativa intenta aconseguir<br />
que les comunitats religioses facin més ecològica la<br />
seva feina i el culte per mitjà d’una sèrie <strong>de</strong> programes<br />
innovadors, entre els quals cal <strong>de</strong>stacar Cool Congregations,<br />
que ofereix una calculadora <strong>de</strong> carboni<br />
en línia, i que el 2008 va guanyar premis <strong>de</strong> 5.000<br />
dòlars per a la congregació amb els nivells d’emissió<br />
més baixos per congregant i la congregació amb un<br />
volum més elevat <strong>de</strong> reducció d’emissions. 11<br />
Aquestes i altres iniciatives institucionalitza<strong>de</strong>s,<br />
juntament amb els milers <strong>de</strong> projectes religiosos<br />
concrets organitzats a les bases <strong>de</strong> les congregacions<br />
d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’educació sobre l’entorn i<br />
les tecnologies solars impartida pels bahà’is entre les<br />
dones rurals <strong>de</strong> l’Índia, passant per les tasques <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
grups religiosos <strong><strong>de</strong>l</strong>s Apalatxes per aturar les excavacions<br />
als cims <strong>de</strong> les muntanyes i la feina diversa<br />
que realitzen en el camp ambiental les «monges<br />
ecologistes»—, apunten que les tradicions religioses<br />
i espirituals estan sempre disposa<strong>de</strong>s a ajudar i sovint<br />
dirigir la tasca <strong>de</strong> crear cultures sostenibles. 12<br />
silenci sobre els falsos déus?<br />
Les tradicions religioses <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, en contraposició<br />
a la implicació activa que mostren en les qüestions<br />
ambientals, sembla que adopten una postura paradoxal<br />
en relació amb el consumisme: tot i que disposen<br />
<strong>de</strong> les condicions per abordar el tema i que el seu ajut<br />
és d’allò més necessari, el compromís religiós pel que<br />
fa al consumisme es limita en general a alguna <strong>de</strong>claració<br />
feta <strong>de</strong> tant en tant per algun dirigent religiós.<br />
Les advertències religioses quant als excessos i la<br />
inclinació exagerada pel <strong>món</strong> material són múltiples i<br />
es remunten a mil·lennis enrere (vegeu la taula 5). Les<br />
tradicions religioses <strong>de</strong> sempre han establert la relació<br />
entre la riquesa i l’actitud possessiva —característiques<br />
clau <strong>de</strong> la societat <strong>de</strong> consum— i la cobdícia, la cor-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 25
el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Religions Perspectiva<br />
budisme «aquell qui en aquest <strong>món</strong> supera les seves ànsies egoistes, veurà com s’esvaeix la<br />
seva pena, com les gotes d’aigua que cauen d’una flor <strong>de</strong> lotus.» (dhammapada, 336)<br />
confucianisme «l’excés i el dèficit són, l’un i l’altre, un <strong>de</strong>fecte.» (confuci, XI.15)<br />
cristianisme «ningú no pot servir dos senyors… no po<strong>de</strong>u servir alhora déu i el diner.» (mateu,<br />
6: 24)<br />
fe bahá’í «en tots els afers la mo<strong>de</strong>ració és aconsellable. si una cosa es porta a l’excés, resultarà<br />
ser una font <strong>de</strong> maldat.» (bahá’u’lláh, taules <strong>de</strong> bahá’u’lláh)<br />
hinduisme «la persona que viu <strong><strong>de</strong>l</strong> tot lliure <strong>de</strong> <strong>de</strong>sitjos, sense un <strong>de</strong>sig vehement… arriba a la<br />
pau.» (bhagavad gita, II.71)<br />
Islam «mengeu, beveu, però no feu excessos, car ell no estima els qui fan excessos.»<br />
(alcorà, 7: 31)<br />
Judaisme «no em donis pobresa ni riquesa.» (Proverbis, 30: 8)<br />
taoisme «el qui sap que té prou és ric.» (tao te ching)<br />
Font: vegeu la nota 13.<br />
Taula 5. Una tria <strong>de</strong> perspectives religioses sobre el consum<br />
rupció, l’egoisme i altres <strong>de</strong>fectes <strong>de</strong> caràcter. D’altra<br />
banda, els grups <strong>de</strong> creients disposen <strong>de</strong> mitjans<br />
espirituals i morals per abordar les arrels immaterials<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme —incloent-hi la persuasió moral,<br />
les sagra<strong>de</strong>s escriptures, els rituals i les pràctiques<br />
litúrgiques—, a més <strong><strong>de</strong>l</strong>s arguments ambientals que<br />
utilitzen els grups seglars. Així mateix, les congregacions<br />
locals, els temples, les parròquies, els ashrams,<br />
etcètera, solen ser comunitats que formen una pinya<br />
i constitueixen possibles mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s i grups <strong>de</strong> suport<br />
per als membres interessats a canviar els seus patrons<br />
<strong>de</strong> consum. 13<br />
A més, <strong><strong>de</strong>l</strong>s tres motors <strong>de</strong> l’impacte ambiental<br />
—població, riquesa i tecnologia—, la riquesa, un<br />
factor <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, constitueix el camp en què les<br />
institucions seglars han fracassat més en el foment <strong>de</strong><br />
la contenció. El consum personal continua en alça fins<br />
i tot en els països rics, i l’estil <strong>de</strong> vida consumista s’està<br />
escampant amb rapi<strong>de</strong>sa cap als països que comencen<br />
a prosperar. A la major part <strong>de</strong> societats trobem<br />
ben poques institucions que fomentin una vida més<br />
austera, i les que ho fan tenen molt poca influència.<br />
Per tant, els <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> la sostenibilitat han buscat<br />
ajuda en el <strong>món</strong> religiós, com en el cas <strong>de</strong> la <strong>de</strong>claració<br />
que va marcar una fita el 1990: «La preservació<br />
i conservació <strong>de</strong> la Terra: una crida al compromís<br />
conjunt entre ciència i religió», encapçalada per Carl<br />
Sagan i signada per 32 premis Nobel. 14<br />
Malgrat la lògica <strong><strong>de</strong>l</strong> compromís, la intervenció<br />
religiosa en aquesta qüestió és més esporàdica i<br />
retòrica que no pas constant i programàtica. Costa<br />
trobar iniciatives religioses que fomentin una vida més<br />
simple o que ajudin els membres <strong>de</strong> les congregacions<br />
a <strong>de</strong>safiar l’orientació consumista <strong>de</strong> la major part<br />
d’economies mo<strong>de</strong>rnes. (En efecte, hi un argument<br />
radicalment oposat, l’«evangeli <strong>de</strong> la prosperitat»,<br />
que porta els cristians a veure la riquesa i el consum<br />
com a símbols <strong><strong>de</strong>l</strong> favor <strong>de</strong> Déu.) La simplicitat i<br />
l’anticonsumisme es limiten bàsicament a unes doctrines<br />
que cri<strong>de</strong>n poc l’atenció, com l’encíclica <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 <strong><strong>de</strong>l</strong> papa Benet, Caritat en la veritat,<br />
una punyent <strong>de</strong>claració sobre les <strong>de</strong>sigualtats crea<strong>de</strong>s<br />
pel capitalisme i els danys infligits tant a les persones<br />
com al planeta. Solen practicar l’austeritat els qui han<br />
fet vots religiosos, i l’exemple <strong>de</strong> compromís envers<br />
aquest estil <strong>de</strong> vida —tot i que sovint n’hi hagi que<br />
el respectin— no es presenta en general com a mo<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
per als fi<strong><strong>de</strong>l</strong>s. 15<br />
En moltes tradicions, la <strong>de</strong>fensa d’un plantejament<br />
conscient davant <strong><strong>de</strong>l</strong> consum podria allunyar alguns<br />
26 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
fi<strong><strong>de</strong>l</strong>s. Però alhora també serviria per abordar directament<br />
una <strong>de</strong> les pitjors amenaces que pateixen avui<br />
les religions i la salut espiritual: el missatge insidiós<br />
que l’objectiu <strong>de</strong> la vida humana és el consum i que<br />
el consum és el camí cap a la felicitat. Si s’enfrontaven<br />
amb aquestes heretgies, moltes creences tornarien a<br />
les seves arrels espirituals i a les <strong>de</strong> les escriptures —la<br />
seva autèntica font <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r i legitimitat— i a la llarga<br />
podrien atraure més seguidors.<br />
contribucions a una cultura <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat<br />
La major part <strong>de</strong> tradicions religioses i espirituals<br />
tenen molt a oferir per a la creació d’una cultura <strong>de</strong><br />
la sostenibilitat.<br />
L’educació sobre l’entorn. Atès que les tradicions<br />
religioses accepten la importància <strong>de</strong> l’entorn<br />
natural, és lògic que s’inclogui formació ecològica<br />
en l’educació religiosa, <strong>de</strong> la mateixa manera que<br />
moltes escoles dominicals o <strong>de</strong> catequesi inclouen<br />
una dimensió <strong>de</strong> justícia social en els seus programes.<br />
L’ensenyament <strong>de</strong> la natura com «el llibre <strong>de</strong><br />
la Creació» i la <strong>de</strong>gradació ambiental com a pecat,<br />
per exemple —posicions que han adoptat diverses<br />
confessions en els últims anys—, constitueix la clau<br />
perquè les persones superin la i<strong>de</strong>a instrumentalista<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> natural. 16<br />
L’educació sobre el consum. En un <strong>món</strong> cada cop<br />
més atapeït, en què el nombre d’éssers humans i la<br />
fam empenyen contra els límits naturals, es planteja<br />
la tasca urgent d’introduir una ètica <strong>de</strong> limitació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum. Les religions hi tenen un gran paper:<br />
l’erudita <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Vermont, Stephanie<br />
Kaza, informa, per exemple, que prop d’un 43 %<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s budistes enquestats en els centres <strong>de</strong> retir<br />
d’aquesta religió eren vegetarians, mentre que la<br />
proporció <strong>de</strong> la població vegetariana nord-americana<br />
és <strong><strong>de</strong>l</strong> 3 %. Aquesta influència ètica sobre el<br />
consum, ampliada a totes les tradicions <strong>de</strong> saviesa<br />
i a múltiples àmbits, a part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> l’alimentació,<br />
podria ser fonamental per a la creació <strong>de</strong> cultures<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat (vegeu el requadre 3). 17<br />
L’educació sobre les inversions. Hi ha moltes institucions<br />
religioses que eviten d’invertir en armes, tabac<br />
o alcohol. Doncs per què no encarrilar els fons cap<br />
a iniciatives <strong>de</strong> sostenibilitat, com ara l’energia solar<br />
i el microfinançament (la via positiva, en paraules <strong>de</strong><br />
l’arquebisbe <strong>de</strong> Canterbury)? Això és el que pretén fer<br />
l’International Interfaith Investment Group amb les<br />
inversions religioses institucionals. A més, per què no<br />
insistir en la necessitat que també s’encarrilin èticament<br />
les carteres personals (i no només les institucionals)? Als<br />
EUA tan sols, el 2007, el valor <strong>de</strong> les carteres d’inversió<br />
sota gestió professional pujava a més <strong>de</strong> 24 bilions <strong>de</strong><br />
dòlars, i únicament un 11 % d’aquest volum corresponia<br />
a la inversió socialment responsable. 18<br />
L’expressió <strong>de</strong> la sacralitat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> natural en<br />
litúrgies i rituals. És probable que els principals<br />
valors d’una tradició religiosa siguin els intangibles.<br />
Els rituals, els costums i les expressions litúrgiques<br />
apel·len als sentiments amb una profunditat que no<br />
pot abastar el coneixement cognoscitiu. Pensem en<br />
el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> yin i <strong><strong>de</strong>l</strong> yang taoistes que <strong><strong>de</strong>l</strong>imita el<br />
canvi climàtic, en l’«abstinència <strong>de</strong> carboni» cristiana<br />
a la quaresma o bé en la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong>s budistes, hindús<br />
i jainistes <strong>de</strong> l’ahimsa (no causar danys) com a base<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> vegetarianisme. De quina altra manera podrien<br />
expressar els religiosos i les tradicions espirituals<br />
ritualment i litúrgicament les preocupacions sobre<br />
la sostenibilitat?<br />
La recuperació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors oblidats. Les tradicions<br />
religioses compten amb una llarga llista d’ensenyances<br />
que s’han posat poc en relleu en el camp econòmic<br />
i que podrien servir per crear economies sostenibles.<br />
Cal citar entre aquestes la prohibició <strong>de</strong> la sobreexplotació<br />
<strong>de</strong> les terres <strong>de</strong> conreu i la recerca <strong>de</strong> la riquesa<br />
com a fi en si, la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la diversificació <strong>de</strong> riscos,<br />
les crítiques al consum i les economies pensa<strong>de</strong>s per<br />
servir el bé comú (vegeu la taula 6). Avui dia, moltes<br />
d’aquestes sàvies i<strong>de</strong>es resultarien útils en un moment<br />
en què es reestructuren les economies i sembla que la<br />
població obre el camí cap a noves normes d’actuació i<br />
a una nova comprensió <strong>de</strong> l’economia ecològica. 19<br />
tornada als orígens<br />
Moltes religions, que sovint es titllen <strong>de</strong> conservadores<br />
i d’inamovibles, en realitat van adoptant<br />
la causa mo<strong>de</strong>rna <strong>de</strong> la protecció ambiental. En<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 27
el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
la crisi ecològica mundial mo<strong>de</strong>rna és un clar<br />
senyal que «si més no a escala ambiental, l’ètica<br />
establerta és ina<strong>de</strong>quada», en paraules <strong><strong>de</strong>l</strong>s eticistes<br />
richard sylwan i david bennet. avui, la major<br />
part <strong>de</strong> sistemes ètics es mostren indiferents a la<br />
constant <strong>de</strong>gradació <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes naturals i cal<br />
reformar-los o substituir-los. l’ètica ecològica és<br />
un sistema ètic complementari que proporciona<br />
veu al <strong>món</strong> natural en el discurs ètic.<br />
l’ètica ecològica específica és «ecocèntrica»<br />
(percep i protegeix el valor a tota la natura), i no<br />
«antropocèntrica» (que limita el valor a la humanitat).<br />
reconeix que els éssers humans són tan<br />
sols una part <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> la terra, que els éssers<br />
humans necessiten molt més la resta <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta<br />
i tot el que l’habita que no pas els altres éssers,<br />
i que en totes les relacions humanes amb el<br />
planeta hi ha una dimensió ètica. en efecte, una<br />
ètica autènticament egocèntrica reconeix que,<br />
en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s situacions, les necessitats o els<br />
drets <strong>de</strong> la terra o <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus altres habitants passen<br />
al davant <strong>de</strong> les purament o restringidament<br />
humanes.<br />
l’ètica ecològica es diferencia <strong>de</strong> les ètiques<br />
que tenen la seva arrel en l’egoisme il·lustrat humà,<br />
la base <strong>de</strong> quasi totes les filosofies ètiques fins<br />
avui. l’ètica antropocèntrica estimula i no contraresta<br />
la inclinació humana cap a les coses a curt<br />
termini, la cobdícia i les afinitats limita<strong>de</strong>s. nega<br />
així mateix qualsevol responsabilitat quant als efectes<br />
<strong>de</strong> la conducta humana sobre els milions d’altres<br />
espècies i d’elements vius d’aquest planeta.<br />
Plantegem-nos, per exemple, que una<br />
empresa vol talar un bosc d’arbres primigenis<br />
<strong>de</strong> fusta noble per convertir-los en productes <strong>de</strong><br />
paper. la direcció <strong>de</strong> l’empresa afirma que molts<br />
llocs <strong>de</strong> treball a la zona <strong>de</strong>penen <strong>de</strong> la tala, que la<br />
població necessita la fusta per a paper i altres productes,<br />
que els arbres centenaris o mil·lenaris es<br />
po<strong>de</strong>n substituir per d’altres <strong>de</strong> plantats específicament<br />
per a aquesta funció, etcètera. aquí tenim<br />
l’ètica antropocèntrica en funcionament.<br />
l’argument basat en l’ètica ecològica estableix<br />
que els arbres inalterats, pel seu valor ecològic,<br />
Requadre 3. Una ètica ecològica mundial<br />
resulten més útils a la societat: estabilitzen el<br />
clima, l’atmosfera i el sòl <strong>de</strong> què, en <strong>de</strong>finitiva,<br />
<strong>de</strong>pèn la població. d’altra banda, <strong>de</strong>mostra que<br />
un bosc primigeni és incomparablement més ric<br />
(en termes <strong>de</strong> biodiversitat) que un monocultiu<br />
plantat i que mai no es podrà substituir com a<br />
tal; que té valor en si, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong><strong>de</strong>l</strong> valor<br />
d’ús que té per als éssers humans; i que la seva<br />
conversió en, posem per cas, cartró o paper<br />
<strong>de</strong> vàter seria una infàmia o fins i tot una follia.<br />
Quan es presenta aquesta sèrie d’arguments, el<br />
plantejament ecològic té possibilitats d’imperar.<br />
la paradoxa és que l’ètica ecològica, tot i que<br />
impregnada d’unes dimensions no humanes,<br />
augmenta <strong>de</strong> manera espectacular la possibilitat<br />
<strong>de</strong> la supervivència <strong>de</strong> la humanitat. I també és<br />
probable que, a mesura que la humanitat reconegui<br />
la seva <strong>de</strong>pendència radical <strong>de</strong> l’entorn, augmentin<br />
les perspectives d’institucionalitzar l’ètica<br />
ecològica. Per fer avançar la causa caldrà treballar<br />
en molts fronts. d’entrada, s’haurà <strong>de</strong> substituir<br />
la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong> jo com a consumidor per la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong> jo<br />
com a ciutadà ecologista. això comporta posar<br />
<strong>de</strong>terminats límits al consum: menys productes<br />
d’utilitzar i llençar, per exemple. també implicarà<br />
la valoració i l’adopció <strong>de</strong> molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s principis sorgits<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s «coneixements ecològics tradicionals»<br />
—saviesa ecològica d’àmbit local o bioregional,<br />
valors espirituals, pràctiques rituals i ètica— que<br />
han donat suport als pobles durant mil·lennis.<br />
Quan sobreviuen aquests tipus <strong>de</strong> coneixements,<br />
cal protegir-los i estimular-los; quan no hi són,<br />
s’han <strong>de</strong> re<strong>de</strong>scobrir i expressar <strong>de</strong> nou en unes<br />
«tradicions inventa<strong>de</strong>s» que tornin a arrelar els<br />
éssers humans en el <strong>món</strong> natural.<br />
finalment, per al <strong>de</strong>senvolupament d’una<br />
ètica ecològica, caldrà l’ajuda <strong>de</strong> les tradicions<br />
espirituals i religioses <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, que tenen una<br />
gran influència a l’hora <strong>de</strong> configurar la sensibilitat<br />
ètica d’una important proporció <strong>de</strong> la<br />
humanitat<br />
—Patrick Curry<br />
Universitat <strong>de</strong> Kent, Canterbury (Regne Unit)<br />
font: vegeu la nota 17.<br />
28 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el compromís <strong>de</strong> les religions en la configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
Taula 6. Preceptes econòmics d’una sèrie <strong>de</strong> tradicions religioses i espirituals<br />
Ensenyança<br />
o principi<br />
econòmic Descripció<br />
economia mentre que l’economia <strong>de</strong> mercat té per objectiu arribar als nivells més alts <strong>de</strong> producció<br />
budista i consum, l’«economia budista», tal com <strong>de</strong>fensa e. f. schumacher, es basa en un objectiu<br />
espiritual: arribar a la il·luminació. això <strong>de</strong>mana estar lliure <strong>de</strong> <strong>de</strong>sitjos, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s pilars<br />
<strong>de</strong> les economies consumistes, però, en canvi, font <strong>de</strong> patiment per als budistes. <strong>de</strong>s<br />
d’aquesta perspectiva, el consum perquè sí és irracional. <strong>de</strong> fet, la persona racional té<br />
per objectiu arribar al nivell més alt <strong>de</strong> benestar amb el mínim consum. en aquesta visió,<br />
reunir béns materials, generar muntanyes <strong>de</strong> residus i dissenyar béns per gastar-los<br />
—tots ells atributs d’una economia <strong>de</strong> consum— són ineficiències absur<strong>de</strong>s.<br />
ensenyances almenys mitja dotzena d’encícliques papals i incomptables documents <strong>de</strong> bisbes afirmen<br />
econòmiques que les economies s’haurien <strong>de</strong> pensar per servir el bé comú i són crítics amb el capitalisme<br />
catòliques sense fre que busca el lucre a qualsevol preu. la recent encíclica <strong><strong>de</strong>l</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, La<br />
caritat en la veritat, n’és un bon exemple. .<br />
Pràciques com que les interaccions <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles indígenes amb la naturalesa són relacionals i<br />
econòmiques no pas instrumentals, l’ús <strong>de</strong> recursos és quelcom que es fa amb el <strong>món</strong> i no pas al<br />
indígenes <strong>món</strong>. Per això, les activitats econòmiques indígenes se solen caracteritzar per la inter<strong>de</strong>pendència,<br />
la reciprocitat i la responsabilitat. Per exemple, el poble tlingit, <strong><strong>de</strong>l</strong> sud d’alaska,<br />
abans <strong>de</strong> collir l’escorça <strong><strong>de</strong>l</strong>s cedres (un recurs econòmic bàsic), fa un ritual <strong>de</strong> disculpa<br />
davant <strong><strong>de</strong>l</strong>s esperits <strong><strong>de</strong>l</strong>s arbres i promet utilitzar-ne només la quantitat que necessita.<br />
aquesta fórmula crea una ètica conscient i minimalista <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> recursos.<br />
finances les finances islàmiques es regeixen per normes concebu<strong>de</strong>s per promoure el bé social.<br />
islàmiques com que els diners són improductius per ells mateixos, les finances islàmiques consi<strong>de</strong>ren<br />
èticament erroni guanyar diners a partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners (és a dir, cobrar interessos),<br />
això fa que es doni més importància econòmica a l’economia «real» <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns i els<br />
serveis. les finances islàmiques redueixen el risc <strong>de</strong> la inversió —i promouen l’estabilitat<br />
financera— compartint àmpliament tant el risc com les recompenses i prohibeixen<br />
la inversió en casinos, pornografia i armes <strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció massiva.<br />
economia els llibres bíblics <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>uteronomi i l’Èxo<strong>de</strong> <strong>de</strong>claren que cada set anys («sàbat»)<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sàbat s’han <strong>de</strong> condonar els <strong>de</strong>utes, alliberar els esclaus i <strong>de</strong>ixar reposar la terra per tal <strong>de</strong><br />
donar una nova oportunitat als pobres, els empresonats i la terra esgotada. rere aquestes<br />
obligacions econòmiques, socials i ambientals hi ha tres principis: s’han d’evitar els<br />
excessos <strong><strong>de</strong>l</strong> consum; la riquesa exce<strong>de</strong>nt ha <strong>de</strong> circular, en lloc <strong>de</strong> concentrar-se, i els<br />
creients han <strong>de</strong> <strong>de</strong>scansar periòdicament i agrair a déu les seves benediccions.<br />
Font: vegeu la nota 19.<br />
canvi, el consumisme —l’altra cara <strong>de</strong> la moneda<br />
<strong>de</strong> l’entorn, i tradicionalment un camp ferm en el<br />
sentit religiós— darrerament ha rebut poca atenció.<br />
És curiós que la principal contribució que podrien<br />
fer les religions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> al repte <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
és la <strong>de</strong> prendre’s seriosament la seva pròpia saviesa<br />
quant al materialisme. Avui es necessita més que<br />
mai el seu do especial: la i<strong>de</strong>a, que paradoxalment<br />
ve <strong>de</strong> mil·lennis enrere, segons la qual es troba la<br />
felicitat quan l’ésser humà es <strong>de</strong>spulla <strong>de</strong> tot, que es<br />
pot aconseguir més satisfacció amb les relacions que<br />
amb les coses i que la simplicitat pot <strong>de</strong>sembocar en<br />
una vida més plena. Aquesta antiga saviesa, juntament<br />
amb la passió que acaben <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir moltes<br />
religions per la cura <strong>de</strong> l’entorn, pot col·laborar en<br />
la creació d’unes civilitzacions noves i sostenibles.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 29
Els rituals i els tabús com<br />
a guardians ecològics<br />
L’antiga pràctica jueva <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments caixers, elaborats<br />
seguint els costums tradicionals d’aquesta religió, té<br />
un gran valor pràctic i simbòlic per a molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
seguidors. Fomenta la consciència <strong>de</strong> la gran generositat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> diví i recomana una relació concreta i respectuosa<br />
amb els fruits <strong>de</strong> la creació <strong>de</strong> Déu. Actualment,<br />
hi ha jueus practicants que treballen per establir una<br />
tradició «ecocaixera»: menjar i consumir <strong>de</strong> manera<br />
a<strong>de</strong>quada per preservar la salut <strong>de</strong> l’entorn. Aquesta<br />
tradició infondria un significat mo<strong>de</strong>rn als manaments<br />
jueus: Bal Taschit, el manament <strong>de</strong> no <strong>de</strong>struir, es<br />
podria aplicar a l’excessiu embalatge <strong><strong>de</strong>l</strong> menjar o al<br />
fet <strong>de</strong> no reciclar; Tzaar Baalei Chayyim, el manament<br />
contra la crueltat envers els animals, es podria aplicar<br />
a la cria <strong>de</strong> bestiar amb sistema industrial; i Shmirat<br />
Haguf, que prescriu la cura <strong><strong>de</strong>l</strong> propi cos, podria<br />
prohibir els aliments que haguessin estat tractats amb<br />
plaguici<strong>de</strong>s. El marc ambiental <strong><strong>de</strong>l</strong>s antics rituals i les<br />
interdiccions caixeres afegeix una punyent dimensió<br />
transcen<strong>de</strong>ntal a la protecció <strong>de</strong> l’entorn. 1<br />
Per transformar les cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme en<br />
cultures <strong>de</strong> la sostenibilitat caldran una sèrie <strong>de</strong> mitjans,<br />
entre els quals, i potser <strong>de</strong> manera sorprenent, hi<br />
ha els rituals i les interdiccions. Els rituals —<strong>de</strong>finits<br />
com a actes formals que es repeteixen amb regularitat<br />
i tenen un sentit profund per a una comunitat—<br />
aju<strong>de</strong>n les persones a interioritzar i comunicar uns<br />
valors ben arrelats. I les interdiccions —la prohibició<br />
Gary Gardner<br />
cultural d’actes i productes específics— també podria<br />
ajudar a prescriure <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s activitats humanes<br />
en un <strong>món</strong> ambientalment <strong>de</strong>gradat. 2<br />
Els rituals i les interdiccions, si bé normalment<br />
s’associen a les pràctiques espirituals, són fenòmens<br />
tant laics com religiosos. Un primer ministre o presi<strong>de</strong>nt<br />
que canta l’himne nacional, amb la mà damunt<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cor, per exemple, entra <strong>de</strong> ple en una conducta<br />
profundament ritualística que comunica i<strong>de</strong>es profun<strong>de</strong>s<br />
als seus compatriotes. D’altra banda, en molts<br />
països es reprova la manca <strong>de</strong> respecte envers una<br />
ban<strong>de</strong>ra o algun altre símbol nacional.<br />
Els rituals i les interdiccions, ja siguin seglars o<br />
religiosos, en una cultura consumista solen afermar<br />
aquesta cultura i els problemes ambientals que comporta.<br />
Ara bé, cada vegada s’utilitzen més aquestes<br />
pràctiques per afermar la consciència <strong><strong>de</strong>l</strong>s hàbits<br />
mo<strong>de</strong>rns <strong>de</strong> consum, tal com apunta l’exemple «ecocaixer»<br />
que hem citat abans. Els rituals i les interdiccions<br />
es po<strong>de</strong>n convertir en uns mitjans punyents, si<br />
bé en general intangibles, a l’hora <strong>de</strong> crear cultures<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat.<br />
la força <strong><strong>de</strong>l</strong> ritual<br />
La comunicació ritual ha tingut <strong>de</strong> sempre un paper<br />
important en la protecció <strong>de</strong> l’entorn natural. L’ecologista<br />
cultural E. N. An<strong>de</strong>rson apunta que, a les<br />
Gary Gardner és investigador <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute, especialitzat en economies sostenibles.<br />
30 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> els rituals i els tabús com a guardians ecològics<br />
societats indígenes que han gestionat bé els recursos<br />
durant llargs perío<strong>de</strong>s, el mèrit recau en general en<br />
la «representació religiosa o ritual <strong>de</strong> la gestió <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
recursos». I això es <strong>de</strong>u en part a la naturalesa <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
ritual. L’antropòleg Roy Rappaport i d’altres suggereixen<br />
que el ritual és una forma <strong>de</strong> comunicació<br />
que té fins i tot més força que el llenguatge; un avantatge<br />
útil per a la protecció <strong>de</strong> l’entorn, sobretot en<br />
cultures com les indígenes, profundament arrela<strong>de</strong>s<br />
a l’entorn natural. Els rituals expressen unes veritats<br />
profun<strong>de</strong>s, accepta<strong>de</strong>s culturalment, <strong>de</strong> maneres que<br />
el llenguatge, fàcilment manipulable i sovint utilitzat<br />
al servei <strong>de</strong> falsedats, és incapaç <strong>de</strong> transmetre. 3<br />
Com a exemple <strong>de</strong> la força <strong><strong>de</strong>l</strong> ritual, la historiadora<br />
<strong>de</strong> les religions Anne-Christine Hornborg<br />
parla <strong>de</strong> la tasca <strong><strong>de</strong>l</strong> poble mi’kmaq <strong>de</strong> l’illa <strong>de</strong> Cape<br />
Breton (Nova Escòcia) per aturar l’explotació d’una<br />
pedrera a principi <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta en una muntanya<br />
sagrada per als mi’kmaq. Mentre una sèrie <strong>de</strong> grups<br />
diferents, entre els quals hi havia els ambientalistes,<br />
tirava endavant la campanya d’oposició al projecte,<br />
la majoria se servia <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s, anàlisis i discursos per<br />
posar en relleu les conseqüències ambientals i d’altra<br />
mena <strong>de</strong> la pedrera. L’empresa que la volia explotar<br />
contraatacava aquests arguments amb les seves pròpies<br />
estadístiques i anàlisis. 4<br />
Els mi’kmaq, en canvi, van adoptar un plantejament<br />
diferent, basant-se en els rituals, per exemple<br />
en el <strong>de</strong> purificació, el <strong><strong>de</strong>l</strong>s tambors i els pow-wows,<br />
com a «argument» i documentació que acreditava<br />
que la muntanya era tradicionalment un lloc sagrat<br />
per als mi’kmaq. L’empresa va tenir problemes per<br />
contrarestar els rituals <strong><strong>de</strong>l</strong>s mi’kmaq, ja que, tal com<br />
explica Hornborg, els rituals són «immunes al control<br />
burocràtic» o, com resumia <strong>de</strong> manera eloqüent un<br />
altre erudit: «Amb una cançó, no s’hi pot discutir».<br />
Finalment, l’empresa va abandonar l’intent. Si bé s’han<br />
presentat una sèrie <strong>de</strong> raons per explicar aquesta <strong>de</strong>cisió,<br />
segons Hornborg, els rituals mi’kmaq hi van tenir una<br />
influència important, probablement <strong>de</strong>cisiva. 5<br />
Rappaport i altres estudiosos citen molts exemples<br />
<strong>de</strong> cultures que fan servir els rituals i les interdiccions<br />
per a la protecció ambiental. Els tsembaga <strong>de</strong> Nova<br />
Guinea, per exemple, organitzen elabora<strong>de</strong>s festes<br />
amb porcs, en les quals hi ha rituals <strong>de</strong> sacrifici i<br />
consum <strong>de</strong> la carn d’aquests animals, en <strong>de</strong>manda <strong>de</strong><br />
l’equilibri ecològic. El sacrifici ritual <strong><strong>de</strong>l</strong>s porcs, que<br />
es du a terme quan la població porcina ha crescut<br />
en excés, redueix la pressió ecològica, redistribueix<br />
el terreny i els porcs entre la població i garanteix<br />
que els més necessitats siguin els primers a rebre el<br />
proveïment limitat <strong>de</strong> porc. 6<br />
Els etnògrafs expliquen històries similars. A<br />
Ghana, les creences i les interdiccions <strong><strong>de</strong>l</strong>s ningo<br />
protegeixen les tortugues, que es consi<strong>de</strong>ren déus,<br />
i els mol·luscs, que tenen l’hàbitat en una llacuna<br />
sagrada. Aquest poble té prohibit <strong>de</strong> recollir les<br />
espècies esmenta<strong>de</strong>s, però a les cultures costaneres<br />
ghaneses no regeix aquest tipus <strong>de</strong> veda. Com a conseqüència<br />
prop d’un 80 % <strong>de</strong> les zones <strong>de</strong> nidificació<br />
<strong>de</strong> les tortugues al llarg <strong>de</strong> la costa ghanesa són en<br />
terrenys protegits pels ningo, i hi ha set vega<strong>de</strong>s més<br />
mol·luscs en àrees protegi<strong>de</strong>s per la interdicció que<br />
a les <strong><strong>de</strong>l</strong>s voltants. 7<br />
Els exemples esmentats no constitueixen casos<br />
aïllats en el camp <strong>de</strong> la conservació. Una anàlisi realitzada<br />
el 1997 sobre prohibicions en espècies específiques<br />
posava en relleu una clara coincidència entre<br />
interdiccions i avaluacions oficials <strong>de</strong> perill d’extinció<br />
d’espècies: prop d’un 62 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s rèptils i d’un 44 %<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mamífers protegits pels rituals i les prohibicions<br />
indígenes figuraven també com a espècies amenaça<strong>de</strong>s<br />
a la Llista vermella d’espècies amenaça<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la Unió Mundial <strong>de</strong> la Conservació, fet que apunta<br />
que els pobles indígenes són experts en el control <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
perill que corren les espècies. I tal com suggereixen<br />
els exemples que hem citat, els pobles indígenes<br />
també han creat estratègies per a la protecció <strong>de</strong> les<br />
espècies, que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s utilitzen processos coevolutius,<br />
per mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals les pràctiques humanes,<br />
incloent-hi les interdiccions, canvien el nivell <strong>de</strong> perill<br />
per al benestar <strong>de</strong> diverses espècies. 8<br />
rituals <strong>de</strong> consumisme<br />
En les cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, els rituals po<strong>de</strong>n representar<br />
uns importants transmissors <strong>de</strong> significat, igual<br />
com passa a les cultures indígenes, si bé molts aju<strong>de</strong>n<br />
també a difondre els valors <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme. Pensem<br />
en els rituals mo<strong>de</strong>rns per commemorar canvis —casa-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 31
McKay Savage<br />
els rituals i els tabús com a guardians ecològics l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Menys tòxica que la majoria: a Chennai (Índia), una estàtua <strong>de</strong><br />
Ganesh feta gairebé totalment <strong>de</strong> fruita i verdura.<br />
ments, funerals, bar/bat mitsvàs i quinceañeras, per<br />
exemple—, que en molts casos s’han convertit en<br />
es<strong>de</strong>veniments marcats pel consum, en comparació<br />
amb abans, que eren cerimònies antiqua<strong>de</strong>s. L’empresa<br />
d’estudis <strong>de</strong> mercat The Wedding Report afirma<br />
que, als EUA, actualment els casaments constitueixen<br />
un sector que mou 60.000 milions <strong>de</strong> dòlars, en què la<br />
celebració mitjana, el 2008, va pujar a prop <strong>de</strong> 22.000<br />
dòlars. Les <strong>de</strong>speses cobreixen un ventall <strong>de</strong> productes<br />
i serveis —invitacions, regals, àpats, targes diverses,<br />
flors, anells, <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> convidats, vestimenta,<br />
per citar-ne uns quants— i cadascun té la seva pròpia<br />
empremta ecològica. Els convidats que s’hi <strong>de</strong>splacen<br />
amb avió, per exemple, <strong>de</strong>ixen una empremta <strong>de</strong><br />
carboni extraordinària. El convit també pot tenir un<br />
important impacte, sobretot si s’hi serveix carn i si el<br />
material amb què es prepara l’àpat no ve <strong>de</strong> la zona.<br />
D’altra banda, els dos anells d’or nous que s’intercanvien<br />
els nuvis han exigit prèviament el moviment <strong>de</strong><br />
tones <strong>de</strong> mena i terra, juntament amb l’alliberament<br />
<strong>de</strong> fluxos tòxics proce<strong>de</strong>nts <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes químics<br />
necessaris per extreure l’or. 9<br />
Els funerals mo<strong>de</strong>rns també<br />
comporten <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s empremtes<br />
ecològiques innecessàries. En els<br />
països occi<strong>de</strong>ntals, avui dia aquestes<br />
cerimònies solen incloure un taüt<br />
molt elaborat, l’embalsamament,<br />
flors, una parcel·la al cementiri amb<br />
fonaments <strong>de</strong> ciment i làpida <strong>de</strong><br />
marbre. El material imprescindible<br />
per als funerals als EUA —1,5 milions<br />
<strong>de</strong> tones <strong>de</strong> ciment i 14.000<br />
tones d’acer per a panteons funeraris<br />
i 90.000 tones d’acer i prop<br />
<strong>de</strong> 3.000 tones <strong>de</strong> coure i bronze<br />
per a taüts— no suma una quantitat<br />
enorme respecte <strong><strong>de</strong>l</strong> total <strong>de</strong><br />
ciment i metall que es consumeix<br />
al país, però molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong>talls <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
funerals mo<strong>de</strong>rns són innovacions<br />
recents, totalment innecessàries. Al<br />
cap i a la fi, fa tan sols un parell <strong>de</strong><br />
generacions que, fins i tot en els<br />
països industrialitzats, el cos <strong><strong>de</strong>l</strong> finat<br />
es preparava a casa: s’embolcallava en una mortalla<br />
o es col·locava simplement en una caixa <strong>de</strong> fusta.<br />
Actualment, en moltes cultures, el ritual <strong>de</strong> l’enterrament<br />
quasi no té impacte ambiental: en la «pràctica<br />
funerària sota el cel» <strong><strong>de</strong>l</strong> Tibet, el cos <strong><strong>de</strong>l</strong> finat, que es<br />
consi<strong>de</strong>ra ja un recipient buit, sense ànima, es <strong>de</strong>ixa<br />
a la serena per a aliment <strong><strong>de</strong>l</strong>s voltors. Encara que es<br />
tracti d’un ritual difícil d’acceptar al <strong>món</strong> occi<strong>de</strong>ntal,<br />
es tracta d’una pràctica <strong>de</strong> renovació ambiental i no<br />
difon valors consumistes. 10<br />
Les festes i celebracions tradicionals <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
es<strong>de</strong>venen ocasions <strong>de</strong> gran consum i d’enorme<br />
impacte ambiental. En general se cita el Nadal com<br />
a exemple, però també hi ha d’altres festes semblants<br />
en aquest sentit. A l’Índia, a la festivitat <strong>de</strong> Ganesh<br />
Chathauri —que venera Ganesh, el déu que és mig<br />
elefant i mig home— normalment treuen al carrer<br />
milers d’ídols gegantins pintats amb colors llampants.<br />
A la fi <strong>de</strong> les celebracions, aquests ídols s’enfonsen als<br />
rius, llacs i al mar, on la pintura i la resta <strong><strong>de</strong>l</strong> material<br />
contaminen l’aigua. A la zona <strong>de</strong> Bangalore, on els<br />
últims anys es calcula que s’han enfonsat a l’aigua<br />
32 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> els rituals i els tabús com a guardians ecològics<br />
entre 25.000 i 30.000 ídols en ocasió d’aquestes<br />
festivitats, un estudi realitzat en quatre llacs posava<br />
en relleu l’augment <strong>de</strong> l’acidificació, la duplicació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sòlids dissolts, un increment <strong>de</strong>u vega<strong>de</strong>s superior<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contingut en ferro i un augment <strong><strong>de</strong>l</strong> 200-300<br />
% en coure en els sediments <strong>de</strong> les aigües. Molts<br />
observadors han <strong>de</strong>manat sistemes alternatius per a<br />
la celebració <strong><strong>de</strong>l</strong> Ganesh Chathauri, com ara la utilització,<br />
per exemple, <strong>de</strong> material bio<strong>de</strong>gradable per<br />
als ídols o bé la ruixada ritual a sobre <strong>de</strong> la terra en<br />
lloc <strong>de</strong> submergir-los a l’aigua. 11<br />
Les mateixes compres s’han convertit en un ritual<br />
important que marca algunes festes. Als EUA, el<br />
«divendres negre» —l’en<strong>de</strong>mà <strong><strong>de</strong>l</strong> dia d’Acció <strong>de</strong><br />
Gràcies i festa laboral per a la majoria— és una disbauxa<br />
<strong>de</strong> compres que marca l’inici <strong>de</strong> la campanya<br />
<strong>de</strong> Nadal. Mesos abans que arribi aquest dia, ja es crea<br />
un lloc web per promoure les ofertes <strong><strong>de</strong>l</strong> divendres<br />
negre i la gent fa cua davant <strong><strong>de</strong>l</strong>s centres comercials<br />
i magatzems importants, que solen obrir les portes<br />
<strong>de</strong> matinada. El divendres negre s’ha convertit en un<br />
popular ritual <strong>de</strong> compres i els mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
el promouen d’allò més. Actualment també és un<br />
dia marcat per altres excessos, ja que en alguns llocs es<br />
produeixen casos <strong>de</strong> violència, ferits i fins i tot morts<br />
quan els compradors s’abalancen cap a les portes a<br />
l’hora <strong>de</strong> l’obertura <strong><strong>de</strong>l</strong>s establiments. 12<br />
rituals i interdiccions per a un<br />
consum sostenible<br />
Es po<strong>de</strong>n crear rituals mo<strong>de</strong>rns per a la sostenibilitat<br />
pràcticament en totes les dimensions <strong>de</strong> l’experiència<br />
humana. Cada vegada són més corrents els «funerals<br />
ecològics», en què les famílies po<strong>de</strong>n triar una cerimònia<br />
per al finat que no resulti perjudicial per a l’entorn,<br />
en què s’evita l’embalsamament, s’utilitza una caixa<br />
<strong>de</strong> fusta senzilla o fins i tot simplement una mortalla<br />
per al cos, no es fa servir protector <strong>de</strong> taüt i en alguns<br />
casos es <strong>de</strong>staca el punt <strong>de</strong> la sepultura amb plantes,<br />
arbres o alguna pedra autòctona, amb la qual cosa<br />
es <strong>de</strong>ixa l’indret funerari en un estat completament<br />
natural. Segons el <strong>Centre</strong> for Green Burial <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne<br />
Unit, actualment es po<strong>de</strong>n fer enterraments ecològics<br />
a Austràlia, al Canadà, a Europa i als EUA. 13<br />
Les festes ens ofereixen una altra oportunitat per<br />
fer més ecològics els rituals quotidians. El Cap d’Any,<br />
per exemple, se celebra en molts cultures, ja sigui<br />
seguint el calendari gregorià, xinès, hebreu, islàmic<br />
o d’altres. Per a moltes persones, l’entrada d’un nou<br />
any marca bàsicament el pas <strong><strong>de</strong>l</strong> temps. I en aquesta<br />
era <strong>de</strong> transició civilitzacional —una època caracteritzada<br />
pel canvi <strong>de</strong> caçadors-recol·lectors a agricultors,<br />
o <strong>de</strong> societats agràries a industrials—, el nou any pot<br />
ser el moment a<strong>de</strong>quat per reflexionar a llarg termini<br />
(vegeu el requadre 4). 14<br />
Però el Cap d’Any és un moment per establir una<br />
nova direcció. Al Perú i a d’altres països llatinoamericans,<br />
per exemple, es fan ninots que representen tot el<br />
que ha estat negatiu l’any anterior i es cremen a mitjanit.<br />
Al Japó, el <strong>de</strong>sembre s’organitzen les Bonenkai, o<br />
«festes per oblidar l’any», per preparar l’any nou i dir<br />
adéu a les preocupacions <strong>de</strong> l’anterior. Els rituals <strong>de</strong><br />
purificació anuals potser serien el moment adient per<br />
replantejar-se els fracassos personals i comunitaris en<br />
el sentit <strong><strong>de</strong>l</strong> respecte i la preservació <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> natural,<br />
i <strong>de</strong> fer vots per millorar l’any següent?<br />
El Dia <strong>de</strong> la Terra és un ritual relativament nou<br />
basat en el calendari, que es va establir específicament<br />
per fomentar la consciència sobre l’entorn i<br />
la cura <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Des <strong>de</strong> la seva creació, el 1970,<br />
el Dia <strong>de</strong> la Terra ha es<strong>de</strong>vingut una celebració<br />
mundial en què, segons la Earth Day Network, participen<br />
més <strong>de</strong> 1.000 milions <strong>de</strong> persones. El grup<br />
afirma que treballa amb més <strong>de</strong> 15.000 organitzacions<br />
<strong>de</strong> 174 països per crear «l’únic es<strong>de</strong>veniment<br />
que celebren simultàniament al planeta persones <strong>de</strong><br />
tot tipus <strong>de</strong> cultures, creences i nacionalitats». Es<br />
tracta d’una plataforma mundial que podria passar<br />
a ser un punt clau per encaminar tota la família<br />
humana cap a un ritual <strong>de</strong> reconeixement envers<br />
el planeta. 15<br />
L’abstinència, un ritual <strong>de</strong> disciplina que practiquen<br />
moltes religions, s’utilitza molt actualment per<br />
augmentar la consciència sobre les pràctiques personals<br />
que podrien portar a un <strong>món</strong> més sostenible. El<br />
2009, els bisbes <strong>de</strong> Liverpool i Londres van <strong>de</strong>manar<br />
als cristians l’abstinència <strong>de</strong> carboni com a manera<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar la limitació en el consum i la solidaritat<br />
amb les persones afecta<strong>de</strong>s pel canvi climàtic. La crida<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 33
els rituals i els tabús com a guardians ecològics l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 4. Aprofundim les percepcions <strong><strong>de</strong>l</strong> temps<br />
la long now foundation va néixer el 1996 per<br />
contribuir a un canvi cap al pensament a llarg<br />
termini i aconseguir que passés <strong>de</strong> ser una qüestió<br />
difícil i estranya a una altra <strong>de</strong> corrent i sense<br />
complicació. (la fundació treballa amb dates <strong>de</strong><br />
cinc xifres, en què afegeix un zero per resoldre<br />
el problema <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>camil·lenni que entrarà en<br />
efecte d’aquí a uns 8.000 anys.) es va iniciar<br />
arran d’una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> danny hillis, capdavanter <strong>de</strong><br />
la lògica paral·lela massiva <strong><strong>de</strong>l</strong>s actuals superordinadors<br />
més ràpids. hillis pretenia construir un<br />
rellotge mecànic <strong>de</strong> 10.000 anys com a icona <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
pensament a llarg termini.<br />
hillis es va inspirar en un relat que li havia<br />
transmès stewart brand, editor <strong>de</strong> Whole Earth<br />
Catalog: «Penso en les bigues <strong>de</strong> roure <strong><strong>de</strong>l</strong> sostre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> vestíbul <strong><strong>de</strong>l</strong> new college d’oxford. el segle<br />
passat, quan va sorgir la necessitat <strong>de</strong> canviar les<br />
bigues, els fusters van fer servir roures plantats el<br />
1386, època en què es va construir el menjador <strong>de</strong><br />
l’edifici. el constructor <strong><strong>de</strong>l</strong> segle xiv va plantar els<br />
arbres anticipant-se al temps, a centenars d’anys<br />
en el futur, quan faria falta canviar les bigues». en<br />
els últims catorze anys, s’han realitzat diversos<br />
prototips i estudis materials <strong><strong>de</strong>l</strong> rellotge i actualment<br />
se’n construeix la versió a escala monumental.<br />
se situarà en un <strong><strong>de</strong>l</strong>s indrets <strong>de</strong> <strong>de</strong>sert alt<br />
amb què compta la fundació i s’estendrà uns centenars<br />
<strong>de</strong> metres ensota, en coves subterrànies.<br />
hills té l’esperança que aquest rellotge que «fa<br />
tic-tac un cop l’any, sona un cop al segle i mostra<br />
el cucut un cop al mil·lenni» ajudarà a modificar<br />
la manera en què les persones veuen el futur.<br />
<strong>de</strong>s d’aquesta primera inspiració, la fundació ha<br />
emprès diversos projectes per fomentar el pensament<br />
a llarg termini.<br />
long bets és un lloc web d’apostes, on qualsevol<br />
pot fer-hi les seves i també les prediccions<br />
sobre conseqüències socials i científiques. tot<br />
el que recapten i la meitat <strong>de</strong> l’interès passa a<br />
l’organització <strong>de</strong> beneficència que <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix el<br />
guanyador; la resta d’interès es queda a long<br />
bets, per a manteniment <strong><strong>de</strong>l</strong> servei. <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> seu<br />
inici el 02002, les apostes han cobert una sèrie<br />
<strong>de</strong> qüestions, que van <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> moment en què la<br />
població humana tocarà sostre fins a aquell en<br />
què l’electricitat solar resultarà més econòmica<br />
que els combustibles fòssils.<br />
el rosetta Project és un compendi <strong>de</strong> totes les<br />
llengües documenta<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> micrograva<strong>de</strong>s<br />
com a text <strong>de</strong> lectura en un làmina <strong>de</strong> níquel pur<br />
<strong>de</strong> 7,5 centímetres. el disc es va dissenyar perquè<br />
durés durant el mil·lenni i guardés la clau <strong>de</strong> totes<br />
les llengües que es poguessin perdre o extingir. el<br />
02009, l’smithsonian national anthropological<br />
archive va acceptar un <strong><strong>de</strong>l</strong>s discs. <strong>de</strong> la mateixa<br />
manera que el <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong> la Pedra rosetta<br />
va permetre als investigadors <strong>de</strong>sxifrar els antics<br />
jeroglífics egipcis el segle xix, aquesta versió<br />
mo<strong>de</strong>rna podria proporcionar el mateix servei a<br />
les civilitzacions futures.<br />
tots aquests projectes, així com una sèrie <strong>de</strong><br />
seminaris mensuals sobre el pensament a llarg<br />
termini organitzats per stewart brand, són intents<br />
<strong>de</strong> canviar la comunicació. si la societat només<br />
funciona a partir <strong>de</strong> problemes que es po<strong>de</strong>n<br />
resoldre en un cicle electoral d’entre quatre i vuit<br />
anys, no es podrà abordar cap <strong>de</strong> les qüestions <strong>de</strong><br />
més envergadura. la resolució <strong>de</strong> problemes en<br />
el camp <strong>de</strong> l’educació, la fam, l’atenció sanitària,<br />
el macrofinançament, la població i l’entorn exigeixen<br />
consciència i responsabilitat durant dèca<strong>de</strong>s,<br />
per no dir segles. si es fa servir el marc <strong>de</strong> temps<br />
a<strong>de</strong>quat per resoldre aquestes qüestions, el que<br />
en una altra època hauria resultat insoluble, es<br />
pot convertir en possible.<br />
els éssers humans pertanyen a una espècie<br />
tenaç. És probable que d’aquí a 10.000 anys,<br />
igual com 10.000 anys enrere, hi hagi persones<br />
que poblin la terra. ara bé, quin tipus <strong>de</strong><br />
terra i quin tipus <strong>de</strong> vida portaran aquestes<br />
persones són qüestions que <strong>de</strong>pendran <strong>de</strong> les<br />
glans que sembrem avui, que faran créixer els<br />
grans roures <strong><strong>de</strong>l</strong> nostre futur.<br />
—Alexan<strong>de</strong>r Rose<br />
Long Now Foundation<br />
font: vegeu la nota 14<br />
34 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> els rituals i els tabús com a guardians ecològics<br />
va tenir el suport d’Ed Milliband, ministre d’Energia<br />
i Canvi Climàtic <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, i el va promoure<br />
un organisme <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, Tearfund, que<br />
havia reunit més <strong>de</strong> 2.000 persones en l’abstinència<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008. De manera semblant, es <strong>de</strong>mana als<br />
musulmans <strong>de</strong> Chicago que celebrin un «Ramadà<br />
ecològic», amb l’ampliació <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>juni ritual anual <strong>de</strong><br />
manera que consumeixin aliments <strong>de</strong> la zona, bo i<br />
reduint així en un 25 % la petjada ecològica <strong>de</strong> cada<br />
llar, amb un canvi cap a fonts d’energia més neta,<br />
pràctiques <strong>de</strong> reciclatge i <strong>de</strong>splaçament a peu. 16<br />
Es pot concebre el <strong>de</strong>juni i l’abstinència d’una<br />
manera més àmplia i incloure-hi una gran varietat<br />
d’activitats a la societat <strong>de</strong> consum mo<strong>de</strong>rna. Avui dia<br />
ja hi ha moltes possibilitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> banda alguns<br />
hàbits <strong>de</strong> consum. El Dia Mundial sense Cotxes, per<br />
exemple, creat el 2000 perquè les persones poguessin<br />
experimentar la vida sense automòbil, avui dia se<br />
celebra a més <strong>de</strong> quaranta països. Una tasca similar<br />
és la <strong><strong>de</strong>l</strong> «Dia amb bicicleta a la feina». L’«Hora <strong>de</strong><br />
la Terra», que comporta apagar els llums en una<br />
hora concreta, en els últims anys s’ha convertit en<br />
un fenomen mundial. D’altra banda, la «Setmana<br />
d’apagada <strong>de</strong> la tele» estimula les famílies a no veure<br />
tant la televisió i a passar més hores junts. 17<br />
Entretant, als EUA ha sorgit el «Dia sense compres»,<br />
contrapartida <strong><strong>de</strong>l</strong> divendres negre, i el «Dia <strong>de</strong><br />
recuperar el propi temps», que ofereix a les persones<br />
la possibilitat <strong>de</strong> no acceptar una feina addicional i<br />
fora <strong>de</strong> programació i, en canvi, exigir el temps lliure<br />
per a activitats importants. Qualsevol d’aquestes<br />
«abstinències» es podrien ritualitzar i així els grups<br />
religiosos o laics els donarien un sentit i un impacte<br />
més profund. 18<br />
En l’àmbit personal, hi ha moltes oportunitats<br />
<strong>de</strong> ritualitzar el consum i d’incrementar el sentit <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
hàbits associats. Aquí resultaria útil el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> indígena,<br />
sobretot el ritual <strong>de</strong> l’acte <strong>de</strong> penediment o gratitud<br />
abans <strong>de</strong> consumir un recurs. Els tlingit d’Alaska,<br />
per exemple, que fan servir escorça <strong>de</strong> cedre per<br />
elaborar vestimenta i altres objectes, <strong>de</strong>manen permís<br />
a l’esperit <strong>de</strong> l’arbre abans <strong>de</strong> recollir-ne l’escorça,<br />
amb la promesa d’utilitzar-ne només la necessària.<br />
Imaginem-nos que recitem una pregària d’agraïment<br />
en silenci i fem la promesa <strong>de</strong> no malbaratar res abans<br />
<strong>de</strong> cada acte <strong>de</strong> consum que fem d’avui. És probable<br />
que un ritual particular d’aquest tipus donaria sentit<br />
a la utilització personal <strong><strong>de</strong>l</strong> recursos. 19<br />
Peter Sawtell, pastor eclesiàstic <strong>de</strong> Colorado, que<br />
investiga el vincle entre espiritualitat i ambientalisme,<br />
ens ofereix un exemple sobre un plantejament més<br />
conscient quant al consum personal. Sawatell proposa<br />
que el <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> llarga distància, sobretot<br />
amb avió, es<strong>de</strong>vingui una experiència ritualitzada,<br />
en què el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> per excel·lència podria ser el ritual<br />
musulmà <strong><strong>de</strong>l</strong> Hajj: el pelegrinatge que es fa un cop<br />
a la vida a la Meca.<br />
Tot i ser conscient que els viatges il·lustren, donen<br />
més amplitud i fins i tot canvien la vida, Sawtell<br />
planteja que, <strong>de</strong>gut a l’elevat impacte ambiental, els<br />
<strong>de</strong>splaçaments amb avió haurien <strong>de</strong> tenir una finalitat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>iberada i sagrada. I si bé la qüestió d’un sol viatge a<br />
la vida podria ser una pauta excessivament estricta per<br />
a la majoria, Sawtell apunta que caldria plantejar-se<br />
aquesta opció o bé un cop cada <strong>de</strong>u anys o un cop a la<br />
vida (en l’adolescència, l’estat adult, la jubilació). I en<br />
el procés, segons ell, les persones podrien <strong>de</strong>scobrir<br />
que menys és més: aleshores apreciarien el viatge i<br />
l’utilitzarien amb més sentit que quan era tan econòmic<br />
i no es tenien en compte les conseqüències sobre<br />
el medi ambient. A més, segons Sawtell, és senzill<br />
ritualitzar el <strong>de</strong>splaçament <strong><strong>de</strong>l</strong>iberat. «Imaginem-nos<br />
que a les nostres esglésies celebréssim el valor d’uns<br />
viatges excepcionals amb benaurances específiques<br />
per als qui inicien aquesta mena <strong>de</strong> pelegrinatge d’un<br />
cop a la vida.» 20<br />
En resum, trobem el ritual i la interdicció en molts<br />
aspectes <strong>de</strong> la vida humana i ens aju<strong>de</strong>n a transmetre<br />
i a configurar el valors culturals. Aquestes antigues<br />
pràctiques humanes, alhora que no es presten a la<br />
manipulació cínica, trobaran <strong>de</strong> ben segur el seu lloc<br />
en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> noves cultures <strong>de</strong> sostenibilitat.<br />
En aquesta època que exigeix una transformació<br />
cultural ràpida i global, les societats humanes<br />
han <strong>de</strong> fer servir fins l’últim instrument que puguin<br />
trobar a la caixa d’eines culturals.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 35
Maternitat ambientalment sostenible<br />
Si bé és una i<strong>de</strong>a que sembla pessimista i no es toca<br />
gaire, és probable que la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —que<br />
avui se situa en 6.800 milions <strong>de</strong> persones i n’afegeix<br />
216.000 cada dia— ja hagi superat els nivells sostenibles,<br />
i seria així encara que tots els habitants <strong>de</strong> la<br />
Terra assolissin els nivells <strong>de</strong> consum europeus més<br />
mo<strong>de</strong>stos en comptes <strong><strong>de</strong>l</strong>s més malbaratadors, <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
nord-americans. 1<br />
Les estimacions sobre la població ambientalment<br />
«òptima» continuen en el camp <strong>de</strong> l’especulació i la<br />
polèmica. Seria arriscat aventurar una xifra, ja que<br />
alguns la podrien prendre com a objectiu al qual<br />
arribar per qualsevol mitjà, <strong>de</strong> manera voluntària o<br />
no. Tanmateix, sí que és clar que la humanitat, amb<br />
els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> conducta actuals, està posant al límit<br />
<strong>de</strong> manera perillosa la capacitat <strong>de</strong> contingut <strong>de</strong> gas<br />
d’efecte hivernacle <strong>de</strong> l’atmosfera, fet que redueix la<br />
diversitat biològica <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta i porta cap a la futura<br />
escassesa d’aliments en esgotar el proveïment d’aigua<br />
dolça i <strong>de</strong>gradar els sòls.<br />
I si els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> consum per càpita mundials tan<br />
diferents coincidissin en un abast limitat i mo<strong>de</strong>st<br />
però tot i així continués el <strong>de</strong>teriorament ambiental?<br />
Hauria arribat aleshores el moment, o potser ja és<br />
aquí, <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar unes cultures que promoguessin<br />
<strong>de</strong> manera <strong>de</strong>cidida un nombre mitjà <strong>de</strong> fills per<br />
dona, tan reduït que en un futur pròxim provoqués<br />
Robert Engelman<br />
un <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la població mundial? Suposant que<br />
fos així, com es podria aconseguir <strong>de</strong> manera ètica<br />
i acceptable?<br />
La influència <strong>de</strong> la cultura mo<strong>de</strong>rna en la maternitat<br />
presenta moltes variacions. L’abast <strong>de</strong> la fertilitat<br />
humana apunta cap a aquesta diversitat: les dones<br />
<strong>de</strong> Bòsnia i Hercegovina i <strong>de</strong> la República <strong>de</strong> Corea<br />
presenten una mitjana <strong>de</strong> poc més d’un fill, mentre<br />
que les <strong>de</strong> l’Afganistan i d’Uganda n’enregistren més<br />
<strong>de</strong> sis. També hi ha una gran variació entre les dones<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> quant a accés a planificació familiar, cosa<br />
que pot ajudar-les a <strong>de</strong>cidir si volen que l’acte sexual<br />
comporti concepció i embaràs. 2<br />
Així doncs, no és clar quin és el principal <strong>de</strong>terminant<br />
<strong>de</strong> la fertilitat: si és la cultura i la resposta <strong>de</strong><br />
les dones (i els homes) davant <strong>de</strong> la seva influència<br />
o simplement l’acumulació d’embarassos casuals,<br />
resultat d’una activitat sexual sense una protecció<br />
efectiva davant <strong><strong>de</strong>l</strong> risc <strong>de</strong> l’embaràs. Tot i així, amb<br />
la notable excepció <strong>de</strong> la Xina, on <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s es parla<br />
<strong>de</strong> l’escassesa <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos naturals per justificar la<br />
política governamental d’un sol fill, costaria <strong>de</strong> trobar<br />
una cultura significativa que fomentés les famílies<br />
reduï<strong>de</strong>s per garantir la sostenibilitat ambiental.<br />
Curiosament, segons els estudis realitzats per les<br />
Nacions Uni<strong>de</strong>s, molts governs <strong>de</strong> països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament consi<strong>de</strong>ren que el creixement <strong>de</strong> la<br />
Robert Engelman és vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> programes <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute i autor <strong>de</strong> More: Populationn,<br />
Nature, and What Women Want.<br />
36 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> maternitat ambientalment sostenible<br />
població és massa ràpid en els seus països. I <strong><strong>de</strong>l</strong>s 41<br />
Programes d’Acció d’Adaptació Nacional presentats<br />
pels països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament al secretariat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Conveni Marc <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s sobre el<br />
Canvi Climàtic en els últims anys, en 37 s’esmentava<br />
la <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> la població o la pressió com a <strong>de</strong>storb<br />
per a l’èxit d’adaptació a les conseqüències <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
climàtic. Ara bé, fora <strong>de</strong> la Xina, <strong><strong>de</strong>l</strong> Vietnam i d’algun<br />
estat concret <strong>de</strong> l’Índia, aquestes inquietuds governamentals<br />
no es tradueixen en pressió<br />
sobre les persones per limitar la seva<br />
capacitat procreadora. 3<br />
Per a les persones amb una vinculació<br />
més estreta amb les qüestions<br />
<strong>de</strong> la població i la reproducció —en<br />
especial els qui es <strong>de</strong>diquen a l’assistència<br />
sanitària i aju<strong>de</strong>n les dones i<br />
les seves parelles a evitar embarassos<br />
o a gaudir-ne amb plena salut quan<br />
<strong>de</strong>sitgen un fill— així és com hauria<br />
<strong>de</strong> ser. Efectivament, si existeix un<br />
exemple cultural dominant al <strong>món</strong><br />
sobre la maternitat és el que se centra<br />
en la salut i els drets en la reproducció:<br />
el reconeixement social que són<br />
les dones i les seves parelles, i ningú<br />
més, les qui haurien <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir quan<br />
volen tenir un fill i tirar endavant<br />
l’embaràs gaudint <strong>de</strong> bona salut.<br />
El que s’acosta més al consens<br />
quant al tema eternament polèmic <strong>de</strong> la població<br />
humana és un principi que es va posar per escrit per<br />
primera vegada en una conferència <strong>de</strong> les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s sobre drets humans celebrada a Teheran el<br />
1968, que especificava: «Els pares tenen el dret humà<br />
bàsic <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar amb llibertat i responsabilitat el<br />
nombre <strong>de</strong> fills que volen portar al <strong>món</strong> i l’espaiament<br />
entre aquests». El terme «responsabilitat» ha generat<br />
un cert <strong>de</strong>bat, però no pas en els últims anys. De<br />
totes maneres, en un <strong>món</strong> on les activitats humanes<br />
<strong>de</strong>safien la sostenibilitat, el significat d’aquesta paraula<br />
podria es<strong>de</strong>venir el centre <strong>de</strong> la discussió. 4<br />
Vint-i-sis anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conferència <strong>de</strong> Teheran,<br />
el 1994, en una altra trobada <strong>de</strong> les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s es van ampliar els drets en el camp <strong>de</strong> la<br />
reproducció quan representants <strong>de</strong> gairebé tots els<br />
països <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> van coincidir que el foment <strong>de</strong> la presa<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió saludable i efectiva per part <strong>de</strong> les dones i<br />
<strong>de</strong> les seves parelles sobre la reproducció constituïa<br />
l’única base legítima <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs per intentar influir<br />
en els nivells <strong>de</strong> fertilitat i la mida <strong>de</strong> les famílies dins<br />
<strong>de</strong> les seves fronteres. 5<br />
Després d’uns seixanta anys d’experiència en<br />
planificació familiar al <strong>món</strong>, els abusos sobre els<br />
Nenes afganeses que reben educació i aliments a l’escola.<br />
drets <strong>de</strong> reproducció han constituït més l’excepció<br />
que no pas la norma. Això sí, aquests abusos —<strong>de</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s pagaments d’incentius per a l’esterilització fins<br />
als avortaments forçosos documentats a l’Índia, a la<br />
Xina i a uns quants països més— han <strong>de</strong>sil·lusionat els<br />
dirigents polítics i els encarregats <strong>de</strong> l’atenció sanitària<br />
a l’hora d’aplicar polítiques i programes sobre població<br />
o difondre missatges als mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
<strong>de</strong>stinats a convèncer les dones i les seves parelles<br />
perquè engendrin menys fills <strong><strong>de</strong>l</strong>s que haurien <strong>de</strong>cidit.<br />
Fora <strong>de</strong> moments <strong>de</strong> canvi transcen<strong>de</strong>ntal en<br />
la cultura i la política al <strong>món</strong>, és difícil imaginar un<br />
suport professional o públic substancial que passi a la<br />
promoció agressiva <strong>de</strong> les famílies amb un sol fill o,<br />
estirant molt, dos. No sembla que tinguin tirada les<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 37<br />
USAID
© 2006 Helen Hawkings, cortesia Photoshare<br />
maternitat ambientalment sostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
noves iniciatives culturals encamina<strong>de</strong>s a convèncer<br />
les parelles perquè renunciïn a un segon, un tercer o<br />
un quart fill per salvar l’entorn. 6<br />
Implica això que no hi hauria cap mena <strong>de</strong> transformació<br />
cultural que pogués ajudar a reduir el volum<br />
Una família jove visita un ambulatori mòbil<br />
on s’ofereixen serveis <strong>de</strong> planificació familiar i<br />
d’atenció sanitària bàsica a les comunitats rurals<br />
margina<strong>de</strong>s, República Dominicana.<br />
<strong>de</strong> la població mundial per mitjà d’uns ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong><br />
naixement més baixos? Per <strong>de</strong>scomptat que no. (I,<br />
tenint en compte els malentesos que sol comportar<br />
aquest tema, val la pena afirmar el que és obvi: tampoc<br />
no es tracta d’esperar la reducció <strong>de</strong> la població<br />
per mitjà d’uns ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> mortalitat més alts.) A la<br />
cultura actual, hi ha molts elements que promouen<br />
uns embarassos que les dones no busquen ni <strong>de</strong>sitgen,<br />
i aquests aspectes culturals són un objectiu fàcil i<br />
immediat d’eliminació o canvi. D’altra banda, també<br />
es po<strong>de</strong>n produir canvis culturals que portin les parelles<br />
a modificar la seva perspectiva sobre el volum <strong>de</strong><br />
la família, tot i que aquest camí cap a la reducció <strong>de</strong><br />
la fertilitat exigeix vigilància, a fi que l’opció sobre la<br />
maternitat continuï en mans <strong>de</strong> les dones i les seves<br />
parelles i no d’altres membres <strong>de</strong> la família, <strong><strong>de</strong>l</strong> govern<br />
o <strong>de</strong> la societat en un sentit més ampli.<br />
Resulta sorprenent pensar que es podrien reduir els<br />
nivells <strong>de</strong> fertilitat mundials fins al punt d’aconseguir<br />
la reducció <strong>de</strong> la població <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta si es poguessin<br />
eliminar els embarassos no <strong>de</strong>sitjats, tot i que es trigaria<br />
temps a arribar a la inversió <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement. Seguint les<br />
estimacions més fi<strong>de</strong>dignes que tenim a l’abast, aproximadament<br />
dos <strong>de</strong> cada cinc embarassos que es produeixen<br />
al <strong>món</strong> no han estat planificats ni són <strong>de</strong>sitjats<br />
per les dones que es que<strong>de</strong>n embarassa<strong>de</strong>s. Les xifres<br />
en general són més altes als països industrialitzats amb<br />
baixos ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> fertilitat que no pas als països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament amb alts ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> fertilitat. 7<br />
La mitjana <strong>de</strong> fertilitat humana actual (2,5 fills per<br />
dona) se situa una mica per sobre <strong>de</strong> la que portaria a<br />
un volum <strong>de</strong> població humana estable. (Avui està just<br />
per sobre <strong>de</strong> 2,3 fills; els alts ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> mortalitat entre<br />
els joves <strong>de</strong> molts països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
estableixen <strong>de</strong> manera tenaç la mitjana mundial per<br />
damunt <strong>de</strong> la xifra que se sol citar, <strong>de</strong> 2,1.) Altrament,<br />
tots els països que ofereixen a les dones i a les seves<br />
parelles una sèrie <strong>de</strong> mitjans contraceptius i el suport<br />
<strong>de</strong> l’accés a un avortament en condicions, presenten<br />
uns ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> fertilitat suficients per frenar o invertir<br />
el creixement <strong>de</strong> la població en absència d’un flux<br />
net d’immigració. Un <strong>món</strong> on regeixi la maternitat<br />
totalment <strong><strong>de</strong>l</strong>iberada pot començar a perdre població<br />
d’aquí a vint o trenta anys, i potser abans. 8<br />
A més, la recerca <strong>de</strong>mogràfica d’unes dèca<strong>de</strong>s cap<br />
a aquí fa palesa una correlació estreta entre els nivells<br />
d’educació i <strong>de</strong> fertilitat. En efecte, el nombre <strong>de</strong><br />
fills per dona es redueix en proporció al seu progrés<br />
a l’escola. Segons càlculs fets pels <strong>de</strong>mògrafs <strong>de</strong> l’International<br />
Institute for Applied Systems Analysis,<br />
les dones que no han estat escolaritza<strong>de</strong>s tenen com<br />
a mitjana 4,5 fills cadascuna. Les que han assistit a<br />
l’escola primària en tenen 3 com a mitjana, mentre<br />
que les que han acabat com a mínim un curs <strong>de</strong><br />
secundària en tenen 1,9. I <strong>de</strong>sprés d’un o dos anys<br />
d’universitat, la fertilitat cau fins a 1,7 fills per dona,<br />
ín<strong>de</strong>x molt per sota <strong>de</strong> la fertilitat <strong>de</strong> «substitució»<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> manteniment <strong>de</strong> la població. 9<br />
38 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> maternitat ambientalment sostenible<br />
Tenint en compte la importància que té per a<br />
la reducció <strong>de</strong> la fertilitat l’accés a la contracepció i<br />
l’educació <strong>de</strong> les nenes, sembla clar que en qualsevol<br />
intent <strong>de</strong> reforma haurien <strong>de</strong> tenir prioritat les limitacions<br />
culturals en aquest sentit. Malauradament, es<br />
tracta d’unes limitacions profundament arrela<strong>de</strong>s en<br />
l’aprehensió humana tant per la sexualitat com per la<br />
i<strong>de</strong>a d’igualtat <strong>de</strong> gènere. La transformació cultural<br />
les hauria d’abordar i establir el principi que totes<br />
les dones haurien <strong>de</strong> controlar els seus propis cossos<br />
i la seva fertilitat i comptar, a més, amb les mateixes<br />
oportunitats que els homes: a través <strong>de</strong> l’educació, els<br />
missatges <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació i les tasques<br />
dutes a terme pels dirigents polítics a tots els nivells.<br />
Les limitacions sobre l’accés a la contracepció, com<br />
ara les exigències <strong>de</strong> permís <strong><strong>de</strong>l</strong>s pares o <strong>de</strong> prescripció<br />
mèdica per a opcions rutinàries i segures topen amb la<br />
pressió pública a l’hora <strong>de</strong> plantejar un canvi legislatiu<br />
o <strong>de</strong> regulacions.<br />
El recurs al sexe i al cos <strong>de</strong> la dona per a la publicitat<br />
i també les bromes fàcils en les sèries televisives<br />
afermen la situació d’inferioritat <strong>de</strong> la dona i porten<br />
a un augment <strong><strong>de</strong>l</strong>s embarassos no <strong>de</strong>sitjats, que disparen<br />
els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> creixement <strong>de</strong> la població, i això<br />
per no parlar <strong><strong>de</strong>l</strong> fet que complica la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves i<br />
mina les seves aspiracions. Un estudi posava en relleu<br />
que l’exposició al contingut sexual <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats<br />
programes televisius constituïa un clar prece<strong>de</strong>nt<br />
per als embarassos d’adolescents, fins al punt que el<br />
10 % <strong>de</strong> joves d’aquesta franja d’edat que veu més<br />
programes d’aquest tipus a la televisió corre més risc<br />
d’embaràs durant tres anys d’exposició que el 10 %<br />
que hi està menys exposat. 10<br />
Aquestes da<strong>de</strong>s il·lustren el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la cultura<br />
—en concret, <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació—<br />
en l’augment <strong>de</strong> la fertilitat, o com a mínim en<br />
l’acceleració <strong>de</strong> la iniciació sexual i la maternitat subsegüent.<br />
Per tant, la lluita contra aquestes influències<br />
culturals pot exercir un paper important en la reducció<br />
<strong>de</strong> la fertilitat i contribuir a frenar el creixement <strong>de</strong><br />
la població. Per altra banda, la pràctica <strong>de</strong>mostra que<br />
els mitjans <strong>de</strong> comunicació, com la televisió i la ràdio,<br />
po<strong>de</strong>n contribuir en la reducció <strong>de</strong> la fertilitat amb la<br />
mateixa facilitat que la po<strong>de</strong>n augmentar. 11<br />
Quan la població veu sèries televisives pensa<strong>de</strong>s<br />
per promoure l’ús <strong>de</strong> contraceptius i la reducció <strong>de</strong><br />
la família es canvia la percepció quant a la família<br />
i<strong>de</strong>al. Per exemple, <strong>de</strong>sprés que s’hagués emès el<br />
serial radiofònic Apwe Plezi (<strong>de</strong> la dita criolla: «Després<br />
<strong>de</strong> les rialles vénen les ploralles») a Saint Lucia,<br />
entre el 35 % <strong>de</strong> la població enquestada que l’havia<br />
seguit dominaven els qui confiaven en la planificació<br />
familiar, veien com una cosa menys acceptable les<br />
relacions extramatrimonials i s’inclinaven per les famílies<br />
amb una mitjana <strong>de</strong> 2,5 fills, quan les persones<br />
que no havien seguit el serial es <strong>de</strong>cantaven per 2,9<br />
fills. Evi<strong>de</strong>ntment, hi va haver altres factors que van<br />
contribuir a aquest canvi —com ara un increment en<br />
l’accés als serveis <strong>de</strong> planificació familiars—, però així<br />
i tot va quedar palès que els mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
po<strong>de</strong>n exercir un paper important a l’hora d’establir<br />
les normes sobre la mida <strong>de</strong> les famílies. 12<br />
Un altre camp adobat per a la transformació<br />
cultural és la perspectiva política dominant segons<br />
la qual qualsevol jurisdicció en què la població <strong>de</strong>ixa<br />
<strong>de</strong> créixer s’encamina, en paraules d’un article recent<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Washington Post, a una «catàstrofe <strong>de</strong>mogràfica<br />
en càmera lenta». Les eleccions nacionals celebra<strong>de</strong>s<br />
a final <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 al Japó, per exemple, va semblar que<br />
giraven en gran part a l’entorn d’una proposta <strong>de</strong><br />
subvenció <strong>de</strong> 276 dòlars mensuals als pares per cada<br />
fill que tinguessin que encara no anés a l’institut. A<br />
Rússia, els polítics animaven els ciutadans a <strong>de</strong>ixar<br />
d’anar a treballar i aprofitar-ho per tenir relacions<br />
sexuals i oferien premis —<strong>de</strong>s <strong>de</strong> neveres a un jeep— a<br />
les dones que tinguessin una criatura el Dia <strong>de</strong> Rússia,<br />
el 12 <strong>de</strong> juny. Tots dos països enregistren un <strong>de</strong>scens<br />
en la població. 13<br />
Hi ha constatacions que <strong>de</strong>mostren que aquest<br />
tipus d’incentius po<strong>de</strong>n fer augmentar mo<strong>de</strong>stament<br />
la fertilitat d’un país, amb uns efectes més consi<strong>de</strong>rables<br />
entre les dones amb ingressos més baixos. També<br />
po<strong>de</strong>n tenir unes conseqüències similars les gratificacions<br />
als pares segons els fills que tinguin, com es fa<br />
als EUA, i, en realitat, en aquest país han augmentat<br />
lleugerament els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> fertilitat els últims anys,<br />
igual que en d’altres països benestants. (En el cas <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
EUA, fa poc que la fertilitat s’ha situat més o menys<br />
en el valor <strong>de</strong> substitució, que en aquest país és <strong>de</strong><br />
2,1 fills per dona.) 14<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 39
maternitat ambientalment sostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
És lògic que els polítics es preocupin pel fet que<br />
uns ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> natalitat extremament baixos po<strong>de</strong>n<br />
complicar a la llarga el suport a les poblacions que<br />
envelleixen. De totes maneres, aquest tipus <strong>de</strong> perills<br />
són <strong>de</strong>safiaments socials gestionables, que no tenen<br />
punt <strong>de</strong> comparació amb els que té al davant el <strong>món</strong><br />
a l’hora d’abordar el canvi climàtic provocat per<br />
l’acció humana, l’exhauriment <strong>de</strong> l’abast <strong>de</strong> l’aigua<br />
dolça renovable i la pèrdua <strong>de</strong> la diversitat biològica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Qualsevol que es prengui seriosament<br />
aquests problemes ambientals té bones raons per<br />
oposar-se a les tasques dutes a terme per polítics,<br />
economistes i mitjans <strong>de</strong> comunicació per promoure<br />
uns ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> natalitat més alts, així com les <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
dirigents religiosos, membres <strong>de</strong> famílies nombroses<br />
i d’altres que fomenten l’embaràs en les dones que<br />
no ho han triat per elles mateixes.<br />
Finalment, hi ha la funció constructiva que pot<br />
exercir l’educació i la discussió oberta sobre el canvi<br />
en l’entorn i la relació entre població i sostenibilitat<br />
ambiental a l’hora <strong>de</strong> planificar les preses <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions<br />
en el camp <strong>de</strong> la reproducció. En un estudi dut<br />
a terme en un poblet <strong>de</strong> pescadors <strong>de</strong> llamàntol, a<br />
Quintana Roo (Mèxic), el geògraf David Carr <strong>de</strong><br />
la Universitat <strong>de</strong> Califòrnia, Santa Barbara, <strong>de</strong>scobria<br />
un canvi en les actituds culturals sobre la<br />
maternitat a mesura que davallaven els recursos en<br />
la pesca d’aquest crustaci. S’havia estès la utilització<br />
<strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s contraceptius i els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> natalitat <strong>de</strong><br />
la comunitat es podien comparar als <strong>de</strong> països amb<br />
baixos nivells <strong>de</strong> fertilitat, com ara Itàlia, Estònia i<br />
Rússia. Els habitants d’aquell poble que va entrevistar<br />
Carr van vincular explícitament les seves intencions <strong>de</strong><br />
crear famílies reduï<strong>de</strong>s, tan diferents <strong>de</strong> les <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
pares i avis, a la importància <strong>de</strong> conservar els recursos<br />
<strong>de</strong> pesca per als seus fills. 15<br />
Podria ser significatiu el fet que molts habitants<br />
<strong>de</strong> Quintana Roo citessin també la influència sobre<br />
les seves pròpies ambicions en el camp <strong>de</strong> la reproducció<br />
<strong>de</strong> les sèries televisives, on veien famílies<br />
nord-americanes amb pocs fills. Molts no consi<strong>de</strong>ren<br />
l’accés a la televisió per satèl·lit un agent positiu <strong>de</strong><br />
transformació cultural, però en aquest cas pot exercir<br />
un paper constructiu, en difondre una i<strong>de</strong>a —la<br />
norma d’una família reduïda— que contribueix d’una<br />
manera més punyent a la sostenibilitat ambiental que<br />
no pas els missatges sobre riquesa i consum, que la<br />
podrien minar.<br />
El clar <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la fertilitat al <strong>món</strong> les últimes<br />
dèca<strong>de</strong>s és la prova que <strong>de</strong>mostra que els comportaments<br />
en el camp <strong>de</strong> la reproducció influïts culturalment<br />
po<strong>de</strong>n canviar amb una velocitat sorprenent.<br />
La família amb un parell <strong>de</strong> criatures ja és l’i<strong>de</strong>al<br />
cultural a la major part <strong>de</strong> països industrialitzats,<br />
encara que en general per raons que no tenen res a<br />
veure amb la sostenibilitat ambiental. Si els països<br />
arriben aviat a un punt <strong>de</strong> limitació <strong>de</strong> les emissions<br />
<strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle i d’apujada <strong><strong>de</strong>l</strong>s preus<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments i l’energia a causa <strong>de</strong> l’augment <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>sigualtat entre proveïment i <strong>de</strong>manda, no po<strong>de</strong>m<br />
preveure com evolucionaran les normes culturals<br />
sobre la maternitat i la mida <strong>de</strong> la família. Costa,<br />
però, d’imaginar que uns ciutadans conscienciats<br />
sobre l’entorn i que busquin el fre a l’augment <strong>de</strong><br />
la població humana puguin aconseguir gaire suport<br />
públic per a la limitació <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets reproductius.<br />
És clar que el potencial per a un canvi cultural<br />
que alenteixi i finalment inverteixi l’augment <strong>de</strong><br />
la població —abonant o com a mínim no obstaculitzant<br />
les opcions individuals en el camp <strong>de</strong> la<br />
reproducció— és important i val la pena <strong>de</strong> tirar-lo<br />
endavant.<br />
40 WWW.WorldWatch.org
La gent gran:<br />
un recurs cultural per a la promoció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
A les societats occi<strong>de</strong>ntals industrialitza<strong>de</strong>s es parla<br />
molt <strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> replantejar el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural<br />
<strong>de</strong> consum predominant al <strong>món</strong>, clarament insostenible.<br />
Les tasques dutes a terme per abordar els<br />
reptes actuals <strong>de</strong> la supervivència s’han centrat bàsicament<br />
a frenar la <strong>de</strong>gradació ambiental i a fomentar<br />
la pervivència econòmica <strong>de</strong> les comunitats d’arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Per <strong>de</strong>sgràcia han rebut molta menys<br />
atenció la <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong> l’entorn social i el fracàs <strong>de</strong><br />
la connexió social. 1<br />
Una altra qüestió que no es planteja tan sovint<br />
és la pertinència <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural mundial <strong>de</strong> consumisme<br />
per a societats que, a més d’haver-se d’enfrontar<br />
als <strong>de</strong>safiaments ambientals i econòmics,<br />
viuen problemes específics arran <strong>de</strong> la seva història<br />
i <strong>de</strong> les seves perspectives culturals. Les societats<br />
no occi<strong>de</strong>ntalitza<strong>de</strong>s ni industrialitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Àfrica,<br />
l’Àsia, l’Amèrica Llatina i el Pacífic viuen l’amenaça<br />
d’unes forces que no són tan tangibles però que tot i<br />
així soscaven les seves i<strong>de</strong>ntitats culturals i redueixen<br />
la seva cohesió social.<br />
Una <strong>de</strong> les conseqüències negatives <strong>de</strong> la globalització<br />
és el fet que els valors occi<strong>de</strong>ntals individualistes,<br />
orientats cap al consum i centrats en la joventut<br />
—transmesos a través <strong>de</strong> múltiples mitjans nacionals<br />
i internacionals i <strong>de</strong> canals institucionals— <strong>de</strong>biliten<br />
unes tradicions positives i uns valors d’uns sistemes<br />
Judi Aubel<br />
socioculturals que pertanyen més a la col·lectivitat.<br />
En molts casos, aquestes tradicions i valors proporcionen<br />
la base per al consum sostenible a la societat<br />
i per al <strong>de</strong>senvolupament <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos, tant naturals<br />
com humans.<br />
respectem la saviesa<br />
<strong>de</strong> la gent gran<br />
Un ancià d’una comunitat <strong><strong>de</strong>l</strong> sud <strong><strong>de</strong>l</strong> Senegal es<br />
lamentava fa poc que els programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
prestessin tan poca atenció als valors culturals<br />
locals: «S’han dut a terme tants i tants programes a<br />
la nostra comunitat: per crear més aules escolars; per<br />
construir un centre <strong>de</strong> salut; per ensenyar-nos a conrear<br />
més verdures, a evitar malalties, per subratllar la<br />
importància d’enviar les nenes a l’escola i <strong>de</strong> plantar<br />
arbres». És un testimoni que reflecteix la tendència<br />
cap a uns programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament perfectament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>imitats, que tenen com a objectiu produir<br />
«uns resultats tangibles i quantificables», que corresponen<br />
a les prioritats <strong><strong>de</strong>l</strong>s donants i <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs, i<br />
en canvi po<strong>de</strong>n fracassar a l’hora <strong>de</strong> solucionar altres<br />
paràmetres culturals que no són tan tangibles, però<br />
po<strong>de</strong>n resultar igual d’importants per a la supervivència<br />
<strong>de</strong> les comunitats a què els programes volen donar<br />
suport. Malgrat la retòrica sobre la necessitat d’uns<br />
Judi Aubel és especialista en <strong>de</strong>senvolupament comunitari i salut en països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament i<br />
directora executiva <strong><strong>de</strong>l</strong> Grandmother Project.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 41
Judi Aubel<br />
la gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Persona gran i infant en un poble <strong><strong>de</strong>l</strong> Rajasthan (Índia).<br />
plantejaments «adaptats culturalment», les estratègies<br />
i els programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament moltes vega<strong>de</strong>s<br />
transmeten sense voler una sèrie <strong>de</strong> valors occi<strong>de</strong>ntals<br />
que po<strong>de</strong>n resultar contraproduents per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
social a llarg termini i la pervivència <strong>de</strong> les<br />
societats no occi<strong>de</strong>ntals. 2<br />
Un punt específic i <strong>de</strong>cisiu <strong>de</strong> les cultures no<br />
occi<strong>de</strong>ntals que en ben poques ocasions surt en els<br />
<strong>de</strong>bats sobre cultura i <strong>de</strong>senvolupament és el paper<br />
central que exerceix la gent gran en les relacions<br />
socials <strong>de</strong> les generacions més joves, en la transmissió<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s coneixements autòctons i els valors culturals i a<br />
l’hora <strong>de</strong> garantir l’estabilitat i la supervivència <strong>de</strong> les<br />
seves societats. El <strong>de</strong>saparegut Andreas Fuglesang,<br />
conegut dirigent <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> la comunicació en<br />
el <strong>de</strong>senvolupament, parlava <strong><strong>de</strong>l</strong> paper bàsic <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
membres més grans <strong>de</strong> la comunitat en societats més<br />
tradicionals i l’anomenava «unitat <strong>de</strong> processament<br />
d’informació» d’una comunitat. Tal com precisa el<br />
filòsof malià Amadou Hampâté Bâ: «Quan a l’Àfrica<br />
es mor un ancià és com si s’hagués cremat tota una<br />
biblioteca». 3<br />
Hi ha una clara incongruència entre la funció<br />
bàsica <strong><strong>de</strong>l</strong>s ancians a les societats no occi<strong>de</strong>ntals i la<br />
funció bàsica <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves en els programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
un problema que en general ha passat<br />
més <strong>de</strong>sapercebut. Cada cop és més gran el xoc<br />
<strong>de</strong> cultures entre els membres més<br />
joves d’una societat, que adopten<br />
més valors d’abast mundial, i els<br />
membres més grans, que s’aferren<br />
més als tradicionals. Es fa palesa la<br />
tensió entre aquestes dues orientacions<br />
culturals en la disminució<br />
<strong>de</strong> comunicació i d’aprenentatge<br />
entre jovent i gent gran. Abans, per<br />
exemple, a tota l’Àfrica es trobaven<br />
membres <strong>de</strong> diferents generacions<br />
que s’asseien a sota d’un gran arbre<br />
a la seva comunitat per parlar <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
passat, <strong><strong>de</strong>l</strong> present i <strong><strong>de</strong>l</strong> futur. En<br />
francès, donaven a aquest arbre el<br />
nom <strong>de</strong> l’arbre à palabres. Avui dia,<br />
en moltes comunitats, mentre els<br />
grans continuen seient i parlant a<br />
sota <strong><strong>de</strong>l</strong>s arbres, el jovent se sol aplegar el voltant<br />
d’un aparell <strong>de</strong> ràdio o <strong>de</strong> televisió per veure imatges<br />
i sentir històries d’altres llocs.<br />
Tanmateix, el respecte per la saviesa <strong><strong>de</strong>l</strong>s ancians es<br />
reflecteix en un proverbi que se sent arreu <strong>de</strong> l’Àfrica:<br />
«El que un ancià veu assegut a terra, un jove no ho<br />
veu ni que s’enfili a un arbre». En un estudi realitzat<br />
al Senegal, els enquestats d’una comunitat, d’edats<br />
diferents, afirmaven que els coneixements tenen<br />
relació amb l’edat i, per consegüent, els més grans<br />
es consi<strong>de</strong>ren com a «proveïdors <strong>de</strong> coneixements»<br />
en qüestions clau, com ara l’agricultura i la salut.<br />
I a l’Índia, Naren<strong>de</strong>r Chadha, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong><br />
Delhi, precisa que, malgrat els grans canvis econòmics<br />
i socials, els ancians continuen infonent un gran<br />
respecte, pel fet que «es consi<strong>de</strong>ren magatzems <strong>de</strong><br />
coneixements i saviesa en els àmbits familiars i comunitaris».<br />
També trobem aquest respecte per la saviesa<br />
tradicional en altres societats no occi<strong>de</strong>ntals que viuen<br />
en col·lectivitat, al Pacífic i a l’Amèrica Llatina. 4<br />
El respecte per la saviesa <strong>de</strong> la gent gran també es<br />
fa palès en una nova iniciativa d’escala internacional<br />
<strong>de</strong>stinada a trobar solucions als problemes <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
i iniciada el 2007 per Nelson Man<strong><strong>de</strong>l</strong>a. Aquest dirigent<br />
va aplegar un reduït nombre <strong>de</strong> lí<strong>de</strong>rs mundials,<br />
que van fundar un grup anomenat The El<strong>de</strong>rs (Els<br />
ancians). La i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> Man<strong><strong>de</strong>l</strong>a s’inspirava en el paper<br />
42 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
<strong>de</strong> la gent gran a les societats tradicionals: ajuntar les<br />
persones, fomentar el diàleg, proporcionar guiatge<br />
sobre la base <strong>de</strong> l’experiència. The El<strong>de</strong>rs treballa<br />
normalment per a la solució <strong>de</strong> diversos problemes<br />
complexos <strong>de</strong>rivats <strong><strong>de</strong>l</strong>s conflictes, com ara la situació<br />
israelopalestina. 5<br />
Ara bé, a les societats occi<strong>de</strong>ntals, individualistes,<br />
les actituds envers la gent gran solen estar marca<strong>de</strong>s<br />
per imatges negatives <strong>de</strong> l’envelliment. Amb la globalització<br />
<strong>de</strong> la cultura es van escampant cada cop<br />
més les actituds discriminatòries per motiu <strong>de</strong> l’edat<br />
i a poc a poc fins i tot es filtren en les cultures no<br />
occi<strong>de</strong>ntals. I s’ha <strong>de</strong>mostrat que les dones grans<br />
pateixen encara més arran d’aquest tipus <strong>de</strong> tendència<br />
que no pas els homes: són titlla<strong>de</strong>s <strong>de</strong> mala influència<br />
per a les criatures i la família, d’analfabetes i, per tant,<br />
<strong>de</strong> manca<strong>de</strong>s d’intel·ligència, o bé <strong>de</strong> ser massa velles<br />
per aprendre i per canviar. 6<br />
amenaces contra les relacions<br />
intergeneracionals<br />
La globalització comporta pràcticament la difusió en<br />
un sol sentit <strong>de</strong> les imatges i els valors culturals occi<strong>de</strong>ntals<br />
cap a les societats no occi<strong>de</strong>ntals. Fa ben poc<br />
que ha nascut una certa inquietud en l’àmbit internacional<br />
sobre la funció <strong>de</strong> la globalització a l’hora <strong>de</strong><br />
difondre imatges i valors culturals <strong>de</strong> consumisme i<br />
la consegüent crisi en les relacions intergeneracionals<br />
a les societats no occi<strong>de</strong>ntals.<br />
El World Youth Report <strong>de</strong> 2005 <strong>de</strong> les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s advertia: «Els joves cada dia incorporen més<br />
aspectes d’altres cultures <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> en les seves pròpies<br />
i<strong>de</strong>ntitats. Aquesta tendència [...] probablement<br />
eixamplarà l’abisme cultural que existeix entre les<br />
generacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s més joves i les <strong><strong>de</strong>l</strong>s més grans». Així<br />
mateix, una anàlisi sobre l’impacte <strong>de</strong> la globalització<br />
realitzada per la Youth Commission on Globalisation<br />
alerta sobre una situació alarmant: «La joventut <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament se sent seduïda i<br />
empesa cap a una manera <strong>de</strong> ser que no té res a veure<br />
amb el tradicional a través <strong>de</strong> molts factors [...] i<br />
allunyada <strong>de</strong> la seva comunitat <strong>de</strong> sempre. Aquesta<br />
<strong>de</strong>sintegració cultural és la causa bàsica <strong>de</strong> problemes<br />
com ara la pèrdua <strong>de</strong> les tradicions lingüístiques, his-<br />
tòriques i espirituals, <strong>de</strong> la veu política organitzada a<br />
escala local i <strong>de</strong> l’esfondrament <strong>de</strong> les estructures <strong>de</strong><br />
suport <strong>de</strong> la família». 7<br />
Akopovire Oduaran, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Botswana,<br />
expressa una preocupació similar sobre els<br />
efectes negatius <strong>de</strong> la globalització en els joves, bo<br />
i precisant: «La pèrdua <strong>de</strong> la rica tradició africana<br />
<strong>de</strong> relacions intergeneracionals [...] es <strong>de</strong>bilita dia a<br />
dia amb el canvi constant <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes <strong>de</strong> valors a<br />
mesura que les nostres comunitats es van obrint a la<br />
globalització cultural». Ell mateix <strong>de</strong>fensa que amb<br />
el consumisme ha arribat la pèrdua <strong>de</strong> les tradicions<br />
culturals i l’afebliment <strong><strong>de</strong>l</strong>s vincles <strong>de</strong> col·laboració<br />
entre els membres familiars i els comunitaris, senyals<br />
inquietants <strong>de</strong> la reducció <strong>de</strong> la cohesió social. 8<br />
Malgrat tot, tenim proves que <strong>de</strong>mostren que<br />
els joves intueixen els perills <strong>de</strong> la globalització. Els<br />
membres d’un club juvenil <strong>de</strong> Ghana precisaven:<br />
«La globalització ens ha portat una vida envoltada<br />
<strong>de</strong> producció en massa i <strong>de</strong> consum en massa [...].<br />
Veiem com les nostres cultures ce<strong>de</strong>ixen el pas a una<br />
monocultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme. Hi ha una necessitat<br />
urgent d’examinar <strong>de</strong> nou, d’apreciar i participar en<br />
l’evolució <strong>de</strong> les nostres pròpies cultures, orienta<strong>de</strong>s<br />
cap a la comunitat, no materialistes, ecològiques i<br />
amb una perspectiva <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> holística». Mamadou,<br />
senegalès <strong>de</strong> vint anys, <strong>de</strong>clarava: «Formo part <strong>de</strong><br />
tota una generació <strong>de</strong> joves que se sent perduda.<br />
Juguem a futbol i mirem la televisió, però <strong>de</strong> fet no<br />
som d’aquest <strong>món</strong> occi<strong>de</strong>ntal. Els nostres pares ens<br />
van enviar a l’escola, però allí, no hi vam aprendre res<br />
<strong>de</strong> la nostra cultura, i ells tampoc no ens ensenyen res<br />
d’on venim. Estem perduts entre dos mons». 9<br />
Com es transmeten els valors <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a<br />
la societat en sentit ampli i <strong>de</strong> manera més específica<br />
als joves <strong><strong>de</strong>l</strong>s països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament? Se<br />
n’encarreguen tres importants institucions: els mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació i la publicitat, les organitzacions i<br />
els programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament i les escoles que<br />
imparteixen l’educació formal.<br />
Els mitjans <strong>de</strong> comunicació i la publicitat són els<br />
principals vehicles per a la difusió <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors occi<strong>de</strong>ntals<br />
a les societats no occi<strong>de</strong>ntals. Encara que cada<br />
cop hi hagi més producció nacional en els programes<br />
televisius i que la programació radiofònica englobi<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 43
la gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
més opinions i valors locals, la força predominant<br />
continua sent la <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> transmesa fins<br />
al més minúscul <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. L’informe<br />
<strong>de</strong> la Youth Commission on Globalisation parla <strong>de</strong> la<br />
funció prepon<strong>de</strong>rant <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació en<br />
la difusió d’uns valors individualistes i consumistes,<br />
amb l’estímul <strong>de</strong> les empreses transnacionals: «Els<br />
joves es veuen bombar<strong>de</strong>jats per la publicitat, la programació<br />
i altres mitjans que els convi<strong>de</strong>n a buscar la<br />
felicitat a través <strong>de</strong> l’acumulació <strong>de</strong> riqueses i articles<br />
<strong>de</strong> consum». 10<br />
Els programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament tenen com a<br />
objectiu la contribució positiva a les comunitats, però<br />
els qui els planifiquen no sempre són conscients <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
valors occi<strong>de</strong>ntals subjacents que duen implícits. Una<br />
anciana maliana, dirigent <strong>de</strong> la seva comunitat, <strong>de</strong>scrivia<br />
el que succeeix: «Abans que els agents <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
surtin <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus quatre per quatre ja sabem<br />
amb qui volen parlar: amb els qui han anat a l’escola i<br />
saben escriure, és a dir, els joves. Quasi mai no ens volen<br />
veure, a nosaltres». Aquest tipus d’actituds <strong><strong>de</strong>l</strong>s agents<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament local, malgrat la millora en la<br />
higiene i l’escolarització que aconsegueixen, transmeten<br />
sense adornar-se’n uns valors completament forasters<br />
sobre el més preuat (la joventut) i el que ho és menys<br />
(la vellesa). Els programes sanitaris maternoinfantils, per<br />
exemple, se centren in<strong>de</strong>fectiblement en les dones en<br />
edat reproductiva i en compta<strong>de</strong>s ocasions hi impliquen<br />
les assessores que la seva cultura els té <strong>de</strong>signa<strong>de</strong>s: les<br />
dones grans (o àvies). 11<br />
Les escoles són també institucions clau <strong>de</strong> transmissió<br />
<strong>de</strong> valors culturals a la societat. En un informe<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Banc Mundial, Deepa Srikantaiah afirma que, en<br />
molts països, la programació escolar no reflecteix els<br />
valors i els coneixements <strong>de</strong> les comunitats locals. A<br />
Botswana, per exemple, Pat Pridmore, <strong>de</strong> la Universitat<br />
<strong>de</strong> Londres, analitzava el plantejament que<br />
s’utilitza en molts països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
d’infant a infant, segons el qual els escolars aprenen i<br />
ensenyen posteriorment als seus pares les pràctiques<br />
d’higiene i salut «mo<strong>de</strong>rnes». Es tracta d’una i<strong>de</strong>a<br />
diametralment oposada a l’actitud jeràrquica i <strong>de</strong><br />
col·lectivitat <strong>de</strong> les cultures no occi<strong>de</strong>ntals, en què<br />
s’espera que els joves aprenguin <strong><strong>de</strong>l</strong>s grans, i mina el<br />
paper que la seva cultura els havia assignat. 12<br />
els programes que impliquen els<br />
més grans fomenten l’aprenentatge<br />
intergeneracional<br />
En molts programes preescolars intergeneracionals<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA i <strong><strong>de</strong>l</strong> Canadà hi participen adults <strong>de</strong> la<br />
comunitat que transmeten els seus coneixements i<br />
ofereixen suport social als infants <strong>de</strong> manera voluntària.<br />
Com a resultat, els més petits guanyen confiança<br />
en si mateixos, i els grans, la majoria gent retirada<br />
dipositària d’importants coneixements i comprensió<br />
per compartir, en autoestima. 13<br />
A la Columbia Britànica, el programa El<strong>de</strong>rs in<br />
Resi<strong>de</strong>nce <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Centre</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament infantil<br />
Lelum’uy’lh ha permès integrar valors i tradicions<br />
culturals <strong>de</strong> les tribus cowichan a la programació amb<br />
el suport <strong>de</strong> la gent gran, a través d’activitats com<br />
la d’explicar contes, ensenyar la llengua pròpia i fer<br />
activitats <strong>de</strong> cistelleria. Amb el programa s’ha aconseguit<br />
valorar més la cultura cowichan i respectar els<br />
coneixements <strong>de</strong> les tradicions <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus ancians. 14<br />
Però a l’Àfrica, a l’Àsia, a l’Amèrica Llatina i al<br />
Pacífic hi ha poques organitzacions que comptin<br />
amb la participació específica <strong>de</strong> la gent gran i que<br />
fomentin la comunicació intergeneracional. A continuació<br />
presentem uns exemples <strong><strong>de</strong>l</strong>s qui adopten<br />
aquest plantejament.<br />
A Ghana, en un programa que té el suport <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Fons <strong>de</strong> Població <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s i que es diu<br />
«Una estona amb l’àvia», els avis actuen com a recurs<br />
en les activitats educatives amb adolescents que treballen<br />
la prevenció <strong><strong>de</strong>l</strong> VIH-sida i els embarassos d’adolescents.<br />
Tant els joves com els grans <strong>de</strong>scobreixen<br />
que aquestes activitats resulten beneficioses perquè<br />
compten amb el paper tradicional <strong>de</strong> la gent gran com<br />
a mestres i promouen valors culturals positius, entre<br />
els quals, l’abstinència <strong>de</strong> les relacions sexuals abans<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> matrimoni i el respecte envers els ancians. 15<br />
A Malawi, a l’Hospital Ekwen<strong>de</strong>ni s’organitzen<br />
activitats <strong>de</strong> formació d’avis per fomentar la millora<br />
<strong>de</strong> les pràctiques familiars relaciona<strong>de</strong>s amb l’atenció<br />
prenatal <strong>de</strong> les dones i <strong><strong>de</strong>l</strong>s nounats. En la revisió<br />
d’un <strong><strong>de</strong>l</strong>s projectes es va veure clar que l’estratègia<br />
<strong>de</strong> la inclusió <strong><strong>de</strong>l</strong>s més grans havia contribuït a millorar<br />
les pràctiques familiars en relació amb la salut i<br />
44 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
alhora s’havia aconseguit guanyar en<br />
comunicació entre els membres més<br />
joves i els més grans <strong>de</strong> la comunitat.<br />
Es tracta <strong><strong>de</strong>l</strong> primer programa<br />
en què ha participat activament la<br />
gent gran la qual afirma que això els<br />
ha restablert el seu lloc a la societat<br />
com a «mestres <strong>de</strong> les generacions<br />
més joves». 16<br />
A les comunitats aborígens australianes,<br />
seguint la funció pedagògica<br />
tradicional <strong>de</strong> la gent gran, les dirigents<br />
<strong>de</strong> la tribu yolngu treballen amb<br />
adolescents alcohòlics i drogoaddictes,<br />
intentant que recuperin l’orgull<br />
per la i<strong>de</strong>ntitat cultural, ensenyant-los<br />
la història i les pràctiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s yolngu,<br />
com la caça i el teixit. 17<br />
En els últims <strong>de</strong>u anys, el Grandmother<br />
Project (GMP), organització<br />
d’abast reduït i sense ànim <strong>de</strong><br />
lucre <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA, ha posat en marxa<br />
diverses propostes amb la intervenció d’àvies i uns<br />
plantejaments intergeneracionals en una sèrie <strong>de</strong><br />
països, entre els quals cal citar Laos, l’Uzbekistan,<br />
Djibouti, el Senegal, Mali i Mauritània. Els programes<br />
han tocat diversos aspectes <strong>de</strong> la salut <strong>de</strong> les<br />
dones i les criatures i el <strong>de</strong>senvolupament, en què<br />
les dones més grans, o àvies, hi han tingut una gran<br />
implicació: han abordat temes com l’alimentació,<br />
l’atenció als nounats, la cura <strong>de</strong> la casa i <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
malalts, el <strong>de</strong>senvolupament en la primera infància i<br />
les mutilacions genitals femenines (MGF). El GMP<br />
ha creat un enfocament que permet que els grups<br />
multigeneracionals analitzin els problemes <strong>de</strong> la<br />
comunitat i estableixin quines actuacions col·lectives<br />
po<strong>de</strong>n portar a uns canvis positius i sostenibles en els<br />
seus propis sistemes culturals. 18<br />
A Mali (amb el Helen Keller International) i al<br />
Senegal (amb el Christian Children’s Fund), el GMP<br />
ha dirigit el <strong>de</strong>senvolupament d’activitats educatives<br />
informals en el camp <strong>de</strong> la salut amb la participació<br />
d’àvies. En un cas i l’altre, s’han aconseguit millores<br />
en els consells que les dones grans proporcionen<br />
a les embarassa<strong>de</strong>s quant a alimentació i <strong>de</strong>scans i<br />
Persona gran <strong><strong>de</strong>l</strong> poble Olo Ologa (Mauritània) que explica un conte.<br />
també sobre pràctiques en la alimentació infantil. A<br />
Mauritània, tant en zones rurals com en periurbanes,<br />
el GMP, en col·laboració amb World Vision,<br />
ha format les àvies perquè dirigissin la promoció <strong>de</strong><br />
la nutrició positiva i d’altres pràctiques <strong>de</strong> salut a les<br />
seves comunitats. 19<br />
Al Senegal, en un programa organitzat amb World<br />
Vision amb l’objectiu <strong>de</strong> frenar l’MGF, les activitats<br />
educatives <strong>de</strong> participació amb àvies i el diàleg intergeneracional<br />
constitueixen els elements clau d’una<br />
proposta <strong>de</strong> promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament holístic<br />
<strong>de</strong> les nenes. La major part <strong>de</strong> programes encaminats<br />
a frenar la mutilació genital femenina se centren en<br />
joves i no inclouen les àvies, quan són elles les que en<br />
general duen a terme les intervencions. En el plantejament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> GMP, les àvies es<strong>de</strong>venen els personatges<br />
clau a l’hora <strong>de</strong> fomentar l’abandonament d’aquesta<br />
pràctica, alhora que reconeixen el seu paper positiu<br />
al si <strong>de</strong> la família com a guardianes <strong>de</strong> la tradició i<br />
factor d’estabilització dins <strong>de</strong> la comunitat. Una <strong>de</strong><br />
les dirigents <strong><strong>de</strong>l</strong> Senegal, <strong>de</strong>sprés <strong><strong>de</strong>l</strong> segon dia <strong>de</strong><br />
participar en el taller, comentava: «Mai no havíem<br />
fet aquesta intervenció amb cap mala intenció, sinó<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 45<br />
Judi Aubel
la gent gran: un recurs cultural per a la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
amb la i<strong>de</strong>a d’educar les nenes. Ara, com a àvies,<br />
comprenem que tenim la responsabilitat <strong>de</strong> posar<br />
punt final a aquesta pràctica». 20<br />
Fins i tot a les poblacions rurals <strong><strong>de</strong>l</strong> Senegal, a<br />
través <strong><strong>de</strong>l</strong>s programes <strong>de</strong> televisió produïts a Occi<strong>de</strong>nt,<br />
<strong>de</strong> les pel·lícules i d’Internet es perceben els<br />
valors occi<strong>de</strong>ntals relacionats amb el consumisme i<br />
la sexualitat. Les activitats <strong><strong>de</strong>l</strong> GMP han estimulat<br />
l’aprofitament <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació tradicionals,<br />
com el d’explicar contes, la música i la dansa<br />
en escoles i comunitats, dins d’activitats que apleguen<br />
joves i grans. El reconeixement <strong>de</strong> l’habilitat<br />
que tenen les àvies d’explicar contes ha portat a un<br />
gran augment d’aquesta activitat a les cases havent<br />
sopat, i, segons els informes, les criatures coneixen<br />
moltes més històries tradicionals i passen menys<br />
hores davant <strong><strong>de</strong>l</strong> televisor. La difusió <strong><strong>de</strong>l</strong>s contes<br />
<strong>de</strong> les àvies a les emissores locals ha portat també a<br />
l’augment <strong>de</strong> l’autoestima <strong>de</strong> les dones i <strong>de</strong> l’interès<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s joves pels coneixements <strong>de</strong> sempre. Una nena<br />
anomenada Fatoumata afirmava: «Ara som felices<br />
perquè aprenem les històries tradicionals. Si no<br />
passéssim tant temps amb les nostres àvies, <strong>de</strong> grans<br />
seríem persones bui<strong>de</strong>s per dins». 21<br />
A mesura que ha anat augmentant la urgència<br />
d’abordar els <strong>de</strong>safiaments mundials, la <strong>UNESCO</strong><br />
ha <strong>de</strong>manat més atenció a les realitats i els recursos<br />
culturals existents: «Quan el <strong>de</strong>senvolupament reconeix<br />
la cultura, es genera un canvi arrelat en els propis<br />
valors, els coneixements i l’estil <strong>de</strong> vida d’una comunitat,<br />
i d’aquesta manera sol ser més efectiu. Quan<br />
el <strong>de</strong>senvolupament imposa uns valors culturals<br />
externs, perjudica el sistema operatiu, en <strong>de</strong>valuar els<br />
coneixements autòctons i la capacitat local sobre la<br />
qual s’ha bastit la comunitat [...]. El repte consisteix<br />
a trobar la manera d’alliberar els recursos culturals i<br />
els actius <strong>de</strong> la comunitat per establir contacte amb<br />
la manera <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> les persones i permetre’ls <strong>de</strong><br />
fer servir aquesta capacitat creativa per sortir <strong>de</strong> la<br />
pobresa, <strong>de</strong> l’exclusió i <strong>de</strong> la <strong>de</strong>pendència». 22<br />
Els programes que impliquen explícitament la<br />
gent gran i que promouen l’aprenentatge intergeneracional<br />
treuen partit <strong>de</strong> dos valuosos actius <strong>de</strong> les<br />
societats no occi<strong>de</strong>ntals. Tal com han <strong>de</strong>mostrat els<br />
exemples que hem vist <strong>de</strong> les iniciatives en els països<br />
en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, els programes basats en<br />
aquests recursos culturals han contribuït a la consecució<br />
d’uns canvis positius i sostenibles en la nutrició, la<br />
salut i les pràctiques educatives, i han frenat alhora la<br />
difusió <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme afermant les i<strong>de</strong>ntitats culturals<br />
i la cohesió social <strong>de</strong> famílies i comunitats.<br />
46 WWW.WorldWatch.org
De l’agricultura a la permacultura<br />
Damunt <strong>de</strong> les llin<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les portes <strong><strong>de</strong>l</strong> museu cultural<br />
<strong>de</strong> Tlaxcala, la capital <strong>de</strong> l’estat més antic <strong>de</strong> Mèxic,<br />
hi ha uns murals que representen el naixement <strong>de</strong> la<br />
civilització. Primer s’hi veuen els caçadors, vestits amb<br />
pells, amb arcs i llances. Una dona <strong>de</strong>scobreix una<br />
herbeta i comença a conrear-la. Al cap d’un temps,<br />
tothom en planta i aquell nou vegetal conreat creix<br />
fins a arribar a l’altura d’una persona. Sorgeixen eines<br />
especials per preparar la terra, plantar, recol·lectar i<br />
processar el gra. En els plafons <strong>de</strong> les parets següents<br />
arriba la civilització, amb tota la seva complexitat.<br />
A la majoria <strong>de</strong> les cultures, si no en totes, succeeix<br />
una cosa similar a això que acabem <strong>de</strong> dir. En el Creixent<br />
Fèrtil <strong><strong>de</strong>l</strong> curs superior <strong><strong>de</strong>l</strong>s rius Tigris i Eufrates,<br />
hi ha antigues mone<strong>de</strong>s amb la imatge d’una arada<br />
estirada per uns bous. A la ceràmica d’Egipte i d’Anatòlia,<br />
així com en el paper d’arròs <strong><strong>de</strong>l</strong> Japó i <strong>de</strong> la Xina,<br />
alguns amb més <strong>de</strong> 14.000 anys d’antiguitat, trobem<br />
imatges <strong>de</strong> sembradors i ara<strong>de</strong>s. 1<br />
A mesura que el gel va anar retrocedint i el clima es<br />
va escalfar, 20.000 anys enrere, es va ampliar l’extensió<br />
<strong>de</strong> sòl fèrtil i es van allargar les estacions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s<br />
per al conreu, mentre retrocedia el bestiar i s’extingien<br />
els mamuts i altres animals <strong>de</strong> grans dimensions.<br />
Fa uns 8.000 anys, va començar a augmentar la cria<br />
d’animals amb el conreu <strong>de</strong> l’espelta bessona, l’espelta<br />
Albert Bates i Toby Hemenway<br />
petita, l’ordi, el lli, els cigrons, els pèsols, les llenties i<br />
l’erb. Els éssers humans van començar a alterar profundament<br />
els paisatges, a talar boscos per convertirlos<br />
en camps, a aixecar grans pobles i ciutats i a <strong>de</strong>sviar<br />
els rius per al reg i per al control <strong>de</strong> les inundacions.<br />
Fa 7.000 anys, gairebé tota la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> es<br />
<strong>de</strong>dicava a l’agricultura. 2<br />
Això sembla que va continuar fins que la humanitat<br />
va entrar en la següent glaciació: un <strong>món</strong> <strong>de</strong> freds<br />
<strong>de</strong>serts, istmes i enormes muntanyes <strong>de</strong> gel. Però la<br />
civilització va canviar aquesta trajectòria aprofitant el<br />
carbó, el gas i el petroli que van alimentar la revolució<br />
industrial. Un cop més, els habitants <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta en<br />
van alterar el ritme fins a un punt que ells mateixos<br />
no acabaven <strong>de</strong> copsar.<br />
En el termini <strong>de</strong> tan sols un segle —l’actual—, el<br />
clima <strong>de</strong> la Terra es podria escalfar amb més rapi<strong>de</strong>sa<br />
i a un nivell més alt que en els últims 20.000 anys.<br />
En aquest cas, els sistemes agrícoles en quedarien<br />
profundament afectats, assetjats per la catàstrofe<br />
<strong>de</strong> la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> subministrament <strong>de</strong> combustible<br />
per als tractors, <strong><strong>de</strong>l</strong>s fertilitzants i el transport; es<br />
produirien unes ona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> calor que <strong>de</strong>struirien les<br />
collites, difondrien plagues i farien minvar el proveïment<br />
d’aigua per a reg; augmentarien les poblacions<br />
migrants, que exigirien aliments, sobretot carn i ali-<br />
Albert Bates és director <strong><strong>de</strong>l</strong> Global Village Institute for Appropriate Technology i <strong>de</strong> l’Ecovillage Training<br />
Center a The Farm. Toby Hemenway és professor en estada d’investigació a la Universitat <strong><strong>de</strong>l</strong> Pacífic i<br />
assessor en biologia <strong>de</strong> Biomicry Guild.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 47
<strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
ments processats (vegeu el requadre 5); i es produiria<br />
la inestabilitat econòmica, fruit d’haver ultrapassat<br />
els límits <strong>de</strong> la Terra i d’haver-se situat en un estadi<br />
anterior <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament industrial. 3<br />
Abans d’arribar a la meitat <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x, la major<br />
part <strong>de</strong> conreus es produïen en general sense necessitat<br />
d’aplicació <strong>de</strong> productes químics. Les plagues<br />
d’insectes i les males herbes es controlaven amb les<br />
rotacions <strong>de</strong> conreu, la <strong>de</strong>strucció <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus residus,<br />
la planificació <strong>de</strong> la sembra per evitar perío<strong>de</strong>s d’alta<br />
<strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> població <strong>de</strong> plagues, el control mecànic<br />
<strong>de</strong> les males herbes i altres pràctiques agrícoles que<br />
havien <strong>de</strong>mostrat la seva eficàcia amb el temps o que<br />
eren específiques <strong>de</strong> cada regió. Tot i que encara<br />
s’utilitzen aquests mèto<strong>de</strong>s, els canvis en tecnologia,<br />
preus, normes culturals i polítiques governamentals<br />
han anat portant a l’agricultura intensiva industrial<br />
que impera avui. El sistema agrícola dominant que<br />
es practica actualment arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, anomenat<br />
«agricultura convencional», es caracteritza per la<br />
mecanització, el monocultiu, el consum <strong>de</strong> fertilitzants<br />
químics sintètics i plaguici<strong>de</strong>s, així com per<br />
l’èmfasi en la maximització <strong>de</strong> la productivitat i <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
profit. Aquest tipus d’agricultura és insostenible<br />
perquè <strong>de</strong>strueix els recursos <strong>de</strong> què <strong>de</strong>pèn. S’està<br />
reduint la fertilitat <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl a causa <strong>de</strong> l’erosió, la<br />
compactació i la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> la matèria orgànica;<br />
s’esgota i es contamina el proveïment d’aigua; s’exhaureix<br />
el subministrament d’energia fòssil finita; i<br />
les economies <strong>de</strong> les comunitats rurals tenen la vida<br />
a l’encant, ja que la producció agrícola s’envia cap a<br />
mercats distants. L’escassesa <strong>de</strong> terrenys productius,<br />
la minva <strong>de</strong> la fertilitat <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl i l’enorme quantitat <strong>de</strong><br />
residus i la gestió imprecisa vinculada a l’economia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments a escala industrial tenen la culpa <strong>de</strong><br />
les restriccions continua<strong>de</strong>s i accelera<strong>de</strong>s <strong>de</strong> menjar<br />
i aigua, <strong>de</strong> la malnutrició, <strong>de</strong> la fam massiva i <strong>de</strong> la<br />
pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat. D’altra banda, l’agricultura és<br />
responsable <strong>de</strong> prop d’un 14 % d’emissions <strong>de</strong> gasos<br />
d’efecte hivernacle, i a més cal tenir en compte que,<br />
entre el 1990 i el 2005, les emissions agrícoles <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> van augmentar un 14 %. 4<br />
La humanitat s’enfronta avui a un <strong>de</strong>safiament<br />
crític: el <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar mèto<strong>de</strong>s agrícoles que<br />
segrestin el carboni, portin a un augment <strong>de</strong> la ferti-<br />
litat <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl, preservin els serveis <strong>de</strong> l’ecosistema, no<br />
consumeixin tanta aigua i en mantinguin més en el<br />
paisatge, utilitzant alhora amb constància la mà d’obra<br />
humana. En resum: una agricultura sostenible.<br />
la <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> l’agricultura<br />
sostenible<br />
Per sort, en la darrera meitat <strong><strong>de</strong>l</strong> segle anterior, alguns<br />
pioners van preparar l’agricultura <strong><strong>de</strong>l</strong> futur, i ara les<br />
seves i<strong>de</strong>es passen a primer pla. Les pràctiques ecològiques,<br />
l’eliminació <strong>de</strong> les llaura<strong>de</strong>s, la permacultura,<br />
l’agrosilvicultura, els policonreus perennes, l’aquapònia<br />
i el conreu biointensiu i biodinàmic —consi<strong>de</strong>rats<br />
<strong>de</strong> sempre i<strong>de</strong>es complementàries— es<strong>de</strong>venen avui<br />
clars components d’una agricultura sostenible. 5<br />
Una <strong>de</strong> les pedres angulars en aquest sentit es<br />
va col·locar al principi <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x, quan Franklin<br />
Hiram King va viatjar a la Xina, a Corea i al Japó per<br />
aprendre com havien treballat els agricultors d’aquelles<br />
terres durant milers d’anys sense <strong>de</strong>struir-ne la<br />
fertilitat ni aplicar-hi adobs artificials. El 1911, King<br />
va publicar Farmers of Forty Centuries: or Permanent<br />
Agriculture in China, Korea and Japan, on <strong>de</strong>scrivia<br />
el compostatge, la rotació <strong>de</strong> conreus, els fems ecològics,<br />
el conreu entre regues, la irrigació, els conreus<br />
resistents a la sequera, l’aquacultura i l’agricultura en<br />
terrenys humits i el transport <strong><strong>de</strong>l</strong>s fems humans <strong>de</strong> les<br />
ciutats a les explotacions rurals. 6<br />
L’obra <strong>de</strong> King va servir d’inspiració a molts,<br />
incloent-hi sir Albert Howard. El 1943, va publicar<br />
An Agricultural Testament, que <strong>de</strong>scriu l’elaboració<br />
<strong>de</strong> piles <strong>de</strong> compost, el reciclatge <strong>de</strong> material residual<br />
i la creació d’humus <strong>de</strong> sòl com a «pont vivent» entre<br />
la vida al sòl, com les micorizes i els bacteris, i els<br />
conreus saludables, el bestiar i les persones. Al centre<br />
<strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> Howard hi ha la i<strong>de</strong>a que els sòls, els conreus<br />
nutritius i els organismes en general no són simplement<br />
un conjunt <strong>de</strong> minerals, sinó les parts d’una<br />
ecologia complexa <strong>de</strong> matèria orgànica que té un<br />
cicle, i que aquests cicles que donen suport a la vida<br />
són clau per a una agricultura autoregenerativa. 7<br />
Howard es va veure implicat en un conflicte a<br />
mitjan segle x x. D’una banda, hi havia els <strong>de</strong>ixebles<br />
<strong>de</strong> químics com Carl Sprengel i Justus von Liebig,<br />
48 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> <strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura<br />
Requadre 5. Normes alimentàries per curar les persones i el planeta<br />
si bé una combinació variada d’aliments pot<br />
satisfer les necessitats dietètiques d’una persona,<br />
les normes alimentàries estan forma<strong>de</strong>s<br />
bàsicament per la cultura <strong>de</strong> la persona, que se<br />
sol adquirir en els primers estadis <strong>de</strong> la vida.<br />
<strong>de</strong> sempre, aquestes preferències han tingut<br />
una relació estreta amb els aliments que la<br />
població ha tingut a l’abast a la seva bioregió.<br />
en el <strong>món</strong> globalitzat d’avui, però, cada cop hi<br />
ha més persones que po<strong>de</strong>n triar a partir d’una<br />
àmplia gamma d’aliments. tot i que l’augment<br />
<strong>de</strong> les opcions teòricament és una cosa positiva<br />
—proporciona varietat i possibilitat d’optar per<br />
dietes saludables i amb poc impacte ecològic—,<br />
les normes alimentàries s’han anat reestructurant<br />
d’una manera que amb el temps s’ha anat fent<br />
malaltissa i insostenible. la facilitat d’accedir a<br />
aliments amb alts continguts en greixos i sucres,<br />
juntament amb els milers <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> dòlars<br />
que s’inverteixen anualment en propaganda, han<br />
provocat un canvi brutal en el que es consi<strong>de</strong>ra<br />
una dieta «normal»: <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> nombre <strong>de</strong> calories<br />
per àpat fins a la quantitat <strong>de</strong> carn, sucre i farines<br />
refina<strong>de</strong>s que es consumeixen. tot això, per la<br />
seva banda, ha contribuït a l’augment <strong><strong>de</strong>l</strong>s nivells<br />
d’obesitat en la població i ha tingut uns impactes<br />
ecològics significatius.<br />
avui hi ha 1.600 milions <strong>de</strong> persones amb<br />
sobrepès o obeses, i el bestiar que es cria<br />
per satisfer la creixent <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> carn <strong>de</strong><br />
la humanitat produeix un 18 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s gasos<br />
d’efecte hivernacle. el 2007, la població va consumir<br />
275 milions <strong>de</strong> tones <strong>de</strong> carn, prop <strong>de</strong> 42<br />
quilograms per persona a l’any, i 82 quilograms<br />
als països industrialitzats (2,7 racions diàries).<br />
amb l’establiment <strong>de</strong> noves normes alimentàries,<br />
el menjar pot contribuir a la salut <strong>de</strong> les<br />
persones i fins i tot ajudar a curar el planeta.<br />
un estudi fet entre algunes <strong>de</strong> les persones<br />
més longeves <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> posava en relleu que<br />
cap no superava les 1.800-1.900 calories al dia,<br />
no menjava aliments processats i feia una dieta<br />
amb un mínim <strong>de</strong> productes animals. en canvi,<br />
el nord-americà mitjà consumeix 3.830 calories<br />
al dia.<br />
michael Pollan, especialista en alimentació,<br />
explica <strong>de</strong> manera concisa com hauria <strong>de</strong> ser<br />
una dieta sana i reconstituent: «Prendre aliments,<br />
no en quantitat excessiva, bàsicament<br />
vegetals». Quan diu aliments, Pollan es refereix<br />
al fet que cal evitar productes comestibles amb<br />
aspecte d’aliments, amb massa additius, conservants,<br />
potenciadors <strong>de</strong> sabor i farciments,<br />
que posin en perill el seu valor nutritiu. si s’ingereixen<br />
menys calories (garantint, això si, que<br />
les que es prenguin tinguin un alt contingut<br />
en nutrients), es pot millorar la salut global<br />
i la longevitat, i això s’ha <strong>de</strong>mostrat en diferents<br />
espècies animals, incloent-hi la humana.<br />
d’altra banda, la ingestió <strong>de</strong> menys calories<br />
comporta un impacte ecològic menor. si una<br />
persona comença a trenta anys, per exemple,<br />
a acostumar-se a una dieta <strong>de</strong> 1.800 calories<br />
diàries, pot arribar a 81 anys sense haver consumit<br />
el volum <strong>de</strong> calories que hauria pres una<br />
persona <strong>de</strong> 65 anys que seguís la típica dieta<br />
recomanada <strong>de</strong> 2.600 calories diàries.<br />
la ingestió <strong>de</strong> «bàsicament vegetals» —una<br />
dieta que no ha <strong>de</strong> ser necessàriament <strong><strong>de</strong>l</strong> tot<br />
vegetariana, sinó, com en la majoria <strong>de</strong> cultures<br />
al llarg <strong>de</strong> la història, amb carn <strong>de</strong> tant en tant o<br />
fins i tot només en moments rituals— comporta<br />
uns avantatges ecològics significatius. segons<br />
david Pimentel, investigador en el camp <strong>de</strong><br />
l’agricultura, una dieta vegetariana necessita una<br />
tercera part <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles fòssils que exigeix<br />
una dieta basada en la carn. un altre estudi<br />
<strong>de</strong>mostrava que per produir tan sols un quilogram<br />
<strong>de</strong> carn <strong>de</strong> boví s’allibera el mateix volum<br />
d’emissions <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni que fent circular<br />
250 quilòmetres un vehicle mitjà a europa.<br />
Per <strong>de</strong>sgràcia, la norma alimentària que<br />
s’està difonent a bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —promoguda<br />
pels mitjans <strong>de</strong> comunicació, les subvencions<br />
governamentals, la publicitat i fins i tot<br />
els pares— és la dieta <strong>de</strong> consum amb grans<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 49
Granja d’Investigació Maya Mountain.<br />
<strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
quantitats <strong>de</strong> carn, d’aliments processats, farines<br />
refina<strong>de</strong>s i sucres.<br />
el que cal és la producció <strong><strong>de</strong>l</strong>iberada<br />
d’unes noves normes alimentàries sostenibles<br />
—una tasca que ja s’ha iniciat gràcies a llibres<br />
com In Defense of Food, documentals com<br />
Food Inc., programes governamentals que<br />
que <strong>de</strong>fensaven la fertilització bàsicament amb minerals<br />
<strong>de</strong> nitrogen, fòsfor i potassi i que fomentaven el<br />
plantejament mecànic, bo i <strong>de</strong>fensant que el creixement<br />
<strong>de</strong> la planta s’estimula si s’hi afegeix el mínim<br />
mineral o bé se’n limita l’aplicació. Aviat això es va<br />
L’aspecte <strong>de</strong> l’agrosilvicultura a la Granja<br />
d’Investigació Maya Mountain (Belize).<br />
convertir en un principi agronòmic acceptat àmpliament<br />
i en la base <strong>de</strong> la revolució verda. De l’altra, els<br />
<strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> l’ecològic, que estaven d’acord amb el<br />
punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> Howard, segons el qual la salut <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
conreu <strong>de</strong>pèn <strong><strong>de</strong>l</strong> manteniment <strong>de</strong> l’ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl,<br />
en retornar-hi no tan sols els minerals perduts en el<br />
procés agrícola, sinó també la matèria orgànica que<br />
abona els cicles <strong>de</strong> nutrients <strong>de</strong> la vida <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl. En<br />
paraules <strong>de</strong> la biòloga Janine Benyus, Howard <strong>de</strong>fensava<br />
que és la vida la que crea millor les condicions<br />
que porten a la vida. 8<br />
Requadre 5. continuació<br />
fomenten el menjar saludable, empreses socials<br />
que venen aliments més sans i moviments<br />
com el <strong>de</strong> l’slow food, que animen la població<br />
a plantejar-se seriosament el que menja.<br />
—Erik Assadourian i Eddie Kasner<br />
font: vegeu la nota 3.<br />
Probablement, Howard va perdre la batalla, però<br />
va guanyar la guerra, ja que queda palès que hi ha<br />
molts aspectes <strong>de</strong> l’agricultura industrial que són<br />
insostenibles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la pèrdua <strong>de</strong> la capa llaurable<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sòl, que s’acosta a les 75.000 tones anuals, fins al<br />
perillós exhauriment <strong><strong>de</strong>l</strong> fòsfor, adob importantíssim,<br />
i el retorn negatiu als conreus que consumeixen <strong>de</strong>u<br />
calories d’energia <strong>de</strong> combustible per produir una<br />
caloria d’energia alimentària. 9<br />
L’agricultura <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x ha <strong>de</strong>gradat <strong>de</strong> mala<br />
manera pràcticament tots els ecosistemes amb què<br />
ha topat, bo i consumint alhora prop d’un 20 % <strong>de</strong> la<br />
producció d’energia mundial. Aquest estil anomenat<br />
«convencional» <strong>de</strong>pèn per a gairebé tot el seu funcionament<br />
d’un proveïment <strong>de</strong> combustibles fòssils que<br />
va disminuint i resulta cada cop més car. 10<br />
L’agricultura sostenible, en canvi, es pot portar a<br />
la pràctica <strong>de</strong> manera in<strong>de</strong>finida perquè no <strong>de</strong>grada<br />
ni esgota els recursos que necessita per continuar<br />
endavant. Tenint en compte que la major part <strong>de</strong><br />
les terres conreables <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> ja estan en producció<br />
i que continua augmentant la població mundial, un<br />
objectiu encara més important seria el <strong>de</strong> millorar la<br />
capacitat <strong>de</strong> producció <strong>de</strong> la terra.<br />
S’estan plantejant alguns guanys nets en aquest<br />
sentit, però tampoc no es tracta d’elixirs màgics. Si bé<br />
és cert que l’optimització <strong>de</strong> les pràctiques agrícoles<br />
pot portar a l’augment <strong>de</strong> la capacitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s terrenys per<br />
produir a llarg termini, és una qüestió que no es pot<br />
consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong> manera aïllada; una solució contun<strong>de</strong>nt<br />
per a la continuació <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong> la humanitat en<br />
aquest planeta ha d’incloure l’elecció d’estils <strong>de</strong> vida<br />
sostenibles i el manteniment <strong>de</strong> la població humana<br />
a uns nivells també sostenibles.<br />
50 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> <strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura<br />
l’agricultura ecològica:<br />
perspectiva general<br />
Els punts clau <strong>de</strong> l’agricultura ecològica són la utilització<br />
<strong>de</strong> fertilitzants produïts ecològicament, com<br />
els fems millorats amb carboni en comptes <strong>de</strong> nitrats<br />
i fosfats inorgànics manufacturats, l’aplicació poc<br />
freqüent <strong>de</strong> plaguici<strong>de</strong>s obtinguts ecològicament en<br />
lloc <strong>de</strong> l’ús rutinari <strong>de</strong> compostos sintètics sistèmicament<br />
tòxics i —el més important— el manteniment<br />
<strong>de</strong> l’ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl i <strong>de</strong> la matèria orgànica a través<br />
<strong>de</strong> conreus <strong>de</strong> coberta, fems ecològics, rotació <strong>de</strong><br />
conreus i compostatge. 11<br />
Una comparació a llarg termini realitzada pel<br />
Rodale Institute entre el 1981 i el 2002 posava<br />
en relleu que els sistemes ecològics reportaven<br />
unes produccions equivalents a les <strong><strong>de</strong>l</strong>s mèto<strong>de</strong>s<br />
convencionals. Les proves van <strong>de</strong>mostrar que quan<br />
les precipitacions enregistra<strong>de</strong>s eren un 30 % inferiors<br />
a les normals —nivells típics <strong>de</strong> sequera—, els<br />
mèto<strong>de</strong>s ecològics reportaven un 24-34 % més que<br />
els mèto<strong>de</strong>s estàndards. Els investigadors atribuïen<br />
l’augment en la producció a una millor retenció<br />
d’aigua arran d’uns nivells més alts <strong>de</strong> carboni en<br />
el sòl. 12<br />
Les da<strong>de</strong>s aplega<strong>de</strong>s en la prova van <strong>de</strong>mostrar<br />
que el sòl gestionat mitjançant l’agricultura ecològica<br />
era capaç d’acumular 454 quilos <strong>de</strong> carboni per<br />
1.233 m 3 a l’any. Això equival a uns 4.118 quilos<br />
<strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni per hectàrea i any presos <strong>de</strong><br />
l’aire i segrestats en la matèria orgànica <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl.<br />
D’altra banda, els mèto<strong>de</strong>s ecològics van consumir<br />
un 28-32 % menys d’energia i van resultar més rendibles<br />
que els mèto<strong>de</strong>s industrials. Aquests resultats<br />
apunten que els mèto<strong>de</strong>s ecològics ofereixen més<br />
possibilitats <strong>de</strong> reduir el consum <strong>de</strong> combustibles<br />
fòssils i les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle.<br />
L’estudi suggereix que si es passaven a mèto<strong>de</strong>s<br />
ecològics els 64 milions d’hectàrees que <strong>de</strong>stinen<br />
avui els EUA a blat <strong>de</strong> moro i soja, se segrestarien<br />
264 milions <strong>de</strong> tones <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni. Això<br />
seria com tancar 207 centrals elèctriques (<strong>de</strong> 225<br />
megawatts) alimenta<strong>de</strong>s amb carbó, aproximadament<br />
un 14 % <strong>de</strong> la capacitat elèctrica <strong>de</strong> carbó<br />
instal·lada tant als EUA com a la Xina. 13<br />
Policonreus perennes<br />
Wes Jackson i els seus companys <strong>de</strong> The Land Institute<br />
<strong>de</strong> Salina (Kansas) han creat uns nous conreus<br />
perennes per substituir els cereals anuals que cal<br />
replantar cada any. Aquests cereals se sembren en<br />
policonreus, barrejats amb altres espècies perennes<br />
que fixen el nitrogen per aconseguir la fertilitat, i<br />
produeixen llavors oleaginoses per a alimentació,<br />
combustible i lubrificants. Aquests policonreus imiten<br />
les comunitats vegetals que formen les pra<strong>de</strong>ries<br />
silvestres. 14<br />
«Aquí és on hem <strong>de</strong> rumiar a fons —diu Jackson—.<br />
L’agricultura va començar fa 10.000 anys.<br />
Com eren els ecosistemes 10.000 anys enrere, i <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la retirada <strong><strong>de</strong>l</strong> gel? Aquests ecosistemes van<br />
<strong>de</strong>senvolupar un reciclatge material i van funcionar<br />
amb la llum <strong><strong>de</strong>l</strong> sol <strong>de</strong> l’època. Els éssers humans<br />
encara no hem construït societats d’aquestes. Podria<br />
ser que, en l’economia <strong>de</strong> la natura, hi hagués indicis<br />
per a un tipus d’economia humana en què la conservació<br />
és conseqüència <strong>de</strong> la producció?» La riquesa<br />
ecològica, segons Jackson, és molt millor garant <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes alimentaris humans que no pas els combustibles<br />
fòssils, els préstecs bancaris o les subvencions<br />
governamentals. 15<br />
La recerca duta a terme per The Land Institute<br />
<strong>de</strong>mostra que les plantes d’aliments perennes, en<br />
comparació amb les anuals, forneixen més protecció<br />
contra l’erosió <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl, gestionen d’una manera més<br />
efectiva l’aigua i els nutrients, segresten més carboni,<br />
tenen més capacitat <strong>de</strong> resistència contra plagues i<br />
estrès <strong>de</strong> diferents tipus i exigeixen menys energia,<br />
mà d’obra i fertilitzants. La seva producció actualment<br />
és baixa en comparació amb la <strong><strong>de</strong>l</strong>s conreus<br />
anuals, però va en augment. Els estudis realitzats a<br />
l’Àfrica apunten que molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s cereals, <strong>de</strong> les fruites<br />
i verdures que es conreen avui en monocultius anuals<br />
obtindran uns resultats similars quan es conreïn en<br />
policonreus perennes. 16<br />
agrosilvicultura<br />
L’agrosilvicultura combina arbres i arbusts amb conreus<br />
anuals i cria <strong>de</strong> bestiar, <strong>de</strong> manera que s’amplifiquen<br />
i s’integren la producció i els beneficis més<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 51
<strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> que oferiria cada component pel seu compte.<br />
Igual que d’altres mèto<strong>de</strong>s d’agricultura sostenible,<br />
es basa en l’observació <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes naturals productius<br />
i en la imitació <strong><strong>de</strong>l</strong> procés i les relacions que<br />
els fan més resistents i regeneratius.<br />
En una forma d’agrosilvicultura, anomenada<br />
conreus en fileres, se sembren cereals o conreus no<br />
llenyosos en fileres entre regues d’arbres per a producció<br />
<strong>de</strong> fruita seca, d’altra fruita, fusta o farratge. El<br />
bestiar <strong>de</strong> peu rodó, l’aviram i altres animals es po<strong>de</strong>n<br />
alimentar entre aquestes regues o amb els productes<br />
obtinguts amb aquest mèto<strong>de</strong>.<br />
A prop <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> San Pedro Columbia, a la<br />
part meridional <strong>de</strong> Belize, Christopher Nesbitt fa vint<br />
anys que conrea aliments seguint aquest estil forestal<br />
tradicional a la seva Granja d’Investigació Mayan<br />
Mountain. Allí combina algunes espècies d’arbres<br />
autòctons <strong>de</strong> creixement ràpid, conreus anuals i d’altres<br />
d’arboris intermedis i <strong>de</strong> creixement lent, a fi <strong>de</strong> crear<br />
sòl i produir collites contínues. Alguns d’aquests arbres<br />
pertanyen a les lleguminoses i mantenen el nitrogen<br />
per l’atracció microbiana <strong>de</strong> les seves arrels. N’hi ha<br />
que fomenten la pol·linització i atrauen abelles i colibrís<br />
perquè transportin el pol·len fertilitzat <strong>de</strong> plantes<br />
alimentàries importants. Les plantes que po<strong>de</strong>n viure al<br />
sotabosc, com el cafè, el cacau, la mandioca, el pebre <strong>de</strong><br />
Jamaica, el noni, el gingebre i la papaia, es beneficien <strong>de</strong><br />
l’interconreu amb arbres d’alta capçada, com ara l’arbre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> pa, les palmeres d’açaí i els cocoters, els anacards<br />
i els mangos. Els conreus <strong>de</strong> producció ràpida, com<br />
l’alvocater, els cítrics, el bananer, el bambú, el nyam,<br />
la vainilla i les carbasseres enfiladisses, proporcionen<br />
ingressos a l’explotació mentre s’espera la recol·lecció<br />
<strong>de</strong> les plantes més lentes, com el llorer capà, el cedre,<br />
la teca, el castanyer i la caoba. 17<br />
El World Agrofostery <strong>Centre</strong> informa que amb<br />
aquests mèto<strong>de</strong>s es pot duplicar o triplicar la producció<br />
i reduir al mateix temps la necessitat <strong>de</strong> fertilitzants<br />
comercials. Un informe <strong><strong>de</strong>l</strong> Programa <strong>de</strong> les<br />
Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Medi Ambient calculava que<br />
si s’estenien àmpliament les millors pràctiques <strong>de</strong><br />
gestió, gràcies a l’agrosilvicultura, el 2030 s’arribarien<br />
a segrestar cada any unes sis gigatones <strong>de</strong> CO 2<br />
equivalent, xifra que correspon a les emissions actuals<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’agricultura en general. 18<br />
agricultura <strong>de</strong> conservació<br />
i <strong>de</strong> conreada mínima<br />
Entre les pràctiques d’acumulació i conservació <strong>de</strong><br />
nutrients que permeten que els ecosistemes naturals<br />
creïn i mantinguin la fertilitat <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl cal citar la<br />
mínima alteració d’aquests ecosistemes, la presència<br />
d’una capa protectora <strong>de</strong> residus vegetals que cobreixi<br />
la superfície <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl sense àmplies zones exposa<strong>de</strong>s<br />
durant un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps <strong>de</strong>terminat i la coberta<br />
constant <strong>de</strong> plantes vives, que prenguin i conservin<br />
tots els nutrients proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scomposició.<br />
Aquestes pràctiques d’augment i conservació <strong>de</strong><br />
nutrients po<strong>de</strong>n afegir-se als sistemes <strong>de</strong> conreu per<br />
mitjà <strong>de</strong> la conversió a mèto<strong>de</strong>s d’agricultura <strong>de</strong> conservació<br />
o <strong>de</strong> conreada mínima, com ara la reducció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> guaret sense coberta, la sembra <strong>de</strong><br />
conreu <strong>de</strong> coberta, la reincorporació <strong><strong>de</strong>l</strong>s rostolls i els<br />
residus vegetals, la llaurada <strong><strong>de</strong>l</strong>s contorns i la reducció<br />
<strong>de</strong> l’aireig <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl. 19<br />
Angus Maurice, que porta una explotació agrícola<br />
<strong>de</strong> 2.000 hectàrees a prop <strong>de</strong> Wellington, Nova<br />
Gal·les <strong><strong>de</strong>l</strong> Sud (Austràlia), afirma convençut que la<br />
pastura permanent i allò que ell anomena sistemes <strong>de</strong><br />
conreu «sense mort» seran el futur <strong>de</strong> la producció<br />
<strong>de</strong> cereals. «En els últims cinc anys, hem vist un aplec<br />
prou significatiu d’herbes perennes, i això és estimulant<br />
—diu—, però comprenem que per aconseguir el<br />
ple potencial <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema, hauríem d’eliminar <strong><strong>de</strong>l</strong> tot el<br />
consum d’herbici<strong>de</strong>s, cosa que abastarem mitjançant<br />
el perfecte ajust i la tria <strong><strong>de</strong>l</strong>s vegetals adients.» 20<br />
Els estudis sobre investigació a llarg termini posen<br />
en relleu una mitjana <strong>de</strong> pèrdues <strong>de</strong> 149 quilograms<br />
<strong>de</strong> matèria orgànica per cada mitja hectàrea a l’any amb<br />
la llaurada, mentre que els estudis on s’han eliminat<br />
les llaura<strong>de</strong>s parlen d’una mitjana d’increment <strong>de</strong> 434<br />
quilograms <strong>de</strong> matèria orgànica per mitja hectàrea cada<br />
any. S’ha comprovat que l’erosió d’una conca fluvial<br />
llaurada amb el sistema convencional era 700 vega<strong>de</strong>s<br />
superior a la d’una conca on s’havia eliminat la llaurada.<br />
Els sistemes que eliminen la llaurada i empren conreus<br />
<strong>de</strong> coberta amb un alt nivell <strong>de</strong> residus generen matèria<br />
orgànica <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl i alenteixen el moviment <strong>de</strong> l’aigua a la<br />
seva superfície, fet que permet una penetració millor. A<br />
Nova Gal·les <strong><strong>de</strong>l</strong> Sud, Maurice parla <strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>sco-<br />
52 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> <strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura<br />
berta més interessant: es van enregistrar uns nivells <strong>de</strong><br />
carboni al sòl significativament alts en zones d’herba<br />
perenne en la vegetació que quedava: al voltant d’un<br />
4 %, quan en prats que seguien l’antic sistema <strong>de</strong> conreu<br />
continu la proporció era <strong>de</strong> l’1,5 %. 21<br />
Permacultura<br />
El terme permacultura, que té l’origen en la contracció<br />
<strong>de</strong> permanent agriculture, va ser encunyat pels australians<br />
Bill Mollison i David Holmgren i fa referència a un<br />
plantejament <strong>de</strong> sistema <strong>de</strong> disseny d’ecologia humana,<br />
que va <strong>de</strong> les granges a les cases i d’aquestes a les ciutats,<br />
i que imita les relacions que trobem en els biomes<br />
naturals. Engloba conceptes <strong>de</strong> l’agricultura ecològica,<br />
la silvicultura sostenible, la gestió amb agricultura <strong>de</strong><br />
conservació i les tècniques <strong>de</strong> disseny <strong>de</strong> poblacions<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles indígenes, i aplica la teoria ecològica per<br />
comprendre les característiques i les possibles relacions<br />
entre elements <strong>de</strong> disseny diferents. 22<br />
Aquesta disciplina es regeix per una sèrie <strong>de</strong><br />
principis extrets <strong>de</strong> la ciència <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes. Un<br />
d’aquests és el <strong>de</strong> la utilització <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong> «<strong><strong>de</strong>l</strong> bressol<br />
al bressol», <strong>de</strong> reciclatge <strong>de</strong> tots els recursos i <strong>de</strong><br />
no producció <strong>de</strong> residus. Un altre és el <strong>de</strong> fomentar<br />
interaccions entre components, <strong>de</strong> manera que les<br />
necessitats i la producció s’integrin en el disseny.<br />
Una gallina, per exemple, necessita menjar, aigua,<br />
un hàbitat segur i altres gallines, i produeix ous,<br />
plomes, carn i gallinassa, i també serveis com el <strong>de</strong><br />
menjar herba i controlar els insectes. Un disseny que<br />
integrés les gallines satisfaria les seves necessitats a<br />
partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos <strong>de</strong> l’explotació i permetria que la<br />
producció <strong>de</strong> les gallines satisfés les necessitats d’altres<br />
elements <strong><strong>de</strong>l</strong> disseny, com ara els conreus o bé un<br />
sistema d’aqüicultura.<br />
Un cop en funcionament, els dissenys <strong>de</strong> la permacultura<br />
evolucionen <strong>de</strong> manera natural, copsen les<br />
sinergies i produeixen una elevada <strong>de</strong>nsitat d’aliments<br />
i d’altres productes i a la llarga disminueixen la mà<br />
d’obra i les aportacions d’energia. Tenim un exemple<br />
d’estratègia <strong>de</strong> permacultura en la combinació <strong>de</strong><br />
conreus en unes aliances sinergètiques anomena<strong>de</strong>s<br />
gremis, com ara la barreja tradicional <strong>de</strong> blat <strong>de</strong> moro,<br />
mongetes i carbassa. Els investigadors han <strong>de</strong>scobert<br />
que amb aquestes combinacions es pot duplicar o<br />
fins i tot triplicar la producció total respecte <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
monocultius <strong>de</strong> conreus concrets. 23<br />
Trobem un <strong><strong>de</strong>l</strong>s exemples d’èxit en la permacultura<br />
més coneguts en un <strong><strong>de</strong>l</strong>s indrets més inhòspits<br />
per a l’agricultura <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. A la zona <strong>de</strong> Kafrin, a<br />
la vall <strong><strong>de</strong>l</strong> Jordà, a 10 km <strong>de</strong> la mar Morta, el <strong>de</strong>sert<br />
pràcticament pla <strong><strong>de</strong>l</strong> tot rep tan sols dues o tres<br />
precipitacions mo<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s a l’hivern. El llim <strong>de</strong> gra<br />
fi que forma el sòl és salat i fins i tot els pous <strong>de</strong> la<br />
zona presenten una salinitat excessiva per fer-ne servir<br />
l’aigua per al reg.<br />
Va ser allí on Geoff Lawton i el seu equip <strong>de</strong><br />
permacultors van posar en funcionament una petita<br />
explotació <strong>de</strong> cinc hectàrees, el 2001, i van començar<br />
a obrir valls: uns monticles <strong>de</strong> dos metres d’amplada<br />
i unes rases somes que travessaven l’explotació amb<br />
línies <strong>de</strong> contorn ondula<strong>de</strong>s. Van plantar lleguminoses<br />
en els monticles per fixar el nitrogen i crear<br />
farratge <strong>de</strong> fullam. Cada arbre tenia assignat un difusor<br />
<strong>de</strong> reg a partir d’una línia d’irrigació proce<strong>de</strong>nt<br />
d’un embassament construït per captar l’escorrentia;<br />
a l’estany format per l’embassament s’hi van portar<br />
tilàpies i oques, que van fer <strong>de</strong> fertilitzants orgànics<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s arbres. 24<br />
A les rases humi<strong>de</strong>s, hi van plantar oliveres, figueres,<br />
guaiabers, palmeres datileres, magraners, ceps,<br />
cítrics, garrofers, moreres, cactus i una àmplia gamma<br />
<strong>de</strong> vegetals. Entre les rases, s’hi va sembrar ordi i<br />
userda, per disposar <strong>de</strong> lleguminoses i farratge per a<br />
aliment <strong><strong>de</strong>l</strong>s animals. Es van cobrir els plançons <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
arbres i el planter amb un humus fet <strong>de</strong> diaris vells i<br />
parracs <strong>de</strong> cotó i abans i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la seva introducció<br />
a la terra s’hi van afegir fems d’animals. Entre els animals<br />
que es van criar a l’explotació cal esmentar gallines,<br />
coloms, galls dindis, oques, ànecs, conills, xais i<br />
vaques <strong>de</strong> llet. Quan hi va haver prou arbres i plantes<br />
per utilitzar amb regularitat sense forçar el sistema,<br />
els animals en van treure l’aliment. A la fi <strong><strong>de</strong>l</strong> primer<br />
any, el sòl i l’aigua <strong><strong>de</strong>l</strong> pou van començar a enregistrar<br />
una clara davallada en salinitat i les zones <strong><strong>de</strong>l</strong>s horts es<br />
van anar ampliant <strong>de</strong> manera significativa. Les plagues<br />
van tenir poca importància: bàsicament les van po<strong>de</strong>r<br />
controlar els animals <strong>de</strong> l’explotació. La combinació<br />
<strong>de</strong> plantes i animals va portar la integració <strong>de</strong> les<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 53
<strong>de</strong> l’agricultura a la permacultura l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
entra<strong>de</strong>s i sorti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’explotació en un ecosistema<br />
gestionat <strong>de</strong> producció contínua, conservació <strong>de</strong><br />
l’aigua i millora <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl. En menys <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys s’havia<br />
aconseguit l’equilibri en permacultura, amb reducció<br />
d’entra<strong>de</strong>s i augment <strong>de</strong> producció.<br />
l’agricultura <strong>de</strong> transició<br />
Els primers conreadors <strong>de</strong> blat <strong>de</strong> moro que es veuen<br />
en els murals <strong>de</strong> Tlaxcala no s’haurien imaginat mai<br />
que estaven transformant la relació <strong><strong>de</strong>l</strong>s éssers humans<br />
amb l’ecologia <strong>de</strong> la Terra. Tot i que pot resultar inspirador<br />
participar en una important missió com la <strong>de</strong><br />
restablir l’equilibri <strong>de</strong> la natura, la majoria d’agricultors<br />
que abor<strong>de</strong>n l’agricultura sostenible ho fa moguda pel<br />
simple interès <strong>de</strong> millorar la producció <strong><strong>de</strong>l</strong>s conreus o<br />
bé estalviar mà d’obra o diners. És probable que els<br />
crèdits negociables <strong><strong>de</strong>l</strong> segrest <strong><strong>de</strong>l</strong> carboni proporcionin<br />
aviat una altra font d’ingressos als agricultors, però<br />
segur que molts passaran a l’agricultura sostenible pel<br />
sol fet que l’agricultura que <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> la gasolina i el<br />
petroli cada dia és més cara. 25<br />
Tal com <strong>de</strong>mostra l’explotació d’Angus Maurice a<br />
Austràlia, l’agricultura sostenible no és una proposta<br />
d’una cosa o l’altra, i per força hi haurà d’haver un<br />
perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> transició a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema actual cap a<br />
un <strong>de</strong> més sostenible. Encara que la major part <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
agricultors no es llanci totalment a l’agricultura ecològica<br />
o a l’aplicació <strong><strong>de</strong>l</strong>s principis <strong>de</strong> la permacultura,<br />
el que sí que pot fer tothom és millorar la seva fortuna<br />
—i la <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta— utilitzant-ne un punt o l’altre,<br />
entrant-hi a poc a poc.<br />
54 WWW.WorldWatch.org
Una nova missió per a<br />
l’educació: la sostenibilitat<br />
i volem que es produeixi el canvi que ens<br />
ha d’allunyar <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme, cal que<br />
cada aspecte <strong>de</strong> l’educació —<strong><strong>de</strong>l</strong> menjador<br />
i el pati <strong><strong>de</strong>l</strong>s centres a la feina a l’aula i fins<br />
i tot la tornada a peu cap a casa— s’orienti<br />
envers la sostenibilitat. Durant la infància es configura<br />
en gran mesura gairebé tot, els costums, els valors,<br />
les preferències... A més, al llarg <strong>de</strong> la vida, l’educació<br />
pot tenir un aspecte transformador per als qui aprenen.<br />
Per tant, per encarrilar la humanitat cap a unes<br />
cultures <strong>de</strong> sostenibilitat és essencial aprofitar aquesta<br />
po<strong>de</strong>rosa institució.<br />
No hi ha cap sistema educatiu neutre, però tots<br />
ensenyen i tots estan formats per un <strong>de</strong>terminat<br />
conjunt d’i<strong>de</strong>es, valors i comportaments, ja tinguin<br />
com a base el consumisme, el comunisme,<br />
les creences religioses o la sostenibilitat. Tal com<br />
<strong>de</strong>clara la <strong>UNESCO</strong>: «L’educació no és un fi en si.<br />
És un instrument clau per generar els canvis en els<br />
coneixements, els valors, les conductes i els estils<br />
<strong>de</strong> vida necessaris per aconseguir sostenibilitat i<br />
estabilitat al si <strong><strong>de</strong>l</strong>s països i entre ells, <strong>de</strong>mocràcia,<br />
seguretat humana i pau. D’aquí ve que hagi <strong>de</strong> ser<br />
una prioritat per reorientar els sistemes educatius i<br />
els currículums cap a aquestes necessitats. L’educació<br />
a tots els nivells i en totes les seves formes<br />
constitueix una eina imprescindible per abordar<br />
pràcticament tots els problemes <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta que<br />
tinguin alguna cosa a veure amb el <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible». 1<br />
S<br />
Com més sostenibilitat s’integri en els sistemes<br />
educatius existents —ja es tracti d’una escola catòlica,<br />
d’una universitat privada, d’una escola elemental<br />
pública o d’institucions educatives menys formals,<br />
com ara museus, zoològics i biblioteques— més assimilaran<br />
les persones <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infància les ensenyances<br />
sobre la sostenibilitat, i aquestes i<strong>de</strong>es, aquests valors i<br />
costums es convertiran en «naturals». Si po<strong>de</strong>m aprofitar<br />
l’educació, disposarem d’un mitjà important per<br />
fer avançar unes societats humanes sostenibles.<br />
En aquest apartat estudiem una mostra <strong><strong>de</strong>l</strong> que<br />
succeeix al <strong>món</strong> mentre els educadors treballen per<br />
passar d’un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural basat en el consumisme a<br />
un altre <strong>de</strong> centrat en la sostenibilitat. Ingrid Pramling<br />
Samuelsson, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Göteborg, i<br />
Yoshie Kaga, <strong>de</strong> la <strong>UNESCO</strong>, expliquen la funció<br />
formativa que po<strong>de</strong>n exercir els primers estadis <strong>de</strong><br />
l’educació quan els infants aprenen a viure d’una<br />
manera sostenible, amb la integració d’unes lliçons<br />
ambientals clau en el pla d’estudis. Susan Linn, <strong>de</strong><br />
la Campanya per una infància sense publicitat, se<br />
centra en la importància <strong>de</strong> rescatar els infants <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consumisme i proporcionar-los temps <strong>de</strong> lleure creatiu,<br />
sense estructurar, que no fomenti els valors o els<br />
<strong>de</strong>sitjos <strong><strong>de</strong>l</strong> consum.<br />
Kevin Morgan i Roberta Sonnino, <strong>de</strong> la Universitat<br />
<strong>de</strong> Cardiff, expliquen que el menjador escolar<br />
és una part especialment important <strong>de</strong> la jornada<br />
lectiva que es podria aprofitar més per crear consciència<br />
ambiental i establir unes normes alimentàries<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 55
una nova missió per a l’educació: la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
saludables i sostenibles. D’altra banda, David Orr, <strong>de</strong><br />
l’Oberlin College, es planteja les dues importants funcions<br />
que exerceixen les universitats en la reorientació<br />
<strong>de</strong> l’ensenyament cap a la sostenibilitat: l’ensenyança<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> pensament ambiental als alumnes i l’exemple <strong>de</strong><br />
la sostenibilitat tant per als alumnes com per a les<br />
comunitats que els envolten.<br />
Dins d’aquests apartats s’inclouen unes quantes<br />
qüestions <strong>de</strong> menys envergadura sobre altres avenços<br />
importants: els avantatges <strong>de</strong> la tornada a la natura<br />
d’infants i adults, les biblioteques <strong>de</strong> joguines que<br />
s’han obert a molts països, l’empeny d’un museu<br />
per convertir-se en un centre d’educació per a la<br />
sostenibilitat, la funció <strong>de</strong> les escoles professionals<br />
en la formació per a una ètica sostenible i la proposta<br />
d’Avaluació <strong><strong>de</strong>l</strong> Comportament Humà <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni,<br />
que podria servir per mobilitzar la comunitat acadèmica<br />
a fi d’investigar quina és la millor manera <strong>de</strong><br />
canviar les cultures humanes.<br />
La incorporació <strong>de</strong> l’educació sobre la sostenibilitat<br />
en la formació <strong><strong>de</strong>l</strong> professorat i els plans<br />
d’estudis i les oportunitats continua<strong>de</strong>s d’aprenentatge<br />
en el camp <strong>de</strong> la sostenibilitat seran essencials<br />
per fomentar unes societats que puguin prosperar<br />
en el futur. La base rau a ampliar programes com<br />
els que hem <strong>de</strong>scrit i arrelar-los profundament en<br />
les institucions educatives capdavanteres. Amb això<br />
s’aconseguirà transformar el paper <strong>de</strong> l’educació<br />
perquè <strong>de</strong>ixi <strong>de</strong> ser aquella que sovint abona el<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> conducta consumista insostenible i passi<br />
a promoure els coneixements bàsics per viure d’una<br />
manera sostenible.<br />
—Erik Assadourian<br />
56 WWW.WorldWatch.org
L’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa<br />
per transformar les cultures<br />
cap a la sostenibilitat<br />
Ingrid Pramling Samuelsson i Yoshie Kaga<br />
Atesos els extraordinaris reptes que planteja el creixement<br />
continu <strong>de</strong> la població, la <strong>de</strong>strucció ambiental<br />
i la constant reducció <strong>de</strong> la disponibilitat <strong>de</strong> recursos,<br />
cal revisar l’educació a tots els nivells, a fi que se<br />
centri més en el foment <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors, les actituds, les<br />
pràctiques, els hàbits i els estils <strong>de</strong> vida que promouen<br />
la sostenibilitat. En aquesta tasca, hem <strong>de</strong> posar una<br />
atenció especial en els primers anys <strong>de</strong> la infantesa.<br />
Les investigacions <strong>de</strong>mostren que el cervell humà<br />
i els cicles biològics es <strong>de</strong>senvolupen amb rapi<strong>de</strong>sa i<br />
que les experiències que viuen els infants abans <strong>de</strong><br />
l’inici <strong>de</strong> la primària els configuren les aptituds, els<br />
valors, el comportament, els hàbits, les capacitats i<br />
la i<strong>de</strong>ntitat al llarg <strong>de</strong> tota la l’existència. Per tant,<br />
els primers anys <strong>de</strong> la vida proporcionen un ventall<br />
d’oportunitats per alimentar l’amor <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants per<br />
la natura i els costums, les pràctiques i l’estil <strong>de</strong> vida<br />
que fomenten la sostenibilitat (vegeu el requadre 6).<br />
En aquests primers anys s’adquireixen capacitats com<br />
les <strong>de</strong> la comunicació, la col·laboració, l’autonomia, la<br />
creativitat, la resolució <strong>de</strong> problemes i la perseverança,<br />
i s’estableix la motivació per a l’aprenentatge. 1<br />
Estem parlant d’una etapa i<strong>de</strong>al per plantejar-se com<br />
cal connectar els programes educatius <strong>de</strong> la primera<br />
infantesa amb una planificació sobre la sostenibilitat,<br />
ja que aquests programes han anat augmentant <strong>de</strong><br />
manera espectacular els últims anys, en part arran <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi <strong>de</strong> les estructures familiars i <strong><strong>de</strong>l</strong> nombre cada cop<br />
més alt <strong>de</strong> dones que entren a la població activa. Hi ha<br />
prop d’una tercera part d’infants als països occi<strong>de</strong>ntals<br />
industrialitzats que reben atenció fora <strong>de</strong> casa a partir <strong>de</strong><br />
l’any i fins i tot abans, i la major part <strong>de</strong> criatures segueix<br />
programes pensats per a la primera infància, si més no<br />
dos anys abans d’iniciar l’escola primària. Entre el 1999<br />
i el 2006, el percentatge mundial d’infants d’entre un<br />
i cinc anys matriculats a escoles bressol o institucions<br />
similars va passar <strong><strong>de</strong>l</strong> 33 % al 40 %. Ara bé, la proporció<br />
que assisteix a aquests centres varia molt segons el país.<br />
El 2006, es van enregistrar les xifres següents: un 14 %<br />
a l’Àfrica subsahariana, un 18 % als estats àrabs, un<br />
45 % a l’est <strong>de</strong> l’Àfrica i el Pacífic, un 65 % a l’Amèrica<br />
Llatina i a les Antilles i un 81 % a l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord i<br />
a l’Europa occi<strong>de</strong>ntal. 2<br />
l’educació a la primera infància pot<br />
contribuir al canvi<br />
L’educació a la primera infància pot ajudar a crear<br />
una cultura <strong>de</strong> sostenibilitat, sempre que s’emmarqui<br />
dins <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible, que el pla i les<br />
directius pedagògiques s’orientin cap a l’educació<br />
per a la sostenibilitat, que es reforci en aquest camp<br />
la formació <strong><strong>de</strong>l</strong> personal i que es comprometin en el<br />
procés els pares i les comunitats.<br />
Ingrid Pramling Samuelsson és professora d’educació infantil a la Universitat <strong>de</strong> Göteborg (Suècia).<br />
Yoshie Kaga és especialista en programes d’educació i atenció a la primera infància <strong>de</strong> la <strong>UNESCO</strong>.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 57
l’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 6. La sostenibilitat i les relacions entre éssers humans i natura<br />
els éssers humans <strong>de</strong>penen <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> natural per<br />
satisfer totes les seves necessitats bàsiques, entre<br />
les quals, l’aire, l’aigua, els aliments, l’energia i<br />
l’aixopluc. els estudis apunten que el contacte<br />
amb l’entorn natural, els éssers vius i els sistemes<br />
ecològics també és essencial per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
humà saludable, sobretot el <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong> jo<br />
saludable. els psicòlegs han constatat que infants<br />
i adults treuen partit <strong><strong>de</strong>l</strong> «<strong>de</strong>senvolupament ecològic»,<br />
en què creen una comprensió d’ells mateixos<br />
en relació amb el <strong>món</strong> no humà o avancen en<br />
aquest sentit.<br />
en canvi, les persones cada dia s’aïllen més<br />
<strong>de</strong> la natura. segons el 2008 Outdoor Recreation<br />
Participation Report, entre el 2006 i el 2007, la participació<br />
en activitats a l’aire lliure entre joves <strong>de</strong><br />
6 a 17 anys als eua va baixar un 11,6 %, i les limitacions<br />
més dràstiques en aquest sentit es van<br />
enregistrar a la franja d’edat d’entre 6 i 12 anys. el<br />
temps que passen els joves a dins va lligat a un<br />
augment <strong><strong>de</strong>l</strong>s nivells d’utilització d’ordinadors,<br />
ví<strong>de</strong>os i altra tecnologia i a un <strong>de</strong>scens <strong><strong>de</strong>l</strong>s nivells<br />
d’activitat física. els efectes negatius d’aquesta<br />
tendència en el camp <strong>de</strong> la salut estan prou documentats:<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>pressió a l’obesitat, passant per<br />
la diabetis.<br />
les investigacions indiquen que les experiències<br />
positives repeti<strong>de</strong>s, regulars i mantingu<strong>de</strong>s<br />
en entorns naturals influeixen a l’hora d’adoptar<br />
comportaments i estils <strong>de</strong> vida sostenibles. el<br />
periodista richard louv, en la seva obra <strong>de</strong> 2005<br />
Last Child in the Woods, parla <strong><strong>de</strong>l</strong>s avantatges<br />
psicològics i físics d’una major interacció amb la<br />
natura. les criatures són les que es po<strong>de</strong>n beneficiar<br />
més <strong>de</strong> les possibilitats <strong><strong>de</strong>l</strong> joc no estructurat<br />
en entorns seminaturals <strong>de</strong> prop <strong>de</strong> casa seva.<br />
aquestes experiències informals viscu<strong>de</strong>s a l’aire<br />
lliure po<strong>de</strong>n arribar a tenir més influència que<br />
l’educació ambiental formal que s’imparteix a<br />
l’aula i que ha anat agafant volada en els últims<br />
trenta anys. als eua, l’obra <strong>de</strong> louv va inspirar, el<br />
2007, l’esborrany <strong>de</strong> la llei «no child left Insi<strong>de</strong>»,<br />
pensada per garantir que tots els infants <strong><strong>de</strong>l</strong>s eua<br />
(especialment els més joves <strong><strong>de</strong>l</strong>s barris empo-<br />
brits <strong>de</strong> les ciutats) poguessin comptar amb un<br />
accés important i pedagògic a l’aire lliure a la<br />
natura. encara que no s’hagi aprovat la legislació,<br />
l’esborrany indica un augment <strong>de</strong> la consciència<br />
al si <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong> consum més important <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> quant a l’experiència <strong>de</strong> les generacions<br />
vinents amb l’entorn natural: l’aire lliure. l’educació<br />
a l’aire lliure i sobre l’entorn té una tradició <strong>de</strong><br />
molts anys en països com alemanya, noruega, el<br />
regne unit, austràlia i nova Zelanda. les seves<br />
iniciatives educatives formals sovint es complementen<br />
amb una important tradició <strong>de</strong> lleure a<br />
l’aire lliure i a la natura. en tenim exemples en el<br />
Wan<strong>de</strong>rvogel i el moviment d’albergs <strong>de</strong> joventut<br />
a alemanya, el friluftsliv a noruega (vida a l’aire<br />
lliure/vida a la natura) i la tradició <strong>de</strong> l’escoltisme<br />
i l’educació a l’aire lliure al regne unit, a austràlia<br />
i nova Zelanda. els campaments d’estiu als eua<br />
i al canadà, juntament amb la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong>s refugis<br />
al canadà, promouen una interacció activa amb<br />
els entorns naturals. el que agrupa totes aquestes<br />
activitats és l’intent <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar una relació<br />
en què es visquin, s’experimentin i es valorin els<br />
efectes <strong><strong>de</strong>l</strong> comportament humà en la natura i en<br />
el «jo».<br />
la relació més directa que tenen moltes persones<br />
amb la natura, sobretot les que viuen al <strong>món</strong><br />
occi<strong>de</strong>ntalitzat, <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> banda l’aire que respiren,<br />
és a través <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments i l’aigua que consumeixen.<br />
així doncs, les iniciatives encamina<strong>de</strong>s<br />
cap a una vida més sostenibles per mitjà <strong>de</strong> la tria<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments constitueixen un element essencial<br />
i integral <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi sistèmic cap a una cultura <strong>de</strong><br />
la sostenibilitat. les tendències com ara el moviment<br />
bioregional, la creació d’horts comunitaris<br />
i <strong>de</strong> mercat, l’augment <strong>de</strong> l’interès pel menjar<br />
<strong>de</strong> la zona i ecològic i l’opció <strong><strong>de</strong>l</strong> vegetarianisme<br />
apunten cap a un intent <strong>de</strong> restablir una relació<br />
entre els éssers humans i la natura més directa,<br />
immediata i enriquidora.<br />
—Almut Beringer<br />
Directora <strong>de</strong> Sostenibilitat,<br />
Universitat <strong>de</strong> Wisconsin<br />
58 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat<br />
El maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 es van reunir a Göteborg (Suècia)<br />
professionals i experts <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> la primera<br />
infància proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> 16 països en un seminari internacional<br />
sobre el paper <strong>de</strong> l’educació en aquesta franja<br />
d’edat <strong>de</strong> la infància en una societat sostenible. Els qui<br />
hi van participar van reconèixer que en les tradicions<br />
pedagògiques <strong>de</strong> la primera infància hi ha molts punts<br />
que casen amb l’educació per a la sostenibilitat, com<br />
ara el plantejament interdisciplinari, l’aprofitament<br />
<strong>de</strong> l’aire lliure per a l’aprenentatge, el fet d’adquirir<br />
coneixements a través d’experiències concretes i <strong>de</strong><br />
projectes <strong>de</strong> la vida real i la implicació <strong><strong>de</strong>l</strong>s pares i<br />
les comunitats. Una conferència subsegüent, també<br />
organitzada a Göteborg el novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, recomanava<br />
plantejar-se l’educació <strong>de</strong> la primera infància<br />
com un pas inicial per aprendre a viure <strong>de</strong> manera<br />
sostenible, donar més prioritat al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong><br />
polítiques, <strong>de</strong>dicar-hi més recursos i reunir el suport<br />
i la col·laboració entre sectors. 3<br />
És important que els objectius i els continguts<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s programes <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants casin amb l’educació<br />
per a la sostenibilitat. En aquest cas, l’educació<br />
ambiental no és l’únic component. L’educació en<br />
les primeres etapes <strong>de</strong> la vida, a més <strong>de</strong> fomentar<br />
l’amor i el respecte per la natura i <strong>de</strong> crear consciència<br />
sobre els problemes que vénen d’uns estils <strong>de</strong> vida<br />
insostenibles, ha d’estimular les perspectives i les<br />
habilitats bàsiques que permetran als infants actuar<br />
amb responsabilitat i informació prèvia. En comptes<br />
<strong>de</strong> seguir els tres punts bàsics <strong>de</strong> la lectura, l’escriptura<br />
i l’aritmètica, l’educació <strong>de</strong> la primera infància<br />
s’hauria <strong>de</strong> centrar en les set erres següents: reduir,<br />
reutilitzar, reciclar, respectar, reflexionar, reparar i<br />
responsabilitzar:<br />
• Reduir implica disminuir el consum d’aliments,<br />
materials i recursos, i això podria implicar el treball<br />
amb els pares sobre el problema <strong><strong>de</strong>l</strong> contacte <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
infants amb la publicitat que fomenta un consum<br />
sense límits.<br />
• Reutilitzar comporta <strong>de</strong>mostrar als infants que els<br />
materials es po<strong>de</strong>n fer servir moltes vega<strong>de</strong>s per a<br />
diferents objectius, a l’escola bressol i a casa.<br />
• Reciclar pot fomentar-se <strong>de</strong>manant a les criatures<br />
que portin a l’escola materials reciclables i els facin<br />
servir per a algunes activitats.<br />
• Respectar implica fomentar la comprensió i la<br />
<strong>de</strong>ferència per la natura i els processos naturals i<br />
reduir l’abast <strong>de</strong> l’alteració d’aquests processos.<br />
• Reflexionar és un hàbit i una tècnica <strong>de</strong> què<br />
tothom es beneficia en el treball per a la sostenibilitat.<br />
• Reparar exigeix ocupar-se <strong>de</strong> les joguines i altres<br />
objectes fets malbé i arreglar-los.<br />
• Responsabilitzar és aconseguir confiar en els<br />
infants perquè s’ocupin d’alguna cosa o facin<br />
alguna cosa <strong>de</strong> què es puguin sentir orgullosos. 4<br />
Al <strong>món</strong> hi ha moltes coses que els infants no<br />
coneixen. El fet <strong>de</strong> treballar per fer-los visible allò que<br />
no coneixen comporta crear-los oportunitats perquè<br />
<strong>de</strong>scobreixin allò <strong>de</strong>sconegut en el que fan i en el que<br />
utilitzen per treballar. Això exigeix que els ensenyants<br />
d’aquesta etapa siguin conscients <strong>de</strong> cap a on s’ha <strong>de</strong><br />
dirigir l’aprenentatge <strong>de</strong> l’infant. 5<br />
Així mateix, hi ha fenòmens que els ensenyants<br />
<strong>de</strong>sconeixen, sobretot pel que fa al futur. Des d’una<br />
perspectiva pedagògica, es tracta d’un repte complicat.<br />
Per abordar-lo, es podria intentar i<strong>de</strong>ntificar les<br />
coses <strong>de</strong> què es beneficiaran els infants en el futur.<br />
Eva Johansson apunta que la valentia, la integritat,<br />
el pensament crític i la responsabilitat són atributs<br />
personals necessaris que ens preparen per a un futur<br />
<strong>de</strong>sconegut. També és important alimentar la capacitat<br />
<strong>de</strong> reconèixer la injustícia i fomentar l’habilitat i la<br />
creativitat a l’hora <strong>de</strong> resoldre qüestions complexes.<br />
Els infants a qui es donen oportunitats <strong>de</strong> superar<br />
reptes, <strong>de</strong> cometre errors i <strong>de</strong> passar-ho bé a la recerca<br />
<strong>de</strong> possibles respostes estan mes preparats per acarar<br />
les complica<strong>de</strong>s qüestions que comporta el <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible. 6<br />
Caldria situar al centre <strong>de</strong> l’ensenyament i el treball<br />
amb els més petits la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’infant amb recursos,<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> ciutadà actiu, situat en una posició d’igualtat amb<br />
l’ensenyant, que treballa la comprensió i el significat<br />
amb els altres. L’«enfocament basat en projectes» és<br />
una estratègia pedagògica que aborda la disposició<br />
intel·lectual <strong>de</strong> l’infant i li permet examinar la base<br />
<strong>de</strong> les seves pròpies opinions, i<strong>de</strong>es i suposicions.<br />
Aquesta estratègia els ajuda a examinar els comportaments<br />
<strong>de</strong> les seves pròpies cultures i d’altres en termes<br />
d’implicació per a un <strong>de</strong>senvolupament sostenible. 7<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 59
Earth Sangha<br />
l’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
No cal inventar totalment pedagogies noves per<br />
«impartir» educació per a la sostenibilitat els primers<br />
anys. En comptes d’això, es pot partir <strong>de</strong> les tradicions<br />
pedagògiques. Arjen Wals assenyala les qualitats<br />
<strong>de</strong> la tradició pedagògica en l’educació <strong>de</strong> la primera<br />
infància que tenen una utilitat especial en el camp<br />
Alumnes <strong>de</strong> primària conreen un hort a la seva escola, a<br />
Washington.<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat, que són qualitats que no trobem<br />
en altres nivells <strong>de</strong> l’educació: «Per tant, tornem a<br />
l’escola bressol i investiguem per què aquestes institucions<br />
ofereixen més possibilitats d’emprendre la<br />
via cap a un <strong>món</strong> més sostenible que la major part<br />
<strong>de</strong> les nostres universitats. Les escoles bressol són, o<br />
haurien <strong>de</strong> ser, llocs on els més petits viuen i aprenen,<br />
exploren límits en un <strong>món</strong> segur i transparent, sense<br />
rerefons <strong>de</strong> cap mena [...]. A l’escola bressol no hi ha<br />
preguntes estúpi<strong>de</strong>s i sempre es disposa <strong>de</strong> temps per<br />
tocar qüestions i per interrogar». 8<br />
La recerca <strong>de</strong>mostra que l’ensenyament <strong>de</strong> coneixements<br />
tradicionals basats en un tema, corrent a<br />
les escoles, no dóna pas els millors resultats a l’hora<br />
<strong>de</strong> treballar qüestions relaciona<strong>de</strong>s amb el <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible, que és interdisciplinari per<br />
naturalesa.<br />
A més, s’ha <strong>de</strong>mostrat que per ajudar els més<br />
petits a assimilar valors i <strong>de</strong>senvolupar actituds i<br />
aprenentatges <strong>de</strong>sitjables és més efectiu treballar el<br />
comportament que ensenyar o predicar. Les criatures<br />
haurien <strong>de</strong> comptar amb uns mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s per imitar que<br />
personifiquin aquests valors i aquestes característiques<br />
i que es vegin «en directe» en els llocs quotidians,<br />
com ara els centres <strong>de</strong> preescolar, les escoles, les<br />
famílies o els diversos mitjans <strong>de</strong> comunicació. 9<br />
Les famílies són, en efecte, els primers<br />
educadors <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants. Són les que tenen una<br />
influència més important a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar<br />
les actituds, els valors, el comportament,<br />
els costums i les habilitats <strong><strong>de</strong>l</strong>s més<br />
petits. Precisament per això exerceixen una<br />
funció clau en l’educació per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible. Els avis, d’altra banda, solen<br />
guardar la saviesa antiga sobre uns sistemes <strong>de</strong><br />
vida que afavoreixen la convivència, la conservació<br />
<strong>de</strong> la natura <strong>de</strong> generació en generació<br />
i la cohabitació amb diferents espècies, una<br />
saviesa que cal explotar. Per tant, on no hi<br />
hagi a l’abast uns programes educatius formals<br />
per a la primera infància, es pot recórrer<br />
a l’educació no formal —com a component<br />
integral <strong>de</strong> programes comunitaris o d’altra<br />
mena— per proporcionar a pares i avis<br />
l’oportunitat <strong>de</strong> parlar sobre què es podria fer<br />
d’una altra manera a la vida corrent a fi <strong>de</strong> fomentar<br />
o possibilitar el <strong>de</strong>senvolupament sostenible. On no<br />
hi hagi programa educatiu <strong>de</strong> la primera infància, la<br />
participació <strong><strong>de</strong>l</strong>s pares pot enfortir el vincle entre el<br />
que s’es<strong>de</strong>vé al lloc on van els infants i a casa. 10<br />
estudis <strong>de</strong> casos pràctics sobre<br />
infants i sostenibilitat<br />
El seminari <strong><strong>de</strong>l</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 organitzat a Suècia<br />
posava en relleu una sèrie d’exemples sobre la manera<br />
d’implicar els infants en qüestions sobre <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible. En un cas d’Austràlia, per exemple,<br />
els petits compten amb diverses oportunitats d’actuar<br />
com a agents <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi cap a la sostenibilitat. Treballen<br />
en miniprojectes, com el <strong><strong>de</strong>l</strong>s dinars amb menys<br />
material <strong>de</strong> rebuig, la neteja responsable, la reutilització<br />
i el reciclatge d’objectes, l’organització d’horts,<br />
el registre <strong>de</strong> plantes autòctones, l’estètica ambiental,<br />
l’ús eficient <strong>de</strong> recursos naturals i la construcció d’una<br />
60 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat<br />
bassa. Treballen així mateix qüestions sobre l’estil <strong>de</strong><br />
vida, com ara la gestió <strong>de</strong> residus i el valor ecològic <strong>de</strong><br />
l’entorn que tenen més a prop. L’ensenyant planifica<br />
amb habilitat les activitats basant-se en els interessos<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s infants. Tots actuen en col·laboració i garanteixen<br />
que les interaccions i les <strong><strong>de</strong>l</strong>iberacions es basin<br />
en una pràctica reflexiva. 11<br />
Tenim un altre exemple d’estudi <strong>de</strong> cas pràctic al<br />
Japó, on es va aplicar l’enfocament basat en projectes<br />
en un centre <strong>de</strong> preescolar en relació amb el cicle <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
cuc <strong>de</strong> seda, un insecte fascinant. Al Japó, la seda i<br />
els cucs <strong>de</strong> seda s’han utilitzat <strong>de</strong> sempre i han tingut<br />
un significat cultural en la roba tradicional, i en canvi,<br />
les moreres —que proporcionen l’aliment natural<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s cucs <strong>de</strong> seda— estan <strong>de</strong>sapareixent <strong><strong>de</strong>l</strong>s entorns<br />
escolars. Els infants aprenien tot el cicle ecològic<br />
que envolta els cucs <strong>de</strong> seda i experimentaven amb<br />
les seves pròpies mans l’evolució <strong><strong>de</strong>l</strong>s capolls, que<br />
passen a erugues en menys <strong>de</strong> 25 dies; observaven el<br />
que menjaven les erugues i la producció <strong>de</strong> fibres <strong>de</strong><br />
seda. Si bé el projecte se centrava bàsicament en la<br />
natura, quan els ensenyants exposaven el tema <strong>de</strong> la<br />
roba i la indústria a la societat japonesa també tocaven<br />
qüestions <strong>de</strong> cultura i economia. 12<br />
L’últim exemple ens el proporciona Suècia. La planificació<br />
pedagògica i d’atenció a la primera infància a<br />
Suècia fa palès que els ensenyants són els responsables<br />
<strong>de</strong> fomentar el respecte pels valors intrínsecs <strong>de</strong> cada<br />
persona i també per l’entorn compartit. Se centra<br />
així mateix en l’actitud que s’ha d’inculcar als petits<br />
envers la natura i l’entorn per fer-los comprendre<br />
que formen part <strong><strong>de</strong>l</strong> seu procés <strong>de</strong> regeneració. En<br />
la planificació es <strong>de</strong>mana als ensenyants que abordin<br />
dilemes ètics i es consi<strong>de</strong>ra la igualtat <strong>de</strong> gènere com<br />
a condició prèvia per a una societat sostenible. 13<br />
reptes actuals en l’educació <strong>de</strong> la<br />
primera infància<br />
Tot i que la persona té la capacitat d’aprenentatge<br />
més oberta en el primers anys <strong>de</strong> la seva vida, aquests<br />
són els anys que en general reben menys suport en<br />
el <strong>món</strong> educatiu. Els polítics haurien <strong>de</strong> prestar més<br />
atenció a aquest camp per la importància crucial <strong>de</strong><br />
l’educació <strong>de</strong> qualitat en aquesta franja d’edat i assignar-hi<br />
educadors competents, a fi d’aconseguir uns<br />
membres <strong>de</strong> la societat actius i responsables. 14<br />
Hi ha altres camps i nivells educatius que po<strong>de</strong>n<br />
treure moltes ensenyances <strong>de</strong> les tècniques formatives<br />
<strong>de</strong> la primera infància, com ara l’enfocament<br />
pràctic, l’aprofitament <strong>de</strong> l’aire lliure com a mitjà<br />
d’ensenyament, la interdisciplinarietat, el mèto<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> projecte global, l’estímul <strong>de</strong> les iniciatives i els<br />
interessos <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants i la relació amb els pares i les<br />
comunitats.<br />
Amb la preocupació cada cop més gran d’aconseguir<br />
una població activa competitiva en una economia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s coneixements globalitzada es pressionen<br />
bàsicament les institucions <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l’ensenyament<br />
preescolar perquè preparin els infants per a<br />
l’escola i adquireixin les tècniques formals. Però<br />
aquestes institucions han <strong>de</strong> combatre la pressió<br />
<strong>de</strong> seguir una planificació apressada i totalment<br />
programada amb objectius pre<strong>de</strong>finits que es posen<br />
en pràctica a través d’un aprenentatge que es fa<br />
seguint l’experiència d’altri. Estem parlant d’uns<br />
anys i<strong>de</strong>als perquè els infants <strong>de</strong>senvolupin l’amor<br />
per l’entorn i aprenguin les set erres que els han<br />
d’ajudar a tenir-ne cura. 15<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 61
L’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
La publicitat s’associa a una tirallonga <strong>de</strong> problemes<br />
sanitaris i socials a què s’enfronten avui les criatures.<br />
L’Organització Mundial <strong>de</strong> la Salut i altres institucions<br />
<strong>de</strong> salut públiques i<strong>de</strong>ntifiquen la propaganda<br />
adreçada als infants com un factor significatiu <strong>de</strong><br />
l’epidèmia mundial d’obesitat infantil. D’altra banda,<br />
s’ha relacionat la publicitat i el màrqueting amb les<br />
alteracions alimentàries, la sexualització, la violència<br />
juvenil, les tensions familiars i el consum d’alcohol i<br />
tabac <strong><strong>de</strong>l</strong>s menors. 1<br />
Entre les conseqüències més preocupants <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
fet <strong>de</strong> permetre als experts en màrqueting un accés<br />
il·limitat als infants hi ha l’erosió <strong><strong>de</strong>l</strong> jo creatiu, clau<br />
per a un <strong>de</strong>senvolupament sa. La força comercial que<br />
impe<strong>de</strong>ix el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la capacitat natural<br />
<strong>de</strong> l’infant <strong>de</strong> jugar és esfereïdora. Sort que comença<br />
a sorgir un moviment per apartar la infància d’aquest<br />
màrqueting empresarial i que reneix l’interès per protegir<br />
la «fantasia» manual, no estructurada, pensada<br />
per als més petits. 2<br />
Per què és important el joc<br />
El joc és culturalment universal i fonamental per al<br />
benestar <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants, la qual cosa va portar les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s a englobar-lo en la llista <strong>de</strong> drets que cal<br />
garantir, en la seva Convenció <strong><strong>de</strong>l</strong> 1989 sobre els<br />
drets <strong>de</strong> l’infant. El joc és bàsic per a un <strong>de</strong>senvo-<br />
Susan Linn<br />
lupament sa, i el fet <strong>de</strong> garantir als petits el dret <strong>de</strong><br />
jugar és una peça clau per al <strong>món</strong> sostenible. Tot i<br />
així, al segle x x i, el joc manual i creatiu és una espècie<br />
en perill l’extinció. Potser l’amenaça més insidiosa i<br />
punyent contra els drets <strong>de</strong> l’infant és l’escalada <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
comerç en les vi<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s més joves <strong>de</strong> la societat. 3<br />
La capacitat <strong>de</strong> jugar <strong>de</strong> manera creativa és bàsica<br />
per estimular l’aptitud d’experimentar, d’actuar en<br />
comptes <strong>de</strong> reaccionar i <strong>de</strong> diferenciar el propi joc<br />
<strong>de</strong> l’entorn. D’aquesta manera, els infants s’enfronten<br />
a la vida i li donen un sentit. L’espiritualitat i els<br />
progressos en la ciència i en l’art tenen les seves arrels<br />
en el joc. El joc fomenta uns atributs essencials per al<br />
poble <strong>de</strong>mocràtic, com ara la curiositat, el raonament,<br />
l’empatia, el fet <strong>de</strong> compartir, la col·laboració i el<br />
sentit <strong>de</strong> la competència, la creença que la persona pot<br />
influir en el <strong>món</strong>. El joc creatiu fomenta la resolució<br />
<strong>de</strong> problemes <strong>de</strong> manera constructiva, el pensament<br />
divergent i la capacitat d’autoregulació. 4<br />
En el joc, la mainada és capaç <strong>de</strong> fer aparèixer <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
no-res, amb tot l’entusiasme <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, unes galetes,<br />
o <strong>de</strong> posar-se a parlar amb algun ésser que ningú més<br />
no pot veure, sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> tocar <strong>de</strong> peus a terra<br />
en el <strong>món</strong> «real».<br />
Un cop les criatures <strong>de</strong>senvolupen la capacitat<br />
<strong>de</strong> reconèixer simultàniament un objecte pel que és<br />
i pel que pot ser, ja són capaces <strong>de</strong> canviar el <strong>món</strong><br />
que els envolta per portar més enllà somnis i espe-<br />
Susan Linnn treballa a la Campaing for a Commercial-Free Childhood i a la Medical School <strong>de</strong> Harvard.<br />
62 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
rances i vèncer temors. Si se’ls proporciona temps i<br />
l’oportunitat, espontàniament passen al «joc <strong>de</strong> la<br />
imaginació» <strong>de</strong> posar lògica a la seva experiència, <strong>de</strong><br />
fer front a l’adversitat i <strong>de</strong> provar i assajar nous papers.<br />
També <strong>de</strong>senvolupen la capacitat d’aplicar el joc <strong>de</strong> la<br />
imaginació com a mitjà <strong>de</strong> curació, <strong>de</strong> coneixement<br />
d’un mateix i <strong>de</strong> creixement.<br />
De sempre s’ha assumit que quan les criatures<br />
tenen una estona <strong>de</strong> lleure inicien un tipus<br />
o altre <strong>de</strong> joc autodirigit o «lliure», amb<br />
una motivació que els ve més <strong>de</strong> dins que<br />
no pas d’unes forces externes. Tanmateix,<br />
per primera vegada a la història, aquest no<br />
és el cas. Entre el 1997 i el 2002, només<br />
en cinc anys, la quantitat <strong>de</strong> temps que<br />
van passar els infants <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA d’entre sis<br />
i vuit anys amb el joc imaginatiu —com<br />
ara disfressar-se o organitzar un joc amb<br />
transformacions imaginàries— es va reduir<br />
una tercera part. Més <strong>de</strong> la meitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s pares<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Japó i <strong>de</strong> França qualifiquen les compres<br />
com a activitat lúdica. Un estudi internacional<br />
realitzat en 16 països revelava que<br />
només un 27 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants practicava el<br />
joc imaginatiu i que només un 15 % <strong>de</strong> les<br />
mares consi<strong>de</strong>rava que el joc era essencial<br />
per a la salut <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus fills. 5<br />
Les criatures neixen amb una capacitat innata per<br />
al joc. Ara bé, quan els interessos comercials dominen<br />
una cultura, l’estímul <strong><strong>de</strong>l</strong> joc creatiu es pot convertir<br />
en una cosa contracultural: una amenaça per als<br />
beneficis empresarials. Els infants que practiquen el<br />
joc creatiu no <strong>de</strong>penen tant <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns <strong>de</strong> consum per<br />
divertir-se. Les ganes <strong>de</strong> jugar i la capacitat d’alegria<br />
i <strong>de</strong> compromís es basen més en ells mateixos i en<br />
el que ells aporten al <strong>món</strong> que no pas en el que<br />
el <strong>món</strong> els aporta a ells. Són actius en comptes <strong>de</strong><br />
reactius, ja que no necessiten que se’ls entretingui<br />
constantment.<br />
Les criatures que tenen facilitat pel joc imaginatiu<br />
dominen la transformació: són capaces <strong>de</strong> fer<br />
aparèixer qualsevol cosa per art <strong>de</strong> màgia i convertir<br />
un tronc, per exemple, en una vareta màgica, una<br />
espasa, un pal <strong>de</strong> vaixell o una eina per dibuixar a<br />
la sorra. La seva diversió no <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> la novetat <strong>de</strong><br />
l’adquisició, sinó <strong><strong>de</strong>l</strong> que po<strong>de</strong>n convertir <strong><strong>de</strong>l</strong> seu<br />
entorn. D’aquesta manera, és probable que tinguin<br />
els recursos interns per contrarestar els missatges que<br />
els empenyen cap a un consum excessiu.<br />
No disposen d’estudis realitzats al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong> temps<br />
que investiguin les ramificacions a llarg termini en<br />
criatures que no han practicat el joc creatiu, però<br />
una enquesta duta a terme entre 400 empresaris<br />
En una platja <strong>de</strong> l’Índia, un forat en una xarxa <strong>de</strong> porteria<br />
<strong>de</strong> futbol serveix per fer un joc.<br />
importants <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA revelava que una bona part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus nous empleats joves, que havien passat la<br />
infantesa en l’apogeu <strong>de</strong> la comercialització, presentaven<br />
mancances en i<strong>de</strong>es crítiques, en resolució <strong>de</strong><br />
problemes bàsics, en creativitat i innovació, virtuts<br />
que s’estimulen amb el joc creatiu. 6<br />
l’arrencada <strong>de</strong> l’esperit comercial<br />
L’efervescència <strong>de</strong> la liberalització governamental que<br />
va començar als EUA durant els vuitanta <strong><strong>de</strong>l</strong> segle<br />
passat, juntament amb la revolució digital, va donar<br />
com a resultat una escalada extraordinària <strong>de</strong> l’esperit<br />
comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants. El 1983, els experts<br />
en màrqueting <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA van invertir més <strong>de</strong> 100<br />
milions <strong>de</strong> dòlars tenint els infants com a objectiu,<br />
una quantitat insignificant si la comparem amb els<br />
17.000 milions <strong>de</strong> dòlars que s’hi gasten avui. Si bé<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 63<br />
©2006, cortesia <strong>de</strong> Photoshare
l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
bona part <strong>de</strong> l’impuls <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting <strong>de</strong>stinat a les<br />
criatures ve <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA, les empreses multinacionals<br />
difonen la tendència arreu (vegeu la taula 7). Només<br />
les empreses d’alimentació es gasten prop <strong>de</strong> 1.900<br />
milions <strong>de</strong> dòlars anuals en publicitat dirigida directament<br />
als infants <strong>de</strong> tot el <strong>món</strong>. 7<br />
Les activitats <strong>de</strong> lleure comercials crea<strong>de</strong>s als<br />
EUA ja fa anys que constitueixen un <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes<br />
d’exportació més rendibles <strong><strong>de</strong>l</strong> país. Molt abans <strong>de</strong><br />
l’escalada <strong>de</strong> la publicitat i el màrqueting dirigit a les<br />
criatures <strong><strong>de</strong>l</strong>s vuitanta, arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> coneixien Mickey<br />
Mouse. Però la combinació entre la globalització,<br />
la sofisticada tecnologia <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació i<br />
la política antireguladora <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA ha convertit més<br />
que mai els infants <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> en objectiu. Els avenços<br />
tecnològics, com el ví<strong>de</strong>o, el DVD i els canals <strong>de</strong><br />
televisió per cable i satèl·lit augmenten l’accés <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
experts en màrqueting a les criatures. I amb Internet<br />
i els vi<strong>de</strong>ojocs, actualment accessibles als reproductors<br />
d’MP3 i telèfons mòbils, van augmentant les vies<br />
d’arribar als més petits.<br />
La simple introducció <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
en pantalla electrònica en una cultura pot influir<br />
profundament en unes normes socials com ara els<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> bellesa, la dieta i les interaccions interpersonals.<br />
Un estudi clàssic posava en relleu l’augment<br />
<strong>de</strong> les alteracions alimentàries entre les dones <strong>de</strong> Fiji<br />
<strong>de</strong>sprés que arribés la televisió a l’illa, el 1995. També<br />
té els seus efectes la introducció d’una programació<br />
específica. El 1994, poc <strong>de</strong>sprés que arribés a Israel la<br />
Font: vegeu la nota 7.<br />
programació televisiva <strong>de</strong> la World Wrestling Entertainment<br />
(centrada en la promoció <strong>de</strong> la lluita lliure<br />
professional), els científics <strong>de</strong> l’àmbit social documentaven<br />
el que qualificaven d’epidèmia <strong>de</strong> lesions<br />
als patis <strong>de</strong> les escoles per la imitació <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments<br />
<strong>de</strong> lluita lliure que feien els infants. 8<br />
Les dues empreses que dominen el sector <strong>de</strong> les<br />
joguines, Hasbro i Mattel, creen pel·lícules i programes<br />
televisius per promocionar els seus productes a<br />
tot el <strong>món</strong>. El 2009, Hasbro va anunciar els seus plans<br />
<strong>de</strong> muntar la seva pròpia ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> televisió per cable<br />
infantil en col·laboració amb Discovery Channel, en<br />
què hi apareixerien marques populars com ara Tonka<br />
i My Little Pony. En un estudi internacional recent<br />
sobre activitats <strong>de</strong> lleure infantil, els investigadors<br />
expressaven la seva sorpresa per la poca diferència que<br />
hi havia actualment al <strong>món</strong> sobre la manera en què<br />
les criatures passaven el temps d’oci. 9<br />
Els crítics <strong>de</strong> la globalització <strong>de</strong>fineixen l’esperit<br />
comercial centrat en la infantesa com un po<strong>de</strong>rós<br />
vehicle per inculcar valors capitalistes a les criatures<br />
més petites. El missatge subjacent <strong>de</strong> gairebé<br />
tota la publicitat, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong><strong>de</strong>l</strong> producte<br />
que s’anuncia, és que les coses que comprem ens<br />
fan feliços. A banda que les investigacions sobre la<br />
felicitat <strong>de</strong>mostren que és fals, això d’inculcar a les<br />
criatures la i<strong>de</strong>a que els béns materials són bàsics per<br />
a la realització personal promou l’adquisició d’uns<br />
valors materialistes, que s’han associat a la <strong>de</strong>pressió<br />
i a la disminució <strong>de</strong> l’autoestima. La recerca <strong>de</strong>mos-<br />
Programa <strong>de</strong><br />
Taula 7. Exemples <strong>de</strong> màrqueting infantil d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
a la Xina, hi ha pares que paguen 1.000 dòlars per semestre per enviar els seus<br />
llengua anglesa fills a programes temàtics <strong>de</strong> disney per aprendre anglès. es diu que alguns<br />
<strong>de</strong> disney<br />
infants amb prou feines aprenen quatre paraules, però els seus esforços es<br />
recompensen amb productes barats <strong>de</strong> disney i accés a pel·lícules <strong>de</strong> disney<br />
prohibi<strong>de</strong>s pel govern.<br />
mcdonald’s a mesura que mcdonald’s amplia la seva presència a l’Índia, cada cop més<br />
happy meals infants <strong>de</strong>scobreixen les joguines <strong>de</strong> pel·lícules com Ice Age 3 i Madagascar amb<br />
les seves hamburgueses <strong>de</strong> pollastre i les patates fregi<strong>de</strong>s.<br />
spongebob una versió «viva» <strong><strong>de</strong>l</strong> personatge <strong>de</strong> dibuixos animats més popular <strong><strong>de</strong>l</strong> canal<br />
squarePants<br />
(bob esponja,<br />
Pantalons Quadrats)<br />
nickelo<strong>de</strong>on, <strong>de</strong> Viacom, ha visitat recentment escoles <strong>de</strong> namíbia. el programa<br />
s’emet a 171 mercats d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> en 25 llengües.<br />
64 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
tra que els infants que viuen amb uns valors més<br />
materialistes no és tan fàcil que adoptin estils <strong>de</strong> vida<br />
ambientalment sostenibles, com el <strong><strong>de</strong>l</strong> reciclatge o la<br />
conservació <strong>de</strong> l’aigua. 10<br />
l’impacte <strong>de</strong> l’esperit comercial<br />
en el joc<br />
L’activitat <strong>de</strong> lleure preferida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants d’avui, tant<br />
en els països industrialitzats com en els països en via<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, és la <strong>de</strong> mirar la televisió. Als<br />
EUA, les criatures es passen més hores davant <strong>de</strong> la<br />
pantalla <strong><strong>de</strong>l</strong> televisor que en qualsevol altra activitat,<br />
fora <strong>de</strong> dormir: unes quaranta hores a la setmana<br />
a fora <strong>de</strong> l’escola. Un 19 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants <strong>de</strong> menys<br />
d’un any <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA té un aparell <strong>de</strong> televisió a<br />
l’habitació. Al Vietnam, un 91 % <strong>de</strong> les mares<br />
afirma que els seus fills veuen sovint la televisió,<br />
el mateix que succeeix amb el 80 % <strong>de</strong> les<br />
mares <strong>de</strong> l’Argentina, <strong><strong>de</strong>l</strong> Brasil, <strong>de</strong> l’Índia i<br />
d’Indonèsia. 11<br />
La recerca precisa que com més temps passen<br />
les criatures davant <strong>de</strong> la pantalla, menys<br />
en <strong>de</strong>diquen al joc creatiu. El televisor, a<br />
diferència d’altres mitjans, com la lectura i la<br />
ràdio, que exigeixen la imaginació <strong>de</strong> sons o<br />
d’imatges visuals, fa tota la feina. Si bé hi ha<br />
proves que <strong>de</strong>mostren que alguns mitjans<br />
que utilitzen la pantalla po<strong>de</strong>n estimular els<br />
infants a jugar amb creativitat i a millorar algun<br />
tipus d’aprenentatge específic, quan la pantalla<br />
domina la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s petits —in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contingut— el que es crea és una amenaça,<br />
i no un estímul, per a la creativitat, el joc i la<br />
fantasia. 12<br />
Amb la possibilitat <strong>de</strong> veure programes<br />
en DVD, reproductors d’MP3 i mòbils, així com en<br />
TiVO i altres aparells <strong>de</strong> gravació que proporcionen<br />
programació «a la carta», es pot passar més d’una<br />
vegada un mateix programa, un fet nou a la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
infants. Les pantalles electròniques, amb les plataformes,<br />
són la principal via <strong>de</strong> què disposen els experts en<br />
màrqueting per arribar a les criatures. Aquí s’ajunten<br />
uns personatges encantadors, una tecnologia punta,<br />
uns embolcalls <strong>de</strong> colors atractius i unes estratègies<br />
comercials amb un bon finançament en campanyes<br />
coordina<strong>de</strong>s per copsar el cor, la ment i la imaginació<br />
<strong>de</strong> les criatures, i tot plegat els ensenya a valorar més<br />
allò que es compra que les seves pròpies creacions<br />
<strong>de</strong> fantasia.<br />
Avui, més que mai, els infants necessiten el temps,<br />
l’espai, els mitjans i el silenci bàsics per <strong>de</strong>senvolupar<br />
la seva capacitat <strong>de</strong> curiositat, creativitat, autoreflexió<br />
i compromís coherent amb el <strong>món</strong>. Però quan<br />
el consumisme i els valors materialistes dominen la<br />
societat ja no es valora el joc creatiu. Les joguines que<br />
estimulen la imaginació —blocs, elements d’art, nines<br />
i animals <strong>de</strong> peluix sense xips informàtics ni vincles<br />
amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació— es po<strong>de</strong>n utilitzar<br />
repetidament i d’una gran varietat <strong>de</strong> maneres, la<br />
Criatura mirant la televisió, però sense <strong>de</strong>ixar anar l’osset.<br />
qual cosa porta a disminuir la necessitat <strong>de</strong> gastar més<br />
diners en nous objectes. Un altre sistema encaminat<br />
a reduir aquest tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>speses són les biblioteques<br />
<strong>de</strong> joguines (vegeu el requadre 7). 13<br />
El prodigi <strong>de</strong> l’electrònica que caracteritza les<br />
joguines que es venen més avui és el protagonista <strong>de</strong><br />
les grans campanyes publicitàries. Són objectes que<br />
semblen divertits, però estan creats amb una mena<br />
d’obsolescència planificada. No han estat pensats,<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 65<br />
Leonid Mamchenkov
l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
una manera intel·ligent <strong>de</strong> què disposen molts<br />
pares per reduir el consumisme en la infantesa<br />
és a través <strong>de</strong> les biblioteques <strong>de</strong> joguines. són<br />
llocs que recor<strong>de</strong>n les biblioteques clàssiques,<br />
però d’on els infants s’enduen joguines i jocs en<br />
comptes <strong>de</strong> llibres.<br />
les biblioteques <strong>de</strong> joguines se situen al<br />
centre <strong>de</strong> la comunitat i apleguen les famílies per<br />
compartir objectes. segons una estimació, ja hi<br />
ha 4.500 biblioteques d’aquest estil escampa<strong>de</strong>s<br />
per 31 països. a nova Zelanda, per exemple, n’hi<br />
ha 217, i les utilitzen més <strong>de</strong> 23.000 criatures.<br />
aquestes biblioteques proporcionen joguines<br />
i jocs i aju<strong>de</strong>n els pares a estalviar diners. segons<br />
els valors <strong>de</strong> la comunitat on se situïn, els bibliotecaris<br />
po<strong>de</strong>n eliminar <strong><strong>de</strong>l</strong> seu fons joguines<br />
que no tinguin valor educatiu o que afermin uns<br />
valors <strong>de</strong> consum negatius, com les nines barbie<br />
i els cotxes i les armes <strong>de</strong> joguina.<br />
les biblioteques resolen també l’important<br />
dilema amb què s’enfronten els pares: com es<br />
po<strong>de</strong>n satisfer el drets bàsic <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants <strong>de</strong> jugar<br />
amb objectes variats i estimulants i evitar un<br />
consum i uns residus excessius? d’altra banda,<br />
ni <strong>de</strong> bon tros, per a l’ús <strong>de</strong> les criatures durant<br />
anys, ni tan sols uns mesos. S’han dissenyat per a la<br />
venda i prou. Si minva l’interès, encara millor: aviat<br />
en posaran al mercat una nova versió. Les joguines<br />
que parlen, que emeten sons o fan giravolts pel seu<br />
compte es mengen molta creativitat i, per tant, el<br />
valor, <strong>de</strong> les activitats lúdiques.<br />
Les joguines amb patent <strong>de</strong> marca formen un<br />
sector <strong>de</strong> gran envergadura, que l’any 2007 va generar,<br />
tan sols als EUA, 6.200 milions <strong>de</strong> dòlars. 14 Les<br />
joguines que representen personatges coneguts <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
mitjans <strong>de</strong> comunicació, amb veus, actuacions i personalitats<br />
establertes, lleven als infants l’oportunitat<br />
<strong>de</strong> practicar la seva pròpia creativitat, sobretot quan<br />
estan familiaritzats amb el programa d’on surt el personatge.<br />
Si no es troba pas la manera d’evitar que els<br />
experts en màrqueting se centrin en les criatures, les<br />
activitats lúdiques d’aquestes es limitaran a la imita-<br />
Requadre 7. Biblioteques <strong>de</strong> joguines<br />
les biblioteques <strong>de</strong> joguines aju<strong>de</strong>n els pares a<br />
reduir la influència <strong><strong>de</strong>l</strong> mercat sobre els seus fills.<br />
sovint, per als pares, les compres en botigues <strong>de</strong><br />
joguines solen comportar tensions i conflictes. el<br />
préstec a la biblioteca <strong>de</strong> joguines, d’altra banda,<br />
ofereix a les criatures una àmplia gamma d’objectes<br />
per triar i unes joguines que constitueixen un<br />
<strong>de</strong>safiament per a elles.<br />
el fet <strong>de</strong> compartir coses col·lectives també<br />
comporta unes valuoses lliçons per als petits,<br />
com la <strong>de</strong> la generositat, l’empatia i els valors<br />
ambientals. aquestes experiències positives <strong>de</strong><br />
compartir objectes solen ser encomanadisses, i<br />
normalment, a partir d’aquí, els pares passen a<br />
d’altres, com les <strong>de</strong> donar joguines, intercanviar<br />
roba <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants, regalar objectes <strong>de</strong> segona mà,<br />
fer-se socis <strong>de</strong> cooperatives <strong>de</strong> llibres, compartir<br />
cotxes i participar en «bancs <strong>de</strong> temps».<br />
—Lucie Ozanne és professora <strong>de</strong> Màrqueting<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Canterbury (Nova Zelanda)<br />
—Julie Ozanne és professora <strong>de</strong> Màrqueting<br />
<strong>de</strong> la Universitat Virginia Tech<br />
font: vegeu la nota 13.<br />
ció, la reactivitat i la <strong>de</strong>pendència envers les pantalles,<br />
en comptes <strong>de</strong> fomentar la creativitat, l’autoiniciació<br />
i l’exploració activa.<br />
en un <strong>món</strong> comercialitzat,<br />
cal cultivar el joc<br />
La protecció <strong><strong>de</strong>l</strong> dret al joc <strong>de</strong> les criatures va lligada<br />
<strong>de</strong> manera inextricable al seu dret <strong>de</strong> créixer i<br />
<strong>de</strong>senvolupar-se sense que els interessos comercials<br />
en <strong>de</strong>bilitin el procés. Les lleis que protegeixen els<br />
infants contra el màrqueting empresarial varien molt<br />
segons el lloc, però molts països compten bàsicament<br />
amb l’autoregulació <strong><strong>de</strong>l</strong> sector. Trobem les lleis més<br />
estrictes en aquest sentit a la província cana<strong>de</strong>nca <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Quebec, que prohibeix els anuncis televisius adreçats<br />
a infants <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> tretze anys, i a Noruega<br />
i Suècia, que prohibeixen aquest tipus <strong>de</strong> publicitat<br />
66 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
adreçada als qui no n’han fet dotze. A Grècia, no es<br />
po<strong>de</strong>n emetre anuncis <strong>de</strong> joguines abans <strong>de</strong> les <strong>de</strong>u<br />
<strong>de</strong> la nit i estan prohibits els <strong>de</strong> joguines bèl·liques.<br />
França prohibeix els programes televisius pensats per<br />
a infants <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> tres anys. 15<br />
Tanmateix, amb Internet i les emissions per satèllit,<br />
la publicitat cada vegada arriba a més infants <strong>de</strong><br />
tots els països, cosa que fa que la tasca <strong>de</strong> la regulació<br />
sigui molt complexa, tot i que cada dia més essencial.<br />
Els canvis en la política legislativa volen el seu temps<br />
i sovint topen amb una resistència contun<strong>de</strong>nt i ben<br />
finançada per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s interessos <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting.<br />
Així doncs, la tasca <strong>de</strong> «rescatar» el joc en un <strong>món</strong><br />
comercialitzat resta en mans d’organitzacions no<br />
governamentals (ONG) i grups professionals que<br />
treballen per influir en la política, establir límits d’accés<br />
<strong>de</strong> la publicitat als infants i donar un cop <strong>de</strong> mà<br />
als pares i ensenyants perquè estimulin el joc creatiu.<br />
Les institucions públiques, com les biblioteques i<br />
els museus, po<strong>de</strong>n oferir oportunitats educatives <strong>de</strong><br />
creació alternatives (vegeu el requadre 8). 16<br />
Les iniciatives organitza<strong>de</strong>s per aturar l’explotació<br />
comercial <strong>de</strong> la infància són a les beceroles, però<br />
van creixent. Les pressions exerci<strong>de</strong>s per les ONG<br />
han portat el govern <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit a regular la<br />
propaganda <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats aliments a la televisió. Al<br />
Brasil, gràcies al treball <strong><strong>de</strong>l</strong> grup <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa nacional<br />
Criança e Consumo, la ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> televisió estatal <strong>de</strong><br />
Sao Paulo ja no emet publicitat per a infants i estan<br />
plantejant l’aprovació a la legislatura nacional d’una<br />
llei que prohibeixi la publicitat dirigida als infants. 17<br />
Als EUA, on hi ha una regulació <strong>de</strong> la propaganda<br />
dirigida als infants menys estricta que a la majoria<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcies industrialitza<strong>de</strong>s, les pressions exerci<strong>de</strong>s<br />
per grups com Campaing for a Commercial-<br />
Free Childhood han obligat empreses com Disney i<br />
McDonald’s a canviar algunes <strong>de</strong> les seves estratègies<br />
<strong>de</strong> màrqueting. La Comissió <strong>de</strong> Comunicacions<br />
Fe<strong>de</strong>rals va iniciar una revisió <strong>de</strong> la normativa <strong>de</strong><br />
televisió per a infants amb l’objectiu <strong>de</strong> satisfer les<br />
noves <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la tecnologia digital. D’altra<br />
banda, organitzacions professionals com l’American<br />
Aca<strong>de</strong>my of Pediatrics i l’American Psychological<br />
Association han publicat recomanacions, entre les<br />
quals <strong>de</strong>staca la recomanació que els infants <strong>de</strong> menys<br />
<strong>de</strong> dos anys no han <strong>de</strong> veure la televisió, la limitació<br />
<strong>de</strong> l’exposició a la pantalla <strong><strong>de</strong>l</strong>s més grans i el control<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s anuncis i la propaganda dirigits als <strong>de</strong> menys <strong>de</strong><br />
vuit anys. 18<br />
Grups especials <strong>de</strong> professionals <strong>de</strong> la sanitat i <strong>de</strong><br />
l’educació s’han unit per publicar clars manifestos<br />
sobre la importància <strong><strong>de</strong>l</strong> joc i la necessitat <strong>de</strong> limitar<br />
l’accés <strong>de</strong> les criatures a la publicitat. Al Regne Unit,<br />
unes quantes personalitats <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s, com l’arquebisbe<br />
<strong>de</strong> Canterbury, l’autor <strong>de</strong> llibres infantils Phillip<br />
Pullman i diversos membres <strong><strong>de</strong>l</strong> Parlament, han<br />
coincidit amb professionals <strong>de</strong> l’educació i la salut a<br />
lamentar l’estat <strong>de</strong> la infància al país, bo i <strong>de</strong>manant<br />
la limitació <strong>de</strong> l’accés <strong>de</strong> les criatures a la publicitat i<br />
<strong>de</strong>fensant més oportunitats <strong>de</strong> joc creatiu. 19<br />
Les iniciatives encamina<strong>de</strong>s a limitar el contacte<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s infants amb la publicitat i a promoure el joc<br />
creatiu tenen el suport d’un reconeixement cada cop<br />
més estès sobre la necessitat d’establir una relació<br />
entre les criatures i la natura. Els estudis indiquen<br />
que els infants juguen d’una manera més creativa<br />
en espais verds. Arran <strong>de</strong> la feina duta a terme per<br />
les bases d’algunes ONG com Children & Nature<br />
Network, el Congrés <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA s’està plantejant la<br />
llei <strong>de</strong> No Child Left Insi<strong>de</strong> («que cap criatura no es<br />
quedi a dins»), que proporciona finançament perquè<br />
els professors utilitzin els patis i els espais verds <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
voltants <strong><strong>de</strong>l</strong> centre docent com a aules. Als Països<br />
Baixos, els activistes en el camp <strong>de</strong> la conservació i<br />
el medi ambient —en col·laboració amb el Ministeri<br />
d’Agricultura, Natura i Seguretat Alimentària— exigeixen<br />
al Parlament suport per a unes iniciatives<br />
importants encamina<strong>de</strong>s a establir contacte entre els<br />
infants i la natura. A Alemanya estan prosperant els<br />
Waldkin<strong>de</strong>rgärtens, institucions preescolars on els<br />
infants passen les hores lectives a la natura. 20<br />
Les generacions anteriors donaven per fet que els<br />
infants passaven el temps <strong>de</strong> lleure jugant. Però això<br />
ara ja no és així. El joc és una espècie en perill d’extinció<br />
i cal una feina conscient i <strong>de</strong> col·laboració per<br />
recuperar la fantasia per a les futures generacions. Un<br />
<strong>món</strong> en què milions d’infants creixin sense joc seria<br />
un <strong>món</strong> privat d’alegria, creativitat, pensament crític,<br />
individualitat i sentit, tot el que fa que valgui la pena<br />
viure. Hem <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar jugar les criatures.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 67
l’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 8. Transformació <strong>de</strong> l’Aca<strong>de</strong>my of Sciences <strong>de</strong> Califòrnia<br />
la transformació periòdica és important per a<br />
totes les institucions, però especialment per als<br />
museus d’història natural, que en general sembla<br />
que estan més abocats al passat que al futur:<br />
són més «vitrines <strong>de</strong> curiositats» que exhibeixen<br />
formes històriques <strong>de</strong> vida que no pas institucions<br />
que plantin cara als problemes més urgents<br />
d’avui i <strong>de</strong> <strong>de</strong>mà. una funció clara <strong><strong>de</strong>l</strong>s museus<br />
d’història natural és la <strong>de</strong> facilitar a les persones<br />
<strong>de</strong> totes les edats l’aprenentatge sobre la natura i<br />
les ciències <strong>de</strong> la vida. Per als museus, el compromís<br />
públic no hauria <strong>de</strong> ser una missió secundària,<br />
sinó una <strong>de</strong> primària. tenint en compte això i<br />
també la realitat econòmica —els museus tenen<br />
<strong>de</strong>speses i <strong>de</strong>penen <strong><strong>de</strong>l</strong>s visitants que paguen—,<br />
les exposicions han <strong>de</strong> ser científicament precises<br />
i alhora han d’atraure un ampli ventall <strong>de</strong><br />
persones. una institució que ha abordat aquesta<br />
qüestió és l’aca<strong>de</strong>my of sciences <strong>de</strong> califòrnia,<br />
amb seu a san francisco, on no ha quedat intacta<br />
cap <strong>de</strong> les seves funcions. el <strong>de</strong>safiament era el<br />
<strong>de</strong> convertir la institució en ecològica i sostenible<br />
—en l’àmbit intel·lectual, econòmic, educatiu i <strong>de</strong><br />
funcionament—, tot i mantenir-se fi<strong><strong>de</strong>l</strong> a la missió<br />
bàsica <strong>de</strong> l’aca<strong>de</strong>my: ser el museu d’història<br />
natural més atractiu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, inspirar curiositat<br />
sobre el <strong>món</strong> natural als visitants <strong>de</strong> totes les<br />
edats, ampliar els coneixements naturals sobre<br />
aquest i transmetre la responsabilitat <strong>de</strong> conservar-lo;<br />
animar els joves visitants a optar per<br />
carreres <strong>de</strong> ciències; millorar la formació en ciències<br />
a tots els nivells; realitzar recerca <strong>de</strong> la millor<br />
qualitat sobre qüestions <strong>de</strong> màxima importància,<br />
i reeixir econòmicament.<br />
l’aca<strong>de</strong>my va iniciar la seva transformació<br />
amb un nou edifici que es va acabar el 2008: una<br />
necessitat, ja que un terratrèmol en va danyar<br />
l’antic el 1989. aquest edifici va rebre la màxima<br />
puntuació, el platí, en el sistema d’avaluació <strong>de</strong><br />
lea<strong>de</strong>rship in energy and environmental <strong>de</strong>sign.<br />
<strong>de</strong> fet, mitjançant l’explotació d’una sèrie <strong>de</strong> tecnologies<br />
i estratègies <strong>de</strong> construcció ecològica,<br />
entre les quals cal citar material reciclat, ventilació<br />
natural, generació d’energia solar i teulat viu, va<br />
superar el llindar <strong>de</strong> la certificació <strong><strong>de</strong>l</strong> platí. avui,<br />
la nova aca<strong>de</strong>my consumeix un 30-35 % menys<br />
d’energia que el típic edifici d’aquest estil, genera<br />
213.000 kilowatts-hora d’electricitat solar i evita<br />
l’escorriment <strong>de</strong> 13,6 milions <strong>de</strong> litres d’aigua<br />
amb el seu teulat viu, que d’altra banda constitueix<br />
una exhibició popular per a les visites.<br />
Juntament amb una nova estructura física,<br />
l’aca<strong>de</strong>my ha incorporat noves particularitats<br />
innovadores per atraure més públic. en <strong>de</strong>staquem<br />
algunes:<br />
• entrada lliure un dia al mes i sempre gratuïta<br />
per a classes senceres.<br />
• un «laboratori <strong>de</strong> projectes» amb mur <strong>de</strong> vidre,<br />
on els visitants po<strong>de</strong>n veure el treball <strong><strong>de</strong>l</strong>s científics<br />
i seguir-ne els <strong>de</strong>talls amb pantalles <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>o<br />
connecta<strong>de</strong>s.<br />
• un lloc web molt complet, que ofereix material<br />
<strong>de</strong> planificació <strong>de</strong> classes, blocs <strong>de</strong> diversos<br />
científics i un ví<strong>de</strong>o en directe <strong>de</strong> les illes farallon,<br />
una reserva natural on no s’admeten visitants.<br />
• una institució d’ensenyants sobre ciència i sostenibilitat<br />
que contracta cada any professorat<br />
d’escola elemental.<br />
• un programa anomenat nightlife per atraure el<br />
grup d’edat menys representat en les visites: <strong>de</strong><br />
21 a 40 anys. cada dijous al vespre, els visitants<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 21 anys po<strong>de</strong>n aprofitar per veure<br />
exposicions, assistir a presentacions científiques,<br />
fer una copa i gaudir d’actuacions <strong>de</strong><br />
discjòqueis en directe, cosa que converteix l’aca<strong>de</strong>my<br />
en el punt <strong>de</strong> trobada més «enrotllat» <strong>de</strong><br />
san francisco.<br />
Ja sigui a través <strong>de</strong> nightlife o <strong>de</strong> les visites<br />
escolars, l’aca<strong>de</strong>my cada vegada arriba a més<br />
persones i els fa plantejar dues preguntes essencials<br />
<strong>de</strong> la nostra era: com va néixer i evolucionar<br />
la vida i com es pot mantenir?<br />
—Gregory C. Farrington<br />
Director <strong>de</strong> la California<br />
Aca<strong>de</strong>my of Sciences<br />
font: vegeu la nota 16.<br />
68 WWW.WorldWatch.org
El replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar:<br />
el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú<br />
Per a la immensa majoria d’alumnes d’escoles <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
països industrialitzats, el menjar que se serveix al<br />
menjador moltes vega<strong>de</strong>s és quelcom que cal suportar<br />
i no pas una cosa que dóna satisfacció: un ritual <strong>de</strong><br />
pas cap al <strong>món</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong>s adults, en què el menjar sa és<br />
més l’excepció que no pas la norma, tal com posen<br />
<strong>de</strong> manifest els problemes relacionats amb la dieta,<br />
que van en augment.<br />
Val a dir, però, que en els països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
milions <strong>de</strong> criatures han <strong>de</strong> suportar<br />
coses molt pitjors, ja que en molts casos, el menjar<br />
escolar continua brillant per la seva absència.<br />
En <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s parts d’Europa, <strong>de</strong> l’Amèrica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Nord i <strong>de</strong> l’Àfrica, les coses comencen a canviar.<br />
S’han superat ja els <strong>de</strong>bats sobre si les entitats públiques<br />
són capaces <strong>de</strong> proporcionar un servei d’alimentació<br />
a l’escola sa. Ja és prou clar: hi ha aquesta<br />
possibilitat, perquè les entitats públiques ja l’estan<br />
posant en pràctica. Amb la utilització a<strong>de</strong>quada <strong>de</strong> la<br />
contractació pública —el po<strong>de</strong>r d’adquisició— es pot<br />
aconseguir un servei <strong>de</strong> menjador escolar sostenible,<br />
que reporti divi<strong>de</strong>nds socials, econòmics i ambientals<br />
i alhora promogui una cultura <strong>de</strong> la sostenibilitat. El<br />
menjar sa a l’escola en general també té una relació<br />
amb les millores en el comportament, sobretot en<br />
termes <strong>de</strong> nivells <strong>de</strong> concentració i capacitat d’aprenentatge<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s infants. 1<br />
Kevin Morgan i Roberta Sonnino<br />
Si bé la qüestió <strong>de</strong> la contractació pública s’ha<br />
<strong>de</strong>splegat amb gran bombo per satisfer les prioritats<br />
estratègiques —sobretot per a la creació <strong>de</strong> tecnologies<br />
militars als EUA o d’energia nuclear a França—,<br />
tanmateix en compta<strong>de</strong>s ocasions s’ha fet servir per a<br />
coses tan prosaiques com el menjar fresc a les escoles,<br />
als hospitals i a les institucions d’atenció en general.<br />
Afortunadament, cada vegada hi ha més persones que<br />
s’adonen que el menjar sa ha <strong>de</strong> ser en si una prioritat<br />
estratègica per valorar realment la salut humana, la<br />
justícia social i la integritat ambiental: els principis<br />
clau <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible.<br />
El servei <strong>de</strong> menjador d’una escola és la prova<br />
<strong>de</strong> foc <strong><strong>de</strong>l</strong> compromís polític d’una societat amb el<br />
<strong>de</strong>senvolupament sostenible, ja que s’ofereix a una<br />
població jove i vulnerable, amb uns gustos i uns<br />
hàbits en procés <strong>de</strong> formació. Ara bé, proporcionar<br />
un servei <strong>de</strong> menjador sostenible a l’escola és una<br />
tasca que comporta més <strong>de</strong>safiament <strong><strong>de</strong>l</strong> que sembla.<br />
En efecte, malgrat l’estereotip que es tracta d’un<br />
servei simple, el menjador escolar forma part d’una<br />
ecologia prou complexa, en què cal sincronitzar una<br />
sèrie <strong>de</strong> variables. Perquè resulti efectiva, la reforma<br />
<strong>de</strong> l’alimentació a l’escola exigeix uns canvis en tot el<br />
sistema, sobretot si tenim en compte les inter<strong>de</strong>pendències<br />
que comporta el procés <strong>de</strong> portar els aliments<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> camp al plat.<br />
Kevin Morgan és professor <strong>de</strong> Governança i Desenvolupament i Roberta Sonino, professora <strong>de</strong> Política<br />
i Planificació <strong>de</strong> l’School of City and Regional Planning <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Cardiff.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 69
Dylan Oliphant<br />
el replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
la creació d’unes noves generacions<br />
<strong>de</strong> consumidors informats<br />
Com que les escoles formen part <strong>de</strong> les seves comunitats,<br />
no po<strong>de</strong>n resoldre els problemes socials pel seu<br />
compte, sobretot quan es tracta d’una qüestió tan<br />
complexa com els costums <strong>de</strong> les persones en relació<br />
amb la dieta. Pràcticament en totes les societats on<br />
s’ha difós, el missatge <strong>de</strong> l’«alimentació sana» s’ha<br />
enfrontat a dos extraordinaris obstacles: ha quedat<br />
ofegat pel «menjar porqueria», que l’eclipsa quant<br />
a <strong>de</strong>spesa publicitària, i pel fet que la comunitat<br />
sanitària pública ha donat per fet que, per introduir<br />
un canvi cultural, n’hi ha prou proporcionant la<br />
informació correcta al poble.<br />
La disposició envers una alimentació sana és una<br />
capacitat que s’adquireix en l’àmbit social i és el<br />
resultat <strong>de</strong> l’aprenentatge amb la família i els amics,<br />
a casa i a l’escola. Un plantejament d’«escola global»<br />
—que inclou el missatge d’una alimentació sana en<br />
un conjunt educatiu més ampli, que subratlla els<br />
vincles positius entre alimentació, forma física, salut<br />
i benestar físic i mental— pot tenir una influència<br />
positiva sobre el que mengen les criatures a l’escola<br />
i a fora, i en aquest sentit, exerceix una funció clau<br />
a l’hora <strong>de</strong> promoure una alimentació més saludable<br />
a les escoles.<br />
Es podria millorar: dinar en una cafeteria d’institut <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA.<br />
Això sí, és importantíssim que els valors i les actituds<br />
respecte <strong>de</strong> l’alimentació sana configurin tots els<br />
aspectes <strong>de</strong> l’entorn escolar —l’aula, el menjador, la<br />
màquina expenedora, fins i tot els patis <strong>de</strong> l’escola—<br />
per garantir que el paisatge i les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> la institució<br />
siguin compatibles i es reforcin mútuament. Quan el<br />
plantejament d’escola global proporciona diversió,<br />
estímul i millora, reporta uns divi<strong>de</strong>nds importants<br />
fins i tot en els entorns socials més complicats, i crea<br />
l’ingredient més important d’un servei <strong>de</strong> menjador<br />
escolar sostenible: uns consumidors informats que<br />
es preocupen per l’origen <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments que ingereixen.<br />
la creació d’unes ca<strong>de</strong>nes<br />
alimentàries sostenibles amb la<br />
reforma <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar<br />
Si bé és prou evi<strong>de</strong>nt que la funció <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador<br />
escolar ajuda a crear noves generacions <strong>de</strong> consumidors<br />
informats, la població en general no veu les<br />
escoles com a mercat per als productors d’aliments<br />
<strong>de</strong> qualitat. Hi ha molts països, però, que fan servir<br />
la reforma alimentària a l’escola com a mitjà per crear<br />
noves ca<strong>de</strong>nes <strong>de</strong> proveïment que posin l’accent en el<br />
consum <strong>de</strong> menjar <strong>de</strong> «qualitat» que se sol associar a<br />
aliments frescos, <strong>de</strong> proximitat. 2<br />
Als EUA, una <strong>de</strong> les característiques <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
moviment «Del camp a l’escola», que ha<br />
contribuït a vincular <strong>de</strong> nou aquestes institucions<br />
amb els productors d’aliments <strong>de</strong><br />
la zona, és la <strong>de</strong> garantir que el que se serveix<br />
al menjador escolar ve <strong><strong>de</strong>l</strong>s proveïdors<br />
<strong>de</strong> proximitat. Actualment, més <strong>de</strong> 1.000<br />
escoles <strong>de</strong> 38 estats adquireixen productes<br />
frescos als agricultors <strong>de</strong> la seva zona.<br />
«Productes <strong>de</strong> la terra al menjador escolar»<br />
també s’ha convertit en una prioritat en<br />
molts països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament,<br />
on el Programa Mundial d’Aliments <strong>de</strong> les<br />
Nacions Uni<strong>de</strong>s ha intentat substituir les<br />
importacions <strong>de</strong> productes alimentaris (en<br />
què es basaven els programes <strong>de</strong> menjador<br />
convencionals) per productes <strong>de</strong> proximitat.<br />
Aquesta iniciativa revolucionària, que<br />
70 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú<br />
ha tingut un èxit especial al Brasil i a Ghana, té com<br />
a objectiu la creació <strong>de</strong> mercats per als productors <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
lloc concret dins <strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> promoció <strong>de</strong> la salut<br />
i l’educació <strong><strong>de</strong>l</strong>s alumnes implicats. 3<br />
Uns sistemes alimentaris sostenibles no són <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
tot sinònims d’uns sistemes alimentaris <strong><strong>de</strong>l</strong> país. Tot<br />
i que no hi ha raons per donar per suposat que els aliments<br />
produïts al país són inherentment millors que<br />
els importats, no hi ha dubte que la <strong>de</strong>manda d’una<br />
alimentació escolar més sana crea importants oportunitats<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament econòmic, sempre que els<br />
proveïdors locals disposin <strong><strong>de</strong>l</strong> producte a<strong>de</strong>quat i <strong>de</strong> la<br />
infraestructura per distribuir-lo. Per tant, la reforma<br />
<strong>de</strong> l’alimentació a l’escola té una funció clau a l’hora<br />
<strong>de</strong> crear noves oportunitats per als petits productors,<br />
a qui la globalització <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema alimentari sovint ha<br />
marginat i, en moltes ocasions, <strong>de</strong>splaçat. 4<br />
traiem profit <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r d’adquisició<br />
L’adjudicació pública <strong>de</strong> serveis és l’instrument més<br />
punyent per crear un servei <strong>de</strong> menjador escolar sostenible,<br />
però en alguns països se n’ha minat el potencial<br />
amb interpretacions limita<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> que representa<br />
la relació qualitat-preu. A les cultures on es contracta<br />
sobre la base <strong><strong>de</strong>l</strong> preu, com al Regne Unit i als EUA,<br />
el principal obstacle per a una proveïment sostenible<br />
ha estat la tendència sistèmica <strong>de</strong> fer passar el preu<br />
baix per la millor oferta, tendència que els responsables<br />
<strong>de</strong> proveïment i els gestors <strong>de</strong> càtering justifiquen<br />
sovint referint-se a l’ampli context regulador <strong>de</strong> la<br />
seva feina. A Itàlia, en canvi, tal com exposem més<br />
endavant, la millor oferta incorpora tant atributs culturals<br />
com econòmics, fet que permet a les autoritats<br />
locals tenir en compte els trets qualitatius <strong><strong>de</strong>l</strong> servei<br />
a l’hora <strong>de</strong> concedir contractes.<br />
Al Regne Unit, sovint s’han consi<strong>de</strong>rat les normatives<br />
europees <strong>de</strong> contractació pública com a<br />
barreres per a la reforma alimentària a l’escola. Però<br />
si comparem el plantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit amb<br />
el que s’ha aplicat <strong>de</strong> sempre a Itàlia, país subjecte a<br />
les mateixes regulacions <strong>de</strong> la Unió Europea, veiem<br />
clar que es tracta d’un problema d’interpretació. On<br />
el Regne Unit s’ha mostrat cautelós, Itàlia ha estat<br />
agosarada; on el Regne Unit ha posat l’accent en la<br />
relació entre qualitat i preu en el sentit més limitat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> terme econòmic, Itàlia ha buscat l’oferta en el<br />
sentit més ampli <strong><strong>de</strong>l</strong> terme. Trobarem l’explicació<br />
d’aquestes interpretacions divergents en la interacció<br />
entre valors culturals i voluntat política, i en el cas<br />
d’Itàlia, s’assigna un alt valor a l’adquisició pública <strong>de</strong><br />
productes feta amb creativitat, fortament vinculada a<br />
l’estacionalitat i a la territorialitat. En resum: la normativa<br />
<strong>de</strong> contracció pública <strong>de</strong> la UE no representa<br />
cap barrera si les entitats públiques tenen competències<br />
i confiança per aplicar el po<strong>de</strong>r d’adquisició dins<br />
d’aquestes normes. 5<br />
Als EUA també s’ha interpretat la normativa<br />
d’adquisició pública com a barrera que impedia que<br />
els districtes escolars compressin aliments produïts<br />
a la zona per als programes <strong>de</strong> menjador escolar. El<br />
Departament d’Agricultura <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA interpreta les<br />
normes amb molta prudència, bo i afirmant que els<br />
districtes escolars no po<strong>de</strong>n especificar preferències<br />
geogràfiques locals a l’hora <strong>de</strong> fer les seves propostes,<br />
una interpretació impugnada amb contundència per<br />
altres experts legals. No hi hauria res que fomentés<br />
més la causa <strong>de</strong> l’adquisició pública d’aliments locals<br />
per a les escoles <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA que una clarificació <strong>de</strong> la<br />
normativa, <strong>de</strong> manera que les lleis fe<strong>de</strong>rals i estatals<br />
promocionessin <strong>de</strong> manera explícita i positiva els<br />
productes locals. 6<br />
els capdavanters <strong>de</strong> la revolució als<br />
menjadors escolars<br />
Cadascuna <strong>de</strong> les reformes que hem explicat —el<br />
plantejament <strong>de</strong> l’escola global, la creació d’unes<br />
ca<strong>de</strong>nes alimentàries sostenibles i l’adquisició pública<br />
creativa— és un important repte en si. Però el més<br />
<strong>de</strong>stacat és la sincronització <strong>de</strong> les reformes perquè<br />
tinguin un efecte sinergètic, <strong>de</strong> reforçament mutu.<br />
Vet aquí el que tenen en comú els capdavanters <strong>de</strong><br />
la reforma <strong>de</strong> l’alimentació a l’escola: tots reconeixen<br />
el caràcter ecològic i inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong> servei d’alimentació<br />
a l’escola.<br />
Tot i que arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> la població va prenent<br />
consciència <strong><strong>de</strong>l</strong> paper <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar en la<br />
promoció <strong><strong>de</strong>l</strong>s objectius d’un <strong>de</strong>senvolupament sostenible,<br />
hi ha dos països que es po<strong>de</strong>n consi<strong>de</strong>rar<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 71
el replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
pioners en la revolució <strong>de</strong> l’alimentació escolar:<br />
Escòcia i Itàlia. Efectivament, en aquests països s’han<br />
tingut en compte els tres aspectes fonamentals <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
procés <strong>de</strong> la reforma escolar, fet que reflecteix una<br />
nova perspectiva <strong><strong>de</strong>l</strong> servei que comença a transformar<br />
els valors culturals en tots els estadis <strong>de</strong> la<br />
ca<strong>de</strong>na alimentària escolar: entre els alumnes i els<br />
seus pares, el personal <strong>de</strong> l’escola, els responsables <strong>de</strong><br />
les adquisicions, els proveïdors i els dirigents polítics.<br />
Escòcia es va situar al capdavant <strong>de</strong> la revolució <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
menjadors escolars britànics molt abans que s’emetés<br />
Jamie’s School Dinners, una popular sèrie televisiva<br />
que plantejava clarament el 2006 els problemes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> servei <strong>de</strong> menjadors escolars al Regne Unit. En<br />
aquella època, Escòcia havia acabat el primer estadi<br />
<strong>de</strong> la seva reforma alimentària escolar, que suposava<br />
una inversió <strong>de</strong> 63, 5 milions <strong>de</strong> lliures esterlines per<br />
dissenyar <strong>de</strong> nou el servei <strong>de</strong> menjadors escolars.<br />
El procés s’havia iniciat el 2002, amb la publicació<br />
<strong>de</strong> Hungry for Success, un informe encarregat pel<br />
govern escocès que fomentava <strong>de</strong> manera explícita<br />
el plantejament <strong>de</strong> l’escola global. Aquest informe<br />
fonamental, a més <strong>de</strong> subratllar la necessitat <strong>de</strong> fer-se<br />
ressò <strong><strong>de</strong>l</strong> missatge <strong>de</strong> l’aula al menjador, introduïa<br />
nous estàndards basats en els nutrients per millorar<br />
la qualitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments servits a les escoles i apuntava<br />
que el servei <strong>de</strong> menjador escolar era més un servei<br />
<strong>de</strong> salut que no pas comercial. 7<br />
El comtat rural d’East Ayrshire, al centre d’Escòcia,<br />
ha fet un pas més en la posada en pràctica <strong>de</strong> les<br />
recomanacions governamentals. Traient el màxim<br />
partit <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r d’adquisició aconseguit amb Hungry<br />
for Success, el 2004, East Ayrshire va introduir en una<br />
<strong>de</strong> les seves escoles primàries un pla pilot basat en el<br />
consum d’aliments frescos, ecològics i <strong>de</strong> proximitat.<br />
La iniciativa va tenir tant d’èxit entre els alumnes, els<br />
pares i el personal <strong><strong>de</strong>l</strong> servei <strong>de</strong> menjador que, al cap<br />
d’un any, la Corporació va <strong>de</strong>cidir ampliar la reforma<br />
a <strong>de</strong>u escoles primàries més. Avui, totes les escoles<br />
primàries <strong><strong>de</strong>l</strong> comtat participen en el programa. 8<br />
En el procés, hi va tenir una gran importància<br />
l’aprovació d’un pla d’adquisició creatiu, que tenia<br />
com a objectiu aconseguir que els petits proveïdors<br />
i els qui fornien productes ecològics s’impliquessin<br />
en el sistema <strong>de</strong> menjador escolar. Per exemple, es<br />
va flexibilitzar la «rigi<strong>de</strong>sa» <strong>de</strong> les pautes quant a verdures<br />
<strong>de</strong> primera per atraure proveïdors ecologistes;<br />
el contracte es va dividir en lots més reduïts perquè<br />
els petits proveïdors poguessin respondre a l’abast <strong>de</strong><br />
la comanda; i els criteris d’assignació també es van<br />
basar en el preu i la qualitat. Alhora, la Corporació<br />
va treballar activament per aconseguir un compromís<br />
compartit amb els i<strong>de</strong>als <strong>de</strong> la reforma en tota<br />
la ca<strong>de</strong>na alimentària. En concret, es van organitzar<br />
sessions <strong>de</strong> formació sobre nutrició i alimentació sana<br />
per a encarregats <strong>de</strong> càtering i cuiners. Es va convidar<br />
els agricultors a les aules perquè expliquessin com<br />
produïen els aliments. També hi van participar els<br />
pares, amb una sèrie <strong>de</strong> «<strong>de</strong>mostracions <strong>de</strong> consells<br />
<strong>de</strong> cuina sana». 9<br />
A East Ayrshire, la reforma alimentària a l’escola<br />
ha reportat importants beneficis <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspectiva<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible. A conseqüència <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
plantejament adoptat per la Corporació sobre l’origen<br />
<strong>de</strong> les matèries, han reduït en un 70 % la distància que<br />
recorren els aliments i han aconseguit una disminució<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s residus d’embolcalls. Han proporcionat noves<br />
oportunitats <strong>de</strong> mercat als petits proveïdors <strong>de</strong> la<br />
zona mentre s’aconseguia un augment important<br />
en la satisfacció <strong><strong>de</strong>l</strong>s usuaris respecte <strong><strong>de</strong>l</strong> servei. Una<br />
enquesta recent revelava que el 67 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s alumnes<br />
consi<strong>de</strong>rava que el menjar <strong>de</strong> l’escola tenia més bon<br />
gust, un 88 % <strong>de</strong>ia que li agradava el menjar fresc i un<br />
77 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s pares afirmava que el pla havia fet un bon<br />
ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners <strong>de</strong> la Corporació. I el més important<br />
potser és que la revolució alimentària a l’escola en<br />
aquest comtat rural més aviat humil ha creat una nova<br />
visió compartida <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible que<br />
va més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong>s camps <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, <strong>de</strong> la producció<br />
i l’adquisició <strong>de</strong> productes i posa en qüestió i<strong>de</strong>es<br />
falses sobre les possibilitats d’aconseguir menjar <strong>de</strong><br />
qualitat. 10<br />
A Itàlia, el plantejament d’escola global s’ha lligat<br />
<strong>de</strong> sempre al servei <strong>de</strong> menjador escolar, que es<br />
consi<strong>de</strong>ra una part bàsica <strong><strong>de</strong>l</strong> dret <strong><strong>de</strong>l</strong>s ciutadans a<br />
l’educació i la salut. Com a conseqüència, tal com<br />
precisàvem abans, allí la millor oferta no té res a veure<br />
amb el cost més baix; en efecte, en el procés <strong><strong>de</strong>l</strong> concurs,<br />
sempre es tenen en compte les característiques<br />
qualitatives <strong><strong>de</strong>l</strong> servei i la seva compatibilitat amb la<br />
72 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú<br />
programació escolar (en concret, les tradicions <strong>de</strong> la<br />
zona). No té res d’estrany, doncs, que a les escoles<br />
italianes faci molt que el proveïment proce<strong>de</strong>ixi <strong>de</strong><br />
la zona i que sovint hagin complementat el requisit<br />
quant als productes <strong><strong>de</strong>l</strong> país amb una àmplia gamma<br />
d’iniciatives educatives per a alumnes i pares que<br />
posen l’accent en els valors <strong>de</strong> l’estacionalitat i la<br />
territorialitat. A diferència <strong><strong>de</strong>l</strong> que succeeix a la major<br />
part d’altres països, es tracta d’estratègies que tenen el<br />
suport <strong><strong>de</strong>l</strong> govern nacional, el qual va aprovar el 1999<br />
una llei que promou explícitament «la utilització <strong>de</strong><br />
productes ecològics, típics i tradicionals» a les cuines<br />
d’escoles i hospitals. 11<br />
Quan es va aprovar l’esmentada llei, governava a<br />
la ciutat <strong>de</strong> Roma una administració <strong><strong>de</strong>l</strong> Partit Verd<br />
que, com molts altres a Itàlia, tenia interès en les<br />
possibilitats <strong><strong>de</strong>l</strong> menjar ecològic a les escoles. El que<br />
va marcar la diferència a Roma respecte d’altres ciutats<br />
va ser l’envergadura: uns 150.000 alumnes que<br />
mengen a l’escola a Roma consumeixen<br />
unes 150 tones d’aliments al<br />
dia. Per evitar l’impacte que hauria<br />
creat una <strong>de</strong>manda tan massiva en el<br />
mercat alimentari ecològic, la ciutat<br />
va optar per un pla <strong>de</strong> proveïment<br />
progressiu. Al principi, es va exigir<br />
a les empreses subministradores que<br />
servissin únicament fruites i verdures<br />
ecològiques, però també es va crear<br />
un sistema d’incentius perquè anessin<br />
ampliant el ventall <strong>de</strong> productes<br />
ecològics per a les escoles. Es van<br />
pensar alhora uns criteris <strong>de</strong> compensació<br />
per estimular els licitadors<br />
a millorar la qualitat socioambiental<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s productes i <strong><strong>de</strong>l</strong>s serveis oferts,<br />
incloent-hi, per exemple, criteris per<br />
recompensar iniciatives que millorin<br />
l’entorn en què mengen els alumnes<br />
i proporcionin productes amb certificació <strong>de</strong> comerç<br />
just (que es fan servir com a mitjà per ensenyar a<br />
l’alumnat el valor <strong>de</strong> la solidaritat amb els països en<br />
via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament). 12<br />
Igual com va passar a East Ayrshire, Roma va<br />
comprendre la importància <strong>de</strong> crear una nova cultura<br />
col·lectiva <strong>de</strong> la sostenibilitat al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador<br />
escolar. Amb això s’ha garantit un diàleg constant<br />
entre els proveïdors contractats i les autoritats municipals<br />
per mitjà <strong>de</strong> la creació d’una taula rodona<br />
permanent encaminada a promoure «una voluntat<br />
compartida d’avançar en una direcció concreta», tal<br />
com explicava el director d’una <strong>de</strong> les empreses <strong>de</strong><br />
servei <strong>de</strong> menjador. Així mateix, se’ls ha <strong>de</strong>manat<br />
<strong>de</strong> crear iniciatives sobre educació alimentària entre<br />
els usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong> servei, que han tingut l’oportunitat<br />
<strong>de</strong> participar en la reforma per mitjà <strong>de</strong> comissions<br />
<strong>de</strong> menjador. Treballen en aquestes comissions dos<br />
pares, que inspeccionen les instal·lacions <strong>de</strong> l’escola<br />
i capten la reacció <strong><strong>de</strong>l</strong>s alumnes davant <strong><strong>de</strong>l</strong>s canvis<br />
introduïts. 13<br />
Després d’anys <strong>de</strong> feina i <strong>de</strong> millora contínua,<br />
Roma s’ha situat al capdavant <strong>de</strong> la revolució <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
menjadors escolars. Avui, un 67,5 % <strong><strong>de</strong>l</strong> menjar que<br />
se serveix a les seves escoles municipals és ecològic, un<br />
Es fa millor la feina? Dinar en un institut a Grenoble (França).<br />
44% proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> ca<strong>de</strong>nes alimentàries «d’exclusivitat<br />
ecològica», que se centren únicament en productes<br />
ecològics, un 26 % és <strong>de</strong> la zona, un 14 % té certificació<br />
<strong>de</strong> comerç just i un 2 % ve <strong>de</strong> cooperatives socials<br />
que donen feina a expresos o que treballen terres<br />
confisca<strong>de</strong>s a la màfia. A mesura que va avançant el<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 73<br />
Peiling Tan
el replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar: el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
procés <strong>de</strong> reforma <strong>de</strong>spunta un nou tipus <strong>de</strong> sistema<br />
alimentari basat en la qualitat i, amb aquest, uns nous<br />
valors culturals que eduquen la societat civil en les<br />
virtuts i el significat <strong>de</strong> la sostenibilitat. 14<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> menjar <strong>de</strong> l’escola al menjar <strong>de</strong><br />
la comunitat<br />
Els exemples d’Escòcia i d’Itàlia <strong>de</strong>mostren que la<br />
reforma alimentària a l’escola pensada i establerta<br />
com cal pot exercir una funció bàsica a l’hora <strong>de</strong> crear<br />
noves formes <strong>de</strong> «ciutadania ecològica» que encarrilen<br />
la població a plantejar-se d’una manera més crítica<br />
les seves interaccions amb l’entorn, a comprometre’s<br />
a la pràctica amb els problemes productius i a assumir<br />
la responsabilitat <strong>de</strong> la seva conducta. Dit <strong>de</strong> manera<br />
senzilla: la reforma alimentària escolar crea noves<br />
generacions <strong>de</strong> ciutadans-consumidors informats. 15<br />
I es podria aconseguir molt més si s’arribava a<br />
aprofitar el po<strong>de</strong>r d’adquisició <strong>de</strong> tot el ventall <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
sector públic: hospitals, residències <strong>de</strong> gent gran,<br />
facultats, universitats, presons, <strong>de</strong>pendències governamentals<br />
i altres llocs d’aquest tipus. En el context<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic i <strong>de</strong> la seguretat alimentària, el fet<br />
d’ampliar els avantatges <strong>de</strong> la reforma alimentària<br />
escolar cap a nivells socials i espacials més significatius<br />
no és tan sols una opció, sinó que es fa cada dia més<br />
imprescindible.<br />
Moltes ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> s’han començat a moure en<br />
aquesta direcció mitjançant la creació d’una gamma<br />
d’estratègies alimentàries pensa<strong>de</strong>s perquè tots els<br />
ciutadans tinguin accés a una alimentació sana. Mentre<br />
els planificadors i els dirigents polítics comencen a<br />
dissenyar <strong>de</strong> nou la panoràmica alimentària <strong>de</strong> ciutats<br />
com ara Nova York, Londres, Belo Horizonte i Dar<br />
es Salam, entre d’altres, continuen sorgint nous reptes<br />
en el camp <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament d’infraestructures,<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> transport, <strong>de</strong> la utilització <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl i <strong>de</strong> l’educació<br />
<strong>de</strong> la ciutadania, per citar-ne uns quants. 16<br />
En aquest context, po<strong>de</strong>m treure una ensenyança<br />
fonamental <strong>de</strong> la reforma alimentària a l’escola. Si es<br />
pogués reunir prou voluntat política per a una nova<br />
«ètica <strong>de</strong> l’atenció» que tingués un abast mundial i<br />
alhora local, com <strong>de</strong>mostren Roma i East Ayrshire,<br />
la planificació alimentària <strong>de</strong> la comunitat podria<br />
assolir un paper inestimable en la promoció <strong>de</strong> la salut<br />
humana, la justícia social i la integració ambiental: els<br />
distintius <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible.<br />
74 WWW.WorldWatch.org
Què és l’educació superior<br />
ara com ara?<br />
L’educació no té lloc en el buit. Comença amb<br />
diferents supòsits tàcits culturals «preanalítics»<br />
sobre el com, el perquè i el què aprenen les<br />
persones i el tipus d’aptituds i <strong>de</strong> tècniques que<br />
calen per donar suport a un <strong>de</strong>terminat tipus <strong>de</strong><br />
societat i transmetre-la, ja es tracti d’una societat<br />
teocràtica, <strong>de</strong>mocràtica, industrial o el que avui<br />
se’n diu sostenible. Els objectius específics <strong>de</strong><br />
l’educació i <strong>de</strong> l’art i la ciència <strong>de</strong> la instrucció<br />
<strong>de</strong>penen molt, a més, <strong>de</strong> si els qui reben l’educació<br />
se suposa que són recipients buits, que s’han<br />
d’omplir <strong>de</strong> coneixements, o bé posseeixen qualitats<br />
innates que cal extreure i controlar. L’ensenyament<br />
preuniversitari i universitari als EUA<br />
s’havia inspirat en general en l’antiga creença que<br />
les persones neixen ignorants i cal cultivar-les per<br />
augmentar les virtuts públiques, abonar la <strong>de</strong>mocràcia,<br />
proporcionar les capacitats necessàries<br />
per al creixement econòmic i, més recentment,<br />
donar suport a l’economia <strong>de</strong> la informació i<br />
el <strong>de</strong>senvolupament d’unes tecnologies cada<br />
vegada més eleva<strong>de</strong>s. Aquest mo<strong><strong>de</strong>l</strong> ha dominat<br />
pràcticament arreu. Tanmateix, avui ja s’accepta<br />
en general que el projecte mo<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> creixement<br />
econòmic i <strong>de</strong> domini <strong>de</strong> la natura ha fracassat<br />
rotundament. Els excessos que comporta l’ordre<br />
industrial amenacen els sistemes vius <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta i<br />
David W. Orr<br />
porten cap a un empobriment biòtic massiu i a un<br />
canvi climàtic que podria ser catastròfic. Tindria<br />
la seva lògica pensar que el <strong>de</strong>sordre <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
ecològics i <strong><strong>de</strong>l</strong>s cicles biogeoquímics <strong>de</strong> la Terra<br />
reflecteix una alteració prèvia en la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong> paper<br />
<strong>de</strong> la humanitat en els sistemes ecològics. Si és<br />
així, els problemes ecològics neixen <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es<br />
<strong>de</strong> les persones i, per tant, són abans que res<br />
problemes d’educació que tenen a veure amb el<br />
fonament i el procés <strong>de</strong> l’educació formal i <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
estudis superiors. Aquest reconeixement, per la<br />
seva banda, exigeix comprensió sobre el problema<br />
<strong>de</strong> l’educació, i no només sobre els problemes <strong>de</strong><br />
dins <strong>de</strong> l’educació. Les i<strong>de</strong>es sobre les quals es<br />
basa l’educació superior mo<strong>de</strong>rna d’arreu reflecteixen<br />
un <strong>món</strong> que va <strong>de</strong>saparèixer fa temps.<br />
Quan Locke i Rousseau van <strong>de</strong>senvolupar els<br />
seus influents punts <strong>de</strong> vista sobre l’educació en<br />
els segles x v i i i xviii, la població mundial se situava<br />
al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong>s 800 milions. Ara s’acosta als 7.000<br />
milions. Quan Thomas Jefferson va dissenyar el<br />
seu aca<strong>de</strong>mical village, el mitjà <strong>de</strong> transport més<br />
ràpid era un bon cavall o una fragata impulsada<br />
pel fort vent. Quan John Dewey va publicar el seu<br />
tractat sobre <strong>de</strong>mocràcia i educació el 1916, els<br />
primers avions eren uns biplans que agafaven una<br />
velocitat <strong>de</strong> 200 quilòmetres per hora.<br />
David Orr és professor amb la distinció Paul Sears d’Estudis Ambientals i Política a l’Oberlin College d’Ohio.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 75
Què és l’educació superior, ara com ara? l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Però l’accelerat canvi tecnològic reestructura<br />
avui la panoràmica social, cultural i ecològica a tot<br />
arreu. A una velocitat supersònica, els éssers humans<br />
estan creant un planeta diferent, probablement una<br />
naturalesa humana diferent i una cultura mundial<br />
que evoluciona a un ritme superior al <strong>de</strong> la capacitat<br />
<strong>de</strong> comprensió i adaptació <strong>de</strong> les persones. Dit<br />
d’una altra manera: els reptes a l’hora <strong>de</strong> concebre i<br />
crear una civilització duradora són aclaparadors. Ara<br />
bé, el <strong>de</strong>bat sobre la sostenibilitat s’ha centrat quasi<br />
exclusivament en la manera d’aturar el <strong>de</strong>teriorament<br />
ambiental, com si l’evolució <strong>de</strong> les màquines i<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s dispositius ortopèdics no hi tingués res a veure<br />
i no provoqués cap problema.<br />
En aquestes circumstàncies, ens hauríem <strong>de</strong> preguntar:<br />
per què serveix l’educació? Quin tipus d’educació<br />
permetrà que la generació que es va formant<br />
abordi les qüestions mundials cada cop més complexes<br />
i alarmants? Què han d’aprendre i com ho haurien<br />
d’aprendre? I quina és la funció <strong><strong>de</strong>l</strong>s educadors<br />
professionals i <strong>de</strong> les institucions d’educació superior<br />
a l’hora <strong>de</strong> preparar els joves per a una vida plena i<br />
productiva, que encaixi amb l’anàlisi més àmplia <strong>de</strong> la<br />
seva època? Siguin quins siguin els <strong>de</strong>talls, la resposta<br />
ha <strong>de</strong> ser un tipus d’educació que permeti als estudiants<br />
viure <strong>de</strong> manera sostenible, amb competència i<br />
<strong>de</strong>cència, reconeixent la seva <strong>de</strong>pendència envers la<br />
xarxa <strong>de</strong> la vida. Hauria <strong>de</strong> ser un tipus d’educació<br />
que ampliés cap a un horitzó temporal més llunyà<br />
la seva i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’obligació i <strong>de</strong> les possibilitats. Això<br />
implicarà uns canvis fonamentals en el currículum,<br />
uns canvis en el disseny i la construcció <strong>de</strong> facultats<br />
i campus i una perspectiva més àmplia <strong><strong>de</strong>l</strong> paper <strong>de</strong><br />
les institucions educatives.<br />
el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’educació<br />
ambiental<br />
En els últims anys, ha anat guanyant força la i<strong>de</strong>a<br />
que cal aprofitar l’educació per avançar en les causes<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat ambiental i la justícia que hi<br />
tenen relació. A la Declaració <strong>de</strong> la Conferència<br />
<strong>de</strong> Tbilisi <strong><strong>de</strong>l</strong> 1977, organitzada per la <strong>UNESCO</strong><br />
i el Programa <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Medi<br />
Ambient, representants <strong>de</strong> 66 països van <strong>de</strong>manar<br />
la inclusió <strong>de</strong> l’educació ambiental en els programes<br />
d’educació nacionals. Entre les recomanacions que<br />
s’hi feien hi havia dotze directrius per convertir<br />
l’educació en un procés interdisciplinari <strong>de</strong> llarga<br />
durada que integrés les ciències i les qüestions<br />
ambientals al llarg <strong>de</strong> tot el pla d’estudis. 1<br />
Els principis <strong>de</strong> Tbilisi i els documents similars que<br />
s’han elaborat d’aleshores ençà han estat formulats<br />
amb claredat, han resultat convincents i s’han caracteritzat<br />
per les bones intencions, però no han portat<br />
a un canvi d’acord amb el nivell <strong><strong>de</strong>l</strong>s problemes que<br />
abordaven. Pràcticament tots els components <strong>de</strong> l’educació<br />
mo<strong>de</strong>rna —<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s programes <strong>de</strong> formació <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
professorat fins al domini <strong>de</strong> les disciplines i els procediments<br />
d’aconseguir un lloc permanent a la institució<br />
acadèmica mo<strong>de</strong>rna— s’han confabulat per <strong>de</strong>bilitar<br />
els canvis o convertir-los en una cosa marginal. Els<br />
objectius no s’han ajustat a les estructures organitzatives<br />
i professionals crea<strong>de</strong>s durant dèca<strong>de</strong>s. A més, els supòsits<br />
subjacents en l’educació duien implícita la creença<br />
tàcita que l’entorn tenia un abast massa consi<strong>de</strong>rable<br />
perquè es pogués veure afectat per l’actuació humana<br />
i que alhora constituïa un recurs molt útil per explotar<br />
<strong>de</strong> cara al creixement econòmic.<br />
Així i tot, i malgrat una resistència consi<strong>de</strong>rable,<br />
en els últims trenta anys s’han fet passos significatius.<br />
Però els objectius <strong>de</strong> l’educació ambiental continuen<br />
sent profundament polèmics i reflecteixen<br />
bona part <strong>de</strong> l’ambigüitat inherent en els intents <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>finir la sostenibilitat i traçar una via plausible per a<br />
un futur més durador, <strong>de</strong>cent i just. Que<strong>de</strong>n moltes<br />
qüestions per resoldre sobre objectius generals i<br />
qüestions específiques (vegeu el requadre 9), però<br />
no es pot posar en dubte <strong>de</strong> cap manera que la presència<br />
humana a la natura cada cop és més insegura i<br />
que la biosfera s’està acostant al llindar d’uns canvis<br />
irreversibles en els sistemes <strong>de</strong> la Terra. Malgrat tot,<br />
no hi haurà un consens ràpid sobre el significat <strong>de</strong><br />
paraules amb tanta càrrega i tan complica<strong>de</strong>s com<br />
«sostenibilitat», ni un acord sobre què hi haurien<br />
<strong>de</strong> fer les escoles, les facultats i les universitats,<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> com es <strong>de</strong>fineixi. 2<br />
A les facultats i universitats <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA hi ha una<br />
gran diversitat <strong>de</strong> programes d’educació ambiental,<br />
i entre aquests, alguns posen l’accent en les ciències<br />
76 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Què és l’educació superior, ara com ara?<br />
Requadre 9. Preguntes pen<strong>de</strong>nts sobre educació ambiental<br />
• cal «estimar» la natura o n’hi ha prou <strong>de</strong> tenir<br />
uns coneixements ecològics bàsics per viure-hi<br />
en harmonia?<br />
• la fi <strong>de</strong> l’era <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles fòssils econòmics<br />
representarà un perill significatiu<br />
per als sistemes que proporcionen aliments,<br />
energia i materials i exigirà d’aquesta<br />
manera les aptituds necessàries per a un<br />
nivell més elevat d’in<strong>de</strong>pendència en l’àmbit<br />
local? si és així, com s’haurien d’introduir<br />
aquestes aptituds pràctiques en els plans<br />
d’estudis mo<strong>de</strong>rns?<br />
• fins a quin punt una resposta a<strong>de</strong>quada al<br />
<strong>de</strong>teriorament ambiental exigirà un «canvi<br />
<strong>de</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong>» cultural? o és que els éssers<br />
humans po<strong>de</strong>n ser «rics, nombrosos i tenir<br />
el control <strong>de</strong> les forces <strong>de</strong> la natura», com<br />
va afirmar en una ocasió herman Kahn, i<br />
alhora sostenibles? si és així, la programació<br />
hauria <strong>de</strong> ser bàsicament la mateixa,<br />
posant més èmfasi en la ciència i la tecnologia.<br />
ambientals i altres en les ciències socials i les humanitats<br />
(vegeu el requadre 10). Moltes institucions<br />
ofereixen avui els estudis ambientals com a assignatura<br />
principal i d’altres, com a secundària. N’hi ha,<br />
com el College of the Atlantic i la Universitat <strong>de</strong><br />
l’Estat d’Arizona, que integren les qüestions ambientals<br />
i el pensament sistèmic en tota la institució.<br />
<strong>Centre</strong>s com la Universitat Carnegie-Mellon han<br />
creat uns programes interdisciplinaris en enginyeria<br />
i arquitectura. Gairebé arreu, les institucions abor<strong>de</strong>n<br />
les qüestions ambientals en dos nivells: disseny<br />
<strong>de</strong> pla d’estudis i campus i funcionament. 3<br />
currículum i educació<br />
Als EUA, la i<strong>de</strong>a que cal donar prioritat a l’entorn<br />
en els plans d’estudis <strong>de</strong> l’educació superior es va<br />
consolidar durant els seixanta i els setanta amb la<br />
creació d’uns programes d’estudis ambientals al<br />
Williams College, al Middlebury College i a la Uni-<br />
• fins a quin punt la natura continua sent «natural»<br />
i no un giny <strong>de</strong> manipulació humana?<br />
tenen alguna cosa inherentment negativa els<br />
«arbres <strong>de</strong> plàstic», és a dir, una natura cada<br />
cop més artificiosa, i si és així, exactament<br />
què? Què és natural i què no ho és? I això què<br />
fa canviar, si és que fa canviar alguna cosa?<br />
• Quin és l’objectiu <strong>de</strong> l’educació ambiental, <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
tipus que sigui, quan la natura pateix una alteració<br />
radical provocada per dues forces bessones:<br />
el canvi climàtic accelerat i la pèrdua <strong>de</strong> la<br />
diversitat biològica i paisatgística?<br />
• Queda encara algun lloc a la història per a<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s exemplars com aldo leopold, Wangari<br />
maathai, rachel carson? o n’hi ha prou per<br />
crear un futur sostenible amb els capitalistes<br />
naturals, amb els qui comercien amb el carboni<br />
i amb els empresaris que fan el millor<br />
negoci i obtenen importants sumes <strong>de</strong> diners?<br />
si és així, l’educació ambiental haurà <strong>de</strong> posar<br />
l’accent en la gestió <strong><strong>de</strong>l</strong> carboni.<br />
font: vegeu la nota 2.<br />
versitat Brown. A final <strong><strong>de</strong>l</strong>s vuitanta, la Universitat<br />
Tufts va crear el primer programa d’abast universitari<br />
que instava el professorat a incloure temes<br />
ambientals en els cursos <strong>de</strong> tot el pla d’estudis.<br />
L’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1990, Jean Mayer, presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
la Universitat Tufts va convocar una reunió <strong>de</strong> 22<br />
presi<strong>de</strong>nts i rectors d’universitats a Talloires (França),<br />
que va concloure amb la Declaració <strong>de</strong> Talloires. En<br />
el document, hi havia <strong>de</strong>u objectius, entre els quals<br />
<strong>de</strong>stacava la creació <strong>de</strong> consciència sobre els reptes<br />
ambientals, la promoció <strong><strong>de</strong>l</strong>s coneixements ambientals<br />
a tots els campus i els canvis en el funcionament per<br />
reduir els impactes ambientals. El 2008, havien signat<br />
la <strong>de</strong>claració uns 360 presi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> 40 països. 4<br />
Tot i aquests inicis esperançadors, ben pocs<br />
observadors s’haurien imaginat el creixement <strong>de</strong><br />
l’educació ambiental en els campus universitaris <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> durant les dèca<strong>de</strong>s següents. Avui trobem programes<br />
d’estudis ambientals d’un estil o altre potser<br />
a la meitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s campus <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA i a les universitats<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 77
Què és l’educació superior, ara com ara? l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 10. Cal potenciar al màxim el valor <strong><strong>de</strong>l</strong>s centres d’ensenyament superior<br />
Per difondre les cultures <strong>de</strong> la sostenibilitat, la<br />
transformació <strong>de</strong> l’ensenyament superior no<br />
es pot aturar al nivell universitari <strong>de</strong> grau, sinó<br />
que ha <strong>de</strong> penetrar <strong>de</strong> ple també en els centres<br />
d’ensenyament superior especialitzat. com<br />
a positiu hi ha el fet que això ja es comença<br />
a posar en pràctica. Ja hi ha més centres que<br />
imparteixen dret que presenten programes <strong>de</strong><br />
dret ambiental, escoles d’agricultura on s’ensenyen<br />
tècniques agrícoles sostenibles i facultats<br />
<strong>de</strong> medicina amb laboratoris ecològics: indicadors<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> fet que s’inclou la sostenibilitat en una<br />
àmplia gamma <strong>de</strong> programes professionals.<br />
Potser les escoles d’administració o gestió<br />
d’empreses són les que incorporen d’una<br />
manera més activa les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> sostenibilitat.<br />
hi ha un gran nombre <strong>de</strong> centres d’estudis<br />
empresarials que s’han començat a replantejar<br />
com ha <strong>de</strong> ser un bon gerent d’empresa.<br />
algunes d’aquestes institucions s’han llançat a<br />
una «gestió sostenible» total, com la Presidio<br />
school of management i el bainbridge graduate<br />
Institute. d’altres han anat introduint la<br />
sostenibilitat en els seus plans d’estudis d’una<br />
manera més àmplia. un estudi bianual que du a<br />
terme l’aspen Institute fa un seguiment <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> 100 escoles d’estudis empresarials <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
per avaluar el seu compromís amb l’educació<br />
i la recerca ambiental. el 2007, la investigació<br />
posava en relleu que el 63 % d’aquestes escoles<br />
exigia als estudiants la matriculació en un curs<br />
d’empresa i societat, quan la proporció <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001<br />
era <strong><strong>de</strong>l</strong> 34 %. d’altra banda, <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005 ençà han<br />
augmentat un 20 % els cursos optatius sobre<br />
qüestions socials i ambientals.<br />
els estudiants d’empresarials també treballen<br />
les qüestions socials i ambientals a fora <strong>de</strong><br />
l’aula. el 2009, més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong> la classe que<br />
es va graduar a la harvard business school es<br />
va comprometre en el que seria l’equivalent <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
jurament hipocràtic <strong><strong>de</strong>l</strong>s metges. en aquest, els<br />
estudiants adoptaven el compromís <strong>de</strong> treballar<br />
amb la «màxima integritat», <strong>de</strong> no optar per<br />
alternatives que, segons expressaven textualment:<br />
«fomentin les meves pròpies ambicions<br />
personals però perjudiquin l’empresa i les societats<br />
a les quals serveix». I continuava amb la<br />
promesa «<strong>de</strong> maldar per crear una prosperitat<br />
econòmica, social i ambiental sostenible arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>». al cap d’uns mesos, els organitzadors<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> jurament <strong>de</strong> harvard van rebre sollicituds<br />
d’informació <strong>de</strong> 25 escoles <strong>de</strong> diferents<br />
parts <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i actualment ja hi ha estudiants<br />
<strong>de</strong> 115 països que han fet el jurament.<br />
Però això és tan sols el gir més nou en<br />
una tendència que aviat farà <strong>de</strong>u anys. hi ha<br />
un grup anomenat net Impact que <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2002 organitza estudiants d’empresarials<br />
a fi <strong>de</strong> «crear un canvi social i ambiental<br />
positiu a través <strong>de</strong> les empreses». el grup<br />
compta amb més <strong>de</strong> 200 seccions en 6 continents<br />
i 15.000 membres que són estudiants<br />
d’empresarials (així com d’altres carreres),<br />
professionals i acadèmics d’aquest camp.<br />
d’altra banda, net Impact treballa en aquest<br />
sentit en diferents mitjans innovadors. Juntament<br />
amb les tasques estàndard d’ensenyar<br />
als seus membres a organitzar uns campus<br />
més ecològics, l’organització proporciona als<br />
seus membres les eines i l’orientació <strong>de</strong> cara<br />
a incloure cursos <strong>de</strong> sostenibilitat i responsabilitat<br />
social als currículums <strong>de</strong> les seves<br />
escoles. net Impact també ajuda els seus<br />
membres a servir-se <strong>de</strong> la formació empresarial<br />
per fer més efectives les organitzacions<br />
comunitàries, un benefici molt valuós, ja que<br />
en aquests grups no hi sol haver personal<br />
preparat en el camp empresarial.<br />
entre les tasques dirigi<strong>de</strong>s pels estudiants i la<br />
pràctica institucional, les escoles d’empresarials<br />
po<strong>de</strong>n col·laborar en la creació d’un nou sentit<br />
per a la funció <strong>de</strong> les empreses i una nova generació<br />
<strong>de</strong> gestors empresarials sostenibles.<br />
—Erik Assadourian<br />
font: vegeu la nota 3<br />
78 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Què és l’educació superior, ara com ara?<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, cada dia van agafant més volada. La Universitat<br />
Chalmers <strong>de</strong> Göteborg (Suècia) s’ha associat<br />
amb el Massachusetts Institute of Technology, amb<br />
l’Institut Fe<strong>de</strong>ral <strong>de</strong> Tecnologia suís i amb la Universitat<br />
<strong>de</strong> Tòquio i anualment reuneixen centenars <strong>de</strong><br />
científics per tractar temes ambientals. Determinats<br />
campus, com el <strong>de</strong> la Universitat Politècnica <strong>de</strong><br />
<strong>Catalunya</strong>, el <strong>de</strong> la Universitat TERI <strong>de</strong> l’Índia i el<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Kyoto, han creat plans d’estudis<br />
ambientals imaginatius i diversos. La <strong>UNESCO</strong><br />
patrocina càtedres <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible en<br />
45 universitats <strong>de</strong> 27 països, així com conferències<br />
sobre «Educació superior per a la sostenibilitat».<br />
L’èxit <strong>de</strong> l’International Journal of Sustainability in<br />
Higher Education reflecteix la creixent maduresa i la<br />
introspecció en aquest camp. 5<br />
Tanmateix, un estudi <strong>de</strong>mostra que no hi ha<br />
una «via comuna» cap al canvi. El que succeeix més<br />
aviat és que l’educació per a la sostenibilitat creix<br />
a causa d’una sèrie <strong>de</strong> factors, com el compromís<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> professorat, el li<strong>de</strong>ratge imaginatiu, l’activisme<br />
estudiantil, la resposta a unes oportunitats específiques<br />
i els canvis socials més amplis. 6<br />
Malgrat que s’hagi progressat molt en educació<br />
ambiental, les proves <strong>de</strong>mostren que es tracta d’un<br />
contrapès ina<strong>de</strong>quat al pla d’estudis convencional i<br />
d’una resposta ina<strong>de</strong>quada a la crisi ambiental galopant.<br />
La National Wildlife Fe<strong>de</strong>ration, per exemple, en el<br />
seu Campus Environment Report: 2008, <strong>de</strong>terminava<br />
que entre el 2001 i el 2008 «el volum <strong>de</strong> formació<br />
relacionada amb la sostenibilitat [als EUA] no va<br />
experimentar cap increment, i fins és probable que<br />
hagués disminuït». Abonen aquesta conclusió les da<strong>de</strong>s<br />
d’enquestes mundials, que <strong>de</strong>mostren sistemàticament<br />
que hi ha una majoria <strong>de</strong> la població —entre la qual<br />
s’inclouen persones amb titulació universitària— <strong>de</strong>sinformada,<br />
i en alguns casos, mal informada, a part <strong>de</strong><br />
confusa, sobre els principis bàsics <strong>de</strong> l’ecologia i <strong>de</strong> la<br />
ciència en general. 7<br />
disseny <strong>de</strong> campus i funcionament<br />
Juntament amb les iniciatives encamina<strong>de</strong>s a crear<br />
consciència i formació ecològica, n’hi ha d’altres<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a canviar el disseny <strong><strong>de</strong>l</strong>s campus mit-<br />
jançant la millora <strong>de</strong> l’eficiència, la reducció <strong>de</strong> les<br />
emissions <strong>de</strong> carboni, la disminució <strong><strong>de</strong>l</strong>s residus, el<br />
reciclatge i la construcció d’edificis d’alt rendiment,<br />
que s’han convertit en el corrent dominant pràcticament<br />
arreu. Trobem l’inici d’aquestes tasques<br />
a la tesi <strong>de</strong> màster d’April Smith a la UCLA <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1988, «In Our Backyard», i en el primer estudi <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Meadowcreek Project sobre sistemes d’alimentació<br />
als campus universitaris <strong>de</strong> Hendrix, Carleton i St.<br />
Olaf <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys 1988-1989. 8<br />
A mitjan <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta, els primers estudis sobre<br />
ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong>s campus van passar a ser estudis més<br />
amplis sobre fluxos <strong>de</strong> recursos d’aliments, energia,<br />
primeres matèries, aigua i residus, en els quals el<br />
campus es<strong>de</strong>venia el laboratori per a la formació<br />
i alhora la base per a una millora <strong>de</strong> la gestió <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
mateix campus. El programa d’ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong> campus<br />
<strong>de</strong> la National Wildlife Fe<strong>de</strong>ration, dirigit amb gran<br />
<strong>de</strong>stresa per Julian Keniry, va crear més consciència<br />
sobre les qüestions ambientals en els campus i va<br />
portar al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> materials útils per<br />
a la millora <strong>de</strong> l’eficiència i per integrar la gestió<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> campus en el pla d’estudis. Walter Simpson<br />
va crear i dirigir el primer programa reeixit sobre<br />
eficiència d’energia en tota la Universitat Estatal <strong>de</strong><br />
New York-Buffalo. D’altres, com Will Toor, <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Colorado, van posar en marxa programes<br />
efectius <strong>de</strong> reciclatge i transport amb baix<br />
impacte a tot el campus. Amb el naixement d’organitzacions<br />
com la North American Association for<br />
Environmental Education i l’American Association<br />
for Sustainability in Higher Education (AASHE) es<br />
van ampliar i coordinar unes heterogènies iniciatives<br />
ecològiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s campus. 9<br />
A final <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta, dos factors van centrar <strong>de</strong><br />
manera eloqüent l’atenció en allò que Keniry havia<br />
anomenat el moviment <strong>de</strong> l’ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong> campus i el<br />
disseny d’aquest. El primer va ser el ràpid creixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> moviment d’edificis ecològics als EUA, al Regne<br />
Unit, a Europa i a l’Àsia. Com a conseqüència, va<br />
sorgir la iniciativa <strong>de</strong> reduir els impactes ambientals<br />
<strong>de</strong> les noves construccions <strong>de</strong> campus universitaris.<br />
Les espectaculars millores en energia i tecnologia<br />
<strong>de</strong> materials, així com la pràctica <strong><strong>de</strong>l</strong> disseny integrat<br />
necessari per crear uns edificis amb uns impactes redu-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 79
Què és l’educació superior, ara com ara? l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
ïts i un alt rendiment, van generar clares oportunitats<br />
d’incorporar objectius ambientals a les edificacions<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s campus i reduir alhora els costos <strong><strong>de</strong>l</strong> funcionament<br />
i el manteniment. El primer edifici bàsicament<br />
ecològic en un campus universitari <strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA va ser<br />
l’Adam Joseph Lewis Center <strong>de</strong> l’Oberlin College,<br />
construït a final <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta, i continua sent l’únic<br />
que s’alimenta totalment amb energia solar i que té un<br />
abocament zero. Després d’aquests, van venir altres<br />
edificis <strong>de</strong> més envergadura, entre els quals n’hi ha <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
camp <strong>de</strong> les ciències, i així els criteris <strong>de</strong> construcció<br />
ecològica es van convertir en estàndard per a les noves<br />
construccions acadèmiques. 10<br />
El segon motor <strong><strong>de</strong>l</strong> moviment <strong>de</strong> campus ecològics<br />
va ser la creixent preocupació sobre la rapi<strong>de</strong>sa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic. Els quatre informes d’avaluació<br />
fets pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el<br />
Canvi Climàtic (el 1991, el 1995, el 2001 i el 2007)<br />
i el gruix <strong>de</strong> les proves científiques han <strong>de</strong>terminat,<br />
més enllà <strong>de</strong> tota polèmica justificada, que el clima<br />
viu un procés <strong>de</strong> canvi i que en tenen la culpa els<br />
éssers humans. Avui ja és prou clar que la velocitat,<br />
l’abast i la durada <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic superen els<br />
pitjors escenaris previstos fins i tot fa pocs anys. 11<br />
La primera crida sobre els campus neutralitzadors<br />
<strong>de</strong> carboni es va publicar al Chronicle of Higher Education<br />
el 2000. Però la tasca d’aplegar tant les organitzacions<br />
professionals com la direcció acadèmica<br />
es va iniciar seriosament amb els esforços fets per 12<br />
presi<strong>de</strong>nts d’universitats, en col·laboració amb Second<br />
Nature, AASHE i ecoAmerica, per aconseguir que<br />
altres presi<strong>de</strong>nts i societats acadèmiques professionals<br />
es comprometessin públicament a encarrilar les seves<br />
institucions cap a la neutralitat <strong>de</strong> carboni. Fins avui,<br />
600 presi<strong>de</strong>nts d’universitats han signat el compromís.<br />
Això pot tenir com a conseqüència la reducció d’una<br />
part significativa <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> carboni als EUA<br />
i un extraordinari exemple <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge per a altres<br />
sectors. L’arquitecte Edward Mazria calcula, això no<br />
obstant, que la posada en funcionament <strong>de</strong> tan sols<br />
quatre centrals noves <strong>de</strong> carbó mitjanes en qualsevol<br />
part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> neutralitzaria aquests guanys encara<br />
que totes les institucions d’ensenyament superior<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s EUA eliminessin <strong><strong>de</strong>l</strong> tot les seves emissions <strong>de</strong><br />
diòxid <strong>de</strong> carboni. 12<br />
Iniciatives per al futur<br />
Malgrat el progrés consi<strong>de</strong>rable aconseguit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Conferència <strong>de</strong> Tbilisi <strong><strong>de</strong>l</strong> 1977, queda molta feina<br />
a fer per crear els mitjans institucionals i culturals<br />
permanents per educar la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> sobre<br />
sistemes i ecologia i conferir-los la capacitat <strong>de</strong> reflexionar<br />
més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong>s límits <strong>de</strong> les especialitzacions<br />
professionals i disciplinàries. Això sí, s’estan portant a<br />
terme unes iniciatives prometedores en aquest sentit<br />
(vegeu el requadre 11). 13<br />
A part <strong>de</strong> les institucions d’educació superior,<br />
hi ha una sèrie d’organitzacions diferents —<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Schumacher College <strong>de</strong> Devon (Regne Unit) fins al<br />
Center for Ecoliteracy <strong>de</strong> Berkeley (Califòrnia)— que<br />
ofereixen formació per al professorat, experiència en la<br />
reforma curricular i fòrums per reconsi<strong>de</strong>rar els supòsits<br />
bàsics subjacents en l’educació i la cultura en el<br />
sentit més ampli. Unes organitzacions abans centra<strong>de</strong>s<br />
als EUA, com ara els Bioneers, s’estan convertint en<br />
importants punts <strong>de</strong> convergència en la comunicació<br />
mundial sobre la intersecció d’ecologia, educació i<br />
justícia. Els autors i organitzadors <strong>de</strong> la Carta <strong>de</strong> la<br />
Terra també creen actualment un diàleg transnacional<br />
sobre l’educació que té les arrels en la legislació<br />
internacional, la filosofia i l’ecologia.<br />
D’altra banda, hi ha senyals d’un canvi <strong>de</strong> més<br />
abast en la funció <strong>de</strong> les institucions d’educació<br />
superior en la transició cap a unes economies sostenibles.<br />
La Universitat Autònoma <strong>de</strong> Barcelona<br />
col·labora amb l’ajuntament d’aquesta ciutat per<br />
millorar la sostenibilitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s es<strong>de</strong>veniments públics.<br />
A una escala més àmplia, Judith Rodin, com a<br />
presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Pennsilvània entre<br />
el 1994 i el 2004, es va situar al capdavant d’una<br />
transformació imaginativa i radical <strong>de</strong> West Phila<strong><strong>de</strong>l</strong>phia<br />
emprant una inversió institucional com<br />
a palanquejament d’uns quants milers <strong>de</strong> milions<br />
<strong>de</strong> dòlars <strong>de</strong> fons externs. La iniciativa va frenar<br />
el <strong>de</strong>teriorament urbà en una sèrie <strong>de</strong> blocs <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
voltants <strong>de</strong> la universitat i va constituir un extraordinari<br />
exemple, no tan sols <strong>de</strong> renovació urbana,<br />
sinó també <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge en educació superior. Les<br />
universitats <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, en col·laboració amb el moviment<br />
d’ecologia <strong><strong>de</strong>l</strong>s campus, po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir el<br />
80 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Què és l’educació superior, ara com ara?<br />
Requadre 11. Un nou enfocament per als científics: <strong>de</strong> quina manera canvien les cultures<br />
sembla clar que no n’hi ha prou amb el coneixement<br />
inequívoc <strong><strong>de</strong>l</strong> perill biofísic <strong>de</strong> la civilització<br />
per emprendre els canvis imprescindibles que<br />
ens facin evitar el seu esfondrament. ens cal<br />
així mateix més informació <strong>de</strong> com canvien les<br />
cultures, <strong>de</strong> què és el que hi ha a sota <strong>de</strong> la necessitat<br />
<strong>de</strong>sesperada que té la societat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>de</strong><br />
centrar l’atenció en una revolució cultural. aconseguir<br />
aquest centre d’atenció és l’objectiu <strong>de</strong><br />
l’avaluació <strong><strong>de</strong>l</strong> mil·lenni sobre el comportament<br />
humà (mahb), que és ara mateix en els primers<br />
estadis <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament.<br />
en vista <strong>de</strong> l’èxit <strong><strong>de</strong>l</strong> grup Intergovernamental<br />
d’experts sobre el canvi climàtic, s’ha format<br />
un petit grup <strong>de</strong> científics i d’humanistes <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
àmbits <strong>de</strong> la natura i la societat que treballa<br />
en la posada en marxa <strong>de</strong> l’mahb. actualment<br />
s’organitza a través <strong>de</strong> l’aliança per a la<br />
sostenibilitat mundial i compta amb grups<br />
als eua, a noruega, a suècia, a ghana i a la<br />
Xina. És probable que emprengui el seu camí<br />
amb una conferència mundial amb la participació<br />
d’erudits, polítics i una àmplia gamma<br />
d’implicats en altres nivells. la feina continuaria<br />
amb tallers, conferències regionals, <strong>de</strong>bats<br />
polítics d’àmbit mundial i activitats <strong>de</strong> recerca.<br />
catalitzador d’unes pròsperes economies regionals<br />
<strong>de</strong> l’era posterior a la <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles fòssils i<br />
preparar alhora els estudiants amb les tècniques<br />
analítiques, els coneixements i la inspiració necessaris<br />
per dissenyar i crear un <strong>món</strong> <strong>de</strong>cent, just i<br />
sostenible. 14<br />
El govern <strong>de</strong> Bhutan és potser el que ens ofereix<br />
l’exemple més transcen<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge nacional<br />
en educació. Després d’haver substituït el patró <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
«producte nacional brut» per un altre que mesura<br />
la «felicitat nacional bruta» (FNB) el 1972, actualment<br />
el govern patrocina una iniciativa encaminada<br />
a formar la ciutadania en els camps <strong>de</strong> la felicitat, la<br />
sostenibilitat, la justícia i la pau. Amb el seu primer<br />
ministre Lyonchen Jigmi al capdavant, el primer<br />
entre les principals funcions <strong>de</strong> l’mahb, cal<br />
citar la creació <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat públic sobre les causes<br />
<strong>de</strong> la conducta auto<strong>de</strong>structiva, com el canvi<br />
climàtic i la pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat, la discussió<br />
sobre la seves dimensions ètiques i la investigació<br />
sobre la manera d’encaminar l’evolució<br />
cultural cap a la creació d’una societat mundial<br />
sostenible. aquesta és la direcció que <strong>de</strong>sitgen<br />
pràcticament tots els éssers humans: un canvi<br />
que porti els seus fills i néts a fer una vida que<br />
compensi tant o més que la que han viscut ells.<br />
els organitzadors tenen com a meta principal<br />
la <strong>de</strong> trobar la manera <strong>de</strong> formular <strong>de</strong> nou les<br />
<strong>de</strong>finicions i les solucions <strong>de</strong> cara als problemes<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat i promoure un <strong>de</strong>bat mundial<br />
sobre quins haurien <strong>de</strong> ser els objectius humans.<br />
l’mahb proposarà al sector <strong>de</strong> la literatura i les<br />
arts la creació <strong>de</strong> narracions i <strong>de</strong> material visual<br />
que serveixin d’indicadors per guiar la civilització<br />
cap a la sostenibilitat. la població necessita<br />
visions <strong>de</strong> futur que no estiguin centra<strong>de</strong>s en<br />
l’etern creixement <strong><strong>de</strong>l</strong> consum o <strong><strong>de</strong>l</strong> nombre<br />
d’habitants <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, en la i<strong>de</strong>a que l’objectiu<br />
bàsic <strong>de</strong> la vida humana és la possessió <strong>de</strong> béns<br />
<strong>de</strong> consum o el fet que el producte interior brut és<br />
la millor manera <strong>de</strong> mesurar el benestar humà.<br />
objectiu que s’han marcat és el d’integrar els principis<br />
<strong>de</strong> l’FNB, com el <strong>de</strong> la inter<strong>de</strong>pendència entre<br />
éssers humans i natura, en el pla d’estudis a tots<br />
els nivells. Com a segon objectiu han establert el<br />
<strong>de</strong> crear un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> d’FNB al centre <strong>de</strong> Bhutan, on<br />
funcionaris i professors puguin «fer cursets <strong>de</strong> més o<br />
menys durada per renovar el seu compromís amb la<br />
protecció ambiental, el <strong>de</strong>senvolupament econòmic<br />
sostenible i el li<strong>de</strong>ratge responsable i transparent».<br />
Tenen la meta <strong>de</strong> crear un sistema que s’autoperpetuï<br />
i que ajunti la psicologia individual amb els<br />
sistemes ecològics i culturals més amplis. 15<br />
Les institucions d’educació superior —<strong>de</strong> fet, totes<br />
les universitats— s’han <strong>de</strong> marcar l’objectiu <strong>de</strong> crear una<br />
ciutadania ecològicament alfabetitzada i ecològicament<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 81
Què és l’educació superior, ara com ara? l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
una <strong>de</strong> les primeres tasques <strong>de</strong> l’mahb<br />
serà la d’assegurar les adquisicions governamentals<br />
i la d’aconseguir el suport <strong><strong>de</strong>l</strong>s dirigents<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> empresarial, <strong>de</strong> l’acadèmic, <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació, <strong>de</strong> les comunitats<br />
religioses, <strong>de</strong> les fundacions i d’altres. caldrà<br />
mobilitzar tots els interessats perquè participin<br />
en la discussió i contribueixin a accelerar els<br />
canvis necessaris en les pràctiques culturals i<br />
les estructures institucionals. en efecte, la consecució<br />
d’aquest suport és a la base <strong><strong>de</strong>l</strong> repte<br />
global, que <strong>de</strong>terminarà si l’incipient mahb<br />
(vegeu mahb.stanford.edu) sobreviu per abordar<br />
la seva feina al <strong>món</strong>. l’mahb té la intenció<br />
d’establir un «observatori» sobre el comportament<br />
col·lectiu <strong>de</strong> la humanitat. reunirà proves<br />
sobre les dimensions <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi cultural a partir<br />
<strong>de</strong> documents i bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s existents i<br />
també d’una àmplia varietat <strong>de</strong> sectors interessats<br />
d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. l’observatori investigarà<br />
la funció que exerceixen els valors en el benestar,<br />
a fi <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar quins obstacles institucionals<br />
i culturals se situen entre els valors<br />
<strong>de</strong>clarats i les pràctiques reals. examinarà els<br />
factors que contribueixen a la felicitat i la plenitud<br />
humanes al llarg <strong>de</strong> les cultures i les seves<br />
implicacions en la sostenibilitat ecològica. farà<br />
servir sistemes <strong>de</strong> comunicacions mo<strong>de</strong>rns per<br />
valorar com mesuren l’èxit i la felicitat les diferents<br />
societats, per representar els vincles exis-<br />
competent, que conegui el funcionament <strong>de</strong> la Terra<br />
com a sistema físic i sàpiga per què són tan importants<br />
aquests coneixements per al seu àmbit personal i per a<br />
una perspectiva humana més àmplia. Queda molta feina<br />
per aconseguir que això sigui una realitat i, a més, hi ha<br />
la possibilitat que s’escampi la <strong>de</strong>sesperació i el nihilisme<br />
entre els joves davant d’una època que probablement<br />
estarà marcada per notícies funestes i problemes econòmics<br />
i socials que semblaran irresolubles.<br />
Les proves científiques apunten que els anys<br />
vinents posaran a prova <strong>de</strong> manera extraordinària les<br />
joves generacions. Els educadors tenen l’obligació<br />
Requadre 11. continuació<br />
tents entre els perills ambientals mundials i les<br />
opcions quant a estil <strong>de</strong> vida, per explorar les<br />
diferències culturals en actituds envers l’entorn<br />
i la sostenibilitat i per aconseguir que la narrativa<br />
humana quedi inserida en les relacions <strong>de</strong><br />
la humanitat amb la natura. l’observatori <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
comportament inclourà així mateix una informació<br />
interactiva compartida i actualitzada<br />
sobre problemes ambientals específics, sobre<br />
factors humans relacionats amb aquests problemes<br />
i plans per abordar-los.<br />
un cop establert, l’mahb pot es<strong>de</strong>venir un<br />
nou i po<strong>de</strong>rós mitjà per mobilitzar les persones<br />
que han <strong>de</strong>dicat la seva carrera a estudiar el<br />
canvi en el comportament, per tal <strong>de</strong> trobar una<br />
solució a la pitjor amenaça amb què ha topat<br />
mai la humanitat: les pràctiques insostenibles<br />
que <strong>de</strong>terioren els mateixos sistemes <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals<br />
<strong>de</strong>penen les persones. els científics <strong>de</strong> l’àmbit<br />
<strong>de</strong> la naturalesa ja han mostrat el camí cap a un<br />
futur sostenible, aclarint els problemes i posant<br />
en relleu una sèrie <strong>de</strong> solucions. ara és el<br />
moment <strong>de</strong> trobar la manera <strong>de</strong> presentar-ho <strong>de</strong><br />
manera que motivi la població a respondre: una<br />
tasca perfectament ajustada per a l’mahb, ja<br />
que té un abast públic i unes funcions <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat<br />
capaços d’exercir una funció important en la<br />
generació <strong><strong>de</strong>l</strong>s canvis necessaris.<br />
—Paul R. Ehrlich i Anne H. Ehrlich<br />
font: vegeu la nota 13.<br />
<strong>de</strong> dir la veritat sobre tot això, però també <strong>de</strong> convertir<br />
l’angoixa que sol acompanyar la consciència<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> perill en energia positiva capaç <strong>de</strong> crear uns canvis<br />
constructius. Cal que l’educació ambiental sigui<br />
un exercici d’esperança pràctica que proporcioni als<br />
joves les tècniques, les aptituds, els mitjans analítics,<br />
la creativitat i la resistència per somiar, actuar<br />
i dirigir d’una manera mai vista. Ara bé, per a una<br />
efectivitat a una escala significativa, caldrà combinar<br />
les energies creatives <strong>de</strong> la generació que puja amb<br />
un li<strong>de</strong>ratge institucional ferm i audaç per catalitzar<br />
un futur millor que el que tenim en perspectiva.<br />
82 WWW.WorldWatch.org
L’activitat empresarial i<br />
l’economia: prioritats <strong>de</strong> gestió<br />
’activitat empresarial no és tan sols<br />
un component bàsic <strong>de</strong> l’economia<br />
mundial, sinó també un <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals<br />
motors <strong>de</strong> les societats, les cultures i fins<br />
i tot la imaginació. Tot i que actualment<br />
l’activitat empresarial <strong>de</strong>termina principalment una<br />
visió cultural que gira al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme,<br />
aquesta visió es podria basar perfectament en la sostenibilitat,<br />
ateses les noves prioritats <strong>de</strong> gestió.<br />
La prioritat principal serà comprendre millor la funció<br />
<strong>de</strong> l’economia i si el creixement continu és possible<br />
o fins i tot <strong>de</strong>sitjable. Tal com explica l’ambientalista i<br />
empresari Paul Hawken, «avui estem robant el futur,<br />
el venem en el present i l’anomenem producte interior<br />
brut. Seria igual <strong>de</strong> senzill tenir una economia que<br />
consistís a guarir el futur en lloc <strong>de</strong> robar-lo.» 1<br />
L<br />
En aquesta secció, Robert Costanza, Joshua Farley<br />
i Ida Kubiszewski, <strong>de</strong> l’Institut Gund d’Economia<br />
Ecològica, expliquen en primer lloc com es pot<br />
redirigir l’economia mundial a partir d’una sèrie <strong>de</strong><br />
mitjans com ara crear un nou sistema <strong>de</strong> mesurament<br />
econòmic sostenible, ampliar el sector <strong><strong>de</strong>l</strong> coneixement<br />
compartit i implicar les principals institucions<br />
econòmiques i governamentals.<br />
Un altre canvi econòmic bàsic serà millorar la<br />
distribució <strong><strong>de</strong>l</strong> treball i les hores laborals entre els<br />
treballadors d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, com explica Juliet<br />
Schor, <strong><strong>de</strong>l</strong> Boston College. Ara mateix, hi ha moltes<br />
persones que treballen massa hores i guanyen més<br />
diners i converteixen aquests ingressos en un incre-<br />
ment <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, fins i tot quan altres busquen feina.<br />
Dividir les hores laborals d’una millor manera no tan<br />
sols posarà remei a l’atur i proporcionarà a més persones<br />
els mitjans necessaris per tenir un nivell <strong>de</strong> vida<br />
bàsic, sinó que aportarà més temps lliure per gaudir<br />
<strong>de</strong> la vida fora <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc <strong>de</strong> treball. I també reduirà la<br />
quantitat <strong>de</strong> renda que tenen les persones un cop<br />
acomplertes les seves necessitats, que ara per ara els<br />
anima a consumir més <strong><strong>de</strong>l</strong> que els fa falta.<br />
Una altra prioritat serà reavaluar la funció <strong>de</strong> les<br />
empreses. Pensem, si no, en el gran po<strong>de</strong>r i abast que<br />
tenen: el 2006, les 100 multinacionals més grans van<br />
donar feina a 15,4 milions <strong>de</strong> persones i van presentar<br />
ven<strong>de</strong>s per un valor <strong>de</strong> 7 bilions <strong>de</strong> dòlars, l’equivalent<br />
al 15 % <strong><strong>de</strong>l</strong> producte mundial brut. Per tal que<br />
el sistema econòmic sigui sostenible caldrà convèncer<br />
les empreses, per mitjà d’una sèrie d’estratègies, que<br />
exercir la seva activitat d’una manera sostenible és la<br />
seva responsabilitat fiduciària bàsica. 2<br />
Segons Ray An<strong>de</strong>rson, d’Interface, Inc., Mona<br />
Amo<strong>de</strong>o, d’idgroup, i Jim Hartzfeld, d’Interface-<br />
RAISE, algunes empreses ja han entès la importància<br />
d’una Terra pròspera per a la seva activitat empresarial<br />
i estant treballant per adoptar la sostenibilitat com un<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s eixos <strong>de</strong> les seves cultures d’empresa. Comprendre<br />
com s’han <strong>de</strong> canviar les cultures empresarials i<br />
trobar la <strong>de</strong>terminació per fer-ho serà un pas essencial<br />
a l’hora <strong>de</strong> crear un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> econòmic sostenible.<br />
Més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema empresarial, hi ha oportunitats<br />
per reinventar <strong>de</strong> dalt a baix el propòsit i<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 83
l’activitat empresarial i l’economia: prioritats <strong>de</strong> gestió l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
la concepció <strong>de</strong> l’activitat empresarial, també una<br />
prioritat bàsica. Johanna Mair i Kate Ganly, <strong>de</strong> l’IESE<br />
Business School, <strong>de</strong>scriuen les empreses socials que<br />
estan posant <strong>de</strong> cap per avall la missió <strong>de</strong> l’activitat<br />
empresarial. Aquesta activitat no ha consistir únicament<br />
en el lucre, que ni tan sols ha <strong>de</strong> ser l’objectiu<br />
principal, sinó que el lucre ha <strong>de</strong> proporcionar un<br />
mitjà per finançar una missió social més àmplia. Les<br />
empreses socials d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> estan afrontant<br />
problemes socials urgents, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la pobresa fins al<br />
<strong>de</strong>teriorament ecològic, i en treuen profit.<br />
Les empreses locals també estan començant<br />
a aflorar, com si fossin espècies colonitzadores<br />
en ecosistemes pertorbats. Com que la majoria<br />
d’empreses no reaccionen a la creixent preocupació<br />
per les injustícies socials i ambientals, la població<br />
està creant alternatives locals, <strong>de</strong>s d’adrogueries i<br />
restaurants fins a explotacions agrícoles i empreses<br />
d’energies renovables. Segons Michael Shuman,<br />
<strong>de</strong> l’Aliança Empresarial per a Economies Locals<br />
Vives, aquestes empreses locals presenten un millor<br />
rendiment ambiental, tracten millor els treballadors,<br />
ofereixen productes més sans i més diversos, i —en<br />
el pitjor <strong><strong>de</strong>l</strong>s casos— aporten una capa <strong>de</strong> resiliència<br />
davant les alteracions globals perquè tenen arrels<br />
locals. A més, l’auge <strong>de</strong> les empreses socials i les<br />
empreses locals hauria d’exercir una pressió addicional<br />
que estimulés el canvi dins <strong>de</strong> les cultures<br />
empresarials.<br />
En tota aquesta secció, els requadres <strong>de</strong>scriuen<br />
altres innovacions econòmiques sostenibles, com ara<br />
el redisseny <strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> fabricació perquè sigui «<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
bressol al bressol”, una nova constitució empresarial<br />
que integri la responsabilitat social directament dins<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> codi legal, i un ín<strong>de</strong>x <strong><strong>de</strong>l</strong> carboni per al mercat<br />
financer. Un altre requadre analitza l’absurditat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
concepte <strong>de</strong> creixement econòmic infinit.<br />
L’activitat empresarial és una institució potent<br />
que tindrà un paper central en el nostre futur, tant<br />
si aquest futur és una era <strong>de</strong> sostenibilitat com si és<br />
una era <strong>de</strong> reacció davant el <strong>de</strong>teriorament ecològic<br />
accelerat. Si combinem la reforma <strong><strong>de</strong>l</strong>s interessos<br />
actuals i el creixement <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s empresarials<br />
<strong>de</strong> caire social, l’economia global pot ajudar a evitar<br />
la catàstrofe i ser el començament d’una edat d’or<br />
sostenible.<br />
—Erik Assadourian<br />
84 WWW.WorldWatch.org
L’adaptació <strong>de</strong> les institucions<br />
per a la vida en un <strong>món</strong> replè<br />
Robert Costanza, Joshua Farley, i Ida Kubiszewski<br />
Les cosmovisions i les entitats dominants d’avui dia<br />
van sorgir al començament <strong>de</strong> la Revolució Industrial,<br />
quan el <strong>món</strong> encara estava relativament buit<br />
d’humans i amb poquíssimes infraestructures. Els<br />
recursos naturals eren abundants, els assentaments<br />
socials eren més escassos i el principal límit sobre el<br />
benestar humà era la manca d’accés a infraestructures<br />
i béns <strong>de</strong> consum. 1<br />
Les i<strong>de</strong>es actuals sobre què és <strong>de</strong>sitjable i què és<br />
possible es van forjar en aquesta situació <strong>de</strong> <strong>món</strong><br />
buit. Els combustibles fòssils «barats» han proporcionat<br />
l’abundant energia necessària per al creixement<br />
econòmic i han ajudat les societats a superar<br />
nombroses limitacions <strong>de</strong> recursos. Els adobs, els<br />
pestici<strong>de</strong>s i l’agricultura mecanitzada han permès<br />
a la humanitat conjurar les prediccions <strong>de</strong> Thomas<br />
Malthus sobre l’enfonsament <strong>de</strong>mogràfic. Com a<br />
conseqüència, el <strong>món</strong> ha canviat dràsticament durant<br />
els dos darrers segles i ara és un <strong>món</strong> «ple», on unes<br />
tecnologies i unes entitats cada cop més complexes,<br />
unes limitacions <strong>de</strong> recursos cada cop més grans i<br />
un rendiment <strong>de</strong> la inversió cada cop més baix han<br />
fet més precària la societat humana i, per tant, més<br />
susceptible a l’enfonsament. 2<br />
Les lleis i les normatives que incorporen la visió<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> buit són innombrables. La Llei sobre la<br />
mineria <strong><strong>de</strong>l</strong> 1872 <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, per exemple,<br />
es va concebre per promoure l’extracció <strong>de</strong> minerals<br />
i el creixement econòmic, i bàsicament ho<br />
feia regalant el dret a explotar mines en terrenys<br />
públics sense cobrar cap cànon ni exigir cap protecció<br />
ambiental. La llei encara està en vigor, per<br />
bé que les condicions han canviat <strong>de</strong> dalt a baix.<br />
La conseqüència ha estat una <strong>de</strong>strucció ambiental<br />
massiva i el lliurament <strong>de</strong> la riquesa pública als<br />
interessos privats. 3<br />
Les cosmovisions, entitats i tecnologies imperants<br />
no satisfan les necessitats <strong>de</strong> la humanitat en<br />
un <strong>món</strong> que canvia <strong>de</strong> pressa. El canvi climàtic, la<br />
reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> subministrament <strong>de</strong> petroli, la pèrdua<br />
<strong>de</strong> biodiversitat, l’increment <strong><strong>de</strong>l</strong>s preus <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
aliments, les pandèmies, la disminució <strong>de</strong> la capa<br />
d’ozó, la contaminació i la pèrdua <strong>de</strong> serveis <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ecosistemes necessaris per a la vida, tots aquests<br />
fenòmens amenacen greument la humanitat. La<br />
majoria d’aquestes amenaces, però, no es podien<br />
ni imaginar quan es van crear les cosmovisions, les<br />
entitats i les lleis <strong>de</strong> l’actualitat.<br />
Totes aquestes crisis es po<strong>de</strong>n atribuir a un<br />
sol problema general: no hem adaptat el nostre<br />
règim socioecològic actual d’un <strong>món</strong> buit a un<br />
<strong>món</strong> ple.<br />
Robert Costanza i Ida Kubiszewski formen part <strong>de</strong> l’Institut Gund d’Economia Ecològica i la Facultat<br />
Rubenstein <strong>de</strong> Medi Ambient i Recursos Naturals <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Vermont. Joshua Farley també<br />
forma part <strong>de</strong> l’Institut Gund i <strong><strong>de</strong>l</strong> Departament <strong>de</strong> Desenvolupament Comunitari i Economia Aplicada<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Vermont.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 85
Brian Burger<br />
l’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Consum paisatgístic a la Colúmbia Britànica, al<br />
Canadà: pistes forestals, zones tala<strong>de</strong>s i piles <strong>de</strong><br />
troncs.<br />
sota pressió en un <strong>món</strong><br />
cada cop més ple<br />
Hi ha tres raons fonamentals per les quals el règim<br />
actual ja no és útil per a la humanitat en una situació<br />
<strong>de</strong> <strong>món</strong> ple. La primera és que els increments<br />
il·limitats <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> recursos i energia són físicament<br />
impossibles en un planeta finit (vegeu el<br />
requadre 12). Tota producció econòmica requereix<br />
la transformació <strong>de</strong> matèries primeres i energia, la<br />
qual cosa redueix la disponibilitat d’aquests recursos<br />
per al seu funcionament com a components bàsics<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes que ofereixen serveis indispensables<br />
per a la vida <strong>de</strong> totes les espècies. La crisi climàtica<br />
mundial és un exemple més <strong>de</strong> servei <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes<br />
—la regulació <strong><strong>de</strong>l</strong> clima— que es consumeix a un<br />
ritme insostenible. 4<br />
L’ús <strong>de</strong> combustibles fòssils no tan sols esgota un<br />
recurs no renovable, sinó que crea emissions residuals<br />
que encara <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>n més la funció <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes.<br />
Però ni tan sols els avenços en la tecnologia energè-<br />
tica no po<strong>de</strong>n crear energia <strong><strong>de</strong>l</strong> no-res. Per bé que el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les fonts d’energia renovables<br />
és una prioritat, cap alternativa energètica actualment<br />
viable no pot mantenir el ritme <strong>de</strong> creixement<br />
econòmic global que consumeix una gran quantitat<br />
<strong>de</strong> recursos.<br />
La segona raó per la qual el règim actual ja no és<br />
útil per a la humanitat en una situació <strong>de</strong> <strong>món</strong> ple és<br />
que els increments il·limitats en el consum <strong>de</strong> recursos<br />
i energia no continuen augmentant el benestar.<br />
El creixement econòmic convencional il·limitat (és a<br />
dir, el creixement <strong><strong>de</strong>l</strong> producte interior brut o PIB)<br />
no tan sols és impossible, sinó que no és <strong>de</strong>sitjable.<br />
Les mesures <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB tenen en compte la renda i no<br />
pas el benestar. Allò que <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò fa falta és oferir<br />
vi<strong>de</strong>s satisfactòries que requereixin menys activitat<br />
econòmica, matèries primeres, energia i treball. Quan<br />
el PIB puja més que la satisfacció vital, aquesta eficàcia<br />
es redueix.<br />
L’indicador <strong>de</strong> progrés real (IPR) és una mesura<br />
alternativa <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar i<strong>de</strong>ada per arreglar les <strong>de</strong>ficiències<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> PIB, que resta factors com ara els costos<br />
<strong>de</strong> la <strong><strong>de</strong>l</strong>inqüència i la contaminació i afegeix factors<br />
com ara el valor <strong><strong>de</strong>l</strong> treball domèstic i voluntari. Als<br />
Estats Units, l’IPR es va acostar al seu nivell màxim<br />
per capita el 1975, en un moment en què el PIB per<br />
capita era més o menys la meitat <strong>de</strong> l’actual (vegeu<br />
la figura 3). 5<br />
Les mesures subjectives <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar, com ara la<br />
proporció <strong>de</strong> persones que es consi<strong>de</strong>ren «molt felices»,<br />
tampoc no han pujat <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 1975. Les da<strong>de</strong>s<br />
indiquen que si tornéssim als nivells <strong>de</strong> consum per<br />
capita <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1970, la població no seria més<br />
pobra, però es reduiria a la meitat l’esgotament <strong>de</strong><br />
recursos, el consum d’energia i els impactes ecològics.<br />
La població, <strong>de</strong> fet, estaria millor perquè tindria més<br />
temps i recursos per invertir en béns públics que no<br />
són <strong>de</strong> consum produïts pel capital natural i social. 6<br />
La raó final per la qual el règim actual ja no és útil<br />
per a la humanitat en una situació <strong>de</strong> <strong>món</strong> ple és que<br />
les entitats d’avui estan pensa<strong>de</strong>s per maximitzar el<br />
consum d’energia i recursos, i estan mal adapta<strong>de</strong>s a<br />
les necessitats d’un <strong>món</strong> ple. Les entitats <strong><strong>de</strong>l</strong> mercat,<br />
per exemple, potencien el creixement econòmic, però<br />
només s’ocupen bé <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns i serveis privats, que<br />
86 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè<br />
Requadre 12. La follia <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement infinit en un planeta finit<br />
tot i que avui dia rep molta atenció el <strong>de</strong>safiament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> clima, l’augment <strong>de</strong> la temperatura <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta<br />
només n’és un símptoma. aquest nostre planeta<br />
té febre, i és molt important i<strong>de</strong>ntificar la malaltia<br />
que pateix per po<strong>de</strong>r-li prescriure la medicació a<strong>de</strong>quada.<br />
Podria ser que el mal vingués <strong>de</strong> l’augment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s nivells <strong>de</strong> consum, <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement <strong>de</strong> les economies<br />
nacionals i <strong>de</strong> l’explosió <strong>de</strong> les poblacions?<br />
fa prop <strong>de</strong> quaranta anys, Jay forrester ja<br />
advertia sobre el perill <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement exponencial<br />
i <strong>de</strong> les seves implicacions en un planeta finit.<br />
Po<strong>de</strong>m il·lustrar-ho amb un experiment biològic:<br />
en unes condicions adients, els bacteris duplicaran<br />
el seu nombre cada dia, i el cinquantè dia<br />
ompliran la superfície d’un contenidor. ara bé,<br />
el dia quaranta-novè, aquesta superfície només<br />
estarà mig coberta. Podria molt ben ser que la<br />
humanitat visqués el seu quaranta-novè dia i que<br />
—igual que la colònia <strong>de</strong> bacteris— consumís<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> tot el seu habitacle si no fes alguna cosa per<br />
canviar el curs <strong><strong>de</strong>l</strong>s es<strong>de</strong>veniments.<br />
la capacitat ecològica <strong>de</strong> la terra no s’amplia,<br />
però si que ho fa la petjada <strong>de</strong> la humanitat. la<br />
capacitat ecològica <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta es va esgotar fa<br />
més <strong>de</strong> vint anys. Per tant, les economies industrialitza<strong>de</strong>s,<br />
a fi d’alliberar recursos per al funcionament<br />
<strong>de</strong> la terra i permetre que els països en<br />
via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament satisfacin les necessitats<br />
<strong>de</strong> les seves poblacions, s’han <strong>de</strong> contraure <strong>de</strong><br />
manera significativa.<br />
tanmateix, molts economistes estan convençuts<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contrari: que l’economia mundial ha <strong>de</strong><br />
continuar creixent i que l’estil <strong>de</strong> vida senzilla,<br />
amb un consum reduït, representa una amenaça<br />
per al mo<strong><strong>de</strong>l</strong> econòmic imperant. Però John stuart<br />
mill, el pare fundador <strong><strong>de</strong>l</strong> capitalisme mo<strong>de</strong>rn,<br />
no abonaria aquesta perspectiva. ell va veure que<br />
la societat industrialitzada, per la seva mateixa<br />
naturalesa, no podia durar gaire i que la societat<br />
estable que l’havia <strong>de</strong> substituir presentaria una<br />
millora. «no puc veure —escrivia mill el 1857—<br />
l’estat d’immobilitat <strong><strong>de</strong>l</strong> capital i la riquesa amb<br />
la sincera aversió amb què ho han consi<strong>de</strong>rat en<br />
general els polítics <strong>de</strong> la vella escola.»<br />
l’economista Kenneth boulding va anar fins<br />
i tot més enllà en <strong>de</strong>manar que es consi<strong>de</strong>rés<br />
el producte nacional brut (Pnb) com a mesura<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cost nacional brut i que la població procurés<br />
reduir-lo al mínim. cada cop s’ha anat veient més<br />
que el Pnb no encaixa massa amb el benestar<br />
real, com es pot comprovar en mesures com<br />
l’Indicador <strong>de</strong> Progrés genuí i d’altres. Potser<br />
els qui presenten d’una manera més eloqüent la<br />
necessitat <strong>de</strong> replantejar-se radicalment l’economia<br />
mo<strong>de</strong>rna són Paul hawken, amory lovins i<br />
hunter lovins a la seva obra Natural Capitalism.<br />
Però així i tot, el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> creixement perpetu,<br />
en comptes <strong>de</strong> passar <strong>de</strong> moda, s’està escampant<br />
pel <strong>món</strong>. entre el 1958 i el 2008, el nombre<br />
<strong>de</strong> cotxes va passar <strong>de</strong> 86 milions a 620 milions.<br />
el nombre <strong>de</strong> passatgers <strong><strong>de</strong>l</strong>s avions va experimentar<br />
un augment espectacular: <strong>de</strong> 68 milions<br />
el 1955 a 2.000 milions el 2005, tendències que<br />
tenen uns efectes ecològics catastròfics.<br />
el repte que se’ns presenta a l’hora <strong>de</strong> fixar el<br />
creixement és el <strong>de</strong> saber com començar una nova<br />
via. sens dubte, ningú no pot esperar que els xinesos<br />
o els indis prenguin la iniciativa en la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
no creixement. a més, ara com ara, sembla prou<br />
improbable que cap <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals països industrialitzats<br />
se situï al capdavant d’aquest camí. Però<br />
potser sí que ho podria fer algun país ric, amb una<br />
bona formació, un país com noruega o suècia. es<br />
possible que escandinàvia, que compta amb una<br />
població reduïda i amb molts recursos, dirigeixi la<br />
via i <strong>de</strong>mostri la viabilitat d’una perspectiva sobre<br />
què seria viure bé en una economia estable: menys<br />
hores <strong>de</strong> treball, menys béns <strong>de</strong> consum, més<br />
temps per a la família i els amics, més temps per al<br />
compromís cívic, més lleure.<br />
no serà una opció fàcil, però és necessària.<br />
caldrà una nova cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum, una nova<br />
cultura <strong>de</strong> la tecnologia i una nova cultura intellectual,<br />
i totes basa<strong>de</strong>s en la intel·ligència ecològica.<br />
<strong>de</strong> fet, exigirà una reor<strong>de</strong>nació fonamental<br />
<strong>de</strong> les prioritats al <strong>món</strong>.<br />
—Øystein Dahle<br />
Presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Nor<strong>de</strong>n<br />
font: vegeu la nota 4<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 87
l’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Milers <strong>de</strong> dòlars EUA (dòlars 2000)<br />
40<br />
Font: Re<strong>de</strong>fining Progress<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
Figura 3. El producte interior brut i l’indicador <strong>de</strong><br />
progrés real als Estats Units, 1950-2004<br />
PIB per capita<br />
IPR per capita<br />
0<br />
1950 1960 1970 1980 1990 2000 <strong>2010</strong><br />
normalment s’ofereixen a costa <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns i serveis<br />
públics —com ara l’educació, les infraestructures,<br />
la salut pública i els serveis <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes— que<br />
millorarien significativament la qualitat <strong>de</strong> vida en la<br />
situació <strong>de</strong> <strong>món</strong> ple d’avui. Un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997 va<br />
valorar els serveis <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> sencer<br />
en uns 33 bilions <strong>de</strong> dòlars, més que el valor <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
producte mundial brut d’aquell any. 7<br />
Són molts els governs que apliquen <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />
molts anys polítiques que promouen el creixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s béns <strong>de</strong> mercat a costa <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns públics no<br />
comercials que generen els ecosistemes sans. Aquestes<br />
polítiques inclouen els més <strong>de</strong> dos bilions <strong>de</strong> dòlars<br />
en subvencions anuals a les activitats <strong>de</strong> mercat i els<br />
efectes externs que <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>n el medi ambient; la privatització<br />
o la protecció reduïda <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos comuns<br />
(compartits), com ara els boscos i les pesqueries; i<br />
la insuficient regulació i aplicació <strong>de</strong> les normatives<br />
existents contra els efectes externs ambientals. És possible<br />
que l’efecte extern ambiental més greu que avui<br />
afronta el <strong>món</strong> sigui el canvi climàtic. Per solucionar<br />
aquesta «mare <strong>de</strong> tots els errors <strong>de</strong> mercat», el <strong>món</strong><br />
ha <strong>de</strong> tractar l’atmosfera com un actiu comú global,<br />
no pas privatitzar-lo. El creixement econòmic material<br />
ininterromput als països més benestants és una<br />
<strong>de</strong> les causes principals d’aquesta<br />
crisi biofísica. 8<br />
L’estabilitat climàtica i la resiliència<br />
ecològica globals són béns<br />
públics globals que requereixen<br />
solucions globals cooperatives, mentre<br />
que els combustibles fòssils són<br />
béns <strong>de</strong> mercat que promouen la<br />
competència i les lluites pels recursos.<br />
La transició cap a la sostenibilitat<br />
exigeix noves fonts d’energia que<br />
siguin «no rival», com ara l’energia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sol i el vent (per exemple, el<br />
<strong>de</strong>senvolupament als Estats Units<br />
d’energia solar barata i eficient no<br />
limitarà l’ús d’aquest recurs a la<br />
Xina; a més, la Xina probablement<br />
milloraria la tecnologia, amb la qual<br />
cosa es transmetrien els beneficis a<br />
altres usuaris). Malauradament, les<br />
entitats <strong><strong>de</strong>l</strong> comerç internacional com l’Organització<br />
Mundial <strong><strong>de</strong>l</strong> Comerç donen prioritat als béns i serveis<br />
<strong>de</strong> mercat privats a costa <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns públics. Els països<br />
que no tenen diners per adoptar les tecnologies <strong>de</strong><br />
les energies renovables continuaran cremant carbó,<br />
amb la qual cosa impediran que les noves tecnologies<br />
ajudin a posar remei al canvi climàtic. Per solucionar<br />
aquest problema cal un accés obert a la informació<br />
sobre les tecnologies <strong>de</strong> les energies renovables.<br />
cap a un nou règim<br />
sostenible i <strong>de</strong>sitjable<br />
Els canvis <strong>de</strong> règim po<strong>de</strong>n ser impulsats per l’enfonsament<br />
o a través <strong>de</strong> canvis conscients i integrats<br />
en les cosmovisions, les entitats i les tecnologies. Es<br />
po<strong>de</strong>n establir nous objectius, noves regles i noves<br />
eines. Aquests canvis ofereixen l’oportunitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar<br />
enrere pràctiques insostenibles i evitar l’enfonsament<br />
social, econòmic i ecològic. Aquesta secció analitza<br />
cinc i<strong>de</strong>es que estimulen aquesta transició.<br />
Re<strong>de</strong>finir el sistema <strong>de</strong> mesurament <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar.<br />
En la situació <strong>de</strong> <strong>món</strong> ple d’avui, l’objectiu<br />
d’una economia hauria <strong>de</strong> ser millorar <strong>de</strong> manera<br />
sostenible el benestar humà i la qualitat <strong>de</strong> vida. El<br />
88 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> l’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè<br />
consum material i el PIB són simples mitjans per<br />
aconseguir-ho i no pas fins en si mateixos. Tant els<br />
coneixements antics com la nova recerca psicològica<br />
confirmen que si el consum material va més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que és estrictament necessari en la pràctica es redueix<br />
el benestar general i això crea un impuls insaciable<br />
per tenir més coses.<br />
Una reorientació com aquesta comporta tasques<br />
concretes. D’entrada, s’haurien d’esmerçar esforços<br />
per <strong>de</strong>terminar què contribueix efectivament al benestar<br />
humà i incloure les grans aportacions <strong><strong>de</strong>l</strong> capital<br />
natural i social, que cada cop estan sota una pressió<br />
més gran. És important diferenciar la pobresa real<br />
(en termes <strong>de</strong> baixa qualitat <strong>de</strong> vida) <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos<br />
monetaris simplement baixos. En darrera instància,<br />
cal <strong>de</strong>terminar què és en realitat l’economia i per a<br />
què serveix, i establir un nou mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
que reconegui la situació <strong>de</strong> <strong>món</strong> ple d’avui.<br />
Hi ha en marxa moltes iniciatives per <strong>de</strong>senvolupar<br />
millors mesures <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar, com ara l’IPR, però<br />
cal una iniciativa mundial que es basi en el consens<br />
i permeti que aquestes mesures alternatives vagin<br />
guanyant acceptació i credibilitat. 9<br />
Garantir el benestar <strong>de</strong> les poblacions durant la<br />
transició. Serà important que qualsevol reducció en<br />
la producció econòmica i el consum que acompanyi<br />
el canvi cap a un nou règim recaigui sobre aquells<br />
que ho notin menys, és a dir, la classe benestant.<br />
Actualment, el codi fiscal <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units grava el<br />
tercer home més ric <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, Warren Buffett, amb<br />
un tipus <strong><strong>de</strong>l</strong> 17,7 %, mentre que la seva recepcionista<br />
ha <strong>de</strong> pagar un tipus mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong> 30 %. Unes polítiques<br />
monetàries a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n potenciar l’ocupació,<br />
mo<strong>de</strong>rar la diferència <strong>de</strong> renda, restablir el medi<br />
ambient natural i invertir més en béns públics alhora<br />
que es redueix el consum general. Per exemple, es<br />
podria implantar una reforma fiscal ecològica que<br />
canviés els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum i gravés més la classe<br />
més adinerada perquè contamina més i reduís els<br />
impostos sobre la seguretat social o altres prestacions,<br />
que beneficiarien aquells que <strong>de</strong>penen més d’aquests<br />
pagaments. 10<br />
Reduir la complexitat i incrementar la resiliència.<br />
La història ens ofereix exemples sobre l’enfonsament<br />
<strong>de</strong> societats, però també sobre adaptacions<br />
reeixi<strong>de</strong>s. Per bé que els factors ambientals moltes<br />
vega<strong>de</strong>s van contribuir al <strong>de</strong>clivi <strong>de</strong> les societats, va ser<br />
la resiliència i l’adaptabilitat cultural i institucional el<br />
que més va influir en les possibilitats <strong>de</strong> supervivència<br />
d’una societat. La resiliència <strong>de</strong>pèn <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors culturals,<br />
així com <strong>de</strong> la capacitat <strong>de</strong> reacció <strong>de</strong> les entitats<br />
polítiques, econòmiques i socials. 11<br />
Moltes societats s’han enfonsat a causa <strong>de</strong> la<br />
manca <strong>de</strong> recursos per sostenir les seves estructures<br />
complexes. L’Imperi Romà d’Occi<strong>de</strong>nt, per exemple,<br />
va ser un sistema pròsper altament complex mentre<br />
va po<strong>de</strong>r disposar <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos aconseguits amb les<br />
conquestes. Però quan ja no es van po<strong>de</strong>r conquerir<br />
més territoris, l’imperi va començar a cobrar impostos<br />
molt alts als agricultors en un intent <strong>de</strong> conservar<br />
l’entrada <strong>de</strong> recursos, amb la qual cosa va <strong>de</strong>sgastar<br />
la capacitat <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema per absorbir les sotraga<strong>de</strong>s i<br />
el va fer vulnerable a les invasions bàrbares i altres<br />
pressions. Mantenir la resiliència en un <strong>món</strong> ple<br />
comporta <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> donar importància al creixement<br />
i l’expansió per donar-la a la prosperitat sostenible i a<br />
les quantitats suficients. 12<br />
Ampliar el «sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos compartits».<br />
Durant la transició cap a un nou règim, és important<br />
ampliar molt el «sector <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos compartits» <strong>de</strong><br />
l’economia, el sector responsable <strong>de</strong> la gestió <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
actius comuns existents i <strong>de</strong> crear-ne <strong>de</strong> nous. Alguns<br />
actius, com ara els recursos creats per la naturalesa<br />
o per la societat en conjunt, s’haurien <strong>de</strong> mantenir<br />
comuns perquè això és més just. Altres actius, com ara<br />
la informació o les estructures <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes (per<br />
exemple, els boscos), s’haurien <strong>de</strong> mantenir en comú<br />
perquè això és més eficient. I encara altres actius, com<br />
els recursos essencials <strong>de</strong> propietat comuna i els béns<br />
públics, s’haurien <strong>de</strong> mantenir en comú perquè això<br />
és més sostenible.<br />
Una possibilitat per ampliar i gestionar el sector<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos comuns és crear «fons d’actius<br />
comuns» a diverses escales. Aquests fons, com el<br />
Fons Permanent d’Alaska i els fons <strong>de</strong> territoris<br />
regionals, po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>clarar els recursos comuns com<br />
a propietats sense privatitzar-los. A una escala més<br />
gran, un hipotètic Fons Atmosfèric Terrestre podria<br />
ajudar a reduir molt les emissions globals <strong>de</strong> carboni<br />
i alhora reduir la pobresa. Aquest sistema constaria<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 89
l’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida en un <strong>món</strong> replè l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
d’un sistema mundial <strong>de</strong> comerç <strong>de</strong> drets d’emissió<br />
per a totes les emissions <strong>de</strong> gasos hivernacle (que és<br />
preferible a un impost perquè establiria una quantitat<br />
i permetria variacions en el preu); la subhasta <strong>de</strong><br />
tots els permisos d’emissió abans <strong>de</strong> permetre’n la<br />
comercialització entre els titulars <strong><strong>de</strong>l</strong>s permisos (per<br />
enviar els senyals <strong>de</strong> preu correctes als emissors); i una<br />
reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> topall al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong> temps per estabilitzar<br />
les concentracions atmosfèriques <strong>de</strong> gasos hivernacle<br />
a un nivell equivalent a 350 parts per milió <strong>de</strong> diòxid<br />
<strong>de</strong> carboni. 13<br />
Els ingressos <strong>de</strong>rivats d’aquests esforços s’ingressarien<br />
en el Fons Atmosfèric Terrestre i serien<br />
administrats amb total transparència per síndics que<br />
assumirien el càrrec durant llargs perío<strong>de</strong>s i tindrien<br />
el mandat clar <strong>de</strong> protegir el sistema climàtic i l’atmosfera<br />
<strong>de</strong> la Terra tenint en compte les generacions<br />
actuals i les futures. Una petita part <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos<br />
<strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la subhasta <strong><strong>de</strong>l</strong>s permisos podria retornar<br />
a la població d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> en la forma d’un<br />
pagament per capita. La part restant <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos<br />
es podria utilitzar per millorar i restablir l’atmosfera,<br />
invertir en innovacions socials i tecnològiques, ajudar<br />
els països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament i administrar<br />
el Fons.<br />
Utilitzar Internet per suprimir les barreres a la<br />
comunicació i millorar la <strong>de</strong>mocràcia. A diferència<br />
<strong>de</strong> la televisió i altres mitjans <strong>de</strong> radiodifusió, les<br />
barreres econòmiques i tecnològiques a la presència<br />
d’Internet són molt baixes. Això té com a efecte<br />
la <strong>de</strong>scentralització <strong>de</strong> la producció i la distribució<br />
d’informació restituint el control a l’audiència, oferint<br />
un àmbit per al diàleg en lloc <strong><strong>de</strong>l</strong> monòleg. Les<br />
opinions i els serveis que abans controlaven petits<br />
grups o empreses ara són <strong>de</strong>senvolupats per tota la<br />
població. Les ca<strong>de</strong>nes <strong>de</strong> notícies, les comèdies <strong>de</strong><br />
situació i les produccions <strong>de</strong> Hollywood són substituï<strong>de</strong>s<br />
pel correu electrònic, la Wikipedia, YouTube<br />
i milions <strong>de</strong> blocs i fòrums, tots creats pels mateixos<br />
milions <strong>de</strong> persones que constitueixen l’audiència<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contingut.<br />
Les eleccions a la presidència <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008 van marcar els primers comicis en què més <strong>de</strong><br />
la meitat <strong>de</strong> la població adulta <strong><strong>de</strong>l</strong> país va participar<br />
en el procés polític utilitzant Internet com a font <strong>de</strong><br />
notícies i informació. En lloc <strong>de</strong> rebre simplement<br />
notícies unidireccionals, aproximadament una cinquena<br />
part <strong>de</strong> la població que utilitza Internet va fer<br />
servir els llocs web, els blocs i les xarxes socials, entre<br />
altres fòrums, per discutir, comentar i posar en dubte<br />
qüestions relaciona<strong>de</strong>s amb les eleccions. 14<br />
conclusió<br />
Els canvis en les cosmovisions, les entitats i les tecnologies<br />
seran necessaris per aconseguir estils <strong>de</strong> vida<br />
que estiguin més ben adaptats a la situació actual d’un<br />
<strong>món</strong> ple. En certa manera, la població pot concebre<br />
el futur que vol creant una nova visió i establint nous<br />
objectius. Si els objectius socials passen <strong>de</strong> la maximització<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> creixement <strong>de</strong> l’economia <strong>de</strong> mercat a<br />
la maximització <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar humà sostenible, seran<br />
més útils altres entitats per assolir aquests objectius.<br />
No obstant això, és important saber que es produirà<br />
una transició en qualsevol cas i que gairebé amb tota<br />
seguretat estarà impulsada per les crisis. Que aquestes<br />
crisis <strong>de</strong>semboquin en el <strong>de</strong>clivi o l’enfonsament i<br />
se’n <strong>de</strong>rivi una reconstrucció o una transició relativament<br />
tranquil·la cap a un futur sostenible i <strong>de</strong>sitjable<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> la capacitat <strong>de</strong> la població per anticipar-se<br />
als canvis requerits i <strong>de</strong>senvolupar noves cultures i<br />
noves entitats.<br />
90 WWW.WorldWatch.org
Horaris <strong>de</strong> treball<br />
sostenibles per a tothom<br />
Els <strong>de</strong>bats sobre la sostenibilitat ecològica solen<br />
centrar-se en les emissions <strong>de</strong> gasos amb efecte<br />
d’hivernacle, la biodiversitat i altres mesures <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> natural. També po<strong>de</strong>n incloure les tendències<br />
econòmiques i socials en la producció o la població,<br />
però poques vega<strong>de</strong>s parlen <strong>de</strong> l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> temps. I això<br />
que els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s d’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> temps humà són factors<br />
clau <strong><strong>de</strong>l</strong>s resultats ecològics. La població combina<br />
temps, diners i recursos naturals per dur a terme<br />
les activitats <strong>de</strong> la seva vida quotidiana. Les empreses<br />
combinen temps, capital físic i capital natural<br />
per crear producció. En gran part, el temps i els<br />
recursos naturals es po<strong>de</strong>n intercanviar: per regla<br />
general, fer les coses més <strong>de</strong> pressa comporta un<br />
preu més alt per al planeta. D’aquí que les famílies<br />
i les societats amb estrès <strong>de</strong> temps solen <strong>de</strong>ixar<br />
petja<strong>de</strong>s ecològiques més profun<strong>de</strong>s i utilitzar més<br />
energia per capita.<br />
En la transició cap a cultures i economies sostenibles,<br />
la població s’haurà d’adaptar a nous horaris i<br />
ritmes temporals. La cultura <strong>de</strong> les llargues jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals i d’estar sempre atrafegats que caracteritza<br />
molts països benestants s’haurà <strong>de</strong> substituir per<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s més sostenibles d’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> temps. Per bé que<br />
l’ajustament comportarà un preu, un ritme <strong>de</strong> vida<br />
més lent i més humà té beneficis socials per al benestar<br />
familiar, col·lectiu i individual.<br />
Juliet Schor<br />
la connexió entre la productivitat,<br />
les hores i la petjada ecològica<br />
El creixement <strong>de</strong> la productivitat és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s pilars<br />
<strong>de</strong> les economies <strong>de</strong> mercat contemporànies. Quan<br />
la productivitat augmenta, és possible produir una<br />
quantitat més gran <strong>de</strong> béns i serveis, o <strong>de</strong> producció,<br />
amb un nivell <strong>de</strong>terminat <strong>de</strong> recursos. La productivitat<br />
es pot mesurar en termes <strong>de</strong> recursos naturals<br />
com ara la terra —quin rendiment <strong>de</strong> collita es pot<br />
obtenir a partir d’una superfície <strong>de</strong>terminada—i<br />
també el treball —quants automòbils o peces <strong>de</strong><br />
vestir o ordinadors pot produir un treballador en una<br />
unitat <strong>de</strong> temps <strong>de</strong>terminada. Quan aquestes mesures<br />
augmenten (<strong>de</strong>sprés que s’hagin implantat els canvis<br />
en els estocs <strong>de</strong> «capital» natural o recursos naturals),<br />
la productivitat ha crescut.<br />
El creixement en la productivitat laboral crea<br />
un benefici enorme i fa possible produir un nivell<br />
<strong>de</strong>terminat <strong>de</strong> béns i serveis en un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps<br />
més breu, amb la qual cosa els treballadors po<strong>de</strong>n<br />
gaudir <strong>de</strong> més temps lliure, o produir més béns i<br />
serveis treballant les mateixes hores. Com gestioni<br />
una societat aquesta «tria», que po<strong>de</strong>n fer totes<br />
les economies amb creixement <strong>de</strong> productivitat, és<br />
crucial per arribar a la sostenibilitat. Si un «excés» <strong>de</strong><br />
creixement <strong>de</strong> productivitat equival a més producció,<br />
Juliet Schor és professora <strong>de</strong> sociologia al Boston College i autora <strong>de</strong> Plenitu<strong>de</strong>: The New Economics of<br />
True Wealth.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 91
horaris <strong>de</strong> treball sostenibles per a tothom l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
l’impacte ecològic és massa alt. No obstant això, què<br />
constitueix aquest «excés» varia amb el temps i en<br />
part <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> les tendències en l’impacte tecnològic<br />
i la població. Des <strong><strong>de</strong>l</strong> punt <strong>de</strong> vista <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic,<br />
per exemple, és evi<strong>de</strong>nt que el <strong>món</strong> ha anat més enllà<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> que el planeta pot tolerar.<br />
Als Estats Units, sembla com si l’«excés» <strong>de</strong><br />
creixement <strong>de</strong> productivitat s’hagi dirigit cap a més<br />
producció. Des <strong><strong>de</strong>l</strong> principi <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1970, la<br />
productivitat laboral més o menys s’ha doblat. En<br />
aquella època, els nord-americans treballaven una<br />
mitjana <strong>de</strong> 1.700 hores l’any (aquesta xifra equival<br />
a una setmana laboral <strong>de</strong> 32 hores, ja que inclou<br />
els treballadors a temps parcial i els treballadors a<br />
jornada completa; els horaris <strong>de</strong> jornada completa<br />
s’aproximaven més a la norma <strong>de</strong> 40 hores.) Si els<br />
nord-americans haguessin optat per posar tot el que<br />
havia reportat el creixement <strong>de</strong> productivitat en horaris<br />
més curts, la mitjana anual <strong>de</strong> treball seria avui <strong>de</strong><br />
només 850 hores, és a dir, poc més <strong>de</strong> 20 hores per<br />
setmana. En lloc d’això, les hores treballa<strong>de</strong>s es van<br />
incrementar, i el 2006 la mitjana d’hores treballa<strong>de</strong>s<br />
va arribar fins a 1.880 hores l’any. A més, hi ha més<br />
persones en ocupacions remunera<strong>de</strong>s, ja que els<br />
Estats Units cada cop se centren més en el treball i<br />
el mercat. El 1970, tan sols el 57,4 % <strong>de</strong> la població<br />
estava ocupada. El 2007, abans <strong>de</strong> la recessió, la xifra<br />
Hores per any<br />
Figura 4. Hores anuals <strong>de</strong> treball a diversos països, 2007<br />
1750<br />
1625<br />
1500<br />
1375<br />
1250<br />
Font: Conference Board.<br />
Alemanya Països Baixos França Itàlia Suècia<br />
havia pujat fins al 63 %. 1<br />
Aquesta experiència contrasta amb la història <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units. Al segle x i x, la jornada era esgotadora i<br />
es calcula que la població treballava unes 3.000 hores<br />
l’any, una jornada setmanal <strong>de</strong> 60 hores. A partir<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1870, la jornada total va començar a caure i va<br />
continuar caient durant dèca<strong>de</strong>s a mesura que una<br />
part significativa <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement <strong>de</strong> productivitat es<br />
<strong>de</strong>dicava a crear temps lliure. El 1929, abans <strong>de</strong> la<br />
Gran Depressió, es treballaven 600 hores menys, un<br />
total <strong>de</strong> 2.342. A la dècada <strong>de</strong> 1970, s’havien reduït<br />
almenys 400 hores més. Aquest total <strong>de</strong> 1.000 hores<br />
equival a mitja feina, tenint en compte una setmana<br />
laboral <strong>de</strong> 40 hores i un any laboral <strong>de</strong> 50 setmanes.<br />
Però per moltes raons —que en part tenen a veure<br />
amb les estructures <strong>de</strong> cost que afronten les empreses,<br />
així com l’absència <strong>de</strong> la pressió sindical per reduir<br />
hores— la tendència a reduir la jornada laboral va<br />
arribar a un punt mort als Estats Units a la dècada<br />
<strong>de</strong> 1970. 2<br />
En canvi, l’Europa occi<strong>de</strong>ntal ha <strong>de</strong>cidit utilitzar el<br />
creixement <strong>de</strong> productivitat per reduir les hores treballa<strong>de</strong>s<br />
i ha aconseguit reduir molt la mitjana d’hores<br />
anuals <strong>de</strong> treball. Els horaris curts no impliquen<br />
austeritat: es tracta <strong>de</strong> societats benestants amb tota<br />
mena <strong>de</strong> comoditats materials. En cas que aquestes<br />
diferències semblin profundament culturals o insalvables,<br />
val la pena recordar que fa<br />
50 anys als Estats Units les jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals eren molt més curtes que a<br />
Europa. Avui molts europeus tenen<br />
vacances <strong>de</strong> sis setmanes, festes addicionals<br />
i horaris laborals diaris que<br />
els permeten <strong>de</strong>dicar temps a la vida<br />
familiar, a les activitats <strong>de</strong> lleure i a<br />
la participació comunitària (vegeu<br />
la figura 4). Les jorna<strong>de</strong>s més curtes<br />
també són més comunes a altres<br />
parts <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. 3<br />
Aquest estil <strong>de</strong> vida és molt<br />
menys sever per al planeta. Segons<br />
els estudis sobre la relació entre les<br />
hores treballa<strong>de</strong>s i la petjada ecològica,<br />
com més hores es treballen més<br />
gran és l’impacte ambiental. Aquesta<br />
92 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> horaris <strong>de</strong> treball sostenibles per a tothom<br />
relació s’ha posat <strong>de</strong> manifest en l’àmbit familiar, en<br />
què les persones que treballen menys hores presenten<br />
una petjada ecològica menor. Això també val per als<br />
països. Els països amb una mitjana inferior d’hores<br />
treballa<strong>de</strong>s presenten petja<strong>de</strong>s menors, fins i tot si<br />
es tenen en compte altres factors, com ara<br />
la renda. 4<br />
Això és així per diversos motius. El més<br />
important és que normalment es treballen<br />
més hores quan el creixement <strong>de</strong> productivitat<br />
es canalitza cap a la producció i el<br />
consum, fet que comporta més <strong>de</strong>gradació<br />
ambiental. Un segon efecte és el consum<br />
d’energia associat amb la mobilitat obligada<br />
per treball. Un tercer és que les persones que<br />
són «pobres <strong>de</strong> temps» (és a dir, treballen<br />
més hores) solen adoptar estils <strong>de</strong> vida que<br />
consumeixen més recursos. El seu trajecte<br />
emet més carboni. Mengen més sovint.<br />
Segons un estudi, tenen cases més grans que,<br />
per tant, consumeixen més energia. L’estrès<br />
<strong>de</strong> temps també limita la participació en<br />
activitats <strong>de</strong> baix impacte que requereixen<br />
temps, com ara plantar verdures o fer bricolatge.<br />
Segons un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Centre</strong> per<br />
a la Recerca Econòmica i Política, si els<br />
Estats Units adoptessin els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s d’ús <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
temps <strong>de</strong> l’Europa occi<strong>de</strong>ntal, el consum d’energia<br />
es reduiria en un 20 % fins i tot amb els mateixos<br />
mitjans tècnics. 5<br />
Treballar menys també té beneficis per a les<br />
persones. Les llargues jorna<strong>de</strong>s laborals són estressants,<br />
perjudiquen la família i les relacions socials,<br />
i provoquen malalties físiques i trastorns emocionals.<br />
Els treballadors que fan llargues jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals són més propensos a estar <strong>de</strong>primits i a<br />
patir estrès i menys a tenir cura <strong>de</strong> si mateixos.<br />
Les jorna<strong>de</strong>s laborals excessives també redueixen<br />
les hores <strong>de</strong> son, fet que perjudica la salut. Les<br />
persones que treballen massa són incapaces <strong>de</strong><br />
participar en altres activitats, sobretot les socials,<br />
que són les que milloren el seu benestar. Finalment,<br />
els diners extres guanyats per les hores <strong>de</strong><br />
més que s’han treballat no ren<strong>de</strong>ixen tant com<br />
la gent espera. Cada cop hi ha més estudis que<br />
<strong>de</strong>mostren que l’increment <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos té un<br />
gran efecte beneficiós sobre les persones que viuen<br />
en la pobresa, però quan s’arriba als ingressos <strong>de</strong> la<br />
classe mitjana, el benestar addicional que se n’obté<br />
és sorprenentment limitat. 6<br />
Gravat <strong>de</strong> la ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> muntatge original <strong><strong>de</strong>l</strong> fabricant<br />
d’automòbils Ford a Detroit, Michigan.<br />
la visió <strong>de</strong> l’empresa<br />
La reducció <strong>de</strong> la jornada laboral pot ser positiva<br />
per a la població i el planeta, però po<strong>de</strong>n prosperar<br />
les empreses si s’escurcen els horaris? La història ens<br />
diu que sí. Els Estats Units i l’Europa occi<strong>de</strong>ntal han<br />
passat llargs perío<strong>de</strong>s en què les hores <strong>de</strong> treball es<br />
reduïen i el rendiment econòmic i els beneficis eren<br />
sòlids. Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 1870, una bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement<br />
<strong>de</strong> productivitat va comportar que la població tingués<br />
més temps lliure, quan els horaris esgotadors <strong>de</strong> la<br />
Revolució Industrial van donar pas a les pressions <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
moviment per a una jornada <strong>de</strong> 10 i 8 hores, l’establiment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> diumenge i <strong>de</strong>sprés el dissabte com a dia <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>scans, i l’aparició <strong>de</strong> les vacances mo<strong>de</strong>rnes. Lluny<br />
<strong>de</strong> perjudicar el rendiment econòmic, les jorna<strong>de</strong>s més<br />
curtes van ser necessàries per crear economies sòli<strong>de</strong>s i<br />
rendibles amb classes mitjanes saludables. 7<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 93<br />
Biblioteca <strong><strong>de</strong>l</strong> Congrés
Robert Scoble<br />
horaris <strong>de</strong> treball sostenibles per a tothom l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Un segon avantatge és la competitivitat, i aquí la<br />
qüestió no és quantes hores <strong>de</strong>dica cada persona a la<br />
feina, sinó quin rendiment tenen aquestes hores i com<br />
es compensen. Si es treballen menys hores gràcies al<br />
Fàbrica d’unitats <strong>de</strong> disc dur <strong>de</strong> Seagate a Wuxi, la Xina.<br />
creixement <strong>de</strong> productivitat, aleshores els ingressos es<br />
compensen amb temps i no hi ha costos <strong>de</strong> cap mena.<br />
Pel que fa als països, els que tenen una competitivitat<br />
semblant presenten divergències significatives en la<br />
jornada laboral. Treballar menys hores pot potenciar<br />
la productivitat si s’incrementa la intensitat <strong><strong>de</strong>l</strong> treball.<br />
La millora <strong><strong>de</strong>l</strong>s horaris redueix l’estrès <strong><strong>de</strong>l</strong>s empleats<br />
i millora el seu estat d’ànim i les ganes <strong>de</strong> quedar-se<br />
a l’empresa. Treballar menys hores també pot reduir<br />
la <strong>de</strong>socupació, que actualment es troba en nivells <strong>de</strong><br />
crisi i puja a molts indrets. 8<br />
Als Estats Units, el principal obstacle a la reducció<br />
<strong>de</strong> la jornada laboral ha estat que l’assegurança <strong>de</strong><br />
malaltia corre a càrrec <strong>de</strong> l’empleat, la qual cosa vol<br />
dir que costa molt menys als empresaris contractar<br />
menys persones i fer-les treballar més. Si hi hagués un<br />
sistema <strong>de</strong> seguretat social <strong>de</strong> pagador únic, o bé si<br />
les empreses prorrategessin les prestacions mèdiques i<br />
altres prestacions i el govern ajudés a finançar la resta,<br />
les jorna<strong>de</strong>s més curtes rendirien molt més.<br />
el camí cap a l’«abundància <strong>de</strong><br />
temps»<br />
Així, doncs, si reduir la jornada laboral és bo per<br />
al planeta, i per a la població, la societat no hauria<br />
d’anar en aquesta direcció? Milions <strong>de</strong> persones ja<br />
han arribat a aquesta conclusió. Durant més d’una<br />
dècada, una petita part significativa <strong>de</strong> la població<br />
nord-americana ha anat introduint canvis voluntaris<br />
en l’estil <strong>de</strong> vida que li ha donat més temps lliure.<br />
Aquests persones opten per treballar a temps parcial,<br />
o fins i tot renuncien al treball remunerat, o canvien<br />
<strong>de</strong> lloc <strong>de</strong> treball per tenir horaris menys exigents.<br />
Aquesta tendència a la «<strong>de</strong>sacceleració voluntària» ha<br />
ajudat a alleujar l’estrès extrem que va caracteritzar<br />
la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a la dècada <strong>de</strong> 1990 i<br />
explica en part per què es va alentir la intensificació<br />
<strong>de</strong> les hores anuals <strong>de</strong>sprés <strong><strong>de</strong>l</strong> ràpid increment que<br />
va tenir lloc als anys vuitanta i principi <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta.<br />
Un subconjunt dins d’aquest grup <strong>de</strong> <strong>de</strong>sacceleració<br />
voluntària ha dut més enllà aquest canvi d’estil <strong>de</strong><br />
vida i ha adoptat la simplicitat, una manera <strong>de</strong> viure<br />
que requereix pocs ingressos i que, per tant, sol<br />
estar associada amb jorna<strong>de</strong>s més curtes <strong>de</strong> treball<br />
remunerat. 9<br />
Aquestes persones diuen que estan més satisfetes<br />
amb els nous estils <strong>de</strong> vida, fins i tot aquelles que<br />
han vist molt reduïts els seus ingressos. Segons una<br />
enquesta nacional duta a terme el 2004 pel <strong>Centre</strong><br />
per a un Nou Somni Americà, el 85 % <strong>de</strong> la població<br />
que indicava haver adoptat estils <strong>de</strong> vida que reduïen<br />
els seus ingressos era feliç amb el canvi. 10<br />
El canvi també s’està es<strong>de</strong>venint en un nivell més<br />
estructural. Els empresaris d’algunes <strong>de</strong> les professions<br />
més exigents han compatibilitzat una reeixida<br />
trajectòria professional amb una jornada més curta<br />
que la norma. Els ajustaments flexibles són més<br />
habituals en el <strong>món</strong> jurídic, mèdic i acadèmic, per<br />
bé que la trajectòria encara se’n pot ressentir i que la<br />
jornada laboral més curta no és tan habitual als llocs<br />
més alts d’aquests sectors. Els canvis <strong>de</strong> més abast<br />
s’han produït en la comptabilitat. Des <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong>de</strong> 1990, totes les grans multinacionals van establir<br />
horaris que respectessin la vida familiar, com ara<br />
treballar menys dies a la setmana, en un intent per<br />
94 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> horaris <strong>de</strong> treball sostenibles per a tothom<br />
conservar el talent i l’alta productivitat <strong>de</strong> les dones<br />
treballadores. 11<br />
Després <strong>de</strong> la crisi financera <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, la reducció<br />
<strong>de</strong> la jornada laboral s’ha generalitzat a tots els sectors<br />
privats, públics i sense afany <strong>de</strong> lucre. Els empresaris<br />
han intentat evitar els acomiadaments aplicant retalla<strong>de</strong>s<br />
a tots els nivells <strong>de</strong> l’empresa en horaris, permisos<br />
i altres mesures <strong>de</strong> reducció laboral. Aquesta ètica <strong>de</strong><br />
treball compartit no es veia tant als Estats Units <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1930. Des que va començar la recessió,<br />
la jornada setmanal mitjana en el sector privat ha<br />
caigut gairebé una hora. 12<br />
Les enquestes fetes a grans empresaris indiquen<br />
que s’han generalitzat la reducció <strong>de</strong> les jorna<strong>de</strong>s setmanals<br />
i l’autorització <strong>de</strong> permisos o temps <strong>de</strong> treball<br />
no remunerat. Un estudi <strong>de</strong> Hewitt Associates <strong>de</strong> 518<br />
grans empreses indica una reducció <strong>de</strong> la jornada d’un<br />
20 %. Un estudi <strong>de</strong> Towers Perrin registra xifres fins i<br />
tot més altes: un 40 % va indicar que havien establert<br />
un permís i un 32 % una jornada setmanal més curta.<br />
Els empresaris <strong><strong>de</strong>l</strong> sector <strong>de</strong> la tecnologia avançada<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Pacífic Nord-oest, com ara Hewlett-Packard,<br />
Siltronic i Tektronic, han reduït la jornada i la paga<br />
(però normalment no les prestacions). 13<br />
L’estat i els governs locals també han modificat els<br />
horaris per tal <strong>de</strong> retallar costos. El cas més conegut<br />
és el <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> Utah, on 17.000 empleats van<br />
passar a fer una jornada <strong>de</strong> 10 hores en una setmana<br />
laboral <strong>de</strong> quatre dies. Per bé que tècnicament no<br />
s’han retallat les hores <strong>de</strong> feina, sí que ha permès als<br />
empleats <strong>de</strong> reduir el temps necessari per <strong>de</strong>splaçar-se<br />
<strong>de</strong> casa a la feina. El canvi ha permès a l’estat <strong>de</strong> tancar<br />
les oficines els divendres, fet que ha donat lloc a un<br />
estalvi energètic <strong><strong>de</strong>l</strong> 13 % per a l’estat i a un <strong>de</strong>scens<br />
<strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos amb efecte d’hivernacle.<br />
L’absentisme i les hores extres també han caigut. La<br />
gran majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s empleats s’ha mostrat a favor <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi, com indica el 82 % que diu que vol mantenir<br />
la jornada setmanal intensiva fins i tot quan la recessió<br />
s’hagi acabat. 14<br />
Altres estats i ciutats han establert programes <strong>de</strong><br />
permisos i baixes no remunera<strong>de</strong>s. La ciutat d’Atlanta<br />
ha tancat molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus serveis els divendres;<br />
Califòrnia ha autoritzat els dies lliures no remunerats.<br />
La Universitat <strong>de</strong> Califòrnia ha introduït permisos<br />
d’11-26 dies. Si ens po<strong>de</strong>m guiar per les recessions<br />
passa<strong>de</strong>s, molts treballadors —sobretot aquells que<br />
obtenen un cap <strong>de</strong> setmana <strong>de</strong> tres dies— s’adaptaran<br />
a la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos i no voldran tornar a la<br />
jornada setmanal <strong>de</strong> cinc dies. 15<br />
Si mirem endavant, cada cop és més evi<strong>de</strong>nt que<br />
la reducció <strong>de</strong> la jornada laboral hauria d’ocupar un<br />
lloc <strong>de</strong>stacat en l’agenda <strong>de</strong> la sostenibilitat. Per aconseguir-ho,<br />
caldrà que els Estats Units apliquin alguns<br />
canvis normatius, sobretot en l’atenció sanitària, a fi<br />
d’alterar l’estructura d’incentius <strong>de</strong> les empreses. Caldrà<br />
una certa flexibilitat cultural, per tal que estar sempre<br />
atrafegats i treballar llargues jorna<strong>de</strong>s laborals no sigui<br />
un símbol d’estatus, i s’haurà <strong>de</strong> perdre l’esperit consumista<br />
<strong>de</strong> la societat. Però si aquests obstacles es po<strong>de</strong>n<br />
superar, el resultat serà un ritme <strong>de</strong> vida més lent i més<br />
sa que és bo per a les persones i el planeta.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 95
El canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
Ray An<strong>de</strong>rson, Mona Amo<strong>de</strong>o, i Jim Hartzfeld<br />
L’era industrial actual va néixer a partir <strong>de</strong> la Illustració<br />
i la comprensió que es va <strong>de</strong>rivar <strong>de</strong> la<br />
capacitat <strong>de</strong> la humanitat per aprofitar el po<strong>de</strong>r i<br />
el caràcter expansiu <strong>de</strong> la naturalesa. La manera<br />
<strong>de</strong> pensar que es va <strong>de</strong>senvolupar en els primers<br />
anys d’aquesta era estava molt ben adaptada al seu<br />
temps, quan hi havia relativament poca població i<br />
la naturalesa semblava il·limitada. Malauradament,<br />
aquesta manera <strong>de</strong> pensar no s’adapta bé a la realitat<br />
actual <strong>de</strong> gairebé 7.000 milions <strong>de</strong> persones<br />
i ecosistemes en una perillosa situació d’estrès.<br />
Avui està naixent una nova visió <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> més ben<br />
adaptada i una economia global gràcies a una millor<br />
comprensió <strong>de</strong> com es pot prosperar dins <strong><strong>de</strong>l</strong>s límits<br />
fràgils <strong>de</strong> la naturalesa.<br />
Per a la transició <strong>de</strong> l’economia és vital la mateixa<br />
institució que fa les funcions <strong>de</strong> motor bàsic: l’activitat<br />
empresarial i la indústria. Per encapçalar<br />
aquest canvi, els empresaris s’han d’endinsar molt<br />
més enllà <strong>de</strong> la gamma <strong>de</strong> tecnologies ecològiques<br />
o netes que estan en voga, han d’arribar fins a les<br />
conviccions bàsiques que empenyen els actes. Tot<br />
i que algunes companyies visionàries s’han basat en<br />
els principis <strong>de</strong> la sostenibilitat, la majoria d’empreses<br />
necessitarà un canvi radical. En les pròximes<br />
dèca<strong>de</strong>s, els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s i les mentalitats <strong>de</strong> les empreses<br />
s’hauran <strong>de</strong> transformar <strong>de</strong> dalt a baix per mantenir<br />
el valor que les companyies tenen per als clients, els<br />
accionistes i altres parts interessa<strong>de</strong>s.<br />
Cada cop són més les organitzacions que recorren<br />
a la sostenibilitat com a font d’avantatge competitiu.<br />
Moltes companyies, però, s’encallen perquè<br />
no acaben <strong>de</strong> comprendre aquest repte: el veuen tan<br />
sols com un conjunt <strong>de</strong> problemes tècnics que s’han<br />
<strong>de</strong> resoldre o pensen que se’n po<strong>de</strong>n sortir amb<br />
una campanya <strong>de</strong> màrqueting intel·ligent. Potser el<br />
perill més gran és que aquests enfocaments superficials<br />
donen a les companyies una falsa sensació <strong>de</strong><br />
progrés, que a la llarga molt probablement portarà<br />
a la seva <strong>de</strong>saparició.<br />
En canvi, les empreses que estan disposa<strong>de</strong>s a<br />
afrontar el canvi en un nivell cultural més profund<br />
tenen l’oportunitat d’abraçar un nou paradigma<br />
construït sobre els valors <strong>de</strong> la sostenibilitat. Les que<br />
estiguin disposa<strong>de</strong>s a fer el primer pas recolliran els<br />
beneficis <strong>de</strong> sortir en primera posició i alhora afavoriran<br />
i faran accelerar els canvis socials fonamentals que<br />
són cada cop més aparents. El viatge <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
<strong>de</strong> cada companyia serà únic, però un full <strong>de</strong> ruta que<br />
<strong>de</strong>talli tot el que s’ha après <strong>de</strong> les primeres companyies<br />
i els primers investigadors pot ser d’ajuda per a aquells<br />
que estiguin interessats a fer drecera. 1<br />
Ray An<strong>de</strong>rson és fundador i presi<strong>de</strong>nt d’Interface, Inc. Mona Amo<strong>de</strong>o és presi<strong>de</strong>nta d’idgroup, una<br />
empresa creativa <strong>de</strong> consultoria sobre construcció <strong>de</strong> marca, canvi organitzatiu i sostenibilitat. Jim<br />
Hartzfeld és fundador i conseller <strong><strong>de</strong>l</strong>egat d’InterfaceRAISE.<br />
96 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
la necessitat d’un canvi<br />
transformador<br />
En els àmbits social, empresarial i personal, la<br />
comprensió i l’adopció <strong>de</strong> les pràctiques <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
no estan tan limita<strong>de</strong>s per la innovació tècnica<br />
com per la incapacitat <strong>de</strong> les persones <strong>de</strong> posar en<br />
dubte maneres <strong>de</strong> pensar antiqua<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> canviar<br />
les normes culturals. Parafrasejant Edwin Land, el<br />
físic Amory Lovins ha observat que «la invenció és<br />
la cessació sobtada <strong>de</strong> l’estupi<strong>de</strong>sa... [és a dir] les<br />
persones que sembla que han tingut una i<strong>de</strong>a nova<br />
moltes vega<strong>de</strong>s el que han fet és <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> tenir<br />
una i<strong>de</strong>a vella». 2<br />
El ritme d’adopció <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es noves d’una<br />
companyia i, per tant, <strong>de</strong> les oportunitats empresarials,<br />
es pot incrementar molt si es comprenen les<br />
fases <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi i les <strong>de</strong>cisions estratègiques que s’han<br />
d’adoptar per afavorir la necessària renovació <strong>de</strong> la<br />
mentalitat per al canvi cultural. Un canvi personal<br />
d’aquesta magnitud no sol passar d’un dia per<br />
l’altre, i canviar una organització sol ser un procés<br />
encara més llarg.<br />
Es po<strong>de</strong>n aprendre moltes coses <strong>de</strong> les empreses<br />
que han anat més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi superficial i han<br />
abraçat completament la sostenibilitat, tot creant<br />
canvis més profunds dins <strong>de</strong> la seva cultura organitzativa.<br />
L’experiència indica que la sostenibilitat<br />
aporta un po<strong>de</strong>r i un efecte més grans en les organitzacions<br />
quan s’adopta profundament com un<br />
conjunt <strong>de</strong> valors bàsics que integren realment la<br />
prosperitat econòmica, l’administració ambiental i<br />
la responsabilitat social: lucre, planeta i població. 3<br />
Per arribar a aquest grau <strong>de</strong> canvi, els dirigents<br />
han <strong>de</strong> proposar visions atrevi<strong>de</strong>s —tan atrevi<strong>de</strong>s<br />
que ens <strong>de</strong>ixin sense paraules— i han <strong>de</strong> fer participar<br />
les seves organitzacions en converses diferents i<br />
més profun<strong>de</strong>s sobre el propòsit i la responsabilitat<br />
<strong>de</strong> l’activitat empresarial per aportar un valor real<br />
tant als clients com a la societat. A més, tot aquest<br />
esforç s’ha d’assumir com a part <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema per<br />
tal que els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s mentals siguin explícits, que<br />
s’incorporin al procés les múltiples perspectives<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s públics d’interès i que la interacció col·lectiva<br />
produeixi nou coneixement, noves estructures,<br />
nous processos, noves pràctiques i nous casos que<br />
puguin empènyer l’organització.<br />
Quan les organitzacions l’adopten d’aquesta<br />
manera, la sostenibilitat queda inserida en totes<br />
les facetes <strong>de</strong> l’empresa. La sostenibilitat passa a<br />
ser un element <strong>de</strong>finidor que es revela en totes les<br />
<strong>de</strong>cisions, és a dir, un viatge estratègic i emocional<br />
que potencia l’empresa <strong>de</strong> dalt a baix. Que potser<br />
es po<strong>de</strong>n fer productes ecològics en una companyia<br />
que no ho sigui? 4<br />
un marc per al canvi cultural<br />
Interface, Inc., el fabricant internacional <strong>de</strong> moquetes<br />
amb seu als Estats Units, és un bon exemple <strong>de</strong><br />
companyia que ha adoptat i assolit el canvi transformador<br />
cap a la sostenibilitat. Segons Interface,<br />
l’empresa ha recorregut un 60 % <strong><strong>de</strong>l</strong> camí cap a la<br />
consecució <strong><strong>de</strong>l</strong>s objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> seu programa Missió<br />
Zero 2020, però la companyia ha arribat lluny en<br />
el seu viatge <strong>de</strong> 15 anys cap a la sostenibilitat. Ha<br />
reduït les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle<br />
en un 71 %, la intensitat <strong><strong>de</strong>l</strong> consum d’aigua en<br />
un 74 %, els residus d’abocador en un 67 % i la<br />
intensitat total d’energia en un 44 %. Ha <strong>de</strong>ixat<br />
d’abocar gairebé 80 milions <strong>de</strong> quilos <strong>de</strong> moquetes<br />
velles, ha inventat una nova tecnologia per reciclar<br />
moquetes i ha venut 83 km 2 <strong>de</strong> moqueta certificada<br />
per entitats in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts que s’ha fabricat amb<br />
processos innocus per al clima. En aquest procés,<br />
Interface ha generat un gran valor empresarial <strong>de</strong><br />
marca i ha guanyat prestigi, ha estalviat costos per<br />
un valor <strong>de</strong> 405 milions <strong>de</strong> dòlars, ha atret talent i<br />
ha aconseguit una innovació <strong>de</strong> productes d’avantguarda<br />
dins <strong><strong>de</strong>l</strong> seu sector. 5<br />
El li<strong>de</strong>ratge en matèria <strong>de</strong> sostenibilitat d’Interface<br />
ha rebut el reconeixement internacional en<br />
nombroses enquestes <strong>de</strong> Globescan a «experts mundials<br />
en sostenibilitat», i ha quedat en primer lloc<br />
en la classificació <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009. Tanmateix, la transició<br />
<strong>de</strong> la companyia no estava <strong>de</strong>cidida per endavant.<br />
Durant la primera dècada <strong><strong>de</strong>l</strong> viatge, l’evolució<br />
d’Interface va passar per cinc fases, empesa per<br />
factors clau que van impulsar-ne el progrés (vegeu<br />
la figura 5). Els profunds canvis d’i<strong>de</strong>ntitat, valors i<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 97
© idgroup, 2009. Tots els drets reservats.<br />
el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
supòsits sobre «com s’han <strong>de</strong> fer les coses» van portar<br />
la companyia cap a una nova visió <strong>de</strong> l’objectiu,<br />
el rendiment i la rendibilitat dins <strong><strong>de</strong>l</strong> context més<br />
ampli <strong>de</strong> la responsabilitat ambiental i social. 6<br />
El mo<strong><strong>de</strong>l</strong> d’Interface <strong>de</strong> canvi cultural representa<br />
un viatge <strong><strong>de</strong>l</strong> pensament i el sentiment, afavorit per<br />
<strong>de</strong>cisions estratègiques i connexions cada cop més<br />
profun<strong>de</strong>s amb els valors <strong>de</strong> la sostenibilitat. La<br />
interacció d’aquests factors va cloure la separació<br />
inicial entre la visió —una futura empresa sostenible—<br />
i l’empresa insostenible d’aquell moment,<br />
transformant la cultura amb passes cada cop més<br />
grans per mitjà <strong>de</strong> fases successives sense solució<br />
<strong>de</strong> continuïtat. Mentre la companyia passava per<br />
les fases <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi transformador (<strong>de</strong>spertament,<br />
embrió, metamorfosi, sorgiment, adhesió i compromís),<br />
també es va produir una evolució <strong>de</strong> la mentalitat<br />
en passar <strong>de</strong> l’escepticisme a la comprensió,<br />
la convicció, l’adhesió, el compromís i la propugnació.<br />
Aquesta progressió psicològica va funcionar<br />
en paral·lel a les <strong>de</strong>cisions estratègiques (visió, full<br />
<strong>de</strong> ruta, harmonització, integració i influència) per<br />
crear un canvi cultural més profund.<br />
Amb el temps, la transformació es pot concebre<br />
com un procés dinàmic on les connexions, les<br />
relacions i les xarxes noves i en evolució neixen i<br />
prosperen per mitjà d’una injecció <strong>de</strong> coneixement,<br />
Figura 5. Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> canvi cultural<br />
sentit comú i experiència. L’escepticisme <strong><strong>de</strong>l</strong>s primers<br />
moments dóna pas a la comprensió quan una<br />
organització confirma la vali<strong>de</strong>sa <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat, que alhora arriba amb els èxits que<br />
s’experimenten en la pràctica. Com que la i<strong>de</strong>ntitat<br />
col·lectiva <strong>de</strong> l’organització es transforma, els nous<br />
comportaments associats a aquests valors es veuen<br />
reforçats i arrelen en la cultura. La comprensió augmenta<br />
gràcies a la convicció i el compromís.<br />
Quan les <strong>de</strong>cisions estratègiques es confirmen,<br />
sorgeixen amb més força noves maneres <strong>de</strong> pensar,<br />
creure i fer les coses, i la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
s’adopta plenament com «la manera <strong>de</strong> fer les<br />
coses». Aquest canvi <strong>de</strong> paradigma produeix innovacions<br />
en les tecnologies, les pràctiques empresarials<br />
sostenibles i una nova capacitat <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge,<br />
així com un sentiment d’orgull, <strong>de</strong>terminació i<br />
compromís per part <strong>de</strong> les persones relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb l’organització. Externament, l’organització<br />
materialitza connexions i nivells <strong>de</strong> confiança cada<br />
cop més alts amb el seu mercat.<br />
les fases <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
Despertament: <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> la visió. Per tal que<br />
el canvi s’es<strong>de</strong>vingui, primerament una companyia<br />
ha d’estar oberta a <strong>de</strong>tectar i tenir en compte<br />
98 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
els senyals anòmals que po<strong>de</strong>n indicar o revelar<br />
nous reptes o oportunitats. L’origen <strong><strong>de</strong>l</strong> senyal<br />
pot ser intern o extern, subtil o estri<strong>de</strong>nt. De la<br />
mateixa manera, la consciència d’una companyia<br />
<strong>de</strong> la necessitat d’abordar la sostenibilitat es pot<br />
estimular <strong>de</strong> moltes maneres, per exemple amb un<br />
li<strong>de</strong>ratge inspirat, una presa <strong>de</strong> consciència interna<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les bases, un repte tècnic o físic, o un impacte<br />
imprevist en el cost o la disponibilitat <strong>de</strong> recursos<br />
bàsics. En algun moment, la magnitud <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous<br />
riscos o oportunitats passa a ser tant «real» que<br />
provoca que l’organització comenci a buscar més<br />
informació i orientació.<br />
A Interface, la veu persistent d’un sol client<br />
va arribar a oï<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> fundador, Ray An<strong>de</strong>rson. A<br />
Walmart, l’impuls el va donar el li<strong>de</strong>ratge inspirat<br />
que va estimular una allau <strong>de</strong> dificultats externes<br />
en múltiples fronts. A Nike, va ser l’escàndol<br />
suscitat per un article aparegut a la revista Life el<br />
1996 sobre el treball infantil al Pakistan, en el qual<br />
apareixia la foto d’un nen <strong>de</strong> 12 anys envoltat <strong>de</strong><br />
pilotes <strong>de</strong> futbol <strong>de</strong> la marca Nike que havia cosit.<br />
Altres exemples d’estímuls externs per incrementar<br />
la consciència sobre la sostenibilitat inclouen la<br />
pressió <strong>de</strong> Greenpeace sobre Electrolux i la pressió<br />
exercida per la Rainforest Action Network sobre<br />
Mitsubishi. 7<br />
Un cop s’indica una orientació general, un petit<br />
grup d’innovadors o «exploradors» pot estudiar<br />
la magnitud <strong><strong>de</strong>l</strong> problema i què representa per<br />
a l’organització i proposar una possible visió <strong>de</strong><br />
futur. Durant aquesta fase, és important <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong><br />
banda l’escepticisme i fer participar els principals<br />
directius en una exploració profunda i sincera <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
aspectes <strong>de</strong> la sostenibilitat: què representa per a<br />
cada persona i per a l’organització. Si es <strong>de</strong>dica<br />
temps, energia i esforç a una reflexió individual i<br />
organitzativa, s’establirà la tensió necessària per<br />
impulsar el canvi i <strong>de</strong>terminar el nivell <strong>de</strong> compromís<br />
necessari per avançar.<br />
Un sentiment lògic <strong>de</strong> curiositat i la capacitat<br />
persistent <strong>de</strong> resistir a les pressions <strong><strong>de</strong>l</strong>s paradigmes<br />
prepon<strong>de</strong>rants (i les estructures existents) és important<br />
perquè penetrin els senyals nous i poc habituals<br />
i per superar la resposta lògica <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar l’statu<br />
quo. En aquest punt, la direcció ha <strong>de</strong> prendre la<br />
<strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> tirar endavant o no. Amb això s’ha creat<br />
una visió clara i comença el procés per ampliar la<br />
participació <strong><strong>de</strong>l</strong>s altres dins <strong>de</strong> l’organització, amb<br />
la direcció fent <strong>de</strong> missatger, apòstol, professor i<br />
animador.<br />
A Interface, el que va empènyer Ray An<strong>de</strong>rson<br />
a <strong>de</strong>clarar la seva visió <strong>de</strong> sostenibilitat per a la<br />
companyia va ser la lectura <strong><strong>de</strong>l</strong> llibre The Ecology<br />
of Commerce, publicat el 1993, que proposava<br />
una cultura d’empresa en què el <strong>món</strong> natural pot<br />
prosperar. Jeff Mezger, conseller <strong><strong>de</strong>l</strong>egat <strong>de</strong> KB<br />
Home, una constructora nord-americana, va or<strong>de</strong>nar<br />
recentment al seu equip directiu que explorés<br />
quins objectius i compromisos haurien d’adoptar<br />
envers la sostenibilitat, malgrat la recessió històrica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sector. El juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, Mezger va transmetre<br />
la seva visió en el primer informe sobre sostenibilitat<br />
<strong>de</strong> la companyia. 8<br />
A Walmart, el conseller <strong><strong>de</strong>l</strong>egat Lee Scott i<br />
els membres <strong><strong>de</strong>l</strong> seu equip directiu es van agafar<br />
un any per explorar, qüestionar, llegir i visitar,<br />
personalment, escenaris arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’estat ecològicament malferit <strong>de</strong> Montana que es<br />
<strong>de</strong>scriu al llibre <strong>de</strong> Jared Diamond Collapse fins als<br />
camps <strong>de</strong> cotó <strong>de</strong> Turquia i una fàbrica <strong>de</strong> moquetes<br />
d’Interface a Geòrgia. Just <strong>de</strong>sprés d’aquest<br />
any d’exploració, Scott va anunciar l’orientació<br />
<strong>de</strong> la companyia en un discurs històric l’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, «El li<strong>de</strong>ratge <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x i». Tot i que<br />
va plantejar objectius ambiciosos per a Walmart<br />
—«consumir un 100 % d’energia <strong>de</strong> fonts renovables,<br />
no crear cap residu i vendre productes que<br />
preservin els nostres recursos i el medi ambient»—,<br />
Scott va admetre que no estava segur <strong>de</strong> com els<br />
podria aconseguir. 9<br />
Embrió: creació <strong><strong>de</strong>l</strong> full <strong>de</strong> ruta. Un cop <strong>de</strong>finida<br />
la visió, la companyia ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar com traduir-la<br />
en la pràctica. A més d’una planificació més profunda<br />
i <strong><strong>de</strong>l</strong>s primers prototips, s’ha d’aprofundir tot<br />
allò que s’ha après en la fase <strong>de</strong> <strong>de</strong>spertament i s’ha<br />
<strong>de</strong> compartir en tots els nivells <strong>de</strong> l’organització. El<br />
resultat és un full <strong>de</strong> ruta que sol incloure objectius,<br />
terminis, distribució <strong>de</strong> recursos i —el que és més<br />
important— un sistema <strong>de</strong> mesurament.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 99
el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Durant aquesta fase, la companyia participa en<br />
activitats que continuen «obrint els ulls» <strong>de</strong> les<br />
persones <strong>de</strong> l’organització a la sostenibilitat —els<br />
problemes, els reptes i les oportunitats— per tal<br />
que acabin <strong>de</strong>fensant allò que aju<strong>de</strong>n a construir<br />
i crear, i hi donin suport. Sovint, «la totalitat»<br />
d’una organització no es pot modificar fins que<br />
el col·lectiu <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix treballar conjuntament per<br />
donar forma a un nou futur possible. Arribats en<br />
aquest punt, és important aprofitar la intel·ligència<br />
creativa <strong>de</strong> l’organització i els seus públics d’interès<br />
per mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong> diàleg, la investigació col·laborativa, la<br />
creació <strong>de</strong> comunitat i mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> canvi avançats<br />
que afavoreixin les noves maneres <strong>de</strong> pensar i la<br />
transformació. 10<br />
A Interface, Ray An<strong>de</strong>rson va mirar d’implicar-hi<br />
simultàniament un ampli ventall <strong><strong>de</strong>l</strong> seu equip directiu<br />
intern, que ja estava relacionat amb la iniciativa<br />
<strong>de</strong> la companyia QUEST per al tractament <strong>de</strong> residus,<br />
així com el grup més visionari d’experts externs<br />
que va po<strong>de</strong>r trobar, que es va acabar anomenant<br />
EcoDream Team. Al llarg d’un intens procés <strong>de</strong> 18<br />
mesos, es va <strong>de</strong>terminar la iniciativa «Set fronts»<br />
d’Interface (que més endavant va rebre el nom <strong>de</strong><br />
«Set cares <strong>de</strong> la muntanya Sostenibilitat»), que es va<br />
publicar en el primer informe sobre sostenibilitat <strong>de</strong><br />
la companyia el novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1996. El document<br />
exposava el repte <strong>de</strong> la sostenibilitat i proposava<br />
solucions amb tota mena <strong>de</strong> <strong>de</strong>talls, amb un sistema<br />
<strong>de</strong> mesurament que donava compte d’una extensa<br />
llista <strong>de</strong> tot el que la companyia «requereix, fabrica<br />
i malgasta».<br />
Nike, arran <strong>de</strong> la tempesta mediàtica generada<br />
per l’article aparegut a la revista Life el 1996, ràpidament<br />
va fer reunir el seu personal intern i experts<br />
externs i va encarregar diversos estudis a universitats:<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> gairebé dos anys es va elaborar un<br />
codi <strong>de</strong> conducta laboral i ambiental. El conseller<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>egat Phil Knight va donar a conèixer el codi en<br />
un discurs àmpliament divulgat el 1998 davant <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
National Press Club a Washington, DC. 11<br />
Un exemple extrem d’aquesta fase embrionària<br />
són les Xarxes <strong>de</strong> Valor Sostenible i les Reunions<br />
<strong>de</strong> Referència <strong>de</strong> Walmart, que se celebren trimestralment.<br />
Com va anunciar el <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2005, Walmart va crear 14 equips per afrontar els<br />
principals problemes relacionats amb les categories<br />
<strong>de</strong> productes, com ara els residus, l’embalatge i el<br />
transport. Un aspecte notable d’aquest perío<strong>de</strong> va<br />
ser la gran implicació que Walmart va aconseguir<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s grups ambientals i els seus proveïdors. Com<br />
a prova <strong>de</strong> les paraules clau <strong>de</strong> la companyia per<br />
a aquesta era, «col·laborar i innovar», Walmart va<br />
convocar oportunitats d’aprenentatge col·lectiu per<br />
a tota la xarxa. A una <strong>de</strong> les primeres reunions hi van<br />
assistir 800 persones i va començar amb l’«Exercici<br />
<strong>de</strong> vila global» d’Interface, en què Ray An<strong>de</strong>rson<br />
i Jim Hartzfeld van facilitar una sessió interactiva<br />
que va posar <strong>de</strong> manifest les condicions ambientals i<br />
socials <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. En una altra reunió, va aparèixer<br />
Al Gore en la projecció <strong><strong>de</strong>l</strong> seu film Una veritat<br />
incòmoda i el lí<strong>de</strong>r evangelista nord-americà Jim<br />
Ball va parlar sobre l’harmonització <strong>de</strong> la religió i<br />
la preocupació pel medi ambient. 12<br />
Metamorfosi: harmonització <strong>de</strong> l’organització.<br />
Un cop establerts un full <strong>de</strong> ruta <strong>de</strong>tallat i els primers<br />
prototips, comença el difícil procés <strong>de</strong> posar<br />
en marxa el canvi generalitzat a la companyia. Tal<br />
com passa amb la metamorfosi d’una eruga, és<br />
probable que el procés requereixi la <strong>de</strong>strucció imaginativa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s processos i les maneres <strong>de</strong> pensar més<br />
arrela<strong>de</strong>s. La sostenibilitat no pot ser un programa<br />
limitat a un grup específic <strong><strong>de</strong>l</strong> personal, sinó que<br />
s’ha d’harmonitzar àmpliament i s’ha d’integrar i<br />
instituir en els sistemes, les estructures i els processos<br />
empresarials.<br />
Aquest és un perío<strong>de</strong> d’intens aprenentatge i<br />
experimentació. Durant aquest temps, que sol ser<br />
complicat, és important que els dirigents no <strong>de</strong>ixin<br />
en cap moment <strong>de</strong> recordar a l’organització quina<br />
és la seva visió, ni <strong>de</strong> reunir-se amb el personal allà<br />
on calgui. Els directius han d’estar preparats per<br />
afavorir l’impuls cap a les noves innovacions i alhora<br />
ser molt tolerants amb el risc associat <strong>de</strong> fracàs.<br />
Permetre fallar és essencial per donar autonomia a<br />
les persones perquè donin el millor <strong>de</strong> si mateixes<br />
quan innoven. 13<br />
Les estructures i els programes que afavoreixen<br />
l’aprenentatge organitzatiu compensant<br />
i celebrant l’èxit reforçaran el compromís <strong>de</strong><br />
100 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
l’organització i aportaran la motivació necessària<br />
perquè el personal no <strong>de</strong>falleixi. Proporcionar els<br />
recursos necessaris, tant financers com humans,<br />
té una importància cabdal. Tot i que pot servir<br />
<strong>de</strong> molt explicar el cas <strong>de</strong> la sostenibilitat a<br />
audiències internes i externes, també és molt<br />
important que el cas sigui verídic, i no pas coses<br />
que s’han sentit. El compromís sincer serveix<br />
com un potent mecanisme <strong>de</strong> reforçament per<br />
als membres <strong>de</strong> l’organització, com una font<br />
d’orgull i pressió. Incorporar la sostenibilitat<br />
en els programes <strong>de</strong> màrqueting també crea un<br />
major reconeixement dins <strong><strong>de</strong>l</strong> mercat i fomenta<br />
la confiança i la vinculació.<br />
A Interface, aquest procés es va ampliar a totes<br />
les funcions i tots els racons <strong>de</strong> l’empresa, i es va<br />
donar lloc a un diàleg generalitzat amb els empleats<br />
sobre els valors empresarials dominants, així com els<br />
incentius i les recompenses. A Walmart, la «metamorfosi»<br />
va començar amb la creació el 2007 <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Projecte <strong>de</strong> Sostenibilitat <strong><strong>de</strong>l</strong> Personal, concebut<br />
per implicar els 1,8 milions d’empleats vinculant<br />
el viatge <strong>de</strong> sostenibilitat <strong>de</strong> la companyia amb les<br />
vi<strong>de</strong>s personals <strong>de</strong> tots ells. Walmart va fer un altre<br />
pas endavant amb la creació d’un carnet <strong>de</strong> punts<br />
d’«embalatge» on s’indicava clarament a cadascun<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s més <strong>de</strong> 60.000 proveïdors que la intenció <strong>de</strong> la<br />
companyia era implicar tots aquells amb qui mantenia<br />
relacions, i no tan sols uns quants innovadors,<br />
en el seu viatge <strong>de</strong> sostenibilitat. 14<br />
Durant aquesta fase, les empreses solen trontollar<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> recollir els fruits que estan més a l’abast, els<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s canvis tècnics. Però la fase <strong>de</strong> metamorfosi també<br />
pot revelar la renúncia <strong><strong>de</strong>l</strong> treball <strong>de</strong> sensibilització<br />
fet durant la fase embrionària. Si els individus <strong>de</strong><br />
l’organització passen <strong>de</strong> la comprensió a la convicció,<br />
l’organització progressarà més enllà <strong>de</strong> les millores o<br />
els ajustaments menors que tenen poca repercussió<br />
sobre el nucli <strong>de</strong> l’organització. Com a conseqüència,<br />
començaran a sorgir noves innovacions a mesura que<br />
els membres comencin a <strong>de</strong>smantellar els paradigmes<br />
existents i es plantegin noves preguntes.<br />
Sorgiment: la integració en curs. Quan la<br />
metamorfosi arriba a una massa crítica implicant<br />
més persones i <strong>de</strong>mostrant el seu èxit, l’impuls<br />
es veu accelerat per l’energia positiva <strong><strong>de</strong>l</strong> procés.<br />
Els primers èxits empenyen el coneixement, que<br />
continua promovent la innovació. Un bon sistema<br />
<strong>de</strong> mesurament afavoreix un cercle positiu<br />
per aprendre, fer, mesurar, reconèixer, la qual<br />
cosa reforça els sistemes <strong>de</strong> valors i la mentalitat.<br />
En un moment d’aquesta fase, la i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong> la<br />
companyia s’ha d’invertir íntegrament en la sostenibilitat,<br />
i les conviccions i els comportaments<br />
associats s’han d’incrustar en l’ADN, o els supòsits<br />
culturals, <strong>de</strong> l’organització. Si no s’arriba a aquest<br />
nivell d’integració cultural, l’organització mai no<br />
aconseguirà enlairar-se <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò.<br />
Implicació: influir sobre els altres. Per anys que<br />
duri el viatge <strong>de</strong> sostenibilitat d’una empresa, la<br />
implicació és un esforç continu. Cada nivell d’èxit<br />
posa al <strong>de</strong>scobert noves preguntes i nous reptes.<br />
Aquesta cerca permanent <strong>de</strong> respostes és una espiral<br />
que condueix fins a nous nivells <strong>de</strong> comprensió <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que es pot arribar a aconseguir. En relació amb el<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong> presentat, les fases <strong><strong>de</strong>l</strong> procés són contínues i<br />
recursives, amb un aprenentatge i una innovació més<br />
profunds a cada nova volta <strong>de</strong> l’espiral.<br />
A mesura que una organització es compromet<br />
cada cop més amb la sostenibilitat, la formació i la<br />
influència sobre els altres es<strong>de</strong>vé una part important<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> canvi. Aquesta funció és positiva tant<br />
per a la companyia com per a la causa social més<br />
general. A més d’ajudar els altres en el seu viatge i<br />
<strong>de</strong> construir la imatge <strong>de</strong> la companyia, s’aprenen<br />
més coses i s’amplia el coneixement per mitjà <strong>de</strong><br />
la col·laboració amb els altres i la seva formació.<br />
Interface, per exemple, va constituir una empresa<br />
filial <strong>de</strong> consultoria, InterfaceRAISE, per ajudar<br />
altres companyies a recórrer més ràpidament la<br />
corba d’aprenentatge i les fases <strong><strong>de</strong>l</strong> seu viatge. La<br />
companyia també va crear un ampli <strong>de</strong>partament <strong>de</strong><br />
comunicació que consta <strong>de</strong> companyies associa<strong>de</strong>s<br />
d’Interface per a la formació general <strong><strong>de</strong>l</strong> públic i<br />
altres empreses. 15<br />
conclusió<br />
La classe empresarial i la societat estan en un perío<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> crisi, però també d’oportunitats. Fer les mateixes<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 101
el canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
coses d’una manera una mica diferent, millor o més <strong>de</strong><br />
pressa no donarà lloc als canvis transformadors que fan<br />
falta per afrontar els reptes actuals o per aprofitar les<br />
noves oportunitats. L’era industrial es pot substituir<br />
per una nova era d’evolució <strong><strong>de</strong>l</strong> sentit comú i <strong>de</strong> les<br />
innovacions emergents, però només si les empreses<br />
estan disposa<strong>de</strong>s a posar en dubte els paradigmes<br />
existents i anticipen les noves respostes per mitjà <strong>de</strong> la<br />
inspiració col·lectiva (vegeu el requadre 13). 16<br />
L’empresa i la indústria —les institucions més<br />
dominants <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta en termes <strong>de</strong> dimensió i<br />
influència— po<strong>de</strong>n donar lloc a un <strong>de</strong>spertament<br />
organitzatiu que canalitzi un canvi social més radi-<br />
cal. Si els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s empresarials es basen en els valors<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat, les persones que treballen en<br />
aquestes companyies probablement també acceptaran<br />
els comportaments associats amb la sostenibilitat<br />
perquè és «tal com són les coses i tal com han<br />
<strong>de</strong> ser». Això ofereix a l’activitat empresarial i la<br />
indústria una oportunitat única per accelerar el punt<br />
d’inflexió necessari per corregir l’actual trajectòria<br />
<strong>de</strong> la societat. Per assolir aquest canvi, les companyies<br />
han d’explorar les noves visions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i<br />
<strong>de</strong>scartar les velles visions <strong>de</strong>fectuoses fomentant la<br />
reflexió personal i un nou diàleg sobre el propòsit i<br />
la responsabilitat <strong>de</strong> l’activitat empresarial.<br />
Requadre 13. La millora <strong>de</strong> les actes <strong>de</strong> constitució empresarial<br />
als eua, moltes empreses remo<strong><strong>de</strong>l</strong>en les seves<br />
actes <strong>de</strong> constitució per afegir-hi els interessos<br />
<strong>de</strong> tots els implicats —els clients, els empleats,<br />
les comunitats i el planeta—, en comptes <strong>de</strong><br />
limitar-se als seus accionistes. <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007,<br />
l’organització sense ànim <strong>de</strong> lucre b labs<br />
compta amb un rigorós procés <strong>de</strong> certificació<br />
que i<strong>de</strong>ntifica i valida precisament un tipus<br />
d’empreses com a b corporations («empreses<br />
b», en què la b significa beneficis).<br />
en ampliar la responsabilitat legal, la<br />
certificació <strong>de</strong> b corporation permet a les<br />
empreses frenar la pressió <strong>de</strong> buscar exclusivament<br />
el «balanç» centrat en els beneficis.<br />
d’altra banda, aquesta <strong>de</strong>signació permet<br />
distingir les empreses compromeses realment<br />
en unes pràctiques socialment valuoses<br />
i ambientalment sostenibles <strong>de</strong> les que<br />
simplement pretenen donar un «vernís ecològic»<br />
a la seva pràctica. la b corporation<br />
pot utilitzar així mateix el seriós estàndard <strong>de</strong><br />
la seva certificació per fer un seguiment <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
resultats que obté en sostenibilitat: una eina<br />
molt útil per a les empreses que realment<br />
volen tenir un impacte positiu en la societat<br />
i l’entorn.<br />
Per rebre la certificació <strong>de</strong> b corporation,<br />
una empresa ha <strong>de</strong> proporcionar respostes a<br />
una àmplia investigació, que posteriorment<br />
revisa b labs. un cop acabada aquesta fase,<br />
l’empresa passa una auditoria a fi <strong>de</strong> validar<br />
la conformitat amb el sistema d’ín<strong>de</strong>xs b. un<br />
mínim resultat <strong>de</strong> 80 indica que l’organització<br />
és idònia per a la certificació, i en aquest punt<br />
se l’obliga a presentar una nova acta <strong>de</strong> constitució<br />
amb el marc legal <strong>de</strong> b corporation.<br />
b corporation ja ha certificat més <strong>de</strong> 190<br />
empreses en 31 sectors diferents, amb uns<br />
ingressos que superen els 1.000 milions <strong>de</strong><br />
dòlars. tot i que la seva envergadura econòmica<br />
és una gota en l’immens oceà si es compara<br />
amb els 14 bilions <strong>de</strong> dòlars <strong>de</strong> l’economia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s eua, aquest mitjà innovador pot tenir<br />
conseqüències duradores mentre les empreses<br />
mal<strong>de</strong>n per assolir els estàndards <strong>de</strong> b corporation<br />
i, amb aquesta pràctica, elles mateixes<br />
van prenent consciència <strong>de</strong> la seva responsabilitat<br />
d’assolir uns beneficis socials i ambientals<br />
que superen els límits tradicionals <strong>de</strong> la motivació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s beneficis.<br />
—Kevin Green i Erik Assadourian<br />
font: vegeu la nota 16.<br />
102 WWW.WorldWatch.org
Emprenedors socials:<br />
innovar per ser sostenibles<br />
El maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, el presi<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units,<br />
Barack Obama, va anunciar la creació d’un Fons<br />
d’Innovació Social dotat amb 50 milions <strong>de</strong> dòlars i<br />
una nova Oficina <strong>de</strong> la Casa Blanca que coordinarà<br />
els esforços <strong><strong>de</strong>l</strong> fons «per <strong>de</strong>terminar quins són els<br />
programes sense ànim <strong>de</strong> lucre orientats als resultats<br />
més prometedors i ampliar-ne l’abast a tot el país».<br />
Aquest suport promès a una àmplia sèrie <strong>de</strong> solucions<br />
alternatives a problemes socials insolubles aprofita<br />
l’onada <strong>de</strong> popularitat mundial i consciència pública<br />
que s’ha creat al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong> fenomen <strong>de</strong> l’«emprenedoria<br />
social» <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ja fa diversos anys. Els emprenedors<br />
socials utilitzen formes organitzatives molt<br />
diverses, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les cooperatives i les empreses socials<br />
fins a les entitats sense ànim <strong>de</strong> lucre palanqueja<strong>de</strong>s,<br />
híbri<strong>de</strong>s i les entitats purament benèfiques. Però tots<br />
tenen una cosa en comú: la utilització i la combinació<br />
innovadora <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos per aprofitar les oportunitats<br />
per catalitzar el canvi social. 1<br />
Les iniciatives emprenedores socials (IES) estan<br />
influencia<strong>de</strong>s per les condicions locals tant pel que fa a<br />
les oportunitats que tenen per abordar una necessitat<br />
social o ambiental com a l’arquitectura normativa que<br />
n’afecta la forma. A Europa, una forma dominant<br />
d’emprenedoria social s’ocupa <strong>de</strong> la integració <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
treball per a grups marginats com ara els immigrants,<br />
els joves i els discapacitats. Aquest vessant ha estat<br />
Johanna Mair i Kate Ganly<br />
fomentat pels governs <strong>de</strong> França, Espanya i Portugal,<br />
on aquestes iniciatives combaten la persistència <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>socupació estructural entre <strong>de</strong>terminats grups. La<br />
Fageda, per citar només un exemple, és una central<br />
lletera <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> que disposa d’una cooperativa <strong>de</strong><br />
250 treballadors, 140 <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals presenten trastorns<br />
mentals. A Itàlia i al Regne Unit, el 2005 es van aprovar<br />
lleis que reconeixen i promouen les «empreses<br />
amb objectiu social». Al Regne Unit, per exemple,<br />
la community interest company és una societat <strong>de</strong><br />
responsabilitat limitada concebuda per actuar en<br />
benefici <strong>de</strong> la comunitat: aquesta societat fixa un<br />
límit sobre els divi<strong>de</strong>nds i els beneficis individuals per<br />
garantir que els ingressos i els actius es conserven per<br />
als objectius comunitaris. 2<br />
un moviment que<br />
no para <strong>de</strong> créixer<br />
D’emprenedors socials n’hi ha hagut <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt<br />
abans que s’encunyés el terme per <strong>de</strong>signar-los. No<br />
obstant això, <strong>de</strong>s que el Grameen Bank i el seu fundador,<br />
Muhammad Yunus, guanyessin el premi Nobel<br />
<strong>de</strong> la pau el 2006, la informació periodística sobre<br />
aquest fenomen creixent i els elogis que va recollint<br />
han fet que els emprenedors socials siguin molt més<br />
visibles. Grameen va oferir un primer mo<strong><strong>de</strong>l</strong> d’IES<br />
Johanna Mair és professora <strong>de</strong> gestió estratègica <strong>de</strong> l’IESE Business School. Kate Ganly és investigadora<br />
afiliada <strong>de</strong> la Plataforma per a l’Estratègia i la Sostenibilitat <strong>de</strong> l’IESE.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 103
Cortesia <strong>de</strong> Waste Concern<br />
emprenedors socials: innovar per ser sostenibles l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
quan al final <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1970 va començar a oferir<br />
crèdits als més pobres d’entre els pobres al Bangla<br />
Desh rural sense que els prestataris haguessin <strong>de</strong> presentar<br />
avals per aconseguir els préstecs. El programa<br />
<strong>de</strong> microcrèdits <strong><strong>de</strong>l</strong> banc es va ampliar ràpidament i a<br />
mitjan 2009 gairebé vuit milions <strong>de</strong> persones havien<br />
rebut préstecs, el 97 % <strong>de</strong> les quals eren dones. 3<br />
Tot i que les <strong>de</strong>finicions varien, en termes generals<br />
es pot consi<strong>de</strong>rar que l’emprenedoria social és una<br />
etiqueta que <strong>de</strong>signa les iniciatives que treballen activament<br />
per corregir problemes socials o ambientals per<br />
mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong> subministrament d’un producte o servei que<br />
directament o indirectament catalitza el canvi social. Per<br />
garantir que el canvi és sostenible, bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> que<br />
fan els emprenedors socials és qüestionar o trastornar<br />
les institucions existents. Tal com es fa servir aquí, el<br />
terme institucions inclou els comportaments col·lectius<br />
que es donen per fets, com ara el consum que domina<br />
la rutina quotidiana. El consum excessiu, les pràctiques<br />
ambientals insostenibles i la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> lucre individual<br />
sobre el col·lectiu o el benefici públic són alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
comportaments establerts que els emprenedors socials<br />
miren <strong>de</strong> canviar. Moltes vega<strong>de</strong>s aquests objectius<br />
estan lligats a altres propòsits més específics.<br />
Il·lustració d’un pòster <strong>de</strong> Waste Concern que promou la tècnica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> compostatge <strong>de</strong> residus rurals.<br />
És difícil aconseguir da<strong>de</strong>s comparatives fiables<br />
sobre les IES, sobretot perquè els països no <strong>de</strong>fineixen<br />
ni reconeixen l’emprenedoria social <strong>de</strong> la<br />
mateixa manera. Itàlia va ser el primer país a crear<br />
una forma legal per a les «cooperatives socials» el<br />
1991; el 2001 s’havien creat aproximadament 7.000<br />
cooperatives socials que donaven feina a 200.000<br />
treballadors i servien un milió i mig <strong>de</strong> persones.<br />
Com hem dit, el Regne Unit també ha <strong>de</strong>fensat les<br />
IES: l’Enquesta anual <strong>de</strong> petites empreses <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005<br />
va revelar que hi havia 55.000 empreses socials que<br />
en total generaven un volum <strong>de</strong> negoci <strong>de</strong> 27.000<br />
milions <strong>de</strong> lliures esterlines i contribuïen cada any<br />
a l’economia <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit amb 8.400 milions.<br />
El Regne Unit també és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s pocs països que<br />
mesura l’activitat emprenedora social com a part <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Global Entrepreneurship Monitor anual. Les da<strong>de</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2006 indiquen que el 3,3 % <strong>de</strong> la població <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Regne Unit va participar en la creació o la direcció<br />
d’una IES en una primera fase, mentre que un altre<br />
1,5 % va dirigir una IES consolidada. Això representa<br />
una part <strong>de</strong>stacada <strong>de</strong> la població en comparació<br />
amb la xifra <strong>de</strong> l’emprenedoria tradicional en una<br />
primera fase, que és <strong><strong>de</strong>l</strong> 5,8 %. Al Japó, on el 1999<br />
es va introduir una forma legal per<br />
a les entitats sense ànim <strong>de</strong> lucre, el<br />
nombre d’IES va passar <strong>de</strong> 1.176<br />
aquell any a més <strong>de</strong> 30.000 el 2008.<br />
Aquest sector va contribuir amb<br />
aproximadament 10 bilions <strong>de</strong> iens<br />
a l’economia l’any 2005, una xifra<br />
que representa l’1,5 % <strong><strong>de</strong>l</strong> producte<br />
interior brut <strong><strong>de</strong>l</strong> Japó. 4<br />
L’origen <strong>de</strong> l’expressió «emprenedor<br />
social» es pot atribuir a Bill<br />
Drayton, exconsultor d’empreses<br />
que el 1980 va fundar Ashoka, la<br />
primera fundació que va donar<br />
suport i finançament a aquests individus.<br />
Avui dia, Ashoka té més <strong>de</strong><br />
2.000 «membres» en més <strong>de</strong> 60 països<br />
i es continua expandint. Altres<br />
organitzacions mundials <strong>de</strong> suport<br />
importants són la Fundació Schwab,<br />
que convida els seus membres a<br />
104 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> emprenedors socials: innovar per ser sostenibles<br />
assistir al Fòrum Econòmic Mundial <strong>de</strong> Davos, i la<br />
Fundació Skoll, que també celebra un fòrum mundial<br />
anual. Aquesta darrera entitat va ser creada pel fundador<br />
d’eBay, Jeff Skoll, que forma part <strong><strong>de</strong>l</strong> grup <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>stacats «nous filantrops» que financen IES, un grup<br />
que compta amb Bill Gates i George Soros. 5<br />
De fet, el nombre d’organitzacions que fan inversió<br />
social s’incrementa ràpidament. S’hi po<strong>de</strong>n trobar<br />
organitzacions <strong>de</strong> tota mena, <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> Fons Acumen<br />
(que es va posar en marxa el 2001 amb capital llavor<br />
<strong>de</strong> la Fundació Rockefeller i Cisco Systems), que<br />
actualment compta amb centenars <strong>de</strong> socis inversors<br />
—entre empreses i particulars—, fins a plataformes<br />
virtuals com ara Global Giving, que permet als particulars<br />
d’invertir en projectes petits d’una sèrie d’organitzacions<br />
que fomenten el canvi social radica<strong>de</strong>s<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. 6<br />
La popularitat <strong>de</strong> l’emprenedoria social també<br />
s’evi<strong>de</strong>ncia en el <strong>món</strong> acadèmic, a jutjar pel creixent<br />
nombre <strong>de</strong> centres <strong>de</strong> recerca, publicacions,<br />
conferències internacionals, nomenaments especialitzats<br />
<strong>de</strong> facultats i la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> cursos per part<br />
d’estudiants. Però possiblement l’estímul més gran<br />
<strong>de</strong> l’emprenedoria social ha estat l’aval <strong>de</strong> famosos,<br />
dirigents empresarials i lí<strong>de</strong>rs polítics com el presi<strong>de</strong>nt<br />
Obama. Aquesta mena <strong>de</strong> suport ha estimulat<br />
l’interès popular i ha generat una gran publicitat per<br />
a l’emprenedoria social, la qual cosa l’ha posat en<br />
el bon camí perquè es converteixi en una tendència<br />
<strong>de</strong>finidora <strong><strong>de</strong>l</strong> segle x x i.<br />
Posar en dubte allò<br />
que es dóna per fet<br />
Una <strong>de</strong> les maneres més potents perquè els emprenedors<br />
socials puguin propiciar el canvi és posant<br />
en dubte les maneres accepta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fer les coses i<br />
<strong>de</strong>mostrar la vali<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> les alternatives (vegeu el<br />
requadre 14 sobre els qüestionaments recents <strong>de</strong><br />
principis fonamentals). A Egipte, per exemple, la IES<br />
Sekem va posar en dubte l’acceptació automàtica que<br />
no es pugui aconseguir que la terra <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>sert que<br />
queda lluny <strong><strong>de</strong>l</strong> Nil sigui fèrtil, i va fer caure el pensament<br />
convencional sobre la necessitat <strong>de</strong> pestici<strong>de</strong>s<br />
químics. Fundada per Ibrahim Abouleish el 1977<br />
amb la intenció <strong>de</strong> «guarir la terra i la seva població»,<br />
avui Sekem és una empresa que <strong>de</strong>senvolupa<br />
múltiples activitats i té més <strong>de</strong> 2.000 treballadors;<br />
Sekem engloba set empreses sense ànim <strong>de</strong> lucre que<br />
produeixen aliments biològics, cotó, teixits i herbes<br />
medicinals, i inclou una sèrie d’entitats sense ànim <strong>de</strong><br />
lucre, <strong>de</strong>s d’instal·lacions educatives i sanitàries per al<br />
seu personal i les seves famílies fins a un institut <strong>de</strong><br />
recerca i <strong>de</strong>senvolupament i una universitat. 7<br />
D’una manera semblant, Waste Concern, a Bangla<br />
Desh, va <strong>de</strong>mostrar que el problema <strong><strong>de</strong>l</strong>s residus <strong>de</strong><br />
Dacca es podia convertir en un recurs si s’adoptava<br />
un nou enfocament radical <strong>de</strong> la recollida i el processament<br />
d’escombraries. Els fundadors van crear<br />
plantes <strong>de</strong> compostatge petites que van donar feina<br />
a drapaires per recollir i processar el compost. En lloc<br />
<strong>de</strong> cremar els residus sòlids, van crear fertilitzant a<br />
partir <strong><strong>de</strong>l</strong> compost orgànic i enriquit, la qual cosa va<br />
reduir la contaminació i va crear llocs <strong>de</strong> treball. 8<br />
A Tailàndia, l’Associació per al Desenvolupament<br />
<strong>de</strong> la Població i la Comunitat va posar en dubte les<br />
actituds tradicionals envers el sexe i la contracepció. A<br />
més d’ensenyar a les dones <strong><strong>de</strong>l</strong> camp a vendre pastilles<br />
anticonceptives i condons, l’associació va fer ús <strong>de</strong><br />
l’humor —per exemple a través <strong>de</strong> la creació d’una<br />
ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> restaurants anomenada «Cabbages and<br />
Condoms» (cols i condons) i els concursos <strong>de</strong> «Miss<br />
Condó» al barri <strong>de</strong> la prostitució <strong>de</strong> Bangkok— per<br />
crear una sensibilització activa que ajudés a limitar<br />
l’explosió <strong>de</strong>mogràfica i, més tard, aturar la propagació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> VIH. 9<br />
Una aportació important <strong><strong>de</strong>l</strong>s emprenedors socials<br />
que està relacionada amb el qüestionament d’allò que<br />
es dóna per fet implica la <strong>de</strong>mostració <strong>de</strong> la «prova<br />
<strong>de</strong> concepte», és a dir, <strong>de</strong>mostrar com funcionen en<br />
la pràctica els nous enfocaments i les noves i<strong>de</strong>es. Les<br />
IES solen crear nous mercats, obrir un espai per als<br />
consumidors i els competidors i fomentar l’oferta i la<br />
<strong>de</strong>manda. En aquest sentit, els emprenedors socials<br />
són pioners que preparen el terreny cap a un futur<br />
més sostenible i humanitari.<br />
Sekem, per exemple, va introduir l’agricultura<br />
biològica a Egipte i va <strong>de</strong>mostrar que el cotó, un<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s principals cultius, es podia cultivar perfectament<br />
sense pestici<strong>de</strong>s, una innovació que més tard va ins-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 105
emprenedors socials: innovar per ser sostenibles l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 14. Del bressol al bressol: l’adaptació <strong>de</strong> la producció al mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> la natura<br />
gran part <strong>de</strong> les estratègies empresarials d’avui<br />
no abasten un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> realment capaç <strong>de</strong> mantenir<br />
els sistemes <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. al contrari, la major<br />
part <strong>de</strong> respostes als reptes actuals se centren<br />
a limitar l’impacte <strong>de</strong> l’activitat humana reduint<br />
al mínim la contaminació i els residus: el que<br />
busquen és ser «ecològicament eficients» i no<br />
«ecològicament efectives».<br />
Però hi ha una altra manera <strong>de</strong> fer. sovint<br />
diem que el disseny és el primer indicador <strong>de</strong> la<br />
intenció humana, cosa que planteja la pregunta<br />
següent: quines són les nostres intencions? Pretenem<br />
crear objectes que només tinguin efectes<br />
positius? o només uns quants <strong>de</strong> negatius? Imaginem-nos<br />
uns edificis, barris, sistemes <strong>de</strong> transport,<br />
fàbriques i parcs dissenyats per millorar la<br />
salut econòmica, ambiental i social; un mo<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que va més enllà <strong>de</strong> la qüestió <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
i es planteja enriquir les vi<strong>de</strong>s. Per contribuir a fer<br />
realitat aquesta perspectiva, la producció es pot<br />
basar en tres principis <strong>de</strong> funcionament clau <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> natural que permeten a les empreses aplicar<br />
la intel·ligència <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes naturals a l’artifici<br />
humà.<br />
Els residus equivalen als aliments. a la natura,<br />
els processos <strong>de</strong> cadascun <strong><strong>de</strong>l</strong>s organismes<br />
contribueixen a la salut <strong><strong>de</strong>l</strong> tot. un residu d’organisme<br />
es converteix en aliment per a un altre,<br />
i els nutrients circulen contínuament en uns<br />
cicles regeneradors —anomenats <strong><strong>de</strong>l</strong> bressol al<br />
bressol— <strong>de</strong> naixement, mort, <strong>de</strong>scomposició i<br />
renaixement. el disseny pensat seguint aquests<br />
cicles beneficiosos elimina el mateix concepte <strong>de</strong><br />
residus: es po<strong>de</strong>n dissenyar els productes i els<br />
materials amb uns components que retornin o<br />
bé al sòl com a nutrients o a la indústria per a la<br />
nova manufactura a un nivell <strong>de</strong> qualitat igual o<br />
fins i tot superior.<br />
Utilització <strong>de</strong> la renda solar corrent. els cicles<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> bressol al bressol <strong>de</strong> la natura s’alimenten amb<br />
l’energia <strong><strong>de</strong>l</strong> sol. els arbres i les plantes fabriquen<br />
aliments a partir <strong>de</strong> la llum <strong><strong>de</strong>l</strong> sol: un sistema<br />
efectiu, impecable, que consumeix l’única font<br />
<strong>de</strong> renda energètica perpètua <strong>de</strong> la terra. es pot<br />
explotar el vent, un corrent tèrmic alimentat per la<br />
llum <strong><strong>de</strong>l</strong> sol i, juntament amb la captació directa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sol es pot generar prou energia per satisfer les<br />
necessitats <strong>de</strong> ciutats, regions i països sencers. el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’energia eòlica i solar transforma<br />
la infraestructura energètica, estableix un<br />
nou contacte entre zones rurals i ciutats a través <strong>de</strong><br />
l’intercanvi cooperatiu d’energia i tecnologia i pot<br />
arribar el dia que posi punt final a la <strong>de</strong>pendència<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles fòssils.<br />
Retre honor a la diversitat. els ecosistemes<br />
saludables són comunitats complexes d’éssers<br />
vius, cadascun <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals ha creat una resposta<br />
única al seu entorn que funciona d’acord amb<br />
altres organismes per mantenir el sistema. cada<br />
organisme encaixa en el seu lloc, i a cada sistema<br />
sobreviu el que s’hi ajusta més bé. la diversitat<br />
abundant és la clau <strong>de</strong> la força i la resistència<br />
d’un ecosistema. les empreses po<strong>de</strong>n retre<br />
honor a la diversitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s paisatges i les cultures<br />
regionals i, en fer-ho, es<strong>de</strong>venir més efectives.<br />
amb aquests tres principis al cap, les empreses<br />
participen d’una manera cada cop més<br />
creativa en la natura. apleguen l’energia <strong><strong>de</strong>l</strong> sol i<br />
recullen la pluja. els aliments i els materials que<br />
creixen al camp, amb la utilització d’instruments<br />
i tecnologia creats a la ciutat, s’absorbeixen en<br />
el cos urbà i tornen a la seva font en forma <strong>de</strong><br />
residus capaços <strong>de</strong> fer la reposició <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema.<br />
d’aquesta manera, els assentaments humans i el<br />
<strong>món</strong> natural prosperen braç a braç.<br />
l’objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong> disseny que va <strong><strong>de</strong>l</strong> bressol al<br />
bressol és un <strong>món</strong> meravellosament divers,<br />
segur, sa i just, amb l’aire, l’aigua, el sol i l’energia<br />
nets, <strong>de</strong> què es pot gaudir <strong>de</strong> manera econòmica,<br />
equitativa i impecable. al capdavall, l’èxit <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
nostres esforços es mesurarà observant com<br />
hem respost a la pregunta que hem consi<strong>de</strong>rat<br />
més fonamental: com és l’amor que sentim per<br />
totes les criatures, els fills <strong>de</strong> totes les espècies,<br />
per a sempre més?<br />
—William McDonough i Michael Braungart<br />
McDonough Braungart Design Chemistry<br />
font: vegeu la nota 7.<br />
106 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> emprenedors socials: innovar per ser sostenibles<br />
tituir el Govern egipci, una mesura que va eliminar<br />
l’emissió <strong>de</strong> 30.000 tones <strong>de</strong> productes químics l’any.<br />
A Bangla Desh, Waste Concern va <strong>de</strong>senvolupar<br />
un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> compostatge orgànic que va produir<br />
un fertilitzant ric i el va aplicar al gran problema <strong>de</strong><br />
l’acumulació <strong>de</strong> residus sòlids <strong>de</strong> Dacca. Amb tot, en<br />
<strong>de</strong>senvolupar la solució a un problema, els fundadors<br />
van aconseguir solucionar-ne un altre: el problema<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>gradació <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl <strong>de</strong> Bangla Desh a causa <strong>de</strong><br />
l’abús <strong><strong>de</strong>l</strong>s fertilitzants químics. Les accions <strong>de</strong> Waste<br />
Concern no tan sols van crear un mercat per al fertilitzant<br />
orgànic, sinó que van convertir l’empresa en un<br />
lí<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> comerç <strong>de</strong> carboni a través <strong><strong>de</strong>l</strong> mecanisme <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament net establert en virtut <strong><strong>de</strong>l</strong> Protocol<br />
<strong>de</strong> Kyoto i en un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> d’actuació per als projectes<br />
<strong>de</strong> l’ONU (vegeu el requadre 15 per a una altra<br />
innovació sobre la regulació <strong><strong>de</strong>l</strong> carboni). 10<br />
Per bé que les innovacions en tecnologia, energia<br />
i indústria són importants, els canvis col·lectius <strong>de</strong><br />
comportament i pensament més difícils i esquívols<br />
són els que po<strong>de</strong>n tenir un impacte més gran en la<br />
transició cap a la sostenibilitat. És important entendre<br />
que el nostre és un <strong>món</strong> interrelacionat i globalitzat,<br />
però que el canvi <strong>de</strong> comportament real i sostenible<br />
sol ser local i laboriosament lent. Els emprenedors<br />
socials tenen un paper molt important en la posada en<br />
marxa d’aquests canvis posant en dubte els supòsits<br />
que es donen per fets i els comportaments consagrats<br />
que contribueixen a mantenir l’statu quo.<br />
Cada cop es veuen més IES que abor<strong>de</strong>n específicament<br />
la qüestió <strong><strong>de</strong>l</strong> consum conscient. N’és<br />
un exemple el moviment <strong><strong>de</strong>l</strong> comerç just. De petits<br />
negocis <strong>de</strong> comerç just d’artesania n’hi ha hagut als<br />
Estats Units i el Regne Unit <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 50 anys,<br />
però han estat IES com ara Transfair USA, fundada<br />
el 1998, les que han ajudat a consolidar les etiquetes<br />
<strong>de</strong> comerç just per a una gamma molt més àmplia<br />
<strong>de</strong> productes. Rugmark, fundada el 1994, combina<br />
una campanya per posar fi al treball infantil amb la<br />
certificació d’estores produï<strong>de</strong>s amb criteris ètics.<br />
Aquests grups i les moltes IES que promouen els<br />
productors <strong>de</strong> cafè biològic i els artesans <strong><strong>de</strong>l</strong>s països<br />
pobres, han fet <strong>de</strong> l’emprenedoria social un fenomen<br />
comercial global. Aquestes organitzacions estan ajudant<br />
la població a qüestionar-se què consumeixen,<br />
per què ho consumeixen i com ho consumeixen, i a<br />
tenir en compte les repercussions <strong>de</strong> les seves accions<br />
col·lectives. 11<br />
Aquestes i altres iniciatives que reconeixen la<br />
necessitat mundial <strong>de</strong> generar productes a partir <strong>de</strong><br />
mèto<strong>de</strong>s que preservin les comunitats i el medi ambient<br />
moltes vega<strong>de</strong>s han estat inicia<strong>de</strong>s i impulsa<strong>de</strong>s<br />
per IES d’Occi<strong>de</strong>nt, però ara s’estan estenent cap a<br />
l’Orient i el Sud. Tot i que els governs i, <strong>de</strong> fet, les<br />
grans empreses <strong>de</strong> molts països rics han començat a<br />
donar resposta a aquesta necessitat, continua sent un<br />
dèficit <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema que els emprenedors socials po<strong>de</strong>n<br />
explotar a molts altres indrets. A l’Amèrica Llatina hi<br />
ha una nova onada d’iniciatives que mobilitzen els<br />
consumidors perquè utilitzin el seu po<strong>de</strong>r adquisitiu<br />
per influir sobre les pràctiques empresarials per tal<br />
que s’adopti un consum més responsable. El Po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong> Consumidor a Mèxic, Interrupción a l’Argentina<br />
i l’Institut Akatu <strong>de</strong> Consum Conscient al Brasil<br />
en són alguns exemples. Polònia va patir les conseqüències<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> ràpid avanç <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la caiguda <strong><strong>de</strong>l</strong> socialisme: les ingents quantitats<br />
<strong>de</strong> residus i la terrible contaminació eren problemes<br />
que la població no sabia combatre perquè no tenia<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s per afrontar-los, acostumada com estava<br />
que se n’ocupés l’autoritat central. Aleshores van<br />
sorgir diversos emprenedors socials que s’ocupaven<br />
d’aquests i altres problemes específics causats per la<br />
transició. 12<br />
els esforços locals tenen<br />
impactes globals<br />
Tot i que la majoria d’IES inicialment es <strong>de</strong>senvolupen<br />
en resposta a qüestions força locals, avui dia<br />
les repercussions <strong>de</strong> les seves accions no es po<strong>de</strong>n<br />
aïllar perquè estan relaciona<strong>de</strong>s globalment. Un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
vincles més forts és el financer: la quantitat <strong>de</strong> diners<br />
disponibles a l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord, Europa i el Japó<br />
per a inversions socials a les parts més pobres <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> és molt gran i no para <strong>de</strong> créixer. L’Institut<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Banc Mundial, per exemple, va calcular que els<br />
fluxos nets <strong>de</strong> capital privat cap als països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 van totalitzar 590.000<br />
milions <strong>de</strong> dòlars. 13<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 107
emprenedors socials: innovar per ser sostenibles l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 15. Un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> carboni per al mercat financer<br />
la fe<strong>de</strong>ració Internacional <strong>de</strong> borsa informa que<br />
el 2008 es van negociar més 113 bilions <strong>de</strong> dòlars<br />
en valors, futurs i opcions a les seves 51 centrals<br />
amb regulació pública. les prop <strong>de</strong> 46.000<br />
empreses que figuraven en llista sumaven una<br />
capitalització borsària <strong>de</strong> més 33 bilions <strong>de</strong><br />
dòlars. entretant, s’estimava el mercat mundial<br />
<strong>de</strong> productes <strong>de</strong>rivats —incloent-hi els <strong>de</strong>rivats<br />
no organitzats i els cotitzats— en uns 791 bilions<br />
<strong>de</strong> dòlars, és a dir, el volum <strong>de</strong> l’economia mundial<br />
multiplicat per onze.<br />
la major part <strong><strong>de</strong>l</strong> capital financer mundial es<br />
negocia amb una regulació que no té en compte<br />
el carboni, fet que provoca la «circulació lliure»<br />
<strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni en l’economia <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. les<br />
accions, o unitats <strong>de</strong> propietat en una empresa,<br />
po<strong>de</strong>n impulsar o frenar les emissions <strong>de</strong> gasos<br />
d’efecte hivernacle. l’adopció d’un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> carboni<br />
per a la borsa —i per als mercats financers<br />
en sentit global— ampliaria la transparència <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
sistema financer mundial, trauria a la llum les<br />
petja<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carboni d’empreses i inversors i crearia<br />
una nova plataforma per a la <strong>de</strong>scarbonització<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mercats financers, bo i alineant el sector<br />
financer amb l’economia amb baix contingut en<br />
carboni. un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> <strong>de</strong>scarbonització complementari<br />
podria servir per mesurar-ne el nivell i<br />
<strong>de</strong>terminar els estàndards <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments financers<br />
per al baix contingut en carboni.<br />
Ja <strong>de</strong>spunten uns senyals <strong>de</strong> canvi positius a<br />
les borses. els ín<strong>de</strong>xs dow Jones <strong>de</strong> sostenibilitat,<br />
creats el 1999, fan el seguiment <strong><strong>de</strong>l</strong>s resultats<br />
financers <strong>de</strong> les empreses capdavanteres <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> centra<strong>de</strong>s en la sostenibilitat i proporcionen<br />
paràmetres objectius per a la gestió <strong>de</strong> carteres<br />
<strong>de</strong> sostenibilitat. d’altra banda, el juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009,<br />
Els emprenedors socials estan marcant tendències<br />
i <strong>de</strong>spertant moviments que es propaguen arreu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> i que podrien tenir efectes transcen<strong>de</strong>ntals en<br />
diferents llocs i escenaris futurs. Els esforços <strong>de</strong> les<br />
IES als països industrials per ajudar la població a consumir<br />
menys, a utilitzar l’energia d’una manera més<br />
eficient i a limitar el dany ambiental podrien ser molt<br />
el nasdaQ omX group, Inc. i la firma crd<br />
analytics van introduir un ín<strong>de</strong>x 50 <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
mundial, que permet als inversors seguir les 50<br />
empreses principals en cobertura <strong>de</strong> sostenibilitat,<br />
en treure a la llum una informació clau, com la<br />
<strong>de</strong> la petjada <strong>de</strong> carboni i la diversitat en les seves<br />
plantilles. el març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, standard & Poor’s va<br />
introduir l’ín<strong>de</strong>x d’eficiència en carboni s&P u.s.,<br />
un subconjunt d’empreses que figuren a l’s&P 500<br />
i presenten una petjada <strong>de</strong> carboni relativament<br />
reduïda (calculada per mitjà <strong>de</strong> les emissions anuals<br />
dividi<strong>de</strong>s pels ingressos). segons standard &<br />
Poor’s, la petjada <strong>de</strong> carboni mitjana anual <strong>de</strong> les<br />
empreses que figuren a la llista <strong>de</strong> l’ín<strong>de</strong>x fins al<br />
2008 era un 48 % inferior a la <strong>de</strong> l’s&P 500.<br />
a fi <strong>de</strong> proporcionar una orientació sobre<br />
les <strong>de</strong>cisions en política sobre baix contingut en<br />
carboni, l’agència <strong>de</strong> Protecció <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient<br />
(ePa) ha proposat un informe obligatori sobre<br />
les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle proce<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong> fonts importants <strong><strong>de</strong>l</strong>s eua. els proveïdors<br />
<strong>de</strong> combustibles fòssils o <strong>de</strong> gasos d’efecte<br />
hivernacle industrials, els fabricants <strong>de</strong> vehicles<br />
i motors i les instal·lacions que alliberin 25.000<br />
tones o més d’emissions anuals hauran <strong>de</strong> presentar<br />
informes anuals a l’ePa. aquesta informació,<br />
un cop compilada, servirà per informar els<br />
inversors sobre les tendències en carboni «altes»<br />
i «baixes» per empresa i sector i per orientar un<br />
important volum <strong>de</strong> capital cap a la sostenibilitat.<br />
amb una expansió més àmplia, la utilització<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> carboni pot portar a un augment<br />
<strong>de</strong> la protecció <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes <strong>de</strong> suport natural<br />
<strong>de</strong> l’economia. Per exemple, la creació d’un ín<strong>de</strong>x<br />
amazon stoXX, basat en l’ín<strong>de</strong>x dow Jones<br />
stoXX, podria contribuir a crear informació<br />
valuosos per als països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
amb classes consumistes puixants, una urbanització<br />
massiva i problemes ambientals potencialment grans.<br />
Al mateix temps, les respostes innovadores i <strong>de</strong> baix<br />
cost a la manca <strong>de</strong> recursos a les capes més baixes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament estan proporcionant<br />
solucions tecnològiques a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s (com ara<br />
108 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> emprenedors socials: innovar per ser sostenibles<br />
sobre la inversió en empreses rendibles orienta<strong>de</strong>s<br />
cap a l’ecologia, a fi <strong>de</strong> conservar les selves<br />
tropicals més grans <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. el bm&fboVesPa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> brasil, el segon operador <strong>de</strong> borsa per valor<br />
<strong>de</strong> mercat d’amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> nord i <strong><strong>de</strong>l</strong> sud, té l’oportunitat<br />
<strong>de</strong> donar suport a aquestes empreses <strong>de</strong><br />
baix contingut en carboni, atraient inversors i<br />
promocionant uns beneficis integrats en l’àmbit<br />
econòmic, social i ambiental.<br />
amb aquest tipus d’iniciatives, el mercat <strong>de</strong><br />
baix contingut en carboni, símbol <strong>de</strong> la nova eco-<br />
la il·luminació solar <strong>de</strong> pobles que mai no han estat<br />
electrificats o les plantes <strong>de</strong> biogàs que utilitzen purins<br />
o fems <strong>de</strong> vaques) que po<strong>de</strong>n ser valuoses als països<br />
industrials que encara mal<strong>de</strong>n per solucionar els problemes<br />
relacionats amb el consum.<br />
L’aspecte més important en relació amb els<br />
emprenedors socials, arreu on <strong>de</strong>senvolupen les<br />
seves activitats, és que posen en dubte les normes i<br />
les institucions existents i creen vehicles innovadors<br />
per aconseguir els seus objectius socials. D’aquesta<br />
manera po<strong>de</strong>n acabar <strong>de</strong>spertant directament els<br />
mercats a través <strong>de</strong> la competència o proporcionant<br />
alternatives, o bé indirectament exercint pressió<br />
sobre les indústries sensibilitzant la població i estimulant<br />
el canvi <strong>de</strong> comportament i d’actituds. El<br />
camí cap a aquest canvi és llarg i tortuós, però un<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s trets més característics <strong><strong>de</strong>l</strong>s emprenedors socials<br />
és la seva persistència. El repte continua sent ampliar<br />
l’adopció d’aquestes i<strong>de</strong>es tant entre el sector públic<br />
com el privat i en tota la societat <strong>de</strong> manera que no<br />
acabin sent esforços aïllats, sinó que penetrin a tots<br />
els àmbits econòmics, socials i polítics.<br />
Els recents es<strong>de</strong>veniments han posat <strong>de</strong> manifest<br />
la necessitat d’aconseguir un equilibri entre el creixement<br />
econòmic —que està irrevocablement lligat<br />
a l’enriquiment i el consum, però també a una millor<br />
qualitat <strong>de</strong> vida i el <strong>de</strong>senvolupament humà— i un<br />
enfocament <strong><strong>de</strong>l</strong>s mercats i el govern que es basi en les<br />
necessitats ètiques i reconegui les interrelacions i les<br />
<strong>de</strong>sigualtats globals. La bona notícia és que l’impuls<br />
<strong>de</strong> l’emprenedoria social mai no ha estat tan gran i<br />
Requadre 15. continuació<br />
nomia ecològica, podrà competir amb iniciatives<br />
d’alt contingut en carboni i estimular inversions<br />
més ecològiques. el mercat financer mundial, per<br />
la seva influència, és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans més sòlids<br />
i alhora flexibles <strong>de</strong> què disposem per crear una<br />
economia sostenible amb un baix contingut en<br />
carboni.<br />
Eduardo Athay<strong>de</strong><br />
Editor <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute (Brasil)<br />
font: vegeu la nota 10.<br />
que mai no hi ha hagut un millor moment per sacsejar<br />
el <strong>món</strong> i propiciar el canvi cultural col·lectiu.<br />
El treball artístic creat amb pastilles anticonceptives<br />
i condons caducats és un element sensibilitzador al<br />
restaurant Cabbages and Condoms <strong>de</strong> Bangkok.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 109<br />
Cortesia <strong>de</strong> Dawn Starin
La relocalització d’empreses<br />
Si voleu veure com hauria <strong>de</strong> ser realment una «cultura<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat», visiteu Bellingham, Washington,<br />
nomenada fa poc pel Consell <strong>de</strong> Defensa <strong><strong>de</strong>l</strong>s Recursos<br />
Naturals la primera ciutat petita «intel·ligent»<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units. Aquesta ciutat costanera, a dues<br />
hores al nord <strong>de</strong> Seattle, ha estat la primera a aplicar<br />
una estratègia <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament econòmic que és<br />
radicalment diferent <strong>de</strong> la preocupació tradicional per<br />
l’atracció i la retenció d’empreses globals. Gràcies al<br />
li<strong>de</strong>ratge d’una entitat sense ànim <strong>de</strong> lucre anomenada<br />
Sustainable Connections, Bellingham s’ha centrat a<br />
cultivar les seves empreses locals i a organitzar-les en<br />
una potent xarxa cooperativa per reconstruir l’economia<br />
<strong>de</strong> la població <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la base. 1<br />
Vegeu, sinó, algunes <strong>de</strong> les fites que ha aconseguit<br />
Sustainable Connections en menys d’una dècada. La<br />
seva campanya Local First —avui imitada àmpliament<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units i el Canadà— utilitza els festivals,<br />
els rètols <strong>de</strong> les botigues, els cartells, els anuncis<br />
i els vals <strong>de</strong> <strong>de</strong>scomptes per motivar els resi<strong>de</strong>nts a<br />
comprar articles locals. Una enquesta in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
feta per Applied Research Northwest va revelar que<br />
el 69 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors <strong>de</strong> Bellingham ara para<br />
atenció al caràcter local <strong>de</strong> les empreses, el 58 %<br />
ha començat a localitzar els seus hàbits <strong>de</strong> compra<br />
i els propietaris d’empreses consi<strong>de</strong>ren Local First<br />
una <strong>de</strong> les principals raons que expliquen els seus<br />
Michael H. Shuman<br />
bons resultats. El programa energètic <strong>de</strong> Sustainable<br />
Connections ha mobilitzat 1 <strong>de</strong> cada 10 resi<strong>de</strong>nts<br />
per comprar «energia ecològica» local, el segon<br />
percentatge més alt <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Untis. El nombre<br />
d’agricultors als voltants <strong><strong>de</strong>l</strong> comtat <strong>de</strong> Whatcom<br />
que venen els seus productes directament als consumidors<br />
es va incrementar en un 44 % entre el 2002<br />
i el 2007, el doble que la taxa estatal. El valor <strong>de</strong> les<br />
ven<strong>de</strong>s directes —una estratègia bàsica per estimular<br />
els ingressos <strong><strong>de</strong>l</strong>s agricultors— s’ha incrementat en<br />
un 125 % durant el mateix perío<strong>de</strong>, i ha quintuplicat<br />
la taxa estatal. 2<br />
Bellingham és una <strong>de</strong> les poblacions cada cop<br />
més nombroses arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que veuen que la<br />
seva sostenibilitat i prosperitat futures es basen en<br />
les empreses locals. L’Aliança Empresarial a favor<br />
d’unes Economies Locals Vives (BALLE, <strong>de</strong> les sigles<br />
en anglès) està integrada per més <strong>de</strong> 70 poblacions<br />
<strong>de</strong> l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord. Unes 50 poblacions més<br />
estan afilia<strong>de</strong>s a l’Aliança Empresarial In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
Americana. Internacionalment, més d’un miler <strong>de</strong><br />
poblacions estan començant a emprendre projectes<br />
semblants a través d’organitzacions com ara Transition<br />
Towns i Post-Carbon Futures. 3<br />
Tal com ho veuen aquestes organitzacions, l’empresa<br />
local té dos sentits. Un és la propietat. En una<br />
empresa <strong>de</strong> propietat local, més <strong>de</strong> la meitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
Michael Shuman és director <strong>de</strong> recerca i política pública <strong>de</strong> l’Aliança Empresarial a favor d’unes Economies<br />
Locals Vives.<br />
110 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la relocalització d’empreses<br />
propietaris viu allà on la companyia <strong>de</strong>senvolupa les<br />
seves activitats. Per aquesta <strong>de</strong>finició, la propietat local<br />
en la pràctica caracteritza la immensa majoria <strong>de</strong> les<br />
empreses individuals, les societats, les entitats sense<br />
ànim <strong>de</strong> lucre, les cooperatives i les societats publicopriva<strong>de</strong>s<br />
que funcionen arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Fins i tot les<br />
empreses amb més capital privat són locals. En realitat,<br />
l’únic tipus d’empresa que clarament no és local és una<br />
empresa <strong>de</strong> gestió pública. L’altre sentit <strong>de</strong> l’empresa<br />
local és la proximitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus públics d’interès, com<br />
ara els proveïdors i els consumidors. Com que les<br />
empreses <strong>de</strong> propietat local solen donar prioritat a la<br />
utilització <strong>de</strong> mà d’obra, terrenys i capital locals, i a<br />
produir béns i serveis per als mercats locals, aquests<br />
dos conceptes estan íntimament interrelacionats.<br />
En una era <strong>de</strong> globalització, és fàcil oblidar que<br />
les empreses locals han estat la norma econòmica<br />
<strong>de</strong> la major part <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la humanitat i que,<br />
contràriament a les percepcions públiques, continuen<br />
representant la major part <strong>de</strong> la vida econòmica <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
planeta. Un tret distintiu <strong><strong>de</strong>l</strong>s països molt pobres és<br />
que un gran percentatge <strong>de</strong> la població treballa en<br />
l’agricultura <strong>de</strong> subsistència, és a dir, l’agricultura<br />
local. A mesura que els països es <strong>de</strong>senvolupen, les<br />
famílies camperoles emigren cap a les ciutats per<br />
treballar en la indústria, però molts no troben feina<br />
o estan subocupats i acaben com a microempresaris<br />
en l’economia submergida. Fins i tot en una economia<br />
industrial avançada com la <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units,<br />
aproximadament la meitat <strong>de</strong> l’economia en termes<br />
<strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball i producció prové <strong>de</strong> treballadors<br />
autònoms o <strong>de</strong> petites i mitjanes empreses, les quals<br />
són gairebé totes <strong>de</strong> propietat local. 4<br />
Així, doncs, la localització no és un fenomen nou<br />
ni estrany, però sí que ho és, en canvi, el seu po<strong>de</strong>r<br />
potencial a l’hora <strong>de</strong> promoure la sostenibilitat i la<br />
prosperitat.<br />
la localització i la sostenibilitat<br />
Per a una generació, la «sostenibilitat» s’ha <strong>de</strong>finit<br />
com la satisfacció <strong>de</strong> les necessitats d’aquesta generació<br />
sense posar en perill la capacitat <strong>de</strong> les futures<br />
generacions <strong>de</strong> satisfer les seves pròpies necessitats.<br />
No obstant això, cada cop sembla més clar que<br />
aquesta <strong>de</strong>finició es pot millorar amb una interpretació<br />
més matisada <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc: una població hauria <strong>de</strong><br />
satisfer les seves necessitats actuals, presents o futures,<br />
sense posar en perill la capacitat <strong>de</strong> satisfer les necessitats<br />
<strong>de</strong> les generacions futures que viuen en altres<br />
poblacions, presents o futures. Aquesta nova <strong>de</strong>finició<br />
posa <strong>de</strong> manifest la importància <strong><strong>de</strong>l</strong> fet que cada<br />
població maximitzi el seu nivell d’in<strong>de</strong>pendència, és<br />
<strong>de</strong> suposar que a través d’una sèrie d’empreses que es<br />
comporten d’una manera sostenible. No cal dir que la<br />
localització no garanteix el comportament sostenible,<br />
però sí que n’incrementa la probabilitat almenys <strong>de</strong><br />
quatre maneres diferents. 5<br />
En primer lloc, una economia que <strong>de</strong>pèn molt<br />
<strong>de</strong> les empreses no locals ha <strong>de</strong> fer constantment<br />
equilibris <strong>de</strong> sostenibilitat per evitar que se’n vagin<br />
les seves empreses més importants. Per exemple,<br />
l’estat <strong>de</strong> Maryland <strong>de</strong>pèn molt <strong><strong>de</strong>l</strong> sector <strong>de</strong> l’aviram<br />
(dominat per dues companyies, Tyson i Perdue)<br />
que constantment amenaça <strong>de</strong> traslladar-se cap a<br />
jurisdiccions «més favorables a l’empresa» com ara<br />
Arkansas i Mississippi. Malgrat el seu rendiment<br />
impressionant en altres categories <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
com el creixement intel·ligent, l’estat no ha pogut<br />
superar obstacles polítics a l’hora <strong>de</strong> regular la pràctica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sector <strong>de</strong> l’aviram d’abocar més <strong>de</strong> 453.000<br />
tones <strong>de</strong> fems a la badia <strong>de</strong> Chesapeake, l’estuari<br />
més gran <strong>de</strong> l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord. Si l’economia <strong>de</strong><br />
Maryland estigués constituïda per empreses <strong>de</strong> propietat<br />
local, les autoritats podrien aplicar amb més<br />
rigor les normes ambientals amb la confiança que les<br />
seves empreses s’hi adaptarien en lloc <strong>de</strong> fugir cap a<br />
altres localitats. 6<br />
La manca <strong>de</strong> propietat local comporta que les<br />
empreses no locals puguin dictar les condicions <strong>de</strong><br />
sostenibilitat a les poblacions on <strong>de</strong>senvolupen les<br />
seves activitats. La capacitat que tenen <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar una<br />
població en un tres i no res comporta que puguin <strong>de</strong>ixar<br />
rere seu els problemes ambientals amb total facilitat.<br />
L’estratègia d’expansió <strong>de</strong> Walmart, la ca<strong>de</strong>na<br />
minorista més gran <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, ha inclòs el tancament<br />
<strong>de</strong> les botigues més antigues (i s’ha resistit, a més, a<br />
vendre-les als competidors) simultàniament a l’obertura<br />
<strong>de</strong> noves grans superfícies a pocs quilòmetres <strong>de</strong><br />
distància. Com a conseqüència, uns 350 Walmarts<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 111
Cortesia <strong><strong>de</strong>l</strong> Mercat <strong>de</strong> Pagesos <strong>de</strong> Bellingham<br />
la relocalització d’empreses l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
buits arreu <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units estan provocant greus<br />
problemes ambientals a causa <strong>de</strong> l’escolament, la<br />
inundació i el <strong>de</strong>teriorament urbà. 7<br />
En segon lloc, la presència d’empresaris locals dins<br />
<strong>de</strong> la població pot donar lloc a una major responsabilitat<br />
ambiental. La vergonya pot portar el propietari d’una<br />
empresa a pensar-s’ho dues vega<strong>de</strong>s abans <strong>de</strong> contaminar<br />
lliurement, per exemple, si les víctimes assisteixen a<br />
la mateixa església o van a les mateixes escoles. La responsabilitat<br />
que senten els propietaris locals envers els<br />
seus propis veïns ajuda a explicar per què les empreses<br />
<strong>de</strong> propietat local <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units donen 2,5 vega<strong>de</strong>s<br />
més diners a entitats benèfiques locals per empleat que<br />
les empreses que no són locals. 8<br />
Agricultors locals ofereixen les seves verdures al<br />
mercat <strong>de</strong> camperols <strong>de</strong> Bellingham.<br />
En tercer lloc, com que les empreses locals solen<br />
utilitzar matèries locals i vendre als mercats locals,<br />
els seus mitjans <strong>de</strong> producció i els seus productes<br />
requereixen menys transport, consumeixen menys<br />
energia i emeten menys contaminants, com ara els<br />
gasos hivernacle. Ara bé, un bon nombre d’estudis<br />
afirma que els aliments locals no sempre minimitzen<br />
les emissions <strong>de</strong> carboni. Els habitants d’Alaska, per<br />
exemple, podrien comprovar que plantar plàtans als<br />
seus hivernacles consumeix més energia que transportar-los<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Guatemala. 9<br />
Amb tot, els més divulgats d’aquests estudis en<br />
realitat <strong>de</strong>mostren ben poca cosa. Per exemple, un<br />
informe indicava que els resi<strong>de</strong>nts <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit<br />
que mengen xai local generaven quatre vega<strong>de</strong>s<br />
més gasos hivernacle que si l’haguessin importat <strong>de</strong><br />
Nova Zelanda. Però l’estudi, <strong><strong>de</strong>l</strong> qual no es va dir<br />
que estava finançat per l’associació d’exportadors <strong>de</strong><br />
xai <strong>de</strong> Nova Zelanda, només comparava els mèto<strong>de</strong>s<br />
agroindustrials que consumeixen molta energia <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
dos països, i en cap moment analitzava els impactes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s gasos hivernacle <strong>de</strong> la producció local. 10<br />
Finalment, tots els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s rendibles <strong>de</strong> petita<br />
empresa ecològica aporten una valuosa peça <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
trencaclosques global <strong>de</strong> la sostenibilitat. Un sistema<br />
<strong>de</strong> distribució d’aliments barat basat en Internet<br />
—com ara l’Oklahoma Food Coop— pot oferir a les<br />
poblacions d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> per potenciar<br />
la in<strong>de</strong>pendència alimentària. Un bon projecte eòlic<br />
local, com ara els molins <strong>de</strong> vent en parcel·les <strong>de</strong> propietat<br />
a Hepburn Shire, just als afores <strong>de</strong> Melbourne,<br />
Austràlia, pot ajudar milers <strong>de</strong> poblacions d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> on bufa fort el vent a assolir una in<strong>de</strong>pendència<br />
energètica. Segons els <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> la localització, la<br />
clau <strong>de</strong> la sostenibilitat global i l’alleujament <strong>de</strong> la<br />
pobresa (juntament amb els programes <strong>de</strong> comerç<br />
just i transferència <strong>de</strong> tecnologia) haurien <strong>de</strong> ser plataformes<br />
<strong>de</strong> codi obert que divulguessin gratuïtament,<br />
sobretot cap a les poblacions més pobres, mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s,<br />
tecnologies i pràctiques empresarials mo<strong>de</strong>rnes. 11<br />
la localització i la prosperitat<br />
Els impactes <strong>de</strong> la localització sobre la sostenibilitat<br />
serien interessants però al final serien poc convincents<br />
si les empreses locals resultessin tenir menys beneficis<br />
econòmics per a una població. De fet, cada cop hi<br />
ha més da<strong>de</strong>s que assenyalen que la localització, si<br />
112 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la relocalització d’empreses<br />
es fa correctament, pot incrementar la prosperitat<br />
per tres raons.<br />
En primer lloc, la immobilitat <strong>de</strong> les empreses<br />
locals comporta que els esforços <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
econòmic que se centren en aquestes mateixes<br />
empreses tinguin més probabilitats <strong>de</strong> produir<br />
resultats perdurables. Segons un informe sobre la<br />
rendibilitat <strong>de</strong> la reducció d’impostos al comtat <strong>de</strong><br />
Lane, Oregon, el 95 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners aconseguits amb<br />
aquesta mesura entre el 1990 i el 2002 havien anat<br />
a parar a sis companyies no locals, tres <strong>de</strong> les quals<br />
van arribar, van recollir els beneficis i <strong>de</strong>sprés van<br />
tancar les portes i es van traslladar a un altre lloc.<br />
La resta va anar a parar a un centenar d’empreses<br />
locals. El cost que representa un treball no local per<br />
a l’erari públic <strong>de</strong> la regió, a partir <strong>de</strong> la reducció<br />
d’impostos, va ser d’uns 23.800 dòlars. El cost<br />
comparable d’un lloc <strong>de</strong> treball local va ser d’uns<br />
2.100 dòlars, el mateix cost per lloc <strong>de</strong> treball indicat<br />
per diverses organitzacions microempresarials a<br />
l’oest <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units. Per tant, els llocs <strong>de</strong> treball<br />
no locals eren 10 vega<strong>de</strong>s més cars. A la llarga, pel<br />
que fa als llos <strong>de</strong> treball nets (tenint en compte la<br />
fugida <strong>de</strong> les grans empreses), els llocs <strong>de</strong> treball no<br />
locals van ser 33 vega<strong>de</strong>s més cars. 12<br />
En segon lloc, una empresa local sol generar<br />
un multiplicador econòmic superior al d’una<br />
empresa no local semblant. L’estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003, per<br />
exemple, dos economistes van estudiar l’impacte<br />
<strong>de</strong> la instal·lació d’una llibreria Bor<strong>de</strong>rs a Austin,<br />
Texas, en comparació amb dues llibreries locals.<br />
Van arribar a la conclusió que una <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong><br />
100 dòlars a Bor<strong>de</strong>rs generaria una circulació <strong>de</strong><br />
13 dòlars a l’economia d’Austin, mentre que una<br />
<strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> 100 dòlars a les dues llibreries locals<br />
generaria una circulació <strong>de</strong> 45 dòlars, que es traduiria<br />
en tres vega<strong>de</strong>s més llocs <strong>de</strong> treball, guanys<br />
i recaptació fiscal. 13<br />
Molts altres estudis fets als Estats Units i el Regne<br />
Unit assenyalen tots en la mateixa direcció, i per una<br />
raó òbvia: les empreses locals gasten més diners en<br />
l’àmbit local. A diferència d’una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> llibreries,<br />
per exemple, una llibreria local té una gestió local, utilitza<br />
els serveis d’empreses locals, s’anuncia localment<br />
i gau<strong>de</strong>ix d’un flux <strong>de</strong> beneficis locals. 14<br />
En tercer lloc, la singularitat d’una empresa local<br />
s’ajusta a la perfecció amb altres teories <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
econòmic. Així, una població rica en<br />
creació d’empreses locals atrau i reté emprenedors<br />
i joves emprenedors. Tal com diu Richard Florida,<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Creative Class Group, aquestes «economies creatives»<br />
presenten bons resultats perquè són tolerants,<br />
diverses i diverti<strong>de</strong>s, i al final <strong>de</strong>penen <strong>de</strong> la capacitat<br />
<strong>de</strong> sembrar i expandir empreses locals. 15<br />
La majoria d’economistes coneixen vagament<br />
aquestes conclusions, ja que es basen en nous estudis<br />
i noves teories, però tot i la seva difusió, aquestes<br />
i<strong>de</strong>es toparan amb una profunda resistència, perquè<br />
la majoria d’economistes sap que tindrà més repercussió<br />
mediàtica, prestigi polític i més recompenses<br />
pressupostàries per un sol gran pacte empresarial<br />
que creï 1.000 llocs <strong>de</strong> treball que per 100 pactes<br />
que generin cadascun 10 llocs <strong>de</strong> treball. Des d’un<br />
punt <strong>de</strong> vista econòmic, però, el jurat ha arribat a un<br />
veredicte clar i convincent: les empreses <strong>de</strong> propietat<br />
local són apostes molt més segures pel que fa a la<br />
renda, la riquesa i els llocs <strong>de</strong> treball.<br />
la localització i l’eficàcia<br />
Els escèptics <strong>de</strong> la localització continuen afirmant que<br />
les empreses locals tan sols tenen béns i serveis menys<br />
bons i més cars que no po<strong>de</strong>n arribar a les economies<br />
d’escala superiors pròpies <strong>de</strong> les empreses globals.<br />
Amb tot, arriba un moment que incrementar l’escala<br />
comporta una disminució <strong><strong>de</strong>l</strong>s rendiments i uns<br />
resultats més pobres. El recent enfonsament mundial<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> mercat financer ens recorda que moltes multinacionals,<br />
per no parlar <strong>de</strong> les entitats financeres mundials<br />
que les han avalat, corren molts més riscos <strong><strong>de</strong>l</strong>s que<br />
mai podria valorar la població. De fet, cada cop queda<br />
més clar que l’escala global <strong>de</strong> l’activitat empresarial<br />
comporta <strong>de</strong>seconomies molt profun<strong>de</strong>s.<br />
Per exemple, fins i tot quan la producció no<br />
local pot reduir els costos posant una fàbrica en una<br />
jurisdicció amb mà d’obra barata i tecnologies altament<br />
contaminants, la distribució a llarga distància<br />
és cada cop més ineficient. Pensem en els aliments.<br />
L’economista Stewart Smith, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong><br />
Maine, calcula que un dòlar gastat en un producte<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 113
la relocalització d’empreses l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
alimentari qualsevol <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units el 1900 acabaria<br />
reportant 40 centaus per a l’agricultor, mentre que<br />
els 60 centaus restants es dividirien entre els recursos<br />
utilitzats i la distribució. Avui, uns set centaus <strong>de</strong> cada<br />
dòlar gastat en un producte alimentari va a parar a<br />
l’agricultor, mentre que 73 centaus van a parar a la<br />
distribució. Sempre que els costos <strong>de</strong> distribució estan<br />
molt per sobre <strong><strong>de</strong>l</strong>s costos <strong>de</strong> producció, hi ha grans<br />
oportunitats per a una localització rendible. La localització<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments redueix la necessitat <strong>de</strong> molts<br />
aspectes <strong>de</strong> la distribució, com ara la refrigeració,<br />
l’embalatge, la publicitat i els intermediaris, i per tant<br />
la <strong>de</strong>spesa que generen. A més, a mesura que s’apugin<br />
els preus <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli i l’energia en els pròxims anys,<br />
aquesta mena d’ineficiències <strong>de</strong> la distribució s’incrementaran,<br />
amb la qual cosa hi haurà més oportunitats<br />
per a la localització. 16<br />
Hi ha altres tendències que també estan fent més<br />
competitives les empreses locals. Durant 50 anys els<br />
consumidors <strong><strong>de</strong>l</strong>s països industrials han canviat els<br />
seus mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>spesa passant <strong><strong>de</strong>l</strong>s béns als serveis,<br />
la qual cosa alimenta la localització perquè els serveis<br />
locals, quan els proveïdors i els clients tenen relacions<br />
cara a cara, sempre han estat molt competitius. Les<br />
preocupacions per la seguretat nacional empeny les<br />
autoritats a promoure la in<strong>de</strong>pendència pel que fa a<br />
productes bàsics com ara els aliments i l’energia. Tot<br />
i que la difusió d’Internet no és gens positiva per a la<br />
localització (els grans minoristes com Amazon i eBay<br />
no podrien existir sense Internet), al final iguala les<br />
condicions perquè aporta als competidors locals una<br />
eina barata per vendre la seva marca.<br />
Fins i tot sense aquestes tendències, les petites<br />
empreses ja són competitives en gairebé totes les<br />
categories empresarials. El Sistema <strong>de</strong> Classificació<br />
Industrial d’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord, una important base<br />
<strong>de</strong> da<strong>de</strong>s produïda per l’Oficina <strong><strong>de</strong>l</strong> Cens <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units, consta <strong>de</strong> 1.100 categories, i hi ha més empreses<br />
petites —gairebé totes les quals són <strong>de</strong> propietat<br />
local— que grans en totes les categories tret <strong>de</strong> set. El<br />
cas és que fins i tot a les poblacions molt petites, un<br />
economista intel·ligent pot trobar exemples interessants<br />
d’èxit a petita escala en gairebé tots els sectors<br />
i reproduir-los. 17<br />
satisfer el potencial <strong>de</strong> mercat<br />
Malgrat el seu potencial <strong>de</strong> mercat, la localització<br />
topa amb barreres formidables. Els consumidors<br />
reben una allau <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> dòlars en<br />
publicitat global i moltes vega<strong>de</strong>s no són conscients<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s béns i serveis locals competitius. Els propietaris<br />
<strong>de</strong> petites empreses —recelosos <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus competidors<br />
locals i aclaparats amb la tasca diària <strong>de</strong> mantenir<br />
vives les seves empreses— no creen associacions<br />
empresarials lògiques que podrien ser beneficioses.<br />
Els inversors <strong>de</strong>sisteixen <strong>de</strong> posar els seus diners en<br />
empreses locals rendibles a causa <strong>de</strong> lleis <strong>de</strong> valors<br />
obsoletes que fan d’aquesta inversió una <strong>de</strong>spesa<br />
injustificadament cara. A més, arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> les<br />
autoritats públiques, malgrat el seu discurs favorable<br />
a les petites empreses, semblen incapaces <strong>de</strong> trencar<br />
la seva addicció a subvencionar les grans empreses<br />
globals. El moviment <strong>de</strong> localització té per objectiu<br />
<strong>de</strong>smantellar aquestes barreres.<br />
Per ajudar els consumidors a trobar i comprar<br />
béns i serveis locals competitius, les campanyes Local<br />
First, com la <strong>de</strong> Bellingham, informen sobre quines<br />
empreses i quins productes són realment locals i<br />
quins en són els preus i la qualitat en comparació<br />
amb la competència global. Aquestes iniciatives<br />
també empenyen els consumidors a comprar en<br />
l’àmbit local a través d’una infinitat <strong>de</strong> recursos. Els<br />
vals <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte locals ofereixen als consumidors<br />
<strong>de</strong>scomptes <strong>de</strong> llançament per a les empreses locals.<br />
Les targetes locals <strong>de</strong> dèbit, crèdit, regal i fi<strong><strong>de</strong>l</strong>itat<br />
recompensen les compres locals. Els sistemes monetaris<br />
i <strong>de</strong> bescanvi locals indueixen els consumidors<br />
participants a utilitzar els seus crèdits exclusivament<br />
amb les empreses locals. 18<br />
Per millorar les pràctiques competitives <strong>de</strong> les<br />
empreses locals, les aliances com la Xarxa d’Empreses<br />
Sostenibles <strong>de</strong> la Gran Filadèlfia (una filial<br />
<strong>de</strong> BALLE) estan organitzant conferències en què<br />
po<strong>de</strong>n exposar totes les seves pràctiques empresarials,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estratègia <strong>de</strong> màrqueting fins a les tecnologies<br />
<strong>de</strong> reducció <strong>de</strong> l’energia. Les xarxes, sobretot les que<br />
s’organitzen per sectors (alimentació, energia, venda<br />
al <strong>de</strong>tall, etc.), estan ajudant les empreses locals a<br />
millorar la seva competitivitat. Les empreses locals<br />
estan aprenent que si treballen plega<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n arribar<br />
114 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la relocalització d’empreses<br />
a la majoria <strong>de</strong> les economies <strong>de</strong> més gran escala que,<br />
si no, podrien donar a algunes empreses globals un<br />
avantatge competitiu. Tucson Originals, a Arizona,<br />
per exemple, permet a les empreses d’aliments locals<br />
participants millorar els seus resultats a través <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
màrqueting i el proveïment conjunt. 19<br />
Potser l’obstacle més gran a la localització sigui la<br />
manca <strong>de</strong> capital disponible. Les complexes lleis <strong>de</strong><br />
valors que regeixen els mercats <strong>de</strong> capital fan que els<br />
petits inversors no es puguin permetre <strong>de</strong> col·locar<br />
els seus estalvis en les empreses petites ni tan sols<br />
en els països benestants. A Austràlia, per exemple,<br />
les empreses locals representen dues terceres parts<br />
<strong>de</strong> l’economia i no han <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> millorar la seva<br />
proporció sobre el producte interior brut davant les<br />
empreses globals, però quasi res <strong><strong>de</strong>l</strong> 9 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s fons<br />
«<strong>de</strong> jubilació» que els ciutadans han <strong>de</strong> posar en els<br />
seus plans <strong>de</strong> jubilació es po<strong>de</strong>n posar en empreses<br />
locals. Un objectiu cada cop més clar <strong><strong>de</strong>l</strong> moviment<br />
<strong>de</strong> localització és <strong>de</strong>sregular la participació <strong>de</strong> base en<br />
els mercats <strong>de</strong> capital, ajudar les petites empreses a<br />
emetre accions locals a preus raonables, proporcionar<br />
liquiditat a aquests mercats a través <strong><strong>de</strong>l</strong>s mercats <strong>de</strong><br />
valors locals i crear nous professionals <strong>de</strong> la inversió<br />
—assessors, intermediaris <strong>de</strong> canvi i borsa, corredors<br />
<strong>de</strong> borsa, gestors <strong>de</strong> fons— que s’especialitzin en la<br />
inversió local. 20<br />
De fet, canviar les normes d’inversió forma part<br />
d’un paquet <strong>de</strong> mesures dins d’una agenda <strong>de</strong> reforma<br />
normativa molt més àmplia. Les aliances d’empreses<br />
locals estan començant a vigilar les posicions norma-<br />
tives que estan radicalment enfronta<strong>de</strong>s amb la comunitat<br />
empresarial tradicional. Per exemple, tot i que la<br />
Cambra <strong>de</strong> Comerç <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units s’ha oposat a la<br />
legislació <strong><strong>de</strong>l</strong> comerç <strong>de</strong> drets d’emissió per frenar els<br />
gasos hivernacle, una sèrie d’associacions d’empreses<br />
locals ha fet pressió per tirar endavant aquesta legislació.<br />
Una esquerda semblant es pot veure al voltant <strong>de</strong><br />
les propostes per eliminar els buits legals en matèria<br />
tributària per a les multinacionals <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units: la<br />
Cambra s’oposa a aquestes reformes, mentre que les<br />
xarxes d’empreses locals hi estan a favor. 21<br />
El canvi més gran en matèria <strong>de</strong> política pública<br />
que busquen els <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> la localització és revisar<br />
les prioritats <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament econòmic. El diner<br />
públic, afirmen, hauria d’anar a parar exclusivament a<br />
les empreses locals. Cada dòlar <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
econòmic i cada hora <strong>de</strong>stinats a atraure o retenir<br />
empreses no locals és un dòlar i una hora que no<br />
es pot <strong>de</strong>stinar a compensacions superiors, tant pel<br />
que fa a la sostenibilitat com a la prosperitat, per a<br />
la localització. 22<br />
L’agenda <strong>de</strong> la localització consta, <strong>de</strong> fet, <strong>de</strong> centenars<br />
<strong>de</strong> punts d’acció per als activistes, els empresaris i<br />
les autoritats, molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals mai no estan d’acord en<br />
gairebé res. La localització està creant noves aliances<br />
improbables entre empreses ecològiques i ecologistes<br />
antiempresa i entre conservadors <strong><strong>de</strong>l</strong> lliure mercat i<br />
progressistes antiglobalització. I això, al final, podria<br />
ser la característica més atractiva <strong>de</strong> la localització i la<br />
seva contribució més duradora: una cultura <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
arrelada en la <strong>de</strong>mocràcia més sòlida.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 115
La funció <strong><strong>de</strong>l</strong> govern en la<br />
n una societat sostenible, no hauria <strong>de</strong><br />
ser difícil prendre <strong>de</strong>cisions ecològiques.<br />
La <strong>de</strong>cisió sostenible en qualsevol<br />
situa-ció, tant si es tracta <strong>de</strong> comprar<br />
una bombeta com <strong>de</strong> projectar una<br />
urbanització als afores d’una ciutat, hauria <strong>de</strong> ser<br />
la <strong>de</strong>cisió per <strong>de</strong>fecte, el camí que presenta menys<br />
resistència, el més lògic. Aquesta secció confirma que<br />
els governs —que estableixen lleis, creen prioritats<br />
socials i planifiquen les ciutats i els pobles on viu la<br />
població— seran els interlocutors bàsics que donaran<br />
vida a aquesta cultura <strong>de</strong> la sostenibilitat.<br />
Una <strong>de</strong> les funcions importants <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs<br />
—una que gairebé és invisible quan es fa bé— és<br />
l’«eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió». Segons Michael Maniates,<br />
<strong>de</strong> l’Allegheny College, l’eliminació d’opcions que<br />
po<strong>de</strong>n triar els ciutadans per mitjà <strong>de</strong> lleis, impostos,<br />
subsidis, etc. és una funció que els governs exerceixen<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa molt <strong>de</strong> temps. La novetat és que l’eliminació<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió ara s’utilitza per fer que la <strong>de</strong>cisió<br />
sostenible sigui la <strong>de</strong>cisió per <strong>de</strong>fecte. Des <strong>de</strong> la<br />
prohibició <strong>de</strong> les bosses <strong>de</strong> plàstic a Ruanda fins a la<br />
retirada progressiva <strong>de</strong> les bombetes incan<strong>de</strong>scents al<br />
Canadà, passant pels elevats impostos sobre el carboni<br />
a Suècia i les subvencions a l’energia solar a la Xina,<br />
molts governs d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> estan començant a<br />
intentar que la població visqui vi<strong>de</strong>s sostenibles sense<br />
que això representi cap esforç. 1<br />
E<br />
Un altre concepte que s’ha <strong>de</strong> revisar a fons és<br />
el <strong>de</strong> la seguretat nacional. Com que les activitats<br />
planificació<br />
humanes alteren cada cop més sistemes ecològics,<br />
s’anirà fent evi<strong>de</strong>nt que les pitjors amenaces contra<br />
la seguretat nacional no són els exèrcits estrangers<br />
ni els grups terroristes, sinó el mal estat <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta.<br />
Segons Michael Renner, <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute,<br />
s’han d’agafar els gairebé 1,5 bilions <strong>de</strong> dòlars anuals<br />
que es <strong>de</strong>stinen a la <strong>de</strong>spesa militar per <strong>de</strong>dicar-los a<br />
solucionar els problemes ambientals i socials. Aquest<br />
canvi farà més per protegir la població que l’arsenal<br />
nuclear més gran i, a més, crearà noves oportunitats<br />
econòmiques i noves possibilitats per millorar les<br />
relacions diplomàtiques entre els països. 2<br />
També s’hauran <strong>de</strong> redissenyar els indrets on viu<br />
la població perquè sigui més fàcil viure sosteniblement.<br />
Peter Newman, <strong>de</strong> la Universitat Curtin <strong>de</strong><br />
Tecnologia, explica com i on ja s’està aplicant aquesta<br />
planificació, pensada perquè les ciutats i els pobles<br />
<strong>de</strong>ixin petja<strong>de</strong>s ecològiques més petites o no en <strong>de</strong>ixin<br />
cap. Els cotxes podrien <strong>de</strong>saparèixer <strong>de</strong> les ciutats i<br />
aquestes podrien generar una part significativa <strong>de</strong> la<br />
seva energia i fins i tot <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus aliments aprofitant<br />
els terrats i els espais verds per instal·lar-hi camps<br />
solars, aerogeneradors i horts. A més, a partir <strong>de</strong> les<br />
xarxes comunitàries, els habitants <strong>de</strong> les ciutats po<strong>de</strong>n<br />
afavorir amb la seva implicació l’adopció més ràpida<br />
d’una planificació urbana sostenible.<br />
Els serveis socials bàsics, com ara l’atenció sanitària,<br />
també s’han <strong>de</strong> revisar, tal com diu Walter Bortz,<br />
<strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Medicina <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Stanford.<br />
Avui dia, en moltes societats l’atenció sanitària<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 117
la funció <strong><strong>de</strong>l</strong> govern en la planificació l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
gira en excés al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong> tractament <strong><strong>de</strong>l</strong>s símptomes<br />
en lloc <strong>de</strong> la prevenció <strong>de</strong> la malaltia i el foment d’una<br />
vida sana i sostenible. Si adoptem l’atenció <strong>de</strong> la salut<br />
en lloc <strong>de</strong> l’«atenció <strong>de</strong> la malaltia», els governs po<strong>de</strong>n<br />
evitar milions <strong>de</strong> <strong>de</strong>funcions innecessàries i millorar<br />
la vida <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> persones. De passada també<br />
po<strong>de</strong>n estalviar milers <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> dòlars i, en reduir<br />
la necessitat <strong>de</strong> tractaments que requereixen molts<br />
recursos, retallar els impactes ecològics que representa<br />
mantenir sana la població.<br />
Una altra revisió bàsica és la <strong><strong>de</strong>l</strong> mateix sistema<br />
jurídic. Segons Cormac Cullinan, advocat ambientalista<br />
<strong>de</strong> Ciutat <strong><strong>de</strong>l</strong> Cap, actualment els sistemes<br />
jurídics no integren els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes <strong>de</strong> la Terra,<br />
fet que permet la conversió <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes en recursos<br />
a costa tant <strong>de</strong> les comunitats humanes com <strong>de</strong><br />
la comunitat <strong>de</strong> la Terra, una <strong>de</strong>cisió amb molt poca<br />
visió <strong>de</strong> futur. Reconèixer els drets <strong>de</strong> la Terra dins<br />
la legislació ajudarà a fer que sigui natural tenir en<br />
compte les renúncies més àmplies relaciona<strong>de</strong>s amb<br />
les <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament que es prenguin<br />
avui i donarà als ciutadans un recurs legal quan la<br />
<strong>de</strong>gradació ecològica es faci passar per <strong>de</strong>senvolupament<br />
econòmic.<br />
Dins d’aquests articles també hi ha dos requadres:<br />
un sobre com es podrien revisar altres serveis socials<br />
per proporcionar més per menys i <strong>de</strong> maneres ecològicament<br />
reconstituents i un altre sobre la funció <strong>de</strong> la<br />
comunitat internacional a l’hora <strong>de</strong> fer sostenibles els<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum i producció mundials a través <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
procés <strong>de</strong> Marràqueix <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s.<br />
Cal no exagerar la importància <strong>de</strong> la funció <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
governs en la creació <strong>de</strong> societats sostenibles. Si les<br />
autoritats fan <strong>de</strong> la sostenibilitat la seva prioritat,<br />
recolza<strong>de</strong>s en el suport <strong><strong>de</strong>l</strong>s ciutadans, es po<strong>de</strong>n<br />
produir grans transformacions socials <strong>de</strong> manera<br />
que un dia viure vi<strong>de</strong>s sostenibles sigui natural,<br />
per <strong>de</strong>fecte.<br />
—Erik Assadourian<br />
118 WWW.WorldWatch.org
Eliminem la conducta insostenible<br />
A finals <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>2010</strong>, els australians ho tindran magre per<br />
trobar una bombeta incan<strong>de</strong>scent per als seus llums<br />
<strong>de</strong> la tauleta <strong>de</strong> nit o <strong>de</strong> l’escriptori. El Govern australià,<br />
preocupat per la possibilitat <strong>de</strong> talls d’electricitat<br />
i el canvi climàtic global, és el primer a «prohibir la<br />
bombeta» a favor <strong>de</strong> les làmpa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> baix consum i<br />
els LED. La repercussió d’aquesta <strong>de</strong>cisió serà molt<br />
gran: quatre milions menys <strong>de</strong> tones d’emissions <strong>de</strong><br />
gasos hivernacle cada any fins al 2012, a més <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rables<br />
estalvis econòmics. Austràlia no està sola<br />
en aquesta lluita. La Unió Europea a poc a poc està<br />
<strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> fabricar bombetes incan<strong>de</strong>scents, procés<br />
que acabarà el 2012. El Canadà, Indonèsia i fins i tot<br />
els Estats Units seran els pròxims països. 1<br />
Els analistes ambientals com Lester Brown, <strong>de</strong><br />
l’Earth Policy Institute, n’estan encantats. Segons<br />
Brown, si tothom seguís l’exemple d’Austràlia, «la<br />
caiguda en el consum d’electricitat arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> permetria<br />
tancar més <strong>de</strong> 270 centrals tèrmiques <strong>de</strong> carbó<br />
(500 megawatts). Als Estats Units, aquest canvi <strong>de</strong><br />
bombetes facilitaria el tancament <strong>de</strong> 80 centrals tèrmiques».<br />
Altres analistes, però, no n’estan tan segurs.<br />
Corren moltes notícies <strong>de</strong> persones que acumulen<br />
bombetes incan<strong>de</strong>scents a Austràlia i Alemanya,<br />
entre altres països, i alguns experts pensen que potser<br />
s’està anant massa <strong>de</strong> pressa a l’hora <strong>de</strong> prohibir-les.<br />
Aquí rau la <strong><strong>de</strong>l</strong>icada qüestió <strong>de</strong> fons: s’han <strong>de</strong> treure<br />
Michael Maniates<br />
productes <strong><strong>de</strong>l</strong> ventall d’opcions <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors<br />
perquè són perjudicials per al medi ambient o per<br />
altres qualitats socialment inacceptables? Qui <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />
què es pot comprar i què no? El consumidor no ha<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>cidir lliurement? No <strong>de</strong>u estar penetrant<br />
en el mercat el «feixisme <strong>de</strong> la bombeta»? 2<br />
l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió no és cap<br />
fenomen nou<br />
Benvinguts al <strong>món</strong> <strong>de</strong> l’«eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió», on<br />
la picabaralla al voltant <strong>de</strong> les bombetes no és més que<br />
el tret <strong>de</strong> sortida d’una lluita més gran per <strong>de</strong>splaçar<br />
productes nocius per al medi ambient a favor d’opcions<br />
més benignes. L’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió pel bé<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat no es limita a suprimir allò que no<br />
funciona. En paraules <strong><strong>de</strong>l</strong> Consell <strong>de</strong> Desenvolupament<br />
Sostenible <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, «es tracta <strong>de</strong> canviar<br />
el ventall d’opcions per al gran consumidor: eliminar<br />
els productes innecessàriament perjudicials i po<strong>de</strong>r<br />
comprar productes realment sostenibles» (vegeu el<br />
requadre 16 sobre iniciatives al voltant <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
sostenible en l’àmbit internacional). 3<br />
Els responsables d’eliminar la <strong>de</strong>cisió suprimeixen<br />
els productes ambientalment perillosos com a opció<br />
comercial, com ara els líquids per encendre carbó que<br />
produeixen boirum a Los Angeles o la gasolina amb<br />
Michael Maniates és professor <strong>de</strong> ciències polítiques i ciències ambientals a l’Allegheny College <strong>de</strong><br />
Pennsilvània.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 119
eliminem la conducta insostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 16. El procés <strong>de</strong> Marràqueix <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s sobre consum i producció sostenibles<br />
conscients <strong>de</strong> la part <strong>de</strong>sproporcionada que els<br />
correspon en el consum mundial i <strong>de</strong> l’impacte<br />
que se’n <strong>de</strong>riva quant a sostenibilitat i igualtat,<br />
els països industrialitzats es van posar d’acord el<br />
2002 per encapçalar i accelerar el canvi cap a uns<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum i producció sostenibles.<br />
amb aquesta i<strong>de</strong>a es va crear el 2003 a marràqueix<br />
(marroc) un procés mundial informal<br />
d’experts amb interessos múltiples per donar<br />
suport a les iniciatives regionals i nacionals<br />
encamina<strong>de</strong>s a accelerar el canvi cap a un consum<br />
i una producció sostenibles i elaborar un marc <strong>de</strong><br />
programes <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys sobre consum i producció<br />
sostenibles, que s’iniciarà un cop se n’hagi<br />
negociat l’estructura i el contingut a la comissió <strong>de</strong><br />
les nacions uni<strong>de</strong>s sobre <strong>de</strong>senvolupament sostenible,<br />
que es reunirà el maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2011.<br />
els element clau <strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> marràqueix<br />
són els seus set grups <strong>de</strong> treball, iniciatives voluntàries<br />
dirigi<strong>de</strong>s pels governs en col·laboració<br />
amb diferents participants:<br />
• Estils <strong>de</strong> vida sostenibles (suècia). I<strong>de</strong>ntifica i<br />
compara innovacions socials <strong>de</strong> base per a la<br />
sostenibilitat d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, busca exemples<br />
edificants i els difon. crea mitjans <strong>de</strong> formació<br />
plom a Europa i l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord. També po<strong>de</strong>n<br />
optar per encarir l’ús d’aquests productes, per exemple<br />
aplicant un impost sobre les bosses <strong>de</strong> plàstic <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
comerços, com s’ha fet a Irlanda, que n’ha reduït l’ús<br />
en un 90 %. La tasca d’aquests responsables, però, no<br />
es pot limitar a passar el ribot, sinó que també han<br />
d’oferir opcions o, com a mínim —en paraules <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
periodista ambiental Leo Hickman— una il·lusió <strong>de</strong><br />
tria suficientment atractiva. A Los Angeles, els aficionats<br />
a les barbacoes <strong>de</strong> jardí que no podien comprar<br />
el líquid per encendre el carbó tenien l’opció <strong>de</strong> comprar<br />
altres mèto<strong>de</strong>s per encendre el foc. A Irlanda, la<br />
gent pot comprar les bosses <strong>de</strong> roba que vulgui, i n’hi<br />
ha <strong>de</strong> ben mo<strong>de</strong>rnes i maques. A Austràlia i a cada<br />
cop més països que miren d’eliminar les bombetes<br />
incan<strong>de</strong>scents els consumidors tindran més opcions,<br />
<strong>de</strong> preparadors sobre consum sostenible en<br />
la joventut, cd-rom sobre sostenibilitat en<br />
màrqueting i galeries en línia <strong>de</strong> comunicació<br />
sostenible. té la intenció <strong>de</strong> funcionar a més<br />
<strong>de</strong> trenta països amb material en més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u<br />
idiomes.<br />
• Col·laboració amb l’Àfrica (alemanya). ratifica<br />
el marc <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong> l’Àfrica en consum i producció<br />
sostenible (la primera regió que va crear<br />
i posar en marxa un programa així), abonant el<br />
pla all africa eco-labeling, l’establiment d’una<br />
xarxa d’experts sobre avaluació <strong>de</strong> cicle vital a<br />
l’Àfrica i iniciatives per «saltar» directament cap<br />
a fonts d’energia neta.<br />
• Adquisició pública sostenible (suïssa). crea<br />
anàlisis i mitjans d’avaluació <strong>de</strong> situació a<br />
Internet per donar suport als intents <strong>de</strong> les<br />
organitzacions <strong><strong>de</strong>l</strong> sector públic <strong>de</strong> justificar,<br />
<strong>de</strong>senvolupar i jutjar l’èxit <strong><strong>de</strong>l</strong>s programes<br />
d’adquisició sostenibles.<br />
• Productes sostenibles (regne unit). Posa en<br />
marxa xarxes d’experts en sectors <strong>de</strong> productes<br />
clau a fi <strong>de</strong> revisar estàndards a l’alça, crear<br />
etiquetes, treballar conjuntament en planificacions<br />
estratègiques i col·laborar en l’observança.<br />
com les làmpa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> baix consum, els LED i altres<br />
tecnologies d’il·luminació innovadores. 4<br />
La i<strong>de</strong>a d’un govern que elimini la possibilitat<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir pot molestar molt, potser perquè sona a<br />
manipulació o recorda un règim totalitari, però no<br />
hem d’oblidar que l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió no és pas<br />
un fenomen nou. Els governs hi han recorregut <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa molt <strong>de</strong> temps, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s al <strong>de</strong>scobert, altres<br />
d’amagat (vegeu la taula 8). Les normes <strong>de</strong> seguretat<br />
i rendiment <strong>de</strong> tots els productes, <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments<br />
que menja la població fins als cotxes que condueix,<br />
limiten i <strong>de</strong>terminen l’elecció. El mateix es pot dir <strong>de</strong><br />
les polítiques fiscals, aranzelàries i <strong>de</strong> subvencions que<br />
fan augmentar l’atractiu d’alguns productes mentre<br />
redueixen el d’altres o els treuen <strong>de</strong> la circulació.<br />
D’una manera més subtil, les <strong>de</strong>cisions <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs<br />
120 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> eliminem la conducta insostenible<br />
fins avui, ha establert tres tipus <strong>de</strong> productes:<br />
il·luminació, productes <strong>de</strong> lleure casolans i<br />
motors elèctrics.<br />
• Turisme sostenible (frança). crea <strong>de</strong>manda<br />
per a ofertes <strong>de</strong> viatge més ecològiques amb el<br />
Programa <strong>de</strong> passaport verd per a ciutadans,<br />
fomenta el proveïment <strong><strong>de</strong>l</strong> sector a través <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
paquet <strong>de</strong> mesures <strong>de</strong> formació sobre turisme<br />
ambiental i sostenible al sector hoteler i promou<br />
la inversió organitzant el que s’anomena «Inversió<br />
i finançament sostenible a la xarxa turística».<br />
• Edificis i construccions sostenibles (finlàndia).<br />
treballa per situar els estàndards d’edificació<br />
ecològica més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> domini <strong><strong>de</strong>l</strong> voluntariat,<br />
amb la creació <strong>de</strong> recomanacions estratègiques<br />
i el treball en col·laboració amb els governs<br />
nacionals i les empreses priva<strong>de</strong>s que participen<br />
en la Iniciativa <strong>de</strong> les nacions uni<strong>de</strong>s sobre edificis<br />
sostenibles i clima.<br />
• Educació per a un consum sostenible (Itàlia). se<br />
centra a integrar el consum sostenible en el currículum<br />
bàsic a la regió mediterrània, alhora que<br />
treballa en el Projecte <strong>de</strong> la unesco <strong>de</strong> xarxa<br />
d’escoles associa<strong>de</strong>s (xarxa mundial fundada el<br />
1953 en què participen 8.500 institucions educa-<br />
sobre on s’han <strong>de</strong> construir carreteres i vies <strong>de</strong> tren,<br />
quines escoles i quins hospitals s’han <strong>de</strong> construir o<br />
tancar, i quines iniciatives <strong>de</strong> recerca i <strong>de</strong>senvolupament<br />
s’han <strong>de</strong> finançar i quines no, convergeixen en<br />
el menú d’habitatges, educació i llocs <strong>de</strong> treball <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
qual tothom ha d’escollir.<br />
La preocupació real no és que el govern participi<br />
en l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió, sinó més aviat que<br />
durant dèca<strong>de</strong>s aquest procés ha ajudat i instigat una<br />
visió especialment limitada <strong><strong>de</strong>l</strong> progrés, que concep<br />
el consum <strong>de</strong> masses com el fonament <strong>de</strong> la felicitat,<br />
l’igualitarisme i fins i tot la mateixa <strong>de</strong>mocràcia. Tal<br />
com diu la historiadora Lizabeth Cohen a Consumers’<br />
Republic, «<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Segona Guerra Mundial va<br />
sorgir una estratègia per reconstruir l’economia [<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units] i reafirmar els seus valors <strong>de</strong>mocràtics<br />
Requadre 16. continuació<br />
tives <strong>de</strong> 179 països) a fi <strong>de</strong> difondre bones pràctiques<br />
en educació per a la sostenibilitat entre<br />
els professors <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>.<br />
el procés <strong>de</strong> marràqueix, alhora que porta el<br />
consum a la palestra <strong><strong>de</strong>l</strong> diàleg mundial sobre<br />
sostenibilitat, planteja qüestions sobre estil <strong>de</strong><br />
vida, valors i avenços i crea un espai únic al si<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s governs nacionals i <strong><strong>de</strong>l</strong>s fòrums regionals per<br />
reformar les cultures i les institucions situa<strong>de</strong>s a<br />
la base <strong>de</strong> tots els sistemes socioeconòmics i presenta<br />
una sèrie <strong>de</strong> mitjans als dirigents polítics<br />
que es plantegen seriosament fer més ecològica<br />
l’economia i millorar el benestar humà.<br />
sens dubte es podria fer molt més quant a<br />
influència i recursos. Per <strong>de</strong>sgràcia, les limitacions<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> procés <strong>de</strong> marràqueix <strong>de</strong>mostren<br />
una manca d’atenció seriosa per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s qui<br />
prenen les <strong>de</strong>cisions. en l’arrencada cap a les<br />
negociacions <strong><strong>de</strong>l</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2011, aquest jove<br />
però transformador procés <strong>de</strong> les nacions<br />
uni<strong>de</strong>s podria rebre l’empenta d’un compromís<br />
més gran per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs, <strong><strong>de</strong>l</strong> sector privat<br />
i <strong>de</strong> la població en general.<br />
—Stefanie Bowles<br />
font: vegeu la nota 3.<br />
a partir <strong>de</strong> la promoció <strong>de</strong> l’expansió <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong><br />
masses». Un puntal bàsic d’aquesta estratègia va ser fer<br />
que les opcions que consumien més energia, gastaven<br />
més recursos i generaven més consum semblessin les<br />
lògiques i inevitables: pensem en la casa unifamiliar no<br />
adossada que s’ha d’omplir <strong>de</strong> productes, el cotxe familiar<br />
per arribar-hi i els nombrosos centres comercials<br />
escampats aquí i allà. Altres opcions i mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum<br />
més sostenibles ambientalment —sistemes viaris<br />
i ferrocarrils interurbans més eficients, per exemple, o<br />
una xarxa d’envasos retornables per a la llet, els refrescos<br />
i altres productes— es van <strong>de</strong>scartar perquè equivalien<br />
a anar enrere, es van fer més difícils <strong>de</strong> trobar o menys<br />
fiables, i van acabar <strong>de</strong>sapareixent. 5<br />
La mirada incisiva <strong>de</strong> Cohen es clava sobre els Estats<br />
Units, però hi ha altres casos semblants a bona part <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 121
eliminem la conducta insostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Tipus d’eliminació<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions Exemples Característiques importants<br />
eliminar<br />
les <strong>de</strong>cisions<br />
controverti<strong>de</strong>s<br />
abandonar a<br />
poc a poc els<br />
pitjors productes<br />
i pràctiques<br />
fer que les<br />
<strong>de</strong>cisions<br />
controverti<strong>de</strong>s<br />
siguin menys<br />
atractives o<br />
més difícils<br />
canviar el<br />
context <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>cisions;<br />
alterar<br />
l’«arquitectura<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió»<br />
Taula 8. Exemples i característiques <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions<br />
• Protocol <strong>de</strong> mont-real i cfc<br />
• <strong>de</strong>ixar d’utilitzar la benzina amb plom a<br />
l’amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> nord i europa<br />
• Prohibició <strong>de</strong> les bombetes incan<strong>de</strong>scents a<br />
austràlia<br />
• gas natural comprimit per al transport públic a<br />
l’Índia<br />
• <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> Walmart <strong>de</strong> vendre únicament peix<br />
fresc i congelat pescat en llibertat amb certificació<br />
<strong>de</strong> l’msc<br />
• Programa <strong>de</strong> les millors empreses <strong><strong>de</strong>l</strong> Japó<br />
pel que fa a l’eficiència energètica<br />
• aplicació <strong>de</strong> criteris energètics i ambientals a<br />
la construcció als estats units, que a poc a poc<br />
incrementen les exigències <strong>de</strong> certificació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
edificis nous com a «ecològics» o «sostenibles»<br />
• Impost irlandès sobre les bosses <strong>de</strong> plàstic<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s comerços<br />
• treure els aliments grassos i processats <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
prestatges que que<strong>de</strong>n a l’alçada <strong><strong>de</strong>l</strong>s ulls i collocar-los<br />
en prestatges més alts o més baixos<br />
• Ús imaginatiu <strong>de</strong> les opcions per <strong>de</strong>fecte (per<br />
exemple, els consumidors són donats d’alta<br />
a formes renovables d’electricitat i si hi volen<br />
renunciar ho han <strong>de</strong> fer constar expressament)<br />
• canvis en els fluxos <strong>de</strong> materials; per als programes<br />
<strong>de</strong> compostatge universitaris i empresarials,<br />
per exemple, fer servir plats i coberts<br />
compostables a les cafeteries per eliminar la<br />
barreja <strong>de</strong> residus compostables i no compostables<br />
per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s clients<br />
• fomentar la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum (per exemple,<br />
quan s’eliminen les safates <strong>de</strong> les cafeteries, els<br />
estudiants només agafen el que necessiten i,<br />
per tant, es redueixen els residus d’aliments, el<br />
consum d’aigua i el consum d’energia)<br />
• crear una <strong>de</strong>cisió real per intercanviar temps<br />
lliure per ingressos: quatre cinquenes parts<br />
<strong>de</strong> treball per quatre cinquenes parts <strong>de</strong> paga<br />
com a opció <strong>de</strong> treball viable<br />
• legislació estricta, que sovint<br />
compta amb el suport d’interessos<br />
empresarials<br />
• exigeix prendre noves <strong>de</strong>cisions<br />
per compensar la pèrdua <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>cisions anteriors<br />
• <strong>de</strong>mana un perío<strong>de</strong> d’introducció<br />
progressiva que permeti l’adaptació<br />
• l’ús <strong>de</strong> l’etiquetatge per i<strong>de</strong>ntificar,<br />
amb el temps, les pràctiques<br />
i els productes més controvertits<br />
• normes i mèto<strong>de</strong>s d’avaluació clars<br />
• col·laboracions entre el govern, la<br />
indústria i els grups <strong>de</strong> consumidors<br />
• dos instruments principals:<br />
impostos i emplaçament i posicionament<br />
<strong>de</strong> producte<br />
• es conserva un ampli ventall d’opcions,<br />
però s’incentiven i es privilegien<br />
les <strong>de</strong>cisions sostenibles per<br />
sobre <strong>de</strong> les insostenibles<br />
• Qüestió permanent: com es<br />
pot estructurar l’experiència <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consumidor <strong>de</strong> manera que fer<br />
la cosa correcta sigui natural i no<br />
calgui pensar-la gaire i fer la cosa<br />
incorrecta sigui difícil i calgui una<br />
reflexió conscient i una intenció<br />
• construir una arquitectura <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>cisions que s’oposi al consumisme<br />
sol comportar la reintroducció<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió coherent:<br />
les <strong>de</strong>cisions entre les diferents<br />
opcions <strong>de</strong> transport, per exemple,<br />
o sobre la jornada laboral i el<br />
temps lliure<br />
122 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> eliminem la conducta insostenible<br />
<strong>món</strong> industrial, i als països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
s’expliquen històries anàlogues, sobretot a l’Índia i la<br />
Xina. Totes apunten una qüestió provocadora: si l’auge<br />
<strong>de</strong> cultures consumistes fonamentalment insostenibles<br />
es va veure afavorit per l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió —per<br />
part d’una elit que va canviar a propòsit el ventall d’opcions<br />
a l’abast <strong><strong>de</strong>l</strong> gran consumidor—, per transformar<br />
el consumisme en un fenomen més sostenible caldria<br />
una <strong>de</strong>terminació i un perfeccionament semblant per<br />
part <strong><strong>de</strong>l</strong> govern i l’empresa?<br />
La resposta sembla que és afirmativa. El 2006,<br />
per exemple, la Taula Rodona sobre Desenvolupament<br />
Sostenible —un projecte <strong>de</strong> la Comissió sobre<br />
Desenvolupament Sostenible i el Consell Nacional<br />
<strong>de</strong> Consum <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit— va publicar un estudi<br />
<strong>de</strong> 19 transformacions prometedores en les cultures <strong>de</strong><br />
consum, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> productes <strong>de</strong> silvicultura sostenibles<br />
fins a línies <strong>de</strong> productes <strong>de</strong> comerç just i aliments<br />
biològics. La Taula Rodona va arribar a la conclusió<br />
que «històricament, el consumidor ecologista no ha<br />
estat el punt d’inflexió que ha empès la innovació ecològica.<br />
En canvi, l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió en termes <strong>de</strong><br />
qualitat i sostenibilitat per part <strong><strong>de</strong>l</strong> govern i l’empresa<br />
sí que ha estat el factor clau en la majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s casos.<br />
Els fabricants, els minoristes i els reguladors han pres<br />
<strong>de</strong>cisions per eliminar els productes menys sostenibles<br />
en nom <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors, la qual cosa ha fet pujar la<br />
qualitat <strong>de</strong> tots els productes». 6<br />
N’és un exemple clàssic la supressió progressiva<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s clorofluorocarburs (CFC) que <strong>de</strong>strueixen la capa<br />
d’ozó, tal com estipula el Protocol <strong>de</strong> Mont-real. «Per<br />
facilitar la retirada <strong><strong>de</strong>l</strong>s CFC es van combinar po<strong>de</strong>rosos<br />
factors econòmics, polítics i tècnics», escriuen James<br />
Maxwell i Sanford Weiner, <strong>de</strong> l’Institut <strong>de</strong> Tecnologia<br />
<strong>de</strong> Massachusetts. Maxwell i Weiner van observar que<br />
un factor bàsic va ser el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> DuPont <strong>de</strong> crear una<br />
nova <strong>de</strong>manda <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors per al seu substitut<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> CFC, amb la qual cosa va generar un avantatge<br />
competitiu sobre el seu principal competidor mundial,<br />
que no disposava <strong>de</strong> cap substitut. La capa d’ozó avui<br />
està en millors condicions perquè els consumidors es<br />
van passar als substituts més respectuosos amb l’ozó,<br />
però aquest canvi es va produir en bona mesura gràcies<br />
a la metòdica eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió que va empènyer<br />
els consumidors en aquesta direcció. 7<br />
No cal dir que els consumidors encara exerceixen<br />
una funció important perquè amb les seves compres<br />
voten a favor <strong>de</strong> la sostenibilitat. Amb tot, Tim Lang,<br />
<strong>de</strong> la City University London, que va concebre la i<strong>de</strong>a<br />
<strong>de</strong> les food miles (quilometratge alimentari), parla per<br />
boca <strong>de</strong> molts analistes <strong><strong>de</strong>l</strong> consum sostenible quan<br />
planteja la pregunta següent: «Per què ha <strong>de</strong> ser el<br />
consumidor l’únic que s’hagi d’aturar davant <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
prestatges <strong><strong>de</strong>l</strong>s supermercats i donar voltes i més voltes<br />
a qüestions complexes com ara el benestar animal,<br />
les petja<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carboni, els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s treballadors i<br />
l’excés d’embalatge, sovint sense que a les etiquetes hi<br />
hagi cap dada que doni peu a una <strong>de</strong>cisió informada?»<br />
Per què, en altres paraules, no canvien els productors<br />
i els governs les seves pràctiques actuals d’eliminació<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> manera que els consumidors hagin<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir únicament entre un ventall <strong>de</strong> productes<br />
ambientalment «bons»? D’aquesta manera, prendre la<br />
<strong>de</strong>cisió correcta serà —com diu l’empresari i escriptor<br />
ecologista Paul Hawken— «bufar i fer ampolles». 8<br />
Una resposta és que l’alternativa afavorida —etiquetar<br />
els productes com a ambientalment «bons» o<br />
«dolents» i <strong>de</strong>ixar que els consumidors <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixin—<br />
<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s es pensa que és menys polèmica. L’etiquetatge<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s productes és un element important en la<br />
transformació <strong>de</strong> les societats <strong>de</strong> consum en societats<br />
sostenibles. Amb tot, l’experiència indica que quan es<br />
disposa d’informació sobre el producte, potser com<br />
a part <strong>de</strong> plans d’etiquetatge ecològic, la informació<br />
tan sols influencia una minoria <strong>de</strong> compradors, en un<br />
nombre no suficient, ni d’una manera prou ràpida<br />
ni coherent per impulsar la transformació <strong>de</strong> la vida<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor que requereix un planeta que pateix<br />
tantes pressions. 9<br />
Almenys tres factors limiten l’eficàcia <strong>de</strong> l’etiquetatge:<br />
el diferent grau <strong>de</strong> compromís ambiental entre<br />
la població general; la complexitat <strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions<br />
sobre les opcions <strong>de</strong> consum, que s’estructuren a<br />
partir <strong>de</strong> conjunts intricats <strong>de</strong> processos socials i<br />
influències culturals, i una «arquitectura d’opcions»<br />
corrosiva: el potent context en què les persones<br />
prenen les <strong>de</strong>cisions. L’etiquetatge <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes<br />
alimentaris, per exemple, té poques possibilitats a la<br />
majoria <strong>de</strong> supermercats, atès que els productes es<br />
col·loquen (o s’amaguen) als prestatges i als mostra-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 123
N-O-M-A-D<br />
eliminem la conducta insostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
dors per fomentar les compres per impuls d’aliments<br />
grassos, dolços i processats, i que els dolços estan<br />
col·locats en prestatges a l’alçada <strong><strong>de</strong>l</strong>s ulls <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants.<br />
Així, doncs, no és cap sorpresa que la Comissió <strong>de</strong><br />
Desenvolupament Sostenible consi<strong>de</strong>rés que la informació<br />
sobre els beneficis ambientals i econòmics <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
productes ambientalment menys <strong>de</strong>structius «només<br />
aconseguia que una minoria <strong>de</strong> gent comprés» els<br />
millors productes. La Comissió, però, també va<br />
consi<strong>de</strong>rar que quan l’etiquetatge i altres esforços<br />
d’informació formaven part d’iniciatives <strong><strong>de</strong>l</strong> govern,<br />
Embús <strong>de</strong> trànsit a Nova Delhi: si només reduïm la contaminació<br />
potser ens que<strong>de</strong>m a mitges.<br />
els productors i els minoristes per eliminar la <strong>de</strong>cisió,<br />
les pràctiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors van canviar en totes<br />
les categories. 10<br />
eliminar per afavorir la sostenibilitat<br />
Si l’objectiu és moure els consumidors cap a mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
<strong>de</strong> consum menys nocius per al medi ambient, l’experiència<br />
contemporània ens diu que l’eliminació <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>cisió funciona. A cada cop més facultats i universitats<br />
<strong>de</strong> tots els Estats Units, per exemple, el cafè <strong>de</strong><br />
comerç just i l’electricitat generada a partir <strong>de</strong> fonts<br />
renovables tenen cada cop més presència, i moltes<br />
vega<strong>de</strong>s són l’única opció disponible als campus. 11<br />
A Califòrnia, els consumidors po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>cidir entre<br />
una sèrie d’opcions <strong>de</strong> generació d’electricitat, i els<br />
consumidors més entregats al medi ambient po<strong>de</strong>n<br />
optar per sostres solars allà on ho permetin les condicions<br />
i la capacitat per pagar-se la instal·lació. In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<br />
<strong>de</strong> les seves preferències, el 20 % <strong>de</strong> la<br />
seva electricitat provindrà <strong>de</strong> fonts renovables l’any<br />
<strong>2010</strong> gràcies a les normes <strong>de</strong> cartera renovables que<br />
ha imposat a les empreses elèctriques el Govern <strong>de</strong><br />
l’estat. Aquestes normes impulsen el <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> les energies renovables més <strong>de</strong> pressa <strong><strong>de</strong>l</strong> que<br />
ho faria cap altra <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> consumidors<br />
no coordinada. La proporció <strong>de</strong> l’electricitat<br />
renovable a Califòrnia anirà creixent<br />
a poc a poc, i 38 estats més estan seguint<br />
el seu exemple. 12<br />
El 2003, Londres va implantar el primer<br />
programa europeu que «posava preu<br />
a la congestió» al centre <strong>de</strong> la ciutat: els<br />
conductors paguen una quota per circular<br />
amb el seu cotxe per les zones cèntriques<br />
<strong>de</strong> la ciutat durant els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> màxima<br />
congestió, i els ingressos es <strong>de</strong>stinen a<br />
potenciar el servei d’autobusos i finançar<br />
les renovacions <strong><strong>de</strong>l</strong> metro. El programa,<br />
que al principi es va veure amb un cert<br />
escepticisme, cada cop té més acceptació i<br />
és un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> per a les grans ciutats d’arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. A l’Índia, per la seva banda, en<br />
resposta a una ordre <strong>de</strong> salut pública <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Tribunal Suprem, el Govern ha exigit que<br />
tots els autobusos, taxis i autorickshaws <strong>de</strong> les grans<br />
ciutats canviïn els combustibles contaminants per gas<br />
natural comprimit, que és més net. Malgrat algunes<br />
protestes inicials, Nova Delhi ha obert camí, i ara els<br />
treballadors pendulars formen part d’un esforç ambiciós<br />
per retallar la contaminació atmosfèrica. Aquests<br />
exemples, com molts d’altres, <strong>de</strong>mostren l’eficàcia i la<br />
viabilitat política <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió. 13<br />
L’activitat empresarial ofereix exemples propis,<br />
tot i que està per veure si aquestes pràctiques aguantaran<br />
i ampliaran la regulació pública absent o la<br />
pressió persistent exercida per grups <strong>de</strong> ciutadans.<br />
Com a reacció a la pressió <strong><strong>de</strong>l</strong>s grups ecologistes, <strong>de</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1999 Home Depot —el minorista més gran <strong>de</strong><br />
124 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> eliminem la conducta insostenible<br />
parament <strong>de</strong> la llar <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units— ha venut fusta<br />
certificada i etiquetada pel Consell d’Administració<br />
Forestal. Però també ha alterat discretament aspectes<br />
importants <strong>de</strong> la seva ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> subministrament <strong>de</strong><br />
productes forestals; per tant avui és més difícil que<br />
fa 10 anys comprar fusta ambientalment «dolenta»<br />
a Home Depot. 14<br />
B&Q, l’empresa homòloga <strong>de</strong> Home Depot al<br />
Regne Unit, va seguir una estratègia semblant i avui<br />
disposa possiblement <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema comercial més sòlid<br />
per certificar l’origen <strong><strong>de</strong>l</strong> seu subministrament <strong>de</strong><br />
fusta, que fàcilment <strong>de</strong>ixa enrere els minoristes <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units. En una entrevista a finals <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1990, Allen Knight, aleshores coordinador <strong>de</strong><br />
Política Ambiental <strong>de</strong> l’empresa, va explicar que<br />
B&Q es va embarcar en la fusta sostenible «encara<br />
que no hi havia cap indici <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors<br />
<strong>de</strong> productes certificats». Knight va observar que<br />
«els clients no <strong>de</strong>manen productes certificats perquè<br />
no saben que existeixen: sensibilitzar i crear mercats<br />
és la funció <strong><strong>de</strong>l</strong> minorista». 15<br />
Per no ser menys, a principis <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006 Walmart<br />
es va comprometre a comprar tot el peix fresc i<br />
congelat pescat en llibertat que posa a la venda <strong>de</strong><br />
proveïdors que el Consell d’Administració Marítima<br />
certifiqués que practiquen una pesca sostenible. A<br />
més, va exigir als seus proveïdors que ampliessin les<br />
pesqueries renovables en lloc <strong>de</strong> competir per l’accés<br />
o la propietat <strong><strong>de</strong>l</strong>s proveïdors existents. L’etiqueta<br />
ecològica blava <strong><strong>de</strong>l</strong> Consell d’Administració Marítima<br />
és ben visible al peix pescat en llibertat <strong>de</strong> Walmart,<br />
però a diferència d’altres programes d’etiquetatge, la<br />
certificació no està pensada per convèncer els compradors<br />
que triïn el peix sostenible pescat en llibertat per<br />
davant d’opcions menys sostenibles, perquè l’empresa<br />
ha eliminat completament el peix que no compleix<br />
aquestes condicions. 16<br />
A més, a principis <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006 Hannaford Supermarkets,<br />
als Estats Units, va implantar el seu programa<br />
«estrella guia» a 270 botigues, pel qual els productes<br />
i<strong>de</strong>ntificats com a especialment saludables o nutritius<br />
reben d’una a tres estrelles. Un 28 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s articles <strong>de</strong><br />
les botigues entren dins d’aquesta classificació, amb<br />
el recordatori que si no reben cap estrella no són<br />
prou bons. Segons Dan Goleman, autor d’Ecological<br />
Intelligence, «les marques que van rebre una mala<br />
valoració van caure fins a un 5 % en les ven<strong>de</strong>s»,<br />
mentre que les ven<strong>de</strong>s d’algunes marques amb tres<br />
estrelles van pujar un 7 %. Goleman va afegir que «els<br />
gerents <strong>de</strong> les marques van començar a posar-se en<br />
contacte amb Hannaford per preguntar què havien<br />
<strong>de</strong> fer per obtenir una millor valoració». 17<br />
L’èxit aparent <strong>de</strong> Hannaford és resultat <strong><strong>de</strong>l</strong> fet que<br />
van entendre que el seu programa era alguna cosa<br />
més que un simple exercici d’etiquetatge. Es tractava<br />
<strong>de</strong> canviar components bàsics <strong>de</strong> l’«arquitectura <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>cisió» a les seves botigues. «El programa inclou<br />
rètols, etiquetes <strong>de</strong> prestatges i una campanya <strong>de</strong><br />
publicitat, materials col·laterals, materials <strong>de</strong> formació,<br />
un lloc web i un servei d’extensió comunitari, entre<br />
altres elements», explica el portaveu <strong>de</strong> Hannaford,<br />
Michael Norton. El programa també va comportar<br />
canviar l’emplaçament <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes i les estratègies<br />
<strong>de</strong> col·locació en els prestatges per reforçar els hàbits<br />
<strong>de</strong> consum més sans. 18<br />
obstacles al canvi<br />
El potencial <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió a l’hora d’impulsar<br />
canvis fonamentals en el consum és immens,<br />
però almenys ha <strong>de</strong> superar dos obstacles. Un és la<br />
creença persistent que l’etiquetatge <strong>de</strong> productes<br />
per si sol pot impulsar el canvi que fa falta. Encara<br />
que sigui lògic i evi<strong>de</strong>nt, l’etiquetatge posa el pes <strong>de</strong><br />
la responsabilitat d’impulsar el canvi social necessari<br />
sobre les <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> compra <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors.<br />
L’etiquetatge també reforça el que, segons Thomas<br />
Princen, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Michigan, és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
mites més invalidants sobre la vida política: la i<strong>de</strong>a<br />
<strong>de</strong> la sobirania <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor, que diu que les <strong>de</strong>cisions<br />
que els productors i els venedors prenen sobre<br />
què s’ha <strong>de</strong> produir i què s’ha <strong>de</strong> vendre es regeixen<br />
exclusivament per les <strong>de</strong>cisions in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i no<br />
influï<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors. El consumidor <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix,<br />
en altres paraules, i el productor respon. Aquesta i<strong>de</strong>a<br />
nega el po<strong>de</strong>r que tenen el govern i l’empresa sobre<br />
el menú i l’arquitectura <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor,<br />
amb la qual cosa <strong>de</strong>sautoritza la mateixa lògica que<br />
hi ha rere l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió. 19<br />
El Japó ha encapçalat la millora <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong> l’etique-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 125
eliminem la conducta insostenible l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
tatge, <strong>de</strong> tal manera que pot empènyer les cultures<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum cap a un esperit <strong>de</strong> sostenibilitat. Des <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1998 el Govern ha dividit els productes en categories<br />
i classes semblants, i <strong>de</strong>sprés els ha classificat i etiquetat<br />
en una escala <strong>de</strong> l’1 al 5 en funció <strong>de</strong> l’eficiència<br />
energètica. Els nivells u i dos són la norma establerta<br />
pels millors productes, i és la norma que ha <strong>de</strong> complir<br />
tota la indústria en un termini <strong>de</strong> cinc anys. A mesura<br />
que milloren les principals empreses, el nivell general<br />
s’incrementa i exerceix pressió sobre els fabricants perquè<br />
millorin les seves línies <strong>de</strong> productes o n’afrontin<br />
la prohibició. A la curta, els consumidors sensibilitzats<br />
en matèria energètica tenen po<strong>de</strong>r: l’etiqueta <strong>de</strong> les<br />
millors empreses ofereix informació important sobre<br />
els costos energètics generals d’una <strong>de</strong>cisió <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor.<br />
A la llarga, el ventall d’opcions canvia: l’etiqueta<br />
proporciona una plataforma normativa per impulsar<br />
la innovació constant <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes, incrementar la<br />
gamma d’opcions entre les millors categories i eliminar<br />
els pitjors productes. Alemanya es planteja d’aplicar un<br />
programa semblant. Els <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>cisió esperen que el recent compromís <strong>de</strong> Walmart<br />
amb l’etiquetatge ecològic incorpori aquesta «política<br />
<strong>de</strong> les millors empreses». 20<br />
Un segon obstacle al po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>cisió és la importància que dóna al «canvi <strong><strong>de</strong>l</strong> consum»<br />
en lloc <strong>de</strong> la «reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum». La major<br />
part <strong>de</strong> l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió ha consistit a empènyer<br />
els consumidors a comprar productes menys<br />
perjudicials per al medi ambient, però els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong><br />
consum realment sostenibles també han <strong>de</strong> comportar<br />
reduccions en el consum general. Com es pot modificar<br />
el context en què cada dia la població pren <strong>de</strong>cisions<br />
<strong>de</strong> consum per fomentar la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum?<br />
John <strong>de</strong> Graaf suggereix una resposta: fer atractiu per<br />
a la població l’intercanvi <strong>de</strong> treball per temps lliure <strong>de</strong><br />
maneres que comportin una reducció voluntària <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ingressos (però no <strong>de</strong> la sanitat ni d’altres prestacions<br />
importants) a canvi <strong>de</strong> més temps lliure, fet que alhora<br />
té importants beneficis ambientals. 21<br />
Robert Frank, l’economista <strong>de</strong> Cornell, ofereix<br />
una altra solució: fiscalitzar el consum <strong>de</strong> luxe, reduir<br />
o eliminar els impostos sobre els ingressos que es<br />
<strong>de</strong>stinen a l’estalvi i invertir més recursos públics en<br />
usos públics —parcs, zones <strong>de</strong> vianants que convidin<br />
a passejar, transport públic—, que reduirien<br />
les pressions individuals per consumir (la qual cosa<br />
dóna suport a l’agenda <strong>de</strong> De Graaf <strong>de</strong> menys treball,<br />
menys ingressos, però més satisfacció <strong>de</strong> viure). 22<br />
A Nudge, l’economista Richard Thaler i l’expert<br />
en temes legals Cass Sunstein aporten una altra sèrie<br />
d’i<strong>de</strong>es per alterar l’«arquitectura d’eleccions» al<br />
servei <strong><strong>de</strong>l</strong> consum sostenible. Entre aquestes figuren<br />
l’ús omnipresent <strong>de</strong> les opcions per <strong>de</strong>fecte<br />
per empènyer suaument els consumidors en les<br />
direccions ambientals idònies. Una persona podria<br />
<strong>de</strong>sentendre’s d’aquestes opcions per <strong>de</strong>fecte, però<br />
la responsabilitat recau sobre l’individu que tria la<br />
conducta incorrecta en lloc <strong>de</strong> la bona. Entre els<br />
exemples trobem els crèdits automàtics i certificats<br />
per la reducció <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> carboni per a totes<br />
les reserves <strong>de</strong> viatges, els plans d’estalvi per <strong>de</strong>fecte, i<br />
la inclusió automàtica <strong>de</strong> les energies renovables més<br />
cares a les factures <strong>de</strong> llum <strong>de</strong> les llars (<strong>de</strong> manera<br />
que un client hauria <strong>de</strong> dir explícitament «Jo vull<br />
utilitzar carbó brut i contaminant per estalviar una<br />
petita quantitat <strong>de</strong> diners»). 23<br />
L’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió existeix <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa força<br />
temps, i no <strong>de</strong>sapareixerà. Si això sembla exagerat,<br />
només cal que fem una ullada crítica a la disposició<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s productes i els aparadors d’un supermercat.<br />
Quins productes atrauen la mirada <strong><strong>de</strong>l</strong>s clients?<br />
A quins productes s’arriba més fàcilment? La pregunta<br />
que ens hem <strong>de</strong> fer ara és la següent: la promesa<br />
<strong>de</strong> l’etiquetatge <strong>de</strong> productes per si sola (i les i<strong>de</strong>es<br />
subjacents <strong>de</strong> la sobirania <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor) continuarà<br />
<strong>de</strong>terminant la política <strong><strong>de</strong>l</strong> consum sostenible?<br />
O sorgiran valoracions més ajusta<strong>de</strong>s a la realitat<br />
sobre com i per què la població pren les <strong>de</strong>cisions<br />
<strong>de</strong> consum? El govern i l’empresa, que operen <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la visió que el consum <strong>de</strong> masses comporta la<br />
prosperitat <strong>de</strong> masses, han governat amb mà <strong>de</strong><br />
ferro l’eliminació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió durant massa temps.<br />
Ha arribat l’hora que prevalgui una visió més matisada<br />
i més sostenible <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió i l’arquitectura<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>cisió.<br />
126 WWW.WorldWatch.org
Una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia<br />
El 1985, quan el <strong>món</strong> encara estava atrapat en el<br />
carreró sense sortida <strong>de</strong> la guerra freda, el politòleg<br />
Daniel Deudney va <strong>de</strong>manar «una cooperació a gran<br />
escala entre els Estats Units i la Unió Soviètica en<br />
l’explotació tripulada <strong>de</strong> l’espai profund i els esforços<br />
multilaterals per protegir la Terra fent un millor ús <strong>de</strong><br />
les tecnologies espacials». Deudney va afirmar que un<br />
projecte <strong>de</strong> col·laboració com aquest es podria «aprofitar<br />
per transformar la relació <strong>de</strong> les superpotències i<br />
crear un sistema <strong>de</strong> seguretat comuna». 1<br />
Que l’exploració espacial fos aleshores o arribi a ser<br />
algun dia el vehicle idoni per donar lloc a un ordre<br />
mundial més cooperatiu i pacífic és una qüestió discutible,<br />
però val la pena reflexionar sobre l’argument<br />
subjacent: la humanitat, si s’uneix al voltant d’un<br />
objectiu comú, pot <strong>de</strong>ixar enrere la seva història <strong>de</strong><br />
conflictes i divisions? La guerra freda fa temps que<br />
es va acabar, però les qüestions <strong>de</strong> seguretat no han<br />
<strong>de</strong>saparegut. Els països d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, i sobretot<br />
els països i les comunitats més pobres, afronten múltiples<br />
reptes i pressions interrelaciona<strong>de</strong>s, com ara<br />
una major competència pels recursos, la <strong>de</strong>gradació<br />
ambiental i la infinitat <strong>de</strong> greus alteracions climàtiques,<br />
un ressorgiment <strong>de</strong> les malalties infeccioses, les pressions<br />
<strong>de</strong>mogràfiques, la pobresa i les creixents <strong>de</strong>sigualtats<br />
en la distribució <strong>de</strong> la riquesa, i les convulses<br />
transformacions econòmiques que solen traduir-se en<br />
<strong>de</strong>socupació i mitjans <strong>de</strong> vida insegurs.<br />
Michael Renner<br />
Per comprendre per què aquestes circumstàncies<br />
socials, econòmiques i ambientals po<strong>de</strong>n perjudicar la<br />
seguretat humana i fins i tot traduir-se en conflictes i<br />
inestabilitat cal una <strong>de</strong>finició més àmplia <strong><strong>de</strong>l</strong> concepte<br />
<strong>de</strong> seguretat, una <strong>de</strong>finició que entengui la influència<br />
<strong>de</strong> les pressions econòmiques, <strong>de</strong>mogràfiques i<br />
ambientals que no es po<strong>de</strong>n resoldre per la força <strong>de</strong><br />
les armes. En els darrers anys aquestes dinàmiques<br />
cada cop s’han tingut més en compte.<br />
reptes clau<br />
Moltes d’aquestes circumstàncies i dinàmiques es<br />
po<strong>de</strong>n veure com un producte <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong> econòmic<br />
dominant, basat en el consum il·limitat <strong>de</strong> recursos.<br />
Aquest mo<strong><strong>de</strong>l</strong> no tan sols empeny la humanitat a<br />
una col·lisió amb els límits ecològics <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, sinó<br />
que també ha produït una enorme <strong>de</strong>sigualtat social<br />
i econòmica.<br />
Recursos no renovables. Al llarg <strong>de</strong> la història, la<br />
recerca <strong>de</strong> recursos com ara els combustibles fòssils,<br />
els metalls i els minerals ha <strong>de</strong>sembocat en repeti<strong>de</strong>s<br />
intervencions exteriors en els països rics en recursos.<br />
El fantasma <strong><strong>de</strong>l</strong> peak oil (la data en què la producció<br />
<strong>de</strong> petroli començarà a caure) i altres contradiccions<br />
equiparables entre l’augment vertiginós <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>manda i les reserves finites d’altres recursos incrementen<br />
la probabilitat que s’intensifiquin les rivalitats<br />
Michael Renner és investigador sènior <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch Institute especialitzat en seguretat i economia.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 127
una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
geopolítiques. Amb tot, la riquesa <strong>de</strong> recursos també<br />
ha atiat greus violacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets humans, sistemes<br />
<strong>de</strong> govern corruptes i fins i tot guerres civils. Els<br />
ingressos <strong>de</strong> les explotacions mineres i forestals han<br />
beneficiat principalment una petita minoria, però les<br />
càrregues socials i ambientals normalment han caigut<br />
sobre comunitats pobres i <strong>de</strong>sfavori<strong>de</strong>s. 2<br />
Recursos renovables. L’aigua, la superfície llaurable,<br />
els boscos i les pesqueries són essencials per a<br />
la vida humana, i els mitjans <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> centenars <strong>de</strong><br />
milions d’agricultors, rama<strong>de</strong>rs i pastors nòma<strong>de</strong>s<br />
en <strong>de</strong>penen directament. Les disputes sobre la seva<br />
distribució es po<strong>de</strong>n aguditzar amb l’esgotament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos i la contaminació. Gairebé una tercera<br />
part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —les estimacions varien entre els 1.400<br />
milions i els 2.000 milions <strong>de</strong> persones— ja viuen en<br />
regions on l’aigua és escassa. A part <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement<br />
<strong>de</strong>mogràfic i les pràctiques <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>ficients, els<br />
impactes <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic podrien incrementar<br />
aquesta xifra entre 60 milions i 1.000 milions <strong>de</strong><br />
persones d’aquí a l’any 2050. Un estudi recent ha<br />
revelat que a causa d’impactes com ara l’augment <strong>de</strong><br />
les temperatures i l’increment <strong>de</strong> la sequera, la meitat<br />
<strong>de</strong> la població mundial podria haver <strong>de</strong> fer front a<br />
greus mancances d’aliments a finals d’aquest segle. 3<br />
Les càrregues <strong>de</strong> malalties. La manca d’aliments fa<br />
que les poblacions afecta<strong>de</strong>s siguin més vulnerables a<br />
les malalties. El <strong>món</strong> està vivint un ressorgiment <strong>de</strong> les<br />
malalties infeccioses i els pobres en són els més perjudicats.<br />
Els gèrmens patògens estan creuant les fronteres<br />
cada cop amb més facilitat, un fenomen que s’ha<br />
vist afavorit pel transport i el comerç internacional,<br />
la migració i l’agitació social. A més, la tala d’arbres i la<br />
construcció <strong>de</strong> carreteres i embassaments acosten les<br />
persones humanes a nous gèrmens patògens. Per la<br />
seva banda, el canvi climàtic permet la propagació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
vectors <strong>de</strong> malalties com la malària o el <strong>de</strong>ngue. Al<br />
mateix temps, cada cop són més les societats que han<br />
<strong>de</strong> fer front a l’epidèmia <strong>de</strong> l’obesitat, un símptoma<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme i els estils <strong>de</strong> vida se<strong>de</strong>ntaris.<br />
Catàstrofes. La combinació <strong>de</strong> la <strong>de</strong>strucció d’ecosistemes,<br />
el creixement <strong>de</strong>mogràfic i la marginació<br />
econòmica <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobres ha comportat episodis <strong>de</strong><br />
catàstrofes més freqüents i més <strong>de</strong>vastadores. El<br />
nombre <strong>de</strong> catàstrofes naturals (exceptuant els epi-<br />
sodis geològics com els terratrèmols i les erupcions<br />
volcàniques) ha passat <strong>de</strong> 233 a la dècada <strong>de</strong> 1950 a<br />
més <strong>de</strong> 3.800 en la dècada actual, i la xifra <strong>de</strong> persones<br />
afecta<strong>de</strong>s ha passat <strong>de</strong> gairebé 20 milions a 2.000<br />
milions. És probable que aquest ritme s’acceleri a<br />
mesura que el canvi climàtic es tradueixi en tempestes,<br />
inundacions i ona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> calor més intenses. Les<br />
catàstrofes po<strong>de</strong>n perjudicar la seguretat humana<br />
agreujant la pobresa, aprofundint les <strong>de</strong>sigualtats i<br />
perjudicant l’habitabilitat a llarg termini d’algunes<br />
zones. Les experiències d’Haití, Nicaragua, Bangla<br />
Desh, l’Índia i la Xina indiquen que el malestar i la<br />
crisi política po<strong>de</strong>n esclatar quan els esforços d’ajuda<br />
i reconstrucció són lents i ineficaços. 4<br />
Atur. La crisi econòmica global que es va fer<br />
plenament visible a finals <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 va avivar les preocupacions<br />
sobre l’atur, la incertesa <strong>de</strong> les perspectives<br />
econòmiques i el gir creixent cap al sector informal<br />
en l’economia mundial. Segons l’Organització Internacional<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Treball, gairebé la meitat <strong>de</strong> la població<br />
activa <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, uns 1.500 milions <strong>de</strong> persones,<br />
tenen contractes laborals vulnerables; més <strong>de</strong> 1.200<br />
milions <strong>de</strong> treballadors estan envoltats <strong>de</strong> pobresa i<br />
guanyen menys <strong>de</strong> dos dòlars al dia. El 2008 prop <strong>de</strong><br />
190 milions <strong>de</strong> persones no tenien cap ocupació, una<br />
xifra que es preveu que s’incrementi en 30-60 milions<br />
el 2009. El nord <strong>de</strong> l’Àfrica, l’Orient Mitjà, l’Europa<br />
<strong>de</strong> l’Est, l’Àfrica subsahariana i l’Amèrica Llatina<br />
presenten taxes <strong>de</strong> <strong>de</strong>socupació particularment altes.<br />
La xifra d’atur <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves, <strong><strong>de</strong>l</strong> 12 %, doblava la taxa<br />
general. Quan un gran nombre d’adults joves tenen<br />
males perspectives econòmiques i el sou no els arriba<br />
per establir-se i sostenir una família, el seu <strong>de</strong>scontentament<br />
es pot traduir en inestabilitat social. 5<br />
Moviments <strong>de</strong> població. Una sèrie <strong>de</strong> factors contribueixen<br />
als moviments <strong>de</strong> població i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s les<br />
fronteres entre la circulació voluntària i la involuntària<br />
es difuminen. A part <strong><strong>de</strong>l</strong>s 42 milions <strong>de</strong> refugiats<br />
internacionals i <strong>de</strong>splaçats interns que fugen <strong>de</strong> la<br />
guerra i la persecució, es creu que uns 25 milions <strong>de</strong><br />
persones han hagut d’abandonar la seva llar per culpa<br />
<strong>de</strong> catàstrofes naturals. Fins a 105 milions <strong>de</strong> persones<br />
s’han quedat sense casa per culpa <strong>de</strong> grans obres<br />
i projectes com ara embassaments, mines, carreteres i<br />
fàbriques. Rere algunes d’aquestes xifres s’hi amaga<br />
128 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia<br />
la <strong>de</strong>gradació ambiental. Les previsions <strong><strong>de</strong>l</strong> nombre<br />
<strong>de</strong> persones que es po<strong>de</strong>n veure <strong>de</strong>splaça<strong>de</strong>s a causa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic d’aquí a l’any 2050 oscil·len entre<br />
els 25 milions i els 1.000 milions. Els refugiats i els<br />
immigrants po<strong>de</strong>n ser vistos com a competidors<br />
inoportuns per la terra, l’aigua, els llocs <strong>de</strong> treball i<br />
els serveis socials, fet que podria donar lloc a episodis<br />
d’agitació social i <strong>de</strong> violència. 6<br />
calen noves prioritats<br />
Al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys, els especialistes i els polítics han<br />
acabat acceptant la vali<strong>de</strong>sa d’una visió més àmplia<br />
<strong>de</strong> la seguretat humana que no es limiti a la militar.<br />
Més d’una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong> governs participen en un diàleg<br />
a través <strong>de</strong> la Xarxa <strong>de</strong> Seguretat Humana. Nombrosos<br />
organismes <strong>de</strong> governs nacionals i entitats<br />
intergovernamentals han elaborat pautes normatives,<br />
han encarregat estudis i documents estratègics i han<br />
convocat reunions per avaluar les iniciatives <strong>de</strong> prevenció<br />
<strong>de</strong> conflictes i consolidació <strong>de</strong> la pau <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> conflictes en aquest context més ampli. El 2007, el<br />
Consell <strong>de</strong> Seguretat <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s va <strong>de</strong>batre<br />
per primera vegada les implicacions en matèria <strong>de</strong><br />
seguretat <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic i va tractar temes com ara<br />
les disputes sobre fronteres, la migració, l’estrès social,<br />
les crisis humanitàries i l’escassetat d’energia, aigua,<br />
superfície llaurable i reserves <strong>de</strong> peix. 7<br />
Malgrat aquests avenços, les polítiques i les prioritats<br />
pressupostàries <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs no indiquen cap<br />
gran canvi. A més, bona part d’aquest <strong>de</strong>bat continua<br />
fortament ancorat dins <strong>de</strong> la mentalitat <strong>de</strong> la seguretat<br />
nacional, encallada en les percepcions tradicionals <strong>de</strong><br />
les «amenaces» en oposició a les vulnerabilitats comunes.<br />
Un article <strong><strong>de</strong>l</strong> New York Times publicat l’agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 reflectia les visions <strong>de</strong> les agències militars i<br />
d’informació <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units en alertar que les intervencions<br />
militars en resposta a les crisis provoca<strong>de</strong>s<br />
pel clima «podrien fer caure governs, alimentar moviments<br />
terroristes o <strong>de</strong>sestabilitzar regions senceres».<br />
En lloc <strong>de</strong> la militarització <strong><strong>de</strong>l</strong>s reptes ambientals i <strong>de</strong><br />
seguretat humana, fa falta una reavaluació fonamental<br />
<strong>de</strong> les polítiques <strong>de</strong> seguretat. 8<br />
Les perspectives tradicionals en matèria <strong>de</strong> seguretat<br />
continuen dominant la majoria <strong>de</strong> pressupostos<br />
nacionals. El 2008, el <strong>món</strong> va <strong>de</strong>dicar gairebé un<br />
bilió i mig <strong>de</strong> dòlars a <strong>de</strong>speses militars, la quantitat<br />
més gran <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> final <strong>de</strong> la Segona Guerra Mundial,<br />
molt superior als diners que hi ha disponibles per a les<br />
prioritats en matèria <strong>de</strong> seguretat humana. Els països<br />
occi<strong>de</strong>ntals sí que van incrementar la seva ajuda al<br />
<strong>de</strong>senvolupament fins als 120.000 milions <strong>de</strong> dòlars<br />
el 2008, <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s 52.000 milions <strong>de</strong> dòlars <strong>de</strong> 10<br />
anys abans (en dòlars actuals). L’ajuda <strong><strong>de</strong>l</strong>s donants<br />
no occi<strong>de</strong>ntals i els organismes multilaterals fa arribar<br />
el total <strong>de</strong> l’assistència al <strong>de</strong>senvolupament fins als<br />
139.000 milions <strong>de</strong> dòlars. Aquesta xifra encara <strong>de</strong>ixa<br />
una relació entre el pressupost militar i el d’ajuda <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> 10 a 1. 9<br />
Els pressupostos per al canvi climàtic també estan<br />
augmentant, però encara són petits si els comparem<br />
amb els militars. En l’exercici fiscal <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>2010</strong>, els<br />
Estats Units <strong>de</strong>stinaran 65 dòlars a programes militars<br />
per cada dòlar <strong>de</strong>dicat a programes climàtics. El<br />
pressupost d’armes nuclears (9.900 milions <strong>de</strong> dòlars)<br />
és més <strong>de</strong> quatre vega<strong>de</strong>s més alt que la quantitat<br />
sol·licitada per als programes d’energies renovables i<br />
eficiència energètica. A Alemanya, la relació entre el<br />
pressupost militar i el climàtic va ser <strong>de</strong> 9 a 1 el 2008,<br />
i al Japó d’11 a 1. 10<br />
Els fons bilaterals i multilaterals per ajudar els<br />
països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament amb els esforços<br />
<strong>de</strong> mitigació i adaptació arriben a uns 20.000 milions<br />
<strong>de</strong> dòlars per als pròxims cinc anys. Per cada<br />
any, això representa més o menys una tercera part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> que els Estats Units <strong>de</strong>diquen a l’ajuda militar a<br />
altres països i menys d’una quarta part <strong><strong>de</strong>l</strong> valor <strong>de</strong><br />
les transferències d’armes globals cap als països en via<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. 11<br />
solucions<br />
Les polítiques que <strong>de</strong>sactiven les circumstàncies que<br />
po<strong>de</strong>n donar lloc a greuges i disputes representen<br />
una política <strong>de</strong> seguretat intel·ligent. Un enfocament<br />
sòlid i general per crear un <strong>món</strong> més estable comporta<br />
mesures pensa<strong>de</strong>s per aturar la <strong>de</strong>gradació ambiental,<br />
trencar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la pobresa i capgirar la tendència<br />
cap a una creixent injustícia i inseguretat social, que<br />
massa sovint generen <strong>de</strong>sesperança. Hi ha molts<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 129
USAID<br />
una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
conceptes i iniciatives que fomenten l’amistat i la<br />
cooperació al voltant <strong>de</strong> les necessitats i els interessos<br />
comuns que, per tant, contenen les llavors d’una nova<br />
política <strong>de</strong> seguretat.<br />
Abans <strong>de</strong> <strong>de</strong>batre’ls, però, s’ha <strong>de</strong> reconèixer que<br />
una inseguretat intrínseca en les relacions internacionals<br />
continuarà enfosquint el <strong>de</strong>bat fins que no es<br />
creïn institucions polítiques globals amb po<strong>de</strong>r per<br />
A la República Democràtica <strong><strong>de</strong>l</strong> Congo aquests homes han trobat<br />
feina fabricant mosquiteres tracta<strong>de</strong>s amb insecticida per<br />
frenar la malària.<br />
actuar com a garants creïbles <strong>de</strong> la seguretat d’una<br />
nació. Aquestes institucions podrien aplicar sancions<br />
comercials, exercir pressions diplomàtiques o fins i<br />
tot fer ús <strong>de</strong> la força amb l’autorització <strong>de</strong> l’ONU.<br />
Actualment, les forces <strong>de</strong> pau <strong>de</strong> l’ONU es veuen<br />
perjudica<strong>de</strong>s moltes vega<strong>de</strong>s per la manca <strong>de</strong> recursos,<br />
mentre que les aliances regionals com l’OTAN estan<br />
manca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> legitimitat global. El que preval són els<br />
interessos nacionals. No obstant això, es po<strong>de</strong>n adoptar<br />
una sèrie <strong>de</strong> mesures pràctiques i imaginatives per<br />
posar les bases d’una nova cultura <strong>de</strong> la seguretat.<br />
Els objectius <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong><strong>de</strong>l</strong> mil·lenni<br />
(ODM). Tot i que la pobresa com a tal no <strong>de</strong>semboca<br />
necessàriament en la violència, no hi ha dubte que<br />
la manca d’un <strong>de</strong>senvolupament equitatiu genera<br />
inseguretat i <strong>de</strong>scontentament. Una política <strong>de</strong> seguretat<br />
sostenible ha <strong>de</strong> treballar per reduir la vulnerabilitat<br />
humana i millorar el benestar social i econòmic.<br />
Aquest objectiu, tot i que no està formulat en el llenguatge<br />
<strong>de</strong> la seguretat, troba la seva expressió en els<br />
objectius <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong><strong>de</strong>l</strong> mil·lenni (21 fites<br />
pensa<strong>de</strong>s per retallar dràsticament la pobresa i la fam,<br />
combatre les amenaces sanitàries i millorar l’educació<br />
primària que s’han d’haver assolit majoritàriament<br />
l’any 2015). El progrés cap a aquests objectius, però,<br />
ha estat força lent i <strong>de</strong>sigual. Els ODM necessiten una<br />
gran empenta en forma <strong>de</strong> recursos<br />
i compromís, sobretot davant <strong>de</strong><br />
la crisi econòmica global que amenaça<br />
<strong>de</strong> capgirar el progrés assolit en<br />
diversos objectius. 12<br />
Posar fre al consum <strong>de</strong>senfrenat<br />
d’energia i materials. Per reduir els<br />
impactes ambientals i les emissions <strong>de</strong><br />
gasos hivernacle no tan sols és essencial<br />
una política energètica alternativa<br />
encaminada a <strong>de</strong>senvolupar les fonts<br />
renovables i potenciar l’eficiència,<br />
sinó que també pot ser una eina <strong>de</strong><br />
pau que ajudi a reduir la probabilitat<br />
<strong>de</strong> conflictes pels recursos. En<br />
aquest context, la creació <strong>de</strong> la nova<br />
Agència Internacional <strong>de</strong> l’Energia<br />
Renovable el gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 és un<br />
bon pas endavant. Amb tot, un estudi<br />
recent ha posat <strong>de</strong> manifest que per posar en marxa la<br />
transició cap a una economia amb baixes emissions <strong>de</strong><br />
carboni, la <strong>de</strong>spesa pública en R+D per a l’energia neta<br />
i l’eficiència energètica s’haurà <strong>de</strong> multiplicar almenys<br />
per tres o quatre. D’altra banda, les polítiques complementàries<br />
enfoca<strong>de</strong>s a la <strong>de</strong>manda són essencials,<br />
ja que estimulen l’eficiència i promouen la utilització<br />
d’una quantitat suficient mínima a partir d’estils <strong>de</strong> vida<br />
menys consumistes. 13<br />
D’una manera semblant, la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> flux <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
materials és clau per reduir la probabilitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s conflictes<br />
pels recursos. En la darrera dècada, ha augmentat<br />
dràsticament la comprensió d’aquests conflictes, en<br />
part gràcies a l’eficàcia <strong>de</strong> campanyes d’ONG contra<br />
els «diamants <strong>de</strong> sang» i altres recursos <strong>de</strong> zones en<br />
conflicte. Els governs i els organismes internacionals<br />
han reaccionat imposant embargaments a una sèrie<br />
<strong>de</strong> governs i altres interlocutors que especulen amb<br />
130 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia<br />
l’explotació il·legal <strong>de</strong> recursos, i fomentant una<br />
major transparència. Aquestes mesures seran molt<br />
més eficaces si es combinen amb iniciatives que analitzin<br />
críticament i retallin la voracitat amb què els<br />
consumidors malgasten recursos i que fa que aquests<br />
productes bàsics siguin tan lucratius. 14<br />
L’establiment <strong>de</strong> la pau ambiental. La <strong>de</strong>gradació<br />
ambiental pot afavorir els conflictes, però la<br />
cooperació ambiental també té un gran potencial com<br />
a eina <strong>de</strong> pacificació. Si es gestionen bé, els esforços<br />
<strong>de</strong> cooperació al voltant d’ecosistemes i recursos<br />
naturals compartits po<strong>de</strong>n fomentar la confiança i<br />
establir hàbits <strong>de</strong> col·laboració, sobretot si augmenten<br />
els contactes <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> diàleg amb la<br />
societat civil. Amb el temps, aquesta dinàmica pot ser<br />
prou sòlida per ajudar a superar disputes més grans no<br />
resoltes. La i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> combinar l’ecologia i la política<br />
transfronterera s’ha posat en pràctica en certa mesura<br />
en dos àmbits concrets: la gestió <strong>de</strong> conques fluvials<br />
entre països riberencs i els parcs <strong>de</strong> pau que que<strong>de</strong>n<br />
a un cantó i l’altre <strong>de</strong> la frontera. 15<br />
D’esforços coordinats per gestionar l’aigua n’hi<br />
ha hagut a conques fluvials internacionals com la<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Nil, el Danubi, l’Indus, el Jordà i el Mekong.<br />
Aquesta mena d’acords hauràn <strong>de</strong> superar cada cop<br />
més proves a mesura que augmentin les poblacions<br />
i el consum d’aigua i que el canvi climàtic agreugi<br />
l’escassetat d’aigua en algunes parts <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. No hi<br />
ha dubte que l’administració <strong>de</strong> l’aigua és una tasca<br />
més difícil que l’explotació compartida <strong>de</strong> recursos<br />
hídrics abundants. Aquestes qüestions no tan sols<br />
sorgeixen en àmbits transfronterers, sinó també dins<br />
<strong>de</strong> les fronteres nacionals, on les diferents comunitats<br />
i regions es disputen l’accés a l’aigua. 16<br />
Els parcs <strong>de</strong> pau són zones protegi<strong>de</strong>s a banda i<br />
banda <strong>de</strong> les fronteres nacionals i estan pensats per<br />
protegir la diversitat biològica i promoure la pau i la<br />
cooperació. Actualment n’hi ha 188 arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>.<br />
En principi, aquestes zones <strong>de</strong> conservació, tot i que<br />
per si soles po<strong>de</strong>n ser l’origen d’un conflicte si no<br />
tenen en compte els mitjans <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> les comunitats<br />
locals, po<strong>de</strong>n afavorir la cooperació i la resolució <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
conflictes territorials. Fins avui, la majoria <strong>de</strong> parcs <strong>de</strong><br />
pau s’han creat entre països que no mantenen conflictes<br />
oberts, però un cas <strong>de</strong>stacat en què la creació d’un<br />
corredor <strong>de</strong> conservació <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient va ajudar a<br />
resoldre un conflicte va ser el <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong> frontera<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1995 entre l’Equador i el Perú. S’han fet propostes<br />
per crear parcs <strong>de</strong> pau en zones tan disputa<strong>de</strong>s<br />
com les illes Kurils (Rússia-Japó), la glacera Siachen<br />
(Pakistan-Índia), els aiguamolls mesopotàmics (Iran-<br />
Iraq) i la península <strong>de</strong> Corea. 17<br />
Manteniment <strong>de</strong> la pau i recuperació ambiental.<br />
Els esforços <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s <strong>de</strong> manteniment<br />
<strong>de</strong> la pau i pacificació cada cop més tenen en compte<br />
aspectes ambientals. Unes 11 missions <strong>de</strong> pau a<br />
països com la República Democràtica <strong><strong>de</strong>l</strong> Congo, el<br />
Sudan (Darfur), Libèria, Geòrgia, el Líban i Timor<br />
Oriental han participat en tres iniciatives per plantar<br />
arbres. Aquestes iniciatives es consi<strong>de</strong>ren importants<br />
tant localment —per contrarestar la <strong>de</strong>sforestació—<br />
com globalment en la lluita contra el canvi climàtic.<br />
Els representants <strong>de</strong> l’ONU admeten que ja no n’hi<br />
ha prou amb la tradicional força <strong>de</strong> pacificació per<br />
obtenir bons resultats a llarg termini i que fan falta<br />
iniciatives com aquestes i altres esforços relacionats<br />
amb el medi ambient, com ara la rehabilitació, el reciclatge,<br />
el socors en casos <strong>de</strong> catàstrofes, la protecció<br />
contra inundacions i la qualitat <strong>de</strong> l’aigua. 18<br />
Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 1999, el Programa <strong>de</strong> Medi Ambient <strong>de</strong><br />
les Nacions Uni<strong>de</strong>s ha fet una sèrie d’avaluacions<br />
ambientals <strong>de</strong>talla<strong>de</strong>s en situacions posteriors a crisis<br />
i ha i<strong>de</strong>ntificat riscos ambientals per a la salut, els<br />
mitjans <strong>de</strong> vida i la seguretat. S’han dut a terme<br />
avaluacions als Balcans, Ucraïna, el Líban, els territoris<br />
palestins ocupats, el Sudan, Ruanda, Nigèria,<br />
la República Democràtica <strong><strong>de</strong>l</strong> Congo i l’Afganistan.<br />
Aquestes avaluacions aju<strong>de</strong>n a comprendre millor els<br />
factors ambientals en els conflictes i indiquen com pot<br />
ajudar la recuperació ambiental a estabilitzar societats<br />
<strong>de</strong>vasta<strong>de</strong>s per la guerra. 19<br />
La diplomàcia <strong>de</strong> les catàstrofes. Les catàstrofes<br />
que afecten zones amb conflictes oberts o latents<br />
po<strong>de</strong>n provocar un patiment que transcen<strong>de</strong>ix les<br />
línies divisòries <strong><strong>de</strong>l</strong>s conflictes, i moltes vega<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nen actes d’amistat i fins i tot arriben a<br />
sacsejar el paisatge polític. Les necessitats comunes <strong>de</strong><br />
socors i reconstrucció ofereixen oportunitats per a la<br />
col·laboració, que alhora pot fomentar la confiança,<br />
trencar la dinàmica arrelada <strong><strong>de</strong>l</strong> conflicte i fins i tot<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 131
una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
facilitar la reconciliació entre adversaris. S’ha intentat<br />
exercir la diplomàcia <strong>de</strong> les catàstrofes en les relacions<br />
entre Grècia i Turquia, entre la Xina i Taiwan, entre<br />
l’Índia i el Pakistan, entre Etiòpia i Eritrea, i entre<br />
altres països. 20<br />
Amb tot, els resultats no estan assegurats. Les<br />
repercussions <strong><strong>de</strong>l</strong> tsunami <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004 van tenir resultats<br />
diametralment oposats en dues <strong>de</strong> les zones més afecta<strong>de</strong>s.<br />
A la província indonèsia d’Aceh, la catàstrofe va<br />
ajudar a posar en marxa un procés que va donar lloc<br />
a un acord <strong>de</strong> pau. A Sri Lanka, en canvi, l’onada <strong>de</strong><br />
bona voluntat generalitzada no va arribar a les altes<br />
esferes polítiques, i l’ajuda posterior al tsunami va<br />
acabar generant divisió. L’humanitarisme no instaura<br />
la pau d’un dia per l’altre, però sí que pot oferir una<br />
finestra d’oportunitat per a la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
conflicte. 21<br />
La diplomàcia <strong>de</strong> la salut. Conceptualment semblant<br />
a la diplomàcia <strong>de</strong> les catàstrofes, s’ha proposat<br />
la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la diplomàcia <strong>de</strong> la salut com a via per<br />
generar relacions d’amistat a partir <strong>de</strong> l’assistència<br />
mèdica a altres països, la millora <strong>de</strong> les relacions i<br />
la resolució <strong>de</strong> conflictes, així com el foment <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
objectius comuns <strong>de</strong> salut pública. Això és especialment<br />
important davant <strong><strong>de</strong>l</strong> que alguns han anomenat<br />
globalització <strong>de</strong> les malalties (la ràpida propagació<br />
d’epidèmies com ara la síndrome respiratòria aguda<br />
greu o la grip aviària). 22<br />
En aquest sentit, Cuba ha estat un <strong><strong>de</strong>l</strong>s països<br />
precursors, ja que s’ha implicat en una sòlida «diplomàcia<br />
mèdica» <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la dècada <strong><strong>de</strong>l</strong> 1960. Cuba ha<br />
convidat milers d’estudiants <strong>de</strong> molts països en via<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament a formar-se a les seves facultats<br />
<strong>de</strong> medicina, ha enviat milers <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus metges i les<br />
seves infermeres a atendre les comunitats pobres <strong>de</strong><br />
l’estranger i ha enviat equips <strong>de</strong> socors en casos <strong>de</strong><br />
catàstrofes a diversos països. El 2006, prop <strong>de</strong> 29.000<br />
cubans van treballar a 68 països (per bé que la gran<br />
majoria a Veneçuela, dins el programa «petroli a<br />
canvi <strong>de</strong> metges»). Els esforços <strong>de</strong> Cuba, gràcies als<br />
quals s’han aconseguit millores espectaculars en la<br />
salut <strong>de</strong> les poblacions assisti<strong>de</strong>s, s’han centrat en la<br />
creació <strong>de</strong> capacitat i la medicina preventiva. La gran<br />
majoria <strong>de</strong> programes no han estat condicionats per<br />
criteris polítics. 23<br />
Una ocupació més ecològica. L’ocupació està<br />
afectada per una multitud <strong>de</strong> factors, però no tenir<br />
en compte les limitacions ambientals i <strong>de</strong> recursos<br />
serà cada cop més costós per a les empreses i<br />
els treballadors. Amb tot, l’aplicació <strong>de</strong> criteris<br />
ecològics a les tecnologies i els llocs <strong>de</strong> treball<br />
a través d’inversions públiques i priva<strong>de</strong>s a gran<br />
escala —que generin els anomenats llocs <strong>de</strong> treball<br />
verds— podria injectar una nova dinàmica positiva<br />
als mercats laborals. Els programes d’estímul econòmic<br />
aprovats per molts governs en resposta a la<br />
crisi econòmica global han comportat una consi<strong>de</strong>rable<br />
<strong>de</strong>spesa ecològica. També s’han fet cri<strong>de</strong>s<br />
a un Nou Pacte Global Verd molt més ambiciós.<br />
Bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>bat sobre els llocs <strong>de</strong> treball verds<br />
s’ha centrat en els països industrials i unes quantes<br />
economies emergents pel que fa als sectors <strong>de</strong><br />
tecnologia punta com ara l’energia eòlica i solar<br />
o els vehicles elèctrics. Els llocs <strong>de</strong> treball verds,<br />
però, també ofereixen importants oportunitats<br />
per reduir la pobresa i promoure mitjans <strong>de</strong> vida<br />
als països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. Això comporta<br />
donar suport a les iniciatives <strong>de</strong> reciclatge i<br />
compostatge i a les inversions per protegir la biodiversitat,<br />
recuperar les terres agrícoles i les zones<br />
humi<strong>de</strong>s i les conques <strong>de</strong>grada<strong>de</strong>s, i aconseguir<br />
que l’agricultura sigui més natural i resistent al<br />
canvi climàtic. 24<br />
Els conceptes i les iniciatives que acabem d’explicar<br />
s’han <strong>de</strong> reproduir i adaptar a realitats més<br />
àmplies. És imprescindible que aquestes iniciatives<br />
no s’emprenguin d’una manera aïllada, sinó que es<br />
reforcin mútuament. En part això requerirà grans<br />
inversions, i que els recursos que es <strong>de</strong>stinaven a<br />
antiqua<strong>de</strong>s polítiques <strong>de</strong> seguretat i <strong>de</strong> confrontació<br />
es <strong>de</strong>diquin a programes que inci<strong>de</strong>ixin sobre<br />
els orígens <strong>de</strong> la inseguretat i promoguin una<br />
actitud cooperativa. Amb tot, una necessitat més<br />
fonamental és la renovació institucional i el canvi<br />
cultural profund: cal allunyar-se <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong><br />
l’enfrontament que sempre veu enemics a l’aguait<br />
i anar cap a l’acceptació que els diferents països i<br />
les diferents comunitats no tan sols han <strong>de</strong> fer la<br />
pau entre si, sinó que també l’han <strong>de</strong> fer amb<br />
la naturalesa.<br />
132 WWW.WorldWatch.org
Imagineu una ciutat que utilitza íntegrament energia<br />
renovable... on la major part <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong>splaçaments es fan<br />
en metro lleuger elèctric, bicicletes o caminant... on<br />
l’edifici d’oficines solar està ple d’empreses ver<strong>de</strong>s...<br />
on al mercat local <strong>de</strong> pagesos es venen productes<br />
frescos bioregionals... on els pares es troben als parcs<br />
i els jardins mentre els seus fills juguen sense por als<br />
carrers, on no hi circula cap cotxe. Això és una realitat<br />
a Vauban, una nova ecociutat <strong>de</strong> 5.000 habitatges<br />
dins <strong>de</strong> Friburg, Alemanya. I a prop hi ha Hannover,<br />
una ciutat <strong>de</strong> mig milió d’habitants que ha reduït a la<br />
meitat les seves emissions <strong>de</strong> gasos hivernacle. 1<br />
Com van aconseguir aquestes poblacions transformar<br />
les seves cultures per fer la transició que avui<br />
afronten totes les ciutats? Vauban i Hannover van<br />
aprofitar l’oportunitat d’utilitzar tots els recursos<br />
normatius possibles a cada pas que feien —<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
planificació fins al llançament— per garantir que l’objectiu<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat regia totes les <strong>de</strong>cisions.<br />
Les ciutats sempre han estat indrets d’oportunitats<br />
econòmiques i socials. Les ciutats van sorgir quan les<br />
societats caçadores-recol·lectores es van transformar<br />
en societats se<strong>de</strong>ntàries basa<strong>de</strong>s en l’agricultura. Les<br />
ciutats d’avui dia van créixer enormement durant l’era<br />
industrial i encara ofereixen les principals oportunitats<br />
econòmiques i socials per a una població mundial que<br />
no para d’augmentar. Les ciutats, però, ara tenen un<br />
La construcció <strong>de</strong><br />
les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur<br />
Peter Newman<br />
impacte ambiental significatiu, ja que es basen en el<br />
consum <strong>de</strong> combustibles fòssils i matèries a un ritme<br />
cada cop més alt. Han <strong>de</strong> continuar oferint oportunitats,<br />
però han <strong>de</strong> ser més com Vauban i Hannover,<br />
han <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar una petjada més lleu sobre el planeta.<br />
De fet, la qüestió bàsica és si les ciutats no tan sols<br />
po<strong>de</strong>n reduir el seu impacte sobre la Terra sinó també<br />
contribuir a la seva regeneració. 2<br />
Arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, les ciutats són cada cop més<br />
sostenibles gràcies als edificis ecològics, els sistemes<br />
<strong>de</strong> transport alternatius, els sistemes d’energies renovables,<br />
la planificació respectuosa amb l’aigua i els<br />
sistemes que no generen residus, amb tota la intelligència<br />
d’una nova revolució industrial verda. Des <strong>de</strong><br />
les noves ciutats com Masdar, a Abu Dhabi, fins a les<br />
zones reurbanitza<strong>de</strong>s com Treasure Island, als Estats<br />
Units, Vauban i Hannover, a Alemanya, i BedZED<br />
i la nova vila olímpica <strong>de</strong> Londres, aquests projectes<br />
pioners estan reduint d’una manera espectacular les<br />
seves petja<strong>de</strong>s ecològiques. 3<br />
ajudar els resi<strong>de</strong>nts urbans a viure<br />
sosteniblement<br />
BedZED és un experiment <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
i habitatge social amb un balanç zero d’emissions<br />
<strong>de</strong> carboni a Londres ciutat. Presenta nombroses<br />
Peter Newman és professor <strong>de</strong> sostenibilitat a l’Institut <strong>de</strong> Política <strong>de</strong> Sostenibilitat <strong>de</strong> la Universitat Curtin<br />
a Perth, Austràlia.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 133
la construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
innovacions tecnològiques: va utilitzar materials<br />
locals i reciclats; el seu disseny d’eficiència energètica<br />
es combina amb plaques fotovoltaiques i producció<br />
combinada <strong>de</strong> calor i electricitat alimentada amb<br />
biomassa; recicla les aigües grises i recull l’aigua <strong>de</strong><br />
pluja; disposa <strong>de</strong> serveis locals per reduir la necessitat<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar-se i és a prop d’una estació <strong>de</strong> tren, i<br />
disposa d’horts <strong>de</strong> permacultura. No obstant això,<br />
quan es va fer una anàlisi <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong> les petja<strong>de</strong>s<br />
ecològiques <strong><strong>de</strong>l</strong>s resi<strong>de</strong>nts, es va posar <strong>de</strong> manifest<br />
una gran variació en la utilització que feien les persones<br />
<strong>de</strong> les funcions ecològiques <strong>de</strong> la zona. La<br />
petjada mitjana d’alguns resi<strong>de</strong>nts era d’unes 4,4<br />
hectàrees per persona (encara menys que la mitjana<br />
<strong>de</strong> Londres, <strong>de</strong> 6,6 hectàrees), però alguns resi<strong>de</strong>nts<br />
van ser capaços <strong>de</strong> reduir el seu impacte fins a 1,9<br />
hectàrees per persona. 4<br />
En les experiències <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> nombrosos experiments<br />
europeus anteriors en matèria d’ecologia<br />
urbana po<strong>de</strong>m trobar l’explicació. És possible que<br />
els edificis i els barris que no es construeixin dins<br />
d’una comunitat no puguin assolir els resultats previstos.<br />
Si les innovacions s’imposen a persones que<br />
no saben com utilitzar els nous edificis tal com s’han<br />
concebut o per què han d’utilitzar menys energia<br />
o aigua o combustible, els resi<strong>de</strong>nts el que fan és<br />
transferir els seus antics estils <strong>de</strong> vida consumistes a<br />
les noves situacions «ecològiques». El creixement <strong>de</strong><br />
les ciutats sostenibles no es generalitzarà fins que la<br />
transformació verda no impliqui tots els aspectes <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
procés normatiu, sobretot els processos que aju<strong>de</strong>n<br />
les persones a voler canviar. 5<br />
Diverses polítiques públiques po<strong>de</strong>n ajudar les<br />
ciutats a fer el camí cap a la sostenibilitat:<br />
• Infraestructures per gestionar l’energia, l’aigua,<br />
el transport i els residus amb un impacte ecològic<br />
mínim.<br />
• Una planificació que garanteixi que tothom pot<br />
gaudir <strong>de</strong> les infraestructures.<br />
• Innovació a través <strong>de</strong> l’R+D i <strong>de</strong>mostracions per<br />
garantir que l’ecotecnologia <strong>de</strong> darrera generació<br />
sigui la norma.<br />
• Incentius fiscals per dirigir la inversió cap a aquestes<br />
noves tecnologies i motivar la població per<br />
canviar la seva conducta.<br />
• Regulacions per establir nivells prou alts perquè<br />
les tecnologies <strong>de</strong> sostenibilitat cobreixin els seus<br />
efectes externs.<br />
• Formació per garantir que els domicilis i les comunitats<br />
volen fer els canvis necessaris.<br />
Les polítiques per <strong>de</strong>sincentivar l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s cotxes en<br />
són el millor exemple.<br />
<strong>de</strong>sterrar l’hàbit <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe<br />
L’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe s’adopta fàcilment com a estil <strong>de</strong> vida<br />
a les ciutats, sobretot aquelles que s’han urbanitzat<br />
en els darrers cinquanta anys. Les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units utilitzen el doble <strong>de</strong> combustible <strong>de</strong> transport<br />
per persona que les ciutats australianes, que alhora<br />
n’utilitzen el doble que les ciutats europees i cinc<br />
vega<strong>de</strong>s més que Singapur, Tòquio i Hong Kong.<br />
Les autoritats solen dir que és impossible canviar<br />
les ciutats que presenten una alta <strong>de</strong>pendència <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
cotxes. Però ara que els cotxes són els aparells que<br />
més contribueixen al canvi climàtic, a més <strong>de</strong> ser el<br />
sector tecnològic que creix més <strong>de</strong> pressa, ha arribat<br />
l’hora que els polítics d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> s’adonin que<br />
els canvis normatius que acabem <strong>de</strong> presentar po<strong>de</strong>n<br />
propiciar una transformació cultural i fer que les<br />
ciutats <strong>de</strong>sterrin l’hàbit <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe. 6<br />
Una primera prioritat és la infraestructura. Els cotxes<br />
s’utilitzen per fer la majoria <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments perquè<br />
són més ràpids que altres modalitats més sostenibles, i<br />
a les persones no els agrada fer <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> més<br />
d’una hora al dia <strong>de</strong> mitjana. Per tant, si es pot instal·lar<br />
un sistema <strong>de</strong> metro lleuger mo<strong>de</strong>rn o un servei d’autobús<br />
ràpid en un corredor urbà que sigui més ràpid que<br />
el trànsit, aleshores les persones s’afanyaran a utilitzar-lo.<br />
El nou Southern Rail <strong>de</strong> Perth compleix aquest objectiu<br />
i avui porta 55.000 persones al dia, en comparació amb<br />
les 14.000 que utilitzaven l’autobús, l’equivalent a vuit<br />
carrils <strong>de</strong> trànsit. De la mateixa manera, un bon sistema<br />
<strong>de</strong> carrils bici i un entorn urbà apte per a vianants van<br />
fer que a Copenhaguen els cotxes només s’utilitzessin<br />
en un 27 % <strong>de</strong> tots els <strong>de</strong>splaçaments per anar a treballar<br />
que es van fer el 2003 en comparació amb les bicicletes,<br />
que van arribar al 36 %. 7<br />
La planificació <strong>de</strong> la ciutat està <strong><strong>de</strong>l</strong> tot imbricada<br />
en les seves prioritats en matèria d’infraestructures.<br />
134 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur<br />
Quan les ciutats afavoreixen els mitjans <strong>de</strong> transport<br />
sostenibles, l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl ten<strong>de</strong>ix a concentrar-se al seu<br />
voltant. Però si una ciutat només construeix autopistes,<br />
l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl ten<strong>de</strong>ix a dispersar-se en mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s que<br />
<strong>de</strong>penen molt <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe. La <strong>de</strong>nsitat i el combustible<br />
<strong>de</strong> transport estan íntimament relacionats. La planificació<br />
<strong>de</strong> les ciutats perquè no <strong>de</strong>penguin tant<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe serà un element clau <strong>de</strong> qualsevol pla que<br />
vulgui reduir la petjada <strong>de</strong> carboni d’una ciutat. Així,<br />
per exemple, s’ha <strong>de</strong>mostrat que les «urbanitzacions<br />
orienta<strong>de</strong>s al transport públic» redueixen a la meitat<br />
l’ús resi<strong>de</strong>ncial <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe i els resi<strong>de</strong>nts estalvien un<br />
20 % <strong>de</strong> la seva renda familiar perquè tenen un cotxe<br />
menys per domicili. 8<br />
Estan apareixent noves tecnologies que fan <strong>de</strong><br />
les ciutats espais més intel·ligents i més sostenibles,<br />
però necessiten l’ajuda pública per afavorir la seva<br />
implantació. Els nous vehicles elèctrics (per als cotxes<br />
i el transport públic) necessiten un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> prova,<br />
juntament amb les xarxes intel·ligents relaciona<strong>de</strong>s<br />
i l’ús <strong>de</strong> les energies renovables, que po<strong>de</strong>n fer que<br />
les ciutats utilitzin íntegrament energies renovables.<br />
Sembla que les urbanitzacions ecològiques orienta<strong>de</strong>s<br />
al transport públic que po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>mostrar la viabilitat<br />
<strong>de</strong> la nova tecnologia serien indrets idonis per fer<br />
assajos amb aquesta tecnologia, <strong>de</strong> manera que el<br />
transport renovable també pugui comportar menys<br />
ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe.<br />
Tots els països i totes les ciutats tenen la seva<br />
manera <strong>de</strong> fer que l’adopció d’estils <strong>de</strong> vida més<br />
planetaris sigui més còmoda i fàcil que mantenir els<br />
estils <strong>de</strong> vida consumistes. Pel que fa als cotxes, però,<br />
com més <strong>de</strong>pèn <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe una ciutat, més difícil és<br />
utilitzar incentius fiscals per canviar els estils <strong>de</strong> vida<br />
<strong>de</strong> la població. Les ciutats europees apliquen impostos<br />
molts més alts sobre la benzina que les ciutats<br />
nord-americanes i australianes, i per això utilitzen<br />
menys el cotxe. 9<br />
A les ciutats domina<strong>de</strong>s pels cotxes <strong>de</strong> l’Amèrica<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Nord i Austràlia, la principal política pública per<br />
reduir els impactes globals i locals ha estat aplicar<br />
normatives que obliguen els automòbils a ser més<br />
nets. Arran d’aquestes normatives, la majoria d’ambients<br />
urbans són més nets, per bé que el consum<br />
<strong>de</strong> combustible ha continuat augmentant perquè els<br />
vehicles es fabriquen més grans i perquè el seu ús ha<br />
continuat creixent. També s’han aplicat regulacions<br />
en matèria <strong>de</strong> seguretat i gestió <strong>de</strong> la congestió, però<br />
són aspectes que continuaran empitjorant si l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
cotxe no es <strong>de</strong>ixa d’incentivar.<br />
Tots aquests enfocaments normatius necessaris no<br />
serviran <strong>de</strong> res si no hi ha una formació sobre el canvi<br />
<strong>de</strong> funció per al cotxe i sobre el canvi climàtic. Per<br />
exemple, s’ha comprovat que la paradoxa <strong>de</strong> Jevons<br />
—l’increment <strong>de</strong> l’eficiència comporta l’increment <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consum— és vàlida per a l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe. Si les persones<br />
compren cotxes que utilitzen menys combustible, els<br />
faran servir més, a costa <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> guanys aconseguits<br />
gràcies a la nova tecnologia. Per tant, el canvi<br />
cultural per ajudar la població a voler agafar menys<br />
el cotxe ha <strong>de</strong> formar part <strong>de</strong> l’arsenal normatiu <strong>de</strong><br />
qualsevol ciutat per tal <strong>de</strong> fer front al repte d’arribar<br />
a ser una ciutat sostenible. Un d’aquests programes<br />
<strong>de</strong>mostra que això és <strong><strong>de</strong>l</strong> tot possible. 10<br />
El sociòleg alemany Werner Brög ha <strong>de</strong>senvolupat<br />
una solució per gestionar la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçament<br />
que es basa en la convicció que el canvi cultural<br />
cap a una menor <strong>de</strong>pendència <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe es pot produir<br />
a qualsevol part <strong>de</strong> qualsevol ciutat sempre que es<br />
basi en la comunitat i s’orienti a les famílies. Després<br />
d’algunes proves fetes a Europa, la solució <strong>de</strong> Brög es<br />
va adoptar en projectes a gran escala a Perth, a l’oest<br />
d’Austràlia. Des d’aleshores s’ha difós a la majoria <strong>de</strong><br />
ciutats australianes i altres ciutats europees, sobretot<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, i ara es troba en fase pilot a sis ciutats<br />
nord-americanes. 11<br />
Amb el nom <strong>de</strong> TravelSmart, aquesta solució es<br />
dirigeix a les famílies directament (i no pas a través<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació) amb una carta <strong>de</strong><br />
l’alcal<strong>de</strong> o el responsable estatal (el finançament <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
programa sol provenir <strong>de</strong> les dues parts) en què se’ls<br />
<strong>de</strong>mana que participin en el programa. Les truca<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> seguiment susciten l’interès <strong><strong>de</strong>l</strong>s resi<strong>de</strong>nts per rebre<br />
informació, i els pocs que necessiten suport addicional<br />
reben la visita d’un agent <strong>de</strong> TravelSmart. La població<br />
selecciona els materials <strong>de</strong> comunicació que s’ajusten<br />
a les seves necessitats particulars, que són entregats<br />
per personal que es <strong>de</strong>splaça amb bicicletes i caravanes.<br />
La informació ve empaquetada en bosses amb un<br />
disseny especial <strong>de</strong> TravelSmart i inclou informació<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 135
Tom Chance, BioRegional<br />
la construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
sobre el <strong>de</strong>splaçament a peu i en transport públic,<br />
així com fullets que expliquen per què és bo per a<br />
la seva salut i la <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta no agafar el cotxe tan<br />
sovint. Aquests fullets animen la població a començar<br />
amb <strong>de</strong>splaçaments locals, sobretot el <strong><strong>de</strong>l</strong>s nens cap<br />
a l’escola, que ara es consi<strong>de</strong>ra una part essencial <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament saludable <strong><strong>de</strong>l</strong> sentiment <strong>de</strong> localitat<br />
i pertinença <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves a qualsevol comunitat, així com<br />
una manera <strong>de</strong> reduir l’obesitat.<br />
A les comunitats on s’ha dut a terme TravelSmart,<br />
la població ha reduït els quilòmetres <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçament<br />
amb vehicle en un 12-14 %, un resultat que sembla<br />
perllongar-se almenys cinc anys <strong>de</strong>s que acaba el programa.<br />
Allà on el transport no és bo i les <strong>de</strong>stinacions<br />
La urbanització BedZED a Hackbridge, Londres, Regne Unit.<br />
estan més escampa<strong>de</strong>s, el programa només pot reduir<br />
l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe en un 8 %, però allà on les condicions<br />
són bones es pot arribar fins al 15 %. No es tracta<br />
d’una revolució, però els resultats sinèrgics que se’n<br />
<strong>de</strong>riven són molt positius. 12<br />
Els participants en el programa TravelSmart passen<br />
a ser autèntics <strong>de</strong>fensors <strong><strong>de</strong>l</strong> transport sostenible<br />
i expliquen als seus amics les virtuts d’anar amb bici,<br />
a peu o agafar l’autobús o el tren en lloc <strong>de</strong> conduir<br />
el cotxe. Ensenyen als seus amics quants diners s’estalvien,<br />
a part <strong><strong>de</strong>l</strong> sentiment positiu que <strong>de</strong>ixa en la<br />
persona pensar que està contribuint a pal·liar el canvi<br />
climàtic o la <strong>de</strong>pendència <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli. A Brisbane,<br />
Austràlia, almenys un 50 % més <strong>de</strong> persones <strong>de</strong> les<br />
que van participar en les entrevistes inicials seguia el<br />
programa quan es van fer els estudis; en altres paraules,<br />
la població estava fent córrer la veu. 13<br />
Quan les persones comencen a canviar els seus<br />
estils <strong>de</strong> vida i en po<strong>de</strong>n veure els beneficis, passen a<br />
ser <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> les polítiques <strong>de</strong> transport sostenible<br />
en general. Per als governs és més fàcil gestionar la<br />
política <strong>de</strong> transformació cap a la reducció <strong>de</strong> l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
cotxe i el consum <strong>de</strong> petroli quan les mateixes comunitats<br />
que serveixen han començat a canviar.<br />
La ciutat <strong>de</strong> Perth ha reformat el seu sistema<br />
ferroviari durant els darrers 20<br />
anys arran d’un fort moviment<br />
social que exigia un sistema<br />
millor. L’extensió <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema<br />
ferroviari fins als barris més<br />
allunyats ha estat més positiva<br />
i fàcil d’aconseguir políticament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> que s’esperava,<br />
amb un suport massiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 90 %<br />
en la darrera fase, el Southern<br />
Suburbs Railway. En paral·lel<br />
a aquest procés polític, a Perth<br />
hi havia unes 200.000 famílies<br />
que participaven en el programa<br />
TravelSmart, una xifra que sembla<br />
haver estat <strong>de</strong> gran ajuda.<br />
De fet, el Southern Suburbs<br />
Railway va incrementar els<br />
usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong> transport públic en<br />
un 59 % en zones sense TravelSmart,<br />
però en un 83 % a les zones on s’havia<br />
implantat TravelSmart per promoure els nous serveis<br />
ferroviaris. Els usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema ferroviari han<br />
passat <strong><strong>de</strong>l</strong>s set milions l’any als 110 milions en 17<br />
anys, amb la qual cosa el transport públic ha passat<br />
<strong>de</strong> representar el 5 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong>splaçaments <strong>de</strong> casa<br />
a la feina dins <strong>de</strong> la ciutat al 10 %. Perth ha es<strong>de</strong>vingut<br />
un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> a tot Austràlia per a altres ciutats<br />
que estan <strong>de</strong>cidi<strong>de</strong>s a incrementar el finançament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus sistemes ferroviaris per proporcionar les<br />
infraestructures necessàries. 14<br />
136 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur<br />
El programa TravelSmart observa un principi<br />
fonamental sobre el canvi cultural: el programa funciona<br />
millor si la comunitat participa <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi, quan<br />
el programa forma part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les<br />
xarxes socials que afavoreixen els canvis en l’estil <strong>de</strong><br />
vida. TravelSmart <strong>de</strong>senvolupa aquest capital social al<br />
voltant <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> transport sostenibles en lloc <strong>de</strong><br />
la cultura dominant <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe, i ho fa a través <strong>de</strong> les<br />
relacions crea<strong>de</strong>s amb l’agent <strong>de</strong> TravelSmart i amb<br />
altres persones <strong>de</strong> la comunitat local que també estan<br />
fent els primers passos per no agafar tant el cotxe.<br />
En el <strong>món</strong> laboral, s’ha comprovat que TravelSmart<br />
funciona bé quan s’ha format un Club TS que permet<br />
a les persones <strong>de</strong> compartir les seves experiències, fer<br />
venir oradors locals i exercir pressió per <strong>de</strong>manar serveis<br />
com ara dutxes per als ciclistes i títols <strong>de</strong> transport<br />
en lloc d’espais d’aparcament.<br />
estils <strong>de</strong> vida planetaris<br />
El mateix enfocament <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi cultural que utilitza<br />
TravelSmart es pot aplicar a altres aspectes <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
en l’àmbit familiar: reduir energia, aigua i<br />
residus. El programa ha <strong>de</strong> proporcionar infraestructures<br />
per a les noves tecnologies, i una planificació<br />
urbana que garanteixi que les tecnologies estan a<br />
l’abast <strong>de</strong> tots els resi<strong>de</strong>nts, R+D sobre les millors<br />
opcions disponibles, regulacions que disposin les normes<br />
més estrictes possibles sobre el consum d’energia<br />
i aigua en edificis i electrodomèstics, incentius fiscals<br />
que empenyin les persones cap a «estils <strong>de</strong> vida més<br />
planetaris» i formació per motivar les persones.<br />
De la mateixa manera que amb TravelSmart, la<br />
possibilitat d’aplicar programes educatius per sostenir<br />
aquests àmbits normatius és essencial per arribar al<br />
canvi cultural planetari que fa falta. A moltes ciutats<br />
estan sorgint enfocaments <strong>de</strong> la formació planetària<br />
basada en la comunitat a mesura que la política <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
canvi climàtic es<strong>de</strong>vé una gran força política. 15<br />
Perth s’ha basat en el seu programa TravelSmart<br />
per adoptar un bon enfocament educatiu per a les<br />
famílies, conegut amb el nom <strong>de</strong> LivingSmart, que<br />
fa arribar a les llars material informatiu sobre la<br />
realitat local. Els ecoentrenadors que han treballat<br />
amb les primeres 15.000 famílies en un assaig han<br />
comprovat l’entusiasme <strong>de</strong> la població, que estava<br />
esperant aquesta ajuda orientada. A partir <strong>de</strong> truca<strong>de</strong>s<br />
no sol·licita<strong>de</strong>s als resi<strong>de</strong>nts, el programa ha comprovat<br />
que el 74 % <strong>de</strong> les famílies estan interessa<strong>de</strong>s<br />
a fer canvis per millorar la sostenibilitat <strong>de</strong> l’energia,<br />
l’aigua, els residus i els <strong>de</strong>splaçaments. La meitat <strong>de</strong><br />
les famílies contacta<strong>de</strong>s s’inscriuen per participar en<br />
l’actual entrenament sobre comptadors especials,<br />
assessorament sobre horts, tallers i informes d’auditoria<br />
familiars. 16<br />
A diferència <strong>de</strong> TravelSmart, en què el canvi se sol<br />
produir a poc a poc i es va accelerant, el programa<br />
LivingSmart té constància que les famílies estan fent<br />
canvis instantanis i radicals: substitueixen els llums<br />
ineficients, per exemple, o sol·liciten plaques fotovoltaiques,<br />
aigua calenta solar i sistemes <strong>de</strong> reciclatge <strong>de</strong><br />
les aigües grises. L’objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong> programa és reduir<br />
les emissions <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni en 1,5 tones per<br />
família i any (els australians són responsables <strong>de</strong><br />
mitjana <strong>de</strong> 14 tones per família). Això estalviarà als<br />
participants fins a un 10 % en les seves factures <strong>de</strong> gas,<br />
electricitat, aigua i benzina. 17<br />
El capital social que es genera al voltant d’aquestes<br />
noves tecnologies i estils <strong>de</strong> vida també <strong>de</strong>mostra<br />
ser altament contagiós i pot acabar sent la base<br />
d’un moviment social més gran si els governs estan<br />
preparats per adoptar aquesta solució d’una manera<br />
més àmplia.<br />
El resultat final <strong>de</strong> programes familiars com aquest,<br />
combinats amb totes les altres iniciatives normatives,<br />
pot ser el començament d’un procés <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
transformador, no tan sols pel que fa a l’estalvi real <strong>de</strong><br />
combustibles fòssils i altres matèries valuoses, sinó pel<br />
que fa al sentiment cada cop més gran que les famílies<br />
i les comunitats po<strong>de</strong>n assolir una transició cap a una<br />
ciutat més sostenible. Aquesta esperança és el pa <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
creixement cap a ciutats sostenibles i pot fer que la<br />
població comenci a imaginar una ciutat que regeneri<br />
la Terra en lloc <strong>de</strong> <strong>de</strong>struir-la. 18<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 137
Cal reinventar l’assistència sanitària:<br />
<strong>de</strong> Panacea a Higiea<br />
Diu la llegenda grega que Asclepi, fill d’Apol·lo, va<br />
rebre l’encàrrec <strong>de</strong> supervisar el benestar <strong><strong>de</strong>l</strong>s humans<br />
i que, al seu torn, va <strong><strong>de</strong>l</strong>egar les seves responsabilitats<br />
en les seves dues filles, Higiea i Panacea. A Higiea li va<br />
confiar la salut <strong>de</strong> la humanitat i a Panacea la malaltia<br />
i els mals. Aquesta dicotomia entre salut i malaltia ha<br />
dominat la curta història <strong>de</strong> la medicina. 1<br />
Des que el 1865 es va <strong>de</strong>scobrir la penicil·lina,<br />
la medicina mo<strong>de</strong>rna ha centrat el gruix <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
esforços en el tractament i la reparació <strong>de</strong> les malalties<br />
infeccioses, amb resultats molt positius. El <strong>de</strong>scobriment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s antibiòtics i l’adopció <strong>de</strong> l’antisèpsia (la<br />
prevenció <strong>de</strong> la infecció) han <strong>de</strong>slliurat la humanitat<br />
<strong>de</strong> molts flagells històricament persistents. La verola<br />
es va eradicar el 1979, la pòlio s’ha eliminat <strong>de</strong> bona<br />
part <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, i infeccions com la dracunculosi, el<br />
xarampió i la rubèola han <strong>de</strong>saparegut a moltes<br />
regions. A diversos països industrials, l’esperança <strong>de</strong><br />
vida va pujar trenta anys en l’espai d’un segle, un fet<br />
incomparable d’ençà d’aleshores. 2<br />
No obstant això, en els darrers seixanta anys han<br />
aparegut noves afeccions que no són causa<strong>de</strong>s per<br />
bacteris, virus o altres microorganismes, sinó que<br />
són <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s per la contaminació ambiental<br />
i factors relacionats amb els estils <strong>de</strong> vida, com ara<br />
una dieta pobra i la manca d’exercici. A molts països,<br />
l’obesitat ha es<strong>de</strong>vingut la «norma» i això té repercussions<br />
sanitàries en forma <strong>de</strong> diabetis, hipertensió<br />
Walter Bortz<br />
i artritis. Per primera vegada a la història, a l’Àfrica<br />
hi ha actualment més persones amb sobrepès que<br />
<strong>de</strong>snodri<strong>de</strong>s. La medicina, en lloc <strong>de</strong> centrar-se en<br />
elements aïllats <strong>de</strong> les malalties i en episodis individuals,<br />
ha entrat a l’era <strong>de</strong> les causes i els diagnòstics<br />
múltiples. 3<br />
fer front als nous reptes sanitaris<br />
La majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals factors que contribueixen<br />
actualment a la mortalitat mundial es po<strong>de</strong>n evitar.<br />
L’Organització Mundial <strong>de</strong> la Salut (OMS) calcula<br />
que la malnutrició infantil i materna provoquen<br />
una pèrdua anual <strong>de</strong> 200 milions d’«anys <strong>de</strong> vida»,<br />
seguida per la inactivitat física i l’obesitat (150 milions<br />
d’anys), el sexe insegur (80 milions d’anys) i el tabac<br />
(50 milions d’anys). Un estudi <strong>de</strong> les «causes reals <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>funció» als Estats Units l’any 2000 situa el tabac<br />
en el primer lloc, seguit <strong>de</strong> prop per una dieta pobra<br />
i la inactivitat física. 4<br />
La comunitat mundial ha avançat molt a l’hora<br />
<strong>de</strong> donar resposta a aquests reptes, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les millores<br />
aconsegui<strong>de</strong>s en la qualitat <strong>de</strong> l’aigua fins al tractament<br />
<strong>de</strong> la diarrea infantil, però la resposta col·lectiva per part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> sistema mèdic s’ha centrat bàsicament a alleujar els<br />
símptomes. Això es <strong>de</strong>u al fet que és gairebé impossible<br />
«guarir» les principals malalties fatals <strong>de</strong> l’actualitat. Les<br />
dues teràpies bàsiques <strong><strong>de</strong>l</strong> maletí <strong>de</strong> la medicina —la<br />
Walter Bortz és professor clínic adjunt <strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Medicina <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Stanford.<br />
138 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> cal reinventar l’assistència sanitària: <strong>de</strong> Panacea a higiea<br />
cirurgia i la farmàcia— no solucionen els nous trastorns<br />
<strong>de</strong> l’envelliment i els estils <strong>de</strong> vida dolents. El sistema<br />
mèdic pot tractar els símptomes, però els atacs <strong>de</strong> cor,<br />
els infarts, l’emfisema, l’artritis i els trastorns neurològics<br />
es resisteixen a l’esforç curatiu. 5<br />
No obstant això, aquests mals són particularment<br />
susceptibles a les modificacions en l’estil <strong>de</strong> vida, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la millora <strong>de</strong> les dietes i l’exercici fins als esforços<br />
per reduir el consum <strong>de</strong> tabac i alcohol. Però millorar<br />
els coneixements sanitaris <strong>de</strong> la població continua<br />
sent una tasca molt complicada. El producte <strong>de</strong><br />
«salut» d’Higiea ha crescut a l’ombra <strong><strong>de</strong>l</strong> producte<br />
<strong>de</strong> la malaltia <strong>de</strong> Panacea. 6<br />
revisar l’atenció sanitària mundial<br />
Des d’una perspectiva financera, la prevenció no ren<strong>de</strong>ix<br />
gaire, a diferència <strong>de</strong> la malaltia. Als Estats Units,<br />
la <strong>de</strong>spesa en atenció sanitària representa més d’un<br />
15 % <strong><strong>de</strong>l</strong> producte interior brut (PIB), una xifra que es<br />
preveu que arribi al 20 % l’any 2015. Amb tot, l’actual<br />
sistema sanitari <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, addicte a les grans<br />
sumes <strong>de</strong> diners <strong>de</strong> la cirurgia i la farmàcia, no s’ocupa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s requisits <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> la medicina. L’any<br />
2000, l’OMS va situar els Estats Units en el primer<br />
lloc pel que fa al cost i la resposta <strong><strong>de</strong>l</strong> seu sistema sanitari,<br />
però també en el lloc 37 pel que fa al rendiment<br />
i en el lloc 70 pel que fa a salut general. La mortalitat<br />
infantil <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units és la més elevada <strong><strong>de</strong>l</strong>s països<br />
industrials (vegeu la taula 9) i els estudis indiquen que<br />
a mesura que es propagui l’epidèmia <strong>de</strong> l’obesitat, els<br />
infants d’avui seran els primers <strong>de</strong> la història <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units que no viuran tant com els seus progenitors. Al<br />
sud-est <strong><strong>de</strong>l</strong> país, l’esperança <strong>de</strong> vida està caient a nivells<br />
que s’acosten als <strong>de</strong> Rússia. 7<br />
Gairebé tots els països industrials ofereixen una<br />
forma <strong>de</strong> cobertura <strong>de</strong> seguretat social universal obligatòria,<br />
però en aquesta llista <strong>de</strong>staca l’absència <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units. El grau <strong>de</strong> privatització <strong><strong>de</strong>l</strong> seu sistema<br />
mèdic supera el <strong>de</strong> pràcticament tots els altres països,<br />
la qual cosa <strong>de</strong>sgasta el «centre <strong>de</strong> control» dins <strong>de</strong> les<br />
comunitats. Segons el premi Nobel d’economia Kenneth<br />
Arrow, l’atenció mèdica no pot funcionar com un<br />
mercat competitiu estàndard a causa <strong>de</strong> les incerteses<br />
pròpies <strong><strong>de</strong>l</strong> sector i el <strong>de</strong>sequilibri existent entre les<br />
capacitats <strong><strong>de</strong>l</strong> metge i <strong><strong>de</strong>l</strong> pacient. Aquest «error <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
mercat» crea oportunitats il·limita<strong>de</strong>s per a la proliferació<br />
d’incentius perversos com ara compensar els<br />
procediments mèdics en lloc <strong><strong>de</strong>l</strong>s resultats sanitaris. 8<br />
Arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, la medicina s’ha <strong>de</strong> centrar principalment<br />
en la salut, no pas en la malaltia, i en la<br />
prevenció en lloc <strong>de</strong> la reparació (vegeu el requadre<br />
17). L’estructura mèdica ha <strong>de</strong> complir la seva funció,<br />
que és garantir el potencial humà. S’ha <strong>de</strong> reduir la<br />
importància <strong>de</strong> Panacea i retornar a Higiea el lloc que<br />
ara ocupa la medicina <strong>de</strong> les malalties. 9<br />
la salut per sobre <strong>de</strong> la malaltia<br />
Hi ha indicis que s’està produint una transició en<br />
aquesta direcció. La regió <strong>de</strong> Carèlia <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord, a<br />
Finlàndia, es va fer famosa pel fet <strong>de</strong> tenir un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Despeses sanitàries Esperança <strong>de</strong> vida<br />
País com a proporció <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB Mortalitat infantil Esperança <strong>de</strong> vida activa sana*<br />
(percentatge) (nombre per (anys) (anys)<br />
mil nascuts)<br />
cuba 7,1 5 78 68<br />
frança 11,1 4 81 72<br />
Japó 7,9 3 83 75<br />
suècia 7,9 3 81 73<br />
estats units 15,3 7 78 69<br />
*Da<strong>de</strong>s per al 2003.<br />
Font: vegeu la nota 7.<br />
Taula 9. Resultats <strong>de</strong> l’atenció sanitària, diversos països, 2006<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 139
© Tony Alter<br />
cal reinventar l’assistència sanitària: <strong>de</strong> Panacea a higiea l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
ín<strong>de</strong>xs més alts <strong>de</strong> malalties coronàries <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>,<br />
amb 855 afectats per cada 100.000 resi<strong>de</strong>nts.<br />
Però <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 1972, el Projecte Carèlia <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord<br />
—una iniciativa <strong>de</strong> prevenció integrada basada en<br />
la població— ha registrat una reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> 68 %<br />
en les <strong>de</strong>funcions relaciona<strong>de</strong>s amb el cor i una<br />
Un exemple d’obesitat als Estats Units.<br />
reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> 49 % en la mortalitat general. Des<br />
d’aleshores, l’OMS ha reproduït l’experiència en<br />
altres comunitats. 10<br />
França, reconeguda perquè té un <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
d’atenció sanitària que funcionen més bé <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>,<br />
sempre ha donat molta importància als seus metges<br />
<strong>de</strong> poble. Segons un informe <strong>de</strong> l’OMS, aquests metges<br />
facultatius ofereixen el «coneixement personal,<br />
l’empatia i la intimitat <strong>de</strong> les històries particulars»<br />
que sovint manquen en els sistemes d’atenció sanitària<br />
més «avançats». 11<br />
Cuba, per la seva banda, potser més que cap altre<br />
país, ha donat molta importància a l’atenció primària.<br />
El «sistema sanitari <strong>de</strong> barri» d’aquest país fa les<br />
funcions <strong>de</strong> sensor íntim <strong>de</strong> les circumstàncies <strong>de</strong><br />
salut <strong>de</strong> la població. La <strong>de</strong>spesa en atenció sanitària<br />
a Cuba tan sols representa el 7,1 % <strong><strong>de</strong>l</strong> PIB, però<br />
l’esperança <strong>de</strong> vida mitjana és <strong>de</strong> 78 anys i la seva<br />
mortalitat infantil és inferior a la <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units.<br />
És interessant veure que els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> diabetis i<br />
obesitat a Cuba van caure dràsticament <strong>de</strong>sprés que<br />
els Estats Units imposessin l’embargament comer-<br />
cial a la dècada <strong>de</strong> 1960 i, per tant, caigués l’accés<br />
als aliments calòrics i poc saludables i al transport<br />
mecanitzat. 12<br />
El pressupost mundial <strong>de</strong> salut ha d’incloure un<br />
compromís molt més gran amb l’educació sanitària.<br />
L’analfabetisme en matèria sanitària és el principal<br />
factor <strong>de</strong> mort arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, i val la<br />
pena prestar-hi atenció. La població ha <strong>de</strong><br />
saber, per exemple, que si es compten els<br />
costos mèdics, el menjar ràpid en realitat<br />
no és tan barat.<br />
Les institucions <strong>de</strong> recerca i formació<br />
s’haurien <strong>de</strong> repensar per incrementar<br />
el coneixement <strong>de</strong> l’entorn i també <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
factors <strong>de</strong>terminants <strong><strong>de</strong>l</strong> comportament<br />
humà. Les facultats <strong>de</strong> medicina han <strong>de</strong><br />
readaptar la docència als requisits personals<br />
<strong>de</strong> la medicina <strong>de</strong> salut. I els educadors<br />
en temes <strong>de</strong> salut han <strong>de</strong> tenir<br />
més importància que els tecnòlegs <strong>de</strong> les<br />
malalties. Si més o menys la meitat <strong>de</strong><br />
tota malaltia es pot evitar o té l’origen<br />
en l’estil <strong>de</strong> vida, aleshores la meitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
costos sanitaris es po<strong>de</strong>n assumir, la qual cosa indica<br />
que s’ha <strong>de</strong> començar a donar importància a saber<br />
envellir i saber morir. 13<br />
una atenció sanitària més ecològica<br />
El sistema d’atenció mèdica també ha <strong>de</strong> ser més ecològic.<br />
L’actual sector <strong>de</strong> l’atenció sanitària es caracteritza<br />
per un consum elevat d’energia i altres recursos,<br />
l’increment <strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle<br />
i l’alliberament <strong>de</strong> toxines com ara mercuri<br />
i productes químics farmacèutics a l’ambient. Les<br />
institucions mèdiques també són usuaris notables <strong>de</strong><br />
productes <strong>de</strong>rivats <strong><strong>de</strong>l</strong> clorur <strong>de</strong> polivinil, que dóna<br />
lloc a la producció <strong>de</strong> la dioxina, un conegut interferent<br />
endocrí, quan s’incineren les <strong>de</strong>ixalles. 14<br />
Els hospitals estan substituint les fàbriques d’acer<br />
i les refineries <strong>de</strong> petroli com a principals contaminants.<br />
Segons l’Agència <strong>de</strong> Protecció Ambiental <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units, els hospitals <strong><strong>de</strong>l</strong>s país utilitzen el doble<br />
d’energia per superfície que els edificis d’oficines.<br />
Un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001 <strong>de</strong> l’Hospital Lion’s Gate <strong>de</strong><br />
140 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> cal reinventar l’assistència sanitària: <strong>de</strong> Panacea a higiea<br />
Requadre 17. Convertim en sostenibles els programes <strong>de</strong> benestar social<br />
a tot el <strong>món</strong>, però sobretot als països industrialitzats,<br />
els programes <strong>de</strong> benestar social s’emporten<br />
una part important <strong><strong>de</strong>l</strong>s pressupostos<br />
governamentals. el 2005, les <strong>de</strong>speses socials<br />
van sumar un 16 % <strong><strong>de</strong>l</strong> producte interior brut als<br />
eua, un 19 % al Japó, un 27 % a alemanya i més<br />
d’un 29 % a frança i a suècia. aquests programes<br />
establerts públicament tenen l’objectiu bàsic<br />
<strong>de</strong> garantir un mínim nivell <strong>de</strong> vida a tots els<br />
ciutadans, partint <strong>de</strong> la base que l’estat té la responsabilitat<br />
<strong>de</strong> proporcionar el benestar general<br />
als seus ciutadans.<br />
en un futur ecològicament limitat, en què<br />
caldrà que la sostenibilitat passi al davant <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
creixement econòmic, els governs hauran <strong>de</strong><br />
trobar el sistema d’aconseguir que els programes<br />
socials tinguin la màxima efectivitat amb<br />
un cost i un impacte ambiental mínims. afortunadament,<br />
cada dia es posen en pràctica nous<br />
programes més efectius i eficients, i tant en els<br />
països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament com en els<br />
industrialitzats s’amplien un gran nombre <strong>de</strong><br />
programes mínims.<br />
l’«agricultura social», per exemple, utilitza<br />
l’agricultura amb objectius socials. es tracta,<br />
més en concret, <strong>de</strong> l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos agrícoles<br />
per a la rehabilitació, la inclusió social i l’educació.<br />
té diferents funcions, ja que genera<br />
productes agrícoles i alhora crea llocs <strong>de</strong> treball,<br />
proporciona els serveis socials i crea capital<br />
social. fins avui, l’agricultura social ha tingut la<br />
màxima popularitat a europa, on trobem unes<br />
700 explotacions agrícoles socials als Països<br />
baixos i més <strong>de</strong> 1.200 a frança.<br />
noruega ha posat en marxa un pla innovador<br />
en l’agricultura social en una illa situada a 75 quilòmetres<br />
al sud d’oslo, al centre penitenciari <strong>de</strong><br />
bastøy, que s’ha convertit en la primera «presó<br />
ecològica» <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. els seus interns, proce<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong> presons <strong>de</strong> màxima seguretat, viuen allí en<br />
casetes obertes, cui<strong>de</strong>n el bestiar, practiquen<br />
l’agricultura ecològica i porten una explotació<br />
forestal. la «filosofia ecològica humana» <strong>de</strong> la<br />
presó rehabilita efectivament els presoners, mitjançant<br />
l’aprenentatge <strong>de</strong> tècniques útils, donantlos<br />
responsabilitats i un nivell <strong>de</strong> control clau <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus propis afers. la presó alhora no consumeix<br />
tanta energia ni genera tants residus gràcies al<br />
programa <strong>de</strong> compostatge, a més <strong>de</strong> produir<br />
aliments i <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la fusta per al consum i la<br />
venda, <strong>de</strong> manera que redueix l’impacte ecològic i<br />
estalvia diners al govern noruec.<br />
els programes <strong>de</strong> Conditional cash transfer<br />
(«transferència condicional d’efectiu») o cct<br />
representen un altre servei social innovador <strong>de</strong><br />
baix cost i gran efectivitat. són iniciatives que<br />
comporten l’oferta directa <strong>de</strong> diners a les cases<br />
necessita<strong>de</strong>s sobre la base d’uns <strong>de</strong>terminats<br />
acords, com el d’enviar els fills a l’escola i ocupar-se<br />
<strong>de</strong> la seva salut i alimentació. la i<strong>de</strong>a neix<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> supòsit segons el qual les condicions en què<br />
es fa la transferència, sobretot les relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb la salut i l’educació, generaran un capital<br />
humà que proporcionarà uns divi<strong>de</strong>nds que<br />
superaran amb escreix el valor <strong>de</strong> les mateixes<br />
transferències.<br />
entre els programes <strong>de</strong> cct més populars<br />
i reeixits trobem Oportunida<strong>de</strong>s a mèxic i Bolsa<br />
Familia al brasil. els estudis realitzats a mèxic<br />
han <strong>de</strong>mostrat que Oportunida<strong>de</strong>s ha aconseguit<br />
un increment significatiu <strong>de</strong> la matriculació<br />
d’alumnes i una reducció consi<strong>de</strong>rable <strong>de</strong><br />
la mortalitat tant <strong>de</strong> mares com d’infants, entre<br />
altres conseqüències.<br />
els programes socials d’aquest tipus han<br />
<strong>de</strong>mostrat una gran efectivitat, perquè són econòmics,<br />
tenen uns impactes reduïts i estan ben<br />
dirigits a la població que els necessita. a mesura<br />
que es vagin ampliant i estenent aquests programes<br />
i arribin a més persones, els governs <strong>de</strong>scobriran<br />
més i millors sistemes d’assumir les<br />
seves responsabilitats, tant <strong>de</strong> cara a les persones<br />
com al planeta d’una manera més efectiva i<br />
econòmica.<br />
—Kevin Green i Erik Assadourian<br />
font: vegeu la nota 9.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 141
© 2007 Dr. Pra<strong>de</strong>ep Aggarwal, cortesia <strong>de</strong> Photoshare<br />
cal reinventar l’assistència sanitària: <strong>de</strong> Panacea a higiea l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Un infant <strong>de</strong> nou anys d’edat greument<br />
<strong>de</strong>snodrit en un poble <strong>de</strong> l’Índia.<br />
Vancouver, al Canadà, va calcular la «petjada ecològica»<br />
<strong>de</strong> la instal·lació en 2.841 hectàrees, que<br />
correspon a una superfície uns 719 cops més gran<br />
que la superfície real <strong>de</strong> l’hospital. Aquesta petjada<br />
era significativament superior a la petjada estimada<br />
per a la ciutat <strong>de</strong> Vancouver, que era uns 180 cops la<br />
seva superfície real. 15<br />
Health Care Without Harm, una coalició mundial<br />
<strong>de</strong> 473 organitzacions amb presència en 52 països,<br />
està treballant per limitar la petjada ambiental <strong>de</strong> la<br />
medicina industrial tractant tots els aspectes, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la reducció <strong>de</strong> substàncies tòxiques fins a la compra<br />
<strong>de</strong> productes més respectuosos amb el medi ambient<br />
per part <strong>de</strong> les entitats mèdiques. A més <strong>de</strong> reduir el<br />
seu impacte ambiental, els hospitals ecològics també<br />
po<strong>de</strong>n tenir un impacte positiu sobre la salut <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
pacient. 16<br />
Finalment, els hospitals i els sistemes d’atenció<br />
sanitària s’han <strong>de</strong> redissenyar <strong>de</strong> manera que no<br />
provoquin malalties als pacients o altres persones,<br />
per exemple a través <strong>de</strong> la producció <strong>de</strong> residus<br />
tòxics. Encara és més important que l’atenció sanitària<br />
es repensi <strong>de</strong> tal manera que la població no es<br />
posi malalta i, per tant, sigui més improbable que<br />
acabin a l’hospital patint innecessàriament i costant<br />
indirectament grans recursos a les societats i el medi<br />
ambient. Per aconseguir-ho no tan sols caldrà readaptar<br />
les polítiques d’atenció sanitària, sinó també<br />
reinventar <strong>de</strong> dalt a baix l’atenció sanitària tal com<br />
es practica avui.<br />
142 WWW.WorldWatch.org
Jurisprudència <strong>de</strong> la Terra:<br />
<strong>de</strong> la colonització a la participació<br />
«Si tenim la nostra terra i l’aire net i aigua, les nostres<br />
comunitats po<strong>de</strong>n tenir sumak kawsay, la bona<br />
vida», va dir el lí<strong>de</strong>r indígena amb convicció serena.<br />
«No sé per què dieu que és un nou mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament:<br />
nosaltres sempre hem viscut d’aquesta<br />
manera. L’obligació <strong>de</strong> l’estat és garantir la protecció<br />
d’aquests drets fonamentals per tal <strong>de</strong> salvaguardar el<br />
benestar <strong><strong>de</strong>l</strong> nostre poble.» 1<br />
El lí<strong>de</strong>r estava parlant davant <strong>de</strong> legisladors, polítics,<br />
advocats i activistes reunits a Quito el novembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 per <strong>de</strong>batre quina era la millor manera<br />
d’implantar les disposicions <strong>de</strong> la nova Constitució <strong>de</strong><br />
l’Equador que reconeixen que la naturalesa té drets<br />
que la llei ha <strong>de</strong> fer valer. La Constitució estableix<br />
el benestar en harmonia amb la naturalesa (el buen<br />
vivir o sumak kawsay) com a objectiu bàsic <strong>de</strong> la<br />
societat. La inclusió d’aquestes disposicions es va<br />
aconseguir en un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps increïblement<br />
curt gràcies als esforços col·lectius <strong><strong>de</strong>l</strong>s representants<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles indígenes i d’ONG ambientals amb el<br />
suport d’advocats <strong><strong>de</strong>l</strong> Fons <strong>de</strong> Defensa Legal Comunitària<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Medi Ambient (CELDF, <strong>de</strong> les sigles en<br />
anglès) <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units. 2<br />
En un <strong>món</strong> on gairebé tots els sistemes legals<br />
<strong>de</strong>fineixen la naturalesa com a propietat i «recursos<br />
naturals» disponibles per a la seva explotació amb<br />
l’autorització <strong>de</strong> l’estat i on l’objectiu més gran <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Cormac Cullinan<br />
govern és incrementar constantment el producte<br />
interior brut, la Constitució <strong>de</strong> l’Equador és un<br />
potent indicador que la paràlisi <strong><strong>de</strong>l</strong> pensament i<br />
la pràctica legals i polítics que fa segles que dura<br />
s’està començant a esquerdar. Els legisladors estan<br />
començant a reconèixer que el benestar humà és una<br />
conseqüència <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes <strong>de</strong> la Terra<br />
que ens sostenen.<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> dret colonial a la jurisprudència<br />
<strong>de</strong> la terra<br />
Gairebé totes les «crisis ambientals» que amenacen<br />
la civilització industrialitzada contemporània<br />
estan causa<strong>de</strong>s per pràctiques humanes ecològicament<br />
insostenibles i perjudicials. Com que aquestes<br />
pràctiques redueixen les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong>s nostres<br />
<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> sobreviure i progressar, <strong>de</strong>s d’una<br />
perspectiva evolutiva —així com <strong>de</strong>s <strong>de</strong> perspectives<br />
ètiques, espirituals i pragmàtiques— són contràries als<br />
interessos <strong>de</strong> l’espècie. El fet que encara es permetin<br />
moltes d’aquestes pràctiques i fins i tot s’incentivin<br />
indica que els sistemes <strong>de</strong> governança actuals no<br />
funcionen bé.<br />
Els sistemes legals no protegeixen la comunitat<br />
<strong>de</strong> la Terra en part perquè reflecteixen la creença<br />
subjacent que els humans estan separats <strong>de</strong> la resta<br />
Cormac Cullinan és advocat ambientalista en actiu, autor i adjunt honorari <strong>de</strong> recerca <strong><strong>de</strong>l</strong> Departament <strong>de</strong><br />
Dret Públic <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Ciutat <strong><strong>de</strong>l</strong> Cap.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 143
Jurisprudència <strong>de</strong> la terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
d’integrants <strong>de</strong> la comunitat i són superiors a aquests,<br />
i que la funció bàsica <strong>de</strong> la Terra és servir «recursos<br />
naturals» per al consum <strong><strong>de</strong>l</strong>s humans. La falsedat<br />
d’aquestes creences és <strong>de</strong>mostrable. No cal dir que<br />
els humans són una <strong>de</strong> les moltes espècies que ha coevolucionat<br />
dins d’un sistema <strong><strong>de</strong>l</strong> qual <strong>de</strong>penen totalment.<br />
A la llarga, en un entorn <strong>de</strong>gradat els humans<br />
no po<strong>de</strong>n prosperar, com tampoc po<strong>de</strong>n sobreviure<br />
els peixos dins d’una aigua contaminada.<br />
De la mateixa manera que les lleis colonials no van<br />
reconèixer els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles indígenes i van facilitar<br />
l’explotació d’aquests pobles i <strong>de</strong> la seva terra, la<br />
majoria <strong>de</strong> sistemes legals contemporanis no reconeix<br />
que cap ésser autòcton que no sigui humà pugui tenir<br />
drets. La llei <strong>de</strong>fineix la terra, l’aigua, altres espècies<br />
i fins i tot el material i la informació genètica com a<br />
«propietat», fet que reforça una relació d’explotació<br />
entre el propietari (un subjecte jurídic amb drets) i la<br />
propietat (jurídicament parlant, una «cosa» incapaç<br />
<strong>de</strong> tenir drets). La majoria <strong>de</strong> sistemes legals també<br />
conce<strong>de</strong>ix als éssers humans drets per explotar tots<br />
els aspectes <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> la Terra (per mitjà <strong>de</strong><br />
les concessions per a la mineria, la pesca i la tala d’arbres,<br />
per exemple), amb, com és lògic, conseqüències<br />
nefastes per a la integritat i el funcionament <strong>de</strong> les<br />
comunitats autòctones.<br />
Actualment una <strong>de</strong> les novetats més fascinants <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
dret és el sorgiment a diversos continents d’iniciatives<br />
que propicien un canvi fonamental en els sistemes<br />
legals humans. Tots aquests sistemes comparteixen<br />
la creença que una causa bàsica <strong>de</strong> la <strong>de</strong>strucció<br />
ambiental és el fet que els actuals sistemes legals<br />
estan concebuts per perpetuar la dominació humana<br />
sobre la naturalesa en lloc <strong>de</strong> promoure relacions<br />
mútuament beneficioses entre els humans i els altres<br />
integrants <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> la Terra. Totes aquestes<br />
iniciatives <strong>de</strong>fensen un enfocament conegut com a<br />
jurisprudència <strong>de</strong> la Terra (vegeu el requadre 18).<br />
Segons aquesta filosofia, les societats humanes només<br />
seran viables i progressaran si es regulen com a part<br />
<strong>de</strong> la comunitat més àmplia <strong>de</strong> la Terra i ho fan d’una<br />
manera coherent amb les lleis o els principis fonamentals<br />
que regeixen el funcionament <strong>de</strong> l’univers. 3<br />
Aquest enfocament <strong>de</strong>mana veure el dret <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la perspectiva <strong>de</strong> tota la comunitat <strong>de</strong> la Terra i sos-<br />
Requadre 18. Principis <strong>de</strong><br />
jurisprudència <strong>de</strong> la Terra<br />
• el legislador fonamental és l’univers i no els<br />
sistemes legals humans.<br />
• la comunitat <strong>de</strong> la terra i tots els éssers que<br />
la constitueixen tenen uns «drets» fonamentals,<br />
entre els quals cal citar el dret d’existir, el<br />
<strong>de</strong> disposar d’un hàbitat o lloc on estar i el <strong>de</strong><br />
participar en l’evolució <strong>de</strong> la comunitat.<br />
• els drets <strong>de</strong> cada ésser estan limitats pels<br />
drets d’altres éssers fins al punt necessari per<br />
mantenir la integritat, l’equilibri i la salut <strong>de</strong><br />
les comunitats dins <strong>de</strong> les quals existeix.<br />
• les accions o lleis humanes que transgre<strong>de</strong>ixen<br />
aquests drets fonamentals violen les<br />
relacions i els principis fonamentals que<br />
constitueixen la comunitat <strong>de</strong> la terra i, per<br />
consegüent, són il·legítimes i «il·lícites».<br />
• els éssers humans s’han d’adaptar als<br />
seus sistemes legals, polítics, econòmics<br />
i socials per estar en consonància amb les<br />
lleis o principis fonamentals que regeixen<br />
el funcionament <strong>de</strong> l’univers i guien els<br />
humans perquè hi visquin d’acord, cosa<br />
que significa que els sistemes <strong>de</strong> governança<br />
humans sempre han <strong>de</strong> tenir en<br />
compte els interessos <strong>de</strong> tota la comunitat<br />
<strong>de</strong> la terra i han <strong>de</strong>:<br />
• <strong>de</strong>terminar la legitimitat <strong>de</strong> la conducta<br />
humana segons si enforteix o afebleixi les<br />
relacions que mo<strong><strong>de</strong>l</strong>en la comunitat <strong>de</strong> la<br />
terra;<br />
• mantenir un equilibri dinàmic entre<br />
els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s éssers humans i els d’altres<br />
membres <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> la terra<br />
sobre la base <strong><strong>de</strong>l</strong> que és millor per a la<br />
terra en sentit global;<br />
• promoure la justícia restauradora (centrada<br />
en la restauració <strong>de</strong> relacions<br />
danya<strong>de</strong>s) i no el càstig (penalització); i<br />
• reconèixer tots els membres <strong>de</strong> la comunitat<br />
<strong>de</strong> la terra com a subjectes davant <strong>de</strong><br />
la llei amb el dret a la protecció <strong>de</strong> la llei i a<br />
una reparació efectiva davant d’actes que<br />
transgre<strong>de</strong>ixin els seus drets fonamentals.<br />
144 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Jurisprudència <strong>de</strong> la terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació<br />
pesar tots els drets concurrents (tal com es fa entre<br />
els humans) per tal que els drets fonamentals com el<br />
dret a la vida tinguin prioritat sobre altres drets menys<br />
importants com ara el dret a dur a terme activitats<br />
econòmiques. Actualment, els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s humans, i<br />
en particular <strong>de</strong> les empreses, automàticament passen<br />
per davant <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong> totes les altres entitats. Això<br />
és com dir que una guineu, si es menja un conill, està<br />
violant el seu dret a la vida, però aquest acte no viola<br />
les lleis que regeixen l’univers perquè el manteniment<br />
<strong>de</strong> les relacions <strong>de</strong>predador-presa és fonamental per<br />
preservar la integritat <strong>de</strong> tota la comunitat. Matar<br />
per sobreviure serveix el bé major, però matar per<br />
diversió, no.<br />
l’evolució <strong>de</strong> la jurisprudència<br />
<strong>de</strong> la terra<br />
Uns quants observadors clarivi<strong>de</strong>nts han cridat l’atenció<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa algunes dèca<strong>de</strong>s sobre la necessitat que<br />
els sistemes legals facin un pas evolutiu endavant i<br />
reconeguin drets legalment aplicables a la naturalesa<br />
i als éssers no humans. Una <strong>de</strong> les articulacions més<br />
conegu<strong>de</strong>s d’aquesta posició és la <strong>de</strong> Christopher<br />
Stone, que el 1972 va publicar un article <strong>de</strong> gran<br />
influència titulat «Should Trees Have Standing?<br />
Towards Rights for Natural Objects» (Els arbres haurien<br />
<strong>de</strong> tenir capacitat legal? Cap a la creació <strong>de</strong> drets per<br />
als objectes naturals). Stone va <strong>de</strong>stacar que l’ampliació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> «cercle <strong>de</strong> preocupació» <strong>de</strong> la societat havia donat<br />
lloc al reconeixement <strong>de</strong> drets legals més amplis per<br />
a les dones, els infants, els natius americans i els afroamericans.<br />
Seguint la seva argumentació, no hi ha cap<br />
motiu pel qual la preocupació pública per la protecció<br />
<strong>de</strong> la naturalesa no pugui donar lloc al reconeixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong> la naturalesa. Això permetria presentar<br />
plets en nom <strong><strong>de</strong>l</strong>s arbres i altres «objectes naturals» i<br />
comportaria la reparació <strong><strong>de</strong>l</strong>s danys causats. 4<br />
Tal com va posar <strong>de</strong> manifest l’advocat xilè Godofredo<br />
Stutzin el 2002, un avantatge pràctic <strong><strong>de</strong>l</strong> reconeixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong> la naturalesa és que tot aquell<br />
que intenti alterar-ne o <strong>de</strong>struir-ne qualsevol aspecte<br />
hauria <strong>de</strong> justificar-ho, en lloc <strong>de</strong> fer que les persones<br />
que <strong>de</strong>sitgen evitar la <strong>de</strong>strucció hagin <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar<br />
per què s’ha <strong>de</strong> conservar la naturalesa. 5<br />
Possiblement les cri<strong>de</strong>s més clares per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’una nova jurisprudència les ha formulat<br />
Thomas Berry, eminent historiador cultural americà,<br />
erudit religiós i filòsof. Segons Berry, els sistemes<br />
legals <strong>de</strong> països com els Estats Units van legitimar i<br />
afavorir l’explotació i la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> la Terra. Segons<br />
Berry, «necessitem una jurisprudència que prevegi els<br />
drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s elements geològics i biològics, a més <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
humans, <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> la Terra. Un sistema legal<br />
exclusiu <strong><strong>de</strong>l</strong>s humans no s’ajusta a la realitat. Així, per<br />
exemple, l’hàbitat <strong>de</strong> totes les espècies ha <strong>de</strong> tenir un<br />
estatus jurídic com a entitat sagrada i inviolable.» 6<br />
L’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, la Fundació Gaia <strong>de</strong> Londres<br />
va convocar una trobada d’advocats, ecopsicòlegs,<br />
experts en flora i fauna, antropòlegs i ambientalistes<br />
per posar en marxa el procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’aquesta nova jurisprudència. Just abans<br />
<strong>de</strong> la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament<br />
Sostenible <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002 es va publicar Wild Law: A<br />
Manifesto for Earth Justice (Dret <strong>de</strong> la naturalesa:<br />
manifest a favor <strong>de</strong> la justícia <strong>de</strong> la Terra), que articula<br />
un enfocament <strong><strong>de</strong>l</strong> dret i la governança que gira al<br />
voltant <strong>de</strong> la Terra. El terme wild law es refereix a<br />
les lleis que articulen la jurisprudència <strong>de</strong> la Terra i<br />
hi donen efecte fomentant les relacions mútuament<br />
beneficioses en lloc <strong>de</strong> les relacions d’explotació entre<br />
els éssers humans i altres integrants <strong>de</strong> la comunitat<br />
<strong>de</strong> la Terra. 7<br />
Wild Law proposava que el principal objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes legals i polítics hauria <strong>de</strong> ser garantir que els<br />
éssers humans actuïn com a «bons ciutadans» d’una<br />
comunitat <strong>de</strong> la Terra en lloc <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir simplement el<br />
comportament antisocial en relació amb altres éssers<br />
humans. Amb aquesta finalitat caldria reconèixer que<br />
els altres integrants <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> la Terra també<br />
tenen drets que s’han <strong>de</strong> sospesar amb els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
humans. La naturalesa i la manera precises en què<br />
s’expressés la jurisprudència <strong>de</strong> la Terra variaria en<br />
funció <strong>de</strong> cada context, però tot seria coherent amb<br />
els principis fonamentals sobre els quals s’or<strong>de</strong>na la<br />
comunitat <strong>de</strong> la Terra. 8<br />
En alguns casos, l’harmonització <strong>de</strong> les lleis amb<br />
els principis fonamentals <strong><strong>de</strong>l</strong> sistema d’ordre natural<br />
s’ha produït per raons pragmàtiques a mesura que<br />
els legisladors i les autoritats intenten crear sistemes<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 145
BK59<br />
Jurisprudència <strong>de</strong> la terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
<strong>de</strong> governança més eficaços. Per exemple, l’adopció<br />
generalitzada <strong>de</strong> l’«enfocament <strong>de</strong> l’ecosistema»<br />
en relació amb les pesqueries i la conservació <strong>de</strong><br />
les espècies i els espais salvatges es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
un reconeixement pragmàtic <strong>de</strong> la impossibilitat <strong>de</strong><br />
gestionar els impactes humans sobre un ecosistema<br />
si només es té en compte una part d’aquest sistema,<br />
com ara una reserva <strong>de</strong> peixos <strong>de</strong>terminada. De la<br />
mateixa manera, conceptes com el <strong>de</strong> l’equitat intergeneracional<br />
reconeixen la necessitat d’harmonitzar<br />
els sistemes legals humans amb les escales temporals<br />
molt més àmplies amb què es regeix la naturalesa,<br />
mentre que els moviments cap a la planificació bioregional<br />
reflecteixen una acceptació creixent <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
principi natural bàsic <strong>de</strong> la diversitat i els beneficis<br />
d’escurçar els llaços <strong>de</strong> retroacció a partir d’un procés<br />
<strong>de</strong>cisori més local. 9<br />
ajudar les comunitats locals a canviar<br />
les regles<br />
Als Estats Units, bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> treball innovador pel<br />
que fa a la jurisprudència <strong>de</strong> la Terra l’ha en<strong>de</strong>gat<br />
el Fons <strong>de</strong> Defensa Legal Comunitària <strong><strong>de</strong>l</strong> Medi<br />
Ambient, fundat i encapçalat per Thomas Linzey.<br />
Durant molts anys, el CELDF va representar amb<br />
èxit les comunitats que volien evitar o qüestionar les<br />
Paisatge energètic: extracció <strong>de</strong> carbó en una mina a cel obert a l’oest<br />
d’Alemanya.<br />
autoritzacions atorga<strong>de</strong>s a empreses per emprendre<br />
una sèrie d’activitats <strong>de</strong>structives per al medi ambient,<br />
com ara l’abocament <strong>de</strong> fangs <strong>de</strong> <strong>de</strong>puració, la creació<br />
<strong>de</strong> grans granges <strong>de</strong> porcs o la mineria. Inicialment,<br />
el CELDF va utilitzar l’estratègia jurídica convencional<br />
d’atacar els <strong>de</strong>fectes <strong>de</strong> forma en els processos<br />
d’autorització. Malgrat els èxits inicials, però, Linzey<br />
es va adonar aviat que les victòries duraven poc,<br />
perquè les empreses el que feien era repetir el procés<br />
complint tots els requisits legals i al final se sortien<br />
amb la seva.<br />
Les comunitats no podien protegir-se a si mateixes<br />
i els ecosistemes on vivien perquè les regles <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
sistema legal en conjunt afavorien tant les empreses<br />
com els propietaris. De fet, les lleis ambientals regulen<br />
principalment a quina velocitat es <strong>de</strong>strueixen les<br />
comunitats naturals en lloc d’evitar-ne la <strong>de</strong>strucció.<br />
Calia un enfocament radicalment nou. 10<br />
El primer pas era exposar les limitacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
normatius existents i la manera en què les empreses<br />
han donat forma a la llei per tal que els interessos<br />
comercials passin per sobre <strong><strong>de</strong>l</strong>s interessos <strong>de</strong> les<br />
comunitats locals i s’afavoreixi la <strong>de</strong>gradació legítima<br />
<strong>de</strong> la naturalesa. Amb aquesta finalitat, el CELDF i<br />
Richard Grossman (cofundador <strong><strong>de</strong>l</strong> Programa sobre<br />
Empreses, Dret i Democràcia) van crear l’Escola <strong>de</strong><br />
Democràcia Daniel Pennock, que organitza cursets<br />
intensius arreu <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units perquè les<br />
comunitats s’organitzin<br />
i s’oposin a les activitats<br />
ambientalment i<br />
socialment pernicioses<br />
que es <strong>de</strong>senvolupen a<br />
les seves àrees. 11<br />
El segon pas era<br />
donar eines a les comunitats<br />
locals perquè<br />
apliquessin els sistemes<br />
legals a fi <strong>de</strong> donar un<br />
suport actiu a la creació<br />
d’economies locals sostenibles.<br />
En adonar-se<br />
que les comunitats<br />
locals no podien garan-<br />
146 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> Jurisprudència <strong>de</strong> la terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació<br />
tir el seu benestar sense protegir la integritat i el funcionament<br />
<strong>de</strong> les comunitats ecològiques en què vivien, el<br />
CELDF va <strong>de</strong>senvolupar una estratègia per ajudar les<br />
comunitats a preparar or<strong>de</strong>nances locals que:<br />
• reafirmessin el dret a prohibir activitats pernicioses<br />
per al seu benestar;<br />
• reconeguessin els drets <strong>de</strong> les comunitats naturals;<br />
• permetessin als governs locals i als particulars<br />
<strong>de</strong>manar danys i perjudicis per reparar qualsevol<br />
dany provocat a les comunitats ecològiques, i<br />
• <strong>de</strong>sposseïssin <strong>de</strong> personalitat jurídica les empreses<br />
que contravinguessin les or<strong>de</strong>nances (i, per tant,<br />
no poguessin exercir el seu dret a beneficiar-se <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
drets civils <strong>de</strong> la Constitució <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units). 12<br />
Si les empreses i els governs estatals adopten<br />
mesures legals per posar en dubte la vali<strong>de</strong>sa d’aquestes<br />
or<strong>de</strong>nances, l’únic que estan fent és posar <strong>de</strong><br />
manifest fins a quin punt el sistema legal està segrestat<br />
pels interessos creats.<br />
El CELDF ha ajudat més <strong>de</strong> 100 governs locals<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a aprovar or<strong>de</strong>nances legals amb una<br />
o més d’aquestes característiques. En el procés d’elaboració<br />
d’estatuts d’«autogovern», les poblacions<br />
locals, com ara Spokane, a l’estat <strong>de</strong> Washington,<br />
i Blaine Township a Pennsilvània, estan acceptant<br />
que l’única manera <strong>de</strong> complir la seva funció com<br />
a fi<strong>de</strong>ïcomissaris <strong>de</strong> les comunitats naturals és crear<br />
mecanismes jurídics que permetin a la població i les<br />
comunitats locals <strong>de</strong> fer complir els drets inalienables<br />
i fonamentals <strong>de</strong> les comunitats naturals, així com els<br />
seus propis drets a un medi ambient sa. 13<br />
A Sud-àfrica, la Llei <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 <strong>de</strong> gestió ambiental<br />
nacional: gestió integrada <strong>de</strong> les costes requereix que<br />
les <strong>de</strong>cisions sobre la zona costanera (que inclou la<br />
zona econòmica exclusiva <strong>de</strong> 200 milles nàutiques)<br />
es prenguin en interès <strong>de</strong> «tota la comunitat», que<br />
no tan sols inclou humans. 14<br />
formació <strong>de</strong> funcionaris i<br />
d’advocats <strong>de</strong> la naturalesa<br />
Les facultats <strong>de</strong> dret convencionals tenen l’oportunitat<br />
d’i<strong>de</strong>ntificar com funcionen els sistemes naturals i<br />
com s’haurien <strong>de</strong> tenir en compte els interessos d’al-<br />
tres integrants no humans <strong>de</strong> les comunitats naturals<br />
en el procés <strong>de</strong>cisori. El <strong>Centre</strong> per a la Jurisprudència<br />
<strong>de</strong> la Terra va ser creat el 2006 per dues universitats<br />
catòliques <strong>de</strong> Florida amb l’objectiu <strong>de</strong> concebre <strong>de</strong><br />
nou el dret i la governança <strong>de</strong> manera que sostinguin<br />
i protegeixin la salut i el benestar <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong><br />
la Terra com un tot. Inspirat sobretot per les obres<br />
<strong>de</strong> Thomas Berry, el <strong>Centre</strong> adopta un enfocament<br />
multidisciplinari i intenta instruir una nova fornada<br />
d’advocats que estiguin preparats per ocupar-se <strong>de</strong><br />
la realitat <strong>de</strong> la regulació <strong>de</strong> la conducta humana en<br />
una comunitat <strong>de</strong> la Terra altament inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt.<br />
Al Regne Unit, l’Associació Jurídica Ambiental ha<br />
instituït un grup <strong>de</strong> treball permanent sobre el dret<br />
<strong>de</strong> la naturalesa i cada any organitza caps <strong>de</strong> setmana<br />
al camp sobre aquest tema per explorar i <strong>de</strong>senvolupar<br />
aquests conceptes. 15<br />
A l’Àfrica, quan Mellese Damtie va presentar el<br />
llibre Wild Law als seus estudiants <strong><strong>de</strong>l</strong> Col·legi d’Administració<br />
Pública d’Etiòpia, aquests es van mostrar<br />
particularment entusiasmats per la i<strong>de</strong>a que el dret<br />
consuetudinari africà —durant tant <strong>de</strong> temps <strong>de</strong>ixat<br />
<strong>de</strong> banda perquè era «primitiu»— podria ser una<br />
font d’inspiració per als sistemes <strong>de</strong> governança contemporanis.<br />
La recerca <strong>de</strong> camp <strong><strong>de</strong>l</strong>s administradors<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s governs que estudien al col·legi va revelar que<br />
a Etiòpia havia perviscut entre les comunitats rurals<br />
un ric patrimoni <strong>de</strong> drets consuetudinaris i pràctiques<br />
culturals concebu<strong>de</strong>s per garantir el respecte envers la<br />
naturalesa. Així, per exemple, a les àrees on la veneració<br />
pels rius comporta que la població romangui en<br />
silenci o només parli en veu baixa quan creua un riu,<br />
els cursos d’aigua estan en millors condicions que en<br />
altres indrets. 16<br />
Perspectives futures<br />
La visió que la viabilitat a llarg termini <strong>de</strong> les societats<br />
humanes no es pot aconseguir a costa <strong>de</strong> la comunitat<br />
<strong>de</strong> la Terra es recolza tant en les ensenyances<br />
<strong>de</strong> moltes religions i tradicions antigues com en els<br />
<strong>de</strong>scobriments <strong>de</strong> la física i l’ecologia: tot assenyala la<br />
interconnexió <strong>de</strong> totes les coses i la inutilitat d’intentar<br />
entendre una part d’un sistema sense fer referència<br />
al seu context. Arribar a l’acceptació generalitzada<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 147
Jurisprudència <strong>de</strong> la terra: <strong>de</strong> la colonització a la participació l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
d’aquesta perspectiva en un <strong>món</strong> consumista presenta<br />
un gran obstacle, sobretot davant les empreses i les<br />
persones amb interessos creats en el manteniment <strong>de</strong><br />
l’statu quo <strong>de</strong> l’explotació.<br />
El problema <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic, que cada cop s’intensifica<br />
més <strong>de</strong> pressa, ha posat <strong>de</strong> manifest com en<br />
són d’ineficaços els règims <strong>de</strong> governança internacionals<br />
i nacionals a l’hora <strong>de</strong> tractar els efectes secundaris<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme i la utilització excessiva <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles<br />
fòssils. Amb tot, encara hi ha grans diferències<br />
pel que fa a quina és la millor resposta. La majoria<br />
<strong>de</strong> governs avui estan a favor d’una combinació <strong>de</strong><br />
noves tecnologies i millora <strong>de</strong> l’aplicació <strong><strong>de</strong>l</strong>s sistemes<br />
normatius existents. L’Equador és un cas excepcional<br />
en què s’ha optat per fer un canvi fonamental en l’arquitectura<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> seu sistema <strong>de</strong> governança reconeixent<br />
els drets <strong>de</strong> la naturalesa i re<strong>de</strong>finint el concepte <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament. En aquest país, l’existència d’un<br />
gran nombre <strong>de</strong> població que no havia acceptat<br />
plenament els valors consumistes occi<strong>de</strong>ntals sembla<br />
ser un factor <strong>de</strong>cisiu a l’hora <strong>de</strong> reconèixer els drets<br />
<strong>de</strong> la naturalesa dins <strong>de</strong> la constitució. En un discurs<br />
davant <strong>de</strong> l’Assemblea General <strong>de</strong> l’ONU celebrada<br />
l’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, el presi<strong>de</strong>nt bolivià, Evo Morales, va<br />
fer una crida per una Declaració Universal <strong><strong>de</strong>l</strong>s Drets<br />
<strong>de</strong> la Mare Terra, un fet que indica la possibilitat que<br />
aquestes i<strong>de</strong>es es difonguin ràpidament. 17<br />
Actualment la majoria <strong>de</strong> perspectives prometedores<br />
per promoure la governança i el dret «ecocèntric»<br />
sembla que es troben en l’àmbit local, on les cri<strong>de</strong>s als<br />
valors tradicionals i les cultures <strong>de</strong> resistència tenen<br />
cada cop més acceptació. Les escoles <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> CELDF als Estats Units reconnecten les persones<br />
amb els moviments activistes <strong><strong>de</strong>l</strong> passat, com ara els<br />
abolicionistes i els sufragistes. A l’Índia, Navdanya<br />
—una organització fundada per l’activista ambiental<br />
Vandana Shiva— és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals ponents <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
moviment <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia <strong>de</strong> la Terra que ha obtingut<br />
bons resultats basant-se en les interpretacions<br />
culturals existents <strong>de</strong> les dimensions sagra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />
llavors, els aliments, l’aigua i la terra i en les tradicions<br />
<strong>de</strong> resistència a l’autoritat colonial. 18<br />
A l’Àfrica i Colòmbia, la Fundació Gaia i les<br />
organitzacions locals han treballat amb les comunitats<br />
tradicionals i les persones grans per <strong>de</strong>senvolupar un<br />
enfocament semblant, que anomenen «governança<br />
ecològica comunitària». La reconnexió amb les persones<br />
grans i el re<strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong> la saviesa <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes <strong><strong>de</strong>l</strong> dret consuetudinari també ha inspirat<br />
advocats i activistes kenyans <strong>de</strong> l’ONG Porini per<br />
arribar fins als tribunals per guanyar el dret per a les<br />
comunitats locals d’assumir la custòdia <strong><strong>de</strong>l</strong>s turons<br />
sagrats i les arbre<strong>de</strong>s sagra<strong>de</strong>s i començar la seva<br />
recuperació. 19<br />
És probable que la velocitat i l’abast <strong>de</strong> l’adopció<br />
d’aquesta perspectiva per part <strong>de</strong> les actuals organitzacions<br />
<strong>de</strong> justícia ambiental i social sigui un factor<br />
<strong>de</strong>cisiu que <strong>de</strong>terminarà l’impacte <strong>de</strong> les iniciatives <strong>de</strong><br />
governança ecocèntriques. Si aquestes organitzacions<br />
s’adonessin que podrien potenciar enormement la<br />
seva eficàcia a partir <strong>de</strong> la col·laboració sobre la base<br />
<strong>de</strong> la interpretació comuna que per mantenir el<br />
benestar humà cal protegir tota la comunitat <strong>de</strong> la<br />
Terra, aquest enfocament ecocèntric es divulgaria<br />
ràpidament a través <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> relacions que ja<br />
les connecta. D’aquesta manera es podria fomentar<br />
una adopció ràpida d’aquest enfocament <strong>de</strong> la jurisprudència<br />
<strong>de</strong> la Terra.<br />
148 WWW.WorldWatch.org
Mitjans <strong>de</strong> comunicació: la<br />
difusió <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
Els mitjans <strong>de</strong> comunicació po<strong>de</strong>n ser<br />
una eina molt eficaç per donar forma<br />
a cultures: explicar com viu la gent,<br />
difondre normes socials, mostrar<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> comportament, ser un vehicle<br />
<strong>de</strong> màrqueting i distribuir notícies i informació.<br />
Aquestes funcions importants es po<strong>de</strong>n fer servir<br />
per difondre un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> cultural <strong>de</strong> consumisme o<br />
un que posi en dubte el consumisme i promogui la<br />
sostenibilitat. Per bé que la gran majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació avui reforcen el primer —a través <strong>de</strong><br />
la publicitat, l’emplaçament <strong>de</strong> producte i bona part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> contingut—, arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> hi ha iniciatives en<br />
marxa per aprofitar el gran po<strong>de</strong>r i abast <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació per promoure cultures sostenibles,<br />
tal com <strong>de</strong>scriu aquesta secció.<br />
Tenint en compte la funció dominant que exerceix<br />
el màrqueting a l’hora d’estimular el consumisme, serà<br />
essencial redirigir-lo per promoure comportaments<br />
sostenibles. Jonah Sachs i Susan Finkelpearl, <strong>de</strong> Free<br />
Range Studios, <strong>de</strong>scriuen el «màrqueting social» —el<br />
màrqueting per fomentar comportaments socialment<br />
positius com ara no fumar, cordar-se el cinturó <strong>de</strong> seguretat,<br />
practicar sexe segur o consumir menys coses—,<br />
que pot exercir una funció important a l’hora <strong>de</strong> redirigir<br />
la manera <strong>de</strong> viure <strong>de</strong> les persones. D’acord, ara<br />
per ara només un ínfim percentatge <strong><strong>de</strong>l</strong>s pressupostos<br />
<strong>de</strong> màrqueting promou aquests béns socials.<br />
Alhora que promoguin el màrqueting social,<br />
els governs hauran <strong>de</strong> limitar o gravar les pressions<br />
generals <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting. Uns quants governs estan<br />
treballant per abordar directament la publicitat, com<br />
el Govern espanyol, que va aprovar la prohibició <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
anuncis a les seves ca<strong>de</strong>nes <strong>de</strong> televisió pública a partir<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>2010</strong>. No obstant això, atesa la influència <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
anunciants sobre les autoritats, d’aquestes iniciatives<br />
n’hi ha hagut poquíssimes. Robin An<strong>de</strong>rsen i Pamela<br />
Miller, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Fordham, assenyalen<br />
que el coneixement <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació pot<br />
ajudar a limitar l’eficàcia <strong>de</strong> les visions romàntiques<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum crea<strong>de</strong>s pel màrqueting, una via que, a<br />
diferència <strong>de</strong> la regulació, pot ser més fàcil d’introduir<br />
a totes les societats. 1<br />
A part <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong> massa, les<br />
arts també exerceixen una funció important perquè<br />
la població comprengui més bé els efectes <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme<br />
i visqui sosteniblement. Per exemple, la<br />
coberta <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>, a càrrec <strong>de</strong> l’artista<br />
Chris Jordan, és una recreació d’una famosa xilografia<br />
<strong>de</strong> l’artista japonès Katsushika Hokusai, però la versió<br />
<strong>de</strong> Jordan està feta d’1,2 milions <strong>de</strong> bits <strong>de</strong> residus<br />
plàstics. Aquest gran nombre, que representa els quilos<br />
i quilos <strong>de</strong> plàstic que entren cada hora als oceans,<br />
té un po<strong>de</strong>r visual que pot representar la naturalesa<br />
<strong>de</strong>structiva <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme molt millor que cap<br />
dada estadística. La música, com diu Amy Han, <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Worldwatch Institute, també pot ser una eina educativa<br />
molt útil per estimular la població a viure més<br />
sosteniblement i a mobilitzar-la perquè s’uneixi als<br />
esforços polítics per ajudar a empènyer el canvi. 2<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 149
mitjans <strong>de</strong> comunicació: la difusió <strong>de</strong> la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Dos requadres d’aquesta secció amplien la funció<br />
<strong>de</strong> les arts: un <strong>de</strong>scriu el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> cinema i l’altre té<br />
en compte el potencial <strong>de</strong> tots els individus d’arribar<br />
a ser artistes en lloc <strong>de</strong> consumidors. Finalment, un<br />
requadre sobre la importància <strong><strong>de</strong>l</strong> periodisme per<br />
educar eficaçment la població sobre el medi ambient<br />
i la seva funció arrodoneix la secció.<br />
Les persones <strong>de</strong>diquen una gran part <strong>de</strong> les seves<br />
vi<strong>de</strong>s a interactuar amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />
Avui tenen la possibilitat <strong>de</strong> crear la seva pròpia programació,<br />
la seva música, el seu art, les seves pel·lícules<br />
i les seves notícies, i <strong>de</strong> distribuir-les molt més lluny<br />
que mai, no tan sols a través <strong><strong>de</strong>l</strong>s canals formals, sinó<br />
a través <strong>de</strong> YouTube, Facebook, les emissores <strong>de</strong><br />
ràdio local, els llocs web i fins tot cartells i llibres autoeditats.<br />
Com més pugui promoure aquest contingut<br />
la sostenibilitat i allunyar la població <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme,<br />
més probable és que la humanitat eviti un futur que fa<br />
pensar en pel·lícules com Soylent Green or WALL-E i<br />
creï un futur amb vi<strong>de</strong>s d’alta qualitat per a tothom.<br />
Erik Assadourian<br />
150 WWW.WorldWatch.org
De vendre telenovel·les a vendre<br />
sostenibilitat: el màrqueting social<br />
Fa seixanta anys, els nord-americans van rebre la<br />
postguerra amb un sistema <strong>de</strong> valors basat en l’estalvi<br />
que els havia acompanyat a través <strong>de</strong> dues dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
guerra i <strong>de</strong>pressió econòmica. El sector empresarial, per<br />
la seva banda, va sortir <strong>de</strong> la guerra amb capacitat<br />
per fabricar més béns que mai. Però amb el retorn a<br />
casa <strong><strong>de</strong>l</strong>s soldats que havien anat a la guerra, necessitaven<br />
una nova base <strong>de</strong> clients. Si la indústria podia<br />
capgirar els valors <strong>de</strong> la població basats en l’estalvi,<br />
aleshores la seva infraestructura continuaria bombejant<br />
béns que els consumidors s’afanyarien a comprar.<br />
Passeu per l’avinguda Madison. La resposta <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
experts en màrqueting al repte <strong>de</strong> la indústria va ser<br />
<strong>de</strong>cisiva, ja que van perfeccionar els seus mèto<strong>de</strong>s<br />
d’una manera espectacular. Van abandonar el típic<br />
anunci basat en els fets i van adoptar una narrativa<br />
basada en la i<strong>de</strong>ntitat. Què van aconseguir? Van capgirar<br />
<strong>de</strong> dalt a baix els valors <strong>de</strong> l’estalvi i van <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar<br />
l’esclat <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme que es va produir<br />
als Estats Units a la dècada <strong>de</strong> 1950 i es va escampar<br />
per tot el <strong>món</strong>. En aquesta època la gent va conèixer<br />
l’home Marlboro i es va arribar a creure que un<br />
cigarret <strong>de</strong>ia molt sobre la persona que se’l fumava.<br />
Van abraçar la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’obsolescència percebuda en<br />
acceptar que tenir el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> televisió <strong>de</strong> tal any era<br />
un signe <strong>de</strong> virtut tot i que el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> l’any anterior<br />
encara funcionés perfectament. No va passar gaire<br />
Jonah Sachs i Susan Finkelpearl<br />
temps que fins i tot la resistència cultural va produir<br />
productes <strong>de</strong> consum necessaris, com l’escarabat <strong>de</strong><br />
Volkswagen.<br />
Com és evi<strong>de</strong>nt avui dia, l’èxit <strong>de</strong> l’avinguda<br />
Madison ha tingut conseqüències profun<strong>de</strong>s i no<br />
previstes, i el subtil màrqueting narratiu continua<br />
impulsant el seu creixement implacable. Tanmateix,<br />
les llavors <strong>de</strong> l’actual crisi <strong><strong>de</strong>l</strong> consum també po<strong>de</strong>n<br />
contenir potents solucions. Si els experts en màrqueting<br />
van po<strong>de</strong>r motivar una reorientació massiva <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
valors i els comportaments culturals en un temps relativament<br />
curt fa seixanta anys, no ho podrien tornar a<br />
fer? Una revolució en el màrqueting social, en què els<br />
principis <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting s’utilitzessin per canviar el<br />
comportament social en lloc <strong>de</strong> vendre un producte,<br />
podria impulsar un nou conjunt <strong>de</strong> valors que donés<br />
lloc als estils <strong>de</strong> vida i els canvis polítics necessaris per<br />
fer front a les crisis ecològiques <strong>de</strong> l’actualitat?<br />
No hi ha dubte que el màrqueting social ha <strong>de</strong><br />
superar grans obstacles. El 2008, es calcula que la <strong>de</strong>spesa<br />
en publicitat va superar els 271.000 milions <strong>de</strong><br />
dòlars als Estats Units i els 643.000 milions <strong>de</strong> dòlars<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. Avui, només un <strong>de</strong> cada mil<br />
dòlars <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting es <strong>de</strong>stinen a emetre anuncis<br />
públics per promoure el bé públic, i tan sols una<br />
mínima part d’aquest dòlar es <strong>de</strong>stina a qüestions<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb la sostenibilitat. 1<br />
Jonah Sachs és cofundador i director creatiu <strong>de</strong> Free Range Studios, una empresa <strong>de</strong> disseny i comunicacions.<br />
Susan Finkelpearl és directora d’estratègia en línia <strong>de</strong> Free Range Studios.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 151
<strong>de</strong> vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Però també hi ha grans oportunitats. El màrqueting<br />
social pot recórrer a quaranta anys d’experiència<br />
i, a més, es po<strong>de</strong>n treure moltes conclusions a partir<br />
<strong>de</strong> l’observació <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting <strong>de</strong> consum tradicional.<br />
Internet ha igualat les condicions dins <strong><strong>de</strong>l</strong> mercat audiovisual<br />
reduint els costos <strong>de</strong> distribució i eliminant<br />
les barreres <strong><strong>de</strong>l</strong>s tradicionals guardians empresarials<br />
que limitaven la difusió <strong><strong>de</strong>l</strong>s missatges contraris als<br />
valors <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme. D’altra banda, el sorgiment<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials ha generat un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> distribució<br />
«viral» a través <strong><strong>de</strong>l</strong> qual un missatge inspirador es pot<br />
transmetre gairebé a l’instant i pràcticament sense cost<br />
a través <strong>de</strong> les xarxes <strong>de</strong> confiança mútua.<br />
Els experts en màrqueting social, per tal d’exercir<br />
una funció en la transició <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat,<br />
s’hauran <strong>de</strong> basar en la principal lliçó apresa<br />
pel màrqueting <strong>de</strong> consum a la dècada <strong>de</strong> 1950: els<br />
fets per si sols no venen canvis <strong>de</strong> comportament.<br />
En canvi, les persones que treballen per promoure<br />
un comportament sostenible han <strong>de</strong> recórrer a la<br />
narració per arribar a audiències a una escala humana,<br />
personal.<br />
les històries canvien<br />
els comportaments<br />
Quan els experts en màrqueting social preparin una<br />
estratègia per a aquesta nova dècada <strong>de</strong>cisiva, entendre<br />
i aprofitar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la narració emotiva pot ser<br />
la seva tasca més important. La taula 10 explica alguns<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s esforços <strong>de</strong> màrqueting social i <strong><strong>de</strong>l</strong> producte<br />
que han tingut més bons resultats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong>de</strong> 1950 i explica com els personatges i les històries<br />
humanes, en oposició als fets i els atributs <strong><strong>de</strong>l</strong>s productes,<br />
han construït les marques més potents i han<br />
fomentat el canvi <strong>de</strong> comportament. 2<br />
Les campanyes basa<strong>de</strong>s en històries i icones no<br />
tan sols canvien la percepció d’un producte o una<br />
activitat. Per canviar el comportament a l’escala que<br />
ho fan, han <strong>de</strong> canviar la percepció que tenen <strong>de</strong> si<br />
mateixes milions <strong>de</strong> persones i com es <strong>de</strong>fineixen,<br />
per exemple, a partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s cigarrets que trien, el<br />
cotxe, l’ordinador o el comportament social. Però la<br />
narrativa per se és el que fa que aquestes campanyes<br />
tinguin tan bons resultats?<br />
L’escriptor i filòsof Joseph Campbell ofereix una<br />
raó convincent per creure que la narrativa a escala<br />
humana és clau per preparar les persones per canviar<br />
les seves i<strong>de</strong>ntitats «tribals» instintives i alterar el seu<br />
comportament. Les visions <strong>de</strong> Campbell impliquen<br />
fins i tot que el màrqueting social pot tenir un avantatge<br />
davant el màrqueting <strong><strong>de</strong>l</strong> producte en aquest<br />
escenari. 3<br />
En la seva influent obra, Hero with a Thousand<br />
Faces, Campbell presenta un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong>s mites en<br />
amplis contextos culturals i posa <strong>de</strong> manifest sòli<strong>de</strong>s<br />
característiques comunes. Campbell planteja com a<br />
hipòtesi que, <strong>de</strong> fet, els éssers humans estan <strong>de</strong>terminats<br />
genèticament per veure el seu <strong>món</strong> a partir<br />
<strong>de</strong> filtres narratius. És més, aquestes històries són<br />
sorprenentment semblants, ja que comparteixen<br />
<strong>de</strong>terminats personatges arquetípics com ara l’heroi,<br />
el Nèmesi i el mentor, i segueixen una trama d’invitació<br />
a l’aventura, l’acceptació d’aquesta invitació, la<br />
batalla amb el Nèmesi i el retorn. 4<br />
Per als experts en màrqueting social, les teories<br />
<strong>de</strong> Campbell són especialment interessants perquè<br />
el marc d’aquestes aventures sol ser un <strong>món</strong> trencat<br />
que s’ha <strong>de</strong> guarir. És més, en el seu retorn l’heroi<br />
torna a la societat amb el coneixement necessari per<br />
guarir-la. Vistes a través d’aquests filtres, les històries<br />
sobre un canvi social <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat<br />
encaixen perfectament en les i<strong>de</strong>es preestablertes<br />
<strong>de</strong> la humanitat sobre el viatge <strong>de</strong> l’heroi. Un heroi és<br />
algú que ajuda a guarir els mals <strong>de</strong> la societat.<br />
Les teories <strong>de</strong> Campbell no tan sols diuen que<br />
les persones reaccionen a les històries. Campbell<br />
creia que les històries motiven el comportament i la<br />
i<strong>de</strong>ntitat, fet que podria explicar l’èxit <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting<br />
narratiu a l’hora <strong>de</strong> canviar l’activitat <strong><strong>de</strong>l</strong> consumidor.<br />
«El mite és el somni públic i el somni és el mite<br />
privat», va escriure Campbell per <strong>de</strong>scriure fins on<br />
arriba la interiorització <strong>de</strong> les històries per part <strong>de</strong><br />
les persones i com s’i<strong>de</strong>ntifiquen amb els herois que<br />
hi apareixen. 5<br />
En el camp <strong>de</strong> la salut pública, el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la<br />
narrativa arquetípica ha anat molt més enllà que<br />
la teoria i ha <strong>de</strong>mostrat la seva eficàcia arreu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong>. A la dècada <strong>de</strong> 1970, l’executiu <strong>de</strong> la televisió<br />
mexicana Miguel Sabido va començar a practicar<br />
152 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> <strong>de</strong> vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social<br />
Producte o<br />
causa Campanya basada en una història Resultat<br />
cigarrets<br />
marlboro<br />
escarabat <strong>de</strong><br />
Volkswagen<br />
Ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cinturó<br />
<strong>de</strong> seguretat<br />
ordinadors<br />
apple<br />
«the story of stuff» (la història <strong>de</strong> les coses)<br />
sensibilització<br />
mostrava als usuaris el viatge <strong>de</strong> 10 anys <strong>de</strong><br />
sobre l’excés <strong>de</strong><br />
l’activista annie leonard, que es va <strong>de</strong>dicar a<br />
consum explorar d’on vénen les «coses» i on acaben<br />
quan es llencen. l’anàlisi excel·lent <strong>de</strong> leonard<br />
<strong>de</strong> l’economia <strong><strong>de</strong>l</strong>s materials es va resumir<br />
en històries senzilles a escala humana.<br />
reducció <strong>de</strong><br />
l’obesitat<br />
als estats units<br />
Taula 10. Una tria <strong>de</strong> campanyes d’èxit <strong>de</strong> màrqueting <strong>de</strong> producte i social<br />
en una sèrie d’estampes <strong>de</strong> la vida d’un heroi<br />
nord-americà <strong>de</strong> ficció, l’home marlboro, la<br />
campanya se centra en l’home. el producte és<br />
un mer accessori.<br />
una campanya que es va iniciar el 1959 i<br />
que parlava obertament <strong>de</strong> la frustració <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
consumidors amb l’obsolescència planificada<br />
i el bombo <strong>de</strong> les tres grans marques<br />
<strong>de</strong> cotxes. en lloc d’apel·lar a l’impuls <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
consumidors <strong>de</strong> comprar un cotxe, apel·lava<br />
al seu impuls <strong>de</strong> resistència cultural.<br />
el 1985, la campanya «You can learn a lot<br />
from a dummy» (Pots aprendre molt d’un<br />
maniquí) va presentar dos ninots encantadors<br />
que s’utilitzen per fer proves amb cotxes,<br />
Vince i larry. els ninots van <strong>de</strong>mostrar<br />
als espectadors com era tenir un acci<strong>de</strong>nt i<br />
com se sentien.<br />
l’anunci «1984» d’apple no <strong>de</strong>ia res sobre<br />
ordinadors i només es va emetre una<br />
vegada per televisió durant la super bowl<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1984. només es veia una rebel solitària<br />
obrint-se camí pel domini orwellià <strong><strong>de</strong>l</strong> Pc,<br />
el seu competidor, però s’estaven posant<br />
les bases perquè els usuaris d’apple<br />
s’i<strong>de</strong>ntifiquessin amb la marca.<br />
el film <strong>de</strong> morgan sperlock Supersize Me va<br />
mostrar als espectadors els <strong>de</strong>sconcertants<br />
efectes per a la salut i l’aspecte físic d’un<br />
home que durant 30 dies només menja<br />
àpats <strong><strong>de</strong>l</strong> mcdonald’s.<br />
l’entreteniment-educació (E-E) per divulgar missatges<br />
sobre salut pública dins <strong>de</strong> les telenovel·les.<br />
Els programes <strong>de</strong> Sabido van influir els espectadors<br />
l’home marlboro és una <strong>de</strong> les cares més familiars<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i ha consolidat marlboro com la<br />
primera marca <strong>de</strong> cigarrets durant els darrers 40<br />
anys.<br />
la campanya va capgirar <strong>de</strong> dalt a baix la percepció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s nord-americans <strong><strong>de</strong>l</strong> que s’havia consi<strong>de</strong>rat<br />
com un «cotxe nazi». l’escarabat <strong>de</strong> la Volkswagen<br />
va arribar a ser un símbol <strong>de</strong> resistència cultural<br />
i <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong>s seixanta. continua sent una<br />
<strong>de</strong> les campanyes més analitza<strong>de</strong>s i admira<strong>de</strong>s en<br />
la història <strong>de</strong> la publicitat.<br />
el 1986, el 39 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s conductors <strong>de</strong> 19 ciutats<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s estats units asseguraven fer servir el cinturó<br />
<strong>de</strong> seguretat, en comparació amb el 23 % d’una<br />
enquesta <strong><strong>de</strong>l</strong> 1985. la campanya va ser un factor<br />
important, entre d’altres, que va influir en aquest<br />
increment. la campanya també va crear una<br />
cobertura política per aprovar una llei a favor <strong>de</strong><br />
l’obligatorietat <strong><strong>de</strong>l</strong> cinturó <strong>de</strong> seguretat que va fer<br />
arribar el compliment <strong>de</strong> la norma fins al 85 %.<br />
Adweek va triar «1984» com «el millor anunci <strong>de</strong><br />
tots els temps»; les ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’apple II van representar<br />
un 15 % <strong>de</strong> la quota <strong>de</strong> mercat en el seu primer<br />
any. Va ser el començament d’una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong><br />
campanyes basa<strong>de</strong>s en històries que farien d’apple<br />
una <strong>de</strong> les marques més i<strong>de</strong>ntificables <strong>de</strong> la història.<br />
en la campanya més recent d’apple, «get a<br />
mac», milions <strong>de</strong> nord-americans i<strong>de</strong>ntificats amb<br />
la marca repeteixen com un mantra «I’m a mac».<br />
aquesta pel·lícula, produïda per free range studios,<br />
es va propagar ràpidament per Internet quan<br />
es va emetre el 2007. <strong>de</strong>s d’aleshores, l’han vist<br />
més <strong>de</strong> set milions <strong>de</strong> persones a 224 països, s’ha<br />
traduït a 10 llengües i s’ha mostrat a centenars<br />
d’aules <strong><strong>de</strong>l</strong>s estats units.<br />
el film va ser un gran èxit <strong>de</strong> crítica i públic. Poc<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la seva projecció, mcdonald’s va<br />
treure <strong><strong>de</strong>l</strong> seu menú l’opció supersize.<br />
font: vegeu la nota 2.<br />
codificant els comportaments <strong>de</strong> salut en els drames<br />
interpersonals <strong>de</strong> tres tipus <strong>de</strong> personatges mo<strong><strong>de</strong>l</strong>: el<br />
positiu, el negatiu i el <strong>de</strong> transició. Aquests mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 153
Cortesia <strong>de</strong> Free Range Studios<br />
<strong>de</strong> vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
s’acosten molt als arquetipus <strong>de</strong> Campbell <strong><strong>de</strong>l</strong> mentor<br />
(la font <strong>de</strong> comportament sensat), el Nèmesi (l’antítesi<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> mentor) i l’heroi (l’iniciat que ha d’escollir el<br />
comportament correcte). 6<br />
S’esperava que els espectadors <strong><strong>de</strong>l</strong>s programes<br />
d’E-E <strong>de</strong> Sabido s’i<strong>de</strong>ntifiquessin estretament amb<br />
un personatge <strong>de</strong> transició i, en veure que aquella<br />
persona prenia bones <strong>de</strong>cisions sobre el sexe, el<br />
matrimoni i la planificació familiar, creguessin que ells<br />
també podien fer canvis <strong>de</strong> comportament positius.<br />
En els anys que han passat d’ençà <strong><strong>de</strong>l</strong> seu llançament,<br />
l’E-E s’ha adoptat en les obres radiofòniques,<br />
les animacions, els reality dramas i fins i tot la programació<br />
per a telèfons mòbils amb èxits sistemàtics<br />
molt per sobre d’altres formes d’educació en matèria<br />
La pel·lícula en línia the story of stuff recorda als espectadors<br />
la manera com els experts en màrqueting utilitzen<br />
l’emoció per vendre productes.<br />
<strong>de</strong> salut pública. Per exemple, a Sud-àfrica el drama<br />
setmanal Tsha-Tsha va atraure 1,8 milions d’espectadors.<br />
Les persones que van veure el programa i en<br />
recordaven bé la trama prenien més precaucions per<br />
no contraure el VIH, com ara l’abstinència i el sexe<br />
segur. Un estudi fet a Tanzània va <strong>de</strong>scobrir que el<br />
40 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong>s serveis <strong>de</strong> planificació<br />
familiar a les clíniques públiques hi anaven perquè<br />
havien sentit l’obra radiofònica Twen<strong>de</strong> na Wakati.<br />
S’han documentat resultats semblants en una anàlisi<br />
<strong>de</strong> 39 comunicacions sobre planificació familiar arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> entre el 1986 i el 2001. 7<br />
Poques històries tracten<br />
el canvi climàtic<br />
Tot i que els experts en màrqueting social han obtingut<br />
alguns èxits esclatants a l’hora d’aprofitar el po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong> les històries, pel que fa a les qüestions ambientals<br />
més urgents la lliçó no s’ha aplicat a<strong>de</strong>quadament.<br />
Un estudi <strong>de</strong> les comunicacions per Internet<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> «G-8 ambiental», les ONG internacionals més<br />
<strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s que tracten el canvi climàtic, revela un<br />
enfocament que encara està massa orientat a les<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la crisi climàtica, les seves conseqüències<br />
nefastes i les propostes normatives actuals per posar-hi<br />
remei. Fan falta amb urgència cri<strong>de</strong>s emocionals que<br />
reflecteixin encertadament la realitat <strong>de</strong> les vi<strong>de</strong>s i les<br />
preocupacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s visitants, així com els<br />
marcs a través <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals reben i avaluen<br />
la informació sobre la crisi. 8<br />
Un estudi recent a càrrec <strong><strong>de</strong>l</strong> Projecte<br />
<strong>de</strong> Yale sobre el Canvi Climàtic i<br />
el <strong>Centre</strong> per a la Comunicació sobre el<br />
Canvi Climàtic <strong>de</strong> la Universitat George<br />
Mason indica que ja ha passat el temps<br />
d’un enfocament basat únicament en els<br />
fets. El 70 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s nord-americans ja creu<br />
que el canvi climàtic és un problema i<br />
el 51 % el veu com un problema greu.<br />
Ara que el públic reconeix la necessitat<br />
d’abordar el canvi climàtic, les ONG han<br />
<strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> marxa per estimular l’acció<br />
i no tan sols convèncer la població <strong>de</strong><br />
l’existència <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic a través<br />
d’una allau <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s. 9<br />
Transcendir els fets i la informació és essencial,<br />
perquè quan es tracta d’adoptar mesures les persones<br />
no se solen regir per criteris racionals. Després <strong>de</strong> la<br />
crisi energètica <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1970, l’investigador<br />
Scott Geller ho va <strong>de</strong>mostrar quan va mostrar als<br />
participants en la seva recerca tres hores <strong>de</strong> diapositives,<br />
lectures i altres materials educatius sobre el<br />
consum energètic resi<strong>de</strong>ncial. Què va aconseguir?<br />
Els participants eren més conscients <strong>de</strong> les qüestions<br />
energètiques i sabien més coses sobre com estalviar<br />
energia a les seves llars, però no van canviar el seu<br />
comportament. 10<br />
154 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> <strong>de</strong> vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social<br />
Per sort, els experts en màrqueting social i els científics<br />
que els transmeten el coneixement cada cop són<br />
més conscients que no n’hi ha prou amb els fets per<br />
si sols. Això ho va expressar a la perfecció l’activista<br />
Bill McKibben quan va explicar al New Yorker la tasca<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> científic <strong>de</strong> la NASA James Hansen: «Crec que<br />
[Hansen] pensava, com jo mateix, que si ensenyéssim<br />
a tothom aquest conjunt <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s tan potents, la gent<br />
faria el que s’ha <strong>de</strong> fer. No cal dir que tots dos vam<br />
pecar d’ingenus.» 11<br />
Avui, McKibben i Hansen són els principals promotors<br />
<strong>de</strong> la campanya narrativa per Internet coneguda<br />
com 350.org, que mira <strong>de</strong> formular la crisi <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
clima com si es tractés <strong>de</strong> la salut d’un sol organisme.<br />
Tal com explica el seu lloc web: «Som com aquell<br />
pacient que va al metge i comprova que té sobrepès,<br />
o que té el colesterol massa alt. El pacient no mor<br />
immediatament, però fins que no canvia els seus<br />
hàbits i torna als nivells segurs, té més risc <strong>de</strong> tenir<br />
un atac <strong>de</strong> cor o un infart.» 12<br />
A partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s d’èxit vistos a l’avinguda<br />
Madison i les telenovel·les mexicanes i <strong>de</strong> les prediccions<br />
<strong>de</strong> Joseph Campbell, cal adoptar amb urgència<br />
campanyes com la <strong>de</strong> 350 per tal <strong>de</strong> veure els canvis<br />
<strong>de</strong> comportament massius que fan falta perquè el<br />
futur sigui sostenible.<br />
la unió <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting social i els<br />
mitjans socials<br />
Durant la major part <strong><strong>de</strong>l</strong>s darrers quaranta anys, el<br />
màrqueting social s’ha distribuït d’una manera uniforme.<br />
Tant si els missatges arribaven a través <strong>de</strong> la<br />
ràdio, com <strong>de</strong> la televisió o la lletra impresa, l’enfocament<br />
dominant fins fa una dècada va ser el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong><br />
difusió d’un emissor cap a molts receptors.<br />
Avui aquest mo<strong><strong>de</strong>l</strong> s’està veient ràpidament superat<br />
per un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> difusió selectiva amb múltiples<br />
emissors i receptors que ha estat possible gràcies a<br />
Internet. En aquest nou <strong>món</strong>, els missatges viatgen<br />
a través <strong>de</strong> les xarxes socials personalitza<strong>de</strong>s. Com<br />
que cada integrant <strong>de</strong> l’audiència toca el missatge,<br />
ell o ella el po<strong>de</strong>n comentar o fins i tot alterar. El<br />
màrqueting social efectiu ja no consisteix tan sols a<br />
crear grans històries, sinó també a <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar grans<br />
converses a partir <strong>de</strong> les quals po<strong>de</strong>n sorgir grans<br />
històries <strong>de</strong> canvi social.<br />
Per entendre la força amb què aquests esforços <strong>de</strong><br />
màrqueting social es podrien moure per aquest nou<br />
paisatge audiovisual, és important entendre primer els<br />
conceptes bàsics <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials d’avui.<br />
Els mitjans socials són una nova varietat d’eines i<br />
contingut web, en què tothom que tingui connexió<br />
a Internet pot publicar text, imatges i ví<strong>de</strong>o fàcilment a<br />
través <strong>de</strong> llocs web com Facebook, Twitter, You-<br />
Tube i Flickr o amb eines com el programari <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
blocs i el podcàsting. Un cop publicats, altres usuaris<br />
po<strong>de</strong>n interactuar amb el contingut comentant-lo,<br />
integrant-lo amb altres continguts, compartint-lo o<br />
classificant-lo. 13<br />
Les eines i els usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials estan<br />
creixent exponencialment, <strong>de</strong> manera que els fòrums<br />
en línia actuals ja no són exclusius <strong><strong>de</strong>l</strong>s usuaris d’Internet<br />
més apassionats. Facebook presumeix <strong>de</strong> tenir<br />
250 milions d’usuaris actius. Un 70 % d’aquests individus<br />
viu fora <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, i el tram <strong>de</strong>mogràfic<br />
<strong>de</strong> Facebook que creix més ràpidament és el <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> 35 anys. 14<br />
Els mitjans socials estan re<strong>de</strong>finint les xarxes socials<br />
bàsiques <strong>de</strong> la població. Un estudi recent <strong>de</strong> Pew<br />
va posar <strong>de</strong> manifest que les xarxes <strong>de</strong> la població<br />
estan més disperses geogràficament, són més mòbils<br />
i són més varia<strong>de</strong>s gràcies a Internet. L’estudi arriba<br />
a dir que els mitjans socials estan canviant l’orientació<br />
tradicional <strong><strong>de</strong>l</strong> comportament humà. 15<br />
Avui dia el contingut <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials està<br />
entre les fonts d’informació més fiables per als nordamericans.<br />
Seixanta milions <strong>de</strong> nord-americans van<br />
dir que la informació compartida per Internet els<br />
havia ajudat a prendre una <strong>de</strong>cisió important, i el 90 %<br />
diu que es fia <strong>de</strong> les recomanacions <strong>de</strong> les seves xarxes<br />
abans que <strong>de</strong> qualsevol altra forma <strong>de</strong> comunicació<br />
(com ara la publicitat). 16<br />
Quines són les oportunitats pròpies d’aquests<br />
mitjans i com potenciaran o disminuiran el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
les històries per crear un canvi social?<br />
En primer lloc, els mitjans socials amplifiquen el<br />
<strong>de</strong>sig <strong><strong>de</strong>l</strong> públic d’històries humanes i també el seu<br />
accés. Així, per exemple, <strong>de</strong>sprés <strong><strong>de</strong>l</strong> terratrèmol <strong>de</strong><br />
Sichuan <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 i les eleccions presi<strong>de</strong>ncials irania-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 155
<strong>de</strong> vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat: el màrqueting social l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
nes <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, Twitter va permetre que milers d’històries<br />
particulars verídiques sortissin <strong>de</strong> països que<br />
abans haurien reprimit o controlat el missatge. En el<br />
passat, el Govern <strong>de</strong> la Xina havia enterrat històries<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sastres naturals, fet que <strong>de</strong>ixava poc espai a la<br />
resposta pública. Després <strong>de</strong> la tragèdia <strong>de</strong> Sichuan,<br />
les històries no filtra<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> patiment van generar<br />
1.500 milions <strong>de</strong> iuans (208 milions <strong>de</strong> dòlars) en<br />
donacions només <strong><strong>de</strong>l</strong>s ciutadans xinesos. 17<br />
De la mateixa manera, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> les eleccions iranianes,<br />
els manifestants <strong>de</strong> Teheran van comptar amb<br />
el suport solidari d’altres manifestants a Washington,<br />
Londres, Islamabad, Sydney, São Paulo i moltes altres<br />
ciutats. Aquests esforços <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting social basat<br />
en les històries van aprofitar els mitjans socials tant<br />
per divulgar espontàniament informació bàsica com<br />
per crear resultats espectaculars que no haurien estat<br />
possibles amb el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> radiodifusió. 18<br />
En segon lloc, els mitjans socials no eliminen la<br />
necessitat <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>ntitats «tribals» tradicionals, sinó<br />
que en creen una necessitat encara més profunda.<br />
L’estudi <strong>de</strong> Pew va <strong>de</strong>mostrar que tota aquesta tecnologia<br />
increïble no ha modificat fonamentalment<br />
la dimensió <strong>de</strong> les xarxes socials. La població encara<br />
sol interactuar en «tribus» petites d’uns 35 «vincles<br />
estrets». No obstant això, aquestes comunitats<br />
uni<strong>de</strong>s ja no estan necessàriament vincula<strong>de</strong>s per la<br />
proximitat geogràfica o els marcadors tradicionals <strong>de</strong><br />
l’estatus social. Per tant, les tribus necessiten nous<br />
conceptes per formar i<strong>de</strong>ntitats i comportaments<br />
que les uneixin. 19<br />
El grup 350.org ha aprofitat tot això per organitzar<br />
una protesta global en l’àmbit <strong>de</strong> les microxarxes<br />
socials. A principis <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 la<br />
seva reeixida campanya <strong>de</strong> màrqueting social havia<br />
aconseguit l’adhesió <strong>de</strong> 1.700 grups a 79 països per<br />
crear accions abans <strong>de</strong> les converses climàtiques <strong>de</strong><br />
Copenhaguen a finals d’any. L’organització no va<br />
proporcionar cap instrucció per dirigir el comportament<br />
d’aquestes xarxes, però sí que va oferir una<br />
mena <strong>de</strong> vincle social i i<strong>de</strong>ntitari que les xarxes van<br />
acceptar amb entusiasme i van utilitzar per promoure<br />
la causa <strong>de</strong> l’organització. 20<br />
En tercer lloc, els mitjans socials po<strong>de</strong>n oferir un<br />
avantatge natural per al màrqueting social davant el<br />
màrqueting <strong><strong>de</strong>l</strong> producte. Com que aquestes xarxes<br />
estan constituï<strong>de</strong>s per comunicacions basa<strong>de</strong>s en<br />
permisos, és difícil que les persones «s’anunciïn» a<br />
les altres sense trencar tabús socials lògics. En canvi,<br />
els grups socials solen acceptar els missatges educatius<br />
i basats en els valors. Per tant, tot i comptar amb<br />
pressupostos més petits, les campanyes <strong>de</strong> màrqueting<br />
social probablement es propagaran més <strong>de</strong> pressa a<br />
través <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials.<br />
ha arribat l’hora<br />
Tornem per un moment a la dècada <strong>de</strong> 1950, un punt<br />
d’inflexió en l’evolució <strong>de</strong> la societat consumista. La<br />
revolució <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting que va ajudar a capgirar tan<br />
ràpidament les normes culturals es pot veure com un<br />
petit miracle, <strong><strong>de</strong>l</strong> qual po<strong>de</strong>m treure conclusions i que<br />
potser po<strong>de</strong>n repetir. És cert que ens hi juguem molt<br />
més i que els obstacles a superar pel que fa al canvi<br />
polític i <strong>de</strong> comportament semblen molt més alts, però<br />
no estem als anys cinquanta, quan la televisió era una<br />
novetat i uns quants agents dominaven el paisatge<br />
audiovisual. Estem al <strong>2010</strong>, un temps en què la connectivitat<br />
creix exponencialment, un temps <strong>de</strong> lliure<br />
circulació <strong>de</strong> la informació i <strong>de</strong> costos <strong>de</strong> distribució<br />
espectacularment baixos. Si combinen les lliçons clau<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting <strong><strong>de</strong>l</strong> passat amb les oportunitats <strong>de</strong> la<br />
revolució actual <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans socials, els experts en<br />
màrqueting social dotats <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la narrativa<br />
tenen la possibilitat <strong>de</strong> crear un altre gran canvi i<br />
empènyer el <strong>món</strong> cap a un futur sostenible.<br />
156 WWW.WorldWatch.org
Alfabetització audiovisual, ciutadania i<br />
sostenibilitat<br />
Una sèrie d’anuncis <strong>de</strong> la marca <strong>de</strong> roba italiana Diesel<br />
mostra joves seductors en postures provocadores que<br />
porten texans, banyadors i altres peces <strong>de</strong> roba mentre<br />
gau<strong>de</strong>ixen <strong><strong>de</strong>l</strong> luxe, la popularitat i l’admiració pels seus<br />
cossos perfectes i la seva imatge atractiva. Per bé que els<br />
anuncis utilitzen temes habituals <strong>de</strong> la cultura popular i<br />
estratègies <strong>de</strong> màrqueting que relacionen la bellesa, la<br />
pertinença i la felicitat amb una línia <strong>de</strong> roba, els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
que hi apareixen no són en cap platja normal i corrent.<br />
A l’aigua hi ha parcialment submergit el Mount Rushmore.<br />
En altres anuncis, els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s es troben en una<br />
selva a París enmig <strong>de</strong> palmeres i llangardaixos que<br />
envolten la torre Eiffel, una parella està ajaguda en un<br />
terrat <strong>de</strong> Manhattan mentre la ciutat <strong>de</strong> Nova York<br />
està <strong><strong>de</strong>l</strong> tot enfonsada dins <strong><strong>de</strong>l</strong> mar, i la Gran Muralla<br />
<strong>de</strong> la Xina està envoltada d’un <strong>de</strong>sert immens i buit.<br />
D’aquesta manera, la campanya <strong>de</strong> Diesel <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007<br />
«Global Warming Ready» (preparats per a l’escalfament<br />
global) va crear escenes <strong>de</strong> felicitat consumista en un<br />
<strong>món</strong> futur que s’ha vist dràsticament alterat per l’increment<br />
<strong>de</strong> les temperatures i <strong><strong>de</strong>l</strong> nivell <strong><strong>de</strong>l</strong> mar. 1<br />
Els missatges comercials que afirmen que el consum<br />
equival a la felicitat malgrat les conseqüències<br />
ambientals negatives <strong>de</strong> la producció industrial illustren<br />
les dificultats i la necessitat d’una alfabetització<br />
audiovisual com a pedra angular en la transició<br />
cap a pràctiques culturals sostenibles. És important<br />
Robin An<strong>de</strong>rsen i Pamela Miller<br />
entendre el llenguatge visual i posar al <strong>de</strong>scobert les<br />
falses promeses implícites en aquests anuncis tan<br />
minuciosament coreografiats.<br />
L’alfabetització en matèria d’informació repta el<br />
públic a ser «lectors» experts <strong><strong>de</strong>l</strong> text audiovisual,<br />
sobretot pel que fa a les imatges visuals. Els consumidors<br />
no solen ser conscients que les imatges són<br />
retoca<strong>de</strong>s per sistema, ni solen parar-se a pensar per<br />
què és tan difícil fer realitat les gratificacions emocionals<br />
en l’àmbit <strong><strong>de</strong>l</strong> consum. Els fotògrafs creen<br />
associacions i significats implícits que són fonamentals<br />
per a les estratègies <strong>de</strong> persuasió. Una imatge d’un<br />
grup d’amics que tots porten roba Diesel o beuen<br />
el mateix refresc confereix un sentiment d’i<strong>de</strong>ntitat<br />
<strong>de</strong> grup i pertinença. Però si aquests missatges<br />
s’exposessin d’una manera més barroera —«posa’t<br />
aquests texans per tenir els amics que vulguis» o «els<br />
que beuen Coke són prims, populars i sempre estan<br />
feliços»— gairebé ningú no se’ls creuria.<br />
Aprendre a mirar amb esperit crític la televisió, les<br />
revistes, les pel·lícules i Internet és essencial en un paisatge<br />
audiovisual <strong>de</strong>scontrolat en què els usuaris cada<br />
any estan exposats a més i més mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />
Cada cop més, aquest paisatge està dominat per<br />
la publicitat, i immunitzar-se contra els seus mèto<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> persuasió és un pas important en el camí cap a les<br />
pràctiques culturals sostenibles. Amb tot, cal una crí-<br />
Robin An<strong>de</strong>rsen és professor <strong>de</strong> comunicació i estudis audiovisuals i director d’estudis <strong>de</strong> postgrau i<br />
Pamela Miller és estudiant <strong>de</strong> postgrau <strong>de</strong> comunicacions públiques a la Universitat <strong>de</strong> Fordham.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 157
Diesel<br />
alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
L’anunci en què apareix el Mount Rushmore en la<br />
campanya <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 <strong>de</strong> Diesel.<br />
tica més profunda <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme per tal <strong>de</strong> construir<br />
una cultura més sostenible, una crítica que vagi fins al<br />
moll <strong>de</strong> l’os <strong><strong>de</strong>l</strong> consum com a pràctica social.<br />
Els anuncis <strong>de</strong> Diesel afirmen que la companyia<br />
i la seva marca estan prepara<strong>de</strong>s per a l’escalfament<br />
global, però no fan cap menció a l’impacte ambiental<br />
<strong>de</strong> la fabricació <strong>de</strong> la roba. Les campanyes publicitàries<br />
intel·ligents po<strong>de</strong>n fer que els consumidors se sentin<br />
enginyosos mitjançant l’associació, però moltes vega<strong>de</strong>s<br />
no els aju<strong>de</strong>n a pensar amb sentit crític sobre si la<br />
companyia que hi ha rere la campanya aplica pràctiques<br />
empresarials sostenibles. Utilitza fonts d’energia alternativa<br />
en la producció o la distribució per reduir la seva<br />
petjada <strong>de</strong> carboni?, paga un sou acceptable als seus<br />
treballadors?, utilitza fibres orgàniques?, quins subproductes<br />
industrials es generen i com es tracten?<br />
Les imatges <strong>de</strong> Diesel parlen <strong>de</strong> la inevitabilitat<br />
d’una crisi global amb resignació, i la seva àmplia difusió<br />
en la cultura popular en lloc <strong>de</strong> narratives sobre la<br />
urgència i la necessitat d’una acció ciutadana reforça les<br />
actituds <strong>de</strong>rrotistes i apàtiques davant l’escalfament global.<br />
Aquesta actitud cultural complementa un context<br />
audiovisual més ampli que ofereix ben poca informació<br />
real sobre les causes i les solucions <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic.<br />
Prenem, per exemple, un programa televisat el<br />
2006 per WTOK-11 a Meridian, Mississipí. Dos<br />
«<strong>de</strong>stacats científics», un meteoròleg i un oceanògraf,<br />
afirmaven que la connexió entre la recent temporada<br />
d’huracans i el canvi climàtic era «pura xerrameca». El<br />
canal no va fer cap esforç per informar els espectadors<br />
que aquest era un ví<strong>de</strong>o reeditat d’un comunicat <strong>de</strong><br />
premsa produït per una empresa <strong>de</strong> relacions públiques,<br />
Medialink Worldwi<strong>de</strong>. Tampoc no es va dir als<br />
espectadors que el client responsable <strong><strong>de</strong>l</strong> ví<strong>de</strong>o —Tech<br />
Central Station Science Roundtable— era administrat<br />
per l’empresa <strong>de</strong> lobby DCI Group, que té entre els<br />
seus clients ExxonMobil, una empresa que ha fet una<br />
contribució consi<strong>de</strong>rable a la Tech Central Science<br />
Foundation per «fer front al canvi climàtic». Poques<br />
persones entre l’audiència <strong>de</strong> WTOK-11 podien<br />
haver reconegut que aquesta «notícia» no contenia<br />
cap argument científic sinó que servia els interessos<br />
polítics i econòmics <strong><strong>de</strong>l</strong>s lobbystes <strong>de</strong> la petroliera que<br />
van escriure-la i finançar-la. 2<br />
James Hansen, <strong>de</strong> la NASA, i<strong>de</strong>ntifica la manca <strong>de</strong><br />
coneixement públic com un <strong><strong>de</strong>l</strong>s principals obstacles<br />
per invertir el canvi climàtic, i apunta a l’abisme entre el<br />
que comprèn la comunitat científica i el que saben<br />
el públic i les autoritats. Segons Hansen, la comprensió<br />
pública sobre l’eficàcia <strong>de</strong> la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong><br />
combustibles fòssils i les emissions <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni<br />
se’n va en orris per culpa <strong><strong>de</strong>l</strong>s «intensos esforços esmerçats<br />
per grups d’interessos particulars que volen impedir<br />
que el públic estigui ben informat». Un estudi <strong>de</strong> la<br />
informació periodística sobre aquesta qüestió va posar<br />
<strong>de</strong> manifest que la pràctica <strong>de</strong> l’equilibri periodístic<br />
serveix per amplificar la veu d’un petit grup d’escèptics<br />
que posa en dubte l’escalfament global, molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
quals, com s’ha revelat, estan directament finançats per<br />
grups d’interessos particulars. 3<br />
fins on ha d’arribar l’esperit crític<br />
<strong>de</strong> l’alfabetització audiovisual?<br />
Tot i que la funció més àmplia <strong>de</strong> l’alfabetització<br />
audiovisual <strong>de</strong> crear «lectors» crítics experts <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
textos audiovisuals és evi<strong>de</strong>nt, amb els anys han sorgit<br />
discrepàncies sobre el grau i els nivells <strong>de</strong> crítica. Hi ha<br />
qui <strong>de</strong>fensa que s’ha d’ampliar l’anàlisi a altres àmbits,<br />
com ara les pràctiques comunicatives empresarials i la<br />
reforma normativa. En contra d’aquest enfocament,<br />
l’any 2000 l’Aliança per a una Amèrica Alfabetitzada<br />
en Matèria Audiovisual (avui rebatejada com a Asso-<br />
158 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat<br />
ciació Nacional per a l’Educació Audiovisual) va afirmar<br />
que no era un «moviment contra els mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació», sinó que el seu objectiu era arribar a una<br />
«manera més il·lustrada d’entendre el nostre entorn<br />
audiovisual». L’entitat, que no estava interessada a<br />
«clavar cops als mitjans <strong>de</strong> comunicació», va generar<br />
controvèrsia quan va acceptar finançament <strong><strong>de</strong>l</strong> conglomerat<br />
audiovisual Time-Warner. Aquest fet va portar<br />
a la formació d’un grup més crític, la Coalició d’Acció<br />
per a l’Educació Audiovisual el 2002, l’objectiu <strong>de</strong> la<br />
qual és ampliar el concepte d’«alfabetització», que se<br />
centra en els missatges, per incorporar-hi l’«educació»,<br />
que inclou els missatges, les estructures i l’activisme a<br />
favor <strong>de</strong> la reforma. L’escriptor Bill Yousman i<strong>de</strong>ntifica<br />
la qüestió bàsica que divi<strong>de</strong>ix la comunitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units a favor <strong>de</strong> l’alfabetització audiovisual: «L’alfabetització<br />
audiovisual té per objectiu crear consumidors<br />
<strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> comunicació més experts o vol educar<br />
ciutadans compromesos?» 4<br />
Les conseqüències d’aquests enfocaments diferents<br />
són consi<strong>de</strong>rables. Segons Yousman, «una cosa és<br />
ensenyar als infants a <strong>de</strong>scodificar un anunci <strong>de</strong> menjar<br />
ràpid, per exemple, per tal que puguin veure com es<br />
construeix artificialment la imatge d’una hamburguesa,<br />
que no s’assembla al producte real que compres al mostrador.<br />
I una altra <strong>de</strong> ben diferent és fomentar la i<strong>de</strong>a<br />
que el menjar ràpid és una indústria global que mou<br />
milers <strong>de</strong> milions <strong>de</strong> dòlars i difon pràctiques industrials<br />
particulars i maneres <strong>de</strong> pensar sobre l’alimentació, el<br />
treball, el medi ambient, etc., arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>.» 5<br />
Els consumidors experts prenen millors <strong>de</strong>cisions a<br />
l’hora <strong>de</strong> comprar, però el potencial <strong>de</strong> l’alfabetització<br />
audiovisual com a pilar <strong>de</strong> la sostenibilitat <strong>de</strong>pendrà<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> fet que la població d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> creï opcions<br />
alternatives i hi doni suport, no pas les que ofereixen<br />
les pràctiques insostenibles <strong>de</strong> l’actual procés global<br />
<strong>de</strong> fabricació. A mesura que es <strong>de</strong>senvolupi l’alfabetització<br />
audiovisual, aquestes qüestions i preocupacions<br />
ocuparan els principals <strong>de</strong>bats sobre els plans d’estudis.<br />
Als Estats Units, l’alfabetització audiovisual s’ofereix<br />
a moltes escoles <strong>de</strong> 50 estats. Arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> està<br />
creixent un moviment dinàmic a favor <strong>de</strong> l’alfabetització<br />
audiovisual, que inclou activistes comunitaris,<br />
professionals <strong>de</strong> base, reformadors <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació i autoritats, a més d’educadors. 6<br />
l’alfabetització audiovisual i les<br />
organitzacions globals<br />
L’alfabetització audiovisual ha passat a ser una peça<br />
important en el pla d’estudis global, amb el suport<br />
i la promoció d’organismes mundials clau (vegeu<br />
la taula 11). Els ensenyants ja no estan sols en unes<br />
quantes escoles o regions. De fet, la <strong>UNESCO</strong> fa<br />
26 anys que treballa per ampliar l’abast <strong>de</strong> l’educació<br />
audiovisual arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, dins <strong><strong>de</strong>l</strong> marc <strong>de</strong><br />
la Declaració <strong>de</strong> Grünwald <strong><strong>de</strong>l</strong> 1982, que va recomanar<br />
als sistemes educatius mundials <strong>de</strong> «promoure<br />
una visió crítica <strong><strong>de</strong>l</strong>s ciutadans <strong><strong>de</strong>l</strong> “fenomen<br />
<strong>de</strong> la comunicació” i la seva participació en els<br />
mitjans <strong>de</strong> comunicació». El 2007, l’Agenda <strong>de</strong> París<br />
va i<strong>de</strong>ntificar els components bàsics <strong>de</strong> l’educació audiovisual,<br />
i aquell mateix any la <strong>UNESCO</strong> va elaborar un<br />
kit d’educació sobre mitjans <strong>de</strong> comunicació. 7<br />
La iniciativa actual <strong>de</strong> la <strong>UNESCO</strong>, «Formació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ensenyants sobre els plans d’estudis <strong>de</strong> comunicació i<br />
informació», promou programes <strong>de</strong> formació docent<br />
als països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. La <strong>UNESCO</strong><br />
també intenta fomentar un entorn global que promogui<br />
uns mitjans <strong>de</strong> comunicació lliures, plurals i<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts com a components bàsics <strong>de</strong> l’educació<br />
audiovisual, que ampliï l’educació a les poblacions<br />
adultes. Molts integrants <strong>de</strong> les organitzacions globals<br />
s’adonen que rebre i crear contingut audiovisual i tenir<br />
ple accés a les noves tecnologies audiovisuals permetrà<br />
als ciutadans <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> gaudir plenament <strong>de</strong> l’article 19<br />
<strong>de</strong> la Declaració Universal <strong><strong>de</strong>l</strong>s Drets Humans sobre la<br />
llibertat d’opinió i expressió. 8<br />
La <strong>UNESCO</strong> s’ha associat amb l’Aliança <strong>de</strong> Civilitzacions<br />
<strong>de</strong> l’ONU, que també i<strong>de</strong>ntifica l’alfabetització<br />
audiovisual com a eina indispensable per a la<br />
ciutadania global. L’alfabetització audiovisual, que<br />
parteix <strong>de</strong> la base que els mitjans <strong>de</strong> comunicació institucionals<br />
són generadors clau que fan circular símbols<br />
dins <strong>de</strong> la vida social i política, ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> ser una<br />
opció <strong>de</strong> la ciutadania global per ser una necessitat per<br />
al <strong>de</strong>senvolupament social i el compromís cívic i<br />
per a les societats sostenibles. En paraules <strong>de</strong> Divina<br />
Frau-Meigs i Jordi Torrent, caps <strong>de</strong> projecte <strong><strong>de</strong>l</strong> Programa<br />
d’Alfabetització Audiovisual <strong>de</strong> l’Aliança, «s’ha<br />
arribat al llindar <strong>de</strong> maduració <strong><strong>de</strong>l</strong> corpus <strong>de</strong> coneixe-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 159
alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Taula 11. Iniciatives per promoure l’alfabetització audiovisual, diversos països<br />
País Programes<br />
argentina el Programa escola i mitjans es va convertir en iniciativa nacional el 2000. consisteix en la distribució<br />
als instituts d’una revista mensual gratuïta amb articles <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> notícies en línia o<br />
impreses.<br />
austràlia l’autoritat <strong>de</strong> comunicacions i mitjans d’austràlia actualment duu a terme un Programa <strong>de</strong><br />
recerca per a l’alfabetització en mitjans digitals que té per objectiu millorar el coneixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans digitals i ajudar a <strong>de</strong>senvolupar l’educació i la protecció <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors.<br />
Àustria el ministeri d’educació, ciència i cultura distribueix una revista trimestral sobre educació audio-<br />
visual a totes les escoles. els recursos per a professors avaluats pel ministeri són accessibles<br />
en línia i es po<strong>de</strong>n fer coman<strong>de</strong>s d’altres materials docents.<br />
canadà el 2006-2007, el ministeri d’educació d’ontario va aprovar una ordre obligatòria en «quatre<br />
branques <strong>de</strong> programa» —lectura, redacció, comunicació oral i alfabetització audiovisual— per<br />
a tots els escolars.<br />
corea <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
sud<br />
Font: vegeu la nota 7.<br />
el pla d’estudis nacional que s’acaba <strong>de</strong> reformar, obligatori per als estudiants <strong>de</strong> 5 a 16 anys, fomenta<br />
les pràctiques d’alfabetització audiovisual en els cursos d’ètica, estudis socials i estudis pràctics.<br />
finlàndia la política <strong><strong>de</strong>l</strong> govern per a 2007-2011 inclou iniciatives específiques per fomentar l’alfabetització<br />
audiovisual, sobretot entre els ciutadans més joves. el Programa normatiu <strong>de</strong> Participació<br />
ciutadana <strong>de</strong>staca el foment <strong>de</strong> les «habilitats <strong>de</strong> la societat <strong>de</strong> la informació» com a catalitzador<br />
<strong>de</strong> la ciutadania.<br />
frança el centre d’enllaç entre l’educació i els mitjans d’Informació <strong><strong>de</strong>l</strong> ministeri d’educació produeix<br />
eines docents, forma professors en el procés d’anàlisi i utilització <strong><strong>de</strong>l</strong>s missatges audiovisuals i<br />
posa en contacte els professors i els estudiants amb professionals <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
durant la setmana anual <strong>de</strong> Premsa i mitjans <strong>de</strong> comunicació.<br />
hong Kong,<br />
Xina<br />
el <strong>de</strong>partament d’educació va aprovar recentment el nou pla d’estudis <strong>de</strong> secundària, en què<br />
es posa èmfasi en la capacitat «per analitzar i valorar críticament la fiabilitat <strong>de</strong> les notícies i la<br />
idoneïtat <strong>de</strong> les maneres <strong>de</strong> donar la notícia per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong> masses».<br />
regne unit en virtut <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> comunicacions <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003, entre les obligacions <strong>de</strong> l’oficina <strong>de</strong> comunicacions<br />
(ofcom) figuren «promoure els interessos <strong><strong>de</strong>l</strong>s ciutadans, en relació amb les qüestions<br />
<strong>de</strong> comunicació, i <strong><strong>de</strong>l</strong>s consumidors, promovent la competència en els mercats corresponents».<br />
rússia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> principis <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000, l’acadèmia russa <strong><strong>de</strong>l</strong> laboratori d’educació ha treballat per incorporar<br />
l’alfabetització audiovisual als plans d’estudis relacionats amb les arts nacionals i la cultura.<br />
suècia el centre Internacional d’Intercanvi d’Informació sobre Infants, Joves i mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
<strong>de</strong> nordicom continua promovent l’alfabetització audiovisual entre els joves, fomentant un<br />
<strong>de</strong>bat públic constructiu i inspirant la recerca i l’elaboració <strong>de</strong> normatives.<br />
turquia els sistemes escolars van introduir programes d’alfabetització audiovisual per primera vegada<br />
al pla d’estudis com a cursos optatius el 2006. els organismes reguladors <strong><strong>de</strong>l</strong> govern han<br />
començat a col·laborar activament amb grups no governamentals i educadors per promoure<br />
l’alfabetització audiovisual.<br />
ment relatiu a l’alfabetització audiovisual, en què els<br />
diferents públics d’interès implicats en l’educació, en<br />
els mitjans <strong>de</strong> comunicació i en la societat civil són<br />
conscients <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous reptes que planteja l’anomenada<br />
societat <strong>de</strong> la informació, i les noves cultures <strong>de</strong> formació<br />
que requereix per al benestar <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus ciutadans,<br />
el <strong>de</strong>senvolupament pacífic <strong>de</strong> les societats civils, la<br />
preservació <strong>de</strong> les cultures autòctones, el creixement<br />
160 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat<br />
<strong>de</strong> les economies sostenibles i l’enriquiment <strong>de</strong> la<br />
diversitat social contemporània». 9<br />
l’educació audiovisual<br />
i la ciutadania global<br />
Un <strong><strong>de</strong>l</strong>s objectius principals <strong>de</strong> l’educació audiovisual<br />
és trobar vies per fomentar la participació activa <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
usuaris <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació a partir <strong>de</strong> la sensibilització<br />
crítica i les habilitats audiovisuals creatives.<br />
La participació ciutadana és especialment <strong>de</strong>cisiva<br />
per abordar qüestions globals i trobar solucions collectives<br />
als problemes ambientals. Costas Criticos, <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Natal, a Sud-àfrica, va escriure sobre<br />
la «ciutadania crítica» que «un ciutadà o una societat<br />
incapaç o no disposat a ser crític estarà en contra <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament i el manteniment d’una societat<br />
civil sana». Avui dia hi ha molts països afectats per la<br />
influència <strong><strong>de</strong>l</strong>s «no<strong>de</strong>s globals <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r i pràctica <strong>de</strong><br />
la informació» que contribueixen enormement a la<br />
marginació <strong>de</strong> les veus regionals. Educar en l’alfabetització<br />
audiovisual afavoreix una ciutadania crítica i<br />
fomenta que les veus marginals produeixin contradiscursos.<br />
Les contranarratives creatives que expressen<br />
la saviesa <strong>de</strong> les pràctiques sostenibles regionals<br />
seran bàsiques per imaginar un futur sostenible. 10<br />
Fackson Banda, <strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Periodisme i<br />
Comunicació <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Rho<strong>de</strong>s, a Sud-àfrica,<br />
<strong>de</strong>fensa una modalitat <strong>de</strong> formació audiovisual que estigui<br />
incorporada dins <strong><strong>de</strong>l</strong> concepte <strong>de</strong> ciutadania. La seva<br />
proposta està arrelada en la teoria postcolonial, en què<br />
l’objectiu principal és recuperar «les veus històriques i<br />
contemporànies perdu<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s marginats, els oprimits<br />
i els dominats, a través <strong>de</strong> la reconstrucció radical <strong>de</strong> la<br />
història i la producció <strong>de</strong> coneixement». Banda apel·la<br />
als ensenyants africans en matèria audiovisual perquè<br />
reformulin el concepte d’estructures audiovisuals per tal<br />
<strong>de</strong> «millorar l’a<strong>de</strong>quació <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
locals a la vida civil, fomentant l’ús informat <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans<br />
<strong>de</strong> comunicació i la participació en aquests mitjans».<br />
Aquesta participació pot ajudar tant amb testimonis <strong>de</strong><br />
la comunitat local com amb la divulgació d’informació<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> sobre les qüestions locals relatives a la<br />
conservació <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient (vegeu el requadre 19<br />
sobre periodisme ambiental a l’Índia). 11<br />
El projecte «Desenvolupament a través <strong>de</strong> la<br />
ràdio», dirigit per PANOS Southern Africa a Zàmbia<br />
i Malaui, té per objectiu «cultivar una ciutadania<br />
compromesa i participativa». Les dones que participen<br />
en el projecte van rebre classes sobre com produir<br />
programes <strong>de</strong> ràdio i treure l’entrellat <strong><strong>de</strong>l</strong> context <strong>de</strong><br />
la producció audiovisual. Els grups feien gravacions<br />
d’àudio sobre temes acordats mútuament i <strong>de</strong>sprés<br />
es coordinaven per dur les seves cintes fins als estudis<br />
centrals <strong>de</strong> les seves respectives ciutats. Els productors<br />
<strong>de</strong> la Corporació Nacional <strong>de</strong> Radiodifusió <strong>de</strong><br />
Zàmbia i la Corporació <strong>de</strong> Radiodifusió <strong>de</strong> Malaui<br />
van gravar les respostes <strong>de</strong> les autoritats urbanes o<br />
els dirigents <strong>de</strong> grups no governamentals pertinents<br />
a les preocupacions <strong>de</strong> les dones. A continuació van<br />
editar les gravacions en un sol programa per a la seva<br />
difusió, a fi <strong>de</strong> promoure el <strong>de</strong>bat i crear un diàleg<br />
enriquidor. 12<br />
Tot i que aquest moviment global continua<br />
creixent, la plena implantació <strong><strong>de</strong>l</strong>s programes d’alfabetització<br />
audiovisual i la inclusió <strong>de</strong> les veus <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ciutadans en el <strong>de</strong>bat públic han <strong>de</strong> superar obstacles<br />
en molts àmbits. Cada dia sorgeixen obstacles a la<br />
plena participació en la societat <strong>de</strong> la informació,<br />
però atesa la convergència <strong><strong>de</strong>l</strong>s nous mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació —entre els quals els telèfons sense<br />
fils, Internet, la radiodifusió per satèl·lit i les tecnologies<br />
digitals <strong>de</strong> tota mena— gairebé tothom<br />
pot crear contingut audiovisual. No obstant això,<br />
només una cinquena part <strong>de</strong> la humanitat té accés<br />
a Internet. 13<br />
Sovint a causa <strong>de</strong> greus problemes econòmics, els<br />
esforços per promoure l’alfabetització audiovisual <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>penen en excés d’entitats empresarials,<br />
com en el cas <strong>de</strong> l’Argentina, on els cursos sobre<br />
alfabetització audiovisual estan patrocinats per Telecom<br />
i Microsoft, però també per Coca-Cola i Adidas.<br />
Aquest finançament podria donar lloc a l’exclusió <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>de</strong>bat crític <strong>de</strong> les pràctiques empresarials, com ara<br />
les moltes pràctiques ambientalment i socialment<br />
insostenibles <strong>de</strong> la Coca-Cola. Les negociacions<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s públics d’interès són bàsiques, com ho són<br />
els organismes reguladors <strong>de</strong> l’audiovisual capaços<br />
d’abordar els problemes ètics i <strong>de</strong> contingut sense<br />
l’ombra <strong>de</strong> la censura. 14<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 161
alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 19. El paper evolutiu <strong><strong>de</strong>l</strong> periodisme ambiental a l’Índia<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la històrica cimera <strong>de</strong> la terra <strong>de</strong> rio<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1992, el periodisme ambiental en països en<br />
via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, com l’Índia, va experimentar<br />
per <strong>de</strong>sgràcia un <strong>de</strong>scens en picat. això<br />
s’explica en part per l’exageració en la cobertura<br />
<strong>de</strong> la cimera i el subsegüent fracàs <strong>de</strong> les principals<br />
potències a l’hora <strong>de</strong> fer realitat les promeses<br />
<strong>de</strong> rio. una altra raó important rau en el fet que,<br />
a mitjan <strong><strong>de</strong>l</strong>s noranta, l’economia <strong>de</strong> l’Índia, gràcies<br />
a les reformes econòmiques, va experimentar<br />
un boom. el sector <strong>de</strong> les publicacions es va multiplicar<br />
i en poc temps també ho va fer el periodisme<br />
televisiu. això va generar una explosió en el<br />
sector periodístic, que es va traduir en centenars<br />
<strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball ben pagat als joves periodistes.<br />
el <strong>de</strong>senvolupament empresarial, en oposició<br />
al <strong>de</strong>senvolupament sostenible, va anar atraient<br />
professionals amb talent.<br />
tot d’una es va consi<strong>de</strong>rar que l’activisme<br />
ambiental era un obstacle important per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
industrial. la classe mitjana, que en<br />
general donava suport a l’activisme ambiental,<br />
semblava que se centrava més a aconseguir<br />
uns bons llocs <strong>de</strong> treball i a construir cases. això<br />
no significa, però, que en aquest perío<strong>de</strong> no hi<br />
hagués treballs periodístics brillants, perquè n’hi<br />
va haver, però van ser pocs i espaiats.<br />
<strong>de</strong>sprés, la natura va començar a contraatacar<br />
amb una fúria extraordinària. el diluvi que va<br />
paralitzar bombai i la gran sequera <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002 van<br />
avisar els indis que s’estaven produint alteracions<br />
en el temps. es van publicar estudis alarmants<br />
sobre l’accelerada fosa glacial a l’himàlaia. això va<br />
coincidir amb una contínua sèrie d’informes <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
grup Intergovernamental d’experts sobre el canvi<br />
climàtic, la difusió <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals es va multiplicar pel<br />
l’alfabetització audiovisual és<br />
l’alfabetització <strong><strong>de</strong>l</strong> nostre temps<br />
A mesura que la implicació s’entengui com una necessitat<br />
global per a la sostenibilitat i la ciutadania, les<br />
col·laboracions entre cultures més enllà <strong>de</strong> les fronteres<br />
seran essencials. Robin Blake, <strong>de</strong> l’Oficina <strong>de</strong> Comu-<br />
fet que presidia l’IPcc el doctor. r. K. Pachauri, un<br />
indi. la pel·lícula d’al gore Una veritat incòmoda<br />
va fomentar la consciència entre els habitants <strong>de</strong><br />
les zones urbanes <strong>de</strong> l’Índia. es va renovar aleshores<br />
l’interès per aquestes qüestions i el medi ambient<br />
es va tornar a situar en un lloc prioritari.<br />
tot i així, la major part <strong>de</strong> periodistes van quedar<br />
bloquejats pels nous reptes que comportava<br />
la informació sobre el canvi climàtic. es van fer<br />
reportatges importants, això sí, però no aprofundien<br />
prou per fer entenedor el tema. l’entorn<br />
havia es<strong>de</strong>vingut una cosa molt més complexa i<br />
els treballs ja no es podien limitar a tocar les selves<br />
i la flora i la fauna. els periodistes havien <strong>de</strong><br />
saber economia, ciència i <strong>de</strong>senvolupament. Vist<br />
en perspectiva, potser la cosa més senzilla era<br />
fer entendre als lectors o als qui miraven algun<br />
reportatge la relació existent entre les emissions<br />
<strong>de</strong> carboni i el canvi climàtic.<br />
Quan es tractava <strong>de</strong> qüestions més difícils<br />
—com la <strong>de</strong> quins sectors <strong>de</strong> la indústria eren els<br />
principals emissors o quines tecnologies podien<br />
influir més i si les empreses se’n servien—, en<br />
general no es veia enlloc la feina <strong><strong>de</strong>l</strong>s periodistes<br />
a l’hora <strong>de</strong> buscar respostes. no hi va haver cap<br />
investigació in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt per part <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació sobre el suposat èxit <strong><strong>de</strong>l</strong> govern i <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> empresarial. ningú no va fer cap verificació<br />
<strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s governamentals sobre els nivells<br />
d’emissions a l’Índia. ni tampoc no es va veure<br />
enlloc una anàlisi seriosa sobre la viabilitat <strong>de</strong> les<br />
energies renovables. no es van presentar al poble<br />
orientacions sobre la manera <strong>de</strong> reduir la petjada<br />
<strong>de</strong> carboni, per exemple.<br />
Però encara no és massa tard. <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
la crucial conferència <strong>de</strong> copenhaguen, serà la<br />
nicacions <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, que regula els mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació d’aquest país, ha i<strong>de</strong>ntificat un marc<br />
<strong>de</strong> recerca per al coneixement compartit que inclou<br />
quatre àmbits clau <strong>de</strong> recerca per a l’alfabetització audiovisual:<br />
social, polític, normatiu i comercial. Un altre<br />
component essencial és la documentació <strong><strong>de</strong>l</strong> rol exercit<br />
162 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> alfabetització audiovisual, ciutadania i sostenibilitat<br />
iniciativa pública, amb l’empenta <strong>de</strong> la pertinent<br />
cobertura <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació, qui porti<br />
la batuta per passar a la pràctica radical en lloc <strong>de</strong><br />
continuar amb la rutina <strong>de</strong> sempre. <strong>de</strong> la mateixa<br />
manera que als eua un govern recalcitrant es<br />
va veure obligat a actuar quan estats com el <strong>de</strong><br />
califòrnia van aprovar la seva pròpia legislació<br />
sobre qüestions climàtiques, la pressió pública<br />
arribarà a uns nivells <strong>de</strong>stacables a mesura que<br />
les catàstrofes naturals vagin colpejant l’Índia. els<br />
pels professionals veterans <strong>de</strong> base, que moltes vega<strong>de</strong>s<br />
han estat la punta <strong>de</strong> llança <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
ciutadans arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. La tasca d’aquests productors<br />
audiovisuals in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts s’està documentant a<br />
la sèrie Waves of Change, que presenta exemples <strong>de</strong><br />
ràdio comunitària a Bolívia, el Salvador, Sud-àfrica i els<br />
Estats Units, i <strong>de</strong> grups que produeixen ví<strong>de</strong>o i televisió<br />
comunitaris a l’Índia, el Brasil i Mèxic. La informació<br />
sobre els esforços <strong>de</strong> base passats i presents per promoure<br />
la sostenibilitat i l’alfabetització audiovisual arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> veïnatge global també estan en línia. 15<br />
David Gauntlett, ensenyant audiovisual al Regne<br />
Unit que treballa amb infants i producció <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>o,<br />
va <strong>de</strong>scobrir que els públics juvenils han interioritzat<br />
els problemes ambientals i les seves solucions en una<br />
«narrativa» unidimensional: el problema l’han creat<br />
individus i l’han <strong>de</strong> solucionar individus. L’anàlisi <strong>de</strong><br />
Gauntlett revela una gamma cada cop més petita <strong>de</strong><br />
contingut ambiental acceptable i una important «narrativa<br />
absent» dins la cobertura televisiva. El que no tracta<br />
és com s’han <strong>de</strong> tenir en compte les forces polítiques i<br />
econòmiques i els casos <strong>de</strong> les indústries contaminants<br />
que es regeixen per les normatives governamentals i<br />
legals. D’altra banda, com hauria <strong>de</strong> corregir la societat<br />
les pràctiques institucionals com el sistema <strong>de</strong> transport<br />
basat en el cotxe a partir d’un marc individual <strong><strong>de</strong>l</strong> problema/solució<br />
quan no es disposa d’alternatives com<br />
ara un transport públic assequible i eficient? 16<br />
Posar en dubte els supòsits ambientals que es<br />
basen en les històries <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació tan<br />
Requadre 19. continuació<br />
periodistes po<strong>de</strong>n exercir un paper constructiu<br />
canalitzant la seva irritació i el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> canvi si<br />
investiguen la manera d’abordar el problema i<br />
proposen solucions. amb una pressió política<br />
ina<strong>de</strong>quada sobre les qüestions ambientals, els<br />
periodistes hauran <strong>de</strong> fer <strong>de</strong> capdavanters i alhora<br />
<strong>de</strong> custodis públics.<br />
Raj Chengappa<br />
Editor en cap, India Today<br />
sols és un punt <strong>de</strong> partida per a Gauntlett, que passa<br />
<strong>de</strong> la crítica negativa a les solucions imaginatives en<br />
positiu. El projecte més gran és superar la «paràlisi<br />
passiva», una conseqüència <strong>de</strong> la cultura <strong>de</strong> «posar-se<br />
còmo<strong>de</strong> i escoltar». Gauntlett, que creu que el paradigma<br />
<strong>de</strong> l’alfabetització audiovisual ha d’incloure<br />
una transformació fonamental <strong>de</strong> la participació en<br />
els mitjans <strong>de</strong> comunicació, anima els estudiants a<br />
crear alternatives en lloc <strong>de</strong> «seure mentre veuen com<br />
empitjora el <strong>món</strong>». O, com diu l’ensenyant audiovisual<br />
DeeDee Halleck: «No miris la TV. Fes-la.» 17<br />
Aquests ensenyants imaginen la transformació <strong>de</strong><br />
la relació amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació com una<br />
nova «cultura <strong>de</strong> la creació i l’elaboració», una cultura<br />
que exigeix una perspectiva expansiva capaç d’imaginar<br />
propostes positives per a un futur millor. Connectant-se<br />
amb el <strong>món</strong> i buscant solucions als seus problemes, la<br />
població revela la seva presència en el <strong>món</strong>. La promoció<br />
<strong>de</strong> contranarratives que afrontin problemes com el<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic <strong>de</strong> maneres imaginatives és un potent<br />
antídot contra els acords cínics que sovint encarnen els<br />
mitjans <strong>de</strong> comunicació, com ara la campanya publicitària<br />
<strong>de</strong> Diesel. Els mitjans <strong>de</strong> comunicació són el<br />
mitjà amb què la població es comunica i comparteix el<br />
coneixement i la creativitat amb el públic global. Incrementar<br />
l’accés als mitjans <strong>de</strong> comunicació, aprendre a<br />
utilitzar-los i crear estructures públiques i legals que<br />
els <strong>de</strong>mocratitzin permetrà a la població d’afrontar els<br />
reptes d’arribar a cultures sostenibles que es basin en<br />
prioritats humanes i ambientals.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 163
Música: l’educació i l’entreteniment<br />
al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
Tradicionalment la societat ha valorat la música per la<br />
seva bellesa artística i la seva expressió primària <strong>de</strong> vida<br />
i esperit, i avui dia se’n continua gaudint. Els cants <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
ocells van inspirar Mozart i altres grans compositors<br />
clàssics per recrear l’elegància <strong><strong>de</strong>l</strong>s sons <strong>de</strong> la natura,<br />
mentre que la música folk, transmesa <strong>de</strong> generació en<br />
generació, ha estat una gran influència per a moltes<br />
altres formes d’expressió historiada, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la música<br />
country i el gospel fins al blues i el jazz. 1<br />
Juntament amb els seus aspectes emocionals i<br />
creatius, la música ha exercit una funció <strong>de</strong>cisiva a<br />
l’hora <strong>de</strong> fomentar la participació social. Històricament,<br />
el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la música <strong>de</strong> comunicar i crear<br />
connexions ha ajudat a unir les persones al voltant<br />
d’una i<strong>de</strong>ntitat o un propòsit comuns. A la Unió<br />
Soviètica, les cançons populars tradicionals kazakhs<br />
que celebren el naixement, la mort i altres etapes<br />
<strong>de</strong> la vida es van adaptar en les òperes i la literatura<br />
mo<strong>de</strong>rnes per donar suport als i<strong>de</strong>als obrers, la sobirania<br />
i el nacionalisme. Als Estats Untis, el Sindicat <strong>de</strong><br />
Treballadors <strong><strong>de</strong>l</strong> Tabac va adoptar l’himne tradicional<br />
«I’ll Overcome Someday» a la dècada <strong>de</strong> 1940 com<br />
la cançó <strong><strong>de</strong>l</strong> treball col·lectiu «We Will Overcome», i<br />
a la dècada <strong>de</strong> 1960 es va adaptar com el clàssic <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
drets civils «We Shall Overcome». 2<br />
La música es continua utilitzant com una manera<br />
<strong>de</strong> connectar els valors, el patrimoni i les preferències<br />
culturals <strong>de</strong> la població per tal <strong>de</strong> fomentar el canvi<br />
Amy Han<br />
conductual. Així, per exemple, les cançons <strong>de</strong> Marvin<br />
Gaye <strong>de</strong> l’àlbum <strong><strong>de</strong>l</strong> 1971 «What’s Going On» —que<br />
van catalogar la guerra <strong><strong>de</strong>l</strong> Vietnam, la contaminació i<br />
les penúries econòmiques— avui es revisen a la llum<br />
<strong>de</strong> la recessió actual, el canvi climàtic i el <strong>de</strong>teriorament<br />
ambiental. L’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, l’administradora<br />
<strong>de</strong> l’Agència <strong>de</strong> Protecció Ambiental <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units, Lisa Jackson, va recórrer a les cançons <strong>de</strong><br />
Gaye «Inner City Blues» i «Mercy, Mercy Me (the<br />
Ecology)» en un discurs per anunciar la iniciativa<br />
Greening the Block, l’objectiu <strong>de</strong> la qual és capacitar<br />
les comunitats <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units vulnerables al canvi<br />
climàtic i <strong>de</strong>safavori<strong>de</strong>s econòmicament. 3<br />
En l’era actual <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació digitals,<br />
cada cop hi ha més oportunitats per recordar, compartir<br />
i utilitzar música per a la mobilització. La tecnologia no<br />
tan sols ha preservat la música per a futures generacions,<br />
sinó que n’ha facilitat l’accés, i això ha permès a artistes<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> penjar el seu treball a Internet, als fans<br />
<strong>de</strong> compartir arxius i lletres, i a les comunitats virtuals <strong>de</strong><br />
reunir-se per mitjà <strong>de</strong> les xarxes socials com Facebook i<br />
Twitter. Tot i que la música s’ha transformat, barrejat,<br />
diversificat i globalitzat al llarg <strong><strong>de</strong>l</strong>s segles, continua<br />
sent una força po<strong>de</strong>rosa dins la societat, i pot tenir un<br />
paper <strong>de</strong>stacat per estimular la sostenibilitat a través <strong>de</strong><br />
l’educació i <strong>de</strong> l’entreteniment (vegeu els requadres<br />
20 i 21 sobre funcions semblants exerci<strong>de</strong>s per altres<br />
artistes i pel·lícules). 4<br />
Amy Han és ajudant <strong>de</strong> projecte <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong> al Worldwatch Institute.<br />
164 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
la música com a educació<br />
Des <strong>de</strong> la seva concepció, les persones estan envolta<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> música. Els fetus dins <strong>de</strong> l’úter són bressolats<br />
al ritme <strong><strong>de</strong>l</strong>s batecs <strong><strong>de</strong>l</strong> cor <strong>de</strong> la mare, i els infants<br />
són introduïts a la música a través <strong>de</strong> les cançons i la<br />
dansa. La música i el ritme afavoreixen el <strong>de</strong>senvolupament<br />
intel·lectual, tal com assenyalen els estudis<br />
sobre el valor <strong>de</strong> la música en el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong><br />
les habilitats cognitives, i també aju<strong>de</strong>n els individus a<br />
<strong>de</strong>senvolupar un sentit <strong>de</strong> l’organització, la consciència<br />
d’un mateix i la confiança en un mateix. Aquesta<br />
Requadre 20. Llums, càmera, consciència ecològica<br />
el cinema és un po<strong>de</strong>rós mitjà visual i auditiu<br />
que ajuda les persones a comprendre el <strong>món</strong> i la<br />
funció que hi exerceixen. en la seva forma més<br />
directa, un documental pot crear consciència<br />
sobre una qüestió i generar <strong>de</strong>bat públic. en els<br />
últims anys ha ressorgit el documental com a<br />
gènere i n’hem vist molts que presenten temes<br />
relacionats amb la sostenibilitat. en tenim exemples<br />
en La marxa <strong><strong>de</strong>l</strong>s pingüins (2005), Una veritat<br />
incòmoda (2006), L’hora 11 (2007), L’or blau<br />
(2008) i Home (2009).<br />
Home és un treball que il·lustra l’impacte <strong>de</strong> la<br />
humanitat sobre el planeta per mitjà <strong>de</strong> seqüències<br />
en format documental. es va estrenar el 5 <strong>de</strong><br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, dia mundial <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient, i<br />
al cap <strong>de</strong> cinc setmanes ja l’havien vist 200 milions<br />
<strong>de</strong> persones en més <strong>de</strong> 120 països i s’havia<br />
doblat o subtitulat a 33 llengües. tot i aquest èxit<br />
i el d’altres documentals ecològics, els documentals<br />
solen atraure un públic ja interessat pel tema,<br />
<strong>de</strong> manera que tenen unes possibilitats <strong>de</strong> transformació<br />
limita<strong>de</strong>s.<br />
les pel·lícules <strong>de</strong> ficció, que per a molts són<br />
més fàcils <strong>de</strong> seguir, se situen en una posició<br />
molt més favorable per al foment <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi cultural<br />
cap a la sostenibilitat. <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>scriuen<br />
punyents escenaris <strong><strong>de</strong>l</strong> futur, com en el cas <strong>de</strong><br />
WALL-E (2008) i El dia <strong>de</strong> <strong>de</strong>mà (2004), i donen<br />
veu a la lluita a què s’enfronten diverses comunitats,<br />
com en el cas d’Erin Brockovich (2000). són<br />
obres que, com que no es plantegen obertament<br />
com a pedagògiques o polítiques, po<strong>de</strong>n atraure<br />
més públic en el vessant humà, ja que personifiquen<br />
unes qüestions que es perceben com<br />
a ecològiques i abstractes en l’àmbit mundial.<br />
encara que les pel·lícules no moguin a l’actuació,<br />
com solen fer els documentals, tenen el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
normalitzar unes opcions <strong>de</strong> vida sostenibles a<br />
través <strong><strong>de</strong>l</strong> que fan els personatges a la pantalla i<br />
<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s també <strong><strong>de</strong>l</strong> que fan les celebritats fora<br />
d’aquesta.<br />
si bé és cert que hi ha hagut alguns documentals<br />
<strong>de</strong>stacats sobre la qüestió <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
que han ultrapassat el seu sector <strong>de</strong> públic i s’han<br />
difós arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —és el cas d’Una veritat incòmoda,<br />
que ha sumat en el procés 50 milions bruts<br />
<strong>de</strong> dòlars—, la major part <strong>de</strong> directors amb consciència<br />
ecològica haurà d’utilitzar mitjans creatius<br />
per garantir una àmplia distribució <strong>de</strong> les seves<br />
pel·lícules. Home no hauria arribat mai al públic<br />
que la va veure en cas que li hagués fet falta obtenir<br />
beneficis; el grup PPr li havia proporcionat<br />
una generosa subvenció per aconseguir una bona<br />
distribució, <strong>de</strong> manera que la pel·lícula es pot<br />
veure gratuïtament a www.youtube.com/homeproject.<br />
altres directors utilitzen mitjans innovadors,<br />
com el <strong><strong>de</strong>l</strong> finançament col·lectiu, en què moltes<br />
persones inverteixen petites quantitats per pagar<br />
la producció i la distribució d’una pel·lícula. això<br />
va ser el que va permetre que The Age of Stupid<br />
(2009) mantingués el control creatiu sobre la pellícula<br />
i la distribució i que es pogués estrenar en<br />
més <strong>de</strong> 60 països.<br />
tant el cinema <strong>de</strong> ficció com el <strong>de</strong> no ficció<br />
po<strong>de</strong>n exercir una funció important a l’hora<br />
d’atraure l’atenció sobre les qüestions ambientals<br />
i crear un espai per als valors <strong>de</strong> la sostenibilitat. si<br />
la població ha <strong>de</strong> confluir per resoldre la crisi <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat també ha <strong>de</strong> fer i d’exigir pel·lícules<br />
que no tan sols creïn diàleg públic, sinó que també<br />
exemplifiquin i projectin estils <strong>de</strong> vida sostenible.<br />
—Yann Arthus-Bertrand<br />
Director <strong>de</strong> home<br />
font: vegeu la nota 4.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 165
música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
la i<strong>de</strong>a dominant en la societat occi<strong>de</strong>ntal és la<br />
<strong>de</strong> la separació: la separació entre la ment i la<br />
matèria, la ciència i l’espiritualitat, l’art i la vida<br />
quotidiana. <strong><strong>de</strong>l</strong> renaixement ençà, els artistes<br />
han treballat com a persones individuals, als seus<br />
estudis, separats <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus companys artesans<br />
i <strong>de</strong> les dones. han practicat l’art com a mitjà<br />
d’autoexpressió. el seu art ha produït bàsicament<br />
articles <strong>de</strong> luxe i d’estatus. d’aquesta manera,<br />
l’art s’ha anat <strong>de</strong>sconnectant <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> natural, <strong>de</strong><br />
les comunitats vives i <strong>de</strong> la mateixa vida. durant<br />
segles, només han practicat l’art els qui han tingut<br />
un talent especial, tan sols l’han pogut adquirir<br />
els qui han disposat d’una gran riquesa i s’ha<br />
pogut veure bàsicament en esglésies, museus i<br />
galeries.<br />
avui, però, hi ha gent amb sensibilitat ecològica<br />
i social que qüestiona la pràctica exclusiva <strong>de</strong><br />
l’art. Joseph beuys, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s fundadors <strong><strong>de</strong>l</strong> Partit<br />
Verd alemany va dir: «tothom és artista», i va<br />
començar el procés <strong>de</strong> reclamar l’art <strong>de</strong> les galeries<br />
i <strong><strong>de</strong>l</strong>s museus. es va <strong>de</strong>dicar a connectar<br />
<strong>de</strong> nou l’art amb l’ecologia, la política i la vida <strong>de</strong><br />
cada dia. d’altra banda, l’historiador <strong>de</strong> l’art a. K.<br />
coomaraswamy, <strong>de</strong> sri lanka, afirmava: «l’artista<br />
no és un home d’un tipus especial, sinó<br />
que cada home és un tipus d’artista especial».<br />
Quan els artistes <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> banda el seu ego i el<br />
seu <strong>de</strong>sig d’aconseguir l’estatus <strong>de</strong> celebritat i <strong>de</strong><br />
fama personal, l’art es converteix en una cosa que<br />
no té cap mena <strong>de</strong> límit.<br />
l’art és una força per a la transformació i<br />
la realització personals. Quan un ceramista<br />
transforma un tros <strong>de</strong> fang en una obra d’una<br />
gran bellesa, aquell fang transforma el ceramista<br />
en artista i artesà <strong>de</strong> la seva comunitat. aquest<br />
po<strong>de</strong>r transformador <strong>de</strong> l’art ens dóna la i<strong>de</strong>a<br />
<strong>de</strong> pertànyer a un lloc i ens obre les portes cap a<br />
l’optimisme i l’esperança. malauradament, avui<br />
tant els experts com els activistes parlen d’una<br />
panoràmica profundament pessimista. un llibre<br />
i un altre ens van explicant que hem ultrapassat<br />
el punt d’inflexió i hem arribat al camí sense<br />
retorn. els artistes es compten entre les poques<br />
Requadre 21. L’art pel bé <strong>de</strong> la Terra<br />
persones que sembren les llavors <strong>de</strong> l’esperança i<br />
atorguen po<strong>de</strong>r als qui no en tenen.<br />
Per <strong>de</strong>scomptat que ningú no ha <strong>de</strong> dubtar <strong>de</strong><br />
la gravetat <strong>de</strong> la crisi climàtica. el nostre estil <strong>de</strong><br />
vida actual, tan <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> combustibles<br />
fòssils, avui penja al caire <strong>de</strong> l’abisme. si<br />
fem un pas més, hi caurem. els artistes, però, van<br />
més enllà <strong>de</strong> la por, més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> profund pessimisme.<br />
el seu treball s’arrela en l’amor a la vida.<br />
el potencial <strong>de</strong> creixement i progrés en l’esfera <strong>de</strong><br />
les arts i l’artesania és immens, i tot això pot progressar<br />
perjudicant ben poc el planeta terra.<br />
Per assolir el repte d’aquesta crisi ambiental<br />
com a social i espiritual hem <strong>de</strong> passar <strong>de</strong> consumidors<br />
a artistes. tal com precisava fa molts<br />
anys l’arquitecte, dissenyador tèxtil i artista<br />
britànic William morris, les arts i l’artesania ens<br />
abran<strong>de</strong>n la imaginació, ens estimulen la creativitat<br />
i ens proporcionen una sensació <strong>de</strong> plenitud.<br />
la poesia, la pintura, la ceràmica, la música,<br />
la meditació, la jardineria, l’escultura i moltes<br />
altres formes d’art i d’artesania po<strong>de</strong>n produir<br />
uns objectes bonics per a l’ús, uns objectes<br />
que no exigeixen la utilització <strong>de</strong> combustibles<br />
fòssils.<br />
la crisi <strong><strong>de</strong>l</strong> clima i l’empitjorament <strong>de</strong> la<br />
situació econòmica ens ofereixen l’oportunitat<br />
<strong>de</strong> canviar <strong>de</strong> direcció i passar <strong><strong>de</strong>l</strong> voluminós al<br />
subtil, <strong><strong>de</strong>l</strong> glamour a la gràcia, <strong>de</strong> l’hedonisme a<br />
la sanació, <strong>de</strong> la conquesta <strong>de</strong> la terra a la conservació<br />
<strong>de</strong> la natura, <strong>de</strong> les quantitats <strong>de</strong> possessions<br />
a la qualitat <strong>de</strong> vida. això ens portarà a<br />
la transformació: <strong>de</strong> mers consumidors <strong>de</strong> béns<br />
i serveis a genuïns creadors d’arts i d’objectes.<br />
en l’estat actual <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> i sota la influència d’un<br />
consumisme insostenible, els éssers humans<br />
que<strong>de</strong>n reduïts a la condició <strong>de</strong> receptors passius<br />
d’objectes fets en sèrie. això ha <strong>de</strong> canviar.<br />
hem d’avançar cap a una situació en què els<br />
éssers humans participem activament en el procés<br />
<strong>de</strong> la vida i en l’elaboració d’objectes bonics,<br />
útils i duradors.<br />
—Satish Kumar, resurgence<br />
font: vegeu la nota 4.<br />
166 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
contribució educativa s’ha tingut tant en compte<br />
que la música es consi<strong>de</strong>ra un llenguatge, i fins i tot<br />
hi ha qui creu que té un gran efecte sobre el caràcter<br />
moral <strong>de</strong> la persona. 5<br />
Cada cop més, la música infantil no tan sols<br />
conté temes civils com l’amistat i el compartir, sinó<br />
també missatges educatius sobre el medi ambient<br />
i la sostenibilitat. Durant 15 anys, el Ministeri <strong>de</strong><br />
Medi Ambient <strong><strong>de</strong>l</strong> Japó ha finançat el programa <strong>de</strong><br />
televisió Ecogain<strong>de</strong>r, sobre un grup <strong>de</strong> superherois<br />
ambientals que serveixen com a mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> conducta<br />
per als infants <strong>de</strong> tot el país i que han reforçat aquest<br />
missatge amb una cançó enganxosa. A l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Nord, el famós músic Raffi ha entretingut els joves<br />
durant dèca<strong>de</strong>s amb cançons sobre el medi ambient<br />
i el respecte envers el <strong>món</strong> natural. Raffi consi<strong>de</strong>ra<br />
la seva música una crida a l’acció i repta els Beluga<br />
grads, o les persones que van créixer escoltant les seves<br />
cançons, com ara «Baby Beluga», a la dècada <strong>de</strong> 1970<br />
i 1980, a adoptar la sostenibilitat en les seves vi<strong>de</strong>s i a<br />
transmetre aquestes ensenyances als seus fills. 6<br />
L’atractiu i la rellevància <strong>de</strong> la música com a recurs<br />
per a l’educació ambiental no es limita al jovent.<br />
Irthlingz, un grup educatiu basat en l’art, utilitza la<br />
música per parlar a infants i adults sobre qüestions<br />
que afecten el planeta. El 2007, els estudiants van<br />
fer la representació <strong>de</strong> l’obra musical <strong>de</strong> l’entitat<br />
«Penguins on Thin Ice», que inclou cançons sobre<br />
qüestions energètiques i climàtiques, davant d’un<br />
públic ple <strong>de</strong> lí<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> la societat civil a la Comissió<br />
<strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Desenvolupament Sostenible<br />
a Nova York. 7<br />
A Moçambic, les tradicions musicals i teatrals<br />
són una part essencial <strong><strong>de</strong>l</strong>s esforços més grans per<br />
fer front als problemes <strong><strong>de</strong>l</strong> sanejament rural, les<br />
malalties d’origen hídric i la salut ambiental. El grup<br />
Massukos fa una gira pel país i combina els ritmes<br />
tradicionals amb lletres mo<strong>de</strong>rnes per ensenyar a la<br />
població com s’ha <strong>de</strong> rentar les mans i mantenir una<br />
bona higiene, i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s toquen davant <strong>de</strong> pobles<br />
sencers que escolten els seus missatges. El grup sol<br />
estar acompanyat <strong>de</strong> projectes pràctics que promouen<br />
el sanejament <strong>de</strong> poblacions, l’agricultura sostenible i<br />
la reforestació, i el govern ha creat fòrums relacionats<br />
per ensenyar nocions d’higiene i malalties relaciona-<br />
<strong>de</strong>s amb l’entorn. Massukos ha signat un contracte<br />
amb una discogràfica britànica i el lí<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> grup,<br />
Feliciano dos Santos, ha guanyat el prestigiós premi<br />
ambiental Goldman. El grup està ampliant el seu<br />
públic i els seus missatges musicals gràcies als concerts<br />
internacionals. 8<br />
festivals, activisme i entreteniment<br />
La música també s’està utilitzant per educar els<br />
públics a través <strong>de</strong> mitjans menys explícits. A la<br />
dècada <strong>de</strong> 1980, a mesura que la cultura <strong>de</strong> la música<br />
popular prosseguia la seva difusió mundial, els músics<br />
van començar a cridar l’atenció cap a les causes<br />
humanitàries organitzant grans espectacles amb molta<br />
publicitat. El 1985, el cantant irlandès Bob Geldof i el<br />
cantant escocès Midge Ure van organitzar Live Aid,<br />
el primer superconcert mundial que es va celebrar en<br />
dues ciutats alhora, que es va emetre en directe per<br />
a més <strong>de</strong> 400 milions d’espectadors en 60 països.<br />
Aquell mateix any «We Are the World», escrita per les<br />
icones pop Michael Jackson i Lionel Richie, va reunir<br />
45 artistes d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> al voltant <strong>de</strong> la lluita<br />
mundial contra la fam per ajudar a crear l’organització<br />
benèfica USA for Africa (United Support of Artists).<br />
Es calcula que a mitjan 2009 s’havien venut uns 20<br />
milions <strong>de</strong> còpies <strong>de</strong> la cançó, que havien generat més<br />
<strong>de</strong> 63 milions <strong>de</strong> dòlars per a l’ajuda humanitària. 9<br />
Més recentment, Internet ha permès que aquests<br />
espectacles tinguin un abast internacional més gran.<br />
El 2007, el concert espectacle Live Earth, que van<br />
posar en marxa el productor Kevin Wall i l’exvicepresi<strong>de</strong>nt<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units Al Gore, es va emetre<br />
durant 24 hores per tots els continents. Entre els<br />
artistes que hi van participar figuren Madonna, The<br />
Police i Snoop Dogg. Des d’aleshores, Live Earth<br />
s’ha convertit en una «campanya multianual per<br />
empènyer particulars, empreses i governs a actuar<br />
per solucionar la crisi climàtica». L’espectacle s’està<br />
associant amb altres grups <strong>de</strong> protecció <strong><strong>de</strong>l</strong> clima,<br />
com ara la campanya Together, que ofereix consells<br />
pràctics i productes <strong>de</strong> consum en línia per ajudar la<br />
població a reduir la seva petjada ecològica. 10<br />
Alguns artistes han transcendit l’escena musical<br />
i s’han convertit en activistes famosos. El cantant<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 167
música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
d’U2, Bono, conegut pels seus esforços per eradicar<br />
la pobresa mundial, és cofundador <strong>de</strong> diversos moviments<br />
organitzats i s’ha implicat en amplis <strong>de</strong>bats<br />
amb lí<strong>de</strong>rs públics i privats, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’expresi<strong>de</strong>nt Bill<br />
Clinton fins al papa Joan Pau II. Bono també és el<br />
portaveu <strong>de</strong> la campanya ONE, fundada el 2004 per<br />
reunir ajuda internacional per combatre la pobresa<br />
extrema i les malalties evitables. 11<br />
Els concerts han anat guanyant importància com<br />
a oportunitats per als músics i els promotors <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>mostrar el seu compromís amb l’ecologia. Les<br />
grans gires, en concret, són es<strong>de</strong>veniments que po<strong>de</strong>n<br />
consumir molts recursos i emetre alts nivells <strong>de</strong> gasos<br />
hivernacle. Segons una estimació, la petjada <strong>de</strong> carboni<br />
generada pels 44 concerts internacionals que<br />
U2 va oferir l’any 2009 equival als residus produïts<br />
per 6.500 britànics en tot un any o «al carboni que<br />
generarien els quatre integrants <strong><strong>de</strong>l</strong> grup si recorreguessin<br />
els 34.125 milions <strong>de</strong> milles que separen la<br />
Terra <strong>de</strong> Mart en un avió <strong>de</strong> passatgers». 12<br />
Per minimitzar la seva petjada <strong>de</strong> carboni, molts<br />
llocs on se celebren concerts utilitzen energia renovable,<br />
com ara energia solar o biodièsel, per acollir<br />
els seus espectacles, o bé compren compensacions<br />
<strong>de</strong> les emissions <strong>de</strong> carboni certifica<strong>de</strong>s per entitats<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts per garantir que el saldo <strong>de</strong> carboni<br />
<strong>de</strong> les activitats és neutre. El Festival <strong>de</strong> Roskil<strong>de</strong>,<br />
que s’anuncia com el festival <strong>de</strong> cultura i música més<br />
gran <strong><strong>de</strong>l</strong> nord d’Europa, va crear la campanya Green<br />
Footsteps, que el 2009 va aconseguir que tot el festival<br />
utilitzés únicament energia eòlica i canviés el 90 %<br />
<strong>de</strong> l’equip d’il·luminació per LED <strong>de</strong> baixa energia.<br />
El Festival <strong>de</strong> Glastonbury fomenta la utilització <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
transport públic i la plantació <strong>de</strong> bardisses (més <strong>de</strong><br />
10.000 <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2000), alhora que incorpora la<br />
utilització <strong>de</strong> l’energia solar als seus festivals. També<br />
preveu la utilització <strong>de</strong> tractors capaços <strong>de</strong> funcionar<br />
exclusivament amb biodièsel. Tots els passos es fan<br />
per reduir les seves emissions <strong>de</strong> carboni. 13<br />
La reducció <strong><strong>de</strong>l</strong>s residus és un altre tret bàsic entre<br />
els promotors que estan animant els fans a reduir la<br />
seva petjada. D’acord amb la seva consigna «Love<br />
the Farm, Leave No Trace» (Estima la granja, no<br />
<strong>de</strong>ixis petjada), el Festival <strong>de</strong> Glastonbury <strong>de</strong>mana<br />
als assistents que portin menys objectes que al final<br />
anirien a parar a les escombraries i ha substituït les<br />
bosses <strong>de</strong> plàstic per bosses 100 % cotó, ha exigit a<br />
les para<strong>de</strong>tes que reparteixin coberts <strong>de</strong> fusta i gots i<br />
plats compostables, i el 2008 va reciclar més <strong>de</strong> 863<br />
tones <strong>de</strong> residus. Els llocs d’actuació més petits han<br />
adoptat mesures ecològiques semblants. El festival<br />
anual <strong>de</strong> la música i les arts <strong>de</strong> Seattle, Bumbershoot,<br />
prohibeix als venedors d’utilitzar espuma <strong>de</strong> poliestirè<br />
i també reutilitza els rètols <strong>de</strong> l’any anterior. El<br />
«Red, White, Blue and Green Campsite Challenge»<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> High Sierra Music Festival ha convertit el principi<br />
«Leave No Trace» (No <strong>de</strong>ixis cap petjada) en<br />
un concurs que premia els participants que tenen<br />
menys impacte. 14<br />
El Festival <strong>de</strong> Música d’Ojai, al comtat <strong>de</strong> Ventura,<br />
Califòrnia, anima els aficionats a la música<br />
clàssica a col·laborar en la preservació <strong>de</strong> la bellesa<br />
natural <strong>de</strong> la zona amb un aparcament gratuït per a<br />
bicicletes per al transport alternatiu, estacions d’aigua<br />
per reomplir els envasos reutilitzables i estacions <strong>de</strong><br />
reciclatge per ajudar a classificar les escombraries. La<br />
Dave Matthews Band <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, a través <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
seu programa «So Much to Save», anima els fans a<br />
prendre mesures per reduir la seva petjada ecològica<br />
tant si van als concerts com si es que<strong>de</strong>n fora, com<br />
ara reciclar o dur a terme auditories sobre eficiència<br />
energètica a canvi <strong>de</strong> baixar-se gratis la música per<br />
Internet. Durant els primers dos mesos <strong>de</strong> la campanya<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, els participants van reciclar unes 19<br />
tones <strong>de</strong> residus, amb la qual cosa van <strong>de</strong>ixar d’abocar<br />
84 metres cúbics <strong>de</strong> residus. 15<br />
Els músics conserven la tradició <strong>de</strong> transmetre<br />
missatges importants a través <strong>de</strong> les seves lletres.<br />
La cançó <strong>de</strong> Joni Mitchell <strong><strong>de</strong>l</strong> 1970 «Big Yellow<br />
Taxi», que lamenta la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
natural en un «paradís <strong><strong>de</strong>l</strong> paviment», ha estat<br />
versionada per diversos artistes, entre els quals Bob<br />
Dylan i, més recentment, el grup Counting Crows.<br />
La cançó <strong>de</strong> Tracy Chapman <strong><strong>de</strong>l</strong> 1995 «Rape of<br />
the World», que observa com la Mare Terra «has<br />
been clear-cut, she has been dumped on, she has<br />
been poisoned and beaten up» (ha estat talada,<br />
s’hi ha abocat <strong>de</strong> tot, s’ha enverinat i s’ha maltractat),<br />
és un altre exemple d’artista que posa el seu<br />
talent creatiu al servei <strong>de</strong> la sensibilització sobre<br />
168 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> música: l’educació i l’entreteniment al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
la <strong>de</strong>vastació ambiental. Alguns músics <strong>de</strong>staquen<br />
específicament la importància <strong>de</strong> l’activisme: a les<br />
seves cançons «Up to Us» i «We Must Act Now»,<br />
el grup californià <strong>de</strong> «rock ecològic» The Depavers<br />
anima aquells que els escoltin a <strong>de</strong>fensar les seves<br />
creences. 16<br />
Hi ha artistes que estan especialment interessats a<br />
predicar amb l’exemple. La música <strong>de</strong> blues Bonnie<br />
Raitt va promocionar el seu àlbum «Silver Lining»<br />
amb el Green Highway Festival i «una associació ecològica<br />
que promou el combustible biodièsel, el medi<br />
ambient i l’aplicació <strong>de</strong> solucions energètiques alternatives<br />
als espectacles». Al costat d’altres artistes, Raitt<br />
va fundar Musicians United for Safe Energy (Músics<br />
Units per l’Energia Segura), constituït <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
l’acci<strong>de</strong>nt nuclear <strong>de</strong> Three Mile Island el març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1979; el grup va organitzar aquell mateix any els<br />
concerts «No Nukes» al Madison Square Gar<strong>de</strong>n <strong>de</strong><br />
Nova York. La seva gira actual permet als assistents<br />
als concerts amb passis VIP escollir una causa per<br />
donar-hi suport: l’energia, la protecció ambiental i<br />
els drets humans, entre d’altres. 17<br />
El cantant <strong>de</strong> country Willie Nelson també va<br />
expressar el seu estat d’ànim i la seva esperança<br />
d’una solució pacífica component una cançó protesta<br />
(«Peaceful Solution») contra la injustícia social <strong>de</strong> la<br />
qual altres artistes po<strong>de</strong>n fer versions. A part <strong>de</strong> la seva<br />
música, Nelson encapçala Farm Aid, una organització<br />
<strong>de</strong>dicada a aturar la pèrdua <strong>de</strong> granges familiars als<br />
Estats Units i que <strong>de</strong>fensa un canvi en l’actual política<br />
alimentària i agrícola <strong><strong>de</strong>l</strong> país. Willie Nelson fins i<br />
tot ha promocionat la seva versió <strong><strong>de</strong>l</strong> biodièsel, Bio<br />
Willie, per ajudar a reduir la <strong>de</strong>pendència <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli<br />
exterior. 18<br />
conclusió: fomentar la<br />
participació a través <strong>de</strong><br />
l’educació i l’entreteniment<br />
Més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong>s esforços individuals <strong><strong>de</strong>l</strong>s artistes, hi ha<br />
persones que treballen per implicar constructivament<br />
la comunitat musical i artística a favor <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi sostenible.<br />
Organitzacions com Tipping Point estan celebrant<br />
taules rodones, converses i <strong>de</strong>bats entre artistes<br />
creatius per incrementar la seva implicació en la complexa<br />
qüestió <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi climàtic per ajudar a catalitzar<br />
els canvis socials en el pensament i la conducta. 19<br />
Judith Marcuse Projects, una empresa sense ànim<br />
<strong>de</strong> lucre, utilitza l’espectacle «EARTH=home» per<br />
donar veu als joves, crear vincles entre diferents<br />
sectors <strong>de</strong> la societat i arribar a una comunitat més<br />
àmplia a través <strong>de</strong> «sessions <strong>de</strong> preguntes i respostes<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’espectacle, presentacions, tallers,<br />
actes comunitaris, recursos per Internet i activitats<br />
comunicatives» sobre el medi ambient. A més, el<br />
seu <strong>Centre</strong> Internacional d’Art per al Canvi Social<br />
és una col·laboració amb la Universitat Simon Fraser<br />
<strong>de</strong> Vancouver, a la Colúmbia Britànica, per «acollir<br />
programes d’aprenentatge i diàleg, actes en xarxa i<br />
projectes <strong>de</strong> recerca pensats per alimentar la creixent<br />
comunitat global <strong>de</strong> les arts per al canvi social i<br />
donar-hi suport». 20<br />
Tot i que la música pot ser una eina <strong>de</strong> mobilització<br />
potent, el seu po<strong>de</strong>r resi<strong>de</strong>ix en les persones<br />
que creen, promouen i utilitzen un moviment actiu i<br />
carregat <strong>de</strong> sentit a favor <strong>de</strong> la sostenibilitat. Tal com<br />
ha observat el fundador <strong>de</strong> la campanya Together,<br />
Steve Howard, «quan s’acaba la música, tots hem <strong>de</strong><br />
començar a actuar». 21<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 169
l llarg <strong>de</strong> la història, els moviments<br />
socials han tingut un paper important<br />
a l’hora d’estimular ràpids perío<strong>de</strong>s<br />
d’evolució cultural, en què grans<br />
grups <strong>de</strong> població van adoptar nous<br />
conjunts d’i<strong>de</strong>es, valors, polítiques o normes que es<br />
van acabar integrant fermament en una cultura. Des<br />
<strong>de</strong> l’abolició <strong>de</strong> l’esclavatge i la garantia <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets<br />
civils per a tothom fins a la concessió <strong><strong>de</strong>l</strong> sufragi a<br />
les dones i l’alliberament d’estats d’una manera no<br />
violenta <strong><strong>de</strong>l</strong>s règims colonials, els moviments socials<br />
han modificat <strong>de</strong> dalt a baix els camins socials en un<br />
tancar i obrir d’ulls.<br />
Per tal que les societats sostenibles arrelin ràpidament<br />
en les pròximes dèca<strong>de</strong>s, s’haurà d’aprofitar<br />
completament el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments socials. De<br />
fet, ja han sorgit moviments ambientals i socials<br />
interrelacionats arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que, en les circumstàncies<br />
idònies, podrien arribar a ser la força necessària<br />
per accelerar aquest canvi cultural. Amb tot, serà<br />
important trobar vies per formular el moviment <strong>de</strong><br />
la sostenibilitat per tal que no tan sols sigui possible,<br />
sinó també atractiu. D’aquesta manera s’incrementarà<br />
la probabilitat que els canvis es difonguin més enllà<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s precursors i <strong>de</strong>spertin grans poblacions. 1<br />
A<br />
Aquesta secció analitza alguns casos que ja s’estan<br />
produint. John <strong>de</strong> Graaf, <strong><strong>de</strong>l</strong> moviment Take Back<br />
Your Time (Recupera el teu temps), parla d’una<br />
manera <strong>de</strong> «vendre» la sostenibilitat que podria<br />
atraure moltes persones: treballar menys hores. Molts<br />
El po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
moviments socials<br />
treballadors estan treballant més hores encara que<br />
l’increment <strong>de</strong> la productivitat permetria fer jorna<strong>de</strong>s<br />
més reduï<strong>de</strong>s i vacances més llargues. Recuperar el<br />
temps ajudaria a reduir l’estrès, donaria lloc a estils<br />
<strong>de</strong> vida més sans, distribuiria millor el treball i fins i<br />
tot ajudaria a millorar el medi ambient. Aquest darrer<br />
efecte no tan sols serà fruit <strong>de</strong> la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
gràcies a la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos sobrants, sinó<br />
també a la població que té prou temps lliure per optar<br />
per l’elecció més gratificant i sovint més sostenible:<br />
cuinar a casa amb els amics en lloc d’anar a les ca<strong>de</strong>nes<br />
<strong>de</strong> menjar ràpid, per exemple, prendre <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong><br />
consum més pru<strong>de</strong>nts, o fins i tot agafar mitjans<br />
<strong>de</strong> transport més lents però més actius i relaxants.<br />
Íntimament relacionat amb Take Back Your Time<br />
trobem el moviment per a la simplicitat voluntària, tal<br />
com en parlen Cecile Andrews, coeditora <strong>de</strong> Less is<br />
More, i Wanda Urbanska, productora i presentadora<br />
<strong>de</strong> Simple Living with Wanda Urbanska. Aquest<br />
moviment anima la població a simplificar les seves<br />
vi<strong>de</strong>s i a centrar-se en el benestar interior en lloc <strong>de</strong> la<br />
riquesa material. Pot empènyer les persones a <strong>de</strong>ixar<br />
enrere el somni consumista i a reconstruir els seus<br />
lligams personals, a passar més temps amb la família<br />
i fent activitats <strong>de</strong> lleure i a trobar més espai en les<br />
seves vi<strong>de</strong>s per ser ciutadans compromesos. A través<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s esforços educatius, l’explicació d’altres casos i<br />
l’organització comunitària, es po<strong>de</strong>n re<strong>de</strong>scobrir i<br />
difondre els beneficis <strong><strong>de</strong>l</strong> sentit comú perdut <strong>de</strong> la<br />
vida senzilla, tot transformant no tan sols els estils<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 171
el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments socials l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
<strong>de</strong> vida personals, sinó també les prioritats socials<br />
més generals.<br />
Un tercer moviment que podria ajudar a modificar<br />
les normes, les tradicions i els valors culturals<br />
més generals és el <strong>de</strong>senvolupament força recent <strong>de</strong><br />
les ecoviles. L’educador <strong>de</strong> la sostenibilitat Jonathan<br />
Dawson, <strong>de</strong> l’ecovila Findhorn, ens explica la funció<br />
fascinant que les ecoviles exerceixen arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>.<br />
Aquests vivers <strong>de</strong> sostenibilitat estan reinventant el<br />
que és natural i divulguen aquestes i<strong>de</strong>es a la societat,<br />
no tan sols donant forma a aquestes noves normes,<br />
sinó a través <strong>de</strong> formació i cursos sobre la vida a les<br />
ecoviles, la permacultura i l’economia local. També<br />
s’estan divulgant i<strong>de</strong>es semblants a través <strong>de</strong> les comunitats<br />
<strong>de</strong> cohabitatge, els pobles en transició i fins i tot<br />
complexos comercials ecològics com Docksi<strong>de</strong> Green,<br />
al Canadà, i Hammarby Sjöstad, a Suècia. 2<br />
Dos requadres d’aquesta secció parlen d’altres<br />
iniciatives fascinants. Un resumeix un nou moviment<br />
polític anomenat décroissance (<strong>de</strong>creixement), que és<br />
una iniciativa important per recordar a la població<br />
que el creixement no tan sols pot ser perjudicial, sinó<br />
que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s un <strong>de</strong>scens sostenible és en la pràctica<br />
òptim. El requadre sobre el moviment <strong>de</strong> l’ecogastronomia<br />
parla <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r suculent d’organitzar la<br />
població a través <strong>de</strong> les papil·les gustatives. En totes les<br />
cultures i tots els perío<strong>de</strong>s, l’alimentació ha exercit una<br />
funció important a l’hora d’ajudar a <strong>de</strong>finir les realitats<br />
<strong>de</strong> la població. Implicar els productors d’aliments i els<br />
consumidors per reivindicar cuines sanes, saboroses<br />
i sostenibles pot ser una estratègia intel·ligent per<br />
canviar els sistemes alimentaris i, a través d’aquests,<br />
els sistemes socials i econòmics més generals.<br />
Aquests són uns quants <strong>de</strong> les <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> moviments<br />
socials que s’haurien pogut analitzar. Només<br />
la nostra imaginació limita com po<strong>de</strong>m presentar la<br />
sostenibilitat <strong>de</strong> maneres que inspirin la població a<br />
apagar els seus televisors i unir-se a aquest moviment.<br />
Només aleshores, quan milions <strong>de</strong> persones s’uneixin<br />
per fer front als sistemes polítics i econòmics i<br />
treballin per canviar les percepcions <strong>de</strong> què hauríem<br />
<strong>de</strong> veure com a coses «naturals» i què no, podrem<br />
transformar les nostres cultures en alguna cosa que<br />
resisteixi el pas <strong><strong>de</strong>l</strong> temps.<br />
Erik Assadourian<br />
172 WWW.WorldWatch.org
La reducció <strong>de</strong> la jornada laboral<br />
com a via cap a la sostenibilitat<br />
De grans mals en po<strong>de</strong>n sortir grans béns, i això<br />
també val per a la recessió que penja sobre el <strong>món</strong><br />
industrial. Contràriament a les expectatives generalitza<strong>de</strong>s,<br />
en alguns països —sobretot als Estats<br />
Units— les estadístiques sanitàries estan millorant.<br />
Christopher Ruhm, <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Carolina<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Nord, indica que es produeix un <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la<br />
mortalitat <strong><strong>de</strong>l</strong> 0,5 % per cada increment <strong>de</strong> l’1 % en<br />
l’atur als Estats Units. Com és possible? Molts <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
nous <strong>de</strong>socupats pateixen un estrès agut i hi ha més<br />
suïcidis, però altres estan utilitzant el temps lliure per<br />
millorar els altres aspectes <strong>de</strong> les seves vi<strong>de</strong>s: aprendre<br />
a estalviar, trobar temps per fer exercici, establir més<br />
llaços afectius amb la família i els amics. 1<br />
Una conseqüència més important <strong>de</strong> la crisi és la<br />
reducció en la jornada laboral <strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> nordamericans<br />
per primera vegada en dèca<strong>de</strong>s. Algunes<br />
empreses i alguns organismes públics han optat per<br />
retallar l’horari laboral amb setmanes més curtes o<br />
permisos en lloc d’acomiadar treballadors per manca<br />
<strong>de</strong> feina. Amb més temps i menys diners, les persones<br />
fumen i beuen menys, mengen menys en restaurants i<br />
per tant ingereixen menys calories i van més amb bici<br />
o caminant. Mentre les ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cotxes han caigut<br />
en picat, les <strong>de</strong> bicicletes estan en alça. Com que els<br />
nord-americans van menys amb cotxe, moren menys<br />
en acci<strong>de</strong>nts: les <strong>de</strong>funcions per acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> trànsit<br />
John <strong>de</strong> Graaf<br />
als Estats Units es van reduir un 10 % <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 al<br />
2008. La contaminació atmosfèrica <strong>de</strong>rivada <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
cotxes i les fàbriques (que produeixen menys) també<br />
s’ha reduït, amb la qual cosa hi ha menys <strong>de</strong>funcions,<br />
sobretot entre els infants. 2<br />
Pel que fa al temps, els treballadors po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>scobrir<br />
que passar més temps amb la família, tenir més<br />
bona salut i altres beneficis que reporta tenir més<br />
temps lliure compensen les pèrdues d’ingressos. Això<br />
hauria d’estimular més iniciatives per intercanviar productivitat<br />
per temps en lloc <strong>de</strong> més po<strong>de</strong>r adquisitiu.<br />
Però aquest intercanvi també l’hem <strong>de</strong> fer per una<br />
altra raó: preservar la biosfera per a les generacions<br />
futures.<br />
la necessitat <strong>de</strong> limitar el consum<br />
Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Global Footprint Network indiquen<br />
que si la població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
assolís tot d’una els estils <strong>de</strong> vida nord-americans, el<br />
<strong>món</strong> necessitaria quatre planetes més per proveir els<br />
recursos per fabricar els productes i absorbir els residus.<br />
De fet, i això que la meitat <strong>de</strong> la població viu en<br />
la pobresa, la capacitat <strong>de</strong> càrrega <strong>de</strong> la Terra ja s’està<br />
excedint en un 40 %. 3<br />
Segons alguns ambientalistes, el <strong>món</strong> pot tenir el<br />
seu pastís (producció ampliada) i menjar-se’l simple-<br />
John <strong>de</strong> Graaf és director <strong>de</strong> documentals, coautor d’Affluenza: The All-Consuming Epi<strong>de</strong>mic i director<br />
executiu <strong>de</strong> Take Back Your Time.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 173
la reducció <strong>de</strong> la jornada laboral com a via cap a la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
ment millorant les tecnologies i invertint en energia<br />
neta. Massa sovint, però, les millores tecnològiques,<br />
com ara una major eficiència <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles, el<br />
que fan és incrementar el consum d’un producte: les<br />
persones agafen més el cotxe, per exemple. Tal com<br />
diu Gus Speth, ex<strong>de</strong>gà <strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Silvicultura<br />
<strong>de</strong> Yale: «L’eficiència ecològica <strong>de</strong> l’economia millora<br />
a través <strong>de</strong> la “<strong>de</strong>smaterialització”, l’increment <strong>de</strong><br />
productivitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos i la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong>s residus<br />
abocats per unitat <strong>de</strong> producció. No obstant això,<br />
l’eficiència ecològica no millora prou <strong>de</strong> pressa per<br />
evitar que augmentin els impactes.» 4<br />
Speth explica amb tot <strong>de</strong>tall el cost <strong>de</strong> les tendències<br />
actuals pel que fa als recursos, la contaminació<br />
i l’equitat: la <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> les selves pluvials i les<br />
pesqueries, l’esgotament <strong><strong>de</strong>l</strong>s combustibles fòssils,<br />
l’augment <strong>de</strong> la fam, l’ampliació <strong>de</strong> l’abisme entre els<br />
rics i els pobres. Malgrat la fe <strong>de</strong> moltes persones en<br />
cotxes «extraordinaris» i els grans avenços tècnics, la<br />
càrrega <strong>de</strong> la prova està clarament <strong><strong>de</strong>l</strong> costat d’aquells<br />
que pensen que l’economia i les activitats humanes<br />
po<strong>de</strong>n continuar creixent exponencialment sense<br />
conseqüències ambientals cada cop més greus. 5<br />
Els països industrials no po<strong>de</strong>n negar els drets <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament a una major prosperitat<br />
econòmica mentre altres continuen consumint<br />
als nivells actuals. Això equivaldria a <strong>de</strong>manar-los que<br />
se sacrifiquin per tal que la resta <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> es pugui<br />
continuar afartant.<br />
Po<strong>de</strong>m trobar una resposta?<br />
La situació actual no pot continuar, però la població<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s països industrials és reticent a reduir el seu<br />
«nivell <strong>de</strong> vida». Po<strong>de</strong>m sortir d’aquest carreró sense<br />
sortida? Sí: els països rics <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta han <strong>de</strong> començar<br />
immediatament a intercanviar els avenços en<br />
productivitat laboral per temps lliure en lloc <strong>de</strong> més<br />
po<strong>de</strong>r adquisitiu.<br />
I la població ha d’entendre que això no serà un<br />
sacrifici, sinó que comportarà millores substancials en<br />
la qualitat <strong>de</strong> vida.<br />
Existeix una llei econòmica simple que es podria<br />
anomenar «imperatiu <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement». El progrés<br />
tècnic sistemàticament fa possible que es produeixin<br />
més productes per hora treballada. Per exemple, la<br />
productivitat laboral per hora als països rics ha augmentat<br />
més <strong><strong>de</strong>l</strong> doble <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 1970. És ben senzill:<br />
si es manté tothom ocupat el mateix nombre d’hores<br />
mentre augmenta la productivitat, cal produir i consumir<br />
més. És improbable que el progrés científic i<br />
els increments en la productivitat laboral s’acabin<br />
aturant. Així, doncs, per tal <strong>de</strong> limitar el consum fins<br />
als nivells actuals (o més baixos), caldrà o bé acomiadar<br />
una part <strong><strong>de</strong>l</strong>s treballadors o bé reduir les jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals <strong>de</strong> tothom. 6<br />
Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 1970, els Estats Units han optat per<br />
mantenir estable la jornada laboral; <strong>de</strong> fet, hi ha<br />
da<strong>de</strong>s que indiquen que les jorna<strong>de</strong>s laborals s’han<br />
incrementat durant els darrers 40 anys. En canvi,<br />
la majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s altres països industrials, sobretot a<br />
Europa, han retallat les setmanes laborals, han ampliat<br />
les vacances i han aplicat altres estratègies per reduir<br />
la jornada laboral, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s significativament. Avui<br />
dia, l’americà mitjà es passa a la feina entre 200 i 300<br />
hores més que un europeu mitjà. Els europeus han<br />
triat més bé. 7<br />
els beneficis d’una<br />
jornada més curta<br />
La reducció <strong>de</strong> la jornada laboral proporciona més<br />
temps per relacionar-se amb els amics i la família,<br />
fer exercici i menjar sa, participar en la vida civil i<br />
col·lectiva, <strong>de</strong>dicar-se a les aficions i el foment <strong>de</strong><br />
la cultura, saber valorar el <strong>món</strong> natural, <strong>de</strong>dicar-se<br />
al creixement emocional i espiritual, adoptar hàbits<br />
<strong>de</strong> consum conscient i tenir cura <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient.<br />
L’impacte positiu <strong>de</strong> tenir més temps lliure es pot<br />
comprovar si es comparen els ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> qualitat <strong>de</strong><br />
vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s països europeus i els Estats Units.<br />
Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 1980, per exemple, els Estats Units<br />
han caigut <strong>de</strong> l’onzè lloc en esperança <strong>de</strong> vida fins<br />
al cinquantè. Els europeus occi<strong>de</strong>ntals avui viuen<br />
més que els nord-americans. De mitjana —per bé<br />
que aquesta dada varia d’un país a un altre— també<br />
presenten poc més <strong><strong>de</strong>l</strong> 50 % menys <strong>de</strong> probabilitats<br />
<strong>de</strong> tenir malalties cròniques com ara afeccions cardíaques,<br />
hipertensió i diabetis <strong>de</strong> tipus 2 <strong>de</strong>sprés<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s 50 anys d’edat. Avui els Estats Units estan per<br />
174 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la reducció <strong>de</strong> la jornada laboral com a via cap a la sostenibilitat<br />
darrere <strong>de</strong> l’Europa occi<strong>de</strong>ntal en<br />
gairebé tots els marcadors sanitaris,<br />
malgrat que la <strong>de</strong>spesa per càpita en<br />
atenció sanitària és aproximadament<br />
el doble. A més, els nord-americans,<br />
amb les seves vi<strong>de</strong>s plenes d’estrès<br />
i presses, gairebé tenen el doble<br />
<strong>de</strong> probabilitats <strong>de</strong> patir d’ansietat,<br />
<strong>de</strong>pressió i altres anomalies <strong>de</strong> salut<br />
mental. 8<br />
La felicitat també se’n ressent.<br />
Tot i que els Estats Units ocupen un<br />
respectable onzè lloc en la classificació<br />
mundial pel que fa a satisfacció<br />
vital, un estudi recent va revelar que<br />
els quatre països més feliços <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
—Dinamarca, els Països Baixos, Finlàndia<br />
i Suècia— es caracteritzaven<br />
per donar molta importància a l’equilibri entre la vida<br />
privada i la vida laboral. 9<br />
Els beneficis ambientals d’una jornada laboral<br />
reduïda són múltiples i inclouen:<br />
Menys necessitat <strong>de</strong> productes <strong>de</strong> compra habitual.<br />
El menjar ràpid, per exemple, és en part una<br />
resposta a un estil <strong>de</strong> vida en què sempre es té pressa.<br />
Els aliments i altres productes altament envasats i<br />
processats, com els productes d’un sol ús, també<br />
atrauen aquelles persones que senten que no tenen<br />
temps per fer-ho tot.<br />
Més temps per reutilitzar i reciclar. Per separar els<br />
residus en paper, plàstic, metalls, orgànics o rebuig cal<br />
temps. Les persones moltes vega<strong>de</strong>s se salten aquest<br />
pas si tenen pressa o no donen l’abast.<br />
Temps per adoptar altres actituds vitals, com ara<br />
estendre la roba en lloc <strong>de</strong> fer servir una assecadora.<br />
Quan tenim poc temps, la «comoditat» sol passar<br />
per davant.<br />
Temps per optar per formes <strong>de</strong> transport més lentes<br />
i que consumeixen menys energia, com ara caminar,<br />
anar amb bicicleta o agafar el transport públic en<br />
lloc <strong><strong>de</strong>l</strong> cotxe, o agafar trens en lloc d’avions.<br />
Temps per adoptar <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> consum amb més<br />
calma, com ara triar productes certificats com els <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
comerç just, els aliments biològics o la fusta que es<br />
recull amb criteris ambientals sostenibles.<br />
Avorriment a la feina: ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> muntatge d’una fàbrica<br />
d’ampolles a Seattle.<br />
A més, les reduccions en la jornada laboral es tradueixen<br />
ràpidament en reduccions en l’ús d’energia,<br />
les petja<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carboni i la contaminació (com ja s’ha<br />
vist en l’actual recessió). Un estudi dut a terme pel<br />
<strong>Centre</strong> <strong>de</strong> Recerca Econòmica i Política, un <strong>de</strong>stacat<br />
grup d’especialistes <strong>de</strong> Washington, va arribar a la<br />
conclusió que si els nord-americans reduïssin la seva<br />
jornada laboral fins als nivells europeus, reduirien<br />
automàticament els seus impactes energètics/<strong>de</strong><br />
carboni gairebé en un 20-30 %. 10<br />
Pel medi ambient sense<br />
parar-hi esment<br />
Finalment, en moltes persones la consciència ambiental<br />
es veu potenciada pel contacte amb el <strong>món</strong> natural,<br />
sobretot en la infància. Des <strong>de</strong> John Muir fins a Aldo<br />
Leopold, passant per Rachel Carson i David Brower,<br />
<strong>de</strong>stacats ambientalistes han escrit sobre l’impacte que<br />
les seves experiències en paratges naturals han tingut<br />
sobre el seu compromís amb la Terra. L’amor per la<br />
naturalesa sol reduir el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> coses materials. Conscient<br />
d’aquest fet, Muir va ser un <strong><strong>de</strong>l</strong>s primers a fer una<br />
crida a favor d’una llei que obligués a fer vacances; la va<br />
anomenar «llei <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>scans». El 1876, en el centenari<br />
<strong>de</strong> la Declaració <strong>de</strong> la In<strong>de</strong>pendència, Muir va advocar<br />
a favor <strong>de</strong> la «llibertat <strong><strong>de</strong>l</strong> centenari», que permetria a<br />
tothom, rics o pobres, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> la seva raça<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 175<br />
Col·lecció fotogràfica <strong><strong>de</strong>l</strong>s arxius municipals <strong>de</strong> Seattle
la reducció <strong>de</strong> la jornada laboral com a via cap a la sostenibilitat l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
o el seu origen, tenir temps per estar en contacte amb la<br />
naturalesa. «Treballem massa i <strong>de</strong>scansem massa poc»,<br />
va <strong>de</strong>clarar Muir. «L’educació obligatòria és bona, però<br />
l’esbarjo obligatori és millor.» 11<br />
Tots els europeus gau<strong>de</strong>ixen almenys <strong>de</strong> quatre<br />
setmanes <strong>de</strong> vacances paga<strong>de</strong>s per llei, com també els<br />
ciutadans <strong>de</strong> molts països africans i llatinoamericans.<br />
Els Estats Units, però, encara no disposen <strong>de</strong> cap<br />
llei que estableixi un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> vacances, i la meitat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s treballadors actualment només té una setmana o<br />
menys <strong>de</strong> vacances per any. Per tant, avui els infants<br />
només tenen la meitat <strong>de</strong> probabilitats <strong>de</strong> passar el<br />
temps no organitzat a l’aire lliure que el 1970, i els<br />
visitants <strong><strong>de</strong>l</strong> parc nacional <strong>de</strong> Yosemite —que té una<br />
extensió <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 300.000 hectàrees— s’hi passen<br />
<strong>de</strong> mitjana menys <strong>de</strong> cinc hores. El visiten com uns<br />
esperitats i fan fotos <strong><strong>de</strong>l</strong>s penya-segats <strong>de</strong> granit i <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
salts d’aigua a corre-cuita, mirant-se els rellotges i<br />
responent al mòbil. No hi ha temps per apreciar els<br />
ritmes <strong>de</strong> la Terra ni per sentir una connexió amb<br />
altres espècies, no hi ha un sentiment <strong>de</strong> pèrdua<br />
quan s’extingeixen, no hi ha un moment <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans<br />
per parar-se a pensar en el <strong>món</strong> meravellós que ara<br />
està amenaçat per la insaciable <strong>de</strong>manda material <strong>de</strong><br />
la humanitat. 12<br />
canviar coses materials per temps<br />
Què podria fer la gent per començar a canviar els<br />
guanys en productivitat per temps en lloc <strong>de</strong> coses<br />
materials? L’organització Take Back Your Time<br />
(Recupera el teu temps) ha analitzat les possibilitats<br />
d’aquest intercanvi durant els darrers vuit anys,<br />
animada per avenços com ara la llei d’adaptació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
horaris laborals als Països Baixos i la setmana laboral<br />
<strong>de</strong> 35 hores a França. 13<br />
La jornada laboral holan<strong>de</strong>sa és <strong>de</strong> les més curtes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>, i els Països Baixos presenten el percentatge<br />
més elevat <strong>de</strong> treballadors a temps parcial. En part,<br />
aquesta és una resposta directa a les iniciatives polítiques.<br />
La legislació <strong>de</strong> la Unió Europea requereix la<br />
paritat <strong>de</strong> remuneració i prestacions per als treballadors<br />
a temps parcial que fan la mateixa feina que els<br />
<strong>de</strong> jornada completa. A més, als Països Baixos la llei<br />
que regula les hores <strong>de</strong> treball, el <strong>de</strong>scans setmanal i<br />
les vacances paga<strong>de</strong>s i la llei d’adaptació <strong><strong>de</strong>l</strong>s horaris<br />
laborals anima els pares a compartir 1,5 llocs <strong>de</strong><br />
treball, cadascun <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals treballa tres quartes parts<br />
d’una jornada, i exigeix als empresaris que permetin<br />
als treballadors <strong>de</strong> reduir les seves jorna<strong>de</strong>s mantenint<br />
la mateixa remuneració per hora i prorratejant<br />
les prestacions. Tot i que el dret l’utilitzen sobretot<br />
les parelles que tenen fills, s’hi po<strong>de</strong>n acollir tots els<br />
treballadors. Els que opten per aquesta opció solen<br />
formar part <strong><strong>de</strong>l</strong>s trams impositius més baixos i, per<br />
tant, encara es redueix més la penalització econòmica<br />
<strong>de</strong> treballar menys. 14<br />
En altres països europeus, les noves lleis tenen en<br />
compte coses com ara els anys sabàtics, la introducció<br />
progressiva <strong>de</strong> la jubilació i els dies garantits <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans,<br />
alhora que restringeixen dràsticament les llargues<br />
jorna<strong>de</strong>s laborals i les hores extraordinàries. Els<br />
europeus farien bé <strong>de</strong> no fer cas a les cri<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s lí<strong>de</strong>rs<br />
empresarials d’abandonar les restriccions sobre la jornada<br />
laboral i seguir el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> angloamericà, ja que la<br />
seva jornada laboral més curta els ha permès tenir una<br />
major qualitat <strong>de</strong> vida que als Estats Units.<br />
Als Estats Units i altres països amb llargues jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals, el canvi ha <strong>de</strong> començar amb una<br />
avaluació serena <strong><strong>de</strong>l</strong>s costos <strong><strong>de</strong>l</strong>s estils <strong>de</strong> vida que es<br />
regeixen per una elevada producció i alts nivells <strong>de</strong><br />
consum, el que alguns anomenen ara affluenza (joc<br />
<strong>de</strong> paraules entre affluence, abundància, i influenza,<br />
grip). En aquest sentit, els nord-americans tenen més<br />
camp per córrer i potser tenen la millor oportunitat<br />
per aconseguir un progrés ràpid. Els Estats Units són<br />
l’únic país industrial, a part <strong>de</strong> molts altres, que no<br />
disposa <strong>de</strong> lleis que garanteixin drets a tenir temps<br />
com ara la baixa remunerada per maternitat o paternitat,<br />
les baixes per malaltia o les vacances paga<strong>de</strong>s.<br />
Les baixes per maternitat remunera<strong>de</strong>s, per exemple,<br />
estan garanti<strong>de</strong>s avui a tot arreu excepte als Estats<br />
Units, Suazilàndia, Libèria i Papua Nova Guinea.<br />
Molts immigrants <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units se sorprenen <strong>de</strong><br />
les poques proteccions que tenen els treballadors,<br />
sobretot pel que fa al dret a tenir temps. Els projectes<br />
<strong>de</strong> llei que actualment es plantegen al Congrés <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Estats Units corregirien algunes d’aquestes <strong>de</strong>ficiències,<br />
però aquestes iniciatives tenen forces po<strong>de</strong>roses<br />
en contra. Els lobbys empresarials s’oposen<br />
176 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> la reducció <strong>de</strong> la jornada laboral com a via cap a la sostenibilitat<br />
amb fermesa a totes les «ordres» que restringirien el<br />
control absolut que ara exerceixen sobre la jornada<br />
laboral. 15<br />
De tota manera, hi ha motius per ser optimistes.<br />
El moviment voluntari per a la simplicitat ha ajudat<br />
molts nord-americans a triar el temps en lloc <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
diners quan l’elecció era realment seva i la <strong>de</strong>cisió<br />
no <strong>de</strong>penia exclusivament <strong><strong>de</strong>l</strong>s empresaris. Els lí<strong>de</strong>rs<br />
d’aquest moviment entenen que fer aquests canvis<br />
no és tan sols una qüestió d’acció voluntària, i que<br />
es po<strong>de</strong>n afavorir amb polítiques progressistes. En<br />
els darrers anys han sorgit organitzacions fortes que<br />
<strong>de</strong>fensen un millor equilibri entre la vida privada i la<br />
vida laboral, com el grup <strong>de</strong> mares MomsRising, que<br />
té un milió d’afilats. El gran <strong>de</strong>bat sobre l’assistència<br />
sanitària nacional és una oportunitat per fer mèrits<br />
sobre les implicacions sanitàries d’una jornada laboral<br />
més curta. 16<br />
Des <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002, la campanya Take Back Your Time<br />
ha treballat per sensibilitzar els nord-americans sobre<br />
els beneficis d’una jornada laboral més curta. Entre<br />
aquests esforços figuren les celebracions <strong><strong>de</strong>l</strong> Dia per<br />
Recuperar el Teu Temps (24 d’octubre) a uns 200<br />
municipis <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, l’atenció prestada a<br />
aquesta qüestió a centenars <strong>de</strong> mitjans <strong>de</strong> difusió i les<br />
campanyes a favor <strong>de</strong> lleis com la <strong>de</strong> vacances paga<strong>de</strong>s<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, presentada pel representant <strong>de</strong> Florida, Alan<br />
Grayson. La seva proposta <strong>de</strong> llei és mo<strong>de</strong>sta si tenim<br />
en compte les normes internacionals, ja que només<br />
ofereix dues setmanes <strong>de</strong> vacances en empreses <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> 50 treballadors, però seria un «avançament»<br />
a compte <strong>de</strong> futures millores i potenciaria la difusió <strong>de</strong><br />
la qüestió als mitjans <strong>de</strong> comunicació. El <strong>de</strong>bat sobre<br />
les vacances paga<strong>de</strong>s —el paradigma <strong>de</strong> la legislació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> lleure— pot ajudar a plantejar la qüestió més<br />
àmplia <strong>de</strong> la pobresa <strong>de</strong> temps <strong><strong>de</strong>l</strong>s nord-americans i<br />
les seves repercussions socials i ecològiques. 17<br />
En el seu discurs inaugural, el presi<strong>de</strong>nt Barack<br />
Obama va honrar aquells treballadors que havien acceptat<br />
<strong>de</strong> reduir la seva jornada laboral en lloc <strong>de</strong> veure<br />
com acomiadaven els seus companys. Però es pot fer<br />
més. L’economista Dean Baker proposa que els nous<br />
paquets d’estímul públic incloguin bonificacions fiscals<br />
per a les empreses que redueixin les hores <strong>de</strong> treball<br />
amb jorna<strong>de</strong>s més curtes, baixes familiars o mèdiques,<br />
o ampliació <strong>de</strong> les vacances sense reduccions automàtiques<br />
<strong>de</strong> la paga i les prestacions <strong><strong>de</strong>l</strong>s treballadors. Per bé<br />
que són temporals, aquests fons <strong>de</strong> transició, que redueixen<br />
el sacrifici econòmic a curt termini, permetrien als<br />
treballadors <strong>de</strong> comprovar quin valor té incrementar el<br />
temps lliure i reduir la jornada laboral. 18<br />
reimaginem el futur<br />
Ha arribat el moment que el <strong>món</strong> prengui una <strong>de</strong>cisió.<br />
Les inversions en «llocs <strong>de</strong> treball verds» i noves<br />
tecnologies energètiques proporcionaran sens dubte<br />
beneficis <strong>de</strong>stacables, però només són una part <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
que fa falta per a la sostenibilitat a llarg termini: són<br />
un canvi necessari, però no suficient. No hi ha altre<br />
remei: per sobreviure i permetre que la població <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament assoleixi una comoditat<br />
segura i mo<strong>de</strong>sta, s’ha <strong>de</strong> limitar el creixement<br />
econòmic material als països rics. Amb tot, això s’ha<br />
<strong>de</strong> fer sense aturar el progrés <strong>de</strong> la ciència i l’avenç<br />
en matèria <strong>de</strong> productivitat i sense abocar milions <strong>de</strong><br />
persones a l’infern <strong>de</strong> l’atur.<br />
Al final, això només es pot aconseguir canviant els<br />
guanys en productivitat per temps, reduint les hores<br />
<strong>de</strong> la jornada laboral i compartint-les amb criteris<br />
equitatius. Tot això comporta limitar la cobdícia,<br />
entendre que una vida menys rica materialment però<br />
més rica temporalment no és un sacrifici, trobar nous<br />
ín<strong>de</strong>xs que substitueixin el producte interior brut<br />
(que és més aviat una mesura <strong>de</strong> la roda <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners en<br />
l’economia que <strong><strong>de</strong>l</strong> seu valor real) i proporcionar una<br />
llibertat real als treballadors perquè la seva <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong><br />
limitar la seva jornada laboral no es produeixi a costa<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> seu acomiadament i <strong>de</strong> perdre els seus mitjans <strong>de</strong><br />
vida i les prestacions sanitàries. Ha arribat l’hora <strong>de</strong><br />
fer un balanç <strong>de</strong> les «millors pràctiques» que ja s’han<br />
implantat en alguns països i d’ampliar-les i aplicar-les<br />
arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>. En aquest camí hi ha l’esperança, la<br />
sostenibilitat i també la felicitat.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 177
Cal inspirar la població perquè<br />
comprovi que menys és més<br />
La simplicitat voluntària és una filosofia antiquíssima<br />
que <strong>de</strong>fensa apartar-se <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners, les possessions<br />
i la cobdícia per tal <strong>de</strong> viure més profundament i<br />
plenament, limitant la riquesa exterior a favor d’una<br />
major riquesa interior. Els filòsofs han consi<strong>de</strong>rat<br />
la simplicitat un element bàsic <strong>de</strong> la «bona vida» i<br />
han <strong>de</strong>fensat que la recerca <strong>de</strong> la riquesa distreu les<br />
persones <strong>de</strong> coses més importants, i durant bona<br />
part <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la humanitat també ha estat un<br />
i<strong>de</strong>al religiós i espiritual personificat per persones<br />
com sant Francesc d’Assís i Gandhi. Avui dia, la<br />
simplicitat voluntària és un moviment que està a<br />
favor <strong>de</strong> la sostenibilitat i la felicitat en una societat<br />
postconsumista. 1<br />
Els ambientalistes han <strong>de</strong>mostrat el mal que el<br />
consumisme ha causat al planeta. La simplicitat voluntària<br />
parteix d’aquestes da<strong>de</strong>s per crear un moviment<br />
que canviï les actituds. És una crítica <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consumisme: creure que el diner és la mesura <strong>de</strong> totes<br />
les coses; utilitzar les persones i el planeta en benefici<br />
propi; competir amb els altres, i acceptar valors<br />
impersonals, estèrils, autoritaris i irresponsables. En<br />
lloc d’això, la simplicitat voluntària <strong>de</strong>fensa l’amor i la<br />
comunitat. Es tracta sobretot d’un <strong>de</strong>safiament a la<br />
filosofia dominant <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners que està instal·lada a<br />
la majoria <strong>de</strong> societats. Com diu el teòleg Abraham<br />
Cecile Andrews i Wanda Urbanska<br />
Heschel: «La tasca més urgent és <strong>de</strong>struir el mite que<br />
l’acumulació <strong>de</strong> riquesa i la consecució <strong>de</strong> la comoditat<br />
són les principals vocacions <strong>de</strong> l’home.» 2<br />
els nivells <strong>de</strong> la simplicitat<br />
La simplicitat és un tema complex que almenys<br />
consta <strong>de</strong> tres nivells: el pràctic, el filosòfic i la política<br />
pública. Primer ve el nivell pràctic: reduir i consumir<br />
menys. Les persones limiten el consum per diverses<br />
raons: <strong>de</strong>sfer-se <strong>de</strong> l’excés <strong>de</strong> coses, reduir o evitar<br />
l’en<strong>de</strong>utament, assegurar els estalvis, po<strong>de</strong>r treballar<br />
menys o protegir el planeta. A la llarga, però, centrar-se<br />
exclusivament en la frugalitat no funciona. És<br />
com l’alimentació: més tard o més d’hora les persones<br />
tornen a caure en els capricis. Així, doncs, per a una<br />
major implicació, les persones han d’entendre que<br />
consumir menys pot ajudar-les a sentir-se més realitza<strong>de</strong>s:<br />
més temps per relacionar-se amb els altres; més<br />
temps per passar-lo a la naturalesa; més satisfacció,<br />
seguretat i equilibri.<br />
Així, perquè la simplicitat perduri, cal arribar a<br />
un segon nivell, un enfocament filosòfic que planteja<br />
allò que és important. En aquest nivell, la simplicitat<br />
voluntària es<strong>de</strong>vé una manera <strong>de</strong> viure que es planteja<br />
la conseqüència <strong>de</strong> les actituds sobre el benestar <strong>de</strong><br />
Cecile Andrews és autora <strong>de</strong> Less is More, Slow is Beautiful i <strong>de</strong> Circle of Simplicity. Wanda Urbanska és<br />
autora i productora/presentadora <strong>de</strong> Simple Living with Wanda Urbanska, la primera sèrie <strong>de</strong> sindicació<br />
nacional <strong>de</strong>dicada a la promoció d’una vida senzilla i sostenible.<br />
178 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més<br />
la població i <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. De fet, es pot argumentar<br />
que el consum es<strong>de</strong>vé un hàbit perquè les persones<br />
no es paren a pensar i prendre <strong>de</strong>cisions basa<strong>de</strong>s en<br />
allò que més els interessa. En una societat que viu<br />
amb presses, les persones sempre prenen el camí<br />
més fàcil, que sovint són les coses que les empreses<br />
volen que facin.<br />
En el nivell filosòfic <strong>de</strong> la simplicitat, les persones<br />
prescin<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> les coses supèrflues per tenir temps<br />
per a les coses essencials. En particular, exploren la<br />
i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la «bona vida» i la naturalesa <strong>de</strong> la felicitat. Tal<br />
com han <strong>de</strong>scobert investigadors com Tim Kasser,<br />
autor <strong>de</strong> The High Price of Materialism, arriba un<br />
punt en què obtenir més diners no fa les persones<br />
més felices. En efecte, les persones necessiten un cert<br />
nivell <strong>de</strong> diners, però el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> tenir-ne més fa que<br />
les persones no vegin les coses importants, com ara<br />
l’amistat, la família i la comunitat. Tenir relacions<br />
afectuoses és el que fa la felicitat <strong>de</strong> les persones.<br />
Per això, la societat ha d’entendre que la simplicitat<br />
voluntària no és un sacrifici, sinó un mitjà per al bé<br />
personal, per sentir-se realitzats i més satisfets amb<br />
la vida, i tot això amb una petjada ecològica més<br />
petita. En la simplicitat voluntària, «menys és més»:<br />
més seguretat, més tranquil·litat, més alegria, més<br />
felicitat. 3<br />
Finalment, en el nivell <strong>de</strong> política pública, la<br />
qüestió és «menys és més» per a tota la població. Per<br />
bé que els individus po<strong>de</strong>n canviar la seva actitud<br />
i viure amb més senzillesa, molt pocs po<strong>de</strong>n viure<br />
una vida realment senzilla a les societats industrials<br />
occi<strong>de</strong>ntals. Durant massa temps, el moviment <strong>de</strong> la<br />
simplicitat s’ha centrat principalment en el canvi individual.<br />
Ha arribat l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar un canvi en la<br />
política pública. Per tal que tothom pugui viure amb<br />
senzillesa la societat necessita polítiques públiques<br />
que proporcionin atenció sanitària, vacances, baixes<br />
parentals i jorna<strong>de</strong>s laborals reduï<strong>de</strong>s.<br />
Possiblement el canvi normatiu més essencial<br />
estigui relacionat amb la distribució <strong>de</strong>sigual <strong>de</strong> la<br />
riquesa. El principal factor <strong>de</strong> predicció <strong>de</strong> la salut<br />
d’una nació, mesurada en termes <strong>de</strong> longevitat, és<br />
la diferència entre els rics i els pobres. No és tan sols<br />
que la salut <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobres faci baixar la mitjana: tothom<br />
en resulta afectat perquè la <strong>de</strong>sigualtat perjudica la<br />
cohesió social. Richard Wilkinson, autor <strong>de</strong> nombrosos<br />
llibres sobre la <strong>de</strong>sigualtat en la distribució<br />
<strong>de</strong> la riquesa, <strong>de</strong>mostra que l’estrès <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sigualtat<br />
perjudica la salut i fomenta el consumisme. Quan<br />
a algú se li nega el respecte i la dignitat en una societat<br />
conscient <strong>de</strong> les distincions socials es produeix<br />
una situació estressant, i l’estrès fa que les persones<br />
es posin malaltes. A més, la <strong>de</strong>sigualtat afavoreix el<br />
consumisme: en una societat <strong>de</strong>sigual, les persones<br />
utilitzen les possessions materials per obrir-se camí<br />
en l’escala social. A The Spirit Level: Why More Equal<br />
Societies Almost Always Do Better, Wilkinson i Kate<br />
Pickett <strong>de</strong>mostren que la <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> la riquesa<br />
afecta la vida col·lectiva, la salut mental i la violència,<br />
entre altres factors, tots els quals fan difícil <strong>de</strong> viure<br />
amb senzillesa i ser feliç. 4<br />
motivar el canvi<br />
Com po<strong>de</strong>m motivar les persones perquè comencin<br />
a reduir el seu consumisme i treballin per al canvi?<br />
En primer lloc, hi ha qui reaccionarà a la informació<br />
que rebi sobre aquestes qüestions. Conèixer les da<strong>de</strong>s<br />
alarmants sobre el canvi climàtic motivarà el seu<br />
canvi, però altres persones necessiten més. Segons<br />
el lingüista <strong>de</strong> Berkeley George Lakoff, massa sovint<br />
els agents <strong>de</strong> canvi només confien en la informació i<br />
els fets, però amb això no n’hi ha prou. És important<br />
suscitar empatia i amor. El moviment <strong>de</strong> la simplicitat<br />
ho fa a través <strong>de</strong> la visió i l’experiència <strong>de</strong> la comunitat<br />
feliç. 5<br />
El moviment <strong>de</strong> la simplicitat voluntària té una<br />
i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la bona vida, una vida basada en la relació,<br />
l’amor i el bé comú. En un article a The Nation, l’autor<br />
ambiental Bill McKibben va dir: «En la pràctica,<br />
l’única manera <strong>de</strong> sostenir la transició serà amb un<br />
sentiment renovat <strong>de</strong> comunitat. L’autèntic verí <strong>de</strong><br />
les darreres dèca<strong>de</strong>s ha estat l’hiperindividualisme<br />
que hem <strong>de</strong>ixat que domini la nostra vida política:<br />
la i<strong>de</strong>a que tot funciona millor si no pensem gens<br />
ni mica en l’interès comú. Al final, això ha danyat<br />
la nostra societat, el nostre clima i les nostres vi<strong>de</strong>s<br />
priva<strong>de</strong>s. L’última esperança que tenim és que torni a<br />
sorgir una política que ens empenyi a tots a treballar<br />
plegats.» 6<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 179
cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Aquesta prepon<strong>de</strong>rància <strong>de</strong> la comunitat adopta<br />
formes diverses en el moviment <strong>de</strong> la simplicitat: el<br />
cercle d’estudi, el cohabitatge, les ecoviles i la relocalització<br />
o el moviment <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles en transició. Com<br />
és lògic, no tots aquests esforços s’etiqueten com a<br />
«simplicitat», però la major part <strong>de</strong> les persones que<br />
hi participen intenten viure amb més senzillesa.<br />
El cercle d’estudi <strong>de</strong> la simplicitat és un mèto<strong>de</strong><br />
d’educació comunitària i canvi social en petits grups<br />
que té els seus orígens en la història europea. Els<br />
cercles d’estudi es van originar a Suècia i en el moviment<br />
danès d’educació popular, tot i que l’educació<br />
popular també té una llarga tradició als Estats Units.<br />
El Highlan<strong>de</strong>r Center <strong>de</strong> Tennessee, per exemple,<br />
va començar com una escola popular <strong>de</strong>sprés que<br />
el seu fundador, Myles Horton, visités Dinamarca<br />
a la dècada <strong>de</strong> 1920. El Highlan<strong>de</strong>r també va estar<br />
influenciat pel moviment d’educació popular <strong>de</strong><br />
l’Amèrica Llatina, en particular les teories <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s<br />
pel brasiler Paulo Freire, autor <strong>de</strong> Pedagogia<br />
<strong>de</strong> l’oprimit. La prepon<strong>de</strong>rància <strong>de</strong> l’educació popular<br />
i el cercle d’estudis es basa en la creença que si les<br />
persones s’uneixen per parlar, trobaran les respostes<br />
als seus propis problemes: que la saviesa està en les<br />
persones. Mentre que els proveïdors <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme<br />
s’esforcen a manipular les persones i les seves emocions,<br />
l’educació comunitària restableix les capacitats <strong>de</strong><br />
les persones <strong>de</strong> pensar per si mateixes, un enfocament<br />
que pot trencar la manipulació <strong>de</strong> la publicitat a les<br />
societats <strong>de</strong> consum. 7<br />
El cercle d’estudi és un petit grup <strong>de</strong> sis a vuit<br />
persones, però hi ha altres formes <strong>de</strong> comunitat més<br />
grans. Iniciatives com ara el cohabitatge i les ecoviles,<br />
per exemple, <strong>de</strong>manen a les persones <strong>de</strong> passar a un<br />
nou escenari. Al mateix temps, cada cop són més les<br />
persones que treballen per transformar els seus propis<br />
barris en espais que fomentin la sostenibilitat i la<br />
vida comunitària. A allò que va començar als Estats<br />
Units com el moviment <strong>de</strong> relocalització, ara s’hi ha<br />
afegit el moviment <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles en transició, que es va<br />
originar al Regne Unit i s’està escampant per tot el<br />
<strong>món</strong> (vegeu el requadre 22). L’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, gairebé<br />
200 comunitats havien rebut el reconeixement<br />
oficial <strong>de</strong> pobles en transició al Regne Unit, Irlanda,<br />
el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Itàlia i Xile. 8<br />
El moviment <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles en transició se centra en<br />
la reducció <strong><strong>de</strong>l</strong> consum <strong>de</strong> petroli a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> foment<br />
<strong>de</strong> la «resiliència» en una comunitat, primer ajudant<br />
les persones a veure que gairebé tot el que compren<br />
està relacionat amb el petroli, tant en la seva fabricació<br />
com el seu transport o la seva comercialització, i<br />
<strong>de</strong>sprés ensenyant-los maneres per reduir el consum<br />
<strong>de</strong> petroli mitjançant la jardineria i altres habilitats<br />
tradicionals com ara preparar conserves i fer mitja.<br />
Els lí<strong>de</strong>rs <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles en transició col·laboren amb<br />
els veïns per aplicar criteris locals a la compra i l’alimentació,<br />
i animen la població a compartir projectes<br />
com les mone<strong>de</strong>s locals, els intercanvis d’eines, el<br />
cotxe compartit, els jardins comunitaris, l’agricultura<br />
comunitària i els mercats <strong>de</strong> pagesos. Tots aquests<br />
projectes comporten la col·laboració i la cooperació<br />
amb altres persones, amb la qual cosa es <strong>de</strong>bilita la<br />
competitivitat <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme empresarial. 9<br />
És possible que les persones que participen en<br />
aquests moviments ni tan sols s’adonin que estan<br />
practicant la «simplicitat voluntària», però és que el<br />
nom no fa la cosa. Per exemple, el moviment Slow ha<br />
generat interès a Europa, sobretot els moviments <strong>de</strong><br />
l’ecogastronomia i <strong>de</strong> les ciutats lentes, com s’explica<br />
al llibre <strong>de</strong> Carl Honoré In Praise of Slowness (Elogi <strong>de</strong><br />
la lentitud). El moviment <strong>de</strong> l’ecogastronomia, nascut<br />
a Itàlia, anima la població a donar prioritat als aliments<br />
biològics locals (vegeu el requadre 23). Aquest corrent<br />
afavoreix l’agricultura que cuida el planeta, i també promou<br />
la justícia social, centrant-se en les pràctiques <strong>de</strong><br />
les empreses. El moviment Cittaslow afirma que el seu<br />
objectiu és oposar resistència «al <strong>món</strong> homogeneïtzat<br />
i ràpid que tantes vega<strong>de</strong>s es veu en altres ciutats arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>» i afavoreix els aliments i els artesans locals, un<br />
menor ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s cotxes, i els espais on les persones puguin<br />
passar l’estona i passar-s’ho bé. 10<br />
Als Estats Units, el moviment Slow ja forma part<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> moviment <strong>de</strong> la simplicitat i fomenta que les<br />
persones visquin la vida a fons explorant i reivindicant<br />
l’antiga concepció <strong><strong>de</strong>l</strong> temps lliure. La població<br />
comença a trobar maneres <strong>de</strong> recuperar el seu temps<br />
per tal <strong>de</strong> caminar més, parlar amb els seus veïns i<br />
passar més temps als seus barris. Els <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong><br />
la vida lenta participen en la campanya «Recupera<br />
el teu temps», un projecte pensat per introduir als<br />
180 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més<br />
Requadre 22. Creem un moviment <strong>de</strong> <strong>de</strong>creixement<br />
avui dia, moltes persones es pensen que el creixement<br />
econòmic portarà a unes millores perpètues<br />
en el benestar, tot i que aquest creixement<br />
hagi anat posant a prova els ecosistemes <strong>de</strong> la<br />
terra, exploti els pobres i posi en perill la seguretat<br />
<strong>de</strong> les generacions futures. Per abordar d’una<br />
manera proactiva l’actual crisi ambiental, econòmica,<br />
social i ètica, cal un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> societat radicalment<br />
diferent: una societat <strong>de</strong> <strong>de</strong>creixement. el<br />
moviment que li dóna suport —confeccionat pels<br />
països que han experimentat un creixement que<br />
va més enllà <strong>de</strong> la proporció justa <strong>de</strong> la munificència<br />
<strong>de</strong> la terra— ha creat una plataforma política<br />
que es planteja les societats en <strong>de</strong>creixement<br />
centra<strong>de</strong>s en la sostenibilitat i la proximitat, en<br />
què, per exemple, es relocalitza la producció i el<br />
consum. les societats en <strong>de</strong>creixement fomenten<br />
les relacions humanes en comptes <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme<br />
i redueixen els residus i el transport contaminant<br />
per mitjà <strong><strong>de</strong>l</strong>s impostos ecològics. tot<br />
això perquè les societats tinguin unes empremtes<br />
ecològiques sostenibles i estiguin en equilibri<br />
amb la natura.<br />
actualment trobem partits polítics a favor <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>de</strong>creixement a frança i a Itàlia. la publicació La<br />
Décroissance («el <strong>de</strong>creixement») és a tots els<br />
quioscos <strong>de</strong> frança i té lectors a la resta <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
francòfon. a catalunya, l’organització temps <strong>de</strong><br />
revoltes va muntar, el 2008, una «gira <strong>de</strong> propaganda<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>creixement» a més <strong>de</strong> 30 petites<br />
poblacions. en col·laboració amb les autoritats<br />
municipals, el grup va organitzar troba<strong>de</strong>s per<br />
discutir les crisis energètiques <strong><strong>de</strong>l</strong> futur i les<br />
perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>creixement mantenint alhora<br />
les celebracions centra<strong>de</strong>s en la cultura i les tradicions<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> país.<br />
Estats Units algunes polítiques europees <strong>de</strong> gestió <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
treball. Sens dubte, si no es redueix la jornada laboral,<br />
si no s’introdueixen més vacances i baixes parentals i<br />
per malaltia, és difícil viure amb senzillesa. 11<br />
Crear comunitat és bàsic per inspirar les persones<br />
a viure amb més senzillesa, i és important veure<br />
que aquest enfocament té repercussions sobre la<br />
Perquè el <strong>de</strong>creixement tingui l’impacte capaç<br />
d’estabilitzar els sistemes ecològics cal plantejar-lo<br />
en una sèrie d’àmbits. És important que<br />
les ciutats i els pobles relocalitzin els sistemes<br />
agrícoles i d’energia i creïn horts comunitaris i<br />
particulars, així com energia renovable generada a<br />
escala local, per promoure la capacitat <strong>de</strong> recuperació.<br />
les mone<strong>de</strong>s d’àmbit local, com les lliures<br />
<strong>de</strong> totnes o les Ithaca hours, po<strong>de</strong>n contribuir<br />
al manteniment <strong>de</strong> la riquesa en mans <strong>de</strong> les<br />
persones i les petites empreses locals, aconseguir<br />
que no passi a les grans firmes multinacionals i<br />
a les institucions financeres. caldran també unes<br />
tasques socials d’un abast més ampli, com ara<br />
reduir l’horari <strong>de</strong> treball i millorar la regulació <strong>de</strong><br />
les institucions internacionals, que només promouen<br />
el creixement <strong>de</strong>structiu.<br />
avui dia, les iniciatives que posen més bé en<br />
pràctica els valors que estableix el <strong>de</strong>creixement<br />
són les transition towns (municipis en transició),<br />
que trobem bàsicament al regne unit, però<br />
també a austràlia, als eua, al Japó i a Xile, entre<br />
altres països. les transition towns es basen<br />
en la preparació per a l’escassesa <strong>de</strong> recursos i<br />
el canvi climàtic per mitjà <strong>de</strong> la creació <strong>de</strong> comunitats<br />
socialment i econòmicament resistents,<br />
centra<strong>de</strong>s a millorar la qualitat <strong>de</strong> vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus<br />
habitants i alhora viure <strong>de</strong> manera sostenible.<br />
trobem l’«aparador» <strong>de</strong> les transition towns<br />
a totnes (anglaterra). el moviment per a una<br />
«societat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>creixement» és radicalment diferent<br />
<strong>de</strong> la recessió, tan estesa avui. el <strong>de</strong>creixement<br />
no significa el <strong>de</strong>teriorament o el patiment,<br />
sovint imaginats pels novençans en la i<strong>de</strong>a. al<br />
contrari, podríem comparar el <strong>de</strong>creixement amb<br />
una dieta saludable que una persona adopta<br />
<strong>de</strong>mocràcia, que és l’única manera d’arrabassar<br />
po<strong>de</strong>r a les empreses, el motor <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme.<br />
Robert Wuthnow, a American Mythos, apel·la a<br />
una «<strong>de</strong>mocràcia més reflexiva», a les oportunitats<br />
per parlar sobre els valors i els i<strong>de</strong>als fonamentals.<br />
Segons Wuthnow, en el discurs <strong>de</strong>mocràtic habitual<br />
la població no va més enllà <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong><strong>de</strong>l</strong> «ciutadà<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 181
cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
voluntàriament per millorar el seu propi benestar,<br />
mentre que el creixement econòmic negatiu es<br />
podria comparar amb la fam. en un <strong>món</strong> en<br />
<strong>de</strong>creixement, les persones es passaran menys<br />
temps treballant i més temps aprofitant la vida.<br />
no consumiran tant, però el seu consum serà<br />
millor, no produiran tants residus, reutilitzaran i<br />
reciclaran més, comprendran les conseqüències<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> comportament humà i <strong>de</strong>ixaran les empremtes<br />
ecològiques que es po<strong>de</strong>n sostenir. les persones<br />
trobaran la felicitat en les relacions humanes<br />
informat» —algú que participa en <strong>de</strong>bats sobre els<br />
es<strong>de</strong>veniments actuals— quan també han <strong>de</strong> reflexionar<br />
sobre els valors i els supòsits fonamentals.<br />
La simplicitat voluntària és sens dubte una «revisió<br />
<strong>de</strong> la vida» que ajuda les persones a <strong>de</strong>terminar allò<br />
que és important. 12<br />
Com diu Robert Putnam, autor <strong>de</strong> Bowling<br />
Alone, la cultura en què la gent té el costum <strong>de</strong><br />
parlar amb tranquil·litat és la cultura en què la<br />
gent vota. Quan les persones participen en les seves<br />
comunitats locals, parlen les unes amb les altres i<br />
normalment estan més implica<strong>de</strong>s en la política<br />
pública, i sovint intenten aturar la urbanització<br />
intrusiva als seus barris. Per això és important el<br />
moviment veïnal en molts aspectes. En darrera<br />
instància, les converses i el compromís amb els altres<br />
ajuda les persones a transformar la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> «llop<br />
solitari» i a adonar-se que la seguretat real no es<br />
troba en la riquesa material sinó en les persones. 13<br />
Al seu nou llibre Meeting Environmental Challenges:<br />
The Role of Human I<strong>de</strong>ntity, Tim Kasser<br />
i Tom Crompton afirmen que és important centrar-se<br />
en les estratègies que inspiren la població a<br />
allunyar-se <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors materialistes. Kasser i Crompton<br />
sostenen que centrar-se en la por —a través<br />
d’advertències greus sobre el medi ambient— pot<br />
empènyer la població a consumir com a actitud<br />
compensatòria, i citen els cercles <strong>de</strong> simplicitat com<br />
una manera d’oferir suport social per tal <strong>de</strong> suscitar<br />
valors més transcen<strong>de</strong>nts d’amor i interès. 14<br />
Requadre 22. continuació<br />
i viuran en la cordialitat i no en la pressió inesgotable<br />
d’acumular cada vegada més béns <strong>de</strong> consum.<br />
tot plegat implica un seriós replantejament<br />
<strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es actuals que tenen les persones sobre<br />
la realitat, i també una gran imaginació, però ben<br />
segur que el canvi <strong>de</strong> les realitats ecològiques proporcionarà<br />
la inspiració necessària per abordar-lo.<br />
—Serge Latouche<br />
Professor emèrit d’Economia<br />
Universitat d’Orsay (França)<br />
font: vegeu la nota 8.<br />
Una altra manera <strong>de</strong> provocar sentiments que<br />
suscitin l’esperança en lloc <strong>de</strong> la por és mitjançant<br />
històries reals. La gent s’interessa per la simplicitat<br />
voluntària quan llegeix o sent una història amb la qual<br />
s’i<strong>de</strong>ntifica. La història sol anar més o menys així: un<br />
treballador d’una empresa té estrès, es posa malalt i<br />
acaba <strong>de</strong>primit, i per això consumeix menys, <strong>de</strong>ixa<br />
la feina, es trasllada a una casa més petita, troba una<br />
feina que l’omple més, redueix la seva jornada laboral,<br />
planta un hort i comença a col·laborar amb el centre<br />
comunitari local. Les persones s’i<strong>de</strong>ntifiquen amb<br />
aquestes històries i comencen a veure que el <strong>de</strong>sig<br />
<strong>de</strong> tenir més —més diners, més estatus— no les farà<br />
felices. Així trenquen l’encanteri <strong>de</strong> les falses promeses<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme i comencen a buscar una cosa millor.<br />
Una història <strong>de</strong> <strong>de</strong>sacceleració voluntària pot fer tant<br />
per canviar l’actitud consumista <strong>de</strong> les persones com<br />
10 da<strong>de</strong>s sobre el canvi climàtic.<br />
Una iniciativa per utilitzar històries com aquestes és<br />
la sèrie <strong>de</strong> la televisió pública <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units Simple<br />
Living with Wanda Urbanska. En lloc <strong>de</strong> promoure el<br />
canvi fent sentir vergonya als espectadors amb imatges <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>gradació i <strong>de</strong>sastres ambientals, l’audiència aprèn <strong>de</strong> les<br />
històries <strong>de</strong> gent normal i corrent. La sèrie il·lustra diferents<br />
enfocaments <strong>de</strong> la simplicitat, la qual cosa permet<br />
que diferents tipus <strong>de</strong> persones s’hi puguin sentir i<strong>de</strong>ntifica<strong>de</strong>s.<br />
Així, per exemple, es pot veure el compromís<br />
d’una família per repoblar el bisó <strong>de</strong> les Grans Planes, que<br />
està a punt d’extingir-se a Bozeman, Montana. O una<br />
església <strong>de</strong> Massachusetts que anima els seus feligresos<br />
182 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més<br />
Requadre 23. El moviment <strong>de</strong> l’Slow Food (Menjar lent)<br />
el moviment internacional <strong>de</strong> l’slow food va néixer<br />
el 1986 com a protesta contra l’obertura d’un<br />
mcdonalds’s a prop <strong>de</strong> l’scalinata <strong><strong>de</strong>l</strong>la trinità <strong>de</strong>i<br />
monti <strong>de</strong> roma. el restaurant va es<strong>de</strong>venir a Itàlia<br />
la representació física <strong>de</strong> l’erosió <strong>de</strong> la cultura alimentària<br />
sana, sostenible i <strong><strong>de</strong>l</strong> país. <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llavors,<br />
l’slow food s’ha convertit en una organització<br />
mundial amb seccions, o convivia, a 132 països i<br />
més <strong>de</strong> 100.000 membres. treballen per fomentar<br />
el «menjar, bo, net i equitatiu» i transformar així<br />
les cultures a través <strong>de</strong> l’alimentació. la tasca es<br />
du a terme en una àmplia gamma d’activitats que<br />
eduquen i alhora inspiren.<br />
l’slow food té com a objectiu establir una<br />
nova connexió entre productors i consumidors<br />
(o coproductors, com opten per anomenar-se els<br />
consumidors informats que abonen el menjar<br />
lent) i fomentar la diversitat culinària i el menjar<br />
sa i gustós a escala local, bo i tenint en compte<br />
la «perspectiva més àmplia», promocionant la<br />
biodiversitat i la xarxa internacional entre els productors<br />
artesans, a més <strong>de</strong> millorar la producció<br />
tradicional per fer-la econòmicament viable. Per<br />
mitjà <strong>de</strong> les activitats <strong><strong>de</strong>l</strong> moviment, se subratlla<br />
el fet <strong>de</strong> convertir en inseparable el plaer gastronòmic<br />
i la responsabilitat ecològica.<br />
aquest moviment malda per formar la població<br />
mitjançant una gran varietat d’iniciatives. hi<br />
ha molts llibres publicats avui que ensenyen l’art<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> «menjar lent». conferències, articles i llocs<br />
web expliquen la <strong>de</strong>priment realitat <strong>de</strong> les grans<br />
empreses agrícoles i <strong><strong>de</strong>l</strong> menjar ràpid, així com<br />
els avantatges d’adquirir productes <strong>de</strong> la zona i<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong><strong>de</strong>l</strong> comerç just. l’slow food també<br />
aprofita diversos es<strong>de</strong>veniments per formar i<br />
mobilitzar la població. en un d’aquests, slow fish<br />
2009, celebrat a gènova (Itàlia), 55.000 convidats<br />
locals i internacionals van obtenir informació<br />
sobre la captura sostenible <strong>de</strong> peix, van conèixer<br />
pescadors artesanals i van assistir a unes<br />
a «reforçar l’esperit passejant» i els proposa que vagin a<br />
missa en bicicleta, a peu o compartint cotxe, seguit d’una<br />
benedicció teatral <strong>de</strong> les bicicletes. 15<br />
sessions <strong>de</strong> formació gastronòmica a través <strong>de</strong><br />
tasts <strong>de</strong> menjar i <strong>de</strong> vi.<br />
la slow food foundation for biodiversity<br />
—una secció <strong>de</strong> l’slow food— treballa per a<br />
«la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> les tradicions culinàries locals, la<br />
protecció <strong>de</strong> la biodiversitat local i la promoció <strong>de</strong><br />
productes <strong>de</strong> qualitat a escala reduïda». els petits<br />
productors artesans <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> estan organitzats<br />
en 300 comissions que se centren en la millora<br />
<strong>de</strong> les tècniques <strong>de</strong> producció, la conservació <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
productes i mèto<strong>de</strong>s tradicionals i la recerca <strong>de</strong><br />
nous mercats per a aquests. la fundació compta<br />
també amb l’ark of taste (l’arca <strong>de</strong> sabors), un<br />
registre <strong>de</strong> productes alimentaris que tenen la<br />
intenció <strong>de</strong> reintroduir al mercat, però que corren<br />
perill <strong>de</strong> restar en l’oblit perquè ja no s’utilitzen<br />
els mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> producció tradicionals o perquè<br />
escasseja algun <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus ingredients.<br />
també hi ha llocs que organitzen mercats <strong>de</strong><br />
la terra i bars i restaurants d’slow food, cosa que<br />
fomenta la interacció entre els productors i co-<br />
productors d’aliments, promociona el menjar<br />
local i ajuda els consumidors. avui hi ha mercats<br />
<strong>de</strong> la terra i bars d’aquest tipus a <strong><strong>de</strong>l</strong>hi, tel-aviv,<br />
beirut i bucarest, entre altres ciutats.<br />
els membres <strong>de</strong> l’slow food munten així<br />
mateix grups <strong>de</strong> pressió per imposar la seva<br />
causa, sobretot en qüestions relaciona<strong>de</strong>s amb<br />
la política agrícola i comercial a la unió europea.<br />
fa poc, l’slow food <strong><strong>de</strong>l</strong>s eua va organitzar una<br />
campanya anomenada time for lunch, amb la<br />
qual es pretenia que el congrés millorés la llei<br />
<strong>de</strong> nutrició infantil, que marca les pautes per als<br />
àpats escolars als eua. tot el moviment <strong>de</strong> l’slow<br />
food —a través <strong>de</strong> la seva funció <strong>de</strong> promoció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> menjar bo, net i equitatiu— té una funció<br />
important a l’hora <strong>de</strong> facilitar un canvi cap a unes<br />
cultures sostenibles.<br />
—Helene Gallis<br />
font: vegeu la nota 10.<br />
La sèrie repta els espectadors a conservar les<br />
possessions <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la data d’obsolescència planificada<br />
amb una expressió recurrent i divertida:<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 183
cal inspirar la població perquè comprovi que menys és més l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
«La cosa que es va negar a morir.» Una d’aquestes<br />
«coses» era una embarcació contra incendis <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
anys trenta que el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> bombers <strong>de</strong> la<br />
ciutat <strong>de</strong> Nova York havia tret <strong><strong>de</strong>l</strong> servei però que<br />
va renéixer <strong>de</strong> les cendres quan les seves antigues<br />
mànegues es van tornar a utilitzar per apagar els<br />
focs <strong>de</strong> les Torres Bessones l’11 <strong>de</strong> setembre. La<br />
lliçó d’aquest programa era ben senzilla: «Aquella<br />
cosa que <strong>de</strong>ixes d’utilitzar pot ser la més valuosa<br />
que tinguis.» Històries com aquestes po<strong>de</strong>n motivar<br />
les persones a revisar les seves opcions <strong>de</strong> consum<br />
i a fer el canvi. 16<br />
Finalment, les noves invencions socials generen<br />
un sentiment <strong>de</strong> comunitat feliç: les experiències<br />
que uneixen les persones <strong>de</strong> maneres noves<br />
i imaginatives que <strong>de</strong>safien el consumisme. Per<br />
exemple, el Dia <strong>de</strong> No Comprar Res, encapçalat<br />
per la revista Adbusters, es va pensar per a l’en<strong>de</strong>mà<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Dia d’Acció <strong>de</strong> Gràcies als Estats Units, el dia<br />
<strong>de</strong> l’any que més compres es fan. Avui més <strong>de</strong> 65<br />
països hi participen amb diferents activitats, com<br />
més estrambòtiques millor. Els voluntaris van als<br />
centres comercials amb tisores i un rètol en què<br />
s’ofereixen per tallar les targetes <strong>de</strong> crèdit <strong>de</strong> la<br />
gent. Altres patrocinen la «passejada <strong><strong>de</strong>l</strong>s zombis»<br />
pels comerços, imitant les expressions perdu<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
rostres <strong><strong>de</strong>l</strong>s compradors. La gent es diverteix fent<br />
una conga amb els carros <strong>de</strong> la compra en superfícies<br />
com Walmart o omplint els carros i <strong>de</strong>ixant-los<br />
sense comprar res. Adbusters fomenta el culture<br />
jamming per combatre el consumisme i organitza<br />
accions com ara repartir tiquets falsos vàlids per a<br />
un utilitari esportiu o patrocinar una «setmana <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sintoxicació» per animar la gent a «<strong>de</strong>sconnectar-se»<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s vi<strong>de</strong>ojocs i els ordinadors. 17<br />
Una altra i<strong>de</strong>a imaginativa és The Compact, una<br />
iniciativa en què els participants accepten passar un<br />
any sense comprar res <strong>de</strong> nou. Hi ha qui acaba fent<br />
freeganism, que entre altres coses comporta buscar<br />
en les <strong>de</strong>ixalles els aliments i altres articles que s’han<br />
llençat però estan perfectament bé, recollir els cultius<br />
sobrants que els agricultors no aprofiten, recollir<br />
aliments silvestres, fer jardins urbans o ocupar pisos<br />
en edificis buits. Un altre moviment que apel·la espe-<br />
cialment a la gent jove és el couch surfing, que permet<br />
viatjar econòmicament gràcies a les esta<strong>de</strong>s gratuïtes<br />
en cases que troben per Internet. Una iniciativa semblant<br />
és la <strong><strong>de</strong>l</strong> wwoofing (World Wi<strong>de</strong> Opportunities<br />
on Organic Farms, oportunitats mundials en granges<br />
biològiques), en què la gent treballa en granges<br />
biològiques a canvi <strong>de</strong> pensió completa. 18<br />
creació <strong>de</strong> cultures<br />
postconsumistes<br />
Arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> la població està <strong>de</strong>senvolupant formes<br />
que <strong>de</strong>safien el consumisme i creen cultures<br />
postconsumistes. Al Barefoot College, a l’Índia,<br />
s’anima la població pobra local a mantenir els<br />
seus estils <strong>de</strong> vida sostenible. Gaviotas, un poble<br />
<strong>de</strong> Colòmbia, ha recuperat les sabanes ermes i ha<br />
regenerat els boscos a partir <strong>de</strong> tècniques noves com<br />
l’energia solar i l’eòlica i els gronxadors infantils<br />
per fer funcionar una bomba d’aigua. Els europeus<br />
participen en el placemaking, en què «els espais es<br />
converteixen en indrets» per part, per exemple, <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
danès Jan Gehl, que ha transformat espais urbans<br />
en experiències <strong>de</strong> comunitat i convivència a partir<br />
<strong>de</strong> l’expansió <strong>de</strong> la societat <strong><strong>de</strong>l</strong> cafè i la cultura <strong>de</strong> la<br />
bicicleta i l’anar a peu. Un moviment semblant anomenat<br />
city repair es va iniciar a Portland, Oregon,<br />
i comporta que les persones «recuperin» els carrers<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus barris pintant murals a les interseccions,<br />
traient gandules i cadires plegables al carrer i posant<br />
taulers d’anuncis i bancs fets amb bales <strong>de</strong> palla a les<br />
cantona<strong>de</strong>s, tot pensat per unir la població. 19<br />
L’objectiu no és tan sols aconseguir que la gent<br />
consumeixi menys, sinó crear una societat nova, que<br />
inspiri i motivi les persones per implicar-se més en<br />
les iniciatives <strong>de</strong> canvi social a partir <strong>de</strong> l’empatia,<br />
l’amor i la relació. Quan les persones es relacionen<br />
amb altres, per<strong>de</strong>n el seu <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> consumir perquè<br />
troben una nova manera <strong>de</strong> viure més satisfactòria.<br />
La simplicitat voluntària, doncs, és al mateix temps<br />
una pràctica, una filosofia i un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> canvi<br />
social que pot ajudar a transformar les cultures<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> consum ajudant les persones a entendre que<br />
«menys és més».<br />
184 WWW.WorldWatch.org
Les ecoviles i la<br />
transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors<br />
Tsewang L<strong>de</strong>n i Dolma Tsering, dues dones grans<br />
ladakhis, surten en un documental fet en un casal<br />
<strong>de</strong> gent gran <strong>de</strong> Londres, on se les veu fora <strong>de</strong> lloc<br />
vesti<strong>de</strong>s amb la seva tradicional roba fina <strong>de</strong> colors.<br />
Es miren estranya<strong>de</strong>s una dona anglesa d’edat avançada,<br />
sola en una sala pintada <strong>de</strong> blanc, tan abstreta<br />
mirant la televisió que amb prou feines s’adona que<br />
elles han entrat a la sala. Les dones ladakhis mai no<br />
havien vist res semblant. A la seva província natal, al<br />
nord <strong>de</strong> l’Índia, les persones grans estan integra<strong>de</strong>s<br />
dins <strong>de</strong> la família i es consi<strong>de</strong>ren ancians savis i se’ls<br />
tracta com a tal. 1<br />
L<strong>de</strong>n i Tsering participaven en un reality tour<br />
organitzat pel Projecte Ladakhi, l’objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong> qual<br />
és que petits grups <strong>de</strong> dones ladakhis visitin països<br />
occi<strong>de</strong>ntals, on veuen per si mateixes la realitat<br />
d’Occi<strong>de</strong>nt —la bona i la dolenta—, com ara la<br />
<strong>de</strong>sintegració <strong>de</strong> la societat, la solitud i la violència.<br />
Els organitzadors esperen que aquest projecte reforci<br />
l’autoconfiança cultural, ajudi els ladakhis a valorar els<br />
molts trets positius <strong>de</strong> la seva cultura i mostri la cara<br />
fosca <strong>de</strong> l’actual orientació cultural dominant arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> —el consumisme— que tan poques vega<strong>de</strong>s<br />
surt als mitjans <strong>de</strong> comunicació globals.<br />
El que aquí està passant és un petit exemple d’un<br />
qüestionament molt més ampli <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors que regeixen<br />
la cultura consumista i una exploració sobre què<br />
els podria substituir. El Projecte Ladakhi és membre<br />
Jonathan Dawson<br />
fundador <strong>de</strong> la Xarxa Global d’Ecoviles, una entitat<br />
que engloba altres organitzacions d’ecoviles i que<br />
inclou alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s experiments innovadors en la vida<br />
comunitària postconsumista que estan a l’avantguarda<br />
d’aquesta onada d’exploració. 2<br />
En la <strong>de</strong>finició més comuna, proporcionada el 1991<br />
per l’editor d’In Context, Robert Gilman, les ecoviles<br />
són «poblacions a escala humana que compten amb<br />
tots els serveis i en què les activitats humanes estan<br />
integra<strong>de</strong>s en la naturalesa <strong>de</strong> tal manera que afavoreixen<br />
el <strong>de</strong>senvolupament sa <strong>de</strong> les persones i es po<strong>de</strong>n<br />
prolongar sense problemes per un temps in<strong>de</strong>finit.» 3<br />
Avui dia aquesta xarxa global està constituïda per<br />
una aliança interessant i innovadora entre comunitats<br />
intencionals que donen prioritat a la sostenibilitat (i<br />
que, en general, tot i que no exclusivament, es troben<br />
al <strong>món</strong> industrial) i xarxes <strong>de</strong> comunitats tradicionals<br />
als països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. Les comunitats<br />
intencionals són aquelles que s’han format intencionadament<br />
al voltant <strong>de</strong> valors i objectius concrets,<br />
la majoria <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals se centren actualment en algun<br />
aspecte <strong>de</strong> la sostenibilitat i s’anomenen ecoviles. Les<br />
comunitats <strong><strong>de</strong>l</strong>s països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
que formen part <strong>de</strong> la Xarxa Global d’Ecoviles intenten<br />
mantenir els seus valors tradicionals i els seus trets<br />
culturals distintius i recuperar un major control <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus <strong>de</strong>stins econòmics davant les pressions <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s<br />
per la globalització econòmica.<br />
Jonathan Dawson és autor i professor <strong>de</strong> sostenibilitat i viu a l’ecovila escocesa <strong>de</strong> Findhorn.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 185
les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Els projectes més visibles i tangibles dins <strong>de</strong> les<br />
ecoviles solen ser aquells que estan relacionats amb<br />
la tecnologia i el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> tota mena <strong>de</strong><br />
sistemes alternatius. La majoria <strong>de</strong> la gent que visita<br />
per primera vegada les ecoviles ho fa perquè vol saber<br />
com funcionen els habitatges ecològics, els sistemes<br />
biològics <strong>de</strong> <strong>de</strong>puració d’aigües residuals, les energies<br />
renovables, les mone<strong>de</strong>s comunitàries, etc.<br />
Menys evi<strong>de</strong>nt, però possiblement més important,<br />
és la contribució <strong>de</strong> les ecoviles a la transformació<br />
radical <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors i la consciència. Les ecoviles participen<br />
en la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors <strong>de</strong> quatre maneres<br />
diferents a partir <strong>de</strong> les quals es pot fer que la transició<br />
cap a la sostenibilitat sigui més senzilla i gratificant:<br />
• <strong>de</strong>svinculació <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar;<br />
• reconnexió <strong>de</strong> les persones amb l’indret on viuen;<br />
• afirmació <strong>de</strong> les pràctiques i els valors autòctons, i<br />
• oferiment d’una ètica educativa holística i basada<br />
en l’experiència.<br />
<strong>de</strong>svinculació <strong><strong>de</strong>l</strong> creixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> benestar<br />
En els darrers anys s’han anat fent cada cop més<br />
evi<strong>de</strong>nts les mancances <strong><strong>de</strong>l</strong> producte interior brut<br />
com a mesura <strong>de</strong> la riquesa real, ja que se centra<br />
exclusivament en la formació <strong>de</strong> capital econòmic<br />
però no fa cap referència a altres formes<br />
<strong>de</strong> capital: la salut i la biodiversitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s entorns<br />
naturals, la força <strong>de</strong> les comunitats, el benestar i<br />
la felicitat <strong>de</strong> la població. Com seria una societat<br />
que <strong>de</strong>senvolupés conscientment les seves diverses<br />
formes <strong>de</strong> capital d’una manera més equilibrada<br />
i integrada? Les comunitats —<strong>de</strong> fet, societats<br />
senceres— podrien aprendre a substituir la riquesa<br />
econòmica per altres formes <strong>de</strong> capital i <strong>de</strong>mostrar<br />
que la qualitat <strong>de</strong> vida es pot mantenir o fins i tot<br />
millorar alhora que es redueix significativament el<br />
consum i la producció material? Les ecoviles són<br />
com un laboratori <strong>de</strong> recerca, formació i <strong>de</strong>mostració<br />
d’aquesta proposta.<br />
L’intent <strong>de</strong> <strong>de</strong>svincular el creixement i l’acumulació<br />
<strong>de</strong> béns materials <strong><strong>de</strong>l</strong> benestar és un <strong><strong>de</strong>l</strong>s pilars <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
concepte d’ecovila. Els baixos nivells <strong>de</strong> consum que<br />
solen prevaldre dins <strong>de</strong> les ecoviles es <strong>de</strong>riven en part<br />
<strong>de</strong> la planificació <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus sistemes, pensats per reduir<br />
la intensitat energètica i el consum <strong>de</strong> mate-rials i<br />
en part <strong><strong>de</strong>l</strong> fet que, en <strong>de</strong>sentendre’s d’una manera<br />
o d’una altra <strong>de</strong> l’economia global, renuncien a les<br />
oportunitats per maximitzar els ingressos.<br />
Diversos estudis recents confirmen que l’impacte<br />
ecològic <strong>de</strong> les ecoviles és sensiblement inferior a la<br />
mitjana <strong>de</strong> les comunitats convencionals. Un estudi<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2003 fet per la Universitat <strong>de</strong> Kassel va analitzar<br />
les emissions <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni <strong>de</strong> les ecoviles a<br />
Alemanya. L’estudi va revelar que les emissions per<br />
capita <strong>de</strong> les ecoviles <strong>de</strong> Sieben Lin<strong>de</strong>n i <strong>de</strong> Kommune<br />
Nie<strong>de</strong>rkufungen eren un 28 i un 42 %, respectivament,<br />
<strong>de</strong> la mitjana alemanya. Sieben Lin<strong>de</strong>n<br />
va presentar resultats especialment bons en els camps<br />
<strong>de</strong> la calefacció i l’habitatge: com a conseqüència <strong>de</strong><br />
la generació d’energia renovable i l’ús d’aïllaments<br />
i materials <strong>de</strong> construcció molt eficients en matèria<br />
energètica, la comunitat va registrar nivells d’emissió<br />
<strong>de</strong> tan sols un 6 i un 10 %, respectivament, <strong>de</strong> la<br />
mitjana nacional. 4<br />
Dos estudis <strong><strong>de</strong>l</strong> consum energètic d’Ecovillage<br />
at Ithaca, al nord <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> Nova York —un <strong>de</strong><br />
la Universitat <strong>de</strong> Cornell i l’altre <strong>de</strong> l’Institut<br />
<strong>de</strong> Tecnologia <strong>de</strong> Massachusetts— van revelar que el<br />
consum <strong>de</strong> la comunitat era més d’un 40 % inferior<br />
a la mitjana <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units. Un estudi en<strong>de</strong>gat per<br />
l’Institut <strong>de</strong> Medi Ambient d’Estocolm va revelar que<br />
l’ecovila escocesa <strong>de</strong> Findhorn presenta una petjada<br />
ecològica per persona una mica per sobre <strong>de</strong> la meitat<br />
<strong>de</strong> la mitjana <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, la petjada més baixa<br />
que hagi registrat cap població <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> industrial.<br />
Els resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Findhorn van presentar una petjada<br />
particularment baixa en els àmbits <strong>de</strong> la calefacció a<br />
la llar i l’alimentació, un 21,5 i un 37 % per persona,<br />
respectivament, <strong>de</strong> la mitjana nacional. 5<br />
Els casos <strong><strong>de</strong>l</strong>s quals es té coneixement semblen indicar<br />
que la qualitat <strong>de</strong> vida dins <strong>de</strong> les ecoviles sol ser alta,<br />
sens dubte molt més alta <strong><strong>de</strong>l</strong> que es podria preveure en<br />
comunitats que funcionen amb nivells <strong>de</strong> renda baixos.<br />
Aquesta dada s’ha vist reforçada per un estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006<br />
que comparava la contribució <strong><strong>de</strong>l</strong> capital estructural<br />
(econòmic), humà, social i natural a la qualitat <strong>de</strong> vida<br />
en 30 comunitats intencionals amb el <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong><br />
Burlington, Vermont. L’estudi va revelar que la quali-<br />
186 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors<br />
tat <strong>de</strong> vida era lleugerament superior a les comunitats<br />
intencionals malgrat que els ingressos mitjans eren força<br />
inferiors perquè es cultivaven i es valoraven més altres<br />
formes <strong>de</strong> capital, sobretot el capital social. D’especial<br />
importància a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar la qualitat <strong>de</strong> vida,<br />
l’estudi va i<strong>de</strong>ntificar els sòlids vincles socials que es<br />
<strong>de</strong>senvolupen dins <strong>de</strong> les comunitats intencionals, els<br />
seus «criteris <strong>de</strong> propietat i [...] el procés per assignar<br />
el treball i recompensar les aportacions», així com «la<br />
importància que la comunitat donava a la<br />
preservació <strong>de</strong> les àrees naturals». 6<br />
Els autors van arribar a la conclusió<br />
que «els resultats d’aquest estudi representen<br />
una prova d’existència: és possible<br />
arribar a una qualitat <strong>de</strong> vida alta (i probablement<br />
més sostenible) amb un consum<br />
molt inferior a la mitjana <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units… Po<strong>de</strong>m aprendre moltes coses<br />
<strong>de</strong> les comunitats intencionals d’arreu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> que han experimentat activament<br />
amb qüestions relaciona<strong>de</strong>s amb la qualitat<br />
<strong>de</strong> vida i la sostenibilitat.» 7<br />
És especialment interessant que moltes<br />
<strong>de</strong> les activitats i les funcions <strong>de</strong> la<br />
planificació que són responsables <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
baix consum d’energia i recursos dins<br />
<strong>de</strong> les ecoviles també siguin <strong>de</strong> les més<br />
importants a l’hora <strong>de</strong> contribuir a una<br />
millor qualitat <strong>de</strong> vida. La <strong>de</strong>cisió presa per moltes<br />
ecoviles <strong>de</strong> cultivar una gran part <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus aliments,<br />
per exemple, comporta que els membres <strong>de</strong> la comunitat<br />
treballin <strong>de</strong> forma cooperativa, fet que reforça<br />
les relacions i consolida un sentiment <strong>de</strong> connexió<br />
amb la terra.<br />
Moltes <strong>de</strong> les altres funcions <strong>de</strong> la planificació que<br />
redueixen la petjada —preparar i menjar els àpats<br />
junts, clubs automobilístics, instal·lacions d’energies<br />
renovables <strong>de</strong> propietat comunitària, mone<strong>de</strong>s i inversions<br />
comunitàries, etc.— engendren igualment un<br />
esperit <strong>de</strong> cooperació que fa comunitat i contribueix<br />
a crear sentiments forts <strong>de</strong> benestar.<br />
Aquesta ètica s’estén fins a la vida econòmica<br />
<strong>de</strong> les ecoviles, en què es promou la cooperació i la<br />
solidaritat i es transforma la relació amb el treball.<br />
L’ecovila Twin Oaks, a l’estat <strong>de</strong> Virgínia, afirma:<br />
«Nosaltres utilitzem un sistema laboral basat en<br />
la confiança en què tot treball té el mateix valor.<br />
L’objectiu és organitzar el treball i compartir-lo<br />
amb criteris equitatius, i que cada membre tingui<br />
tota la flexibilitat i la llibertat possible. El treball no<br />
es consi<strong>de</strong>ra tan sols un mitjà per aconseguir un fi;<br />
nosaltres intentem fer que sigui una part agradable<br />
<strong>de</strong> les nostres vi<strong>de</strong>s.» 8<br />
Recollida <strong>de</strong> verdures biològiques a l’ecovila escocesa <strong>de</strong><br />
Findhorn.<br />
reconnexió <strong>de</strong> les persones amb<br />
l’indret on viuen<br />
Un <strong><strong>de</strong>l</strong>s impactes més perniciosos <strong>de</strong> l’actual economia<br />
globalitzada són les dèbils connexions que les<br />
persones senten amb l’indret on viuen. En els darrers<br />
cinquanta anys s’ha produït arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> una progressiva<br />
homogeneïtzació <strong><strong>de</strong>l</strong>s aliments, la roba, les<br />
tècniques agrícoles, els materials <strong>de</strong> construcció,<br />
les mo<strong>de</strong>s, etc. Com a part d’aquesta tendència,<br />
l’alimentació cada cop reflecteix menys el canvi <strong>de</strong><br />
temporada.<br />
Aquesta <strong>de</strong>sconnexió té una gran importància<br />
perquè és un brou <strong>de</strong> cultiu per a l’alienació i el<br />
consumisme. Quan els recursos provenen <strong>de</strong> tot<br />
el <strong>món</strong>, la població perd tot sentit <strong>de</strong> la capacitat<br />
<strong>de</strong> càrrega <strong>de</strong> les bioregions on viu i, per tant, <strong>de</strong><br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 187<br />
Cortesia <strong>de</strong> la Fundació Findhorn.
les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
qualsevol obligació d’intentar viure dins d’aquests<br />
límits. La propensió natural <strong>de</strong> la població a estimar<br />
la xarxa <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> la qual formen part tots els<br />
éssers humans es perd en un tel d’ignorància que no<br />
permet saber com és aquesta xarxa ni com es viu en<br />
<strong>de</strong>terminats indrets.<br />
És fonamental restablir una millor apreciació <strong>de</strong><br />
les qualitats, els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s i els ritmes <strong><strong>de</strong>l</strong>s llocs on es viu<br />
i <strong><strong>de</strong>l</strong> que po<strong>de</strong>n produir amb criteris sostenibles a fi<br />
<strong>de</strong> tornar a trobar-hi un espai equilibrat i respectuós.<br />
Aquest procés és <strong>de</strong> vital importància per als principis<br />
ètics <strong>de</strong> les ecoviles.<br />
Aquests principis ètics es manifesten en part en els<br />
intents per incrementar els nivells d’autosuficiència.<br />
Les ecoviles solen mirar <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar una millor<br />
comprensió <strong>de</strong> les tècniques <strong>de</strong> construcció ecològica<br />
a partir <strong><strong>de</strong>l</strong>s materials locals, <strong>de</strong> les herbes medicinals<br />
locals, <strong>de</strong> la recollida d’aliments silvestres, <strong>de</strong> la<br />
producció i el processament d’aliments biològics,<br />
<strong>de</strong> la generació d’energia amb els recursos locals<br />
disponibles, etc. Les ecoviles intenten aprofundir les<br />
seves connexions amb les seves pròpies bioregions per<br />
incrementar la resiliència en un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> transició<br />
energètica i per reduir la <strong>de</strong>pendència <strong><strong>de</strong>l</strong>s diners i <strong>de</strong><br />
l’economia global.<br />
De la mateixa manera, moltes ecoviles participen<br />
en iniciatives per recuperar la salut <strong><strong>de</strong>l</strong>s ecosistemes<br />
<strong>de</strong> l’entorn. Durant els darrers quaranta anys, per<br />
citar només un exemple, l’ecovila Auroville, al sud<br />
<strong>de</strong> l’Índia, ha plantat gairebé tres milions d’arbres i<br />
ha participat en projectes <strong>de</strong> restauració <strong>de</strong> la terra<br />
que han enriquit simultàniament la diversitat <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
sistemes naturals locals i han vinculat la població<br />
amb la xarxa <strong>de</strong> la vida d’una manera més profunda.<br />
A més, la manera en què això s’ha aconseguit —els<br />
primers esforços consistien a plantar espècies no<br />
autòctones que van crear altres perills ambientals,<br />
però es van anar substituint per espècies més diverses<br />
i autòctones— <strong>de</strong>mostra que les ecoviles són<br />
capaces d’aprendre i <strong>de</strong> ser flexibles, i d’adaptar-se<br />
a les necessitats <strong><strong>de</strong>l</strong> medi ambient a mesura que es<br />
<strong>de</strong>scobreixen. Po<strong>de</strong>m trobar iniciatives semblants<br />
<strong>de</strong> plantació d’arbres a gran escala i restauració <strong>de</strong> la<br />
terra a Sólheimar, Islàndia, a The Farm, a l’estat <strong>de</strong><br />
Tennessee, i a moltes altres ecoviles. 9<br />
El viatge cap a un major arrelament a les bioregions<br />
també és un viatge cultural. Moltes ecoviles<br />
fan rituals per senyalar i celebrar el canvi d’estació<br />
basant-se en els costums i les pràctiques tradicionals,<br />
sense enca<strong>de</strong>nar-s’hi cegament. L’ecovila russa <strong>de</strong><br />
Grishino, per exemple, ha es<strong>de</strong>vingut un centre<br />
important per a la celebració i l’ensenyament <strong>de</strong><br />
cançons, danses, arts i contes tradicionals russos.<br />
A Findhorn, el canvi d’any se celebra amb festivals<br />
celtes <strong>de</strong> cançons, danses, contes i fogueres. 10<br />
afirmació <strong>de</strong> les pràctiques i els<br />
valors autòctons<br />
Els sectors <strong><strong>de</strong>l</strong> màrqueting i la publicitat empresarial<br />
han exercit una funció bàsica a l’hora <strong>de</strong> donar<br />
forma als valors que regeixen la cultura consumista<br />
<strong>de</strong> l’actualitat, i han tingut un efecte particularment<br />
<strong>de</strong>vastador a l’hora <strong>de</strong> minar l’autoconfiança cultural<br />
<strong>de</strong> grups que que<strong>de</strong>n fora <strong>de</strong> la classe consumista global.<br />
Per tant, un àmbit important <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi <strong>de</strong> valors<br />
necessari en la transició cap a una societat global<br />
sostenible resi<strong>de</strong>ix en la celebració <strong>de</strong> la diversitat <strong>de</strong><br />
les cultures humanes per animar-les totes a valorar els<br />
seus trets distintius i sentir-se’n orgulloses.<br />
Les xarxes <strong>de</strong> les ecoviles als països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament solen ser molt actives en aquest<br />
sentit. Les activitats amb els nous grups solen centrar-se<br />
en el foment <strong>de</strong> l’autoconfiança cultural i la<br />
celebració <strong>de</strong> les fortaleses i les consecucions <strong>de</strong> les<br />
comunitats.<br />
El grup no governamental <strong>de</strong> Sri Lanka Sarvodaya,<br />
membre fundador <strong>de</strong> la Xarxa Global d’Ecoviles, treballa<br />
amb més <strong>de</strong> 15.000 comunitats a tota l’illa i ha<br />
<strong>de</strong>senvolupat un mèto<strong>de</strong> d’ajuda comunitària que<br />
comença amb un programa d’apo<strong>de</strong>rament. Això comporta<br />
un fort element d’apo<strong>de</strong>rament social i espiritual,<br />
que inclou la meditació, la validació cultural, l’establiment<br />
<strong>de</strong> la pau i la mediació en conflictes. Només<br />
quan s’ha construït aquest fonament pot començar el<br />
treball més tangible <strong>de</strong> l’apo<strong>de</strong>rament econòmic i la<br />
construcció <strong>de</strong> les infraestructures físiques. 11<br />
Així mateix, el Projecte Ladakhi <strong>de</strong> l’Índia dóna<br />
molta importància al foment <strong>de</strong> l’autoconfiança<br />
cultural i ha ajudat a fundar l’Aliança <strong>de</strong> Dones<br />
188 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors<br />
<strong>de</strong> Ladakh, una xarxa <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 6.000 dones <strong>de</strong><br />
gairebé 100 pobles diferents, amb el doble objectiu<br />
<strong>de</strong> potenciar la condició <strong>de</strong> dones <strong><strong>de</strong>l</strong> camp i <strong>de</strong><br />
reforçar la cultura i l’agricultura locals. Alguns <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
programes més imaginatius que ha iniciat l’Aliança<br />
són les setmanes sense televisió, <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a<br />
fomentar la resistència <strong>de</strong> la població a l’ètica<br />
consumista; els festivals anuals que celebren<br />
el coneixement i les habilitats locals, com ara<br />
filar, teixir i tenyir la roba i preparar els plats<br />
autòctons, i els reality tours que van portar<br />
Tsewang L<strong>de</strong>n i Dolma Tsering a veure en<br />
persona la realitat <strong>de</strong> les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la gent gran<br />
en un país industrial. 12<br />
una ètica educativa holística i<br />
basada en l’experiència<br />
En l’última dècada s’ha produït un fet extraordinari<br />
en la relació entre les ecoviles i la<br />
societat <strong>de</strong> la qual van sorgir com a alternativa.<br />
A mesura que s’han intensificat les crisis econòmiques,<br />
ecològiques i socials interrelaciona<strong>de</strong>s,<br />
cada cop es reconeix més la importància<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s diversos experiments en què han participat<br />
les ecoviles, més enllà <strong>de</strong> les files <strong>de</strong> les persones<br />
alienes radicals. Una <strong>de</strong> les principals vies en què es<br />
comparteixen els principals valors i mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s que han<br />
<strong>de</strong>senvolupat és l’educació.<br />
Els diversos paquets educatius <strong>de</strong>senvolupats dins<br />
les ecoviles reflecteixen els principis ètics bàsics <strong>de</strong> les<br />
mateixes comunitats en el sentit que són holístiques<br />
—exploren la inter<strong>de</strong>pendència i les relacions entre<br />
les qüestions i els subjectes que generalment es<br />
consi<strong>de</strong>ren d’una manera separada en àmbits més<br />
convencionals— i estan basa<strong>de</strong>s en l’experiència, en el<br />
sentit que capten totes les facultats <strong>de</strong> l’aprenent:<br />
el cap, el cor i les mans.<br />
En aquest sentit, l’educació <strong>de</strong> les ecoviles es pot<br />
veure com una part <strong>de</strong> la tendència més general cap<br />
a l’educació ambiental basada en el pensament <strong>de</strong><br />
sistemes. El tret distintiu en el mo<strong><strong>de</strong>l</strong> educatiu <strong>de</strong> les<br />
ecoviles és que l’experiència d’aprenentatge es <strong>de</strong>senvolupa<br />
en el context d’un experiment viu en el trasllat<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s valors postconsumistes al teixit d’una comunitat<br />
sostenible. La immersió en aquests laboratoris vius<br />
pot arribar a comportar una transformació profunda<br />
en els estudiants a mesura que experimenten d’una<br />
manera tangible la relació dinàmica entre els valors,<br />
l’estil <strong>de</strong> vida i les estructures <strong>de</strong> la comunitat. 13<br />
Les voltes fetes amb bales <strong>de</strong> palla i terra que es construeixen<br />
en estructures corbes seran les residències d’estudiants<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Centre</strong> d’Ecologia Creativa <strong><strong>de</strong>l</strong> quibuts <strong>de</strong><br />
Lotan, a Israel.<br />
En la darrera dècada s’han dut a terme nombroses<br />
iniciatives educatives a les ecoviles. El <strong>Centre</strong> <strong>de</strong><br />
Formació d’Ecoviles <strong>de</strong> The Farm, a Tennessee, el<br />
<strong>Centre</strong> d’Ecologia Creativa <strong><strong>de</strong>l</strong> quibuts Lotan, a<br />
Israel, i Solucions Ecològiques a Crystal Waters,<br />
a Austràlia, són tres <strong><strong>de</strong>l</strong>s molts centres que hi ha arreu<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que organitzen cursos sobre diversos aspectes<br />
<strong>de</strong> la sostenibilitat que ara atrauen participants <strong>de</strong><br />
tot l’espectre social. 14<br />
També s’han <strong>de</strong>senvolupat nombroses associacions<br />
educatives entre ecoviles i institucions externes<br />
que aju<strong>de</strong>n a difondre els valors i els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
<strong>de</strong> les ecoviles a la societat general. El centre <strong>de</strong><br />
formació CIFAL <strong>de</strong> l’ONU, que forma part d’una<br />
xarxa d’11 centres arreu <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> que proporcionen<br />
formació sobre sostenibilitat a les autoritats<br />
locals i altres interlocutors, es va inaugurar el 2007<br />
a Findhorn, Escòcia. Aquest centre es basa en el<br />
coneixement acumulat dins i fora <strong>de</strong> les ecoviles per<br />
consolidar la capacitat <strong>de</strong> planificació i implantació<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 189<br />
Cortesia <strong><strong>de</strong>l</strong> quibuts <strong>de</strong> Lotan.
les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s organismes locals a Escòcia i, cada cop més, al<br />
nord d’Europa. 15<br />
Per la seva banda, el Findhorn College, una institució<br />
educativa dins <strong>de</strong> l’ecovila, acull periòdicament<br />
el curs universitari sobre <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> St. Andrews. A partir <strong><strong>de</strong>l</strong> setembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, la Universitat Heriot-Watt d’Edimburg<br />
ofereix el primer màster <strong>de</strong> ciències en planificació<br />
comunitària sostenible, amb dues seccions troncals<br />
sobre pràctica <strong>de</strong> les ecoviles i pràctica <strong>de</strong> planificació<br />
comunitària, que imparteix a l’ecovila el personal<br />
docent <strong><strong>de</strong>l</strong> Findhorn College. 16<br />
Una altra gran iniciativa educativa <strong>de</strong> les ecoviles,<br />
Gaia Education, ha elaborat un pla d’estudis a partir<br />
<strong>de</strong> la bona pràctica dins <strong>de</strong> les ecoviles que ha estat<br />
avalat per UNITAR i es consi<strong>de</strong>ra una valuosa aportació<br />
a la Dècada <strong>de</strong> l’Educació per al Desenvolupa-<br />
ment Sostenible <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s. Actualment<br />
aquest pla d’estudis s’ensenya en ecoviles i universitats<br />
<strong>de</strong> tots els continents. 17<br />
Un programa universitari d’estudis a l’estranger,<br />
Living Routes, ofereix als estudiants <strong>de</strong> les universitats<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units la possibilitat <strong>de</strong> cursar crèdits<br />
semestrals en ecoviles <strong>de</strong> tots els continents, mentre<br />
que Ecovillage at Ithaca, a Nova York, participa en<br />
una ambiciosa aliança amb la Universitat <strong>de</strong> Cornell<br />
i l’Ithaca College per potenciar els plans d’estudis<br />
universitaris sobre sostenibilitat als Estats Units. 18<br />
Aquests avenços en l’àmbit educatiu són una bona<br />
oportunitat per divulgar els valors i els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> les<br />
ecoviles a la societat. A mesura que el <strong>món</strong> intenti<br />
fer la transició cap a una societat global rica, diversa i<br />
sostenible, és probable que l’experiència <strong>de</strong> les ecoviles<br />
sigui una font important d’informació i inspiració.<br />
190 WWW.WorldWatch.org
L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: repàs d’un any<br />
Octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 . in t E R n A t i o n A l Un i o n F o R Co n-<br />
S E R v A t i o n o F nA t U R E, «IUCN Red List Reveals<br />
World’s Mammals in Crisis», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Gland, Suïssa: 6 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; Sm i t h, Peter,<br />
«The Green Commandment», Courier- Journal,<br />
Louisville, KY, 22 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; The Green<br />
Bible, Nova York: HarperCollins, 7 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; Wo o t t o n, J. Timothy; pF i S t E R, Catherine A.;<br />
Fo R E S t E R, James D. «Dynamic Patterns and Ecological<br />
Impacts of Declining Ocean pH in a High-resolution<br />
Multi-year Dataset», Proceedings of the National<br />
Aca<strong>de</strong>my of Sciences, 8 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; KA n t E R,<br />
James «Indonesia Officials Unveil a Deal to Protect<br />
Forests», New York Times, 9 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008;<br />
«New Treaty Aims to Protect Shared Transboundary<br />
Aquifers», Environment News Service, 23 d’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; gillEt, Nathan P. et alii, «Attribution of<br />
Polar Warming to Human Influence», Nature Geoscience,<br />
30 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
Novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 . Al d E R, Jacqueline et alii,<br />
«Forage Fish: From Ecosystems to Markets», Annual<br />
Review of Environment and Resources, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; Un i t E d nA t i o n S En v i R o n m E n t pR o g R A m m E<br />
(UNEP), «Wi<strong>de</strong> Spread and Complex Climatic Changes<br />
Outlined in New UNEP Project Atmospheric<br />
Brown Cloud Report», comunicat <strong>de</strong> premsa, Nairobi:<br />
13 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; pUllEllA, Philip,<br />
«Vatican Set to Go Green with Huge Solar Panel<br />
Roof», Reuters, 25 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; Co l i t t,<br />
Raymond, «Brazil Cracks Down on Amazon Loggers<br />
After Riot», Reuters, 28 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
Notes<br />
Desembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 . «Venice Is Hit by Serious<br />
Flooding», BBC News, 1 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008;<br />
WilKinSon, Clive, ed., Status of Coral Reefs of the<br />
World 2008, Townsville, Austràlia: Global Coral<br />
Reef Monitoring Network, 2008; «California Air<br />
Resources Board, «ARB Says Yes to Climate Action<br />
Plan», comunicat <strong>de</strong> premsa, Sacramento: 11 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; EU R o p E A n pA R l i A m E n t, «European<br />
Parliament Seals Climate Change Package»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Brussel·les: 17 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; «Greenland’s Glaciers Losing Ice Faster<br />
This Year Than Last Year», TerraDaily, 23 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; Munich Re Group, «Catastrophe<br />
Figures for 2008 Confirm that Climate<br />
Agreement Is Urgently Nee<strong>de</strong>d», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Munic: 29 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
Gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . ho R v á t h, Gábor et alii, «Polarized<br />
Light Pollution: A New Kind of Ecological<br />
Photopollution», Frontiers in Ecology and the Environment,<br />
eView, 7 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; pl A n t l i F E<br />
int E R n A t i o n A l, Medicinal Plants in Conservation<br />
and Development, Salisbury, Regne Unit: <strong>de</strong><br />
novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; En v i R o n m E n t nE W S SE R v i C E,<br />
«Japan Launches World’s First Greenhouse Gas<br />
Observing Satellite», 23 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . toR C h i A , Andrew, «China<br />
Drought Deprives Millions of Drinking Water»,<br />
Reuters, 7 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; So l o m o n , Susan et<br />
alii, «Irreversible Climate Change Due to Carbon<br />
Dioxi<strong>de</strong> Emissions», Proceedings of the National<br />
Aca<strong>de</strong>my of Sciences, 10 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; UNEP,<br />
«Historic Treaty to Tackle Toxic Heavy Metal<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 191
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Mercury Gets Green Light», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Nairobi: 20 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; U.S. nA t i o n A l<br />
AE R o n A U t i C S A n d Sp A C E Ad m i n i S t R A t i o n (NASA),<br />
«NASA’s Launch of Carbon-Seeking Satellite Is<br />
Unsuccessful», comunicat <strong>de</strong> premsa, Washington,<br />
DC: 24 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . BUR R o S , Marian, «Obamas to<br />
Plant Vegetable Gar<strong>de</strong>n at White House», Washington<br />
Post, 19 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Sh i n d E l l, Drew;<br />
FA l U v E g i , Greg, «Climate Response to Regional<br />
Radiative Forcing During the Twentieth Century»,<br />
Nature Geoscience, 22 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «Rainsoaked<br />
Southern Africa Hit by Worst Floods in<br />
Years», TerraDaily.com, 27 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
mAS o n , Jeff; FER R A R o, Thomas, «Obama Signs<br />
Landmark U.S. Conservation Bill», Reuters, 30 <strong>de</strong><br />
març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . Ch U , Henry, «Beneath the G-8<br />
Summit, A Valley of Misery for Italy Quake Victims»,<br />
Los Angeles Times, 10 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
RA n d A l l, David, «Pan<strong>de</strong>mic Fears as Flu Kills 68»,<br />
The In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, Londres, 26 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
Wo R l d hE A l t h oR g A n i z A t i o n, «Swine Influenza»,<br />
<strong>de</strong>claració <strong><strong>de</strong>l</strong> secretari general <strong>de</strong> l’OMS, la Dra.<br />
Margaret Chan, 25 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; ABE n g o A<br />
Sol A R , «Abengoa Solar Begins Operation of the<br />
World’s Largest Solar Power Tower Plant», comunicat<br />
<strong>de</strong> premsa, Sevilla, Espanya: 27 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; Am E R i C A n lU n g AS S o C i A t i o n , «New American<br />
Lung Association Report Finds 60 Percent<br />
of Americans Live in Areas Where Air Is Dirty<br />
Enough to Endanger Lives», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Washington, DC: 29 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . oRg A n i C tR A d E AS S o C i A t i o n ,<br />
«U.S. Organic Sales Grow by a Whopping 17.1<br />
Percent in 2008», comunicat <strong>de</strong> premsa, Greenfield,<br />
MA: 4 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; dAi, Aiguo,<br />
«Changes in Continental Freshwater Discharge<br />
from 1948 to 2004», Journal of Climate, maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009, pàg. 2773–92; Co n S E R v A t i o n in t E R n A t i on<br />
A l; th E nA t U R E Co n S E R v A n C y; WWF, «Lea<strong>de</strong>rs<br />
of Coral Triangle Countries Declare Action to<br />
Protect Marine Resources for People’s Well-being»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Manado, Indonèsia: 15 <strong>de</strong><br />
maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «Sierra Leone and Liberia Create<br />
Vast Transboundary Peace Park», Environment<br />
News Service, 18 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . BRo W n , Oli; CRA W F o R d, Alec,<br />
Rising Temperatures, Rising Tensions; Climate<br />
Change and the Risk of Violent Conflict in the<br />
Middle East, Winnipeg, Canadà: Institut Internacional<br />
<strong>de</strong> Desenvolupament Sostenible, 2 <strong>de</strong> juny<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Wol F , Isaac, «Recycled Radioactive<br />
Metal Contaminates Consumer Products», ScrippsNews.com,<br />
3 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «Deadly Amazon<br />
Clashes Roil Peru», Associated Press, 6 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; U.n. Fo o d A n d Ag R i C U l t U R E oR g A n i z A t i o n<br />
(FAO), «1.02 Billion People Hungry», comunicat<br />
<strong>de</strong> premsa, Roma: 19 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; vE l d E R S,<br />
Guus J. M. et alii, «The Large Contribution of Projected<br />
HFC Emissions to Future Climate Forcing»,<br />
Proceedings of the National Aca<strong>de</strong>my of Sciences<br />
Online, 22 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . SC h l o E g E l, Lisa M. et alii, «Magnitu<strong>de</strong><br />
of the US Tra<strong>de</strong> in Amphibians and Presence<br />
of Batrachochytrium <strong>de</strong>ndrobatidis and Ranavirus<br />
Infection in Imported North American Bullfrogs<br />
(Rana catesbeiana)», Biological Conservation, juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 1420–26; oFF i C E o F t h E mA y o R<br />
o F SA n FR A n C i S C o, «Executive Directive 09-03:<br />
Healthy and Sustainable Food for San Francisco»,<br />
San Francisco: 9 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Co U n C i l o F<br />
t h E EU R o p E A n miniStERS, «Council Confirms Strict<br />
Conditions for Marketing Seal Products in the<br />
EU», comunicat <strong>de</strong> premsa, Brussel·les: 27 <strong>de</strong><br />
juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009); Wo R m , Boris et alii, «Rebuilding<br />
Global Fisheries», Science, 31 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009,<br />
pàg. 578–85.<br />
Agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . mA p l E C R o F t, «Australia Overtakes<br />
USA as Top Polluter», comunicat <strong>de</strong> premsa, Bath,<br />
Regne Unit: 3 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; hA t t o R i, Yoko<br />
et alii, «The Ethylene Response Factors SNOR-<br />
KEL1 and SNORKEL2 Allow Rice to Adapt to<br />
Deep Water», Nature, 20 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
1,026–30; Wo R l d Ag R o F o R E S t R y CE n t R E, «While<br />
Farmers Frequently Blamed for Forest Loss, New<br />
Study Shows about Half of Farmlands Worldwi<strong>de</strong><br />
Have Significant Tree Cover», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Nairobi: 24 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 . FAO, «New Treaty Will Leave<br />
‘Fish Pirates’ Without Safe Haven», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Roma: 1 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; nA t i o n A l<br />
oC E A n i C A n d At m o S p h E R iC AdminiStRAtion, «NOAA:<br />
Warmest Global Sea-Surface Temperatures for August<br />
and Summer», comunicat <strong>de</strong> premsa, Washington,<br />
192 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
DC: 16 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009); WWF, «New Species<br />
Discovered in the Greater Mekong at Risk of Extinction<br />
Due to Climate Change», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Gland, Suïssa: 22 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «Security<br />
Council Calls for World Free of Nuclear Weapons<br />
During Historic Summit», UN News Service, 24 <strong>de</strong><br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; gR o U p o F 20, «Lea<strong>de</strong>rs’ Statement:<br />
The Pittsburgh Summit», Pittsburgh, PA:<br />
24–25 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009).<br />
L’escalada i la davallada <strong>de</strong> la cultura <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
1 . The Age of Stupid, ARm S t R o n g, Franny,<br />
director, publicació in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, 20 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009.<br />
2 . Wo R l d BA n K, World Development Indicators<br />
Online, base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s en línia, a http://media.<br />
worldbank.org/secure/data/qquery.php, consulta:<br />
23 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; vehicles <strong>de</strong> REn n E R ,<br />
Michael, «Global Auto Industry in Crisis», Vital<br />
Signs Online, Worldwatch Institute, 21 <strong>de</strong> maig<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «Growing World Refrigerator Market»,<br />
JARN Web Magazine, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; IDC,<br />
«PC Market Growth Evaporates in Fourth Quarter<br />
as Financial Crisis Hits Home, According to IDC»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Framingham, MA: 14 <strong>de</strong><br />
gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; IDC, «Worldwi<strong>de</strong> Mobile Phone<br />
Market Declines by 12.6% in Fourth Quarter, More<br />
Challenges to Come Says IDC», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Framingham, MA: 4 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
3 . Wo R l d BA n K, op. cit. nota 2.<br />
4 . gAR d n E R , Gary; SAm p A t, Payal, Mind Over<br />
Matter: Recasting the Role of Materials in Our<br />
Lives, Worldwatch Paper 144, Washington, DC:<br />
Worldwatch Institute, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1998; RE n n E R,<br />
Michael, «World Metals Production Surges», Vital<br />
Signs Online, Worldwatch Institute, 3 <strong>de</strong> setembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; petroli i gas natural <strong>de</strong> SAW i n , Janet;<br />
mU K h E R J E E, Ishani, «Fossil Fuel Use Up Again», a:<br />
Worldwatch Institute, Vital Signs 2007–2008, Nova<br />
York: W. W. Norton & Company, 2007; SU S t A i n A-<br />
B l E EU R o p E RE S E A R C h in S t i t U t E; gloBAl 2000;<br />
FR i E n d S o F t h E EA R t h EU R o p E , Overconsumption?<br />
Our Use of the World’s Natural Resources (setembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009).<br />
5 . Petjada ecològica i figura 1 <strong>de</strong> gl o B A l Fo o t -<br />
p R i n t nE t W o R K , The Ecological Footprint Atlas<br />
2008, Oakland, CA: ed. rev., 16 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008.<br />
6 . mil l E n n i U m ECoSyStEm ASSESSmEnt (MA),<br />
Ecosystems and Human Well-Being: Synthesis, Washington,<br />
DC: Island Press, 2005; MA, Living<br />
Beyond Our Means: Natural Assets and Human<br />
Well-being: Statement from the Board, Washington,<br />
DC: Institut Mundial <strong>de</strong> Recursos, 2005, pàg. 2.<br />
7 . mCmUl l E n, C. P.; JAB B o U R , J., Climate<br />
Change Science Compendium 2009, Nairobi: Programa<br />
<strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Medi Ambient,<br />
2009, pàg. 5, 30; mCKE o W n , Alice; gA R d n E R, Gary,<br />
«Referències sobre el canvi climàtic. Guia i glossari»,<br />
a: Wo R l d W A t C h in S t i t U t E, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
2009, Badalona: <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>,<br />
2009, pàg. 189–204; in t E R g o v E R n m E n t A l pA n E l<br />
o n Cl i m A t E Ch A n g E (IPCC), Climate Change<br />
2007: Synthesis Report, Ginebra: 2007, pàg. 49.<br />
8 . So K o l o v , Andrei et alii, «Probabilistic Forecast<br />
for 21st Century Climate Based on Uncertainties<br />
in Emissions (without Policy) and Climate<br />
Parameters», American Meteorological Society Journal<br />
of Climate, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 5,175–204;<br />
Ch A n d l E R, David, «Revised MIT Climate Mo<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Sounds Alarm», TechTalk, Institut <strong>de</strong> Tecnologia<br />
<strong>de</strong> Massachusetts, 20 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; EilpERin,<br />
Juliet, «New Analysis Brings Dire Forecast of 6.3-<br />
Degree Temperature Increase», Washington Post,<br />
25 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; SA W i n , Elizabeth R. et<br />
alii, «Current Emissions Reductions Proposals in<br />
the Lead-up to COP-15 Are Likely to Be Insufficient<br />
to Stabilize Atmospheric CO 2 Levels: Using<br />
C-ROADS—a Simple Computer Simulation of<br />
Climate Change—to Support Long-Term Climate<br />
Policy Development», versió presentada a la Conferència<br />
sobre el Canvi Climàtic: Riscos, Reptes i<br />
Decisions Globals, Universitat <strong>de</strong> Copenhaguen,<br />
Dinamarca, 10 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
9 . Gel fos a partir d’EilpERin, op. cit. nota 8;<br />
refugiats a partir d’in t E R n A t i o n A l oR g A n i z A t i o n<br />
F o R mi g R A t i o n, «Migration, Climate Change, and<br />
the Environment», IOM Policy Brief, Ginebra: maig<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 1; altres problemes a partir d’IPCC,<br />
op. cit. nota 7.<br />
10 . Desforestació a partir <strong>de</strong> gA R d n E R, Gary, «La<br />
<strong>de</strong>sforestació continua», a: Wo R l d W A t C h in S t i t U t E,<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 193
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Signes vitals 2006–2007, Barcelona: <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, 2006), pàg. 102–03; residus perillosos<br />
a partir <strong>de</strong> BA K E R, Elaine et alii, Vital Waste Graphics,<br />
Convenció <strong>de</strong> Basilea i GRID-Arendal, 2004), pàg.<br />
34–35; per a un <strong>de</strong>bat d’altres tendències, vegeu, per<br />
exemple, dA U v E R g n E, Peter, The Shadows of Consumption:<br />
Consequences for the Global Environment,<br />
Cambridge, MA: The MIT Press, 2008, i gA R d n E R,<br />
Gary; AS S A d o U R i A n, Erik; SA R i n, Radhika, «L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
consum avui», a: Wo R l d W A t C h in S t i t U t E, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>món</strong> 2004, Barcelona: <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>,<br />
2004.<br />
11 . pA C A l A, Stephen, «Equitable Solutions to Greenhouse<br />
Warming: On the Distribution of Wealth,<br />
Emissions and Responsibility Within and Between<br />
Nations», presentació a la Conferència Global<br />
<strong>de</strong> Desenvolupament <strong>de</strong> l’Institut Internacional<br />
d’Anàlisi <strong>de</strong> Sistemes Aplicats, Viena, Àustria, 15 <strong>de</strong><br />
novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; hE R R i n g, Horace, «Rebound<br />
Effect», a: ClE v E l A n d, Cutler J., ed., Encyclopedia<br />
of Earth, Washington, DC: Coalició per a la<br />
Informació Ambiental, Consell Nacional per a la<br />
Ciència i el Medi Ambient, rev. 18 <strong>de</strong> novembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
12 . Da<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a partir <strong>de</strong> Wo R l d<br />
BA n K, op. cit. nota 2, en dòlars <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008. Taula 1 a<br />
partir d’ibi<strong>de</strong>m i <strong>de</strong> gl o B A l Fo o t p R i n t nE t W o R K ,<br />
op. cit. nota 5; població <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 a partir <strong>de</strong> Un i t E d<br />
nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, World Population<br />
Prospects, 2008 Revision, Nova York: 2009.<br />
13 . AnA n t h A p A d m A n A B h A n, g.; SR i n i v A S, K.;<br />
go p A l, Vinuta, Hiding Behind the Poor, Bangalore:<br />
Greenpeace India Society, (octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007).<br />
14 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
15 . Ibi<strong>de</strong>m; gl o B A l Fo o t p R i n t nE t W o R K , op. cit.<br />
nota 5; una tercera part a partir <strong>de</strong> BE n t l E y, Matthew,<br />
Sustainable Consumption: Ethics, National<br />
Indices and International Relations, tesi doctoral,<br />
Escola Americana <strong>de</strong> Postgrau <strong>de</strong> Relacions Internacionals<br />
i Diplomàcia, París, 2003, actualitzat i<br />
revisat amb da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Wo R l d BA n K, op. cit. nota 2.<br />
16 . Càlcul <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch a partir <strong>de</strong> gRiFFith,<br />
Saul, «Climate Change Recalculated», presentació<br />
davant <strong>de</strong> la Fundació The Long Now, San<br />
Francisco, 16 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; gRiFFith, Saul,<br />
The Game Plan: A Solution Framework for the<br />
Climate Challenge, diaporama, 13 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, diapositives 140–47. Cadascuna d’aquestes<br />
tres tecnologies produiria 4 terawatts d’energia,<br />
que produirien 12 terawatts, que substituirien tota<br />
l’energia basada en els combustibles fòssils d’avui<br />
menys 2–3 terawatts.<br />
17 . Projecció <strong>de</strong> població per al 2050 a partir <strong>de</strong><br />
Un i t E d nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, op. cit. nota<br />
12.<br />
18 . WE l S C h, Robert; vi v A n C o, Luis, Introduction<br />
to Cultural Anthropology, McGraw-Hill Higher<br />
Education, pròxima publicació, capítol 2, pàg. 1–65<br />
en edició preliminar.<br />
19 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 9, cita a partir <strong>de</strong> Robert Welsch,<br />
Universitat Franklin Pierce, <strong>de</strong>bat amb l’autor, 25<br />
<strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009. Estic en <strong>de</strong>ute amb Welsch i<br />
Vivanco tant per aquesta <strong>de</strong>finició com pel full<br />
<strong>de</strong> ruta que <strong>de</strong>scriu els quatre elements clau <strong>de</strong> la<br />
cultura.<br />
20 . WE l S C h; vi v A n C o, op. cit. nota 18, pàg. 10;<br />
v A n En K, Gerrit J.; d E vR i E S, Lourens, The Korowai<br />
of Irian Jaya: Their Language in Its Cultural Context,<br />
Nova York: Oxford University Press, 1997.<br />
21 . mEA d o W S , Donella, Leverage Points: Places<br />
to Intervene in a System, Hartland, VT: Institut <strong>de</strong><br />
Sostenibilitat, 1999, pàg. 17–19.<br />
22 . EKi n S , Paul, «The Sustainable Consumer<br />
Society: A Contradiction in Terms?», a: International<br />
Environmental Affairs, tardor <strong><strong>de</strong>l</strong> 1991, pàg.<br />
243–58. Requadre 1 a partir <strong>de</strong>: gA R d n E R, Gary;<br />
AS S A d o U R i A n , Erik, «Replantejar-se la bona vida»,<br />
a: Worldwatch Institute, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> 2004,<br />
op. cit. nota 10; KAh n E m A n, Daniel, presentació<br />
davant <strong><strong>de</strong>l</strong> Fòrum Gallup sobre Benestar, 2 d’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009 (observeu que l’efecte positiu <strong>de</strong>ixa<br />
d’incrementar-se a ingressos més elevats mentre<br />
que els nivells <strong>de</strong> satisfacció vital tenen una relació<br />
logarítmica, la qual cosa vol dir que calen increments<br />
exponencials <strong><strong>de</strong>l</strong>s ingressos per incrementar<br />
la les valoracions <strong>de</strong> la satisfacció); Japó a partir <strong>de</strong><br />
St E A R n S, Peter N., Consumerism in World History:<br />
The Global Transformation of Desire, Nova York:<br />
Routledge, 2001, pàg. 97; Estats Units a partir <strong>de</strong><br />
mo R i n , Rich; tA y l o R , Paul, Luxury or Necessity?<br />
194 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
The Public Makes a U-Turn, Washington, DC: <strong>Centre</strong><br />
<strong>de</strong> Recerca Pew, 23 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; <strong>de</strong>funcions<br />
a partir <strong>de</strong> Wo R l d hE A l t h oR g A n i z A t i o n (WHO),<br />
Disease and Injury Regional Estimates for 2004, a:<br />
http://www.who.int/healthinfo/global_bur<strong>de</strong>n_disease/estimates_regional/en/in<strong>de</strong>x.html,<br />
i <strong>de</strong> WHO,<br />
The World Health Report 2001, Ginebra: 2001,<br />
pàg. 144–49; sobrepès i obesitat a partir <strong>de</strong> WHO,<br />
«Obesity and Overweight», fitxa <strong>de</strong>scriptiva núm.<br />
311, Ginebra: setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006); durada <strong>de</strong> la<br />
vida a partir <strong>de</strong> «Mo<strong>de</strong>rate Obesity Takes Years<br />
Off Life Expectancy», Science Daily, 20 <strong>de</strong> març<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
23 . th E i n dU R n i n g, Alan, How Much Is Enough?,<br />
Nova York: W. W. Norton & Company, pàg. 22;<br />
traduccions a partir <strong>de</strong> http://translate.google.com,<br />
consulta: 1 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
24 . Leslie White citada a WE l S C h; vi v A n C o, op. cit.<br />
nota 18, pàg. 15; involuntari a partir <strong>de</strong> FitzSimonS,<br />
Gráinne M.; ChA R t R A n d, Tanya L.; FitzSimonS,<br />
Gavan J., «Automatic Effects of Brand Exposure<br />
on Motivated Behavior: How Apple Makes You<br />
‘Think Different’», a: Journal of Consumer Research,<br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 21–35; Pokémon a partir<br />
<strong>de</strong> BA l m F o R d , Andrew et alii, «Why Conservationists<br />
Should Heed Pokémon», a. Science, 29 <strong>de</strong><br />
març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002, pàg. 2,367; «Bran<strong>de</strong>d for Life?<br />
Pitching Fast Food to Kids», a: Today, NBC, 18<br />
d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; «Food Fight», Dateline, NBC,<br />
18 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
25 . WEl S C h ; vi v A n C o , op. cit. nota 18, pàg.<br />
18–20; o’to o l E , Terrence P. et alii, «Nutrition<br />
Services and Foods and Beverages Available at<br />
School: Results from the School Health Policy and<br />
Programs Study 2006», a: Journal of School Health,<br />
octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 500–21.<br />
26 . WE l S C h; vi v A n C o, op. cit. nota 18, pàg. 20–21;<br />
The Wedding Report, «Market Summary: Average<br />
Spending», a: http://www.theweddingreport.com;<br />
hA R R i S, Mark, Grave Matters: A Journey Through<br />
the Mo<strong>de</strong>rn Funeral Industry to a Natural Way of<br />
Burial, Nova York: Scribner, 2007.<br />
27 . Despesa a partir <strong>de</strong> dE l o i t t E, Savvy Consumers<br />
Demand Seasonal Savings: Annual Christmas Spending<br />
Survey 2008, Irlanda: Deloitte, 2008, pàg. 11;<br />
mCCU R R y, Justin, «In the Bleak Midwinter, Japa-<br />
nese Regain Appetite for Christmas», a: Guardian,<br />
Londres, 24 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; 2 % a partir <strong>de</strong><br />
«Japan», a: CEntRAl in t E l l i g E n C E Ag E n C y, The World<br />
Factbook, a: http://www.cia.gov/library/publications/<br />
the-world-factbook/geos/ja.html#, actualitzat el 14<br />
<strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; reverend Billy a partir <strong>de</strong> What<br />
Would Jesus Buy? director Rob VanAlkema<strong>de</strong>, 16 <strong>de</strong><br />
novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
28 . WE l S C h; vi v A n C o, op. cit. nota 18, pàg. 16–18;<br />
materialisme a partir <strong>de</strong> KASSER, Tim, The High Price<br />
of Materialism, Cambridge: The MIT Press, 2003;<br />
estudiants i figura 2 a partir <strong>de</strong> pR y o R , J. H. et alii,<br />
The American Freshman: National Norms for Fall<br />
2008, Los Angeles: Institut <strong>de</strong> Recerca d’Educació<br />
Superior, UCLA, 2008; gE R, Güliz; BE l K, Russell<br />
W., «Cross-cultural Differences in Materialism», a:<br />
Journal of Economic Psychology, núm. 17 (1996),<br />
pàg. 55–77.<br />
29 . St E A R n S, op. cit. nota 22, pàg. 25–36.<br />
30 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 15–24.<br />
31 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 10, 34–35.<br />
32 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 20–21.<br />
33 . Coh E n , Lizabeth, A Consumer’s Republic:<br />
The Politics of Mass Consumption in Postwar America,<br />
Nova York: Alfred A. Knopf, 2003, pàg.<br />
123–24; gAR d n E R ; AS S A d o U R i A n ; SA R i n, op. cit.<br />
nota 10, pàg. 15.<br />
34 . CoE n , Robert, «Insi<strong>de</strong>r’s Report: Advertising<br />
Expenditures», article presentat per Universal<br />
McCann, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; RoB i n S o n , Thomas<br />
N. et alii, «Effects of Reducing Television Viewing<br />
on Children’s Requests for Toys: A Randomized<br />
Controlled Trial», a: Journal of Developmental<br />
and Behavioral Pediatrics, juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, pàg.<br />
179; producte interior brut a partir d’in t E R n A t io<br />
n A l mo n E t A R y FU n d , World Economic Outlook<br />
Database, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Achenreiner; Gwen B.;<br />
Jo h n ; Deborah R., «A Meaning of Brand Names<br />
to Children: A Developmental Investigation», a:<br />
Journal of Consumer Psychology, vol. 13, núm. 3<br />
(2003), pàg. 205–19; inS t i t U t E o F mE d i C i n E ,<br />
Food Marketing to Children and Youth: Threat or<br />
Opportunity?, Washington, DC: National Aca<strong>de</strong>mies<br />
Press, 2006, pàg. 8.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 195
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
35 . pQ mE d i A , Product Placement Spending in<br />
Media: Executive Summary, Stamford, CT: març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2005); WHO, Smoke-free Movies: From Evi<strong>de</strong>nce to<br />
Action, Ginebra: 2009, pàg. 4.<br />
36 . pQ mE d i A, Word-of-Mouth Marketing Forecast:<br />
2009–2013: Spending Trends & Analysis,<br />
Stamford, CT: juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; BzzAgent a partir<br />
<strong>de</strong> WA l K E R, Rob, «The Hid<strong>de</strong>n (in Plain Sight)<br />
Persua<strong>de</strong>rs», New York Times, 5 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2004, a partir <strong>de</strong> Bz zAg E n t, «The BzzAgent Word<br />
of Mouth Network», a: http://about.bzzagent.com/<br />
word-of-mouth/network, i a partir <strong>de</strong> BzzAgE n t ,<br />
«Case Studies By Campaign Objective», a: http://<br />
about.bzzagent.com/word-of-mouth/casestudy/casebrowser;<br />
in A d A, Miho, «Tokyo Café Targets Trend<br />
Makers», a: Wall Street Journal, 24 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; BA R n E S, Brooks, «Disney Expert Uses Science<br />
to Draw Boy Viewers», a: New York Times,<br />
14 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
37 . lE B o W, Victor, «Price Competition in 1955»,<br />
a: Journal of Retailing, primavera <strong><strong>de</strong>l</strong> 1955, pàg. 8.<br />
Taula 2 a partir <strong>de</strong>: Ro y t E, Elizabeth, Bottlemania:<br />
How Water Went on Sale and Why We Bought It,<br />
Nova York: Bloomsbury USA, 2008; da<strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008<br />
a partir <strong>de</strong> Ro d W A n JR., John «Confronting Challenges:<br />
U.S. and International Bottled Water Developments<br />
and Statistics for 2008», a: Bottled Water<br />
Reporter, abril/maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; da<strong>de</strong>s, seguretat i<br />
preu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000 a partir <strong>de</strong> li, Ling, «Bottled Water<br />
Consumption Jumps», a: Worldwatch Institute, op.<br />
cit. nota 4, pàg. 102–03; da<strong>de</strong>s sobre el menjar ràpid<br />
a partir <strong>de</strong> First Research Industry Report, «Fast<br />
Food and Quickservice Restaurants», a: http://www.<br />
hoovers.com/fast-food-and-quickservice-restaurants/--<br />
ID__269--/free-ind-fr-profile-basic.xhtml, consulta:<br />
28 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; història a partir <strong>de</strong> SC h l o S-<br />
S E R, Eric, Fast Food Nation, Nova York: Houghton<br />
Mifflin Company, 2001, pàg. 197–98, publicitat a<br />
partir <strong>de</strong> «Marketer Database from Abbott to Yum»,<br />
a: Ad Age, a: http://adage.com/marketertrees09,<br />
consulta: 28 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; restaurants a<br />
partir <strong>de</strong> mCdo n A l d’S Co R p o R A t i o n, 2008 Annual<br />
Report, Oak Brook, IL: 12 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; indústria<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> paper xinesa a partir <strong>de</strong> Ko n d E J, Magdalena,<br />
«Kimberly Clark Bucks the Trend and Aims High in<br />
China», a: Euromonitor International, 15 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Ch E n , David W., «Shanghai Journal; A<br />
New Policy of Containment, for Baby Bottoms»,<br />
a: New York Times, 5 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003; anuncis<br />
d’automòbils a partir <strong>de</strong> «U.S. Ad Spend Trends:<br />
2008», a: Advertising Age, 22 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; història<br />
a partir <strong>de</strong> no R t o n, Peter D., Fighting Traffic:<br />
The Dawn of the Motor Age in the American City,<br />
Cambridge: The MIT Press, 2008, sobretot les pàg.<br />
95–99, i <strong>de</strong> dA U v E R g n E, op. cit. nota 10, sobretot<br />
les pàg. 40–42; CE n t E R F o R RESponSivE politiCS,<br />
«Lobbying Automotive, Industry Profile, 2008»,<br />
base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s en línia a: http://www.opensecrets.<br />
org/lobby/indusclient.php?lname=M02&year=2008,<br />
consulta: 30 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; contribucions a<br />
partir <strong>de</strong> CE n t E R F o R RESponSivE politiCS, «Automotive:<br />
Long-Term Contribution Trends», a: http://<br />
www.opensecrets.org/industries/indus.php?ind=M02,<br />
consulta: 30 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; 42.000 milions<br />
<strong>de</strong> dòlars a partir <strong>de</strong> hi g g i n S, Elizabeth, «Global<br />
Growth Trends: Sales in the Premium Segments<br />
Are Outpacing the Mid-Priced and Economy Segments»,<br />
a: Petfoodindustry.com, 21 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2007; humanització a partir <strong>de</strong> la presentació en<br />
PowerPoint a càrrec <strong>de</strong> l’analista d’animals <strong>de</strong> companyia<br />
<strong>de</strong> Packaged Facts David Lummis, U.S. Pet<br />
Market Outlook 2009–<strong>2010</strong>: Surviving and Thriving<br />
in Challenging Times, a: http://www.packagedfacts.<br />
com/landing/petmarketoutlook.asp; publicitat, que<br />
només inclou subministraments, no pas aliments, és<br />
<strong>de</strong> pA C K A g E d FA C t S, Pet Supplies in the U.S., 7a ed.,<br />
Rockville, MD: agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 141–45; vA l E,<br />
Robert; vA l E, Brenda, Time to Eat the Dog: The Real<br />
Gui<strong>de</strong> to Sustainable Living, Londres: Thames &<br />
Hudson, 2009, pàg. 235–38.<br />
38 . Entrevista amb Duane Elgin a: Consume This<br />
Movie, director Gene Brockhoff, Well Crafted<br />
Films, 2008.<br />
39 . Accés a la televisió a partir <strong>de</strong> la base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la Unió Internacional per a les Telecomunicacions<br />
World Telecommunication Development<br />
Report, com es menciona a Wo R l d BA n K, World<br />
Development Indicators 2008, Washington, DC:<br />
abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008. Taula 3 a partir <strong>de</strong>: televisió i Internet<br />
a partir d’ibi<strong>de</strong>m, població i <strong>de</strong>speses a patir<br />
<strong>de</strong> WoR l d BA n K , op. cit. nota 2; oRg A n i S A t i o n<br />
F o R EC o n o m i C Co-o p E R A t i o n A n d dE v E l o p m E n t,<br />
OECD Communications Outlook 2009, París: 2009,<br />
pàg. 189, 199; ús d’Internet a partir <strong>de</strong> CiS C o,<br />
The Connected Consumer, diaporama, maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; on l i n E pU B l i S h E R S AS S o C i A t i o n , «Online<br />
Publishers Association Media Usage Study Shows<br />
the Web Now Rivals TV in Reach and Extends the<br />
196 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
Impact of All Media», comunicat <strong>de</strong> premsa, Nova<br />
York: 6 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; 8.000 milions a partir <strong>de</strong><br />
WHO, op. cit. nota 35, pàg. 3.<br />
40 . An d E R S o n, Craig A.; BU S h m A n , Brad J., «The<br />
Effects of Media Violence on Society», a: Science,<br />
29 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002, pàg. 2377–79; vA U g h A n,<br />
Peter W.; RE g i S, Alleyne; St. CA t h E R i n E, Edwin,<br />
«Effects of an Entertainment-Education Radio<br />
Soap Opera on Family Planning and HIV Prevention<br />
in St. Lucia», a: International Family Planning<br />
Perspectives, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000, pàg. 148–57;<br />
mo n t g o m E R i E , Joan, «The Family Planning Soap<br />
Opera», a: Peace Magazine, octubre-<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2001, pàg. 27; WHO, op. cit. nota 35; SCh o R ,<br />
Juliet, The Overspent American: Why We Want<br />
What We Don’t Need, Nova York: HarperPerennial,<br />
1999, pàg. 75–83.<br />
41 . vA R d y, Jill; WA t t i E, Chris, «Shopping is Patriotic,<br />
Lea<strong>de</strong>rs Say», a: National Post, Canadà, 28<br />
<strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001; BA C E v i C h, Andrew J., «He<br />
Told Us to Go Shopping. Now the Bill Is Due»,<br />
a: Washington Post, 5 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; my E R S,<br />
Norman; KE n t, Jennifer, Perverse Subsidies: How<br />
Tax Dollars Can Un<strong>de</strong>rcut the Environment and<br />
the Economy, Washington, DC: Island Press, 2001,<br />
pàg. 188.<br />
42 . Contribucions polítiques a partir <strong>de</strong> CEnt<br />
E R F o R RESponSivE politiCS, «Business-Labor-<br />
I<strong>de</strong>ology Split in PAC & Individual Donations to<br />
Candidates and Parties», a: http://www.opensecrets.<br />
org/bigpicture/blio.php?cycle=2008, consulta: 30 <strong>de</strong><br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; els dòlars <strong><strong>de</strong>l</strong> lobbisme és un<br />
càlcul <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch basat en CE n t E R F o R RE Sp<br />
o n S i v E politiCS, «Lobbying Database», a: http://<br />
www.opensecrets.org/lobby/in<strong>de</strong>x.php, consulta: 30<br />
<strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
43 . Co h E n , op. cit. nota 33; lE B o W, op. cit. nota<br />
37, pàg. 7.<br />
44 . Ro B i n S , Nick; Cl o v E R , Robert; Si n g h, Charanjit,<br />
A Climate for Recovery: The Colour of Stimulus<br />
Goes Green, Londres: HSBC Global Research,<br />
25 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
45 . inS i d E Ed U C A t i o n , a: http://www.insi<strong>de</strong>education.ca/in<strong>de</strong>x.html;<br />
materials <strong>de</strong> la divisió 2<br />
que inclou «The Petroleum Poster Kit», a: http://<br />
www.insi<strong>de</strong>education.ca/class/div2.html, i Al B E R t A<br />
Fo R E S t pR o d U C t S AS S o C i A t i o n , «Teaching Materials»,<br />
a: http://www.albertaforestproducts.ca/resources/teaching_materials.aspx;<br />
Ch A n n E l on E nE W S ,<br />
«Frequently Asked Questions», actualitzat el 10<br />
<strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, a: http://www.channelone.com/<br />
about/faq/.<br />
46 . Cita <strong>de</strong> Berry a partir <strong>de</strong> l’entrevista amb<br />
Caroline Webb, 2006, ví<strong>de</strong>o a: http://www.earthcommunity.org/images/BerryIV_Subtitles.mov.<br />
47 . mE A d o W S , op. cit. nota 21.<br />
48 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
49 . WilKinSon, Richard; pi C K E t t, Kate, The Spirit<br />
Level: Why More Equal Societies Almost Always Do<br />
Better, Londres: Penguin Group, 2009.<br />
50 . pUt n A m, Robert D., Bowling Alone: The<br />
Collapse and Revival of American Community,<br />
Nova York: Simon & Schuster, 2000; pl A n t i n g A,<br />
Andrew; BER n E l l, Stephanie, «The Association<br />
Between Urban Sprawl and Obesity: Is It a Two-<br />
Way Street?», a: Journal of Regional Science,<br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 857–79; oR E g o n St A t E<br />
Un i v E R S i t y, «Study Links Obesity, Urban Sprawl»,<br />
a: ScienceDaily, 10 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005; oh i o<br />
StA t E Un i v E R S i t y, «Study Shows Urban Sprawl<br />
Continues to Gobble Up Land», a: ScienceDaily,<br />
24 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
51 . Ri B E i R o, S. Kahn et alii, «Transport and Its<br />
Infrastructure», a: IPCC, Climate Change 2007:<br />
Mitigation. Contribution of Working Group III<br />
to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental<br />
Panel on Climate Change, Cambridge,<br />
Regne Unit: Cambridge University Press, 2007;<br />
acci<strong>de</strong>nts a partir <strong>de</strong> WHO, Disease and Injury<br />
Estimates, op. cit. nota 22; Hasselt a partir <strong>de</strong><br />
pAt E R S o n, Roz, «Free Transport in Action», a:<br />
Free Public Transport, a: http://www.freepublic<br />
transport.org/in<strong>de</strong>x.php?option=com_content&view<br />
=article&id=5&Itemid=5; v A n go E v E R d E n, Cees et<br />
alii, «Subsidies in Public Transport», a. European<br />
Transport, núm. 32 (2006), pàg. 5–25.<br />
52 . mCdo n o U g h, William; BR A U n g A R t, Michael,<br />
Cradle to Cradle: Remaking the Way We Make Things,<br />
Nova York: North Point Press, 2002; mo o R E, Char-<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 197
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
les, «Captain Charles Moore on the Seas of Plastic»,<br />
a: TED Talk, Long Beach, CA, febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
53 . Requadre 2 a partir <strong>de</strong>: dAv i S o n hU n t E R ,<br />
James, «To Change the World», a. The Trinity<br />
Forum Briefing, vol. 3, núm. 2, McLean, VA: 2002;<br />
per al <strong>de</strong>bat sobre el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> les xarxes, vegeu<br />
Ch R i S t A K i S, Nicholas A.; Fo W l E R , James H., Connected:<br />
The Surprising Power of Our Social Networks<br />
and How They Shape Our Lives, Nova York: Little,<br />
Brown and Company, 2009; projeccions <strong>de</strong> The<br />
Age of Stupid a partir <strong>de</strong> http://ageofstupid.net;<br />
10:10 a partir <strong>de</strong> http://www.1010uk.org, consulta:<br />
1 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; CR E E l Co m m i S S i o n , «Interview<br />
with James Lovelock», 8 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, a:<br />
http://www.creelcommission.com/interviews.php?a<br />
ction=show&id=3&title=James+Lovelock&date=0<br />
8-08-2005.<br />
54 . «Schools Stepping Up for Active Travel with<br />
Feet First», a: Environz Magazine, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
Ro S E n t h A l, Elisabeth, «Stu<strong>de</strong>nts Give Up Wheels<br />
for Their Own Two Feet», a: New York Times, 26 <strong>de</strong><br />
març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
55 . Vegeu mAiR, Johanna; gA n l y, Kate, «Emprenedors<br />
socials: innovar per ser sostenibles», en aquest volum;<br />
«B Corporations», a: http://www.bcorporation.net.<br />
56 . Vegeu mA n i A t E S, Michael, «L’eliminació <strong>de</strong> la<br />
conducta insostenible», en aquest volum; AS A m B l E A<br />
Co n S t i t U y E n t E, Constitución <strong><strong>de</strong>l</strong> Ecuador, capítol 7,<br />
article 71, a: http://www.asambleaconstituyente.gov.<br />
ec/documentos/constitucion_<strong>de</strong>_bolsillo.<strong>pdf</strong>, pàg. 52.<br />
57 . SU S t A i n A B l E tA B l E; FR E E RA n g E St U d i o S , The<br />
Meatrix, 2003; SA C h S , Jonah, director creatiu <strong>de</strong><br />
Free Range Studios, correu electrònic a l’autor, 5<br />
d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; At K i n S o n , Claire, «‘Desperate<br />
Housewives’ Keeps Sunday Rates Competitive», a:<br />
Advertising Age, 21 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; El l i o t t,<br />
Stuart, «THE MEDIA BUSINESS: ADVERTI-<br />
SING; Prices for Commercials Already Vary Wi<strong><strong>de</strong>l</strong>y<br />
as the Season, with 38 New Series, Is Barely Un<strong>de</strong>r<br />
Way», a: New York Times, 2 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002.<br />
58 . hAW K E n , Paul, Blessed Unrest, Nova York:<br />
Penguin Group, 2007; hA W K E n , Paul, «Biology,<br />
Resistance, and Restoration: Sustainability as an<br />
Infinite Game», presentació a la Conferència <strong>de</strong><br />
Bioneers, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
59 . Vegeu gA R d n E R, Gary, «Engaging Religions<br />
to Shape Worldviews», en aquest volum; activisme a<br />
partir <strong>de</strong> Renewal, productors Marty Ostrow i Terry<br />
Kay Rockefeller, Fine Cut Productions LLC, 2007.<br />
60 . Rod E S , Barbara K.; od E l l, Rice, comp., A<br />
Dictionary of Environmental Quotations, Nova<br />
York: Simon & Schuster, 1992, pàg. 26.<br />
Velles i noves tradicions<br />
1 . «People», a: CE n t R A l in t E l l i g E n C E Ag E n C y,<br />
The World Factbook, a: http://www.cia.gov/library/<br />
publications/the-world-factbook/geos/xx.html.<br />
2 . Un i t E d nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, World<br />
Population Prospects, 2008 Revision, Nova York:<br />
2009; diA m o n d , Jared, Collapse: How Societies<br />
Choose to Fail or Succeed, Nova York: The Penguin<br />
Group, 2005, pàg. 79–119, 286–93.<br />
El compromís <strong>de</strong> les religions en la<br />
configuració <strong>de</strong> les perspectives <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
1 . SCh A R p E R , Stephen, «Faiths May Hold the<br />
Key to Green China», Toronto Star, 7 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; tU C K E R, Mary Evelyn, «Pan Yue’s Vision for<br />
Ecological Civilization», bloc Sustainable China, a:<br />
http://www.sustainablechina.info/2008/12/08/ameeting-with-pan-yue.<br />
2 . «Third Taoist Ecology Forum Opens in<br />
Jurong, Jiangsu—And This One is Country-wi<strong>de</strong>»,<br />
a: http://www.arcworld.org/news.asp?pageID=273;<br />
lE o n go l d B E R g, Mark, «Taoism—’The Way’ for<br />
Climate Action in China?», a: UN Dispatch, a:<br />
http://www.undispatch.com/archives/2008/11/taoism_--_guidi.php.<br />
3 . All i A n C E o F REligionS A n d Co n S E R v A t i o n<br />
(ARC); U.n. dE v E l o p m E n t pR o g R A m m E , Gui<strong>de</strong> to<br />
Creating Your Seven-Year Plan, Bath, Regne Unit:<br />
ARC, agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
4 . «People», a: CE n t R A l in t E l l i g E n C E Ag E n C y,<br />
The World Factbook, a: http://www.cia.gov/library/<br />
publications/the-world-factbook/geos/xx.html; gR i m,<br />
John A., coed. <strong>de</strong> la sèrie, Indigenous Traditions and<br />
Ecology: The Interbeing of Cosmology and Community,<br />
Cambridge, MA: Center Universitari <strong>de</strong> Harvard per<br />
a l’Estudi <strong>de</strong> les Religions <strong><strong>de</strong>l</strong> Món, 2001.<br />
198 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
5 . Wo R l d vA l U E S SU R v E y, a: http://www.worldvaluessurvey.org,<br />
consulta: 4 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
6 . FA i t h in pU B l i C liFE; pU B l i C REligion RE S E-<br />
A R C h, «Key Religious Groups Want Government to<br />
Address Climate Change and Its Impact on World’s<br />
Poor», a: http://www.faithinpubliclife.org/tools/<br />
polls/climate-change; pU B l i C REligion RE S E A R C h,<br />
«Climate Change & Poverty Survey, 20-27 <strong>de</strong> març<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>, 2009», correu electrònic a l’autor, 16 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
7 . Cursos a partir d’un estudi fet pel Worldwatch<br />
Institute, agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; parlament <strong>de</strong><br />
Mary Evelyn Tucker, Universitat <strong>de</strong> Yale, correu<br />
electrònic a l’autora, 23 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009. Taula<br />
4 a partir <strong>de</strong>: tUC K E R , Mary Evelyn; gRi m, John,<br />
ed. <strong>de</strong> la sèrie, Religions of the World and Ecology,<br />
col·lecció, Cambridge, MA: <strong>Centre</strong> per a l’Estudi<br />
<strong>de</strong> les Religions <strong><strong>de</strong>l</strong> Món <strong>de</strong> la Universitat<br />
<strong>de</strong> Harvard, 1998–2003; tAy l o R , Bron, ed.,<br />
Encyclopedia of Religion and Nature, Londres:<br />
Continuum, 2008; JEn K i n S , Willis, ed., The Spirit<br />
of Sustainability, un projecte <strong><strong>de</strong>l</strong> Fòrum sobre<br />
Religió i Ecologia <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Yale, Great<br />
Barrington, MA: Berkshire, pròxima publicació;<br />
The Green Bible, Nova York: HarperOne, 2008;<br />
Journal for the Study of Religion, Nature and<br />
Culture, a: http://www.religionandnature.com/<br />
journal; Worldviews: Global Religions, Culture,<br />
and Ecology, a: http://www.brill.nl/m_catalogue_sub6_id9007.htm.<br />
8 . Religió, ciència i medi ambient, a: http://www.<br />
rsesymposia.org.<br />
9 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
10 . dA R l i n g t o n, Susan M., «Practical Spirituality<br />
and Community Forests: Monks, Ritual, and Radical<br />
Conservatism in Thailand», a: tS i n g, Anna L.;<br />
gR E E n o U g h, Paul, eds., Nature in the Global South,<br />
Durham, NC: Duke University Press, 2003; dA Rl<br />
i n g t o n, Susan, «Buddhism and Development: The<br />
Ecology Monks of Thailand», a: QU E E n, Christopher;<br />
pR E B i S h, Charles; KE o W n , Damien, eds., Action<br />
Dharma: New Studies in Engaged Buddhism, Nova<br />
York: Routledge Curzon, 2003.<br />
11 . th E RE g E n E R A t i o n pR o J E C t , a: http://www.<br />
theregenerationproject.org.<br />
12 . Bahai a partir <strong>de</strong> http://www.barli.org/<br />
training-programmes.html#45; Appalachia a<br />
partir <strong>de</strong> REn E W A l pR o J E C t , Renewal (film documental),<br />
a: http://renewalproject.net; mCFARl<br />
A n d tA y l o R , Sarah, Green Sisters: A Spiritual<br />
Ecology, Cambridge, MA: Harvard University<br />
Press, 2007.<br />
13 . Taula 5 a partir <strong>de</strong>: BAh á ’í RE F E R E n C E<br />
liB R A R y, «World Peace», a: http://reference.bahai.<br />
org/en/t/bic/SB/sb-13.html#fr5; budisme, confucianisme,<br />
taoisme i hinduisme a partir <strong>de</strong> CEn t E R<br />
F o R A nE W Am E R i C A n dR E A m , «Religion and<br />
Spirituality», a: http://www.affluenza.org/cnad/<br />
religion.html; cristianisme i judaisme a partir <strong>de</strong><br />
The New Jerusalem Bible, Nova York: Doubleday,<br />
1990; islam a partir d’Islam Set, «Environmental<br />
Protection in Islam», a: http://www.islamset.com/<br />
env/section4.html.<br />
14 . SA g A n, Carl, «Preserving and Cherishing the<br />
Earth—An Appeal for Joint Commitment in Science<br />
and Religion», a: American Journal of Physics,<br />
juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 1990, pàg. 615–17.<br />
15 . BE n E t xvi, Caritas in Veritate, carta encíclica<br />
(Ciutat <strong><strong>de</strong>l</strong> Vaticà: Vaticà, 2009.<br />
16 . La naturalesa com a llibre <strong>de</strong> la Creació a partir<br />
<strong>de</strong> «Benedict XVI’s Very Own Sha<strong>de</strong> of Green», a:<br />
National Catholic Reporter, 31 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
St A m m E R , Larry B., «Interfaith Campaign Targets<br />
Issue of Environmental ‘Sin’», a: Los Angeles Times,<br />
29 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997.<br />
17 . KA z A, Stephanie, «Western Buddhist Motivations<br />
for Vegetarianism», a: Worldviews: Environment,<br />
Culture, Religion, vol. 9, núm. 3 (2005),<br />
pàg. 385–411; 3 % a partir <strong>de</strong> vE g E t A R i A n RE S o U R C E<br />
gRo U p , «How Many Vegetarians are There?» a:<br />
http://www.vrg.org/press/2009poll.htm, consulta: 9<br />
<strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009. Requadre 3 basat en: Sy l v A n,<br />
Richard; BE n n E t t, David, The Greening of Ethics:<br />
From Human Chauvinism to Deep-Green Theory,<br />
Cambridge, MA: White Horse Press, 1994, pàg.<br />
26; distinció <strong>de</strong> l’interès personal humà intel·ligent<br />
plantejat per primer cop per Richard Routley (més<br />
tard Sylvan) a «Is There a Need for a New, an Environmental<br />
Ethic?», a: Proceedings of the XII World<br />
Congress of Philosophy, núm. 1, Varna, Bulgària:<br />
1973, pàg. 205–10.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 199
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
18 . in t E R n A t i o n A l in t E R F A i t h in v E S t m E n t gR o U p,<br />
a: http://www.3ignet.org; 24 bilions <strong>de</strong> dòlars és un<br />
càlcul <strong><strong>de</strong>l</strong> Worldwatch basat en da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> So C i A l<br />
in v E S t m E n t Fo R U m , 2007 Report on Socially Responsible<br />
Investing Trends in the United States, Washington,<br />
DC: 2007; 11 % a partir d’ibi<strong>de</strong>m.<br />
19 . Taula 6 a partir <strong>de</strong>: economia budista a partir<br />
<strong>de</strong> SC h U m A C h E R , E. F., Small is Beautiful, Nova<br />
York: Harper & Row, 1973; ensenyament <strong>de</strong> l’economia<br />
catòlica a partir <strong>de</strong> Un i t E d St A t E S Co n F E -<br />
R E n C E o F CA t h o l i C Bi S h o p S , «Catholic Teaching<br />
on Economic Life», a: http://www.usccb.org/jphd/<br />
economiclife; pràctiques econòmiques indígenes a<br />
partir <strong>de</strong> gR i m, op. cit. nota 4; finances islàmiques<br />
a partir <strong>de</strong> mA i d m A n t, Paul, «A Distant Mirror», i<br />
d’EA v E S, Elisabeth, «God and Mammon», ambdós<br />
a: Forbes, 21 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; economia <strong><strong>de</strong>l</strong> Sabbath<br />
a partir <strong>de</strong> Ki n S l E R, Ross; Ki n S l E R, Gloria, The<br />
Biblical Jubilee and the Struggle for Life, Maryknoll,<br />
NY: Orbis Books, 1999.<br />
Els rituals i els tabús com a guardians ecològics<br />
1 . Rabí mi l g R A m, Goldie, Meaning & Mitzvah:<br />
Daily Practices for Reclaiming Judaism through<br />
Prayer, God, Torah, Hebrew, Mitzvot and Peoplehood,<br />
Woodstock, VT: Jewish Lights Publishing,<br />
2005.<br />
2 . RA p p A p o R t, Roy, Ritual and Religion in the<br />
Making of Humanity, Cambridge, Regne Unit:<br />
Cambridge University Press, 1999, pàg. 24.<br />
Aquesta <strong>de</strong>finició és una adaptació no tècnica <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>finició formal <strong>de</strong> Rappaport: «the performance<br />
of more or less invariant sequences of formal acts<br />
and utterances not entirely enco<strong>de</strong>d by the performers.»<br />
3 . An d E R S o n, E. N., Ecologies of the Heart: Emotion,<br />
Belief, and the Environment, Nova York: Oxford<br />
University Press, 1996; Rappaport, op. cit. nota 2.<br />
4 . ho R n B o R g , Anne-Christine, Mi’kmaq Landscapes:<br />
From Animism to Sacred Ecology, Burlington,<br />
VT: Ashgate, 2008.<br />
5 . Ibi<strong>de</strong>m; cançó a partir <strong>de</strong> Bl o C h , Maurice,<br />
«Symbols, Song, Dance and Features of Articulation»,<br />
a: Archives Europeénes <strong>de</strong> Sociologie, vol. 15<br />
(1974), pàg. 51–81.<br />
6 . RAp p A p o R t, Roy, Ecology, Meaning, and<br />
Ritual, Richmond, CA: North Atlantic Books,<br />
1979.<br />
7 . nt i A m o A-BA i d U, Yaa, «Indigenous Beliefs and<br />
Biodiversity Conservation: The Effectiveness of<br />
Sacred Groves, Taboos and Totems in Ghana for<br />
Habitat and Species Conservation», a: Journal for<br />
the Study of Religion, Nature, and Culture, núm.<br />
3 (2008), pàg. 309.<br />
8 . Co l d i n g, Johan; Fo l K E, Carl, «The Relations<br />
Among Threatened Species, Their Protection, and<br />
Taboos», a: Ecology and Society, vol. 1, núm. 1<br />
(1997).<br />
9 . th E WE d d i n g RE p o R t , «US Wedding Cost»,<br />
a: http://www.theweddingreport.com.<br />
10 . RE A y, David, Climate Change Begins at Home,<br />
Nova York: MacMillan, 2005; log A n , Pamela,<br />
«Witness to a Tibetan Sky Burial: A Field Report<br />
for the China Exploration and Research Society»,<br />
26 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997, a: http://alumnus.caltech.<br />
edu/~pamlogan/skybury.htm.<br />
11 . CE n t R A l po l l U t i o n Co n t R o l Bo A R d; go v E Rn<br />
m E n t o F in d i A, informe anual, a: http://cpcbenvis.<br />
nic.in/ar2000/annual_report1999-2000-34.htm.<br />
12 . Divendres negre a partir <strong>de</strong> http://bfads.net.<br />
13 . CE n t R E F o R nA t U R A l BU R i A l , a: http://naturalburial.coop.<br />
14 . Requadre 4 a partir <strong>de</strong> hi l l i S, Danny, «The<br />
Millennium Clock», a: Wired Magazine, Scenarios<br />
Issue, 1995; Fundació Long Now, a: http://www.<br />
longnow.org/; Long Bets, a: http://www.longbets.org;<br />
Rosetta Project, a: http://www.rosettaproject.org.<br />
15 . EAR t h dA y nE t W o R K , «What is Earth Day<br />
Network?» a: http://earthday.net/no<strong>de</strong>/66.<br />
16 . vA U g h n , Adam, «Bishops of Liverpool and<br />
London Call for ‘Carbon Fast’ during Lent»,<br />
a: Guardian, Londres, 24 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
SAh l o U l , Zaher, «Have a Blessed Green Ramadan»,<br />
Consell <strong>de</strong> les Organitzacions Islàmiques<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Gran Chicago, a: http://www.ciogc.org/<br />
Go.aspx?link=7654949.<br />
200 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
17 . Dia Mundial sense Cotxes, a: http://www.<br />
worldcarfree.net/wcfd/2008/wcfd.html.<br />
18 . Recupera el Teu Temps, a: http://www.timeday.org.<br />
19 . Rosita Worl, presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’Institut <strong><strong>de</strong>l</strong> Patrimoni<br />
<strong>de</strong> Sealaska, Juneau, <strong>de</strong>bat amb l’autor, 13<br />
d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
20 . SA W t E l l, Peter, «Once in a Lifetime», a: Eco-<br />
Justice Notes: The E-Mail Newsletter of Eco-Justice<br />
Ministries, 7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Maternitat ambientalment sostenible<br />
1 . Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>mogràfiques a partir <strong>de</strong> Uni t E d<br />
nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, World Population<br />
Prospects: The 2008 Revision Population Database,<br />
a: http://esa.un.org/unpp/in<strong>de</strong>x.asp.<br />
2 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
3 . Un i t E d nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, World<br />
Population Policies 2007, Nova York: Nacions Uni<strong>de</strong>s,<br />
2007; programes d’adaptació nacional al canvi<br />
climàtic, a: http://unfccc.int/cooperation_support/<br />
least_<strong>de</strong>veloped_countries_portal/submitted_napas/<br />
items/4585.php.<br />
4 . Uni t E d nA t i o n S po p U l A t i o n FU n d , State<br />
of World Population 2004—The Cairo Consensus<br />
at Ten: Population, Reproductive Health and the<br />
Global Effort to End Poverty, Nova York: Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s, 2004, pàg. 5.<br />
5 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
6 . En g E l m A n , Robert, More: Population, Nature,<br />
and What Women Want, Washington, DC: Island<br />
Press, 2008.<br />
7 . SE d g h, Gilda et alii, «Induced Abortion: Rates<br />
and Trends Worldwi<strong>de</strong>», a: The Lancet, 13 d’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 1,338–45; Al A n gU t t m A C h E R<br />
in S t i t U t E, Sharing Responsibility: Women, Society<br />
and Abortion Worldwi<strong>de</strong>, Nova York: 1999; Un i t E d<br />
nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, World Population<br />
Prospects: The 2004 Revision, Nova York: Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s, 2005; Leridon, Henri, Human Fertility:<br />
The Basic Components, Chicago: University of Chi-<br />
cago Press, 1977; tots citats a gU t t m A C h E R in S t it<br />
U t E, «Abortion: Worldwi<strong>de</strong> Levels and Trends»,<br />
presentació en PowerPoint, 2007.<br />
8 . Fecunditat humana mitjana a partir <strong>de</strong> Un i t E d<br />
nA t i o n S po p U l A t i o n diviSion, op. cit. nota 1; taxa<br />
<strong>de</strong> fecunditat <strong>de</strong> reemplaçament mundial actual calculada<br />
per l’autor a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s d’aquesta font;<br />
po t t S, Malcolm, «Sex and the Birth Rate: Human<br />
Biology, Demographic Change, and Access to<br />
Fertility-Regulation Methods», a: Population and<br />
Development Review, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997, pàg. 1–39.<br />
9 . En g E l m A n , Robert, «Population & Sustainability»,<br />
a: Scientific American Earth 3.0, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009, pàg. 22–29.<br />
10 . Ch A n d R A, Anita et alii, «Does Watching Sex<br />
on Television Predict Teen Pregnancy? Findings<br />
from a National Longitudinal Survey of Youth», a:<br />
Pediatrics, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 1047–54.<br />
11 . vA U g h A n, Peter W.; RE g i S, Alleyne; St. CA th<br />
E R i n E , Edwin, «Effects of an Entertainment-Education<br />
Radio Soap Opera on Family Planning and<br />
HIV Prevention in St. Lucia», a: International<br />
Family Planning Perspectives, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000,<br />
pàg. 148–57; mon t g o m E R i E , Joan, «The Family<br />
Planning Soap Opera», a: Peace Magazine, octubre<strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, pàg. 27.<br />
12 . vA U g h A n; RE g i S; St. CA t h E R i n E, op. cit. nota<br />
11.<br />
13 . hA R d E n, Blaine, «Japanese Voters Eager for<br />
Change», a: Washington Post, 27 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
mA l K i n, Bonnie (i agències <strong>de</strong> premsa), «Russians<br />
Told to Skip Work and Have Sex», a: The Telegraph,<br />
Londres, 12 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
14 . Coh E n , Alma; dEh E J i A, Rajeev; Rom A n o v ,<br />
Dmitri, «Do Financial Incentives Affect Fertility?»,<br />
document <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> la NBER núm.<br />
13700, Cambridge, MA: Oficina Nacional <strong>de</strong><br />
Recerca Econòmica, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; my R S K y l ä,<br />
Mikko; Ko h l E R , Hans-Peter; Bi l l A R i, Francesco C.,<br />
«Advances in Development Reverse Fertility Declines»,<br />
a: Nature, 6 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 741–43;<br />
St E i n, Rob, «U.S. Fertility Rate Hits 35-Year High,<br />
Stabilizing Population», a: Washington Post, 21 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 201
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
15 . CA R R, David L., «Resource Management and<br />
Fertility in Mexico’s Sian Ka’an Biosphere Reserve:<br />
Campos, Cash, and Contraception in the Lobster-<br />
Fishing Village of Punta Allen», a: Population and<br />
Environment, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 83–101.<br />
La gent gran: un recurs cultural per a la<br />
promoció <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible<br />
1 . oR g A n i S A t i o n F o R EC o n o m i C Co-o p E R A t i o n<br />
A n d dE v E l o p m E n t, The Well-being of Nations: The<br />
Role of Human and Social Capital, París: 2001.<br />
2 . Citació <strong>de</strong> gRA n d m o t h E R pR o J E C t ; Wo R l d<br />
viSion, Report on Intergenerational Forum, Kayel<br />
Bassel, 18 December 2008, Senegal: 2008.<br />
3 . AiR h i h E n B U W A , Collins O., «On Being Comfortable<br />
with Being Uncomfortable: Centering<br />
an Africanist Vision in Our Gateway to Global<br />
Health», a: Health Education & Behavior, febrer<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 31–42; FUg l E S A n g , Andreas, About<br />
Un<strong>de</strong>rstanding: I<strong>de</strong>as and Observations on Crosscultural<br />
Un<strong>de</strong>rstanding, Uppsala, Suècia: Fundació<br />
Dag Hammarskjold, 1982; Bâ, Hampâté<br />
a partir d’un discurs davant la <strong>UNESCO</strong>, París,<br />
1962.<br />
4 . Proverbi repetit en nombrosos grups lingüístics<br />
i ètnics a l’Àfrica occi<strong>de</strong>ntal; di o U F , Waly;<br />
Sh E C K l E y, Barry G.; KEh R h A h n , Marijke, «Adult<br />
Learning in a Non-Western Context: The Influence<br />
of Culture in a Senegalese Farming Village», a:<br />
Adult Education Quarterly, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000,<br />
pàg. 32–44; Ch A d h A , N. K., «Un<strong>de</strong>rstanding Intergenerational<br />
Relationships in India», a: Journal of<br />
Intergenerational Relationships, vol. 2, núm. 3/4<br />
(2004), pàg. 63–73.<br />
5 . th E El d E R S, a: http://www.theel<strong>de</strong>rs.org.<br />
6 . Discriminació <strong>de</strong> les dones per raons d’edat<br />
enfront <strong><strong>de</strong>l</strong>s homes a partir <strong>de</strong> SWE E t m A n, C.,<br />
ed., «Editorial», a: Gen<strong>de</strong>r and Lifecycles, Oxford:<br />
Oxfam, 2000; discriminacions <strong>de</strong> les dones més<br />
grans a les societats no occi<strong>de</strong>ntals a partir d’AU B E l,<br />
Judi; to U R é, Ibrahima; di A g n E, Mamadou, «Senegalese<br />
Grandmothers Improve Maternal and Child<br />
Nutrition Practices: The Guardians of Tradition<br />
Are Not Averse to Change», a: Social Science &<br />
Medicine, setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, pàg. 945–59.<br />
7 . Un i t E d nA t i o n S, World Youth Report 2005,<br />
Nova York: 2005, pàg. 76; hEAvEn, Cara; tU B R i d y,<br />
Matthew, «Global Youth Culture and Youth I<strong>de</strong>ntity»,<br />
a: oxFAm, Highly Affected, Rarely Consi<strong>de</strong>red, Oxford:<br />
2008, pàg. 149–60, amb citació a la pàg. 154.<br />
8 . od U A R A n, Akopovire, «Intergenerational Solidarity:<br />
Strengthening Economic and Social Ties»,<br />
document <strong>de</strong> base <strong>de</strong> la Reunió <strong><strong>de</strong>l</strong> Grup d’Experts<br />
<strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s, Nova York, 23–25 d’octubre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 1–13, amb citació a la pàg. 10.<br />
9 . Club Juvenil <strong>de</strong> Haatso <strong>de</strong> Ghana a partir<br />
d’ox F A m, op. cit. nota 7, pàg. 157; citació <strong>de</strong><br />
l’home senegalès a partir <strong>de</strong> gR A n d m o t h E R pR o-<br />
J E C t; Wo R l d viSion, op. cit. nota 2.<br />
10 . SE R v A E S, Jan; lU i , S., eds., Moving Targets:<br />
Mapping the Paths between Communication, Technology<br />
and Social Change in Communities, Penang,<br />
Malàisia: Southbound, 2007; citació sobre la funció<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació a partir d’ox F A m, op.<br />
cit. nota 7, pàg. 154.<br />
11 . Notes <strong>de</strong> camp <strong><strong>de</strong>l</strong> Grandmother Project, Koulikoro,<br />
Mali, juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004; porgrames maternals i<br />
infantils a partir d’AU B E l, Judi, «Participatory Communication<br />
Unlocks a Powerful Cultural Resource:<br />
Grandmother Networks Promote Maternal and Child<br />
Health», a: Communication for Development and<br />
Social Change, vol. 2, núm. 1 (2008), pàg. 7–30.<br />
12 . SRi K A n t A i A h, Deepa, «Education: Building<br />
on Indigenous Knowledge», IK Notes (Banc Mundial),<br />
núm. 85, 2005; pR i d m o R E, Pat; St E p h E n S,<br />
David, Children as Partners for Health: A Critical<br />
Review of the Child-to-Child Approach, Londres:<br />
Zed Books, 2000, pàg. 127; mi S h R A , G., «When<br />
Child Becomes a Teacher–The Child to Child Programme»,<br />
a: Indian Journal of Community Medicine,<br />
octubre-<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg. 277–78.<br />
13 . La <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> molts programes intergeneracionals<br />
a l’Amèrica <strong><strong>de</strong>l</strong> Nord es troba al lloc web <strong>de</strong><br />
Generations United, una organització sense ànim<br />
<strong>de</strong> lucre <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, a: http://www.gu.org.<br />
14 . «Lelum’uy’lh Child Development <strong>Centre</strong>»,<br />
a: http://cowichantribes.com/memberservices/<br />
Education%20and%20Culture/Child%20Development%20<strong>Centre</strong>.<br />
202 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
15 . AUB E l, Judi et alii, Rapid Review of ‘Time<br />
with Grandmas Initiative’, Accra, Ghana: Govern<br />
<strong>de</strong> Ghana i Fons <strong>de</strong> Població <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s,<br />
2007.<br />
16 . AU B E l, Judi et alii, The «Custodians of Tradition»<br />
Promote Positive Changes for the Health of Newborns:<br />
Rapid Assessment of Ekwen<strong>de</strong>ni Agogo Strategy,<br />
Lilongwe, Malaui: Save the Children–US, 2006.<br />
17 . mCint o S h , Ian S., «Nurturing Galiwin’ku<br />
Youth in Northeast Arnhem Land: Yalu Marrngikunharaw»,<br />
Cultural Survival Quarterly, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2002.<br />
18 . Per a informació sobre Grandmother Project,<br />
vegeu http://www.grandmotherproject.org.<br />
19 . «Enquete d’Evaluation Finale: Rapport<br />
d’Analyse», a: INFO-STAT, Bamako, Mali, 2004;<br />
projecte Christian Children’s Fund a partir d’AU-<br />
B E l; to U R é ; di A g n E, op. cit. nota 6.<br />
20 . Citació <strong>de</strong> WoR l d viSion; gR A n d m o t h E R<br />
pR o J E C t , juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, Velingara, Senegal.<br />
21 . Conclusions <strong>de</strong> les entrevistes <strong>de</strong> grup amb<br />
membres <strong>de</strong> la comunitat <strong>de</strong> 12 pobles, giR l S<br />
dEv E l o p m E n t pR o J E C t ; Wo R l d viSion; gR A n d -<br />
m o t h E R pR o J E C t , Velingara, Senegal; emissora<br />
<strong>de</strong> ràdio local Bam Tare, Velingara, Senegal;<br />
notes <strong>de</strong> camp <strong>de</strong> l’autor durant un fòrum intergeneracional,<br />
poble <strong>de</strong> SareFaremba, Velingara,<br />
Senegal.<br />
22 . go U l d, Helen, «Culture and Social Capital»,<br />
a: <strong>UNESCO</strong>, Recognising Culture, París: 2001, pàg.<br />
69.<br />
De l’agricultura a la permacultura<br />
1 . CA U v i n, Jacques, The Birth of the Gods and the<br />
Origins of Agriculture, Cambridge, Regne Unit:<br />
Cambridge University Press, 2000.<br />
2 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 51–61 i di A m o n d , Jared, Guns,<br />
Germs, and Steel: The Fates of Human Societies,<br />
Nova York: W. W. Norton & Company, 1997;<br />
mi t h E n , Steven, After the Ice: A Global Human<br />
History 20,000–5,000 BC, Londres: Wei<strong>de</strong>nfeld &<br />
Nicolson, Ltd, 2003, pàg. 4.<br />
3 . So K o l o v, A. P. et alii, «Probabilistic Forecast<br />
for 21st Century Climate Based on Uncertainties<br />
in Emissions (Without Policy) and Climate<br />
Parameters», a: American Meteorological Society’s<br />
Journal of Climate, 19 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; KA R l,<br />
Thomas R.; mE l i l l o, Jerry M.; pE t E R S o n, Thomas<br />
C., eds., Global Climate Change Impacts in<br />
the United States, Cambridge, Regne Unit: Cambridge<br />
University Press, 2009, pàg. 12; SC h A h C -<br />
z E n S K i, J.; hi l l, H., Agriculture, Climate Change<br />
and Carbon Sequestration, Fayetteville, AR: Servei<br />
Nacional d’Informació sobre l’Agricultura Sostenible,<br />
2009, pàg. 15, 104–05; tA i n t E R, Joseph, The<br />
Collapse of Complex Societies, Cambridge, Regne<br />
Unit: Cambridge University Press, 1990; ho m E R -<br />
di x o n, Thomas, The Upsi<strong>de</strong> of Down: Catastrophe,<br />
Creativity, and the Renewal of Civilization, Washington,<br />
DC: Island Press, 2006. Requadre 5 a<br />
partir <strong>de</strong>: gA d S B y, Patricia, «The Inuit Paradox»,<br />
a: Discover, 1 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004; Co m m i t t E E o n<br />
Fo o d mA R K E t i n g A n d t h E di E t S o F Ch i l d R E n A n d<br />
yoU t h ; in S t i t U t E o F mEd i C i n E, Food Marketing<br />
to Children and Youth: Threat or Opportunity?,<br />
Washington, DC: Acadèmia Nacional <strong>de</strong> Ciències,<br />
2006, pàg. 164; WoR l d hEA l t h oRg A n i z A t i o n,<br />
«Obesity and Overweight», fitxa <strong>de</strong>scriptiva núm.<br />
311, Ginebra: setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; gasos hivernacle<br />
a partir <strong>de</strong> St E i n F E l d, Henning et alii, Livestock’s<br />
Long Shadow, Environmental Issues and Options,<br />
Roma: Organització Mundial per a l’Alimentació i<br />
l’Agricultura (FAO), 2006; consum <strong>de</strong> carn a partir<br />
<strong>de</strong> hA l W E i l, Brian, «Meat Production Continues<br />
to Rise», a: WoR l d W A t C h inS t i t U t E, Vital Signs<br />
2009, Washington, DC: 2009, pàg. 15–17; cultures<br />
longeves a partir <strong>de</strong> Ro B B i n S, John, Healthy at 100,<br />
Nova York: Random House, 2006, pàg. 57; consum<br />
als Estats Units a partir <strong>de</strong> FAO, «Dietary Energy,<br />
Protein and Fat Database», 7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, a:<br />
http://www.fao.org/economic/ess/food-security-sta<br />
tistics/en/, consulta: 22 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
po l l A n, Michael, In Defense of Food: An Eater’s<br />
Manifesto, Nova York: The Penguin Group, 2008;<br />
restricció <strong>de</strong> calories a partir <strong>de</strong> dh A h B i , Joseph M.<br />
et alii, «Temporal Linkage Between the Phenotypic<br />
and Genomic Responses to Caloric Restriction», a:<br />
Proceedings of the National Aca<strong>de</strong>my of Sciences, 13<br />
d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, pàg. 5,524–29, <strong>de</strong> mA S o n, Michael,<br />
«One for the Ages: A Prescription That May Extend<br />
Life», a: New York Times, 31 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, <strong>de</strong><br />
Co l m A n , Ricki J. et alii, «Caloric Restriction Delays<br />
Disease Onset and Mortality in Rhesus Monkeys»,<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 203
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
a: Science, 10 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 201–04, i <strong>de</strong><br />
vE R d E R y, Roy B.; WA l F o R d, Roy L., «Changes in<br />
Plasma Lipids and Lipoproteins in Humans During<br />
a 2-year Period of Dietary Restriction in Biosphere<br />
2», a: Archives of Internal Medicine, 27 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1998, pàg. 900–06; beneficis ecològics a partir<br />
d’ASS A d o U R i A n , Erik, «The Living Earth Ethical<br />
Principles: Right Diet and Renewing Rituals», a:<br />
World Watch, novembre/<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg.<br />
32, <strong>de</strong> pi m E n t E l, David et alii, «Reducing Energy<br />
Inputs in the US Food System», a: Human Ecology,<br />
agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, d’og i n o, Akifumi et alii, «Evaluating<br />
Environmental Impacts of the Japanese<br />
Beef Cow-calf System by the Life Cycle Assessment<br />
Method», a: Animal Science Journal, vol. 78, núm.<br />
4 (2007), pàg. 424–32 i <strong>de</strong> FA n E l l i, Daniele, «Meat<br />
is Mur<strong>de</strong>r on the Environment», a: New Scientist, 18<br />
<strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
4 . Un i o n o F Co n C E R n E d SC i E n t i S t S, Industrial<br />
Agriculture: Features and Policy, Cambridge, MA:<br />
2007; pi m E n t E l, D. et alii, «Impact of Population<br />
Growth on Food Supplies and Environment», a:<br />
Population and Environment, setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997,<br />
pàg. 9–14; Bo U W m A n , A., Global Estimates of Gaseous<br />
Emissions from Agricultural Land, Roma: FAO,<br />
2002; Ri C E, C. W., «Introduction to Special Section<br />
on Greenhouse Gases and Carbon Sequestration in<br />
Agriculture and Forestry», a: Journal of Environmental<br />
Quality, vol. 35 (2006), pàg. 1338–40;<br />
U.S. En v i R o n m E n t A l pR o t E C t i o n Ag E n C y, Global<br />
Anthropogenic Non-CO2 Greenhouse Gas Emissions:<br />
1990–2020, Washington, DC: 2006.<br />
5 . SE C R E t A R i A t o F t h E Un i t E d nA t i o n S Co n -<br />
v E n t i o n t o Co m B A t dE S E R t i F i C A t i o n, «SLM Techniques<br />
Related to Climate Change Mitigation/<br />
Adaptation and Desertification», Conferència<br />
Nord-Americana <strong><strong>de</strong>l</strong> Carbó Vegetal, 2009.<br />
6 . Kin g, F. H., Farmers of Forty Centuries: or<br />
Permanent Agriculture in China, Korea and Japan,<br />
Emmaus, PA: Rodale Press, 1990, (publicat originalment<br />
el 1911).<br />
7 . Col E m A n , D. C., «Through a Ped Darkly:<br />
An Ecological Assessment of Root-Soil-Microbial-<br />
Faunal Interactions», a: Fi t t E R, A. H. et alii, eds.,<br />
Ecological Interactions in Soil, Cambridge, Regne<br />
Unit: Blackwell Scientific Publications, 1985, pàg.<br />
1–21; An d E R S o n, B., «Soil Food Web—Opening<br />
the Lid of the Black Box», a: The Permaculture<br />
Activist, tardor <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
8 . BE n y U S , J., «Nature’s Designs», TED Talk,<br />
febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005; vegeu també BE n y U S , J., Biomimicry:<br />
Innovation Inspired by Nature, Nova York:<br />
William Morrow, 1998.<br />
9 . pim E n t E l, D., «Soil Erosion: A Food and<br />
Environmental Threat», a: Environment, Development<br />
and Sustainability, febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg.<br />
119–37; AB E l S o n, Philip H., «A Potential Phosphate<br />
Crisis», a: Science, 26 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 1999, pàg.<br />
2015.<br />
10 . UR B A n, Francis, «Energy, Agriculture, and the<br />
Middle East Crisis», a: World Agriculture, abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1991; pFEiFFER, D., Eating Fossil Fuels: Oil, Food<br />
and the Coming Crisis in Agriculture, Gabriola<br />
Island, BC: New Society Publishers, 2006.<br />
11 . Per a informació sobre el carboni recalcitrant,<br />
com el que es troba en el carbó vegetal o terra<br />
preta, vegeu lE h m A n n , J.; Jo S E p h , S., eds., Biochar<br />
for Environmental Management: Science and Technology,<br />
Londres: Earthscan, 2009.<br />
12 . hEp p E R l y, P., Organic Farming Sequesters<br />
Atmospheric Carbon and Nutrients in Soils, Emmaus<br />
PA: Institut Rodale, 2003.<br />
13 . U.S. En E R g y in F o R m A t i o n Ad m i n i S t R A t i o n,<br />
«Existing Electric Generating Units in the United<br />
States, (2007)», a: http://www.eia.doe.gov/<br />
cneaf/electricity/page/capacity/capacity.html; U.S.<br />
dE p A R t m E n t o F En E R g y, «Carbon Dioxi<strong>de</strong> Emissions<br />
from the Generation of Electric Power in the<br />
United States (2000)», a: http://www.eia.doe.gov/<br />
cneaf/electricity/page/co2_report/co2report.html.<br />
14 . in g h A m, E. R.; Co l E m A n , D. C.; mo o R E, J. C.,<br />
«An Analysis of Food-web Structure and Function<br />
in a Shortgrass Prairie, a Mountain Meadow, and<br />
a Lodgepole Pine Forest», a: Biology and Fertility<br />
of Soils, juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 1989, pàg. 29–37.<br />
15 . JE n S E n, Robert, «Sustainability and Politics:<br />
An Interview with Wes Jackson», a: Counterpunch,<br />
10 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003; Co x, T. X. et alii, «Prospects<br />
for Developing Perennial Grain Crops», a: Bioscience,<br />
agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg. 649–59.<br />
204 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
16 . BE n d E R, M. H., An Economic Comparison of<br />
Traditional and Conventional Agricultural Systems<br />
at a County Level, Salina, KS: The Land Institute,<br />
2000; dE W A R , J., Perennial Polyculture Farming:<br />
Seeds of Another Agricultural Revolution?, Santa<br />
Monica, CA: RAND Corporation, 2007.<br />
17 . Nesbitt a partir <strong>de</strong> BA t E S, A., «Going Deep<br />
in Belize», a: The Permaculture Activist, primavera<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; vegeu també ni g h, R., «Trees, Fire And<br />
Farmers: Making Woods and Soil in The Maya<br />
Forest», a: Journal Of Ethnobiology, tardor/hivern<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
18 . Wo R l d Ag R o F o R E S t R y CE n t R E Co m m U n i C A -<br />
t i o n S Un i t, «Trees on Farms Key to Climate and<br />
Food Security», comunicat <strong>de</strong> premsa, Nairobi: 24<br />
<strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; tR U m p E R , K. et alii, Natural<br />
Fix? The Role of Ecosystems in Climate Mitigation:<br />
A UNEP Rapid Response Assessment, Cambridge,<br />
Regne Unit: UNEP-WCMC, 2009.<br />
19 . Boh l E n , P.; hoU S E , G., eds. Sustainable<br />
Agroecosystem Management: Integrating Ecology,<br />
Economics, and Society (Advances in Agroecology),<br />
Londres: CRC Press, 2009; hot i n S K i , R., Stabilization<br />
Wedges: A Concept and Game; Carbon<br />
Mitigation Initiative, Trenton, NJ: Institut <strong>de</strong><br />
Medi Ambient <strong>de</strong> Princeton, 2007.<br />
20 . lA W S o n , A., «Never Let Paddocks Go Naked:<br />
Family’s ‘No Kill’ Pasture Cropping Plan», a: Meat<br />
& Livestock Australia: The Land, 24 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008.<br />
21 . dU i K E R , S. W.; my E R S, J. C., Better Soils with<br />
the No-till System, Pennsylvania Conservation Partnership,<br />
2002; lA W S o n , op. cit. nota 20.<br />
22 . mo l l i S o n , B.; ho l m g R E n , D., Permaculture<br />
One: A Perennial Agriculture for Human Settlements,<br />
Tyalgum, NSW, Austràlia: Tagari Publications,<br />
1978.<br />
23 . pE R R y, D. A., «Bootstrapping in Ecosystems», a:<br />
BioScience, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 1989, pàg. 230–37; gliESSmAn,<br />
S. R., Agroecology: Ecological Processes in Sustainable<br />
Agriculture, Ann Arbor, MI: Ann Arbor Press, 1998.<br />
24 . Per a un resum d’aquest projecte, vegeu<br />
«Jordan Valley Permaculture Project», Institut<br />
<strong>de</strong> Recerca <strong>de</strong> Permacultura d’Austràlia, a: http://<br />
permaculture.org.au/project_profiles/middle_east/<br />
jordan_valley_permaculture_project.htm.<br />
25 . Els crèdits per segrestar carboni es <strong>de</strong>baten a<br />
lE h m A n n ; Jo S E p h , op. cit. nota 11.<br />
Una nova missió per a l’educació: la sostenibilitat<br />
1 . <strong>UNESCO</strong>, «Educating for Sustainability», a: http://<br />
portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=1216&URL_<br />
DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html.<br />
L’educació <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la infantesa per transformar<br />
les cultures cap a la sostenibilitat<br />
1 . mE l t z o F F, A. N.; go p n i K, A. M.; KU h l, P. K.,<br />
The Scientist in the Crib: Minds, Brains, and How<br />
Children Learn, Nova York: William Morrow &<br />
Company, Inc., 1999; Sh o n K o F F, J. P.; ph i l l i p S,<br />
D., eds., From Neurons to Neighborhoods: The Science<br />
of Early Childhood Development, Washington, DC:<br />
National Aca<strong>de</strong>my Press, 2000; BA i l y, D. et alii,<br />
Critical Thinking About Critical Periods, Baltimore:<br />
Paul H. Brooks, 2001; oR g A n i S A t i o n F o R EC o n o m i C<br />
Co-o p E R A t i o n A n d dE v E l o p m E n t (oECd), Starting<br />
Strong II: Early Childhood Education and Care, París:<br />
2006. Requadre 6 a partir <strong>de</strong>: <strong>de</strong>senvolupament sa i<br />
ecològic a partir <strong>de</strong> Cl A y t o n, S.; op o t o W, S., eds.,<br />
I<strong>de</strong>ntity and the Natural Environment: The Psychological<br />
Significance of Nature, Cambridge, MA: The<br />
MIT Press, 2003, <strong>de</strong> KA h n, P. H.; KE l l E R t, S. R.,<br />
eds., Children and Nature: Psychological, Sociocultural,<br />
and Evolutionary Investigations, Cambridge, MA:<br />
The MIT Press, 2002, i <strong>de</strong> lo U v, R., Last Child in<br />
the Woods (ed. actualitzada), Chapel Hill, NC: Algonquin<br />
Books, 2008; taxes <strong>de</strong> participació <strong><strong>de</strong>l</strong>s joves als<br />
Estats Units en activitats a l’aire lliure a partir d’oU td<br />
o o R Fo U n d A t i o n, Outdoor Recreation Participation<br />
Report 2008, Boul<strong>de</strong>r, CO: 2008; efectes negatius<br />
per a la salut <strong>de</strong> les activitats se<strong>de</strong>ntàries a partir <strong>de</strong><br />
pA t E, R. R.; o’nE i l l, J. R.; lo B E l o, F., «The Evolving<br />
Definition of ‘se<strong>de</strong>ntary’: Studies of Se<strong>de</strong>ntary<br />
Behavior», a: Exercise and Sport Sciences Reviews, vol.<br />
36, núm.4 (2008), pàg. 173–78, i <strong>de</strong> to R g A n, C.,<br />
«Childhood Obesity on the Rise», a: Word on Health:<br />
Consumer Health Information Based on Research from<br />
the National Institute of Health, a: http://www.nih.<br />
gov/news/WordonHealth/jun2002/childhoodobesity.<br />
htm; experiències positives a partir <strong>de</strong> SU S t A i n A B l E<br />
dE v E l o p m E n t Co m m iS S i o n, «Outdoor Experiences»,<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 205
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
a: http://www.sd-commission.org.uk/breakthrough.<br />
php?breakthrough=22, consulta: 6 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009,<br />
i <strong>de</strong> KA h n; KE l l E R t, op. cit. aquesta nota; no Ch i l d<br />
lE F t in S i d E Co A l i t i o n, «About the No Child Left<br />
Insi<strong>de</strong> Act», a: http://www.cbf.org/Page.aspx?pid=948;<br />
tradicions a l’aire lliure i a la naturalesa a partir <strong>de</strong><br />
Co o K, L., «The 1944 Education Act and Outdoor<br />
Education: From Policy to Practice», a: History of<br />
Education, vol. 28, núm. 2 (1999), pàg. 157–72,<br />
<strong>de</strong> hU m B E R S t o n E, B.; pE d E R S E n, K., «Gen<strong>de</strong>r, Class<br />
and Outdoor Traditions in the UK and Norway»,<br />
a: Sport, Education and Society, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, pàg.<br />
23–33, <strong>de</strong> ly n C h, P., Camping in the Curriculum: A<br />
History of Outdoor Education in New Zealand Schools,<br />
Canterbury, Nova Zelanda: PML Publications, 2006,<br />
i <strong>de</strong> RA m S i n g, R., «Organized Camping: A Historical<br />
Perspective», a: Child and Adolescent Psychiatric<br />
Clinics of North America, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg.<br />
751–54.<br />
2 . Wo o d h E A d, M., «Early Childhood and Primary<br />
Education», a: Wo o d h E A d, M.; mo S S, P., eds., Early<br />
Childhood and Primary Education. Early Childhood<br />
in Focus 2: Transitions in the Lives of Young Children,<br />
Milton Keynes, Regne Unit: The Open University,<br />
2007; UNICEF, The Child Care Transition. A<br />
League Table of Early Childhood Education and<br />
Care in Economically Advanced Countries, Florència:<br />
<strong>Centre</strong> <strong>de</strong> Recerca Innicenti <strong>de</strong> l’UNICEF, 2008;<br />
OECD, Starting Strong: Early Childhood Education<br />
and Care, París: 2001; <strong>UNESCO</strong>, EFA Monitoring<br />
Report 2009. Education For All, Oxford: Oxford<br />
University Press, 2008.<br />
3 . in t E R n A t i o n A l Wo R K S h o p, «The Role of Early<br />
Childhood Education for a Sustainable Society»,<br />
Gothenburg, Swe<strong>de</strong>n, 2–4 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007;<br />
<strong>Centre</strong> for Environment and Sustainability, The<br />
Gothenburg Recommendations on Education for<br />
Sustainable Development (Göteborg, Suècia: Universitat<br />
<strong>de</strong> Tecnologia Chalmers i Universitat <strong>de</strong><br />
Göteborg, 2008, pàg. 28).<br />
4 . pRA m l i n g SA m U E l S S o n , I.; KAg A , Y., eds.,<br />
The Contribution of Early Childhood Education<br />
to Sustainable Society, París: <strong>UNESCO</strong>, 2008; la<br />
llista <strong>de</strong> 7Rs s’ha ampliat a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> mo<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong> 4Rs<br />
proposat a KA t z, L., «The Role of Early Childhood<br />
Education for a Sustainable Society», preparat per al<br />
Seminari Internacional <strong>de</strong> Göteborg, 2–4 <strong>de</strong> maig<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
5 . So m m E R , D.; pR A m l i n g SA m U E l S S o n, I.; hU n dh<br />
E i d E , K., Child Perspectives and Children’s Perspectives<br />
in Theory and Practice, Nova York: Springer, a<br />
impremta; pR A m l i n g SA m U E l S S o n; KA g A, op. cit. nota<br />
4.<br />
6 . Jo h A n S S o n , E., Etiska Möten i Förskolebarns<br />
Världar (Troba<strong>de</strong>s ètiques al <strong>món</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
<strong>de</strong> preescolar), Estudis <strong>de</strong> Göteborg en Ciències<br />
Educatives 251, Göteborg, Suècia: Universitat <strong>de</strong><br />
Göteborg, 2007.<br />
7 . Joh A n S S o n , E.; pRA m l i n g SA m U E l S S o n , I.,<br />
Lek och Läroplan. Möten Mellan Barn och Lärare<br />
i Förskola och Skola (Joc i pla d’estudis. Troba<strong>de</strong>s<br />
entre infants i professors a preescolar i a l’escola),<br />
Göteborg, Suècia: Acta Universitatis Gothoburgensis,<br />
2006; Jo h A n S S o n, E.; pR A m l i n g SA m U E l S S o n, I.,<br />
«Play and Learning—An Integrated Wholeness»,<br />
a: nE W, R.; Co C h R A n , M., eds., Early Childhood<br />
Education—An International Early Childhood<br />
Encyclopedia, vol. 4, Westport, CT: Praeger Publishers,<br />
2007, pàg. 1270–73; KA t z, L.; Ch A R d , S.,<br />
Engaging Children’s Minds: The Project Approach,<br />
Norwood, NJ: Ablex Publishing Corporation,<br />
1989.<br />
8 . WA l S, A., TheEnd of ESD…The Beginning of<br />
Transformative Learning—Emphasizing the E in<br />
ESD, presentat a la Consulta <strong>de</strong> Göteborg sobre<br />
Sostenibilitat en l’Educació Superior, 2006, pàg.<br />
45.<br />
9 . pR A m l i n g SA m U E l S S o n ; KA g A, op. cit. nota 4.<br />
10 . KAg A , Y., «The Role of Early Childhood<br />
Education in a Sustainable World», a: pR A m l i n g<br />
SA m U E l S S o n ; KA g A, op. cit. nota 4, pàg. 9–18.<br />
11 . pR A m l i n g SA m U E l S S o n ; KA g A, op. cit. nota 4;<br />
dA v i S, J., «What Might Education for Sustainability<br />
Look Like in Early Childhood? A Case for Participatory,<br />
Whole-of-Settings Approach», a: ibi<strong>de</strong>m,<br />
pàg. 18–25.<br />
12 . FUJii, O.; iz U m i, C., «A Silkworm is a Fascinating<br />
Insect for Children», a: pR A m l i n g SA m U E l S S o n;<br />
KA g A, op. cit. nota 4, pàg. 87–93.<br />
13 . En g d A h l, I.; äR l E m A l m-hA g S é R, E., «Swedish<br />
Preschool Children Show Interest and Are Involved<br />
206 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
in the Future of the World—Children’s Voices<br />
Must Influence Education for Sustainable Development»,<br />
a: pR A m l i n g SA m U E l S S o n; KA g A, op. cit. nota<br />
4, pàg. 116–22; SOU, Jämställd Förskola—Om<br />
Bety<strong><strong>de</strong>l</strong>sen av Jämställdhet och Genus i Förskolans<br />
Pedagogiska Arbetet (Una preescolar igualitària.<br />
Sobre la importància <strong>de</strong> la igualtat i el gènere en la<br />
pràctica preescolar), Slutbetänkan<strong>de</strong> från <strong><strong>de</strong>l</strong>egationen<br />
för jämställdhet i förskolan, Estocolm: Fritzes,<br />
2006, pàg. 75.<br />
14 . OECD, op. cit. nota 1.<br />
15 . hE R B E R t, T., «Eco-intelligent Education for a<br />
Sustainable Future Life», a: pR A m l i n g SA m U E l S S o n;<br />
KA g A, op. cit. nota 4, pàg. 63–67.<br />
L’esperit comercial en la vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s infants<br />
1 . Parts d’aquest article van aparèixer per primera<br />
vegada a li n n, Susan, The Case for Make Believe:<br />
Saving Play in a Commercialized World, Nova York:<br />
The New Press, 2006; Wo R l d hE A l t h oR g A n i z At<br />
i o n (WHO), Diet, Nutrition, and the Prevention<br />
of Chronic Diseases, Ginebra: 2003; BE C K E R, A. E. et<br />
alii, «Eating Behaviors and Attitu<strong>de</strong>s Following Prolonged<br />
Exposure to Television Among Ethnic Fijian<br />
Adolescent Girls», a: British Journal of Psychiatry, vol.<br />
180 (2002), pàg. 509–14; Am E R iC A n pS y C h o l o g i C A l<br />
AS S o C i A t i o n (APA), Task Force on the Sexualization<br />
of Girls, Washington, DC: 2007, pàg. 3; Am E R iC A n<br />
AC A d E m y o F pE d i A t R i C S, «Joint Statement on the<br />
Impact of Entertainment Violence on Children»,<br />
Cimera Congressual sobre Salut Pública, 26 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2000; BUiJzEn, M.; vA l K E n B U R g, P. M., «The<br />
Effects of Television Advertising on Materialism,<br />
Parent–Child Conflict, and Unhappiness: A Review<br />
of Research», a: Applied Developmental Psychology,<br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003, pàg. 437–56; U.S. FEdERAl tR A d E<br />
Co m m iS S i o n, Self-Regulation in the Alcohol Industry: A<br />
Review of Industry Efforts to Avoid Promoting Alcohol<br />
to Un<strong>de</strong>rage Consumers, Washington, DC: 1999, pàg.<br />
4; nA t i o n A l CA n C E R in S t i t U t E, Changing Adolescent<br />
Smoking Prevalence, monografia sobre el tabaquisme<br />
i el control <strong><strong>de</strong>l</strong> tabac, núm. 14, Washington, DC:<br />
novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001.<br />
2 . li n n, op. cit. nota 1.<br />
3 . oFFiCE o F t h E Un i t E d nA t i o n S hi g h Co m -<br />
miSSionER F o R hU m A n Ri g h t S , «Convention on the<br />
Rights of the Child: General Assembly Resolution<br />
44/25», 20 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1989.<br />
4 . Win n i C o t t , Donald, Playing and Reality,<br />
Nova York: Basic Books, 1971; li n n, op. cit. nota<br />
1, pàg. 85–153; li l l A R d, Angeline, «Pretend Play<br />
as Twin Earth: A Social-cognitive Analysis», a:<br />
Developmental Review, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, pàg.<br />
495–531; BUR n S , Susan M.; BRA i n E R d, Charles,<br />
«Effects of Constructive and Dramatic Play on<br />
Perspective Taking in Very Young Children», a:<br />
Developmental Psychology, setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1979, pàg.<br />
512–21; Si n g E R, Dorothy, «Team Building in the<br />
Classroom», a: Early Childhood Today, abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2002, pàg. 37–41; Wyv E R, Shirley R.; SpE n C E ,<br />
Susan H., «Play and Divergent Problem Solving:<br />
Evi<strong>de</strong>nce Supporting a Reciprocal Relationship»,<br />
a: Early Education and Development, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1999, pàg. 419–44; RU S S, Sandra; Ro B i n S, Andrew<br />
L.; Ch R i S t i A n o, Beth A., «Pretend Play: Longitudinal<br />
Prediction of Creativity and Affect in Fantasy<br />
in Children», a: Creativity Research Journal,<br />
vol. 12, núm. 2 (1999), pàg. 129–39; Bo d R o v A ,<br />
Elena; lEo n g , Deborah, «Self-Regulation as a<br />
Key to School Readiness: How Early Childhood<br />
Teachers Can Promote this Critical Competency»,<br />
a: zA S l o W , Martha; mA R t i n E z-BE C K, Ivelisse, eds.,<br />
Critical Issues in Early Childhood Professional Development,<br />
Baltimore: Paul H. Brookes Publishing,<br />
2006, pàg. 203–24.<br />
5 . Simulació <strong><strong>de</strong>l</strong> temps d’esbarjo als Estats Units<br />
a partir <strong>de</strong> Sandra Hofferth, da<strong>de</strong>s no publica<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> dos apèndixs sobre <strong>de</strong>senvolupament infantil<br />
al miChigAn pA n E l St U d y o F in C o m E dy n A m i C S ,<br />
2006; el Japó i França a partir <strong>de</strong> lE g o lE A R n i n g<br />
inS t i t U t E, Time for Playful Learning? A Crosscultural<br />
Study of Parental Values and Attitu<strong>de</strong>s<br />
Toward Children’s Time for Play, Slough, Berks,<br />
Regne Unit: 2002.<br />
6 . CA S n E R-lo t t o, Jill; BA R R i n g t o n, Linda, Are<br />
They Really Ready to Work? Employers’ Perspectives<br />
on the Basic Knowledge and Applied Skills of New<br />
Entrants to the 21st Century U.S. Workforce, Nova<br />
York: Conference Board, 2006.<br />
7 . Xifra <strong>de</strong> 100 milions <strong>de</strong> dòlars a partir <strong>de</strong><br />
ho R o v i t z, Bruce, «Six Strategies Marketers Use to<br />
Make Kids Want Things Bad», a: USA Today, 22<br />
<strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; 17.000 milions <strong>de</strong> dòlars a<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 207
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
partir <strong>de</strong> SC h o R , Juliet, Born to Buy: The Commercialized<br />
Child and the New Consumer Culture, Nova<br />
York: Scribner, 2004, pàg. 21; BU R K E, Roisin, «Food<br />
Giants Serve Up a €1.2bn Dish to Children», a: The<br />
Sunday In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, Irlanda, 14 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Taula 7 a partir <strong>de</strong>: AR E d d y, James T.; SA n d E R S,<br />
Peter, «In China Children Learn English the Disney<br />
Way», a: Wall Street Journal, 20 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
BE l l m A n, Eric, «McDonald’s to Expand in India»,<br />
a: Wall Street Journal, 30 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Sh A R m A ,<br />
Anurag, «Cartoons—Animators Look at Licensing,<br />
Business Deals», a: The Press Trust of India Limited,<br />
10 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; MTV Networks, Àfrica,<br />
«SpongeBob SquarePants Surfs into Namibia», 24<br />
<strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
8 . BE C K E R et alii, op. cit. nota 1; Israel a partir <strong>de</strong><br />
lE m i S h , Daphne, «The School as a Wrestling Arena:<br />
The Mo<strong><strong>de</strong>l</strong>ling of a Television Series», a: Communication,<br />
vol. 22, núm. 4 (1997), pàg. 395–418.<br />
9 . SC h E C h n E R , Sam; pE R E i R A, Joseoph, «Hasbro<br />
and Discovery Form Children’s TV Network», a:<br />
Wall Street Journal, 2 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Si n g E R,<br />
Dorothy G. et alii, «Children’s Pastimes and Play<br />
in Sixteen Nations: Is Free-Play Declining?» a:<br />
American Journal of Play, hivern <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
283–312.<br />
10 . Capitalisme a partir <strong>de</strong> KA n n E R, Allen, «Globalization<br />
and the Commercialization of Childhood»,<br />
a: Tikkun, setembre/octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, pàg.<br />
49–51; <strong>de</strong>pressió a partir <strong>de</strong> SC h o R , op. cit. nota 7;<br />
comportament sostenible a partir <strong>de</strong> KASSER, Tim,<br />
«Frugality, Generosity, and Materialism in Children<br />
and Adolescents», a: And E R S o n mo o R E , Kristin;<br />
li p p m A n, Laura H., eds., What Do Children Need<br />
to Flourish? Conceptualizing and Measuring Indicators<br />
of Positive Development, Nova York: Springer,<br />
2005, pàg. 357–74.<br />
11 . Activitat d’oci a partir <strong>de</strong> Si n g E R et alii, op. cit.<br />
nota 9; 40 hores a partir <strong>de</strong> Ro B E R t S, Donald F. et<br />
alii, Kids & Media @ the New Millennium, Menlo<br />
Park, CA: Fundació <strong>de</strong> la Família Henry J. Kaiser,<br />
1999, pàg. 78; nadons a partir <strong>de</strong> Ri d E o U t, Victoria;<br />
hAm E l , Elizabeth, The Media Family: Electronic<br />
Media in the Lives of Infants, Toddlers, Preschoolers,<br />
and Their Parents, Menlo Park, CA: Fundació <strong>de</strong><br />
la Família Henry J. Kaiser, maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006), pàg.<br />
18, i <strong>de</strong> zi m m E R m A n , Fred J.; Ch R i S t A K i S, Dmitri<br />
A.; mE l t z o F F, Andrew N., «Television and DVD/<br />
Vi<strong>de</strong>o Viewing in Children Younger than 2 Years»,<br />
a: Archives of Pediatric & Adolescent Medicine, vol.<br />
161, núm. 5 (2007), pàg. 473–79; el Vietnam i altres<br />
països a partir <strong>de</strong> Si n g E R et alii, op. cit. nota 9.<br />
12 . Menys temps <strong>de</strong>dicat al joc creatiu a partir<br />
<strong>de</strong> vA n d E W A t E R, Elizabeth A.; Bi C K h A m , David S.;<br />
lE E, June H., «Time Well Spent? Relating Television<br />
Use to Children’s Free-Time Activities», a:<br />
Pediatrics, febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg. 181–91; alguns<br />
mitjans <strong>de</strong> pantalla fomenten el joc a partir <strong>de</strong> Sing<br />
E R, Dorothy G.; Si n g E R, Jerome L., The House of<br />
Make-Believe: Play and the Developing Imagination,<br />
Cambridge, MA: Harvard University Press, 1990,<br />
pàg. 177–98; lectura i ràdio a partir <strong>de</strong> vi B B E R t,<br />
M. M.; mE R i n g o F F , L. K., Children’s Production<br />
and Application of Story Imagery: A Cross-medium<br />
Investigation, Cambridge, MA: Projecte Zero,<br />
Universitat <strong>de</strong> Harvard, 1981, i <strong>de</strong> vA l K E n B E R g,<br />
Patti M., «Television and the Child’s Developing<br />
Imagination», a: Sin g E R , Dorothy G.; Sin g E R ,<br />
Jerome L., eds., Handbook of Children and the<br />
Media, Thousand Oaks, CA: Sage Publications,<br />
2001, pàg. 121–34; impuls a un aprenentatge<br />
<strong>de</strong>terminat a partir d’An d E R S o n, Daniel R., «Educational<br />
Television Is Not an Oxymoron», Annals<br />
of the American Aca<strong>de</strong>my of Political and Social<br />
Science, vol. 557, núm. 1 (1998), pàg. 24–38.<br />
13 . Requadre 7 basat en ozA n n E , Lucie K.;<br />
oz A n n E, Julie L., «Parental Mediation of the Market’s<br />
Influence on their Children: Toy Libraries as<br />
Safe Havens», document presentat a la Conferència<br />
<strong>de</strong> l’Acadèmia <strong><strong>de</strong>l</strong> Màrqueting, Leeds, Regne Unit,<br />
7–9 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
14 . Càlcul <strong>de</strong> 6.200 milions <strong>de</strong> dòlars a partir<br />
d’Anita Frazier, analista <strong>de</strong> la indústria <strong>de</strong> les joguines,<br />
NPD Group, Nova York, <strong>de</strong>bat amb l’autora,<br />
11 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
15 . El Quebec, Noruega, Suècia i Grècia a partir<br />
<strong>de</strong> hAW K E S , Corinna, Marketing Food to Children:<br />
The Global Regulatory Environment, Ginebra:<br />
WHO, 2004, pàg. 19; França a partir <strong>de</strong> «Shows<br />
Aimed at Toddlers Banned», a: The In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt,<br />
Londres, 21 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
16 . Requadre 8 basat en: da<strong>de</strong>s sobre els beneficis<br />
ambientals a partir d’Arup (empresa <strong>de</strong> consultoria),<br />
208 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
«California Aca<strong>de</strong>my of Sciences», a: http://www.arup<br />
.com/Projects/California_Aca<strong>de</strong>my_of_Sciences.aspx;<br />
RA n A CR E E K living AR C h i t E C t U R E, «California Aca<strong>de</strong>my<br />
of Sciences, The Osher Living Roof», a: http://<br />
www.greenroofs.com/projects/pview.php?id=509; CA l i-<br />
F o R n i A AC A d E m y o F SC i E n C E S, «New California Aca<strong>de</strong>my<br />
of Sciences Receives Highest Possible Rating<br />
from U.S. Green Building Council: LEED Platinum»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, San Francisco: 8 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; per a més informació sobre l’Acadèmia i els seus<br />
programes, vegeu http://www.calaca<strong>de</strong>my.org.<br />
17 . CAm p A i g n F o R A Co m m E R C i A l -FR E E Ch i l d -<br />
h o o d , «TV Cultura Goes Commercial-Free», a:<br />
News, d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
18 . AmE R i C A n AC A d E m y o F pE d i A t R i C S, «News<br />
Briefs», 3 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005; Wi l C o x , Brian L. et<br />
alii, Report of the APA Task Force on Advertising<br />
and Children, Washington, DC: APA, 20 <strong>de</strong> febrer<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2004.<br />
19 . mo R g A n, Christopher, «Archbishop Warns of<br />
Dysfunctional ‘Infant Adults’», a: Sunday Times,<br />
Londres, 17 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; Wil l i A m S,<br />
Zoe, The Commercialisation of Childhood, Londres:<br />
Compass, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
20 . Espai verd a partir <strong>de</strong> KiR K B y, Mary Ann,<br />
«Nature as a Refuge in Children’s Environments»,<br />
a: Children’s Environments Quarterly, primavera<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1989, pàg. 7–12; Xarxa d’Infants i Naturalesa<br />
a partir <strong>de</strong> lo U v , Richard, Last Child in the Woods:<br />
Saving Our Children from Nature-Deficit Disor<strong>de</strong>r,<br />
Nova York: Algonquin Publishing, 2005; No<br />
Child Left Insi<strong>de</strong> Act i els Països Baixos a partir <strong>de</strong><br />
Ch A R l E S , Cheryl et alii, Children and Nature 2008:<br />
A Report on the Movement to Reconnect Children to<br />
the Natural World, Santa Fe, NM: Xarxa d’Infants<br />
i Naturalesa, gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 10, 38; Waldkin<strong>de</strong>rgärtens<br />
a partir <strong>de</strong> d E QU E t t E v i l l E, Harry,<br />
«Waldkin<strong>de</strong>rgärten: The Forest Nurseries Where<br />
Children Learn in Nature’s Classroom», a: Daily<br />
Telegraph, Londres, 18 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
El replantejament <strong><strong>de</strong>l</strong> menjador escolar:<br />
el po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong> menú<br />
1 . moR g A n , K.; Son n i n o , R., The School Food<br />
Revolution: Public Food and the Challenge of Sustainable<br />
Development, Londres: Earthscan, 2008.<br />
2 . Son n i n o , R., «Quality Food, Public Procurement<br />
and Sustainable Development: The<br />
School Meal Revolution in Rome», a: Environment<br />
and Planning A, vol. 41, núm. 2 (2009), pàg.<br />
425–40.<br />
3 . moR g A n ; So n n i n o , op. cit. nota 1, pàg.<br />
137–64, 177.<br />
4 . mo R g A n , K., «Greening the Realm: Sustainable<br />
Food Chains and the Public Plate», a: Regional<br />
Studies, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 1237–50.<br />
5 . mo R g A n , K. J.; So n n i n o, R., «Empowering<br />
Consumers: Creative Procurement and School<br />
Meals in Italy and the UK», a: International Journal<br />
of Consumer Studies, vol. 31, núm. 1 (2007),<br />
pàg. 19–25.<br />
6 . gA R n E t t, S., School Districts and Fe<strong>de</strong>ral Procurement<br />
Regulations, Alexandria, VA: Servei d’Alimentació<br />
i Nutrició, Departament d’Agricultura<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, 2007.<br />
7 . Jamie’s School Dinners, Channel 4, a: http://<br />
www.channel4.com/life/microsites/J/jamies_school_<br />
dinners; inversió i <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> la reforma a partir<br />
<strong>de</strong> SCo t t i S h Ex E C U t i v E, Hungry for Success: A<br />
Whole School Approach to School Meals in Scotland,<br />
Edimburg: The Stationery Office, 2002.<br />
8 . So n n i n o, R., «Escaping the Local Trap: Insights<br />
on Re-Localization from School Food Reform»,<br />
a: Journal of Environmental Policy and Planning,<br />
pròxima publicació.<br />
9 . Son n i n o , R.; moR g A n , K., «Localizing the<br />
Economy: The Untapped Potential of Green Procurement»,<br />
a: CUm B E R S, A.; Whi t t A m, G., eds.,<br />
Reclaiming the Economy: Alternatives to Market<br />
Fundamentalism in Scotland and Beyond, Biggar,<br />
Regne Unit: Scottish Left Review Press, 2007, pàg.<br />
127–40.<br />
10 . go U R l A y, R., «Sustainable School Meals: Local<br />
and Organic Produce», a: WhEEloCK, V., ed., Healthy<br />
Eating in Schools: A Handbook of Practical Case Studies,<br />
Skipton, Regne Unit: Verner Wheelock Associates,<br />
2007; Bo W d E n , C.; ho l m E S , M.; mA CKE n z i E,<br />
H., Evaluation of a Pilot Scheme to Encourage Local<br />
Suppliers to Supply Food to Schools (Edimburg: Govern<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 209
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
d’Escòcia, Divisió <strong>de</strong> Medi Ambient i Afers Rurals,<br />
2006).<br />
11 . So i l AS S o C i A t i o n, Food for Life: Healthy, Local,<br />
Organic School Meals, Bristol, Regne Unit: 2003.<br />
12 . mo R g A n ; So n n i n o, op. cit. nota 1.<br />
13 . So n n i n o, op. cit. nota 2, pàg. 432.<br />
14 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
15 . do B S o n, A., Citizenship and the Environment,<br />
Oxford: Oxford University Press, 2003; mE A d o W -<br />
C R o F t, J., «Who Is in Charge Here? Governance for<br />
Sustainable Development in a Complex World»,<br />
a: Journal of Environmental Policy & Planning,<br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 299–314; dEli n d, L. B.,<br />
«Of Bodies, Place, and Culture: Re-situating Local<br />
Food», a: Journal of Agricultural and Environmental<br />
Ethics, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg. 121–46.<br />
16 . mo R g A n, K.; So n n i n o, R., «The Urban Foodscape:<br />
World Cities and the New Food Equation»,<br />
a: Cambridge Journal of Regions, Economy and<br />
Society, pròxima publicació; So n n i n o, R., «Feeding<br />
the City: Towards a New Research and Planning<br />
Agenda», a: International Planning Studies, pròxima<br />
publicació.<br />
Què és l’educació superior, ara com ara?<br />
1 . «The Tbilisi Declaration—Intergovernmental<br />
Conference on Environmental Education: October<br />
14–26, 1977», a: http://www.cnr.uidaho.edu/<br />
css487/The_Tbilisi_Declaration.<strong>pdf</strong>.<br />
2 . BoW E R S , Chet, Education, Cultural Myths,<br />
and the Ecological Crisis, Albany: State University of<br />
New York Press, 1993; Bo W E R S , Chet, Educating for<br />
an Ecologically Sustainable Culture, Albany: State<br />
University of New York Press, 1995; StE R l i n g ,<br />
Stephen, Sustainable Education, Dartington, Regne<br />
Unit: Green Books, 2001; hU C K l E, John; St E R l i n g,<br />
Stephen, eds., Education for Sustainability, Londres:<br />
Earthscan, 1996; Bl E W i t t , John; CU l l i n g-<br />
F o R d , Cedric, eds., The Sustainability Curriculum,<br />
Londres: Earthscan, 2004. Requadre 9 a partir <strong>de</strong>:<br />
KA h n , Herman; BR o W n , William; mA R t E l, Leon,<br />
The Next 200 Years, Nova York: William Morrow,<br />
1976, pàg. 163–80; per a un <strong>de</strong>bat sobre què<br />
és «natural», vegeu KR i E g E R, Lawrence, «What’s<br />
Wrong with Plastic Trees», a: Science, 2 <strong>de</strong> febrer<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1973.<br />
3 . Requadre 10 a partir <strong>de</strong>: Winnie Carruth,<br />
gestora d’administració <strong>de</strong> l’Acadèmia <strong>de</strong> Dret<br />
Ambiental <strong>de</strong> la IUCN, correu electrònic a Stefanie<br />
Bowles, Worldwatch Institute, 16 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; RE d d E n, Elizabeth, «Green Revolution» a:<br />
Insi<strong>de</strong> Higher Ed, 23 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Programa<br />
Verd <strong>de</strong> la Facultat <strong>de</strong> Medicina <strong>de</strong> Harvard, a:<br />
http://www.greencampus.harvard.edu/hms/greenprogram;<br />
«‘Green’ Initiatives Move Medical School<br />
toward Sustainability», a: Medicine@Yale, gener/<br />
febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 7; di mE g l i o, Francesca,<br />
«MBA Programs Go Green», a: Business Week, 19<br />
<strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Escola <strong>de</strong> Gestió <strong>de</strong> Presidio, a:<br />
http://www.presidioedu.org; Institut <strong>de</strong> Postgrau <strong>de</strong><br />
Bainbridge, a: http://www.bgiedu.org; AS p E n in S t it<br />
U t E CE n t R E F o R BUSinESS Ed U C A t i o n, Beyond Grey<br />
Pinstripes 2007–2008: Preparing MBA’s for Social<br />
and Environmental Stewardship, a: http://www.<br />
beyondgreypinstripes.org; «The MBA Oath: Responsible<br />
Value Creation», a: http://www.mbaoath.com;<br />
«Forswearing Greed», a: The Economist, 6 <strong>de</strong> juny<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 66–68; vA n d E RmE y, Anne, «Harvard’s<br />
MBA Oath Goes Viral», a: Business Week, 11<br />
<strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Ki E F E R, Brenda, «Magnify Your<br />
Impact», Net Impact Media Kit, San Francisco: Net<br />
Impact, 2009; nE t im p A C t , «Curriculum Change»<br />
i «Service Corps», a: http://www.netimpact.org.<br />
4 . Co R C o R A n , Peter; WA l S, Arjen, Higher Education<br />
and the Challenge of Sustainability, Dordrecht,<br />
Països Baixos: Kluwer, 2004; AS S o C i A t i o n<br />
o F Un i v E R S i t y lE A d E R S F o R A SU S t A i n A B l E FU t U R E ,<br />
«Talloires Declaration», a: http://www.ulsf.org/<br />
programs_talloires.html.<br />
5 . KARlFEldt, Karin E.; KJ ä l l S t R A n d, Jennica M.,<br />
«Campus Greening at Chalmers University of Technology»,<br />
preparat per a la V Conferència Internacional<br />
sobre Gestió Ambiental per a Universitats Sostenibles,<br />
Barcelona, 15–17 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; FE R R E R-BA l A S,<br />
D. et alii, «An International Comparative Analysis<br />
of Sustainability Transformation across Seven Universities»,<br />
a: International Journal of Sustainability<br />
in Higher Education, pròxima publicació; càtedres<br />
<strong>UNESCO</strong> a partir d’Ariana Stahmer, Divisió d’Educació<br />
Superior <strong>de</strong> la <strong>UNESCO</strong>, correu electrònic a<br />
Erik Assadourian, 16 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
210 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
6 . FE R R E R-BA l A S et alii, op. cit. nota 5.<br />
7 . nAt i o n A l Wi l d l i F E FE d E R A t i o n, Campus<br />
Environmental Report 2008, Washington, DC:<br />
2008.<br />
8 . Smi t h , April, «In Our Backyard», tesi <strong>de</strong><br />
màster en planificació urbana, Universitat <strong>de</strong> Califòrnia–Los<br />
Angeles, inèdita, 1989; pASSmoRE, Sam,<br />
«A Study of Hendrix College Food System», inèdit,<br />
1989.<br />
9 . oR R, David W., «The Liberal Arts, the Campus,<br />
and the Biosphere», a: Harvard Educational Review,<br />
estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 1990; hA m m o n d CR E i g h t o n , Sarah, Greening<br />
the Ivory Tower, Cambridge, MA: The MIT<br />
Press, 1998; BA R l E t t, Peggy; Ch A S E , Geoffrey, eds.,<br />
Sustainability on Campus, Cambridge: The MIT<br />
Press, 2004.<br />
10 . oRR, David W., Design on the Edge, Cambridge:<br />
The MIT Press, 2006.<br />
11 . Per a més <strong>de</strong>talls sobre els quatre informes,<br />
vegeu int E R g o v E R n m E n t A l pA n E l o n Cl i m A t E<br />
Ch A n g E , a: http://www.ipcc.ch.<br />
12 . oR R, David W., «2020: A Proposal», a: Conservation<br />
Biology, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000, reimprès a Chronicle<br />
of Higher Education, 2000; RA p p A p o R t, Ann;<br />
CR E i g h t o n , Sarah, Degrees that Matter, Cambridge,<br />
MA: The MIT Press, 2007; Am E R i C A n Co l l E g E &<br />
Un i v E R S i t y pR E S i d E n t S’ Cl i m A t E Co m m i t m E n t , a:<br />
http://www.presi<strong>de</strong>ntsclimatecommitment.org/signatories;<br />
ARC h i t E C t U R E2020.o R g , «Think You’re<br />
Making a Difference? Think Again», anunci a The<br />
New Yorker.<br />
13 . Requadre 11 a partir <strong>de</strong>: per a les possibilitats<br />
d’enfonsament, vegeu, per exemple, Eh R l i C h ,<br />
P. R.; EhR l i C h , A. H., The Dominant Animal:<br />
Human Evolution and the Environment, Washington,<br />
DC: Island Press, 2009; per a l’evolució <strong>de</strong> les<br />
normes i les cultures, vegeu Eh R l i C h , P.; lE v i n,<br />
S., «The Evolution of Norms», a: Public Library of<br />
Science, juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, pàg. 943–48, i Ro g E R S , D.;<br />
Eh R l i C h , P., «Natural Selection and Cultural Rates<br />
of Change», a: Proceedings of the National Aca<strong>de</strong>my<br />
of Sciences, 4 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 3416–20, i les<br />
referències que s’hi troben; per a més informació<br />
sobre el concepte <strong>de</strong> MAHB, vegeu Eh R l i C h , P.<br />
R.; EhR l i C h , A. H., One with Nineveh: Politics,<br />
Consumption, and the Human Future, Washington,<br />
DC: Island Press, 2004, pàg. 282–85, i Eh R l i C h ,<br />
P. R.; KE n n E d y, D., «Millennium Assessment of<br />
Human Behavior: A Challenge to Scientists», a:<br />
Science, 22 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, pàg. 562–63.<br />
14 . RU B i o, M.; hi d A l g o, C.; yS E R n, P., «Collaboraton<br />
between Universities and Local Administrations<br />
to Promote Sustainability through Greening<br />
Events: A Case Study», Oficina <strong>de</strong> Medi Ambient<br />
<strong>de</strong> la Universitat Autònoma <strong>de</strong> Barcelona, preparat<br />
per a la V Conferència Internacional sobre Gestió<br />
Ambiental per a Universitats Sostenibles, Barcelona,<br />
15–17 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; Ro d i n , Judith,<br />
The University and Urban Revival: Out of the Ivory<br />
Tower and Into the Streets, Filadèlfia: University of<br />
Pennsylvania Press, 2007.<br />
15 . Col E m A n , Ronald, fundador <strong><strong>de</strong>l</strong> Genuine<br />
Progress Indicator Atlantic, <strong>de</strong>bat amb l’autor,<br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
Activitat empresarial i economia:<br />
prioritats <strong>de</strong> gestió<br />
1 . hA W K E n , Paul, «Commencement Address to<br />
the Class of 2009», Universitat <strong>de</strong> Portland, Maine,<br />
3 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . Producte mundial brut a partir d’in t E R n A t io<br />
n A l mo n E t A R y FU n d , World Economic Outlook<br />
Database, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; multinacionals a partir<br />
<strong>de</strong> U.n. Co n F E R E n C E o n tR A d E A n d dE v E l o p m E n t,<br />
World Investment Report 2008, Nova York: 2008),<br />
pàg. 26–30.<br />
L’adaptació <strong>de</strong> les institucions per a la vida<br />
en un <strong>món</strong> replè<br />
1 . Aquest article es basa en part en una versió<br />
més llarga <strong>de</strong> BE d d o E, Rachael et alii, «Overcoming<br />
Systemic Roadblocks to Sustainability: The<br />
Evolutionary Re<strong>de</strong>sign of Worldviews, Institutions<br />
and Technologies», a: Proceedings of the National<br />
Aca<strong>de</strong>my of Sciences, 24 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
2483–89. Agraïm als coautors <strong>de</strong> la versió més<br />
llarga i als dos revisors anònims els comentaris útils<br />
que van fer sobre les primeres versions. dA l y, Herman<br />
E.; FA R l E y, Joshua, Ecological Economics: Principles<br />
and Applications, Washington, DC: Island<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 211
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Press, 2005; Co S t A n z A, Robert, «Stewardship for a<br />
‘Full’ World», a: Current History, vol. 107 (2008),<br />
pàg. 30–35.<br />
2 . mA l t h U S, Thomas R., An Essay on the Principle<br />
of Population, Oxford, Regne Unit: reimpressió<br />
d’Oxford World’s Classics, 1999; tA i n t E R, Joseph<br />
A., The Collapse of Complex Societies, Cambridge,<br />
Regne Unit: Cambridge University Press, 1988;<br />
tA i n t E R, Joseph A., «Problem Solving: Complexity,<br />
History, Sustainability», a: Population and Environment,<br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2000, pàg. 3–41; tA i n t E R,<br />
Joseph A., «Social Complexity and Sustainability»,<br />
a: Ecological Complexity, juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg.<br />
91–103; o’SU l l i v A n, P., «The ‘Collapse’ of Civilizations:<br />
What Palaeoenvironmental Reconstruction<br />
Cannot Tell Us, But Anthropology Can», a: The<br />
Holocene, vol. 18, núm. 1 (2008), pàg. 45–55.<br />
3 . pEW CA m p A i g n F o R RE S p o n S i B l E mi n i n g ,<br />
«Waiting for Mining Reform», http://www.pewminingreform.org/137years.html,<br />
6 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009.<br />
4 . dA l y, Herman E., «On Economics as a Life<br />
Science», a: Journal of Political Economy, vol. 76<br />
(1968), pàg. 392–406; Co S t A n z A, Robert; dA l y,<br />
Herman E., «Natural Capital and Sustainable Development»,<br />
a: Conservation Biology, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 1992,<br />
pàg. 37–46. Requadre 12 basat en: «A Blueprint for<br />
Survival», a: The Ecologist, gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 1972; Fo R R E St<br />
E R, Jay, World Dynamics, Cambridge, MA: Wright<br />
Allen Press, 1970; Wo R l d Wi d E FU n d F o R nA t U R E<br />
(WWF); zo o l o g i C A l So C i E t y o F lo n d o n ; gl o B A l<br />
Fo o t p R i n t nE t W o R K , Living Planet Report 2006,<br />
Gland, Suïssa: WWF, 2006; St U A R t mi l l, John,<br />
Principles of Political Economy, Vol. II, Londres:<br />
John W. Parker, 1857; Bo U l d i n g, Kenneth, «Environment<br />
and Economics», a: mU R d o C h , William<br />
W., ed., Environment: Resources, Pollution & Society,<br />
Stamford, CT: Sinauer Associates, 1971, pàg.<br />
359–67; hA W K E n , Paul; lo v i n S , Amory; hU n t E R<br />
lo v i n S , L., Natural Capitalism: Creating the Next<br />
Industrial Revolution, Nova York: Little, Brown<br />
and Company, 1999; parc <strong>de</strong> vehicles <strong><strong>de</strong>l</strong> 1958 a<br />
partir d’AmE R i C A n AU t o m o B i l E mA n U F A C t U R E R S<br />
AS S o C i A t i o n , World Motor Vehicle Data, edició <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1998, Washington, DC: 1998; parc <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008 a<br />
partir <strong>de</strong> RE n n E R, Michael, «Global Auto Industry<br />
in Crisis», a: Vital Signs Online, Worldwatch Institute,<br />
18 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Ch A F E , Zoë, «Air Travel<br />
Reaches New Heights», a: Worldwatch Institute,<br />
Vital Signs 2007–2008, Nova York: W. W. Norton<br />
& Company, 2007, pàg. 70–71.<br />
5 . tAl B E R t h, John; CoB B , Clifford; SlA t t E R y,<br />
Noah, The Genuine Progress Indicator 2006: A Tool<br />
for Sustainable Development, Oakland, CA: Re<strong>de</strong>fining<br />
Progress, 2007; figura 3 a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> lloc web<br />
<strong>de</strong> Re<strong>de</strong>fining Progress, http://www.rprogress.org.<br />
6 . lAy A R d, Richard, Happiness: Lessons from a<br />
New Science, Nova York: Penguin Press, 2005;<br />
EAS t E R l i n, Richard, «Explaining Happiness», a:<br />
Proceedings of the National Aca<strong>de</strong>my of Sciences, 4<br />
<strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003, pàg. 11,176–83.<br />
7 . Co S t A n z A, Robert et alii, «The Value of the<br />
World’s Ecosystem Services and Natural Capital»,<br />
a: Nature, 15 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 1997, pàg. 253–60.<br />
8 . Xifra <strong>de</strong> 2 bilions <strong>de</strong> dòlars a partir <strong>de</strong> my E R S,<br />
Norman; KE n t, Jennifer, The Citizen is Willing but<br />
Society Won’t Deliver: The Problem of Institutional<br />
Roadblocks, Winnipeg, MB: Institut Internacional<br />
<strong>de</strong> Desenvolupament Sostenible, 2008; recursos<br />
comuns a partir <strong>de</strong> BA R n E S, Peter, Capitalism 3.0,<br />
San Francisco: Berrett-Koehler Publishers, Inc.,<br />
2006; BRo W n , Peter G., The Commonwealth of<br />
Life: New Environmental Economics—A Treatise<br />
on Stewardship, Mont-real: Black Rose Books,<br />
2007; BA R n E S, Peter R. et alii, «Creating an Earth<br />
Atmospheric Trust», a: Science, 8 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, pàg. 724; dA l y, Herman, Ecological Economics<br />
and Sustainable Development, Selected Essays of<br />
Herman Daly, Northampton, MA: Edward Elgar,<br />
2007.<br />
9 . Co S t A n z A, Robert et alii, Beyond GDP: The<br />
Need for New Measures of Progress, The Par<strong>de</strong>e<br />
Papers núm. 4, Boston: <strong>Centre</strong> Fre<strong>de</strong>rick S. Par<strong>de</strong>e<br />
per a l’Estudi <strong><strong>de</strong>l</strong> Futur a Més Llarg Termini,<br />
Universitat <strong>de</strong> Boston, 2009.<br />
10 . BER n o W , Steve et alii, «Ecological Tax<br />
Reform», a: BioScience, vol. 48 (1998), pàg.<br />
193–96.<br />
11 . WE i S S, Harvey; BR A d l E y, Raymond S., «What<br />
Drives Societal Collapse?» a: Science, 26 <strong>de</strong> gener<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2001, pàg. 609–10; Boy d , Robert; RiC h E R -<br />
S o n , Peter J., The Origin and Evolution of Cultu-<br />
212 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
res, Nova York: Oxford University Press, 2005;<br />
tA i n t E R, «Problem Solving: Complexity, History,<br />
Sustainability», op. cit. nota 2; tAi n t E R, «Social<br />
Complexity and Sustainability», op. cit. nota 2; diAm<br />
o n d , Jared, Collapse: How Societies Choose to Fail<br />
or Succeed, Nova York: Viking, 2005; Co S t A n z A,<br />
Robert; gR A U m l i C h , Lisa J.; St E F F E n, Will L., eds.,<br />
Sustainability or Collapse? An Integrated History<br />
and Future of People on Earth, Cambridge, MA:<br />
The MIT Press, 2007.<br />
12 . tA i n t E R, The Collapse of Complex Societies, op.<br />
cit. nota 2.<br />
13 . BA R n E S, Peter, Who Owns the Sky? Our Common<br />
Assets and the Future of Capitalism, Washington,<br />
DC: Island Press, 2003.<br />
14 . Aaron Smith, The Internet’s Role in Campaign<br />
2008, Washington, DC: Pew Internet & American<br />
Life Project, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
Horaris laborals sostenibles per a tothom<br />
1 . Hores anuals a partir <strong>de</strong> mi S h E l , Lawrence;<br />
BE R n S t E i n, Jared, Sh i E R h o l z , Heidi, The State of<br />
Working America, Ithaca, NY: Cornell University<br />
Press, 2009, taula 3.2; relació entre l’ocupació i la<br />
població a partir <strong>de</strong> Co U n C i l o F EC o n o m i C Ad v i-<br />
S E R S, Economic Report of the Presi<strong>de</strong>nt, Washington,<br />
DC: Impremta <strong><strong>de</strong>l</strong> Govern, 2009, pàg. 326–27.<br />
2 . Descens <strong>de</strong> 600 hores a partir <strong>de</strong> mAd d i -<br />
S o n, Angus, «Growth and Slowdown in Advanced<br />
Capitalist Economies: Techniques of Quantitative<br />
Assessment», a: Journal of Economic Literature,<br />
vol. 25, núm. 2 (1987), pàg. 649–98; mA d d i S o n,<br />
A., The World Economy: A Millennial Perspective,<br />
París: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament<br />
Econòmics, 2001); reducció <strong>de</strong> 400<br />
hores calculada a partir <strong>de</strong> Con F E R E n C E Bo A R d ,<br />
Groningen Total Economy Data Base 2008, a: http://<br />
www.conference-board.org/economics/database.cfm,<br />
consulta: 15 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
3 . Figura 4 a partir <strong>de</strong> Co n F E R E n C E Bo A R d , op.<br />
cit. nota 2.<br />
4 . Ro S n i C K, David; WE i S B R o t, Mark, Are Shorter<br />
Work Hours Good for the Environment? A Comparison<br />
of U.S. and European Energy Consumption,<br />
document <strong>de</strong> treball, Washington, DC: <strong>Centre</strong> <strong>de</strong><br />
Recerca Econòmica i Política, 2006).<br />
5 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
6 . SCh o R , Juliet B., Plenitu<strong>de</strong>: The New Economics<br />
of True Wealth, Nova York: The Penguin<br />
Press, pròxima publicació, capítol 4.<br />
7 . hUn n i C U t t , Benjamin, Work Without End<br />
(Filadèlfia: Temple University Press, 1990; SC h o R ,<br />
Juliet B., The Overworked American: The Unexpected<br />
Decline of Leisure, Nova York: Basic Books,<br />
1992; CR o S S , Gary, Of Time and Money, Londres:<br />
Routledge, 1993.<br />
8 . SC h o R , op. cit. nota 6; ny l A n d, Christopher,<br />
Reduced Working Time and the Management of<br />
Production, Cambridge, Regne Unit: Cambridge<br />
University Press, 1991.<br />
9 . SCh o R , Juliet B., The Overspent American,<br />
Nova York: Basic Books, 1997, capítol 4. Una<br />
enquesta d’opinió <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004 va revelar que el 48 %<br />
d’una mostra nacional d’adults va dir que en els<br />
darrers cinc anys havien fet canvis en els seus estils<br />
<strong>de</strong> vida que comportaven guanyar menys diners;<br />
CE n t E R F o R A nE W Am E R i C A n dR E A m, More of What<br />
Matters Poll, 2005, a: http://newdream.org/about/<br />
polls.php.<br />
10 . CEntER F o R A nEW Am E R iC A n dREAm, op. cit. nota 9.<br />
11 . Elm E R m , Elizabeth D.; Coh E n , Jeffrey R.;<br />
Si n g l E, Louise E., «Is it the Kids or the Schedule?<br />
The Incremental Effect of Families and Flexible<br />
Scheduling on Perceived Career Success», a: Journal<br />
of Business Ethics, vol. 54, núm. 1 (2004), pàg.<br />
51–65.<br />
12 . Jornada laboral mitjana <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007 (33,9 hores)<br />
a partir d’«Employment and Earnings, Average Weekly<br />
Hours, Establishment Data, by Major Industry<br />
Sector, 1964 to Date», a: ftp://ftp.bls.gov/pub/suppl/<br />
empsit.ceseeb2.txt; temps treballat el juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009<br />
(33,1 hores) a partir <strong>de</strong> BU R E A U o F lA B o R St A t i S t i C S,<br />
«Economic News Release», 7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, a:<br />
http://www.bls.gov/news.release/empsit.t15.htm.<br />
13 . Estudi <strong>de</strong> Hewitt a partir <strong>de</strong> «Survey Highlights:<br />
Cost Reduction & Engagement Survey,<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 213
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
2009», a: http://www.hewittassociates.com/_Meta-<br />
BasicCMAssetCache_/Assets/Articles/2009/<br />
Hewitt_Survey_Highlights_Cost_Reduction_and_<br />
Engagement_042009.<strong>pdf</strong>; estudi <strong>de</strong> Towers Perrin<br />
a partir <strong>de</strong>: «Cross Cutting Strategies in the<br />
Downturn—A Balancing Act», a: http://www.<br />
towersperrin.com/tp/getwebcachedoc?webc=USA/20<br />
09/200906/cost-cutting_strategies_pulse-svy_6-5-09.<br />
<strong>pdf</strong>; mCnEt t, Jim, «High-tech Companies Use<br />
Furloughs to Weather Recession», a: The Oregonian,<br />
14 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
14 . Experiència <strong>de</strong> Utah a partir <strong>de</strong> WA l S h, Bryan,<br />
«The Four Day Workweek is Winning Fans», a:<br />
Time, 7 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
15 . Exemples d’Atlanta i Califòrnia a partir <strong>de</strong><br />
dEW A n , Shaila, «A Slowdown that May Slow<br />
Us Down», a: New York Times, 1 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; oFFiCE o F t h E pR E S i d E n t, «Furlough Program<br />
Begins across UC», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Oakland, CA: Universitat <strong>de</strong> Califòrnia, 9 <strong>de</strong> març<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
El canvi <strong>de</strong> les cultures empresarials <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins<br />
1 . hA W K E n , Paul, Blessed Unrest, Nova York: Penguin<br />
Group, 2007; RA y, Paul H.; RU t h An d E R S o n,<br />
Sherry, The Cultural Creatives, Nova York: Three<br />
Rivers Press, 2000; hAt C h, Mary Jo; SCh U l t z ,<br />
Majken, «Dynamics of Organizational I<strong>de</strong>ntity»,<br />
a: Human Relations, vol. 55, núm. 8 (2002), pàg.<br />
989–1018; gA g l i A R d i, Pasquale, «The Creation of<br />
Change of Organizational Cultures: A Conceptual<br />
Framework», a: Organizational Studies, gener <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1986, pàg. 117–34; SC h E i n , Edgar H., «Coming<br />
to New Awareness of Organizational Culture», a:<br />
Sloan Management Review, 1985; BA R t U n E K, Jean<br />
M.; moC K , Michael K., «First-Or<strong>de</strong>r, Second-<br />
Or<strong>de</strong>r, and Third-Or<strong>de</strong>r Change and Organizational<br />
Development Interventions: A Cognitive<br />
Approach», a: Journal of Applied Behavioral Science,<br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1987, pàg. 483–500; dE A l, Terry E.;<br />
KE n n E d y , Allan A., Corporate Culture, Reading,<br />
PA: Addison-Wesley, 1982.<br />
2 . Lovins citat a FUSSmAn, Carl, «The Energizer»,<br />
a: Discover, febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
3 . Am o d E o , Romona A., «Becoming Sustainable<br />
at Interface: A Study of I<strong>de</strong>ntity Dynamics Within<br />
Transformational Culture Change», tesi doctoral no<br />
publicada, Universitat Benedictina, 2005; Am o d E o ,<br />
Romona A., «Interface Inc.’s Journey to Sustainability»,<br />
a: do C h E R t y, Peter; Fo R S l i n, Jan; Sh A n i, A.<br />
B., eds., Creating Sustainable Work Systems, 2a ed.,<br />
Londres: Routledge, 2008; Am o d E o , Mona; Co x, C.<br />
K., «Systemic Sustainability: Moving I<strong>de</strong>as to Action»,<br />
a: Ro t h W E l l , William; SUllivAn, Roland; St R A v o S, J.,<br />
eds., Practicing Organization Development, 3r ed.,<br />
San Francisco: Josey Bass, 2009; Am o d E o , Romona<br />
A.; hA R t z F E l d, Jim, «The Next Ascent Using Appreciative<br />
Inquiry to Support Interface’s Continuing<br />
Sustainability Journey», a: AI Practitioner, agost <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, pàg. 6–13.<br />
4 . Am o d E o ; Co x , op. cit. nota 3.<br />
5 . Un estudi més profund d’«EcoMetrics» d’Interface<br />
es pot trobar a Interface, Inc., «Metrics:<br />
What Gets Measured Gets Managed», a: http://<br />
www.interfaceglobal.com/Newsroom/Ecometrics.<br />
aspx.<br />
6 . glo B E S C A n, «Companies and Governments<br />
Lag NGOs in Driving Sustainability but New Corporate<br />
Lea<strong>de</strong>rs Emerging, According to Experts»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Londres: 22 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; Am o d E o , «Becoming Sustainable at Interface»,<br />
op. cit. nota 3.<br />
7 . Nike a partir <strong>de</strong> vo g E l , David, The Market<br />
for Virtue, Washington, DC: Brookings Institution<br />
Press, 2005, pàg. 77–82; Electrolux a partir<br />
d’Idowu, Samuel O.; lE A l Fi l h o , Walter, Global<br />
Practices of Corporate Social Responsibility, Nova<br />
York: Springer, 2009; Ki U C h i , Tachi; Shi R E m A n ,<br />
William, What We Learned in the Rainforest: Business<br />
Lessons from Nature, San Francisco: Berrett-<br />
Koehler, 2002.<br />
8 . hAW K E n , Paul, The Ecology of Commerce,<br />
Nova York: Harper Business, 1993; KB ho m E ,<br />
KB Home Sustainability Report, Los Angeles: juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
9 . WAl-mA R t St o R E S , in C ., «Lee Scott’s 21st<br />
Century Lea<strong>de</strong>rship Speech», Bentonville, AR: 24<br />
d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005.<br />
10 . WEi S B o R d, Marvin Ross; JAn o F F , Sandra,<br />
Future Search, San Francisco: Berrett-Koehler,<br />
214 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
1995; SE n g E, Peter M., The Fifth Discipline: The<br />
Art and Practice of the Learning Organization,<br />
Nova York: Doubleday Currency, 1990; citació a<br />
partir d’Am o d E o ; Co x , op. cit. nota 3, pàg. 413.<br />
11 . vo g E l , op. cit. nota 7.<br />
12 . WAl-mA R t St o R E S , in C ., «Wal-Mart CEO<br />
Leads Quarterly Sustainability Network Meeting»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Bentonville, AR: 12 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; li t t l E, Amanda, «Al Gore Takes His<br />
Green Message to Wal-Mart Headquarters», a:<br />
Grist Magazine, 19 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
13 . goo g i n S , Bradley K.; miR v i S, Philip H.;<br />
Ro C h l i n , Steven A., Beyond Good Company: Next<br />
Generation Corporate Citizenship, Nova York: Palgrave<br />
Macmillan, 2007; KiE l S t R A, Paul, Doing<br />
Good: Business and the Sustainability Challenge,<br />
Londres: Economist Intelligence Unit, 2008.<br />
14 . WA l m A R t St o R E S , in C., «Walmart Associates<br />
Develop Personal Sustainability Projects», fitxa <strong>de</strong>scriptiva,<br />
Bentonville, AK: 1 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
WAl-mA R t St o R E S , in C ., «Wal-Mart Announces<br />
Initial Results of Packaging Scorecard», comunicat<br />
<strong>de</strong> premsa, Bentonville, AR: 12 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2007.<br />
15 . Lloc web d’InterfaceRAISE, a: http://www.<br />
interfaceraise.com.<br />
16 . Requadre 13 a partir <strong>de</strong>: «B Corporations», a:<br />
http://www.bcorporation.net; St E n g E l, Richard, «For<br />
American Consumers, a Responsibility Revolution»,<br />
a: Time Magazine, 10 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; Wo R l d<br />
BA n K, World Development Indicators 2008, Washington,<br />
DC: 2008; Cl A R K, Hannah, «A New Kind of<br />
Company», a: Inc., 1 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
Emprenedors socials:<br />
innovar per ser sostenibles<br />
1 . oFFiCE o F t h E pR E S S SE C R E t A R y; th E Wh i t E<br />
ho U S E , «Presi<strong>de</strong>nt Obama to Request $50 Million<br />
to I<strong>de</strong>ntify and Expand Effective, Innovative Non-<br />
Profits», comunicat <strong>de</strong> premsa, Washington, DC:<br />
5 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . dE F o U R n y, J.; nySSEnS, M., eds., Social Enterprise<br />
in Europe: Recent Trends and Developments,<br />
document <strong>de</strong> treball 08/01 (Lieja, Bèlgica: Xarxa<br />
<strong>de</strong> Recerca Europea EMES, 2008; informació sobre<br />
La Fageda a partir <strong><strong>de</strong>l</strong> perfil <strong>de</strong> la Fundació Schwab,<br />
a: http://www.schwabfound.org, consulta: 16 <strong>de</strong><br />
juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; informació sobre les community<br />
interest companies a partir <strong>de</strong> SoC i A l En t E R p R i S E<br />
Co A l i t i o n (Regne Unit), a: http://www.socialenterprise.org.uk.<br />
3 . dU g g E R, Celia W., «Peace Prize to Pioneer of<br />
Loans to Poor No Bank Would Touch», a: New York<br />
Times, 14 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; informació sobre el<br />
Grameen Bank disponible a: http://www.grameeninfo.org.<br />
4 . Bo R z A g A, C.; gA l E R A, G.; no g A l E S , R., eds.,<br />
Social Enterprise: A New Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> for Poverty Reduction<br />
and Employment Generation, Bratislava, Eslovàquia:<br />
Oficina Regional <strong><strong>de</strong>l</strong> PNUD per a Europa i la<br />
CEI, 2008; oFFiCE o F t h E th i R d SE C t o R –CA B i n E t<br />
oFFiCE, Social Enterprise Action Plan: Scaling New<br />
Heights, Londres: Govern <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit, 2006;<br />
hA R d i n g, R., GEM UK: Social Entrepreneurs Specialist<br />
Summary, Londres: Global Entrepreneurship<br />
Monitor, 2006; in o U E , Y.; hi R o S E , D.; nA K A y A m A,<br />
M., Framework for Venture Philanthropy Country<br />
Market Studies: Japan Briefing Study, Asia Venture<br />
Philanthropy Network, 2009.<br />
5 . Origen <strong>de</strong> l’expressió a partir <strong>de</strong> li g h t , P.,<br />
«Social Entrepreneurship Revisited», a: Stanford<br />
Social Innovation Review, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
21–22; informació sobre Ashoka a: http://www.<br />
ashoka.org, sobre la Fundació Schwab a: http://<br />
www.schwabfound.org, i sobre la Fundació Skoll a:<br />
http://www.skollfoundation.org.<br />
6 . Informació sobre Global Giving a: http://<br />
www.globalgiving.com; els exemples <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats<br />
Units d’entitats benèfiques inclouen el Fons Acumen,<br />
Good Capital i el Fòrum d’Inversió Social,<br />
mentre que els europeus inclouen Triodos Bank,<br />
Bonventure i LGT Venture Philanthropy.<br />
7 . mAi R, J.; SEE l o S, S., The Sekem Initiative,<br />
IESE Case Study DG-1466-E, Barcelona: IESE<br />
Business School, 2004; lloc web <strong>de</strong> Sekem a: http://<br />
www.sekem.com/english/<strong>de</strong>fault.aspx; ABo U l E i S h ,<br />
I.; AB o U l E i S h , H., «Gar<strong>de</strong>n in the Desert: Sekem<br />
Makes Comprehensive Sustainable Development a<br />
Reality in Egypt», a: Innovations, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 215
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Requadre 14 basat en mCdon o U g h , William;<br />
BR A U n g A R t, Michael, Cradle to Cradle: Remaking<br />
the Way We Make Things, Nova York: North Point<br />
Press, 2002.<br />
8 . mA i R, J.; mi t C h E l l , J., Waste Concern, IESE<br />
Case Study DG-1502-E, Barcelona: IESE Business<br />
School, 2006; impacte <strong>de</strong> Waste Concern a partir<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cas d’estudi <strong>de</strong> Dacca a la Cimera Climàtica <strong>de</strong><br />
Grans Ciutats C40 <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, Nova York, a: http://<br />
www.nycclimatesummit.com/casestudies_waste.html,<br />
consulta: 15 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
9 . mA i R, J.; Sh o R t A l l, J., PDA, Barcelona: IESE<br />
Business School, a impremta.<br />
10 . mAi R, J.; SEE l o S, C., «The Sekem Initiative:<br />
A Holistic Vision to Develop People», a: pER R i n i,<br />
F., ed., New Social Entrepreneurship: What Awaits<br />
Social Entrepreneurship Ventures?, Cheltenham,<br />
Regne Unit: Edward Elgar, 2006, pàg. 210–23;<br />
Waste Concern com a millor pràctica per als projectes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> mecanisme <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament net a<br />
partir d’UNESCAP, Economic and Social Survey of<br />
Asia and the Pacific, 2008, a: http://www.unescap.<br />
org/survey2008/download/in<strong>de</strong>x.asp. Requadre<br />
15 basat en: WoR l d FE d E R A t i o n o F Ex C h A n g E S,<br />
«The World Fe<strong>de</strong>ration of Exchanges», a: http://<br />
www.world-exchanges.org/about-wfe, consulta:<br />
7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; BAn K F o R in t E R n A t i o n A l<br />
SEt t l E m E n t S, «Statistical Annex», a: BIS Quarterly<br />
Review, Basilea, Suïssa: <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008;<br />
StA n d A R d & po o R ’S, «S&P U.S. Carbon Efficient<br />
In<strong>de</strong>x», fitxa <strong>de</strong>scriptiva, a: http://www2.standardandpoors.com,<br />
consulta: 7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
KRo p p , Robert, «S&P Adds Carbon In<strong>de</strong>x to Its<br />
Family of Environmental Indices», a: SocialFunds.<br />
com, 16 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; ín<strong>de</strong>xs <strong>de</strong> STOXX,<br />
a: http://www.stoxx.com/in<strong>de</strong>x.html, consulta: 8<br />
d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; U.S. En v i R o n m E n t A l pR o t E C -<br />
t i o n Ag E n C y , «Greenhouse Gas Reporting Rule»,<br />
a: http://www.epa.gov/climatechange/emissions/<br />
ghgrulemaking.html, consulta: 9 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
BM&FBOVESPA, a: http://www.bmfbovespa.com.<br />
br; At h A y d E, Eduardo, «Principio do Preservador-<br />
Pagador», a: O Estado <strong>de</strong> São Paulo (Brasil), 4 <strong>de</strong><br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
11 . Transfair USA, a: http://www.transfairusa.<br />
org; Rugmark, a: http://www.rugmark.org/home.<br />
php.<br />
12 . Per a informació sobre El Po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> Consumidor<br />
i Interrupción, vegeu els perfils d’Alejandro<br />
Cavillo Unna i Diego Carvajal, a: http://www.<br />
ashoka.org/fellows; per a l’Institut Akatu per al<br />
Consum Conscient, vegeu el perfil <strong>de</strong> Mattar Helio,<br />
a: http://www.schwabfound.org/sf/SocialEntrepreneurs/Profiles/in<strong>de</strong>x.htm;<br />
per a les organitzacions<br />
poloneses que abor<strong>de</strong>n els problemes causats pel<br />
consum <strong>de</strong> masses, vegeu els perfils <strong>de</strong> Zdzislaw<br />
Nitak, Jacek Schindler i Ewa Smuk Stratenwerth,<br />
a: http://www.ashoka.org/fellows.<br />
13 . SUl l A, O., «Philanthropic Foundations and<br />
Multilateral Aid Institutions like the World Bank:<br />
Increased Opportunities for Collaboration in ACP<br />
Agriculture», presentat a la 6a Reunió Informativa<br />
<strong>de</strong> Brussel·les sobre Desenvolupament, Brusselles,<br />
2 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; JAR v i S, M.; gol d B E R g,<br />
J., Business and Philanthropy: The Blurring of<br />
Boundaries, document <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat sobre empresa<br />
i <strong>de</strong>senvolupament núm. 09, Washington, DC:<br />
Institut <strong><strong>de</strong>l</strong> Banc Mundial, tardor <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
La relocalització d’empreses<br />
1 . Consell <strong>de</strong> Defensa <strong><strong>de</strong>l</strong>s Recursos Naturals,<br />
a: http://smartercities.nrdc.org/rankings/small;<br />
Sustainable Connections, a: http://www.sustainableconnections.org.<br />
2 . Enquesta d’Applied Research Northwest a partir<br />
<strong>de</strong> nE W RU l E S pR o J E C t, «Study Finds More People<br />
Shopping Locally Thanks to ‘Think Local First’», 3<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, a: http://www.newrules.org;<br />
Michelle Long, directora executiva <strong>de</strong> Sustainable<br />
Connections, correu electrònic a l’autora, 14 d’agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
3 . Nombres <strong>de</strong> comunitats afilia<strong>de</strong>s amb les aliances<br />
empresarials <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units disponibles als<br />
llocs web <strong>de</strong> BALLE (http://www.livingeconomies.<br />
org), AMIBA (http://www.amiba.net) i l’Institut<br />
Post-Carbon (http://www.postcarbon.org); Michael<br />
Brownlee, director nord-americà <strong>de</strong> Transition<br />
Towns, correu electrònic a l’autor, 8 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009.<br />
4 . U.S. CE n S U S BU R E A U, Statistical Abstract of the<br />
United States: 2009, Washington, DC: Impremta<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Govern <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, 2009, taula 738, pàg.<br />
493.<br />
216 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
5 . Definició <strong>de</strong> sostenibilitat a partir <strong>de</strong> Co m m iS S i o n<br />
o n En v i R o n m E n t A n d dE v E l o p m E n t, Our Common<br />
Future, Oxford: Oxford University Press, 1987, pàg.<br />
8.<br />
6 . hU R R E y, Pete, «Chicken Poop a Real Concern<br />
for Chesapeake Bay Waters», 24 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009,<br />
a: http://www.thebaynet.com/news/in<strong>de</strong>x.cfm/fa/<br />
viewStory/story_ID/12976.<br />
7 . mi t C h E l l , Stacy, «Will Wal-Mart Eat Britain»,<br />
discurs davant <strong>de</strong> la Fundació Nova Economia, 25<br />
<strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005.<br />
8 . nAtionAl FEdERAtion o F in d E p E n d E n t BUSinESS,<br />
«Charitable Contributions Comparison», gener <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2003.<br />
9 . Vegeu, per exemple, vAn hA U W E R m E i R E n,<br />
Annelies et alii, «Energy Lifecycle Inputs in Food<br />
Systems: A Comparison of Local versus Mainstream<br />
Cases», a: Journal of Environmental Policy & Planning,<br />
març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 31–51.<br />
10 . mCWil l i A m S, James, «Food That Travels<br />
Well», a: New York Times, 6 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; per<br />
a una crítica, vegeu Sh U m A n , Michael H., «On the<br />
Lamb», a: The Ethicurian, 10 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
11 . Oklahoma Food Coop, a: http://www.oklahomafood.coop;<br />
David Shapero, conseller <strong><strong>de</strong>l</strong>egat <strong>de</strong><br />
Future Energy Pty. Ltd., Seminari «Going Local»,<br />
Melbourne, Austràlia, 24 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
12 . BU R i mCdo n A l d , Sherri; Wi h t o l , Christian,<br />
«Small Businesses: The Success Story», a: The<br />
Register-Guard, Eugene, OR, 10 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003;<br />
Sh U m A n , Michael H., «Go Local and Prosper», a:<br />
Eugene Weekly, 8 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004.<br />
13 . AU S t i n S t U d y in CiviC EC o n o m i C S , Economic<br />
Impact Analysis: A Case Study, Austin, TX: <strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2002.<br />
14 . Per a d’altres estudis sobre aquest punt,<br />
vegeu inS t i t U t E F o R lo C A l SE l F-RE l i A n C E , The<br />
Economic Impact of Locally Owned Businesses vs.<br />
Chains: A Case Study in Midcoast Maine, Minneapolis,<br />
MN: setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003); moR R i S, David,<br />
The New City-States, Washington, DC: Institut per<br />
a la In<strong>de</strong>pendència Local, 1982, pàg. 6; gUn n ,<br />
Christopher; dAy t o n gU n n , Hazel, Reclaiming<br />
Capital: Democratic Initiatives and Community<br />
Control, Ithaca, NY: Cornell University Press,<br />
1991; AJiloRE, Gbenga, «Toledo-Lucas County<br />
Merchant Study», Urban Affairs Center, Toledo,<br />
OH, 21 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004; i SAC h S , Justin, The<br />
Money Trail, Londres: Fundació Nova Economia,<br />
2002, la metodologia multiplicadora <strong>de</strong> la qual<br />
s’ha fet servir a <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> comunitats <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne<br />
Unit.<br />
15 . Flo R i d A , Richard, The Rise of the Creative<br />
Class, Nova York: Basic Books, 2002.<br />
16 . Stewart Smith, correu electrònic a l’autor, 2 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, que actualitza Sm i t h , Stewart,<br />
«Sustainable Agriculture and Public Policy», a:<br />
Maine Policy Review, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 1993, pàg. 68–78.<br />
17 . Vegeu Sh U m A n , Michael H., The Small-Mart<br />
Revolution: How Local Businesses Are Beating the<br />
Global Competition, San Francisco: Berrett-Koehler,<br />
2006, pàg. 65–67.<br />
18 . Les <strong>de</strong>scripcions d’aquestes eines es po<strong>de</strong>n<br />
trobar a Sh U m A n , op. cit. nota 17, i a mi t C h E l l ,<br />
Stacy, The Big Box Swindle: The True Cost of Mega<br />
Retailers and the Fight for America’s In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
Businesses, Boston: Beacon Press, 2006.<br />
19 . Xarxa d’Empreses Sostenibles <strong>de</strong> la Gran Filadèlfia,<br />
a: http://www.sbnphila<strong><strong>de</strong>l</strong>phia.org; Tucson<br />
Originals, a: http://www.tucsonoriginals.com.<br />
20 . Calculat a partir d’AU S t R A l i A n BU R E A U o F St At<br />
i S t i C S, «Counts of Australian Businesses, Including<br />
Entries and Exits», Report 8165, 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
21 . lE R E R, Lisa, «Chamber Un<strong>de</strong>r Fire on Warming»,<br />
a: The Politico, 5 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
1.<br />
22 . Vegeu, per exemple, la iniciativa sense èxit<br />
d’Austin, Texas, per eliminar totes les subvencions<br />
<strong>de</strong> la ciutat al «<strong>de</strong>senvolupament econòmic» per a<br />
les botigues <strong>de</strong> ca<strong>de</strong>nes i altres superfícies no locals;<br />
mCil v A i n E, Leigh, «State and Local Ballot Initiative<br />
Round-Up», 7 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, a: http://<br />
www.clawback.org/2008/11/07/state-and-localballot-initiative-round-up.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 217
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
La funció <strong><strong>de</strong>l</strong> Govern en la planificació<br />
1 . RW A n d A En v i R o n m E n t mA n A g E m E n t AU t h o -<br />
R i t y, «FAQs», a: http://www.rema.gov.rw/in<strong>de</strong>x.<br />
php?option=com_content&view=article&id=93&Ite<br />
mid=41&lang=en; gA J E W S K i , Karen Ann, «Nations<br />
Set Goals to Phase Out the Use and Sale of Incan<strong>de</strong>scent<br />
Light Bulbs», a: The Humanist, juliol-agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 48; Fo U C h é , Gwladys, «Swe<strong>de</strong>n’s<br />
Carbon-Tax Solution to Climate Change Puts It<br />
Top of the Green List», a: Guardian, Londres, 29<br />
d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; BA i, Jim; WA l E t, Leonora, «China<br />
Offers Big Solar Subsidy, Shares Up», a: Reuters,<br />
21 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . pE R l o-FR E E m A n, Sam, «Military Expenditure»,<br />
a: Sto C K h o l m in t E R n A t i o n A l pE A C E RE S E A R C h<br />
inS t i t U t E, SIPRI Yearbook 2009. Armaments,<br />
Disarmament and International Security, Oxford:<br />
Oxford University Press, 2009, pàg. 179.<br />
Eliminem la conducta insostenible<br />
1 . gA J E W S K i , Karen Ann, «Nations Set Goals to<br />
Phase Out the Use and Sale of Incan<strong>de</strong>scent Light<br />
Bulbs», a: The Humanist, juliol-agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007,<br />
pàg. 48; JU n g , Alexan<strong>de</strong>r, «Getting Around the<br />
EU Ban: Germans Hoarding Traditional Light<br />
Bulbs», a: Seigel Online International, 27 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . BRo W n , Lester R., «Ban the Bulb: Worldwi<strong>de</strong><br />
Shift from Incan<strong>de</strong>scents to Compact Fluorescents<br />
Could Close 270 Coal-Fired Power<br />
Plants», a: Earth Policy Update, Washington,<br />
DC: Earth Policy Institute, 9 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007;<br />
JUn g , op. cit. nota 1; ooS t E R B A A n, Warna, «Good<br />
Light Bulbs are Hard on the Eyes», NRC Han<strong><strong>de</strong>l</strong>sblad,<br />
19 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; «The Rise of<br />
the Light Bulb Fascist», 27 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009,<br />
a: http://freestu<strong>de</strong>nts.blogspot.com/2009/07/riseof-light-bulb-fascist.html;<br />
«Liberal Fascism», a:<br />
TheAmericanScene.com, 6 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
3 . SU S t A i n A B l E Co n S U m p t i o n Ro U n d t A B l E, Looking<br />
Back, Looking Forward: Lessons in Choice Editing<br />
for Sustainability, Londres: Comissió sobre<br />
Desenvolupament Sostenible, maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
Requadre 16 a partir <strong>de</strong>: països signataris compromesos<br />
amb un marc <strong>de</strong> 10 anys a: http://www.<br />
un.org/esa/sust<strong>de</strong>v/documents/WSSD_POI_PD/<br />
English/WSSD_PlanImpl.<strong>pdf</strong>; U.n. dE p A R t m E n t<br />
o F EC o n o m i C A n d So C i A l AF F A i R S (UndESA);<br />
U.n. En v i R o n m E n t pR o g R A m m E (UnEp), Proposed<br />
Input to CSD 18 and 19 on a 10 Year Framework of<br />
Programmes on Sustainable Consumption and Production<br />
(10YFP on SCP): Third Public Draft (2 <strong>de</strong><br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009), a: http://esa.un.org/marrakechprocess/<strong>pdf</strong>/Draft3_10yfpniputtoCSD2Sep09.<br />
<strong>pdf</strong>; resum <strong><strong>de</strong>l</strong> treball <strong>de</strong> la Comissió Especial<br />
<strong>de</strong> Marràqueix sobre Estils <strong>de</strong> Vida Sostenibles,<br />
a: http://www.unep.fr/scp/marrakech/taskforces/<br />
lifestyles.htm; UNDESA/UNEP, Comissió Especial<br />
<strong>de</strong> Marràqueix sobre Cooperació amb l’Àfrica,<br />
a: http://esa.un.org/marrakechprocess/tfcooperationafrica.shtml;<br />
UNDESA/UNEP, Comissió Especial<br />
<strong>de</strong> Marràqueix sobre Contractació Pública<br />
Sostenible, a: http://esa.un.org/marrakechprocess/<br />
tfsuspubproc.shtml; Comissió Especial Internacional<br />
sobre Productes Sostenibles, a: http://www.<br />
itfsp.org; Comissió Especial <strong>de</strong> Marràqueix sobre<br />
Turisme Sostenible, Programa Passaport Verd, a:<br />
http://www.unep.fr/greenpassport; UNEP, Sowing<br />
the Seeds of Change: An Environmental and Sustainable<br />
Tourism Teaching Pack for the Hospitality<br />
Industry, Nairobi: 2008; Comissió Especial<br />
sobre Desenvolupament <strong><strong>de</strong>l</strong> Turisme Sostenible, a:<br />
http://www.veilleinfotourisme.fr/taskforce, Comissió<br />
Especial <strong>de</strong> Marràqueix sobre Construcció i<br />
Edificis Sostenibles, a: http://www.environment.fi/<br />
<strong>de</strong>fault.asp?contentid=328751&lan=EN, Comissió<br />
Especial <strong>de</strong> Marràqueix sobre Educació per al<br />
Consum Sostenible, a: http://esa.un.org/marrakechprocess/tfedususconsump.shtml;<br />
Xarxa d’Escoles<br />
Associa<strong>de</strong>s a la <strong>UNESCO</strong>, a: http://portal.unesco.<br />
org/education/en/ev.php-URL_ID=7366&URL_<br />
DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html.<br />
4 . Co n E , Marla, «Barbecue Ruling Adopted to<br />
Take a Bite Out of Smog», a: Los Angeles Times,<br />
6 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1990; po o l , Bob, «Fanning the<br />
Flames», a: Los Angeles Times, 10 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 1991;<br />
canvi <strong>de</strong> la benzina amb plom a la benzina sense<br />
plom a partir <strong>de</strong> SU S t A i n A B l E Co n S U m p t i o n Ro U n -<br />
d t A B l E, op. cit. nota 3, i <strong>de</strong> U.S. En v i R o n m E n t A l<br />
pR o t E C t i o n Ag E n C y, «EPA Takes Final Step in Phaseout<br />
of Lea<strong>de</strong>d Gasoline», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Washington, DC: 29 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 1996; Co n v E R y,<br />
Frank, mCdon n E l l , Simon; FER R E i R A, Susana,<br />
«The Most Popular Tax in Europe? Lessons from<br />
the Irish Plastic Bags Levy», a: Environmental and<br />
Resource Economics, setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 1–12;<br />
218 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
hi C K m A n , Leo, «Should You Have the Choice to<br />
Choose?» a: Guardian, Londres, 7 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2007.<br />
5 . Co h E n , Lizabeth, A Consumers’ Republic: The<br />
Politics of Mass Consumption in Postwar America,<br />
Nova York: Vintage Books, 2004, pàg. 7; St. Cl A i R,<br />
David, The Motorization of American Cities, Nova<br />
York: Praeger, 1986; Kl E i n, Jim; ol S o n , Martha,<br />
Taken for a Ri<strong>de</strong> (vi<strong>de</strong>ogravació), Hohokus, NJ:<br />
New Day Films, 1996.<br />
6 . SU S t A i n A B l E Co n S U m p t i o n Ro U n d t A B l E , op.<br />
cit. nota 3, pàg. 2.<br />
7 . mAx W E l l, James; WEi n E R, Sanford, «Green<br />
Consciousness or Dollar Diplomacy?» a: International<br />
Environmental Affairs, hivern <strong><strong>de</strong>l</strong> 1993, pàg.<br />
36.<br />
8 . Citació <strong>de</strong> Lang a partir <strong>de</strong> hi C K m A n , Leo,<br />
«Does the Consumer Really Know Best?» a: Guardian,<br />
Londres, 25 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; hA W K E n ,<br />
Paul, The Ecology of Commerce: A Declaration of<br />
Sustainability, Nova York: HarperBusiness, 1994.<br />
9 . ho R n E, Ralph, «Limits to Labels: The Role of<br />
Eco-Labels in the Assessment of Product Sustainability<br />
and Routes to Sustainable Consumption», a:<br />
International Journal of Consumer Studies, març <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009; Szmigin, Isabelle; CA R R i g A n, Marylyn; mCE-<br />
A C h E R n , Morven G., «The Conscious Consumer:<br />
Taking a Flexible Approach to Ethical Behaviour»,<br />
a: International Journal of Consumer Studies, març<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
10 . nES t l E, Marion, What to Eat: An Aisle-by-<br />
Aisle Gui<strong>de</strong> to Savvy Food Choices and Good Eating,<br />
Nova York: North Point Press, 2007); SU S t A i n A B l E<br />
Con S U m p t i o n Ro U n d t A B l E , op. cit. nota 3, pàg.<br />
3.<br />
11 . Per a les iniciatives <strong>de</strong> sostenibilitat en l’educació<br />
superior als Estats Units, vegeu ASS o C i A t i o n<br />
F o R t h E Ad v A n C E m E n t o F SU S t A i n A B i l i t y in high<br />
E R Ed U C A t i o n , a: http://www.aashe.org.<br />
12 . «Renewable & Alternative Energy Portfolio<br />
Standards», <strong>Centre</strong> Pew sobre el Canvi Climàtic<br />
Global, a: http://www.pewclimate.org/what_s_<br />
being_done/in_the_states/rps.cfm.<br />
13 . lit m A n, Todd, London Congestion Pricing:<br />
Implications for Other Cities, Victoria, BC: Institut<br />
<strong>de</strong> Transport Públic <strong>de</strong> Victoria, 2004; JA l i h A l, Santosh<br />
A.; RE d d y, T. S., «Assessment of the Impact of<br />
Improvement Measures on Air Quality: Case Study<br />
of Delhi», a: Journal of Transportation Engineering,<br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
14 . ho m E dE p o t , «Wood Purchasing Policy», a:<br />
http://corporate.home<strong>de</strong>pot.com/wps/portal/Wood_<br />
Purchasing.<br />
15 . Citació <strong>de</strong> Knight a partir <strong>de</strong> JE n K i n S, Michael;<br />
Sm i t h , Emily, The Business of Sustainable Forestry,<br />
Washington DC: Island Press, 1999, pàg. 75.<br />
16 . «Wal-Mart Stores Inc., Introduces New Label<br />
to Distinguish Sustainable Seafood», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Bentonville, AK: 31 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
17 . «Hannaford Supermarkets to License Guiding<br />
Stars», comunicat <strong>de</strong> premsa, Portland, ME: 29<br />
<strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; go l E m A n , Dan, «Look to<br />
the Future, Not the Past», a: Greenbiz.com, 17 <strong>de</strong><br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; mA R t i n, Andrew, «Store Chain’s<br />
Test Conclu<strong>de</strong>s That Nutrition Sells», a: New York<br />
Times, 6 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
18 . «Hannaford Supermarkets», op. cit. nota 17.<br />
19 . pR i n C E n, Thomas, «Consumer Sovereignty,<br />
Heroic Sacrifice: Two Insidious Concepts in an<br />
Endlessly Expansionist Economy», a: mAn i A t E S,<br />
Michael; mE y E R, John M., eds., The Environmental<br />
Politics of Sacrifice, Cambridge, Mass: The MIT<br />
Press, pròxima publicació.<br />
20 . BU n S E , Maike et alii, Top Runner Approach,<br />
Wuppertal, Alemanya: UNEP–Institut <strong>de</strong> Wuppertal,<br />
<strong>Centre</strong> Col·laborador en Consum i Producció<br />
Sostenibles, setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; no R d Q v i S t , Joakim,<br />
«The Top Runner Policy Concept: Pass it<br />
Down?» a: Proceedings of the European Council<br />
for an Energy Efficient Economy (ECEEE) 2007<br />
Summer Study, Estocolm: 2007), pàg. 1209–14;<br />
Bl o C K , Ben, «Wal-Mart Scrutinizes Supply-Chain<br />
Sustainability», a: Eye on Earth, Worldwatch Institute,<br />
20 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
21 . Vegeu d E gR A A F, John, «Reduir la jornada<br />
laboral com a via cap a la sostenibilitat» en aquest<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 219
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
volum; vegeu també hA y d E n, An<strong>de</strong>rs, Sharing the<br />
Work, Sparing the Planet, Ontario, Canadà: Zed<br />
Books, 1999.<br />
22 . FR A n K, Robert H., «Just What This Downturn<br />
Demands: A Consumption Tax», a: New York<br />
Times, 8 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; FR A n K, Robert H.,<br />
Luxury Fever, Princeton, NJ: Princeton University<br />
Press, 1999.<br />
23 . thA l E R , Richard; SUn S t E i n , Cass, Nudge:<br />
Improving Decisions About Health, Wealth, and<br />
Happiness, Nova York: Penguin, 2008.<br />
Una concepció <strong>de</strong> la seguretat més àmplia<br />
1 . dE U d n E y, Daniel, «Forging Missiles into Spaceships»,<br />
a: World Policy Journal, primavera <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
1985, pàg. 273.<br />
2 . KlA R E, Michael, Rising Powers, Shrinking<br />
Planet: The New Geopolitics of Energy, Nova York:<br />
Macmillan, 2008.<br />
3 . Escassetat d’aigua a partir <strong>de</strong> WiSSEnSChAFt-<br />
l i C h E R BE i R A t gl o B A l E Um W E l t v E R ä n d E R U n g E n<br />
d E R BU n d E S R E g i E R U n g (WBgU, Co n S E l l ASSESSoR<br />
Al E m A n y S o B R E CA n v i gl o B A l), Climate Change as a<br />
Security Risk, Londres: Earthscan, 2008, pàg. 64–65;<br />
estudi sobre seguretat alimentària a partir <strong>de</strong> SA m p l E ,<br />
Ian, «Billions Face Food Shortages, Study Warns»,<br />
a: Guardian, Londres, 9 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
4 . Tendències <strong>de</strong> les catàstrofes a partir <strong>de</strong> CE nt<br />
R E F o R RE S E A R C h o n t h E Ep i d E m i o l o g y o F di S A St<br />
E R S, Un i v E R S i t é CA t h o l i Q U E d E lo U v A i n, Bè l g i C A,<br />
«EM-DAT Emergency Events Database», a: http://<br />
www.emdat.be/advanced-search, consulta: 7 d’agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; casos d’agitació i conflicte a partir <strong>de</strong><br />
WBGU, op. cit. nota 3, pàg. 31–33, i <strong>de</strong> RE n n E R,<br />
Michael; Ch A F E , Zoë, Beyond Disasters: Creating<br />
Opportunities for Peace, Washington, DC: Worldwatch<br />
Institute, 2007.<br />
5 . i n t E R n A t i o n A l lA B o U R oR g A n i z A -<br />
t i o n , Global Employment Trends Update, May<br />
2009, a: http://www.ilo.org/public/libdoc/ilo/<br />
P/09332/09332(2009-May).<strong>pdf</strong>.<br />
6 . Refugiats i <strong>de</strong>splaçats interns a partir <strong>de</strong> U.n.<br />
hig h Co m m i S S i o n E R F o R RE F U g E E S (UNHCR),<br />
2008 Global Trends: Refugees, Asylum-seekers, Returnees,<br />
Internally-Displaced and Stateless Persons,<br />
Ginebra: juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 3; persones <strong>de</strong>sarrela<strong>de</strong>s<br />
a causa <strong>de</strong> catàstrofes a partir <strong>de</strong> UNHCR, 2007<br />
Global Trends: Refugees, Asylum-seekers, Returnees,<br />
Internally-Displaced and Stateless Persons, Ginebra:<br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 2; xifra <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>splaça<strong>de</strong>s<br />
a causa d’obres <strong>de</strong> construcció a partir <strong>de</strong> Ch R i S -<br />
t i A n Aid, Human Ti<strong>de</strong>: The Real Migration Crisis,<br />
Londres: maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, pàg. 5; projeccions per al<br />
2050 a partir d’in t E R n A t i o n A l oR g A n i z A t i o n F o R<br />
mi g R A t i o n, «Migration, Climate Change, and the<br />
Environment», a: IOM Policy Brief, Ginebra: maig<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 1; agitació en zones d’acollida a<br />
partir <strong>de</strong> dE U t S C h E gE S E l l S C h A F t F ü R tE C h n i S C h E<br />
zUS A m m E n A R B E i t, Climate Change and Security.<br />
Challenges for German Development Cooperation,<br />
Eschborn, Alemanya: abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 23, i <strong>de</strong><br />
WBGU, op. cit. nota 3, pàg. 124–25.<br />
7 . Xarxa <strong>de</strong> Seguretat Humana, a: http://www.<br />
humansecuritynetwork.org/network-e.php; inS t i -<br />
t U t E F o R En v i R o n m E n t A l SE C U R i t y , Inventory of<br />
Environment and Security Policies and Practices,<br />
l’Haia, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; Un i t E d nA t i o n S SE C U-<br />
R i t y Co U n C i l , «Security Council Holds First-ever<br />
Debate on Impact of Climate Change on Peace,<br />
Security, Hearing over 50 Speakers», comunicat<br />
<strong>de</strong> premsa, Nova York: 17 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
8 . Vegeu, per exemple, CnA Co R p o R A t i o n ,<br />
National Security and the Threat of Climate Change,<br />
Alexandria, VA: 2007; BR o d E R, John M., «Climate<br />
Change Seen as Threat to U.S. Security», a: New<br />
York Times, 9 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
9 . pE R l o-FR E E m A n, Sam, «Military Expenditure»,<br />
a: Sto C K h o l m in t E R n A t i o n A l pE A C E RE S E A R C h<br />
inS t i t U t E, SIPRI Yearbook 2009. Armaments,<br />
Disarmament and International Security, Oxford:<br />
Oxford University Press, 2009, pàg. 179; oR g A n i-<br />
S A t i o n F o R EC o n o m i C Co-o p E R A t i o n A n d dE v E l o pm<br />
E n t , «International Development Statistics», base<br />
<strong>de</strong> da<strong>de</strong>s en línia, a: http://www.oecd.org/dac/stats/<br />
idsonline, consulta: 14 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
10 . Relació entre el pressupost militar i el pressupost<br />
climàtic <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a partir <strong>de</strong> pEmBERton,<br />
Miriam, Military vs. Climate Security. Mapping the<br />
Shift from the Bush Years to the Obama Era, Washington,<br />
DC: Institut d’Estudis Polítics, juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
220 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
pressupost d’armes nuclears i d’energies renovables/<br />
eficiència energètica a partir <strong>de</strong> U.S. dEpARtmEnt o F<br />
En E R g y, FY <strong>2010</strong> Congressional Budget Request. Budget<br />
Highlights, Washington, DC: maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 24,<br />
63; Alemanya a partir <strong>de</strong> pRESSE- U n d inFoRmAtionSAmt<br />
d E R BU n d E S R E g i E R U n g (oFiCinA d E pR E m S A i in F o Rm<br />
A C i ó d E l go v E R n FEdERAl d’Al E m A n y A ), «Bun<strong>de</strong>sregierung<br />
beschließt Energie- und Klimaprogramm»,<br />
comunicat <strong>de</strong> premsa, Berlín: 5 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007,<br />
i <strong>de</strong> BU n d E S F i n A n z m i n i S t E R i U m, «Bun<strong>de</strong>shaushaltsplan<br />
2008», a: http://www.bun<strong>de</strong>sfinanzministerium.<strong>de</strong>/<br />
bun<strong>de</strong>shaushalt2008/html/vsp2i-e.html; Japó a partir <strong>de</strong><br />
SAto, Shigeru; oK A d A, Yuji, «Japan Plans 27% Increase<br />
in Budget to Cut Emissions», a: Bloomberg, 27 d’agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; miniStRy o F Fi n A n C E JApAn, «Budget», a:<br />
http://www.mof.go.jp/english/budget/budget.htm.<br />
11 . Fons per a la mitigació i l’adaptació climàtica<br />
basats en: po R t E R, Gareth et alii, New Finance for<br />
Climate Change and the Environment, Washington,<br />
DC: WWF i Heinrich Böll Stiftung, juliol <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, pàg. 24–25; U.n. FR A m E W o R K Co n v E n t i o n<br />
o n Cl i m A t E Ch A n g E, Investment and Financial Flows<br />
to Address Climate Change, Bonn: 2007; BA p n A,<br />
Manish; mCgR A y, Heather, Financing Adaptation:<br />
Opportunities for Innovation and Experimentation,<br />
Washington, DC: Institut Mundial <strong>de</strong> Recursos,<br />
2008; i Wo R l d BA n K, «Climate Investment Funds<br />
(CIF)», a: http://www.worldbank.org/cif; ajuda militar<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a partir <strong>de</strong> pE m B E R t o n, op. cit. nota<br />
10, pàg. 26; transferències d’armes als països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament a partir <strong>de</strong> gR i m mE t t , Richard F.,<br />
Conventional Arms Transfers to Developing Nations,<br />
2000–2007, CRS Report, Washington, DC: Servei <strong>de</strong><br />
Recerca <strong><strong>de</strong>l</strong> Congrés, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 45.<br />
12 . U.n. dE p A R t m E n t o F EC o n o m i C A n d So C i A l<br />
AFFAiRS, St A t i S t i C S diviSion, «Millennium Development<br />
Goals: 2009 Progress Chart», a: http://<br />
mdgs.un.org/unsd/mdg/Resources/Static/Products/<br />
Progress2009/MDG_Report_2009_Progress_Chart_<br />
En.<strong>pdf</strong>.<br />
13 . Agència Internacional <strong>de</strong> l’Energia Renovable,<br />
a: http://www.irena.org/foundingcon.htm; EdE n -<br />
h o F E R , Ottmar; St E R n, Lord Nicholas, Towards a<br />
Green Recovery: Recommendations for Immediate<br />
G20 Action, Berlín i Londres: Institut Potsdam<br />
per a la Recerca <strong>de</strong> l’Impacte <strong><strong>de</strong>l</strong> Clima i Institut<br />
Grantham <strong>de</strong> Recerca sobre el Canvi Climàtic i el<br />
Medi Ambient, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 37–38.<br />
14 . Per a exemples d’iniciatives <strong>de</strong> transparència,<br />
vegeu el Procés Kimberley, a: http://www.kimberleyprocess.com,<br />
la Iniciativa <strong>de</strong> Transparència <strong>de</strong> les<br />
Indústries Extractives, a: http://eitransparency.org,<br />
i l’aplicació <strong>de</strong> les lleis, la governança i la regulació<br />
comercial <strong><strong>de</strong>l</strong>s boscos, a: http://ec.europa.eu/environment/forests/flegt.htm.<br />
15 . Co n C A , Ken et alii, «Construïm la pau a través<br />
<strong>de</strong> la cooperació ambiental», a: Wo R l d W A t C h<br />
in S t i t U t E, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> 2005, Barcelona: <strong>Centre</strong><br />
<strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, 2005, pàg. 209–23.<br />
16 . Wo l F , Aaron T. et alii, «Gestió <strong>de</strong> conflictes<br />
entorn <strong>de</strong> l’aigua i la cooperació», a: Wo R l d W A t C h<br />
in S t i t U t E, op. cit. nota 15, pàg. 129–46.<br />
17 . Al i, Saleem H., ed., Peace Parks. Conservation<br />
and Conflict Resolution, Cambridge, MA: The MIT<br />
Press, 2007.<br />
18 . Un i t E d nAtion S nE W S CE n t R E, «Blue Helmets<br />
Planting Trees in Bid to ‘Green’ Planet», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Nova York: 22 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; nAthAniAl<br />
gR o n E W o l d, «Environmental Demands Grow for<br />
U.N. Peacekeeping Troops», a: New York Times, 11<br />
d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
19 . U.n. En v i R o n m E n t pR o g R A m m E (UNEP),<br />
«Disasters and Conflicts», a: http://www.unep.org/<br />
conflictsanddisasters/Home/tabid/146/language/<br />
en-US/Default.aspx.<br />
20 . RE n n E R; Ch A F E , op. cit. nota 4.<br />
21 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
22 . no v o t n y , Thomas; Ad A m S , Vincanne, Global<br />
Health Diplomacy, document <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> Global<br />
Health Sciences, La Jolla, CA: Institut sobre el<br />
Conflicte i la Cooperació Globals, Universitat <strong>de</strong><br />
Califòrnia, 16 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007; «Global Health<br />
Diplomacy», Institut sobre el Conflicte i la Cooperació<br />
Globals, Universitat <strong>de</strong> Califòrnia, a: http://<br />
igcc.ucsd.edu/research/globalhealth/in<strong>de</strong>x.php.<br />
23 . Bl U n d E n, Margaret, «South-South Development<br />
Cooperation: Cuba’s Health Programmes In<br />
Africa», a: The International Journal of Cuban Studies,<br />
juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; WilliAm KE C K, C., «Cuba’s Contribution<br />
to Global Health Diplomacy», Seminari sobre<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 221
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
Diplomàcia <strong>de</strong> Salut Global, Institut sobre el Conflicte<br />
i la Cooperació Globals, Universitat <strong>de</strong> Califòrnia, 12<br />
<strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
24 . gRE E n nE W dE A l gR o U p , A Green New<br />
Deal, Londres: Fundació Nova Economia, juliol<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; UNEP, Global Green New Deal: Policy<br />
Brief, Nairobi: març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; liE U W -KiE-So n g ,<br />
Maikel R., Green Jobs for the Poor: A Public<br />
Employment Approach, document <strong>de</strong> <strong>de</strong>bat sobre<br />
la reducció <strong>de</strong> la pobresa, Nova York: Programa<br />
<strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Desenvolupament,<br />
abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
La construcció <strong>de</strong> les ciutats <strong><strong>de</strong>l</strong> futur<br />
1 . SCh E U R E R, J.; nEW m A n , P., «Vauban: A<br />
European Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> Bridging the Brown and Green<br />
Agendas», cas d’estudi preparat per a Un hA B it<br />
A t, Global Report on Human Settlements 2009,<br />
Nairobi: 2009; CiU t A t d E hA n o v E R , Hannover-<br />
Kronsberg: Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> of a Sustainable Community,<br />
Hanover, Alemanya: 1998; CiU t A t d E hA n o -<br />
v E R, CO 2 Audit 1991–2001, Hanover, Alemanya:<br />
2003.<br />
2 . nE W m A n , p.; JE n n i n g S, i., Cities as Sustainable<br />
Ecosystems, Washington DC: Island Press, 2008.<br />
3 . nE W m A n , P.; BE A t l E y, T.; Bo y E R, H., Resilient<br />
Cities: Responding to Peak Oil and Climate Change,<br />
Washington DC: Island Press, 2009.<br />
4 . WWF; zo o l o g i C A l So C i E t y o F lo n d o n; gl o-<br />
B A l Fo o t p R i n t nE t W o R K , Living Planet Report<br />
2008, Gland, Suïssa: WWF, 2008, pàg. 32.<br />
5 . SC h E U R E R, Jan, «Urban Ecology», tesi doctoral,<br />
Institut <strong>de</strong> Sostenibilitat i Política Tecnològica,<br />
Universitat <strong>de</strong> Murdoch, 2002.<br />
6 . nEW m A n , p.; KEn W o R t h y , J., Sustainability<br />
and Cities, Washington, DC: Island Press, 1999.<br />
7 . Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Perth a partir <strong>de</strong> l’Autoritat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Transport Públic <strong><strong>de</strong>l</strong> Govern d’Austràlia Occi<strong>de</strong>ntal;<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Copenhaguen a partir <strong>de</strong> nE W m A n ,<br />
p.; KE n W o R t h y , J., «Un transport públic més ecològic»,<br />
a: Wo R l d W A t C h in S t i t U t E, L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
2007, Barcelona: <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>,<br />
2007, pàg. 81.<br />
8 . CE n t E R F o R tR A n S i t-oR i E n t E d dE v E l o p m E n t,<br />
Hid<strong>de</strong>n in Plain Sight: Capturing the Demand for<br />
Housing Near Transit, Oakland, CA: 2004.<br />
9 . mE t S C h i E S, G. P., Prices and Vehicle Taxation,<br />
Alemanya: Deutsche Geslleschaft fur Technische<br />
Zusammenarbeit GmbH, 2001; po R t E R , R., Economics<br />
at the Wheel: The Costs of Cars and Drivers,<br />
Londres: Aca<strong>de</strong>mic Press, 1999.<br />
10 . Vegeu SA l z m A n, R., «TravelSmart: A Marketing<br />
Program Empowers Citizens to be a Part of the<br />
Solution in Improving the Environment», a: Mass<br />
Transit: Sustainability Concepts, abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008,<br />
pàg. 8–11; SA l z m A n, R., «Now That’s What I Call<br />
Intelligent Transport… SmartTravel», a: Thinking<br />
Highways, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 51–58.<br />
11 . dE p A R t m E n t o F tR A n S p o R t, go v E R n m E n t o F<br />
WES t E R n AU S t R A l i A, «Publication and Maps», a:<br />
http://www.dpi.wa.gov.au/travelsmart; SAl z m A n,<br />
R.; nE W m A n , P., Kicking the Car Habit, Nova York:<br />
New Society Press, pròxima publicació.<br />
12 . AS h t o n -gR A h A m, C., TravelSmart + TOD =<br />
Sustainability and Synergy, Transit-Oriented Development<br />
Conference Fremantle, a: http://www.<br />
transport.wa.gov.au/mediaFiles/ts_tod.<strong>pdf</strong>.<br />
13 . K E R , I., North Brisbane Household<br />
Travel?Smart: Peer Review and Evaluation, per<br />
a l’Ajuntament <strong>de</strong> Brisbane, Transport <strong>de</strong> Queensland,<br />
Oficina Australiana <strong><strong>de</strong>l</strong> Canvi Climàtic,<br />
Brisbane, Austràlia: febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
14 . SoC i A l d A t A AU S t R A l i A, TravelSmart Household<br />
Final Evaluation Report Murdoch Station<br />
Catchment (City of Melville 2007), Departament<br />
<strong>de</strong> Transport (pròxima publicació); vegeu http://<br />
www.transport.wa.gov.au/travelsmart; Autoritat <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Transport Públic, Govern d’Austràlia Occi<strong>de</strong>ntal.<br />
15 . dEp A R t m E n t o F tR A n S p o R t, go v E R n m E n t<br />
o F WE S t E R n AU S t R A l i A, «Living Smart: Acting on<br />
Climate Change», a: http://www.dpi.wa.gov.au/<br />
livingsmart.<br />
16 . ASh t o n -gR A h A m , C., Garnaut Climate<br />
Change Review: TravelSmart and LivingSmart<br />
Case Study—Western Australia, a: http://www.<br />
garnautreview.org.au/CA25734E0016A131/<br />
222 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
WebObj/Casestudy-TravelSmartandLivingSmart-<br />
WesternAustralia/$File/Case%20study%20-%20<br />
TravelSmart%20and%20LivingSmart%20-%20<br />
Western%20Australia.<strong>pdf</strong>; SoC i A l d A t A AU S t R A -<br />
l i A, LivingSmart Delivery Report, Departament<br />
<strong>de</strong> Transport (pròxima publicació), vegeu http://<br />
www.transport.wa.gov.au/livingsmart.<br />
17 . Sy n o v A t E, LivingSmart Quality Survey, Departament<br />
<strong>de</strong> Transport (pròxima publicació), vegeu<br />
http://www.transport.wa.gov.au/livingsmart.<br />
18 . CAS C A d i A gR E E n BU i l d i n g Co U n C i l , «The<br />
Living Building Challenge», a: http://ilbi.org/stuff/<br />
lbc-web-brochure.<strong>pdf</strong>.<br />
Cal reinventar l’assistència sanitària:<br />
<strong>de</strong> Panacea a Higiea<br />
1 . Mitologia grega <strong>de</strong> Theoi, a: http://www.theoi.<br />
com.<br />
2 . BEh B E h A n i, A., «The Smallpox Story: Life<br />
and Death of an Old Disease», a: Microbiological<br />
Reviews, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1983, pàg. 455–509; Wo R l d<br />
hE A l t h oR g A n i z A t i o n (WHO), «Poliomyelitis»,<br />
fitxa <strong>de</strong>scriptiva, a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs114/en/in<strong>de</strong>x.html;<br />
esperança <strong>de</strong><br />
vida a partir <strong>de</strong> mCKE o W n , T., Origins of Human<br />
Disease, Oxford: Basil Blackwell, 1988, pàg. 76.<br />
3 . Food, Inc., documental distribuït per Magnolia<br />
i dirigit per Robert Kenner, 2009; KE S S l E R,<br />
D., The End of Overeating, Emmaus, PA: Rodale<br />
Press, 2009; nEW m A n , C., «The Heavy Cost of<br />
Fat», a: National Geographic, agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, pàg.<br />
48–61.<br />
4 . Els «anys <strong>de</strong> vida perduts» tenen en compte<br />
l’edat en què es produeixen les <strong>de</strong>funcions pon<strong>de</strong>rant<br />
més les <strong>de</strong>funcions que es produeixen a edats<br />
més joves i menys les que es produeixen a edats<br />
més avança<strong>de</strong>s; WHO, World Health Report 2002,<br />
annex estadístic núm. 2, Ginebra: 2002, taula 16;<br />
mo K d A d, Ali H. et alii, «Actual Causes of Death in<br />
the United States, 2000», a: Journal of the American<br />
Medical Association, 10 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, pàg.<br />
1, 238–45.<br />
5 . ho l d R E n , John P., «Science and Technology<br />
for Sustainable Well Being», a: Science, 25 <strong>de</strong> gener<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 424–34; pR E n t i C E, A. M.; JE B B, S.<br />
A., «Obesity in Britain: Gluttony or Sloth?», a:<br />
British Medical Journal, 12 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 1995, pàg.<br />
437–39.<br />
6 . AA R o n , H. J.; SC h W A R t z, W. B., eds., Coping<br />
with Methuselah, Washington, DC: Brookings Institution<br />
Press, 2004.<br />
7 . WHO, World Health Report 2005, Ginebra:<br />
2005, annex núm. 6: «Selected National Healthcare<br />
Indicators: Measured Levels of Expenditures on<br />
Health 1996–2002»; RE i n h A R d t, Uwe E.; hUSSEy,<br />
Peter S.; An d E R S o n, Gerard E., «American Healthcare<br />
Spending in an International Context», a:<br />
Health Affairs, vol. 23, núm. 3 (2004), pàg. 10–25;<br />
pagaments alts a partir <strong>de</strong> RE l m A n , A. S., «The New<br />
Medical-Industrial Complex», a: New England<br />
Journal of Medicine, 23 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1980, pàg.<br />
963–70; rànquing a partir <strong>de</strong> WHO, World Health<br />
Report 2000, Ginebra: 2000; mortalitat infantil<br />
a partir d’UNICEF, «Childinfo: Monitoring the<br />
Situation of Children and Women», a: http://www.<br />
childinfo.org; St A R R, P., The Social Transformation<br />
of American Medicine, Nova York: Basic Books,<br />
1982; olShAnSKy, S. J. et alii, «A Potential Decline<br />
in Life Expectancy in the United States in the 21st<br />
Century», a: New England Journal of Medicine,<br />
17 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2005, pàg. 1138–45; Ez z A t i, M. et<br />
alii, «The Reversal of Fortunes: Trends in County<br />
Mortality and Cross County Mortality Disparities<br />
in the United States», a: PLoS Medicine, abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; taula 9 a partir <strong>de</strong> WHO, Statistical Information<br />
System Database, a: http://www.who.int/<br />
whosis/en/, consulta: 25 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, i<br />
rànquing a partir <strong>de</strong> WHO, World Health Report<br />
2000, op. cit. aquesta nota. Totes les da<strong>de</strong>s són <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2006, excepte l’esperança <strong>de</strong> vida activa i sana, que<br />
és <strong><strong>de</strong>l</strong> 2003.<br />
8 . ARR o W, Kenneth J., «Uncertainty and the<br />
Welfare Economics of Medical Care», a: American<br />
Economic Review, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1963, pàg.<br />
941–69.<br />
9 . mCgi n n i S, J. M.; Fo E g E, W. H., «Actual Causes<br />
of Death», a: Journal of the American Medical<br />
Association, novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1993, pàg. 2207–12.<br />
Requadre 17 a partir <strong>de</strong>: oR g A n i S A t i o n F o R EC on<br />
o m i C Co-o p E R A t i o n A n d dE v E l o p m E n t (OECD),<br />
«OECD Stat Extracts», a: http://stats.oecd.org/In<strong>de</strong>x.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 223
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
aspx?datasetco<strong>de</strong>=SOCX_AGG; ES p i n g-An d E R S o n,<br />
Gosta, «After the Welfare State», a: Public Welfare,<br />
hivern <strong><strong>de</strong>l</strong> 1983, pàg. 28; d i iA C o v o , Francesco,<br />
«Social Farming: Dealing with Communities Rebuilding<br />
Local Economy», presentació a la Conferència<br />
sobre els Futurs Rurals, Universitat <strong>de</strong> Plymouth,<br />
Regne Unit, 1–4 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; mA i n g U y, Laurene,<br />
«Cell Block Green», a: EJ Magazine, primavera<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 20–21; Nilsen Arne Kvernvik, rector<br />
Bastøy Prison, <strong>de</strong>bat amb Erik Assadourian, 3 <strong>de</strong><br />
novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; li n d E R t, Kathy, «Brazil: Bolsa<br />
Familia Program—Scaling-up Cash Transfers for<br />
the Poor», a: Managing for Development Results,<br />
Principles in Action: Sourcebook of Emerging Good<br />
Practices, 3a ed., París: OECD, 2008, pàg. 67–74;<br />
ni g E n d A, Gustavo; go n z á l E z-Ro B l E d o, Luz María,<br />
Lessons Offered by Latin American Cash Transfer Programmes,<br />
Mexico’s Oportunida<strong>de</strong>s and Nicaragua’s<br />
SPN: Implications for Africa, Londres: DFID Health<br />
Systems Resource <strong>Centre</strong>, 2005.<br />
10 . pU S K A , P. et alii, «Cardiovascular Risk Factor<br />
Changes in a Three Year Followup of a Cohort<br />
in Connection with a Community Program (the<br />
North Karelia Project)», a: Acta Medica Scandinavica,<br />
vol. 204 (1976), pàg. 381–88.<br />
11 . WHO, World Health Report 2008, Ginebra:<br />
2008; WHO, «The French Country Doctor:<br />
Caring for the Sick Through the Centuries», a:<br />
WHO Bulletin, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 743–44.<br />
12 . mE d i C A l Ed U C A t i o n Co o p E R A t i o n W i t h CU B A,<br />
Salud!, documental, 2006.<br />
13 . WHO, World Health Report 2002, Ginebra:<br />
2002, pàg. 188, 224–27.<br />
14 . hE A l t h CA R E Wi t h o U t hA R m, a: http://www.<br />
noharm.org, consulta: 16 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
15 . Observacions <strong>de</strong> la governadora Christine Todd<br />
Whitman, administradora <strong>de</strong> l’Agència <strong>de</strong> Protecció<br />
Ambiental <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units, al Departament d’Afers<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Veterans, Washington, D.C., 14 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2003, a: http://yosemite.epa.gov/opa/admpress.nsf/a1<br />
62fa4bfc0fd2ef8525701a004f20d7/361ee2b093512fe8<br />
8525701a0052e4c0!OpenDocument; gE R m A i n, Susan,<br />
«The Ecological Footprint of Lions Gate Hospital»,<br />
a: Hospital Quarterly, hivern <strong><strong>de</strong>l</strong> 2001/2002, pàg.<br />
61–66.<br />
16 . hE A l t h CA R E Wi t h o U t hA R m, op. cit. nota<br />
14; hAn C o C K, Trevor, Doing Less Harm: Assessing<br />
and Reducing the Environmental and Health<br />
Impact of Canada’s Health Care System, Coalició<br />
Cana<strong>de</strong>nca per a una Atenció Sanitària Ecològica,<br />
2001.<br />
Jurisprudència <strong>de</strong> la Terra:<br />
<strong>de</strong> la colonització a la participació<br />
1 . Discurs davant <strong>de</strong> la Conferència sobre els<br />
Drets <strong>de</strong> la Naturalesa, 24–26 <strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, Quito, Equador, organitzada per la Fundació<br />
Pachamama; vegeu http://pachamama.org.ec.<br />
2 . Per a informació sobre el Fons <strong>de</strong> Defensa<br />
Legal Comunitària <strong><strong>de</strong>l</strong> Medi Ambient, vegeu http://<br />
www.celdf.org.<br />
3 . CUllinAn, Cormac, Wild Law: A Manifesto for Earth<br />
Justice, Dartington, Regne Unit: Green Books, 2003.<br />
4 . St o n E, Christopher D., «Should Trees Have<br />
Standing? Towards Legal Rights for Natural Objects»,<br />
a: Southern California Law Review, vol. 45 (1972),<br />
pàg. 450.<br />
5 . StU t z i n, Godofredo, «Nature’s Rights», a:<br />
Resurgence, gener-febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002, pàg. 24–26.<br />
6 . BE R R y, Thomas, The Great Work: Our Way<br />
Into the Future, Nova York: Bell Tower, 1999, pàg.<br />
161.<br />
7 . CU l l i n A n, op. cit. nota 3; BE l l, Mike, «Thomas<br />
Berry and an Earth Jurispru<strong>de</strong>nce: An Exploratory<br />
Essay», a: The Trumpeter, vol. 19, núm. 1<br />
(2003).<br />
8 . Per a més informació relativa al <strong>de</strong>senvolupament<br />
actual <strong>de</strong> la jurisprudència <strong>de</strong> la Terra, vegeu<br />
la comunitat en línia http://wildfrontiers.ning.<br />
com.<br />
9 . L’enfocament <strong>de</strong> l’ecosistema es <strong>de</strong>scriu a la<br />
Decisió V/6 <strong>de</strong> la Cinquena Reunió <strong>de</strong> la Conferència<br />
<strong>de</strong> les Parts <strong>de</strong> la Convenció sobre la Diversitat<br />
Biològica.<br />
10 . Ben Price, director <strong><strong>de</strong>l</strong> CELDF, <strong>de</strong>bat amb<br />
l’autor, 25 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
224 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
11 . Per a informació sobre l’Escola <strong>de</strong> Democràcia,<br />
vegeu http://www.celdf.org/DemocracySchool/<br />
tabid/60/Default.aspx.<br />
12 . pR i C E, op. cit. nota 10.<br />
13 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
14 . Llei 24 <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, vegeu http://www.info.gov.<br />
za/view/DynamicAction?pageid=623&myID=183<br />
965.<br />
15 . Per a informació sobre el <strong>Centre</strong> per a la<br />
Jurisprudència <strong>de</strong> la Terra, vegeu http://www.<br />
earthjuris.org; per a informació sobre les activitats<br />
<strong>de</strong> l’Associació Jurídica Ambiental <strong><strong>de</strong>l</strong> Regne Unit,<br />
vegeu http://www.ukela.org.<br />
16 . dA m t i E, Mellese, article no publicat presentat<br />
al Curs <strong>de</strong> Jurisprudència <strong>de</strong> la Terra al Schumacher<br />
College, Devon, Regne Unit, octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
17 . «Speech of Presi<strong>de</strong>nt Morales before the UN<br />
General Assembly on April 22nd, International<br />
Mother Earth Day», a: http://www.boliviaun.org/<br />
cms/?cat=7&paged=2.<br />
18 . Per a informació sobre Navdanya, vegeu<br />
http://www.navdanya/earthdcracy/in<strong>de</strong>x.htm;<br />
per a una sinopsi d’aquest enfocament, vegeu<br />
Shi v A , Vandana, «Paradigm Shift: Earth Democracy.<br />
Rebuilding True Security in an Age of<br />
Insecurity», a: Resurgence, setembre/octubre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2002.<br />
19 . «Community Ecological Governance Global<br />
Alliance», Fundació Gaia, a: http://www.gaiafoundation.org/areas/community.php.<br />
Mitjans <strong>de</strong> comunicació:<br />
la difusió <strong>de</strong> la sostenibilitat<br />
1 . gó m E z , Rosario G., «El fin <strong>de</strong> la publicidad en<br />
TVE revoluciona el sector audiovisual», a: El Pais, 9<br />
<strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; gó m E z , Rosario G., «TVE dará<br />
salida hasta fin <strong>de</strong> año a sus contratos publicitarios»,<br />
a: El Pais, 30 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . JoR d A n , Chris, «Running the Numbers II:<br />
Portraits of Global Mass Culture», a: http://www.<br />
chrisjordan.com/current_set2.php?id=9.<br />
De vendre telenovel·les a vendre sostenibilitat:<br />
el màrqueting social<br />
1 . FU h R E l -Fo R B i S , Andrea; gA y l E nA d o R F F , P.;<br />
Sn y d E R, Leslie, «Analysis of Public Service Announcements<br />
on National Television, 2001–2006», a:<br />
Social Marketing Quarterly, març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg.<br />
49–69; Co E n , Robert, «Insi<strong>de</strong>r’s Report: Advertising<br />
Expenditures», article presentat per Universal<br />
McCann, <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008, pàg. 2.<br />
2 . Taula 10 a partir <strong>de</strong>: iCmR CE n t E R F o R mA n Ag<br />
E m E n t RE S E A R C h, «The Marlboro Story», a: http://<br />
www.icmrindia.org/casestudies/catalogue/Market<br />
ing/The%20Marlboro%20Story.htm; l’escarabat a<br />
partir <strong>de</strong> AK R E, Brian, «VW Beetle Led the First<br />
U.S. Import Invasion», a: Associated Press, 6 d’agost<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 1997, i <strong>de</strong> FRA n K , Thomas, The Conquest of<br />
Cool: Business Culture, Counterculture, and the<br />
Rise of Hip Consumerism, Chicago: University of<br />
Chicago Press, 1998, pàg. 59–73; ús <strong><strong>de</strong>l</strong> cinturó<br />
<strong>de</strong> seguretat a partir d’Ad Co U n C i l , «Safety Belt<br />
Education (1985–Present)», a: http://www.adcouncil.org/<strong>de</strong>fault.aspx?id=138,<br />
<strong>de</strong> RUS S E l l, N.;<br />
dR E y F U S S , P.; Co S g R o v E , M., «Legislative History<br />
of Recent Primary Safety Belt Laws», a: National<br />
Highway Traffic and Safety Administration, Washington,<br />
DC: gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 1999, i d’ARn o U l d , R.<br />
J.; gR A B o W S K i, H., «Auto Safety Regulation: An<br />
Analysis of Market Failure», a: The Bell Journal of<br />
Economics, primavera <strong><strong>de</strong>l</strong> 1981, pàg. 27–48; Apple<br />
a partir <strong>de</strong> Si v U l K A, Juliann, Soap, Sex, and Cigarettes:<br />
A Cultural History of American Advertising,<br />
Florence, KY: Wadsworth Publishing, 1997, pàg.<br />
353–56, i <strong>de</strong> REi m E R, Jeremy, «Total Share: 30<br />
Years of Personal Computer Market Share Figures»,<br />
a: http://arstechnica.com/old/content/2005/12/<br />
total-share.ars; «The Story of Stuff International»,<br />
a: http://www.storyofstuff.com/international; So o d,<br />
Suemedha, «Weighing the Impact of ‘Super Size<br />
Me’», a: Wiretapmag.org, 29 <strong>de</strong> juny <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004.<br />
3 . CA m p B E l l, Joseph, The Hero With a Thousand<br />
Faces, Princeton, NJ: Princeton University Press,<br />
1973.<br />
4 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
5 . CAm p B E l l, Joseph; amb moy E R S , Bill, The<br />
Power of Myth, Nova York: Anchor Books, 1988,<br />
pàg. 48.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 225
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
6 . «How Can Entertainment-Education Influence<br />
Behavior?», a: INFO Reports: Entertainment-<br />
Education for Better Health, The INFO Project,<br />
Escola <strong>de</strong> Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg),<br />
febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
7 . INFO Reports, op. cit. nota 6.<br />
8 . Basat en un estudi <strong>de</strong> les «pàgines d’aterratge»<br />
climàtiques als llocs web <strong><strong>de</strong>l</strong> Fons <strong>de</strong><br />
Defensa Ambiental, Greenpeace, la Societat<br />
Nacional Audubon, el Consell <strong>de</strong> Defensa <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
Recursos Naturals, el Sierra Club, The Nature<br />
Conservancy, l’Institut <strong>de</strong> Recursos Mundials i el<br />
Fons Mundial per a la Vida Salvatge; REt A l l A C K,<br />
Simon, «Ankelohe and Beyond: Communicating<br />
Climate Change», a: open<strong>de</strong>mocracy.net, 17 <strong>de</strong><br />
maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
9 . mAi B A C h, Edward; RoS E R -RE n o U F , Connie;<br />
lE i S E R o W i t z, Anthony, Global Warming’s Six Americas<br />
2009: An Audience Segmentation Analysis, New<br />
Haven, CT, i Fairfax, VA: Projecte <strong>de</strong> Yale sobre el<br />
Canvi Climàtic i <strong>Centre</strong> per a la Comunicació <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Canvi Climàtic <strong>de</strong> la Universitat George Mason, maig<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
10 . Geller citat a mCKE n z i E-mo h R , D.; Smi t h ,<br />
W., Fostering Sustainable Behavior: An Introduction<br />
to Community-Based Social Marketing, Gabriola<br />
Island, BC: New Society Publishers, 1999, pàg.<br />
9.<br />
11 . McKibben citat a Ko l B E R t, Elizabeth, «Profiles:<br />
The Catastrophist», a: New Yorker, 29 <strong>de</strong> juny<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2009, pàg. 39.<br />
12 . «Un<strong>de</strong>rstanding 350», a: http://www.350.org/<br />
un<strong>de</strong>rstanding-350.<br />
13 . SCo B l E , Robert, «What is Social Media?»<br />
16 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007, a: http://scobleizer.<br />
com/2007/02/16/what-is-social-media/.<br />
14 . RAiniE, Lee et alii, The Strength of Internet<br />
Ties, Washington, DC: Pew Internet & American<br />
Life Project, 2006; «Facebook Statistics», a: http://<br />
www.facebook.com/press/info.php?statistics#/press/<br />
info.php?statistics.<br />
15 . RAiniE et alii, op. cit. nota 14.<br />
16 . «Global Advertising: Consumers Trust Real<br />
Friends and Virtual Strangers the Most», bloc<br />
Nielsen Wire, 7 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
17 . «TV Gala Helps Raise 1.5 bln Yuan for Earthquake-hit<br />
Areas», a: China.com, 19 <strong>de</strong> maig <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008.<br />
18 . «Protests Worldwi<strong>de</strong> Call for End to Iranian<br />
Rights Abuses», a: USA Today, 26 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
19 . RAiniE et alii, op. cit. nota 14.<br />
20 . «350 Home Page», a: http://www.350.org.<br />
Alfabetització audiovisual,<br />
ciutadania i sostenibilitat<br />
1 . RiC h A R d S o n , Terry; pAR i S, Marcel, «Diesel<br />
Global Warming Ready», 2007, anunci.<br />
2 . FAR S E t t A, Diane, «Vi<strong>de</strong>o News Releases: A<br />
Hid<strong>de</strong>n Epi<strong>de</strong>mic of Fake TV News», a: An d E R S E n,<br />
Robin; gRA y, Jonathan, eds., Battleground: The<br />
Media, Westport, CT: Greenwood, 2008, pàg.<br />
542–49.<br />
3 . hA n S E n, Jim, «The Threat to the Planet», a: New<br />
York Review of Books, 13 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006; Bo y K o F F,<br />
Jules; Bo y K o F F, Maxwell, «Journalistic Balance as Global<br />
Warming Bias», a: EXTRA! novembre/<strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2004; mo n B i o t, George, «The Denial Industry»,<br />
a: Guardian, Londres, 19 <strong>de</strong> setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
4 . AlliAnCE F o R A mE d i A litERAtE Am E R iC A , What<br />
is Media Literacy? AMLA’s Short Answer and a Longer<br />
Thought, <strong>Centre</strong> per a una Sala <strong>de</strong> Lectura d’Alfabetització<br />
Audiovisual, 2001; AC t i o n Co A l i t i o n F o R mE d i A<br />
Ed U C A t i o n, About ACME, a: http://www.acmecoalition.org/about_acme;<br />
yo U S m A n, Bill, «Media Literacy:<br />
Creating Better Citizens or Better Consumers?», a:<br />
An d E R S E n; gR A y, op. cit. nota 2, pàg. 238–47.<br />
5 . yo U S m A n , op. cit. nota 4, pàg. 244.<br />
6 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 238.<br />
7 . WAhEEd Kh A n, Abdul, «Foreword: <strong>UNESCO</strong>»,<br />
a: Un-AlliAnCE o F CivilizAtionS en cooperació amb el<br />
gR U p o Co m U n i C A R, Mapping Media Education Policies<br />
in the World: Visions, Programmes and Challenges,<br />
226 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
Nova York i Huelva, Espanya: 2009, pàg. 9. La taula<br />
11 es basa en: Argentina a partir <strong>de</strong> mo R d U C h o W i C z,<br />
Roxana, «When Media Education is State Policy», a:<br />
UN-AlliAnCE o F CivilizAtionS en cooperació amb el<br />
gR U p o Co m U n i C A R, op. cit. this nota, pàg. 177–87;<br />
AUStRAliAn Co m m U n i C A t i o n S A n d mE d i A AU t h o R i t y,<br />
The ACMA Digital Media Literacy Research Program,<br />
a: http://www.acma.gov.au/WEB/STANDARD/<br />
pc=PC_311472; Àustria a partir <strong>de</strong> KollER, Maria; hAid<br />
E R, Astrid; dAll, Elke, Case Studies of Conditions and<br />
Success Criteria in Media Literacy Education, Viena:<br />
<strong>Centre</strong> per a la Innovació Social; Wi l S o n, Carolyn;<br />
dU n C A n, Barry, «Implementing Mandates in Media<br />
Education: the Ontario Experience», a: UN-AlliAnCE<br />
o F CivilizAtionS en cooperació amb el gR U p o Co m U -<br />
n i C A R, op. cit. aquesta nota, pàg. 127–40; Finlàndia<br />
a partir <strong>de</strong> Ko t i l A i n E n, Sirkku, «Promoting Youth<br />
Civic Participation with Media Production: The Case<br />
of Youth Voice Editorial Board», a: UN-AlliAnCE o F<br />
CivilizAtionS en cooperació amb el gR U p o Co m U n i-<br />
C A R, op. cit. aquesta nota, pàg. 243–56; França a partir<br />
<strong>de</strong> CE n t R E F o R liAiSon BEtWEEn tE A C h i n g A n d in F o RmAtion<br />
mE d i A, «The CLEMI at a Glance», a: http://<br />
www.clemi.org/fr/anglais; Ch E U n g, C. K., «Education<br />
Reform as an Agent of Change: The Development<br />
of Media Literacy in Hong Kong During the Last<br />
Deca<strong>de</strong>», a: UN-AlliAnCE o F CivilizAtionS en cooperació<br />
amb el gR U p o Co m U n i C A R, op. cit. aquesta nota,<br />
pàg. 95–109; FE d o R o v, Alexan<strong>de</strong>r, «Media Education<br />
in Russia: A Brief History», a: lE A n i n g, Marcus, ed.,<br />
Issues in Information and Media Literacy: Criticism,<br />
History and Policy, Santa Rosa, CA: Informing Science<br />
Press, 2009, pàg. 167–88; JE o n g, Hyeon-Seon et alii,<br />
«History, Policy and Practices of Media Education in<br />
South Korea», a: UN-AlliAnCE o F CivilizAtionS en<br />
cooperació amb el gR U p o Co m U n i C A R, op. cit. aquesta<br />
nota, pàg. 111–25; Suècia a partir <strong>de</strong> Nordicom, «The<br />
International Clearinghouse on Children, Youth and<br />
Media», a: http://www.nordicom.gu.se/clearinghouse.<br />
php; Turquia a partir <strong>de</strong> nE z i h oR h o n, E., «Media<br />
Education in Turkey: Toward a Multi-Stakehol<strong>de</strong>r<br />
Framework», a: UN-AlliAnCE o F CivilizAtionS en<br />
cooperació amb el gR U p o Co m U n i C A R, op. cit. aquesta<br />
nota, pàg. 211–24; Regne Unit a partir d’oFFiCE o F<br />
Co m m U n i C A t i o n S, a: http://www.ofcom.org.uk.<br />
8 . <strong>UNESCO</strong> a partir <strong>de</strong> Kh A n , op. cit. nota 7,<br />
pàg. 9–10.<br />
9 . FR A U-mE i g S, Divina; to R R E n t, Jordi, «Media<br />
Education Policy: Toward a Global Rationale», a:<br />
UN-Al l i A n C E o F CivilizAtionS en cooperació amb<br />
el gR U p o Co m U n i C A R , op. cit. nota 7, pàg. 15–21.<br />
10 . CRitiCoS, Costas, «Media Education for a Critical<br />
Citizenry in South Africa», a: KU B E y, Robert,<br />
ed., Media Literacy in the Information Age, New<br />
Brunswick, NJ: Transaction, 2001, pàg. 229–40.<br />
11 . BA n d A, Fackson, «Exploring Media Education<br />
as Civic Praxis in Africa», a: UN-Al l i A n C E o F Ci v il<br />
i z A t i o n S en cooperació amb el gR U p o Co m U n i C A R,<br />
op. cit. nota 7, pàg. 225–42.<br />
12 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 235.<br />
13 . Base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’informe mundial sobre<br />
el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les telecomunicacions <strong>de</strong><br />
la Unió Internacional <strong>de</strong> Telecomunicacions, tal<br />
com es cita a WoR l d BA n K , World Development<br />
Indicators Database 2008, Washington, DC: abril<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
14 . mo R d U C h o W i C z, Roxana, «When Media Education<br />
is State Policy», a: UN-Al l i A n C E o F Civiliz<br />
A t i o n S en cooperació amb el gR U p o Co m U n i C A R ,<br />
op. cit. nota 7, pàg. 177–87; in d i A RE S o U R C E CE nt<br />
E R, Campaign to Hold Coca-Cola Accountable,<br />
a: http://www.indiaresource.org/campaigns/coke;<br />
FR A U-mE i g S; to R R E n t, op. cit. nota 9, pàg. 19.<br />
15 . Bl A K E, Robin, «An International Mo<strong><strong>de</strong>l</strong> for<br />
Media Literacy», Fòrum Internacional <strong>de</strong> Recerca<br />
sobre Alfabetització Audiovisual, Londres, 15 <strong>de</strong><br />
maig <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008; hA l l E C K, DeeDee, Waves of Change<br />
Blog, a: http://www.<strong>de</strong>epdishwavesofchange.blogspot.<br />
com.<br />
16 . gA U n t l E t t, David, Vi<strong>de</strong>o Critical: Children,<br />
the Environment and Media Power, Bedfordshire,<br />
Regne Unit: University of Luton Press, 2005.<br />
17 . Ibi<strong>de</strong>m; hA l l E C K, DeeDee, Handheld Visions:<br />
The Impossible Possibilities of Community Media,<br />
Nova York: Fordham University Press, 2002.<br />
Música: l’educació i l’entreteniment<br />
al servei <strong><strong>de</strong>l</strong> canvi<br />
1 . mA R l E R, Peter; Sl A B B E K o o R n, Hans Willem,<br />
Nature’s Music: The Science of Birdsong, San Diego,<br />
CA: Elsevier Aca<strong>de</strong>mic Press, 2004, pàg. 386.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 227
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
2 . Edm U n d S , Neil, Soviet Music and Society<br />
un<strong>de</strong>r Lenin and Stalin: The Baton and Sickle, Londres:<br />
Routledge, 2004, pàg. 182; Ey E R m A n , Ron;<br />
JAm i S o n , Andrew, Music and Social Movements:<br />
Mobilizing Traditions in the Twentieth Century,<br />
Cambridge, Regne Unit: Cambridge University<br />
Press, 1998, pàg. 3.<br />
3 . U.S. En v i R o n m E n t A l pR o t E C t i o n Ag E n C y ,<br />
«Administrator Lisa P. Jackson, Remarks to the<br />
National Association of Black Journalists, as Prepared»,<br />
7 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
4 . Requadre 20 a partir <strong>de</strong>: Home a partir<br />
<strong>de</strong> http://www.home-2009.com; guanys <strong>de</strong> An<br />
Inconvenient Truth (2006) a partir <strong>de</strong> Box<br />
Office Mojo, a: http://www.boxofficemojo.com/<br />
movies/?id=inconvenienttruth.htm; The Age of<br />
Stupid (2009) a partir <strong>de</strong> http://www.ageofstupid.net.<br />
Requadre 21 a partir <strong>de</strong>: Beuys citat a<br />
ho p p E R, Ken; hop p E R, William, The Puritan Gift:<br />
Triumph, Collapse and Revival of an American<br />
Dream, Nova York: St Martin’s Press, 2007, pàg.<br />
141; Coomaraswamy citat a niC h o l l S, David,<br />
The Cambridge Companion to John Cage, Cambridge,<br />
Regne Unit: Cambridge University Press,<br />
2002, pàg. 46; moR R i S, William, Hopes and Fears<br />
for Art, Boston: Robert’s Brothers, 1882, pàg.<br />
71–113.<br />
5 . RAU S C h E R , Frances H.; ShA W , Gordon L.;<br />
Ky, Katherine N., «Music and Spatial Task Performance»,<br />
a: Nature, 14 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 1993, pàg.<br />
611; mi t C h E l l , Anne; dA v i d, Judy, eds., Explorations<br />
with Young Children: A Curriculum Gui<strong>de</strong> from<br />
Bank Street College of Education, Beltsville, MD:<br />
Gryphon House, 1992, pàg. 218; Shinichi Suzuki:<br />
His Speeches and Essays, Princeton, NJ: Suzuki Method<br />
International, 1993; Bl A C K W E l l, Albert L., The<br />
Sacred in Music, Louisville, KY: Westminster John<br />
Knox Press, 1999, pàg. 170.<br />
6 . Ecogain<strong>de</strong>r a: http://www.kids-station.com/<br />
minisite/ecogain<strong>de</strong>r/about/in<strong>de</strong>x.html; lloc web<br />
<strong>de</strong> RaffiNews, a: http://www.raffinews.com; RAFFi<br />
nEW S , «BG Feedback», a: http://www.raffinews.<br />
com/beluga-grads/feedback.<br />
7 . Lloc web <strong>de</strong> Penguins on Thin Ice, a: http://<br />
www.penguinsonthinice.com.<br />
8 . Lloc web <strong>de</strong> Massukos, a: http://www.massukos.org;<br />
thE go l d m A n En v i R o n m E n t A l pR i z E,<br />
«Feliciano dos Santos», a: http://www.goldmanprize.<br />
org/2008/africa.<br />
9 . «Live Aid», Wikipedia, a: http://en.wikipedia.<br />
org/wiki/Live_Aid; SCo t t , Michael; mpA n y A,<br />
Mutombo, We Are the World: An Evaluation of<br />
Pop Aid for Africa, Washington, DC: InterAction,<br />
1994, pàg. 3; «We Are the World», a: Wikipedia,<br />
a: http://en.wikipedia.org/wiki/We_Are_the_World;<br />
63 milions <strong>de</strong> dòlars a partir <strong>de</strong> Cl A R K, Cindy et<br />
alii, «Moments of Sex, Drugs and Rock ‘n’ Roll»,<br />
a: USA Today, 28 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
10 . Lloc web <strong>de</strong> LiveEarth, a: http://liveearth.org/<br />
en/liveearth.<br />
11 . «Josh Tyrangiel, «Bono’s Mission», a: Time<br />
Magazine, 23 <strong>de</strong> febrer <strong><strong>de</strong>l</strong> 2002; lloc web <strong>de</strong><br />
ONE, a: http://www.one.org.<br />
12 . miC h A E l S , Sean, «U2 Criticised for World<br />
Tour Carbon Footprint», a: Guardian, Londres,<br />
10 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
13 . Lloc web <strong><strong>de</strong>l</strong> Festival <strong>de</strong> Roskil<strong>de</strong>, a: http://<br />
www.roskil<strong>de</strong>-festival.dk/uk/about_the_festival/<br />
green_footsteps; lloc web <strong><strong>de</strong>l</strong> Festival <strong>de</strong> les Arts<br />
Interpretatives Contemporànies <strong>de</strong> Glastonbury, a:<br />
http://www.glastonburyfestivals.co.uk/information/<br />
green-glastonbury/our-green-policies.<br />
14 . glA S t o n B U R y FE S t i v A l, op. cit. nota 13;<br />
BUm B E R S h o o t 2009, «Greening Bumbershoot»,<br />
a: http://www.bumbershoot.org/fresh/green; hig h<br />
Si E R R A, «Greening», a: http://www.highsierramusic.<br />
com/event-info/greening; lE A v E no tR A C E CE n t E R<br />
F o R oU t d o o R Et h i C S , «About Us», a: http://www.<br />
lnt.org/aboutUs/in<strong>de</strong>x.php.<br />
15 . oJ A i mU S i C FE S t i v A l, «Ojai Music Festival Goes<br />
Greener», a: Shuman Associates News, 30 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008; vA n SC h A g E n , Sarah, «Dave Matthews Band<br />
Offers Free Music Downloads for Eco-pledges», a:<br />
Grist Magazine, 21 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; lloc web <strong>de</strong><br />
So Much to Save, a: http://www.somuchtosave.org.<br />
16 . «Big Yellow Taxi», a: Wikipedia, a: http://<br />
en.wikipedia.org/wiki/Big_Yellow_Taxi; «Tracy<br />
Chapman: The Rape of the World», a: Wikia, a:<br />
228 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
http://lyrics.wikia.com/Tracy_Chapman:The_Rape_<br />
Of_The_World; CU l t U R ECh A n g E , «Depavers: Eco-<br />
Rock», a: http://www.culturechange.org/cms/in<strong>de</strong>x.<br />
php?option=com_content&task=view&id=225&Item<br />
id=53.<br />
17 . Lloc web <strong>de</strong> Bonnie Raitt, a: http://www.bonnieraitt.com/bio.php;<br />
«Bonnie Raitt», a: Wikipedia,<br />
a: http://en.wikipedia.org/wiki/Bonnie_Raitt.<br />
18 . «Willie Nelson», a: Wikipedia, a: http://<br />
en.wikipedia.org/wiki/Willie_Nelson; lloc web<br />
<strong>de</strong> Farm Aid, a: http://www.farmaid.org/site/c.<br />
qlI5IhNVJsE/b.2723609/k.C8F1/About_Us.htm.<br />
19 . Lloc web <strong>de</strong> Tipping Point Art & Climate Change,<br />
a: http://www.tippingpoint.org.uk/in<strong>de</strong>x.htm.<br />
20 . Lloc web <strong>de</strong> Judith Marcuse Projects ICASC,<br />
a: http://www.icasc.ca/jmp.<br />
21 . thE Cl i m A t E gR o U p , «Live Earth: When<br />
the Music Stops, We Must Start», comunicat <strong>de</strong><br />
premsa, Londres: 9 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
El po<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s moviments socials<br />
1 . hAW K E n , Paul, «Biology, Resistance, and<br />
Restoration: Sustainability as an Infinite Game»,<br />
presentació davant la Conferència <strong><strong>de</strong>l</strong>s Bioners,<br />
octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
2 . AS S A d o U R i A n , Erik, «Engaging Communities<br />
for a Sustainable World», a: Wo R l d W A t C h in S t it<br />
U t E, L’ESTAT DEL MÓN 2008, Nova York: W.<br />
W. Norton & Company, 2008, pàg. 151–65.<br />
La reducció <strong>de</strong> la jornada laboral<br />
com a via cap a la sostenibilitat<br />
1 . Ruhm citat a BEn n E t t, Drake, «The Good<br />
Recession», a: Boston Globe, 23 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009;<br />
Ro J A S -BU R K E, Joe, «Does Our Health Actually Get<br />
Better in Some Ways During a Down Economy?»,<br />
a: The Oregonian, 22 d’abril <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
2 . RoJ A S -BU R K E, op. cit. nota 1; vegeu també<br />
BEz R U C h K A, Stephen, «The Effect of Economic<br />
Recessions on Population Health», a: Canadian<br />
Medical Association Journal, a impremta.<br />
3 . gl o B A l Fo o t p R i n t nE t W o R K , «Earth Overshoot<br />
Day», a: http://www.footprintnetwork.org/en/<br />
in<strong>de</strong>x.php/GFN/page/earth_overshoot_day, actualitzada<br />
el 16 <strong>de</strong> juliol <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
4 . Sp E t h, James Gustave, The Bridge at the Edge<br />
of the World, New Haven, CT: Yale University<br />
Press, 2009, pàg. 51.<br />
5 . Ibi<strong>de</strong>m.<br />
6 . SC h o R , Juliet, «The Even More Overworked<br />
American», a: d E gR A A F, John, Take Back Your Time,<br />
San Francisco: Berrett-Koehler, 2003, pàg. 10.<br />
7 . Anàlisi <strong>de</strong> l’autor <strong>de</strong> les hores treballa<strong>de</strong>s país<br />
per país a oR g A n i S A t i o n F o R EC o n o m i C Co-o p E R A -<br />
t i o n A n d dE v E l o p m E n t, 2007, a: http://statlinks.<br />
oecdco<strong>de</strong>.org/302009011P1T082.XLS.<br />
8 . Esperança <strong>de</strong> vida <strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units a partir<br />
<strong>de</strong> CE n t R A l in t E l l i g E n C E Ag E n C y, The CIA World<br />
Factbook, 2009, Nova York: Skyhorse Publishing,<br />
2008; giRion, Lisa, «Europe Healthier than U.S.-<br />
Ol<strong>de</strong>r Americans Have Higher Rates of Serious<br />
Diseases than Aging Europeans, A Study Says», a:<br />
Los Angeles Times, 2 d’octubre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2007.<br />
9 . ShE R m A n , Lauren, «Europe’s Happiest Places»,<br />
a: Forbes, 12 d’agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
10 . CE n t E R F o R EC o n o m i C A n d po l i C y RE S E A R C h,<br />
«Long U.S. Work Hours Are Bad for the Environment,<br />
Study Shows», comunicat <strong>de</strong> premsa,<br />
Washington, DC: 20 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006.<br />
11 . Citació a partir <strong>de</strong> Wo R S t E R , Donald, A Passion<br />
for Nature: The Life of John Muir, Oxford,<br />
Regne Unit: Oxford University Press, 2009, pàg.<br />
225.<br />
12 . Vacances paga<strong>de</strong>s a partir <strong>de</strong> hE y m A n n , Jody;<br />
EA R l E, Allison, Raising the Global Floor, Stanford,<br />
CA: Stanford University Press, 2009; mitjana <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> vacances als Estats Units a partir <strong>de</strong><br />
«Results of Take Back Your Time’s Right2Vacation<br />
Poll», a: right2vacation.com, a: http://www.timeday.<br />
org/right2vacation/poll_results.asp; Scott Gediman,<br />
director <strong>de</strong> relacions amb els mitjans <strong>de</strong> comunicació,<br />
parc nacional <strong>de</strong> Yosemite, <strong>de</strong>bat amb l’autor,<br />
agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2008.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 229
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
13 . tA K E BA C K yo U R ti m E , a: http://www.timeday.<br />
org.<br />
14 . hU m A n RE S o U R C E S A n d SK i l l S dE v E l o p m E n t<br />
CA n A d A, «The Netherlands: Improving Work-Life<br />
Balance—What Are Other Countries Doing?» 24<br />
<strong>de</strong> novembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004.<br />
15 . hE y m A n n ; EA R l E, op. cit. nota 12.<br />
16 . Vegeu http://www.momsrising.org.<br />
17 . tA K E BA C K yo U R ti m E , op. cit. nota 13; d E<br />
gR A A F, John, «H.R. 2564: The Paid Vacation Act<br />
of 2009—Rebutting the Opposition», Take Back<br />
Your Time, Seattle, WA, sense data.<br />
18 . th E Wh i t E ho U S E , «Presi<strong>de</strong>nt Barack Obama’s<br />
Inaugural Address», Washington, DC, 21<br />
<strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009; BA K E R, Dean, «When Less Is<br />
More», a: Guardian, Londres, 26 <strong>de</strong> gener <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2009.<br />
Cal inspirar la població perquè comprovi que<br />
menys és més<br />
1 . BAn d E n B R o E C K , Goldian, Less is More: The<br />
Art of Voluntary Poverty: An Anthology of Ancient<br />
and Mo<strong>de</strong>rn Voices Raised in Praise of Simplicity,<br />
Rochester, VT: Inner Traditions International,<br />
1991; Sh i , David E., The Simple Life: Plain Living<br />
and High Thinking in American Culture, Oxford:<br />
Oxford University Press, 1985.<br />
2 . hESChEl, Abraham Joshua; hESChEl, Susannah,<br />
Moral Gran<strong>de</strong>ur and Spiritual Audacity: Essays, Nova<br />
York: Farrar, Straus and Giroux, 1997, pàg. 31.<br />
3 . KASSER, Tim, The High Price of Materialism,<br />
Cambridge, MA: The MIT Press, 2002.<br />
4 . WilKinSon, Richard, The Impact of Inequality:<br />
How to Make Sick Societies Healthier, Nova York:<br />
The New Press, 2005; WilKinSon, Richard; pi C K E t t,<br />
Kate, The Spirit Level: Why More Equal Societies<br />
Almost Always Do Better, Londres: Penguin Group,<br />
2009.<br />
5 . lAK o F F , George, Thinking Points: Communicating<br />
Our American Values and Vision, Nova<br />
York: Farrar, Straus and Giroux, 2006.<br />
6 . mCKi B B E n, Bill, «Together, We Save the Planet»,<br />
a: The Nation, 23 <strong>de</strong> març <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
7 . ho R t o n , Myles; FR E i R E, Paulo, We Make the<br />
Road by Walking: Conversations on Education and<br />
Social Change, Filadèlfia: Temple University Press,<br />
1990; FR i E R E, Paulo, The Pedagogy of the Oppressed,<br />
ed. d’aniversari, Londres: Continuum, 2000.<br />
8 . «What Is a Transition Town (or village/<br />
city/forest/island)?», Transition Towns WIKI,<br />
a: http://www.transitiontowns.org. Requadre 22<br />
a partir <strong>de</strong>: <strong>de</strong>creixement a França a partir <strong>de</strong><br />
la Xarxa <strong><strong>de</strong>l</strong>s Objectors <strong>de</strong> Creixement per al<br />
Post<strong>de</strong>senvolupament ROCADE, a: http://www.<br />
apres-<strong>de</strong>veloppement.org, <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>creixement sostenible<br />
<strong>de</strong> l’Institut d’Estudis Socials i Econòmics,<br />
a: http://www.<strong>de</strong>croissance.org, <strong><strong>de</strong>l</strong> Partit Francès<br />
pel Decreixement, a: http://www.partipourla<strong>de</strong>croissance.net,<br />
i <strong>de</strong> La Decroissance, a: http://www.<br />
la<strong>de</strong>croissance.net; <strong>de</strong>creixement a Itàlia a partir<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Moviment Italià pel Decreixement, a: http://<br />
www.<strong>de</strong>crescita.it, <strong><strong>de</strong>l</strong> Moviment Italià pel Decreixement<br />
Feliç, a: http://www.<strong>de</strong>crescitafelice.it, i<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Partit Italià pel Decreixement, a: http://www.<br />
partitoperla<strong>de</strong>crescita.it; <strong>de</strong>creixement a Espanya a<br />
partir <strong><strong>de</strong>l</strong> Moviment Espanyol pel Decreixement,<br />
a: http://www.<strong>de</strong>crecimiento.info, <strong>de</strong> «Diario <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Decrecimiento», a: http://www.<strong>de</strong>crecimiento.es,<br />
<strong>de</strong> la xarxa catalana pel <strong>de</strong>creixement, a: http://<br />
www.<strong>de</strong>creixement.net, i <strong>de</strong> la campanya «Temps<br />
<strong>de</strong> Re-voltes», a: http://www.temps<strong>de</strong>re-voltes.cat;<br />
Transition Towns i mone<strong>de</strong>s locals a partir <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Projecte <strong>de</strong> la Lliura Totnes, a: http://www.totnes.<br />
transitionnetwork.org/totnespound.home, d’Ithaca<br />
Hours Online, a: http://www.ithacahours.com, <strong>de</strong><br />
Transition Towns Wiki, a: http://www.transitiontowns.org,<br />
<strong>de</strong> Transition Town Kinsale, a: http://<br />
www.transitiontownkinsale.org, i <strong>de</strong> Transition<br />
Town Totnes, a: http://www.totnes.transitionnetwork.org.<br />
9 . hop K i n S , Rob, The Transition Handbook:<br />
From Oil Depen<strong>de</strong>ncy to Local Resilience, Totnes,<br />
Devon, Regne Unit: Green Books Ltd, 2008.<br />
10 . ho n o R E , Carl, In Praise of Slowness: How a<br />
Worldwi<strong>de</strong> Movement Is Challenging the Cult of<br />
Speed, San Francisco: HarperSanFrancisco, 2004.<br />
Requadre 23 a partir <strong>de</strong>: pE t R i n i, Carlo, Slow Food:<br />
The Case for Taste, Nova York: Columbia University<br />
230 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> notes<br />
Press, 2003; Slow Food International, a: http://<br />
www.slowfood.com i http://www.slowfood.it; Slow<br />
Food Foundation for Biodiversity, a: http://www.<br />
slowfoodfoundation.org; informació sobre Ark of<br />
Taste a partir d’ibi<strong>de</strong>m; Slow Food Earthmarkets, a:<br />
http://www.earthmarkets.net; Slow Fish Exhibition<br />
2009, a: http://www.slowfish.it/welcome_eng.lasso;<br />
Slow Food USA, campanya «Temps per menjar»<br />
campaign, a: http://www.slowfoodusa.org/in<strong>de</strong>x.<br />
php/campaign/time_for_lunch/about.<br />
11 . Take Back Your Time és una iniciativa nordamericana<br />
i cana<strong>de</strong>nca per <strong>de</strong>safiar l’excés <strong>de</strong> treball,<br />
les hores extraordinàries i la manca <strong>de</strong> temps; vegeu<br />
http://www.timeday.org.<br />
12 . WUt h n o W , Robert, American Mythos: Why<br />
Our Best Efforts to Be a Better Nation Fall Short,<br />
Princeton, NJ: Princeton University Press, 2006.<br />
13 . pU t n A m, Robert, Bowling Alone, Nova York:<br />
Simon & Schuster, 2000.<br />
14 . KASSER, Tim; CR o m p t o n, Tom, Meeting Environmental<br />
Challenges: The Role of Human I<strong>de</strong>ntity,<br />
Godalming, Surrey, Regne Unit: WWF-UK,<br />
2009.<br />
15 . «Open Space Planning», Show 413, juny <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
2008, i «Simplicity & Spirituality», Show 106,<br />
agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, a: Simple Living with Wanda<br />
Urbanska.<br />
16 . «The Thing That Refused to Die», Show 108,<br />
setembre <strong><strong>de</strong>l</strong> 2004, a: Simple Living with Wanda<br />
Urbanska.<br />
17 . Per a informació sobre la campanya <strong><strong>de</strong>l</strong> Dia<br />
<strong>de</strong> No Comprar Res, vegeu http://www.adbusters.<br />
org/campaigns.bnd.<br />
18 . Per a The Compact, vegeu http://sfcompact.<br />
blogspot.com; informació sobre freeganism disponible<br />
a http://freegan.info/?page_id=2; World Wi<strong>de</strong><br />
Opportunities on Organic Farms, a: http://www.<br />
wwoof.org.<br />
19 . And R E W S , Cecile, Slow is Beautiful: New<br />
Visions of Community, Leisure, and Joie <strong>de</strong> Vivre,<br />
Gabriola Island, B.C., Canadà: New Society<br />
Publishers, 2006; «Barefoot College», a: http://<br />
www.barefootcollege.org; WEi S m A n , Alan, Gaviotas:<br />
A Village to Reinvent the World, White River<br />
Junction, VT: Chelsea Green, 1999; «Friends of<br />
Gaviotas», a: http://www.friendsofgaviotas.org/Friends_of_Gaviotas/Home.html;<br />
gE h l , Jan; gE m z o E ,<br />
Lars, Public Spaces, Public Life, Copenhaguen:<br />
Danish Architectural Press, 2004; «Jan Gehl»,<br />
Projecte d’Espais Públics, a: http://www.pps.org/<br />
info/placemakingtools/placemakers/jgehl; «The<br />
Vision of City Repair», a: http://cityrepair.org.<br />
Les ecoviles i la transformació <strong><strong>de</strong>l</strong>s valors<br />
1 . SC h E n K , Claus, «Paradise With Si<strong>de</strong> Effects»,<br />
Capricorn Film, Societat Internacional per a l’Ecologia<br />
i la Cultura, Ladakh, Índia, 2004.<br />
2 . Xarxa Global d’Ecoviles, a: http://gen.ecovillage.org.<br />
3 . gi l m A n , Robert, In Context, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 1991,<br />
pàg. 10.<br />
4 . Informació sobre les dues comunes a partir <strong>de</strong><br />
Ko m m U n E niE d E R K A U F U n g E n, gE m E i n S C h A F t l i C h<br />
nA C h h A l t i g, a: http://www.usf.uni-kassel.<strong>de</strong>/glww/<br />
ziele.htm.<br />
5 . BRo W n , Jason R., Comparative Analysis of<br />
Energy Consumption Trends in Cohousing and<br />
Alternate Housing Arrangements, Departament<br />
d’Enginyeria Civil i Ambiental, Institut <strong>de</strong> Tecnologia<br />
<strong>de</strong> Massachusetts, 2004, tesi inèdita; dA W S o n ,<br />
Jonathan, «Findhorn’s Incredible Shrinking Footprint»,<br />
a: Communities, estiu <strong><strong>de</strong>l</strong> 2009.<br />
6 . mU l d E R, Kenneth; Co S t A n z A, Robert; ER i C K-<br />
S o n , Jon, «The Contribution of Built, Human,<br />
Social and Natural Capital to Quality of Life in<br />
Intentional and Unintentional Communities», a:<br />
Ecological Economics, agost <strong><strong>de</strong>l</strong> 2006, pàg. 18–19.<br />
7 . Ibi<strong>de</strong>m, pàg. 20.<br />
8 . «Work Areas», més sobre Twin Oaks, a: http://<br />
www.twinoaks.org/community/in<strong>de</strong>x.html.<br />
9 . BAE t E n S, Tency, «The Use of Horizontal<br />
Planted Filters for Decentralised Wastewater Treatment<br />
in Auroville, An Overview and Description»,<br />
preparat per a la Conferència sobre Zones Humi<strong>de</strong>s<br />
Construï<strong>de</strong>s per a la Depuració d’Aigües Residuals<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 231
notes l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
a les Subregions Tropicals i Subtropicals, <strong>de</strong>sembre<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 2000; lE FA y, Raven, «From Dust to Dawn»,<br />
a: Permaculture Magazine, núm. 45, pàg. 39–42;<br />
Sól h E i m A R , a: http://solheimar.hlutverk.is/page.<br />
asp?Id=834; The Farm, a: http://www.thefarm.<br />
org.<br />
10 . Ecovila russa <strong>de</strong> Grishino, a: http://www.<br />
grishino.ecology.net.ru/en/in<strong>de</strong>x.htm; Fundació<br />
Findhorn, a: http://www.findhorn.org/in<strong>de</strong>x.<br />
php?tz=240.<br />
11 . Programes d’apo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong> Sarvodaya, a:<br />
http://www.sarvodaya.org/about/empowermentprogrammes.<br />
12 . Projecte Ladakhi, Societat Internacional per<br />
a l’Ecologi i la Cultura, a: http://www.isec.org.uk/<br />
pages/ladakh.html#womensallianceofladakh.<br />
13 . Per a més informació sobre el pensament <strong>de</strong><br />
sistemes, vegeu oR R, David W., Earth in Mind,<br />
Washington, DC: Island Press, rev. 2004, i CA p R A,<br />
Fritjof, «Ecoliteracy: The Challenge for Education<br />
in the Next Century», Liverpool Schumacher Lectures,<br />
Center for Eco-literacy, Berkeley, CA, 20 <strong>de</strong><br />
març <strong><strong>de</strong>l</strong> 1999.<br />
14 . <strong>Centre</strong> <strong>de</strong> Formació d’Ecoviles <strong>de</strong> The Farm,<br />
a: http://www.thefarm.org/etc; <strong>Centre</strong> d’Ecologia<br />
Creativa <strong>de</strong> Lotan, a: http://www.kibbutzlotan.com/<br />
creativeEcology; Eco<strong>Centre</strong>, Solucions Ecològiques,<br />
a: http://www.ecologicalsolutions.com.au/venue/<br />
ecocentre.html.<br />
15 . CIFAL <strong>de</strong> Findhorn, a: http://www.cifalfindhorn.org.<br />
16 . Findhorn Foundation College, a: http://www.<br />
findhorncollege.org/in<strong>de</strong>x.php; planificació comunitària<br />
sostenible, Universitat Heriot-Watt, a: http://<br />
www.postgraduate.hw.ac.uk/course/327.<br />
17 . Gaia Education, a: http://www.gaiaeducation.<br />
org.<br />
18 . Living Routes, a: http://www.livingroutes.<br />
org; «Partnerships for Sustainability Education»,<br />
Ithaca College, a: http://www.ithaca.edu/hs/science_in_the_community.<br />
232 WWW.WorldWatch.org
Apèndix sobre <strong>Catalunya</strong>
Bastir cultures sostenibles<br />
amb arrels locals<br />
Jordi Pigem<br />
Filòsof i escriptor<br />
Premi <strong>de</strong> Filosofia <strong>de</strong> l’Institut d’Estudis Catalans<br />
Sabem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa prou temps que les societats industrials<br />
<strong>de</strong> principis <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XXI són ecològicament<br />
insostenibles. La humanitat actual utilitza un terç més<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos i serveis que pot proporcionar la Terra<br />
(vegeu, més amunt, la Figura 1 d’aquesta publicació).<br />
Aquesta situació és més greu, és clar, com més alt és<br />
el nivell <strong>de</strong> consum d’un país. Si tota la humanitat<br />
visqués com els catalans caldrien els recursos <strong>de</strong> dues<br />
Terres i mitja. Si visqués com els nord-americans,<br />
caldrien els recursos <strong>de</strong> quatre Terres i mitja. 1<br />
Po<strong>de</strong>m dir que la topada <strong><strong>de</strong>l</strong> nostre sistema socioeconòmic<br />
contra els límits <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, anunciada<br />
el 1972 en l’informe Limits to Growth, ja no és un<br />
es<strong>de</strong>veniment futur sobre el qual es pugui especular<br />
sinó un fet present d’implicacions in<strong>de</strong>fugibles. La<br />
millor evidència científica d’aquesta topada la tenim<br />
en un recent informe sobre els límits <strong>de</strong> l’equilibri planetari,<br />
elaborat per vint-i-nou prestigiosos científics <strong>de</strong><br />
tres continents i promogut pel Stockholm Resilience<br />
<strong>Centre</strong>: “Planetary boundaries: exploring the safe<br />
operating space for humanity”. L’informe i<strong>de</strong>ntifica<br />
nou indicadors <strong>de</strong> l’equilibri planetari, estableix per a<br />
set d’ells límits <strong>de</strong> seguretat (per exemple, una concentració<br />
màxima <strong>de</strong> 350 ppm <strong>de</strong> CO 2 a l’atmosfera)<br />
i alerta sobre el fet que sobrepassar un sol d’aquests<br />
límits pot <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar processos incontrolables que<br />
s’amplifiquin <strong>de</strong> manera no lineal, donant lloc a transformacions<br />
abruptes i irreversibles. En el cas <strong>de</strong> tres<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s indicadors establerts (el canvi climàtic, el cicle <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
nitrogen i la pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat) l’informe indica<br />
que ja hem superat els límits <strong>de</strong> seguretat recomanats.<br />
Excepte en el cas <strong>de</strong> la concentració d’ozó estratosfèric<br />
(que s’ha recuperat lleugerament <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong> 1993) els<br />
altres indicadors mostren un clar <strong>de</strong>teriorament <strong>de</strong> la<br />
sostenibilitat en les darreres dèca<strong>de</strong>s. 2<br />
El fracàs <strong>de</strong> la cimera <strong>de</strong> Copenhaguen el<br />
<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2009 va fer palès que encara no som<br />
prou capaços <strong>de</strong> treballar <strong>de</strong> manera efectiva pel bé<br />
comú. Per aconseguir una societat sana i sostenible<br />
no n’hi ha prou amb els avenços tecnològics i les<br />
reformes puntuals. Els avenços tecnològics sovint<br />
permeten, per exemple, un ús més eficient <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
recursos. Tanmateix, tal com mostra la paradoxa<br />
<strong>de</strong> Jevons 3 (també anomenada “efecte rebot”), els<br />
guanys en eficiència a la llarga duen a consumir<br />
més recursos (així, l’augment <strong>de</strong> l’eficiència en el<br />
consum <strong>de</strong> combustible <strong><strong>de</strong>l</strong>s automòbils ha portat a<br />
fabricar mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s molt més pesants i potents, com els<br />
4x4 que cavalquen per les nostres muntanyes, que<br />
al capdavall consumeixen molt més). Com assenyala<br />
Christopher Flavin en el prefaci d’aquesta obra, tot i<br />
que en les darreres tres dèca<strong>de</strong>s hem incrementat un<br />
30% l’eficiència en l’ús <strong><strong>de</strong>l</strong>s recursos, l’ús global <strong>de</strong><br />
recursos ha crescut en el mateix perío<strong>de</strong> un 50%.<br />
Ens trobem en una situació sense prece<strong>de</strong>nts.<br />
Cal que la sostenibilitat <strong>de</strong>ixi <strong>de</strong> ser una qüestió<br />
especialitzada i que passi a formar part <strong><strong>de</strong>l</strong> nucli <strong>de</strong> les<br />
cultures i <strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions personals i col·lectives. La<br />
paraula sostenible s’ha estat emprant com a adjectiu<br />
per qualificar el que es consi<strong>de</strong>rava veritablement<br />
substantiu: el <strong>de</strong>senvolupament. Avui ja no pot ser<br />
un adjectiu. És hora que passi a ser un substantiu,<br />
234 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> apèndix sobre catalunya<br />
que ens concentrem menys en el <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible i més en <strong>de</strong>senvolupar la sostenibilitat.<br />
sostenibilitat ecològica<br />
i autonomia cultural<br />
Un <strong>món</strong> sostenible és un <strong>món</strong> solidari i obert, arrelat<br />
en la diversitat biocultural i en l’autonomia i la<br />
resiliència local. En aquest sentit, el progrés cap a<br />
la sostenibilitat té un element <strong>de</strong> recuperació <strong>de</strong> les<br />
cultures autòctones. El <strong>de</strong>clivi <strong>de</strong> la sostenibilitat ha<br />
anat lligat a la unifomització que imposen els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
<strong>de</strong> cultura global. De fet, com més gran és la petjada<br />
ecològica <strong>de</strong> les societats, més s’assemblen (Dubai,<br />
Los Angeles i Shangai, per exemple, ara són molt<br />
més semblants que cent anys enrere, quan tenien una<br />
fracció <strong>de</strong> la seva petjada ecològica actual). Un <strong>món</strong><br />
sostenible serà un <strong>món</strong> d’economies més locals (el<br />
zenit <strong><strong>de</strong>l</strong> petroli marcarà, si és que ja no ho ha fet,<br />
el principi <strong><strong>de</strong>l</strong> final <strong>de</strong> la globalització econòmica)<br />
i <strong>de</strong> cultures més diverses, conscients <strong>de</strong> les seves<br />
arrels autòctones i integra<strong>de</strong>s dins els seus ecosistemes.<br />
Avui sabem que una <strong>de</strong> les millors maneres <strong>de</strong><br />
protegir un ecosistema és protegir-ne les llengües<br />
i cultures autòctones —perquè aquestes llengües i<br />
cultures han coevolucionat amb aquell ecosistema,<br />
en diàleg amb els seus cicles, ritmes i éssers.<br />
Els valors que ens guiaven en les darreres dèca<strong>de</strong>s<br />
ens van fer creure que l’increment <strong><strong>de</strong>l</strong> consum<br />
incrementava el benestar. Però avui la psicologia i la<br />
sociologia confirmen que l’augment <strong><strong>de</strong>l</strong> nivell <strong>de</strong> vida<br />
(un cop satisfetes les necessitats bàsiques) no porta<br />
necessàriament a una millor qualitat <strong>de</strong> vida. No po<strong>de</strong>m<br />
seguir creient en el creixement material il·limitat com<br />
a clau <strong><strong>de</strong>l</strong> progrés <strong>de</strong> la societat i en el consum com<br />
a recepta per a la plenitud personal. De fet, la saviesa<br />
tradicional <strong>de</strong> moltes cultures ja era conscient que la<br />
felicitat o la plenitud no va lligada al com més millor<br />
sinó a la mo<strong>de</strong>ració i el bell mig (una expressió molt<br />
afortunada <strong>de</strong> la nostra llengua). Ara tenim el repte <strong>de</strong><br />
combinar els guanys <strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rnitat (socials i econòmics,<br />
tecnològics i culturals) amb el re<strong>de</strong>scobriment<br />
<strong>de</strong> formes <strong>de</strong> vida més satisfactòries i més sostenibles.<br />
Dins el patrimoni <strong>de</strong> costums i tradicions populars<br />
catalanes, recollit per exemple en el Costumari català<br />
<strong>de</strong> Joan Ama<strong>de</strong>s, hi ha formes <strong>de</strong> fer i <strong>de</strong> sentir que<br />
eren clarament més sostenibles que les d’avui. Caldrà<br />
recuperar o renovar les que puguin servir per al segle<br />
XXI i trobar-ne <strong>de</strong> noves, aprofitant tot el que po<strong>de</strong>m<br />
aprendre <strong><strong>de</strong>l</strong> coneixement <strong>de</strong>senvolupat per la ciència i<br />
<strong>de</strong> l’experiència acumulada per les altres cultures.<br />
un repte cultural sense prece<strong>de</strong>nts<br />
L’actual crisi econòmica és només el símptoma<br />
més tangible d’una crisi sistèmica més amplia, que<br />
té també una dimensió ecològica, social i cultural.<br />
“Crisi” era tradicionalment un terme mèdic que<br />
<strong>de</strong>signava el moment crític en el curs d’una malaltia,<br />
quan <strong>de</strong> sobte pot empitjorar o bé guarir-se (aquest<br />
és encara el primer sentit <strong>de</strong> “crisi” que trobem<br />
al Diccionari <strong>de</strong> l’IEC). Com recull Joan Coromines,<br />
l’expressió “bona crisa” (bona crisi) està<br />
documentada en català en el segle XVII. Això ens<br />
recorda que tota crisi és una oportunitat <strong>de</strong> millora.<br />
En aquesta situació crítica, tenim l’oportunitat <strong>de</strong><br />
reinventar el que som i el que fem.<br />
La crisi econòmica i la crisi ecològica tenen el seu<br />
origen en una crisi cognitiva, una crisi <strong>de</strong> percepció.<br />
Hi ha una bombolla més antiga i més gran que la<br />
bombolla financera i que la bombolla immobiliària<br />
que afecta particularment el nostre país. És la bombolla<br />
cognitiva, la bombolla en la qual flota la visió<br />
economicista <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong>: la creença en l’economia com<br />
un sistema purament quantificable, abstracte i autosuficient,<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt tant <strong>de</strong> la biosfera que l’alberga<br />
com <strong>de</strong> les inquietuds humanes que la nodreixen.<br />
L’economia mo<strong>de</strong>rna és basa en una visió <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
pròpia <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XIX. Veu la realitat com un conjunt<br />
d’objectes inerts, sotmesos a lleis mecàniques i lineals,<br />
i ten<strong>de</strong>ix a oposar els éssers humans contra la natura<br />
i els uns contra els altres. Els economistes clàssics,<br />
d’Adam Smith a Vilfredo Pareto, prenien com a<br />
mo<strong><strong>de</strong>l</strong> la física <strong>de</strong> Newton, els pressupòsits <strong>de</strong> la qual<br />
van començar a quedar superats ja fa cent anys, però<br />
que avui segueixen dominant l’economia. Tenim una<br />
quàdruple insostenibilitat: ecològica, econòmica, energètica<br />
i també epistemològica, perquè els instruments<br />
conceptuals amb els quals preteníem comprendre la<br />
realitat ens serveixen cada vegada menys.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 235
apèndix sobre catalunya l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong><br />
La visió materialista que hem heretat consi<strong>de</strong>ra<br />
la Terra com un mer magatzem <strong>de</strong> recursos i contempla<br />
el <strong>món</strong> com una suma arbitrària d’objectes,<br />
a punt per a ser posseïts, classificats, manipulats i<br />
consumits. La crisi econòmica i la crisi ecològica<br />
mostren que el materialisme no funciona. El materialisme<br />
també ha entrat en crisi en la física, fins al<br />
punt que físics eminents com Schrödinger i Wigner<br />
van suggerir que la base <strong>de</strong> la realitat no és la<br />
matèria, sinó la consciència i la percepció. És hora<br />
d’abraçar una nova manera d’entendre el <strong>món</strong>, que<br />
reculli el que hem après fins ara i estigui a l’alçada<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s reptes contemporanis. 4<br />
Com explicava Donella Meadows, els canvis en<br />
un sistema són més superficials i menys efectius en el<br />
nivell <strong><strong>de</strong>l</strong>s impostos, subsidis i flux <strong>de</strong> materials, mentre<br />
que són més profunds i efectius com més toquen el<br />
paradigma o la mentalitat <strong>de</strong> fons, car és <strong>de</strong> la nostra<br />
comprensió última <strong>de</strong> les coses d’on brollen les nostres<br />
creences, els nostres valors, les nostres actituds i,<br />
al capdavall, les nostres accions. Necessitem un canvi<br />
<strong>de</strong> mentalitat i d’actitud, un canvi <strong>de</strong> paradigma en la<br />
manera com entenem la nostra relació amb la natura,<br />
amb els altres i amb nosaltres mateixos.<br />
La consciència que ens cal una transformació<br />
cultural per tal d’aconseguir una societat sostenible<br />
sembla que s’està estenent ràpidament. Posaré<br />
tres exemples recents, <strong>de</strong> procedència diversa. Una<br />
autoritat d’allò més tradicional com és el Papa va<br />
afirmar en el seu missatge <strong>de</strong> Cap d’Any d’enguany<br />
que el “<strong>de</strong>teriorament ambiental posa en qüestió els<br />
comportaments <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong> nosaltres, els estils <strong>de</strong><br />
vida i els mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>de</strong> consum i producció” i que per<br />
tant “resulta indispensable un canvi <strong>de</strong> mentalitat”. 5<br />
Per la seva banda, el mestre zen d’origen vietnamita<br />
Thich Nhat Hanh ha escrit recentment: “Ens cal una<br />
mena <strong>de</strong> <strong>de</strong>spertar col·lectiu. Hi ha entre nosaltres<br />
homes i dones que estan <strong>de</strong>sperts, però no n’hi ha<br />
prou: la majoria <strong>de</strong> la gent encara dorm. Hem bastit<br />
un sistema que no po<strong>de</strong>m controlar… La majoria<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s qui <strong>de</strong>sitgem tenir una casa, un cotxe, una televisió,<br />
una nevera, etcètera, hem <strong>de</strong> sacrificar a canvi<br />
el nostre temps i les nostres vi<strong>de</strong>s… Si <strong>de</strong>spertem a la<br />
nostra veritable situació, hi haurà un canvi en la nostra<br />
consciència col·lectiva.” 6 Finalment, la superproducció<br />
cinematogràfica Avatar està transmetent a milions<br />
d’espectadors que una versió futurista <strong>de</strong> la nostra<br />
tecnologia actual val ben poc davant d’una cultura<br />
indígena que és capaç <strong>de</strong> comunicar-se directament<br />
amb cadascun <strong><strong>de</strong>l</strong>s elements <strong>de</strong> la natura i amb l’esperit<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Comencem a re<strong>de</strong>scobrir el valor <strong>de</strong> la<br />
saviesa ancestral <strong><strong>de</strong>l</strong>s pobles indígenes (i, al nostre país,<br />
el valor <strong>de</strong> les formes tradicionals <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> l’aigua,<br />
per exemple). Ens cal complementar el coneixement<br />
amb la saviesa. I ens cal tornar a sentir-nos part <strong>de</strong> la<br />
natura, com els indígenes d’Avatar.<br />
La nostra època ens <strong>de</strong>mana una enorme transformació<br />
en la qual tothom té quelcom a aportar i<br />
que s’haurà <strong>de</strong> manifestar a tots els nivells, <strong>de</strong>s d’allò<br />
personal a allò col·lectiu, i <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
als mons <strong>de</strong> la política, l’empresa, l’educació<br />
i el coneixement. Ens caldrà passar <strong>de</strong> la cobdícia a la<br />
solidaritat, <strong>de</strong> la societat industrial a la societat sostenible,<br />
<strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rnitat a la transmo<strong>de</strong>rnitat, <strong><strong>de</strong>l</strong> materialisme<br />
al postmaterialisme, <strong>de</strong> l’homo oeconomicus a<br />
l’homo oecologicus (homo, humà i humilitat són mots<br />
relacionats amb el llatí humus: terra fèrtil).<br />
Els reptes i les possibilitats que tenim són d’una<br />
magnitud sense prece<strong>de</strong>nts. La crisi sistèmica <strong><strong>de</strong>l</strong>s nostres<br />
dies afecta totes les societats i tots els ecosistemes<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> planeta. Però a la vegada mai no havíem tingut<br />
recursos i coneixements comparables als d’avui. El tedi<br />
que va dominar bona part <strong><strong>de</strong>l</strong> segle XX ja pertany al<br />
passat: vivim temps d’incertesa i <strong>de</strong> múltiples possibilitats.<br />
Ens toca navegar, entre alba<strong>de</strong>s i venta<strong>de</strong>s, cap a<br />
una societat més sana, sàvia i ecològica i un <strong>món</strong> més<br />
ple <strong>de</strong> sentit. ¿Podríem haver imaginat una aventura<br />
més gran? Visquem-ho no pas com una càrrega sinó<br />
com un privilegi i un regal.<br />
notes<br />
1 . La petjada ecològica <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> estaria situada<br />
al voltant <strong>de</strong> les 5,15 hectàrees per càpita, segons els<br />
càlculs <strong>de</strong> Mayor Farguell, Xavier; Quintana Lozano,<br />
Vanesa, i Belmonte Zamora, Ricard, Aproximació a la<br />
petjada ecològica <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, CADS, Documents <strong>de</strong><br />
Recerca, 7, 2005, p. 47-48. El Living Planet Report<br />
2008 publicat pel WWF (Gland, Suïssa, 2008) estima<br />
que la petjada ecològica no hauria <strong>de</strong> sobrepassar les<br />
2,1 hectàrees per càpita.<br />
236 WWW.WorldWatch.org
l’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> mÓn <strong>2010</strong> apèndix sobre catalunya<br />
2 . Ro C K S t R ö m , J., W. St E F F E n, K. no o n E , Å.<br />
pERSSon, F. S. Ch A p i n , iii, E. lA m B i n , t. m. lE nt<br />
o n , m. SC h E F F E R, C. Fo l K E , h. SC h E l l n h U B E R,<br />
B. ny K v i S t, C. A. dE Wit, t. hU g h E S , S. v A n d E R<br />
lE E U W, h. Ro d h E , S. Sö R l i n, p. K. Sn y d E R, R. Co St<br />
A n z A, U. Sv E d i n, m. FA l K E n m A R K, l. KA R l B E R g,<br />
R. W. Co R E l l , v. J. FA B R y, J. hA n S E n, B. WA l K E R,<br />
d. li v E R m A n, K. Ri C h A R d S o n , p. CR U t z E n, and J.<br />
Fo l E y : “Planetary Boundaries: Exploring the safe<br />
operating space for humanity” , Ecology and Society<br />
14(2): 32 (<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2009).<br />
3 . L’economista britànic William Stanley Jevons<br />
ja va observar al segle XIX aquest efecte en relació<br />
a la màquina <strong>de</strong> vapor i el consum <strong>de</strong> carbó.<br />
4 . En parlo a Bona crisi: Cap a un <strong>món</strong> postmaterialista,<br />
Badalona: Ara Llibres, 2009.<br />
5 . BE n E t xvi, Si vols promoure la pau, protegeix<br />
la creació , 1 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> <strong>2010</strong>, paràgraf 11.<br />
6 . StA n l E y, Jo h n ; lo y , dA v i d R., i gy U R m E<br />
do R J E (eds.), A Buddhist Response to the Climate<br />
Emergency, Boston: Wisdom Publications, 2009,<br />
p. 266-268.<br />
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 237
<strong>2010</strong><br />
L’ESTAT DEL MÓN<br />
Elogis previs al llançament <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> <strong>2010</strong>:<br />
La transformació <strong>de</strong> les cultures<br />
El pas <strong><strong>de</strong>l</strong> consumisme a la sostenibilitat<br />
«Si ens continuem consi<strong>de</strong>rant bàsicament consumidors,<br />
serà molt difícil arribar a controlar els nostres problemes<br />
ambientals. Però també serà molt difícil viure les<br />
vi<strong>de</strong>s completes i felices que podríem tenir. Aquest és<br />
un volum subversiu en tots els millors sentits!»<br />
— Bill McKibben, autor <strong>de</strong> Deep Economy i<br />
The End of Nature<br />
«El Worldwatch ha assumit una agenda ambiciosa en<br />
aquest volum. Cap generació en la història ha aconseguit<br />
una transformació cultural tan radical com la<br />
que aquí es <strong>de</strong>mana... és difícil no sentir-se impressionat<br />
per l’atreviment d’aquest llibre.»<br />
—Muhammad Yunus, fundador <strong><strong>de</strong>l</strong> Grameen Bank<br />
«L’informe <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> d’aquest any és una<br />
bomba cultural que esclata amb una força <strong>de</strong>vastadora<br />
dins <strong>de</strong> la nostra mentalitat. Espero que faci <strong>de</strong>spertar<br />
algunes persones.»<br />
—Kalle Lasn, editor <strong>de</strong> la revista Adbusters<br />
El consumisme s’ha empassat cultures humanes i ecosistemes<br />
terrestres com si fos un tsunami. Si no s’hi posa<br />
fre, correm el risc <strong>de</strong> patir una catàstrofe global. Però si<br />
canalitzem aquesta onada i transformem a voluntat les nostres<br />
cultures perquè girin al voltant <strong>de</strong> la sostenibilitat, no tan<br />
sols evitarem la catàstrofe sinó que po<strong>de</strong>m donar pas a una<br />
era <strong>de</strong> sostenibilitat, una era que permeti a tota la població<br />
<strong>de</strong> viure bé i alhora protegir i fins i tot recuperar la Terra.<br />
En l’informe <strong>de</strong> L’estat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong> d’aquest any, més <strong>de</strong><br />
cinquanta investigadors i professionals <strong>de</strong> renom ens expliquen<br />
com po<strong>de</strong>m utilitzar les principals institucions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>món</strong><br />
—l’educació, els mitjans <strong>de</strong> comunicació, l’empresa, els governs,<br />
les tradicions i els moviments socials— per reorientar<br />
les cultures cap a la sostenibilitat.<br />
imatge completa<br />
gran primer pla<br />
Milions <strong>de</strong> quilos <strong>de</strong> plàstic van a parar<br />
cada hora als mars <strong><strong>de</strong>l</strong> planeta, com<br />
representen a la coberta els 2,4 milions<br />
<strong>de</strong> bits <strong>de</strong> plàstic que conformen Gyre,<br />
la reencarnació <strong>de</strong> 2,44 per 3,35 metres<br />
feta per Chris Jordan <strong>de</strong> la famosa<br />
xilografia <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1820, La gran<br />
onada <strong>de</strong> Kanagawa, <strong>de</strong> l’artista japonès<br />
Katsushika Hokusai.<br />
Per a preguntes, assajos addicionals,<br />
presentacions <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>o i<br />
calendari d’actes, visiteu http://<br />
blogs.worldwatch.org/transformingcultures.<br />
Imatge <strong>de</strong> la coberta: Gyre, <strong>de</strong> Chris Jordan<br />
Disseny <strong>de</strong> la coberta: Lyle Rosbotham<br />
ISBN 978-84-95705-96-9<br />
9 7 8 8 4 9 5 7 0 5 9 6 9<br />
P.V.P: 25 €