Jo també vull canviar el món, i tu? (12 MB) - Tinet

mecanismes d'ajuda es disparen, sobretot si ja existeixen
vies obertes.
Fa poc menys d’un any la FAO 48 va organitzar una
conferència d'alt nivell sobre la seguretat alimentària
mundial. Una de les frases en negreta del comunicat final
va ser: "Reiterem que és inacceptable que 862 milions de
persones segueixin subnodrides en el món d'avui".
Però la conferència ha estat un fracàs ja que no s’han
pogut superar les divergències, ningú no està disposat a
cedir sobre els seus interessos. Així que l’inacceptable
segueix sent una realitat acceptada per tots.
També segueix sent molt més fàcil mobilitzar diners
davant la fam que davant un camp que necessita adobs i
material per ser treballat i evitar així, des d’un principi, la
falta d’aliments. Segueix sent més fàcil augmentar l'ajuda
al desenvolupament (encara que sigui poqueta), que
canviar les regles del comerç internacional de manera que
cada productor o treballador, tant del Nord com del Sud,
es beneficiï de manera justa del seu treball.
La famosa ajuda alimentària és fruit de la solidaritat?
NO! És fruit dels excedents agrícoles que necessiten sortir
del mercat perquè els preus interns no baixin... I no se’n
pot culpar els dirigents del món, ells només són un mirall
del que som nosaltres.
Imaginem que una fada pogués repartir les riqueses del
món de manera igualitària per a tots. Nosaltres, els rics,
malgrat que després del repartiment no ens trobéssim en
una situació de pobresa, acceptaríem perdre les
comoditats en què vivim? Personalment crec que la
resposta és no. Penso que inventaríem milers
48 FAO: Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i
l'Agricultura.
112