L'estat del món 2010 (pdf) - Centre UNESCO de Catalunya

l’estat del mÓn 2010 l’escalada i la davallada de la cultura del consum
Requadre 1. Uns elevats nivells de consum milloren el benestar humà?
en definitiva, no té cap importància saber si uns
elevats nivells de consum fan que les persones
visquin més bé si en realitat la degradació dels
sistemes de la terra i la davallada ecològica han
de minar a la llarga el benestar de la major part
de la societat. ara bé, suposant que no tinguéssim
aquesta amenaça en perspectiva, hi ha prou
fets que demostren que uns elevats nivells de
consum no augmenten de manera significativa
la qualitat de vida a partir d’un cert punt, al contrari,
fins i tot poden reduir-la.
en primer lloc, hi ha demostracions psicològiques
que apunten que les relacions estretes,
una vida plena de sentit i la salut són els elements
que contribueixen més a crear benestar.
si bé es produeix un augment indiscutible de la
felicitat en el moment en què les persones amb
uns nivells d’ingressos baixos passen a guanyar
més diners (a mesura que milloren la seva seguretat
econòmica i veuen créixer el ventall d’oportunitats),
amb l’increment en qüestió, el poder
adquisitiu de més que se’n deriva no contribueix
d’una manera tan automàtica a augmentar la
felicitat. això es pot deure en part a la tendència
que tenen les persones d’habituar-se al nivell de
consum que tenen a l’abast. uns béns que en
algun moment s’han considerat com a luxes,
es poden veure en un altre moment com a
drets o fins i tot com a necessitats. durant els
seixanta, per exemple, els japonesos consideraven
que el ventilador, la màquina de rentar i
manifest que les criatures del Regne Unit eren capaces
de reconèixer més personatges del Pokémon (una
marca de joguines) que no pas espècies corrents de
flora i fauna. Els infants de dos anys ja identifiquen els
logotips. Un estudi realitzat als EUA amb criatures
de dos anys demostrava que si bé no reconeixien la
lletra M, molts identificaven els arcs daurats en forma
d’ema de McDonald’s. 24
Les normes culturals —la manera d’ocupar el
temps de lleure, la regularitat amb què es renoven
els guarda-robes, fins i tot el sistema d’educar les
l’arrossera eren estris bàsics per a un nivell de
vida satisfactori. al cap d’un temps, van afegir
a la llista de les «coses bàsiques» el cotxe, l’aire
condicionat i la televisió en colors. als eua, el
2006, un 83 % de la població considerava que
les assecadores eren una necessitat. fins i tot
els productes que duraven poc en el mercat
anaven esdevenint ràpidament necessitats. la
meitat dels nord-americans avui considera que
ha de tenir un mòbil, i una tercera part troba que
és bàsic comptar amb una connexió a Internet
d’alta velocitat.
un estil de vida marcat per un consum elevat
pot tenir també una sèrie d’efectes secundaris
que no milloren el benestar, i aquests
van des de l’augment de l’estrès laboral i del
deute fins a un increment de les malalties i del
risc de mort. aproximadament la meitat de les
morts que s’enregistren anualment arreu del
món estan provocades per càncers, malalties
cardiovasculars i pulmonars, diabetis i accidents
de cotxe. la causa d’aquestes morts, o
si més no una influència important, vindria
de les alternatives de consum individual, com
ara l’hàbit de fumar, el sedentarisme, la dieta
amb poca fruita i verdura i l’excés de pes. avui
hi ha 1.600 milions de persones al món amb
sobrepès o obeses, fet que els escurça la vida
i, en el cas dels obesos, en una mitjana d’entre
tres i deu anys.
font: vegeu la nota 22.
criatures— cada dia estan més orientades cap a l’adquisició
de béns o serveis. Una norma que té un interès
específic és la dieta. Ara sembla una cosa natural
menjar coses molt edulcorades i molt processades.
Els infants, des de ben petits, estan en contacte amb
tota mena de dolços, cereals ensucrats i altres aliments
molt poc saludables però molt rendibles, dels quals
se’n fa una propaganda extraordinària, una tendència
que ha tingut unes conseqüències espectaculars en
els índexs d’obesitat del món. Actualment trobem
menjar ràpid i màquines de refrescos fins i tot a les
blogs.WorldWatch.org/transformIngcultures 9