Jo també vull canviar el món, i tu? (12 MB) - Tinet

difusió mediàtica tan a nivell social, comunicatiu o en la
premsa.
A nivell personal, trobo que aquests tipus
d’organitzacions fan una tasca freqüentment poc
reconeguda i infravalorada, una feina a priori altruista,
humil i sense ànim de lucre, paraules que,
malhauradament potser no és que no estiguin de moda,
però no acaben d’agafar el protagonisme adient.
A nivell de Tarragona província no tinc gaire coneixement
de les institucions que hi ha referents a aquest àmbit
malgrat tenir gent molt propera (pares) implicats en
alguna d’aquestes. Sóc conscient de la presència de
Càrites diocesana i d’altres organismes més grans, de
renom internacional, però se m’escapen molts grups
d’actuació, igualment importants, dels quals no tinc cap
mena de coneixement.”
Joan Claveria Baro, 18 anys
Estudiant d’Enginyeria química de l’URV
7
“Penso que la solidaritat és un sentiment de fraternitat i
companyia, no obstant això, també penso que pot tenir
aspectes sinistres. Imaginem una fraternitat o comunitat
d’homes blancs, que es defineix precisament per allò que
els fa diferents dels negres, els blaus o els vermells... En
efecte, els nazis o els falangistes, tenen interessos comuns
i un sentiment claríssim de pertinença a un grup escollit
que ha de deslliurar el món de la morralla: anarquistes,
126