Informe%20La%20Gesti%C3%B3%20de%20l'Ordre%20P%C3%BAblic%20a%20Catalunya

6.7 El model català d’ordre públic
Tal com s’ha explicat en l’epígraf anterior, i com es desenvoluparà més extensament
en els capítols 11 (sobre gestió operativa de l’ordre públic), 12 (sobre execució
operativa), i 13 (sobre altres mètodes de gestió), les tàctiques poden ser diverses
segons l’estil policial i la cultura de cada país.
En el cas de la PGME, hi ha un plantejament integral basat
en una estratègia proactiva que utilitza tant tàctiques
preventives, com dissuasives, de reacció i de mediació
segons pertoqui per a garantir la contenció, durant
l’esdeveniment o quan es produeixen situacions de
violència.
La PGME es singularitza respecte les policies del sud d’Europa pel fet d’haver
desenvolupat, com passa amb el model anglès la utilització de tàctiques i iniciatives
orientades al diàleg i la comunicació. A banda de fer ús de tàctiques de control, la
policia fa extensiu al públic informació relativa a les mesures que es prendran per
garantir una reunió pacífica, explicant el motiu de les restriccions de drets. En la
mateixa direcció, es produeix comunicació durant i després de la concentració o
manifestació entre la policia i els ciutadans.
L’ús de tàctiques dinàmiques i variades és quelcom que cal tenir present a cada
esdeveniment, tenint en compte sempre i en tot cas, les dinàmiques de psicologia de
masses que s’ha esmentat anteriorment.
6.8 L’ordre públic i els mitjans de comunicació
Tal com indica l’informe de media.cat “Els mossos d’Esquadra als mitjans de
comunicació (març 2012), la meitat de les portades que els diaris dediquen a la PGME
són protagonitzades per actuacions d’ordre públic. El 34% de les informacions sobre la
policia tenen connotacions negatives, mentre que només una de cada quatre les té
positives. La resta són “neutres”. Les dispersions i els desallotjaments suposen el 16%
del nombre total de notícies sobre actuacions de la PGME entre els quatre diaris
analitzats a l’informe esmentat, però, malgrat això, representen el 50% de les portades
que els diaris dediquen a les actuacions policials
Les actuacions dissuasòries de la policia i els seus efectes sobre els ciutadans també
són objecte de major atenció per part dels mitjans de comunicació que els actes de
violència urbana que poden protagonitzar una part dels assistents a una manifestació
o concentració, en especial si no tenen un caire generalitzat però que motiven
l’actuació dels agents per restablir l’ordre públic o per evitar danys materials o
personals majors.
La conclusió, així doncs, és que les actuacions relacionades amb l’ordre públic són les
que tenen major transcendència en els mitjans de comunicació i un major impacte en
la ciutadania.
La gestió de l’ordre públic a Catalunya / 42