L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

Prefaci l’estat del mÓn 2010
vulguin seguir el camí marcat per la població rica
del planeta.
L’estat del món ja ha parlat dels aspectes culturals
de la sostenibilitat, sobretot a L’estat del món 2004,
que es va centrar en el consum, però aquests debats
han estat breus i superficials. A principis del 2009, el
meu col·lega Erik Assadourian em va convèncer de
la necessitat d’agafar el toro per les banyes. I com
que al Worldwatch cap bona idea es queda sense
premi, es va decidir que l’Erik fos el director del
projecte per al llibre d’aquest any.
Per bé que canviar una cultura —sobretot una
d’abast global— sembla una tasca d’enormes proporcions,
si no impossible, els capítols que segueixen
us convenceran que no és així. S’hi esmenten
moltíssims exemples sobre pioners culturals, des de
líders empresarials fins a autoritats polítiques, passant
per professors d’educació elemental i monjos
budistes. Aquests pioners estan convencent els seus
clients, els seus electors i els seus semblants dels
avantatges de les cultures que parteixen de la base
que el món natural s’ha de preservar i que s’ha de
garantir que les generacions futures viuran igual o
millor que l’actual.
Els valors religiosos es poden revitalitzar, els
models empresarials es poden transformar i els paradigmes
educatius es poden millorar. Fins i tot els
publicistes, els advocats i els músics poden fer canvis
culturals que els permetin contribuir a la sostenibilitat
enlloc de perjudicar-la.
Tot i que molts òrgans decisoris del món polític i
empresarial s’entesten a fer els ulls grossos davant del
poder destructiu de les cultures modernes, aquest és
un fenomen que no deixa indiferent la nova generació
d’ambientalistes que està creixent en una època
de límits globals. Els joves són sempre una potent
força cultural, i moltes vegades un bon indicador de
la direcció que ha agafat la cultura. Des dels xinesos
moderns que recorren a la filosofia antiga del taoisme
fins als indis que citen l’obra del mahatma Gandhi,
des dels americans que segueixen les ensenyances de
la nova Bíblia Verda fins als europeus que recorren
als principis científics de l’ecologia, L’estat del món
2010 mostra que ja està en marxa el renaixement de
les cultures de sostenibilitat.
Per tal que aquest renaixement arribi a bon port,
haurem d’aconseguir que viure sosteniblement
demà sigui tan natural com avui ho és el consumisme.
Aquest volum mostra que aquest canvi ja
s’està començant a produir. A Itàlia s’estan replantejant
els menús escolars per introduir aliments sans,
locals i ambientalment innocus, i de passada transformar
els hàbits alimentaris dels infants. En barris
residencials com Vauban, a Alemanya, els carrils
bici, els aerogeneradors i els mercats de pagesos no
tan sols fan més fàcil viure sosteniblement, sinó que
fan difícil el contrari. Als Estats Units, el conseller
delegat d’Interface Corporation, Ray Anderson, va
radicalitzar una cultura d’empresa imposant l’objectiu
de no agafar res de la Terra que la Terra no
pugui substituir. A l’Equador, els drets del planeta
s’han introduït a la Constitució, la qual cosa ha
donat un fort impuls a la protecció dels sistemes
ecològics del país i és una garantia per al progrés
de la seva població a llarg termini.
Tot i que encara són pocs els pioners de la sostenibilitat,
les seves veus cada cop se senten més i, en
un moment de profunda crisi econòmica i ecològica,
són escoltades. Ara que el món malda per recuperar-se
de la crisi econòmica global més greu d’ençà
de la Gran Depressió, tenim una oportunitat sense
precedents per allunyar-nos del consumisme.
Les privacions forçades empenyen moltes persones
a replantejar-se els beneficis de l’increment
imparable del consum, i del deute, l’estrès i els
problemes de salut crònics que comporta. A principis
del 2009, la revista Time va proclamar «la fi de
l’excés» i va demanar als nord-americans que premessin
el botó de «reinici» dels seus valors culturals.
De fet, molta gent ja qüestiona la cowboy culture (la
cultura del destraler), compra cotxes més petits, es
trasllada a cases més a la seva mida i qüestiona l’expansió
urbana descontrolada que ha caracteritzat
l’era de la postguerra. Per la seva banda, als països
pobres d’arreu del món ja es debaten obertament
els desavantatges del «model americà». A Blessed
Unrest, Paul Hawken ha document l’auge recent
de tota una sèrie de moviments no governamentals
que treballen per redefinir les relacions dels éssers
humans entre si i amb el planeta.
xviii WWW.WorldWatch.org