L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

l’estat del mÓn 2010 l’escalada i la davallada de la cultura del consum
Taula 3. Accés als mitjans de comunicació per grup de renda global, 2006
Despesa de Domicilis
consum amb Usuaris
Grup de renda Població familiar per càpita televisió d’Internet
2008 als EUA amb els 3.900 milions de dòlars invertits
en donacions de campanyes per part d’interessos empresarials
(un 71 % del total de les contribucions) i els 2.800
milions de dòlars invertits pels interessos empresarials per
exercir pressió sobre els dirigents polítics (un 86 % del
total de dòlars destinats al lobbisme). 42
Tenim un clar exemple d’estimulació oficial del
consum els anys quaranta, quan els governs van
començar a promoure de manera activa el consum
com a vehicle de desenvolupament. Els EUA, per
exemple, que van sortir relativament indemnes de la
Segona Guerra Mundial, van mobilitzar una enorme
economia d’època de guerra, preparada per anar
minvant quan la guerra s’acabés. Aleshores es va
veure com una bona solució per abordar el problema
(sobretot quan encara era tan viu el record de la Gran
Depressió) la promoció específica d’uns alts nivells de
consum. Tal com explicava Victor Lebow el 1955:
«La nostra economia enormement productiva exigeix
que fem del consum el nostre estil de vida, que convertim
en rituals la compra i el consum de productes,
que busquem la satisfacció espiritual, la satisfacció de
l’ego, en el consum». 43
Avui, aquesta actitud envers el consum s’ha estès
molt més enllà dels EUA i és la principal política de
molts governs del món. Durant el 2009, a mesura
que s’accelerava la recessió econòmica mundial, els
països rics no van veure aquesta situació com una
oportunitat per al canvi cap a una economia sostenible,
de «no-creixement» —bàsica per frenar les
(milions) (PPP 2008 dòlars) (percent) (per 100 pers.)
món 6.538 5.360 83 21
renda alta 1.053 21.350 98 59
renda mitjana-alta 933 6.090 93 22
renda baixa-mitjana 3.619 1.770 80 11
renda baixa 933 780 16 4
Font: vegeu la nota 39
emissions de carboni, que també és a l’ordre del dia
del planeta—, al contrari, van injectar a les economies
nacionals uns plans de reactivació que sumaven
2.800 bilions de dòlars, un reduït percentatge del
que destinaven a iniciatives verdes. 44
Finalment, l’educació exerceix una clara funció
a l’hora d’alimentar el consumisme. Tal com succeeix
amb els governs, en part és perquè sembla que
l’educació cada cop és més susceptible a la influència
empresarial. Actualment, al Canadà, les escoles accepten
material lectiu patrocinat per interessos empresarials,
com ara material per a la formació en el camp
de l’energia «encarrilat cap a uns interessos concrets»
proporcionat per grups que representen empreses
petrolieres. I Channel One News, un programa de
«notícies» de 12 minuts diaris amb 2 minuts d’anuncis
i alguns blocs patrocinats per determinats productes o
empreses, se sintonitza a 8.000 escoles i instituts dels
EUA, fet que posa en contacte sis milions d’estudiants
—prop d’un 25 % dels adolescents dels EUA— amb
la publicitat i els productes amb el suport tàcit dels
educadors. 45
Probablement, la principal crítica que es podria fer
a les escoles és que perden una enorme oportunitat
de combatre el consumisme i d’educar els estudiants
sobre els seus efectes en les persones i el medi ambient.
En ben poques escoles s’alfabetitza sobre els mitjans
de comunicació per ajudar els estudiants a interpretar
la publicitat de manera crítica; en ben poques s’ensenya
a menjar bé, i en canvi moltes obren la porta a
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 15