L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

música: l’educació i l’entreteniment al servei del canvi l’estat del mÓn 2010
d’U2, Bono, conegut pels seus esforços per eradicar
la pobresa mundial, és cofundador de diversos moviments
organitzats i s’ha implicat en amplis debats
amb líders públics i privats, des de l’expresident Bill
Clinton fins al papa Joan Pau II. Bono també és el
portaveu de la campanya ONE, fundada el 2004 per
reunir ajuda internacional per combatre la pobresa
extrema i les malalties evitables. 11
Els concerts han anat guanyant importància com
a oportunitats per als músics i els promotors de
demostrar el seu compromís amb l’ecologia. Les
grans gires, en concret, són esdeveniments que poden
consumir molts recursos i emetre alts nivells de gasos
hivernacle. Segons una estimació, la petjada de carboni
generada pels 44 concerts internacionals que
U2 va oferir l’any 2009 equival als residus produïts
per 6.500 britànics en tot un any o «al carboni que
generarien els quatre integrants del grup si recorreguessin
els 34.125 milions de milles que separen la
Terra de Mart en un avió de passatgers». 12
Per minimitzar la seva petjada de carboni, molts
llocs on se celebren concerts utilitzen energia renovable,
com ara energia solar o biodièsel, per acollir
els seus espectacles, o bé compren compensacions
de les emissions de carboni certificades per entitats
independents per garantir que el saldo de carboni
de les activitats és neutre. El Festival de Roskilde,
que s’anuncia com el festival de cultura i música més
gran del nord d’Europa, va crear la campanya Green
Footsteps, que el 2009 va aconseguir que tot el festival
utilitzés únicament energia eòlica i canviés el 90 %
de l’equip d’il·luminació per LED de baixa energia.
El Festival de Glastonbury fomenta la utilització del
transport públic i la plantació de bardisses (més de
10.000 des de l’any 2000), alhora que incorpora la
utilització de l’energia solar als seus festivals. També
preveu la utilització de tractors capaços de funcionar
exclusivament amb biodièsel. Tots els passos es fan
per reduir les seves emissions de carboni. 13
La reducció dels residus és un altre tret bàsic entre
els promotors que estan animant els fans a reduir la
seva petjada. D’acord amb la seva consigna «Love
the Farm, Leave No Trace» (Estima la granja, no
deixis petjada), el Festival de Glastonbury demana
als assistents que portin menys objectes que al final
anirien a parar a les escombraries i ha substituït les
bosses de plàstic per bosses 100 % cotó, ha exigit a
les paradetes que reparteixin coberts de fusta i gots i
plats compostables, i el 2008 va reciclar més de 863
tones de residus. Els llocs d’actuació més petits han
adoptat mesures ecològiques semblants. El festival
anual de la música i les arts de Seattle, Bumbershoot,
prohibeix als venedors d’utilitzar espuma de poliestirè
i també reutilitza els rètols de l’any anterior. El
«Red, White, Blue and Green Campsite Challenge»
del High Sierra Music Festival ha convertit el principi
«Leave No Trace» (No deixis cap petjada) en
un concurs que premia els participants que tenen
menys impacte. 14
El Festival de Música d’Ojai, al comtat de Ventura,
Califòrnia, anima els aficionats a la música
clàssica a col·laborar en la preservació de la bellesa
natural de la zona amb un aparcament gratuït per a
bicicletes per al transport alternatiu, estacions d’aigua
per reomplir els envasos reutilitzables i estacions de
reciclatge per ajudar a classificar les escombraries. La
Dave Matthews Band dels Estats Units, a través del
seu programa «So Much to Save», anima els fans a
prendre mesures per reduir la seva petjada ecològica
tant si van als concerts com si es queden fora, com
ara reciclar o dur a terme auditories sobre eficiència
energètica a canvi de baixar-se gratis la música per
Internet. Durant els primers dos mesos de la campanya
del 2009, els participants van reciclar unes 19
tones de residus, amb la qual cosa van deixar d’abocar
84 metres cúbics de residus. 15
Els músics conserven la tradició de transmetre
missatges importants a través de les seves lletres.
La cançó de Joni Mitchell del 1970 «Big Yellow
Taxi», que lamenta la transformació del món
natural en un «paradís del paviment», ha estat
versionada per diversos artistes, entre els quals Bob
Dylan i, més recentment, el grup Counting Crows.
La cançó de Tracy Chapman del 1995 «Rape of
the World», que observa com la Mare Terra «has
been clear-cut, she has been dumped on, she has
been poisoned and beaten up» (ha estat talada,
s’hi ha abocat de tot, s’ha enverinat i s’ha maltractat),
és un altre exemple d’artista que posa el seu
talent creatiu al servei de la sensibilització sobre
168 WWW.WorldWatch.org