L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

L’escalada i la davallada
de la cultura del consum
En el documental The Age of Stupid («L’era de l’estupidesa»)
de l’any 2009, un historiador fictici, que
possiblement és l’últim home de la Terra, es mira les
seqüències d’arxiu del 2008 i contempla els últims
anys de què va disposar la humanitat per salvar-se de
l’esfondrament ecològic del planeta. Mentre reflexiona
sobre les vides d’una sèrie de persones —un
home de negocis indi que crea una nova línia aèria
de baix cost, un grup veïnal britànic preocupat pel
canvi climàtic, que alhora s’oposa al muntatge d’una
nova turbina eòlica a la zona, un estudiant nigerià que
malda per fer realitat el somni americà i un petrolier
nord-americà que no veu cap contradicció entre la
seva feina i el seu amor per la natura—, l’historiador
es pregunta: «Com és que no ens vam salvar quan
en teníem l’oportunitat? Érem estúpids o què? O és
que d’una manera o altra no estàvem tan segurs que
valgués la pena la salvació?». La resposta té poc a
veure amb l’estupidesa o l’autodestrucció humanes
i, en canvi, molt amb la cultura. 1
Els éssers humans s’arrelen en els sistemes culturals,
les seves cultures els determinen i els limiten i,
en general, solament actuen al si de la realitat cultural
de la seva vida. Les normes, els símbols, els valors i
les tradicions culturals amb què creix una persona
esdevenen «naturals». Així doncs, el fet de demanar
a les persones que viuen en una cultura de consum
Erik Assadourian
que frenin aquest consum és com demanar-los que
pleguin de respirar: ho poden fer un moment, però
al cap de poc, bleixant, tornaran a inspirar. Portar
el cotxe, viatjar amb avió, viure en una casa gran,
posar l’aire condicionat... tot això no són opcions
decadents, sinó simplement parts naturals de la vida,
si més no, segons les normes culturals que trobem en
un nombre cada cop més alt de cultures consumistes
del món. Ara bé, es tracta d’unes pautes que, tot i
que puguin semblar naturals als qui formen part
d’aquestes realitats culturals, no són ni sostenibles ni
constitueixen manifestacions innates de la naturalesa
humana. S’han anat desenvolupant al llarg dels segles
i actualment es refermen i es van difonent a milions de
persones dels països en via de desenvolupament.
Per evitar l’esfondrament de la civilització humana
cal una transformació total dels models culturals
dominants. Aquesta transformació ha de rebutjar el
consumisme —l’orientació cultural que porta les persones
a trobar sentit, satisfacció i acceptació a través
del que consumeixen—, considerar-lo com a cosa
vedada i establir en el seu lloc un nou marc cultural
centrat en la sostenibilitat. En el procés sorgirà una
nova comprensió del món «natural» posada al dia:
comportarà unes opcions individuals i socials encaminades
a provocar els mínims danys ecològics o, encara
millor, a restablir la salut dels sistemes ecològics de la
Erik Assadourian és investigador associat del Worldwatch Institute i director del projecte L’estat del
món 2010.
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 3