Informe%20La%20Gesti%C3%B3%20de%20l'Ordre%20P%C3%BAblic%20a%20Catalunya

La Llei 4/2003 estableix com a principis bàsics d’actuació, el principi de cooperació,
col·laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, administracions i els
serveis públics, òrgans de coordinació i de participació ciutadana.
Al capítol II marca l’estructura del sistema de Seguretat de Catalunya, anomena les
autoritats de seguretat, els òrgans de coordinació i participació. Destaca la Junta de
Seguretat de Catalunya, com a òrgan superior de coordinació entre el CME i les forces
i cossos de seguretat de l’Estat.
6 La funció del manteniment de l’ordre públic
6.1 Conceptualització
El concepte d’ordre públic és un terme que l’ús del llenguatge ha anat acotant fins a
designar una funció de la policia que té lloc en uns contexts molt específics. La realitat
però, és que aquest concepte va més enllà de l’ús que comunament se’n fa.
Malgrat no existeix una definició oficial i consensuada del concepte ordre públic, una
revisió de la literatura existent sobre aquesta matèria permet establir unes
característiques i una associació d’idees claus que ajudaran a realitzar la seva
conceptualització.
Per tant, per poder oferir aquesta aproximació al concepte, ha estat necessari realitzar
una revisió de la literatura, tant de la normativa internacional i nacional, com dels
estudis publicats en aquesta matèria, així com altre bibliografia diversa i doctrina
constitucional.
6.2 Què s’entén per ordre públic?
Un cop s’ha fet l’exercici de revisió de la literatura existent en aquesta matèria i
identificat aquells elements claus i comuns que una bona conceptualització de l’ordre
públic no pot obviar, es pot oferir la següent definició:
L’ordre públic significa absència de desordre públic, i com a
tal s’ha d’entendre, l’absència de conductes que tenen lloc
en els espais públics i que són contràries a la pau social. En
aquest sentit, l’ordre públic permet l’existència d’un entorn
de convivència on els ciutadans poden exercir els seus
drets constitucionals amb absència de violència.
La gestió de l’ordre públic a Catalunya / 38