L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

agraïments l’estat del mÓn 2010
seva història en el pròleg d’aquest any. El suport que
ha donat al nostre modest llibre és tot un honor.
M’agradaria fer menció d’un altre col·laborador
especial, l’artista Chris Jordan, que ens ha il·lustrat
la coberta amb una bonica imatge. Gyre és un dels
retrats més sorprenents de l’amenaça del consumisme
i de les potencialitats úniques del moment actual
per canviar de rumb que mai hagi vist, i estem molt
contents de poder-lo mostrar a la coberta.
Pel que fa a la feina que no es veu, hi ha tres
persones especials sense les quals aquest projecte no
hauria arribat a bon port. Haig d’esmentar en primer
lloc a Linda Starke, extraordinària editora i la persona
de més edat de L’estat del món, amb qui és un plaer
de treballar i qui de manera desinteressada va posar
aquest projecte per davant d’ella mateixa una vegada
i una altra. Linda ha estat un model de calma durant
tots els mesos de nervis finals i, tenint en compte les
dificultats, per a mi ha estat sens dubte un model a
seguir. Gràcies, Linda.
Moltes gràcies també a Gary Gardner, que ha
ajudat a millorar diverses aportacions, com la meva.
Tot i que segurament és una feina moltes vegades
desagraïda, valoro especialment les moltes hores que
Gary va sacrificar a l’estiu perquè aquest llibre passés
de manuscrit a producte acabat. Gràcies també a
Lisa Mastny, que també va dedicar algunes setmanes
d’aquest estiu a ajudar a polir diversos articles i a produir
una cronologia fascinant dels episodis ambientals
de l’any passat.
Si ens endinsem més en aquesta feina invisible,
cal esmentar vuit investigadors becaris, sense els
quals aquest llibre no hauria estat tan ric, que aquest
any han buscat dades, exemples i idees molt difícils
de trobar, han ajudat a buscar autors i fins i tot
han contribuït a l’elaboració de diversos requadres
interessants i un article. Deixeu-me expressar el meu
agraïment a cadascú per ordre d’aparició.
Helene Gallis —investigadora en pràctiques de
molts països, sincera i imaginativa— va començar
quan aquest projecte encara no tenia forma i va jugar
un paper important per donar-n’hi una. Després va
continuar demostrant la seva vàlua ajudant fins al final
en tasques de recerca, revisió i redacció.
Eddie Kasner, quan no estudiava salut pública ni
l’ús de pesticides a la Xina per part dels agricultors,
ajudava a buscar autors i a investigar sobre atenció
sanitària i normes alimentàries sostenibles. Amy Han
va demostrar saber-ne de tot una mica i va acabar sent
la creadora i l’administradora del lloc web Transforming
Cultures, fent recerca, redactant els posts del
bloc i acabant un article captivador sobre la funció de
la música en la construcció de societats sostenibles.
Valentina Agostinelli, d’Itàlia, també va ajudar
amb entusiasme en les tasques de recerca i va supervisar
diligentment l’any dels episodis ambientals,
amb la qual cosa va ajudar a produir la cronologia
d’aquest any. Kevin Green va ser una màquina de
trobar dades, la qual cosa en un lloc com el Worldwatch
és un dels millors compliments. Sense la recerca
diligent de Kevin, el capítol general no estaria tan ple
d’informació útil.
Mami Shijo, que ve de la nostra organització
associada Worldwatch Japan, va exercir una funció
important a l’hora de trobar diverses informacions i
d’ajudar a explorar la blocosfera japonesa, tasca que
va ampliar la investigadora becària Emiko Akaishi
en el mes que va passar entre nosaltres. El missatge
de L’estat del món 2010 s’haurà de fer sentir al Japó
—una de les principals cultures de consum— tant
com a l’Amèrica de Nord i a Europa, així que us
agraeixo a totes dues que hagueu ajudat a iniciar
aquesta diàleg.
I finalment, en l’últim mes de producció, la becària
del Fulbright Stefanie Bowles va ajudar a acabar el
llibre, en va ampliar el contingut i va mantenir l’ordre
de la meva tasca. Bona sincronització, Stefanie!
La meva dona, Aynabat Yaylymova, mereix una
menció especial per aguantar-me aquests darreres
mesos, perquè cada cop he viscut més a l’oficina i
totes aquestes idees de viure sosteniblement que
s’expliquen en aquestes pàgines començaven a desaparèixer
de la pràctica i fins i tot de la memòria.
Al Worldwatch, m’agradaria reconèixer la tasca del
personal i les moltes maneres amb què han contribuït
a aquest llibre. En primer lloc, gràcies a Robert
Engelman, Gary Gardner i Michael Renner per
compartir els seus coneixements en els seus articles i
per ampliar l’abast i la profunditat d’aquest volum.
Gràcies especials a Alice McKeown, que ha revisat
viii WWW.WorldWatch.org