Informe%20La%20Gesti%C3%B3%20de%20l'Ordre%20P%C3%BAblic%20a%20Catalunya

• Instrucció 8/2012, de 26 d’abril, del director general de la Policia, sobre la
utilització d’armes i eines d’ús policial, ampliat el seu annex per la Instrucció
10/2012. Algunes d’aquestes armes i eines d’ús policial són per a ús dels
agents que fan funcions d’ordre públic.
• El Procediment Normalitzat de Treball 217/03/11, sobre ordre públic. El PNT
recull aquelles prescripcions establertes en la normativa legal vigent:
“Només es pot dissoldre una reunió quan hi hagi una alteració greu de
l’ordre públic, amb perill concret per a les persones o els béns. El sol
fet que una reunió no hagi estat comunicada no és causa suficient per
dissoldre-la”. Cal esmentar que aquest PNT està en revisió.
7 La utilització de la força
7.1 Regulació de la força a l’ordenament jurídic
El monopoli de la força constitueix un dels trets característics de l’Estat modern que
representa simbòlicament aquesta competència mitjançant la institució de la policia. La
policia és l’instrument a través del qual s’aplica aquesta força o dit en altres paraules
és l’eina que empra l’Estat per exercir la coacció jurídica.
En el marc d’un Estat de dret, aquesta prerrogativa no constitueix un absolut, sinó que
el seu exercici requereix d’un constant equilibri en l’arbitratge dels drets contraposats.
Més encara si es té en compte que l’exercici d’aquesta facultat atorgada als cossos
policials pot tenir transcendència en la integritat física i la pròpia vida dels ciutadans.
Fet que exigeix establir una limitació i proveir-se d’uns principis que l’informin.
Aquesta necessitat queda recollida explícitament a l’exposició de motius de la Llei
orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (LOFCS). Norma que
dóna compliment al mandat constitucional de l’article 104.2 que estableix una reserva
de llei orgànica pel que fa als principis bàsics d’actuació de les forces i cossos de
seguretat, a més de les funcions i els seus estatuts.
A través de les forces i cossos de seguretat s’exerceix el
monopoli, per part de les administracions públiques, de l’ús
institucionalitzat de la coacció jurídica, cosa que fa
imprescindible la utilització d’armes per part dels
funcionaris de policia. Això, per la seva indubtable
transcendència sobre la vida i la integritat física de les
persones, exigeix l’establiment de límits i la consagració de
principis, sobre moderació i excepcionalitat en la utilització
esmentada, assenyalant els criteris i els supòsits clars que
la legitimen, amb caràcter excloent.
La policia en el compliment de la seva premissa bàsica de vetllar per la protecció dels
drets i llibertats es troba sotmesa sempre a un equilibri, com assenyala el preàmbul de
la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana
(LOPSC), en la que s’afirma que “des de la promulgació de la Constitució, en un
procés ininterromput, les Corts Generals han intentat mantenir un equilibri positiu entre
La gestió de l’ordre públic a Catalunya / 46