Informe%20La%20Gesti%C3%B3%20de%20l'Ordre%20P%C3%BAblic%20a%20Catalunya

No obstant això, darrerament i amb l’objectiu de minimitzar aquest problema, d’una
banda, en la instrucció dels atestats policials en episodis de desordres públics s’han
incorporat altres figures jurídiques poc utilitzades fins el moment, com els delictes
relatius a les organitzacions i grups criminals (art. 570 bis i ter), els delictes relatius a
l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques (art.514), els delictes de
terrorisme sense pertànyer a banda armada (art.577), entre d’altres.
De l’altra, la incorporació de la figura del nou Fiscal coordinador de violència urbana ha
permès reforçar el concepte de grup en els delictes de desordres públics mitjançant el
consens en la instrucció de les diligències i la coordinació amb els òrgans judicials en
casos de grans desordres públics amb nombrosos detinguts.
6.10 Regulació
Al capítol 5 sobre regulació bàsica es fa referència al marc normatiu existent que
regula les actuacions de la policia. A continuació, es fa un recull legislatiu que pretén
atendre de manera més concreta, aquella regulació sobre ordre públic que afecta a
l’ordenament jurídic.
En l’àmbit internacional, la Convenció Europea de Drets Humans marca els estàndards
legals rellevants per a les actuacions policials, l’ús de la força i el tractament de les
persones detingudes. Així mateix, els agents de policia, en l’exercici de les seves
funcions, han de respectar i protegir la dignitat humana i garantir els drets de totes les
persones.
En l’àmbit nacional:
• La CE en l’article 149.1.29 anuncia que l’Estat té com a competència exclusiva
en matèria de seguretat i l’article 21, contempla com a dret fonamental el
dret de reunió:
o 1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a
l'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.
o 2. En es casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions
caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual només podrà
prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d'alteració de l'ordre públic,
amb perill per a persones o béns.
• Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, modificada
per la Llei orgànica 9/1999, de 21 d’abril, articles 4.2, 5, 8, 9 10 i 11.
• L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a l’article 164.3 fa referència a les
competències executives de la Generalitat. Concretament s’atorga a la
Generalitat, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i
manifestació.
• Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, a l’article
38.2 apartat c) es fa esment de les competències que podran exercir les
Comunitats Autònomes en col·laboració amb les forces i cossos de
seguretat de l’Estat, i en matèria d’ordre públic figuren com a funcions la
La gestió de l’ordre públic a Catalunya / 44