Jo també vull canviar el món, i tu? (12 MB) - Tinet

seva pròpia crisi financera, que el que les organitzacions
socials venim reclamant des de fa dècades per a treure a
milions de persones de la pobresa”, afirma Ariane Arpa,
directora general d'Intermón Oxfam. (17 de desembre de
2008)
Molt ens temem que si aquesta tendència a la baixa de
l'ajuda al desenvolupament internacional es consolida en
aquest entrant 2009, com semblen indicar les dades,
podem estar davant d’una caiguda en picat de l’ajuda
humanitària, la qual remataria el descens de la
contribució contra la pobresa dels països donants per
tercer any consecutiu.
També hem de tenir en compte que les contribucions dels
socis i els simpatitzants s’han vist reduïdes d’una manera
molt dràstica. I és que, quan a casa no ens sobren els
diners, per molt que es vulgui, la solidaritat vers a uns
tercers passa a un segon terme.
Per altra banda, el preu dels aliments ja ha començat a
pujar pels efectes de la crisi econòmica i financera
internacional. Però això no vol dir que la situació millori,
perquè ara la pobresa pot augmentar com a conseqüència
de la caiguda del preu de les matèries primeres, del valor
de les exportacions, de la inversió estrangera, del turisme
com a font d’ingressos, de la restricció de crèdit, de les
remeses dels immigrants...
Però el més important ara és consolidar unes polítiques
socials anticícliques. Si l’actual crisi es veu acompanyada
d’una retallada de la despesa pública per part dels Estats,
la població encara patirà més. Com bé va remarcar
recentment Rebeca Grynspan, directora regional del
PNUD per a América Llatina i el Carib: “calen polítiques
socials actives que protegeixin especialment els sectors
114